LA ULTRADRETA A CATALUNYA AFRONTA DEBILITADA EL NOU CURS POLÍTIC, AMB FORTES TENSIONS A VOX AGREUJADES PEL FET QUE MOLTS NO COMPARTEIXEN EL DISCURS ULTRACATÒLIC D'IGNACIO GARRIGA QUE ARA S'HA MANIFESTAT CONTRA EL REPARTIMET I US DE PRESERVATIUS. L'univers força actiu fa dos anys de DN i els GDR està molt atomitzat, mentre els ex-PxC no troben el seu lloc a Vox. Caldrà veure què fa Anglada que ha quedat fora de l'ajuntament després de 16 anys. El Club Empel de Barraycoa l´única iniciativa que va endavant

La ultradreta espanyolista de Catalunya afronta desconcertada, desorganitzada i desmobilitzada el nou curs polític. Vox s'ha menjat l'espai, tot i que els resultats de Vox a les municipals van ser molt dolents a Catalunya, amb només tres regidors a Salt, que pertanyien a PxC que es va dissoldre per entrar a Vox. Mentre, el partit d'Anglada -Som Identitaris- només va aconseguir representació a Manlleu. 

Els mals resultats de Vox a Catalunya després de les disputes per les llistes en les que a llocs estratègics com Mataró o L'Hospitalet, els coordinadors locals de Vox van ser desplaçats per posar-hi al davant a membres de PxC, va generar una lluita caïnita que continua, agreujada per la deriva ultracatòlica del diputat hispanoguineà, Ignacio Garriga.  I si mirem ara el 30 Minuts de TV3 de fa poc més d'un any,  tret de Javier Barraycoa i Josep Alsina de Somatemps, la majoria dels que hi surten han desaparegut o han abandonat la militància. 

Barraycoa és potser el que ha jugat millor les cartes donat que, mantenint molt bones relacions amb Vox i amb el que resta de la ultradreta unionista, va obrir, amb l'ajuda de Mauricio Royuela el nou local ultra, Club Empel. El club agafa el nom del suposat miracle que va fer el 8 de desembre de 1585 la verge de la Immaculada en una batalla que el Terços de Flandes estaven perdent.   
L'allunyament de la radicalitat de Societat Civil Catalana, que sembla que vol impulsar el seu nou president, Fernando Sánchez Costa, és una oportunitat per Somatemps, entitat de Barraycoa i Alsina. Recordo que quan Baraycoa, Alsina i Josep Ramon Bosch creen Somatemps per lluitar contra el procés independentista, la Delegada del Govern central, María de los Llanos de Luna els hi va suggerir la necessitat de tenir una plataforma unionista que anés més enllà de la ultradreta. I llavors els mateixos fundadors de Somatemps creen amb gent de l'entorn de Ciudadanos i el PP, Societat Civil Catalana, sent Josep Ramon Bosch simultàniament president de Somatemps i SCC. Si ara SCC s'acosta a les tesis de que cal diàleg i evitar la confrontació amb l'independentisme, Somatemps i el Club Empel, podran recuperar el lideratge de l'unionisme més combatiu. 

El fet que la ultradreta estigui desorganitzada, desmobilitzada i que alguns dels dirigents de les mobilitzacions contra l'1-O, com Albert Bruguera i altres membres coneguts de Democracia Nacional hagin plegat, no significa que no existeixi. Hi ha una amalgama de grups sorgits dels anomenats Grupos de Defensa y Resistencia (GDR), de les  Brigadas de Limpieza (de llaços grocs), de Segadors del Maresme i de Groc Enlloc, que continuen actius però dividits i sovint enfrontats, canviant sovint de nom. De fet els impulsors de la manifestació del juliol que va acabar amb agressions contra la presència de menors no acompanyats a un centre del Masnou no va ser organitzat ni pels Segadors del Maresme, ni per gent de PxC i Vox, tot i que Jordi de la Fuente va agafar un protagonisme sobrevingut.

