PER QUÈ ACTUEN AMB IMPUNITAT ELS AGRESSORS FEIXISTES DE MANRESA? Ho analitzo a Nació Digital

"Caldria que, per evitar que quan arribi a judici quedi tot plegat en una condemna molt lleu, es qualifiquessin les agressions amb l’agreujant d’odi ideològic, perfectament tipificat en l’article 22.4 del Codi Penal»

 Xavier Rius Sant, Nació Digital, 30 de juliol de 2018

Ha tornat ha passar. Ho fan a cara descoberta i són els mateixos autors d’incidents i agressions similars. La majoria són militants o simpatitzants de Democracia Nacional (DN) o grups locals propers a DN, però alguns d’ells com Raul Macià, un dels qui s’ha denunciat per l’agressió d’aquest diumenge a la nit a Manresa, també ha militat o col·labora amb Vox. Macià, que estava en llibertat condicional després de complir condemna per un robatori de droga i 15.000 euros fent-se passar per policia, va reingressar unes setmanes a la presó fa mig any per ordre del jutge. Havia trencat la llibertat condicional en intentar impedir per la força una marxa de torxes per la independència, arrencar rètols i enfilar-se a balcons a arrencar estelades o llaços.

Un altre dels ultres també denunciat per l’agressió d’aquest diumenge a la nit, Tony M.N, de Sant Joan de Vilatorrada, està denunciat per agredir un independentista i llençar-li dissolvent a la cara a la carretera d’accés a la presó de Lledoners, la nit abans que hi arribessin els primers presos polítics. Tony M. N, era un dels ultres que amb una samarreta dels GDR (Grupos de Defensa y Resistencia) i una acreditació de servei d’ordre de Democracia Nacional es va manifestar amb un centenar d’ultres davant de TV3 demanant el seu tancament.

Altres militants o simpatitzants de Democracia Nacional, actuant per lliure o en nom d’alguna "brigada" dels GDR, han estat identificats i cridats a declarar amb posterioritat per agredir persones que penjaven llaços grocs o a veïns que els retreien que s’enfilessin a fanals, finestres o balcons a treure llaços i estelades. I, lamentablement, en alguns casos s’ha acabat qualificant en l’atestat policial o en les primeres diligències judicials com a simples enfrontaments verbals entre persones d’ideologia antagònica: “Tu penges, jo arrenco”. No és cap secret que alguns dels ultres denunciats tenen antecedents com Macià per delictes comuns, cosa que ha fet que disminuïssin la seva activitat anti-indendentisme per por a una major resposta penal en cas de ser acusats d’actes violents. Alguns, residents a Barcelona o al Baix Llobregat, han estat investigats dos mesos per un delicte d’odi per la seva campanya d’assetjament contra la mesquita del carrer Japó a Nou Barris, decretant-se cap a ells, fins i tot, una ordre d’allunyament al voltant del centre de culte.

Però el fet és que, tot i ser pocs i coneguts, a alguns llocs s’han incrementat aquestes agressions. Els autors se senten, com el policia nacional que va agredir a Jordi Borràs a Barcelona, legitimats. El paraigua de l“a por ellos” és una protecció ara mateix. En l’atestat policial de l’agressió d’aquest diumenge a la nit a Manresa, els Mossos d’Esquadra han enviat al jutjat un atestat per delictes d’amenaces, desordres i agressions. Però caldria que, per evitar que quan arribi a judici quedi tot plegat en una condemna molt lleu -les antigues faltes-, com una disputa per una plaça d’aparcament, es qualifiquessin aquestes agressions amb l’agreujant d’odi ideològic, perfectament tipificat en l’article 22.4 del Codi Penal. Aquest article incrementa la pena quan una agressió s’ha fet motivada per discriminació o antagonisme ideològic vers les persones agredides. 

Llegir a Nació Digital 

Més informació: Els ultres del Bages 

 

 

ELS ATACS AMB GANIVETS A CIUTADANS ISRAELIANS, VISTOS PER LA PERIODISTA ISRAELIANA AMIRA HASS. "No ens ataquen perquè som jueus, sinó per ser els seus ocupants, toturadors i lladres de la seva terra"

La novetat d'aquest any en el conflicte palestí israelià, més enllà de l'increment dels assentaments jueus a Jerusalem i Cisjordània que fan inviable qualsevol pla de pau o acord, ha estat els atacs espontanis amb ganivet o amb un cotxe fet per arabs israelians o palestins de Cisjordània cap a ciutadans israelians. 

Aquesta violència des de l'1 d'octubre ha costat la vida de 24 jueus israelians i de 120 palestins abatuts a terts per la policia en considerar-los els agressors, fins i tot palestins que es van veure implicats accidentalment en un accident de tràsit i se'ls va considerar terroristes amb voluntat de matar i palestins que eren al lloc dels fets i se'ls va considerar equivocadament autors d'un intent d'apunyalament.   

