Crítica de Sílvia Hinojosa al llibre a La Vanguardia. "La porta d'Aliança"

 

                                 

Sílvia Hinojosa 12 i 13 de maig de 2025, La Vanguardia

El fenómeno de Aliança Catalana sigue alimentando la producción editorial. El tiempo dirá si la formación de Sílvia Orriols confirma el crecimiento que le auguran las encuestas o se desvanece. No sería el primer caso. La política, como el mundo del espectáculo, crea ese tipo de estrellas fugaces. Pero Aliança parece tener los astros alineados. Por eso pone de los nervios a algunos de los partidos adversarios y despierta interés mediático. A la vez, son muchos los interrogantes.

De ese protagonismo en la escena política catalana ha llegado a las librerías Aliança Catalana: els nostres ultres , del periodista Xavier Rius Sant, un retrato detallado de cómo surge y crece esta ultraderecha independentista e islamófoba, a partir de una doble circunstancia: la frustración en una parte de la sociedad catalana que creyó en la promesa de la independencia, y la indignación por el hecho de que los autores de los atentados del 17 de agosto del 2017 en Barcelona y Cambrils fueron unos chicos de Ripoll, hijos de inmigrantes marroquíes, que hablaban catalán y se consideraban integrados.

El libro describe a Orriols como alguien “con escasa capacidad de empatizar”

Ripoll es el kilómetro cero de Aliança Catalana. Allí, Orriols, una administrativa, madre de cinco hijos, obtuvo en el 2019 un escaño de concejal con el Front Nacional de Catalunya –otra formación ultra–, y cuatro años después, la alcaldía, ya con Aliança, formación creada en el 2020 y en cuya expansión Rius Sant detalla el papel clave, entre bastidores, de figuras como Jordi Aragonès, Oriol Gès, Eduard Llaguno o Maiol Sanaüja

El autor, experto en inmigración y extrema derecha, describe a Orriols como una persona “hecha a sí misma y con escasa capacidad de empatizar”, que coge su primer avión en un viaje institucional a Italia en el 2019 y en el tiempo libre se queda en el hotel, sin socializar con los anfitriones y los demás concejales. Para ilustrar su “ideario etnicista”, el libro reproduce unos fragmentos del blog del colectivo Els Intransigents, que lideró una joven Orriols, en el que se ataca a la inmigración castellana, de la misma manera que años después señalará a los musulmanes.

En el ascenso de los ultras, el autor recuerda que están ocupando el vacío que dejan otros partidos y apunta, entre los responsables de ese ascenso, a una izquierda “que mira hacia otro lado” ante unos imanes que expanden una religión y una cultura que controla todas las esferas de la vida, y que tiene puerta de entrada pero no de salida. Esa puerta es la que está aprovechando también Aliança.

Entrevista al programa Territori 7, El 9 FM i La Veu de Sant Joan, Lletraferits, sobre el llibre "Aliança Catalana. Els nostres ultres"

Entrevista al programa Territori 7, Lletraferits, en la que parlem del llibre "Aliança Catalana. Els nostres ultres" de Xavier Rius Sant, editorial Icaria. Entrevista que fan Isaac Moreno i Isaac Muntadas per La Veu de Sant Joan, El 9 FM, Ona Codinenca i Ràdio Televisió de Cardedeu. 

 

 

 

Profitós Sant Jordi signant exemplars del llibre "Aliança Catalana. Els nostres ultres" i parlant amb lectors

Profitós Sant Jordi signant exemplars del llibre "Aliança Catalana. Els nostres ultres" i parlant amb lectors a la Plaça Eivissa, a la parada de la llibreria La Font de Mimir i a la de l'Editorial Icaria a la Diagonal amb Rambla Catalunya. Més referències del llibre al Periódico, El Triangle i El 9 Nou

Més comentris del llibre a El Periódico, El Triangle i El 9 Nou

              

Daniel G Sastre. El Periódico 23 d'abril 2025

Siscu Baiges. El Triangle 21/23 d'abril de 2025

                                              

 El 9 Nou

SIGNATURES DEL LLIBRE "ALIANÇA CATALANA. ELS NOSTRES ULTRES" DIADA SANT JORDI 2025. A les 13 hores, Plaça Eivissa d'Horta. A les 18 h, parada Ed Icaria Avgd Diagonal amb Balmes i carrer París

                              

Aquest dimecres 23 d'abril de 2025, Diada de Sant Jordi signaré exemplars del meu llibre "Aliança Catalana. Els nostres ultres" a les 13 hores a la parada de la llibreria La Font de Mimir a la Plaça Eivissa d'Horta, i a les 18 hores a la parada de l'editorial Icaria a Diagonal 407, entre Balmes i  Carrer París        