Alguns d'aquests cercels ultres han fet aquest estiu una campanya en favor de Raúl Maciá, l´últra de Balsareny, actualment empresonat amb règim de permisos a Quatre Camins. Macià estava en llibertat provisional, després de complir part de la condemna per delictes comuns d'extorsió i narcotràfic. Però després de ser detingut per enfilar-se al balcó de l'ajuntament i de vivendes per treure estelades, arrencar cartells d'entrada a algun municipi i haver involucrat  en una baralla o agressió a membres dels CDR al Bages, va perdre la llibertat condicional.

 Concentració per la llibertat de Raúl Macià a Quatre Camins

Tornant a Vox, aquest estiu hi ha hagut reiterats anuncis de dimissió, sempre aturats, de la majoria de membres del Comité Executiu Provincial de Barcelona que presideix Lola Martín, que ja van estar disconformes amb que Mónica Lora i Pablo Barranco de PxC encapçalessin les llistes a Mataró i L'Hospitalet. Exmembres de Vox, como el coordinador de L'Hospitalet, Daniel Clemente, volen expandir a nivell de tot l'estat un nou projecte a partir d'Españoles de L'Hospitalet.  

El mals resultat de Vox a les eleccions generals, amb només un diputat, Ignacio Garriga, i el desastre de les municipals, va fer que s'aixequessin veus contra l'eurodiputat Jorge Buxadé, contra els cosins Juan i Ignacio Garriga i contra l'exregidora de Mataró i ex Secretària General de PxC, Mónica Lora, que encara confia ser nomenada aquesta tardor nova presidenta de l'Executiva Provincial de Barcelona o Gerent del Comitè Provincial. Lora, si el tàndem Garriga-Buxadé continuen controlant el poder, també podria ser la cap de llista de Vox a unes elecciones al Parlament de Catalunya que probablement es convocaran l'any vinent.  

Les declaracions i tuïts d'Ignacio Garriga en contra de que es permeti el top-less a les piscines públiques -quan un servidor coneix a destacats membres o exmembres de Vox que practiquen nudisme a Tarragona, el Maresme o el País Basc- i els dels cap de setmana passat en contra del repartimemt i us de preservatius per "fomentar l'espera, l'entrega, la generositat i l'amor veritable" van generat noves tensions a Vox, havent de fer un nou tuit Garriga dient que el rebuig als preservatius era la seva opinió personal, no la del partit. Tampoc és cap secret que a l'entorn de Vox i els ex-PxC hi ha qui dubta que Garriga, hispanoguineà i ultracatòlic de l'Opus incapaç de separar política, vida privada i religió, sigui la persona idònia per liderar Vox a Catalunya. Només cal recordar els comentaris irònics que es va fer des de PxC i des de la resta de la ultradreta fa deu anys quan un negre mestís com Obama fos el president de la primera potència mundial. Ara ells tenen un líder de color i que més a més, com si fos el Papa de Roma, acaba tots els seus actes repetint benediccions dient "Que Dios os bendiga!". De fet en l'entorn de militants i exmilitants de Vox Catalunya crítics amb com s'han fet les coses, s'anomena al tàndem Buxadé i Ignació Garriga com "Mortadelo y el Papa negro".

El que està clar a Vox de Barcelona és que els hi cal ara una mica de calma confiant que Pedro Sánchez pugui fer govern i no s'hagin de convocar noves eleccions. Perquè més enllà dels aduladors que encerclen al diputat Garriga, la majoria de militants de Catalunya tenen clar que si es repeteixen eleccions Garriga, que va aconseguir un 3'6% dels vots,  ho tindria molt difícil per repetir el resultat i superar el 3%, més amb declaracions ultramuntanes contra el topless i els preservatius.

L'eurodiputat, Jorge Buxadé, és dels pocs dirigents de Vox a Catalunya que dóna suport al discurs ultracatòlic d'Ignacio Garriga.