Aquest atacs espontanis amb ganivets es van iniciar a Jerusalem, i en tancar-se els barrirs àrabs de Jerusalem Oriental, van començar a porduir-se als assentaments jueus de Cisjordània.   

Aquest és el dignòstic dels fets i les seves causes que fa la periodista israeliana del diari Haretz, Amira Hass. Ho comparteixo plenament: 

KALASHNIKOVS I IDEES, Publico al Punt Avui sobre com combatre el terrorisme de l'Estat islàmic. Cal que la comunitat internacional actuï unida per aturar la guerra a Síria, però també acabar la visió medieval de l'islam del Daesh que ha propagat l'Aràbia Saudita

El Punt Avui, 16 de novembre de 2015
Xavier Rius, periodista

Els atemptats de París de divendres passat a la nit han palesat la incapacitat dels serveis policials i d'intel·ligència per evitar un atac múltiple com aquest, que no ha estat perpetrat per llops solitaris com en casos anteriors.

Ara, es critica Alemanya per no haver pressionat el montenegrí que va ser detingut a Baviera en un cotxe amb explosius i kalàixnikovs perquè expliqués què pensaven fer amb aquelles armes. Però què havia de fer la policia? Torturar-lo fins que ho digués? També es critica els serveis de seguretat francesos haver deixat entrar des de Bèlgica els terroristes, més quan s'estaven restablint els controls policials suspenent els acords de Schengen amb motiu de la cimera del clima. Però amb el flux de persones i vehicles que hi ha, què més pot fer la policia que preguntar als conductors que atura cap on van, mirar la documentació i escorcollar aleatòriament algun portaequipatges?

Tothom reconeix que una de les causes per la qual joves musulmans descendents d'immigrants magribins que se sumen a Estat Islàmic (EI), com ara els més de 1.500 francesos que han marxat a Síria, són el conflicte identitari, el rebuig que senten de part de la societat en què han nascut i la manca d'oportunitats laborals. I per més que els serveis d'intel·ligència millorin la seva capacitat d'infiltració, l'aplicació de mesures policials d'excepció contra els joves musulmans incrementaria el sentiment d'exclusió que fa que molts joves abracin la lluita d'Estat Islàmic. Certament, els aparells policials i d'intel·ligència han de millorar, però sempre aniran per darrere del jove que des del seu ordinador pugui estar mirant vídeos gihadistes o xatejant amb algú que vol reclutar-lo.

La derrota d'Estat Islàmic s'ha de fer a Síria i l'Iraq, i també pressionant les monarquies petrolieres del Golf d'on van sortir els diners amb què es finançava aquest grup i des d'on es potencien el wahabisme i el salafisme, interpretacions de l'islam que Estat Islàmic imposa i que donen justificació moral als terroristes.

És cert que sense la desastrosa invasió de l'Iraq contra la qual lluitava, el líder d'Estat Islàmic o Daesh, Abu Baker al-Bagdadi, no seria qui és ara. Al-Bagdadi es va radicalitzar a la presó nord-americana de Bucca Camp on va ser empresonat. I va ser en enquistar-se el conflicte sirià que va veure a allà la seva oportunitat.

El Daesh va començar a actuar a Síria, però no contra les tropes del règim xiïta alauita, sinó contra les milícies sunnites i els grups laics que s'oposaven al president, Baixar al-Assad. I a poc a poc va anar controlant el terreny que perdien aquests grups, mentre es finançava amb la venda de petroli per Turquia. Un flux de camions a què el règim turc feia els ulls grossos, a la vegada que Ankara feia tot el que podia per evitar que els kurds consolidessin territori sirià. Recordem les traves que va posar durant el setge a la ciutat kurda siriana de Kobani perquè rebessin ajut militar i humanitari.

Després, amb la conquesta de Mossul i la creació d'un territori compacte a Síria i l'Iraq i el fort impacte dels vídeos i missatges a la xarxa, el Daesh es va consolidar com un grup atractiu per a molts joves que desitgen formar part d'un projecte compacte i triomfador.

S'ha afirmat que gràcies a l'impacte de la brutalitat dels atacs de París a la cimera sobre Síria de dissabte a Viena, es va arribar més fàcilment a un preacord per a un alto el foc i una transició. Cimera a què van assistir l'Iran, l'Iraq, França, Rússia, els Estats Units, la Unió Europea, l'ONU, l'Aràbia Saudita i altres monarquies petrolieres. És a dir, hi eren tots els actors externs responsables de la guerra.

En la cimera, es va acordar treballar per un alto el foc amb totes les parts excepte Estat Islàmic i el Front Al-Nusra, branca d'Al-Qaida. Pot ser que si Rússia, els EUA, Turquia, l'Iran i els països àrabs van a l'una, Estat Islàmic comenci a retrocedir en el camp militar. Però el seu discurs només serà derrotat si es desqualifica la seva visió medieval de l'Alcorà des de les mesquites i les societats dels països àrabs. Unes idees que es fermenten i potencien des de l'Aràbia Saudita i altres monarquies àrabs que creen la benzina en nom de la qual van actuar els gihadistes a París.