                                              

A les 13 hores signaré a la Plaça Eivissa d'Horta a la parada de la llibreria La Font de Mimir

Entrevista de Josep Maria Botanch al digital El Món sobre el meu llibre i Aliança Catalana

 

Josep Maria Botanch, El Món, 12 d'abril de 2025 (clica per anar a El Món)

El periodista Xavier Rius Sant (1959) és especialitzat en moviments d’extrema dreta analitza el perfil de la presidenta Sílvia Orriols al llibre Aliança Catalana: els nostres ultres (Icària Editorial). En aquest volum analitza el sorgiment i creixement de la formació liderada per l’alcaldsessa de Ripoll, que va començar la seva trajectòria política de ben jove a Maulets, formació de l’esquerra independentista, per després enrolar-se a les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya, que va abanonar amb l’entrada del tripartit. Posteriorment, va passar per Estat Català, el grup Intransigents i el Front Nacional de Catalunya, amb qui va partir peres per crear la seva propia formació. En aquesta conversa amb El Món, Rius Sant defineix Sílvia Orriols com racista, nacionalpopulista i d’extrema dreta, però per sobretot diu que és “una persona incapaç d’empatizar” amb la gent. A més, remarca que ella mateixa se sent “triada” perquè sempre destaca que ella va néixer un 9 d’octubre, el dia que Jaume I van fer fora els sarraïns del País Valencià. D’altra banda, aborda les possibilitats de creixement de la formació, i afirma que les disputes entre Junts i Esquerra Republicana i la manca d’autocrítica pel Procés beneficia Aliança Catalana.

Com va conèixer Sílvia Orriols?

La vaig conèixer el dissabte abans de la investidura com a alcaldessa, el 10 de juny a la nit a 8TV. Va estar supereducada amb mi, semblava que fóssim amics. Això forma part d’ella, pot estar així, com pot estar amb un mur de ciment. Va ser molt amable. I després, si li enviava correus pel llibre, em contestava a les sis i mitja del matí. I quan ja era diputada, uns dies després de les eleccions, em va rebre a l’Ajuntament i va anar la mar de bé, però va canviar després que publiqués unes fotografies de l’acte d’inauguració del monument d’homenatge a les víctimes del 17-A, on surt aplaudint la Guàrdia Civil o després d’explicar que ella mai havia pujat mai a un avui. Sempre em diu, “mira l’home que s’ha recorregut el món amb bitllets de 18 euros”. Però ella és així.

La relació està trencada?

En aquest moment, sí. El divertit és que hi ha hagut persones de la cúpula d’Aliança Catalana que em van demanar que li passés capítols i els hi vaig passar. Per exemple, ho vaig fer amb un president comarcal i un del pinyol del partit. Vull dir, que la relació era bona, i jo des del primer dia li he dit que el seu discurs és d’ultradreta.

Que els hi diguin ultradreta els hi molesta molt.

Però això els hi ha passat a tots. A Vox, a l’Anglada, però després ho assumien com una cosa normal. 

Sílvia Orriols se sent una persona triada?

Després de les seleccions li vaig demanar hora i ens vam veure. Em va destacar que va néixer un 9 d’octubre, el dia que Jaume I van fer fora els sarraïns del País Valencià. A més, coincidint amb la seva entrar al Parlament, va fer un tuit on es veia la foto del sepulcre de Guifré el Pilós, i hi deia “Aquí va començar tot”. Si ella diu això, vol dir que se sent triada. Ella se sent triada. I amb això no es pot enfadar, perquè és una percepció.

I el seu entorn també li té aquesta consideració?

A Aliança Catalana hi ha devoció per Sílvia Orriols. El partit és presidencialista, i tot funciona al voltant d’ella. Mana ella. I sé que aquests dies amb el tema de Trump se sent bastant perduda perquè ella diu que Trump no li genera admiració com a personatge, però és el referent de Jordi Aragonès.

S’ha creat un partit a mida.

Sí.

I ara el controla, però creu que se li pot descontrolar en algun moment? 