VOX TRUCA A LA PORTA. Analitzo a NacióDigital, NacióManresa, la candidatura de Vox a Manresa formada per ultres del Bages i exmembres de PxC, tot i que Vox ha vetat a altres pel seu historial o antecedents

Manresa i Solsona són els únics municipis de la Catalunya Central on Vox presenta candidatura a les eleccions municipals. Quan Plataforma per Catalunya l'any 2007 va estendre's i créixer sobretot a la Catalunya interior, amb Vic com a epicentre, es va dir que la ultradreta arrelava als territoris de la Catalunya carlista. A Manresa aquell any Plataforma per Catalunya va obtenir un regidor l'any 2007 amb 1539 vots, el 5'81 %, i va créixer l'any 2011, amb 2391 vots i el 8'95%. Però ara fa quatre anys només en va obtenir 526 vots, un 1'9% quedant-se sense representació, coincidint amb l'enfonsament generalitzat de Plataforma per Catalunya. A les eleccions generals del passat 28 d'abril, Vox va obtenir a la capital del Bages 1210 vots, un 3'05%. Vots que si es traspassessin els resultats al que pot passar el 26 de maig, no li donaria regidor donat que cal arribar al 5%. Tot i això són eleccions diferents, i si sacsegen com feia PxC el tema de la immigració, amb una participació inferior a la de les eleccions generals, i depenent de com facin la campanya PP i Ciutadans, sí que els seria possible entrar a l'ajuntament.

Si ens remuntem a 2011, quan PxC va obtenir 67 regidors arreu de Catalunya, la immigració i el discurs negatiu vers els immigrants estava en boca de molts. Josep Anglada i Xavier García Albiol es retroalimentaven i les seves mentides o mitges veritats tenien molt ressò. Prometien que farien tancar els comerços d'immigrants que obrien fins tard i, suposadament, incomplien els horaris comercials, passant per alt que la normativa de comerç permet als establiments d'alimentació de menys de 150 metres quadrats obrir les 24 hores. Recordeu també aquella informació de de ràdio macuto que corria per tot Catalunya de que les assistents socials regalaven un cotxet de nadó o donaven un val per aconseguir-lo gratis a les dones immigrats, però el negaven si la demandant era una mare autòctona? Eren fake news que corrien com la pólvora quan encara no hi havia WhatsApp. I el PP va haver de demanar a Albiol que moderés les seves acusacions vers les administracions de fer la vista grossa i no fer complir als immigrants les normatives i ordenances, donat que moltes comunitats autònomes i ajuntaments estaven governats pel PP. I les paraules d'Albiol podien ser contraproduents en responsabilitzar-los també de ser negligents.

Però la ultradreta que arriba ara amb Vox no fa del rebuig a la immigració el seu monotema, sino que ha crescut sobretot com a protesta pel procés sobiranista català, convergint a molts llocs, aquell sector del PP ultracatòlic empipat amb Rajoy per no derogar la llei de l'avortament i ser massa tou amb l'independentisme, amb els grups d'ultradreta franquista, xenòfoba, exfalangista o neonazi, defensora de l'Espanya centralista sense autonomies. I el Bages ha estat una de les comarques catalanes on han florit més d'aquests grups. No parlo només dels grups que es van deixar veure a partir de setembre de 2017, que de vegades no eren més que el fatxa o franquista del poble, com Raúl Macià, envoltat d'una colla d'amics, També n'hi va haver que en el seu moment, com Democracia y Unidad Española, de Jaime Vizern, van ser capaços de mobilitzar més de dues centes persones. I al Bages, concretament a Santpedor va néixer l'octubre de 2013 el col·lectiu ultra Somatemps de la mà dels mateixos que, un any més tard, perquè no se'ls veiés tant el llautó franquista, van crear una sigla més àmplia que seria Societat Civil Catalana.

Alguns d'aquest ultres del Bages han anat a Vox, partit que per evitar danys colaterals, ha vetat arreu de l'Estat a molts dels que tenien antecedents delictius o passat neonazi. Aquesta és una de les causes que Vox hagi fet tan poques llistes a l'antiga Catalunya carlista. Raúl Macià un dels primers militants de Vox a la comarca, no és a cap llista. I quan fa nou mesos l'exregidor de PxC Albert Pericas va demanar entrar a Vox per crear el nucli del Bages, des de Barcelona van donar llargues a la seva admissió pel seu passat controvertit. El mateix ha passat a altres ultres prou coneguts. Potser per això la llista de Vox a Manresa, està encapçalada per la dona de Pericas, Inmaculada Cervilla, que va ser cap de llista de PxC a Sant Joan de Vilatorrada i el Pont de Vilomara, i el número dos es Miguel Rodríguez, que va encapçalar fa quatre anys la llista de PxC a Santpedor. Ara tot dependrà de la campanya, que no serà preocupant si ho centren en qui defensa millor la unitat d'Espanya. Però si aborden, com sembla que faran, el tema de la immigració, és important que els altres partits no caiguin en el seu parany.
Llegir a Nació Digital

PER QUÈ ACTUEN AMB IMPUNITAT ELS AGRESSORS FEIXISTES DE MANRESA? Ho analitzo a Nació Digital

"Caldria que, per evitar que quan arribi a judici quedi tot plegat en una condemna molt lleu, es qualifiquessin les agressions amb l’agreujant d’odi ideològic, perfectament tipificat en l’article 22.4 del Codi Penal»

 Xavier Rius Sant, Nació Digital, 30 de juliol de 2018

Ha tornat ha passar. Ho fan a cara descoberta i són els mateixos autors d’incidents i agressions similars. La majoria són militants o simpatitzants de Democracia Nacional (DN) o grups locals propers a DN, però alguns d’ells com Raul Macià, un dels qui s’ha denunciat per l’agressió d’aquest diumenge a la nit a Manresa, també ha militat o col·labora amb Vox. Macià, que estava en llibertat condicional després de complir condemna per un robatori de droga i 15.000 euros fent-se passar per policia, va reingressar unes setmanes a la presó fa mig any per ordre del jutge. Havia trencat la llibertat condicional en intentar impedir per la força una marxa de torxes per la independència, arrencar rètols i enfilar-se a balcons a arrencar estelades o llaços.

Un altre dels ultres també denunciat per l’agressió d’aquest diumenge a la nit, Tony M.N, de Sant Joan de Vilatorrada, està denunciat per agredir un independentista i llençar-li dissolvent a la cara a la carretera d’accés a la presó de Lledoners, la nit abans que hi arribessin els primers presos polítics. Tony M. N, era un dels ultres que amb una samarreta dels GDR (Grupos de Defensa y Resistencia) i una acreditació de servei d’ordre de Democracia Nacional es va manifestar amb un centenar d’ultres davant de TV3 demanant el seu tancament.

Altres militants o simpatitzants de Democracia Nacional, actuant per lliure o en nom d’alguna "brigada" dels GDR, han estat identificats i cridats a declarar amb posterioritat per agredir persones que penjaven llaços grocs o a veïns que els retreien que s’enfilessin a fanals, finestres o balcons a treure llaços i estelades. I, lamentablement, en alguns casos s’ha acabat qualificant en l’atestat policial o en les primeres diligències judicials com a simples enfrontaments verbals entre persones d’ideologia antagònica: “Tu penges, jo arrenco”. No és cap secret que alguns dels ultres denunciats tenen antecedents com Macià per delictes comuns, cosa que ha fet que disminuïssin la seva activitat anti-indendentisme per por a una major resposta penal en cas de ser acusats d’actes violents. Alguns, residents a Barcelona o al Baix Llobregat, han estat investigats dos mesos per un delicte d’odi per la seva campanya d’assetjament contra la mesquita del carrer Japó a Nou Barris, decretant-se cap a ells, fins i tot, una ordre d’allunyament al voltant del centre de culte.

Però el fet és que, tot i ser pocs i coneguts, a alguns llocs s’han incrementat aquestes agressions. Els autors se senten, com el policia nacional que va agredir a Jordi Borràs a Barcelona, legitimats. El paraigua de l“a por ellos” és una protecció ara mateix. En l’atestat policial de l’agressió d’aquest diumenge a la nit a Manresa, els Mossos d’Esquadra han enviat al jutjat un atestat per delictes d’amenaces, desordres i agressions. Però caldria que, per evitar que quan arribi a judici quedi tot plegat en una condemna molt lleu -les antigues faltes-, com una disputa per una plaça d’aparcament, es qualifiquessin aquestes agressions amb l’agreujant d’odi ideològic, perfectament tipificat en l’article 22.4 del Codi Penal. Aquest article incrementa la pena quan una agressió s’ha fet motivada per discriminació o antagonisme ideològic vers les persones agredides. 

Llegir a Nació Digital 

Més informació: Els ultres del Bages 

 

 

EL BAGENC IMPULSOR DE MANIFESTACIONS ULTRES I/O ESPANYOLISTES AL BAGES, JAIME VIZERN, UN DELS QUE ES VA VESTIR DE GUARDIA CIVIL A WATERLOO DAVANT LA CASA DE PUIGDEMONT.Actualment és president de Democracia y Unión Española (DUE) i va ser l'organitzador de la manifestació del 4 de febrer a Manresa en la que Democracia Nacional va tenir màxim protagonisme

Vizern a la manifestació de manresa del passat 4 de febrer al costat del dirigent de DN, Albert Bruguera

Vizern a Waterloo

Les dues persones que van protagonitzar dimarts a la tarda l'incident davant la casa de Waterloo, prop de Brussel·les on resideix el president Carles Puigdemont, són militants espanyolistes propers a la ultradreta del Bages. Un d'ells és Jaime Vizern que ha  viscut a Sant Salvador de Guardiola, Manresa i Sant Fruitós. 

Vizern i el seu company, disfressats de Guàrdies Civils, pretenien acampar davant l'anomenada Casa de la República,  però no va ser possible perquè els van perdre la maleta que havien facturat amb les tendes de campanya. 
Tos dos són dos membres de la plataforma espanyolista Democracia i Unidad Española (DUE), que presideix el mayeix Vizern. Els dos homes es van acostar a la casa i van fer vídeos de burla amb el mòbil fins que va intervenir la policia belga, que els van identificar.
Jaime Vizern, actualment resident a Sant Salvador de Guardiola, és president de Democracia y Unión Española (DUE) i abans estava vinculat a la Hermandad de los Hermandad de los Cruzados i als cercles ultres de la comarca, tot i que amb la creació de la nova sigla DUE, ha intentat distanciars-hi donat una imatge més centrada o constitucionalista. Però a l'acte que va organitzar a Manresa el diumenge 4 de febrer el servei d'ordre, la megafonia i  la organització va estar en mans de militants o simpatitzants de Democracia Nacional que portaven l'acreditació "Por España me atrevo" que va fer Democracia Nacional per la manifestació ultra i espanyolista del 22 de setembre a Barcelona. 

A la manifestació del 4 de febrer a Manresa, que organitzava Vizern, també es van fer crits des de la megafonia per la llibertat de Raúl Macià, militant ultadreta de Balsareny, condemnat a presó per assaltar i robar 45 kg de mariuana a uns narcotraficants. Estant Macià en llibertat condicial en tercer grau penitenciari, va ser detingut per intentar impedir al seu municipi una manrxa de torxes independentista autoritzada, i per arrencar el rètol de l'entrada del municipi de Sallent que portava a sota el de "Municipi per la independència". Per aquest fets el jutge de vigilància penitenciaria va entendre que havia quebrantat la bona conducta del "tercer grau" i va decretar el seu reingrés a presó.