Crec que ella volia que li fessin la moció de censura. Primer, per un tema de salut, s’ha aprimat molt. És una persona que no sopa, que fa una dieta molt estricta, i dorm poc. A més, no té carnet de conduir. Ella volia que la fessin fora de l’alcaldia per tenir dos anys per expandir el partit perquè la gent es queixa que no va al congrés o a les trobades de militants. No entraré en la lluita de l’Aragonès i el Ges perquè ells ho neguen, però el partit és difícil de gestionar perquè ha crescut massa. És el problema de creixement, i ara no tenen estructura. El Jordi Aragonès segueix treballant en una escola concertada, però, en canvi, Oriol Ges, que estava a CaixaBank a Osona, va de cul perquè porta finances i organització i fa de xòfer de l’Orriols. I, a més, l’han posat de coordinador del grup parlamentari mix a sou del Parlament. I és difícil gestionar tot això.

Sílvia Orriols volia que la fessin fora de l’alcaldia?

Ella estava convençuda que la feien fora, es victimitzava i podia estar dos anys al Parlament i al partit.

Però el seu objectiu era que la fessin fora?

Ella ho volia. A més, hi ha el tema personal que té quatre filles adolescents i un fill amb el marit fora de casa. Com ho gestiones? Jo no sé com es pot organitzar, però ella volia descansar una mica. Crec que ella ho volia, perquè ho donava per segur. Però va ser la cagada de Carles Puigdemont que, per fer-ho bé, ho fan pitjor.

“A Aliança Catalana hi ha devoció per Sílvia Orriols. El partit és presidencialista, i tot funciona al voltant d’ella. Mana ella.”

Sembla que Sílvia Orriols sembla una nouvinguda en política, però la seva trajectòria ve de lluny i s’inicia a l’esquerra independentista.

Sí. Comença amb 16 anys, i al llibre la recullo bastant.

Quina interpretació en fas de la trajectòria que té fins a arribar a fundar Aliança Catalana.

Ella comença amb el David Subirana, que triguen a fer-se parella, i ella és sempre la ideòloga i llegeix molt. Se centra en Daniel Cardona i a tot arreu critica els castellans, i en els articles escriu Castella, no pas Espanya, en minúscula. Està amb aquest tema, i sorprèn que passi tan de pressa a parlar dels castellans i Castella a posar Barranqueras i Flores Expósito a les seves llistes. S’oblida d’això i passa als immigrants.

Per què?

Suposo que afecta molt l’impacte emocional de traïdoria que té la gent amb els atemptats.

Però al llibre exposa que Vox és el primer fill bastard del Procés, i Aliança, el segon. Per què?

És un element. En el cas de Vox, Ortega Smith era irrellevant quan anava al Valle de los Caídos, però agafa ressò amb el judici del Procés. I en el cas d’Aliança és perquè es ven una independència tant sí com no, i la gent que s’ho ha cregut s’ha sentit enganyat. I les baralles entre Gabriel Rufián i Míriam Nogueras són aigua per a Sílvia Orriols.

 És a dir, la pugna entre Junts i ERC beneficia Orriols.

Evidentment que sí. Hi ha gent que pot pensar que està com una cabra, però fa un vot de càstig perquè s’han fet enrere. La Sílvia Orriols assimila la proclamació de la República Catalana, que el Macià l’ubica en la República Ibèrica, amb Puigdemont i les 155 monedes de plata. El seu resum de tot és que “ens han traït”.

Sense el Procés no existiria Aliança Catalana?

O sense els atemptats, però és fer política ficció. Els atemptats o altres elements podrien haver fet sorgir una Plataforma per Catalunya independentista, perquè la formació d’Anglada tenia la disfunció que a Vic el votaven 3.000 persones per fer fora als que “no són de casa” i després a les catalanes, 2.000 dels 3.000, votaven a l’Artur Mas per fer fora el Montilla. Aleshores podria haver sorgit una Plataforma independentista, però amb el Procés es van ajuntar els dos elements. Tot i això, jo dubto que hagués entrat de diputada al Parlament si a ella no li haguessin donat l’alcaldia fa dos anys.

Tot i aquest desencís seu amb el Procés, ella se’n va a Estrasburg l’any 2019 a la protesta del Consell de la República.

Ella hi va dos cops. Al primer trajecte amb autobús ja parla amb la Margarita Cabello que es fan enrere, i és quan es plantegen tot això. En el segon autocar, que és aquesta sortida que esmentes, ella ja és regidora de Front Nacional.

I a banda d’anar-hi, hi té algun interès?

A mi em diuen que a Ripoll molta gent no la coneixia, i que ella i la Cabello no havien parlat. Comença a fer-se veure en les concentracions pels presos i agafa el micròfon i comença a despuntar. La gent la descobreix parlant de Daniel Cardona.

“Dubto que hagués entrat de diputada al Parlament si a ella no li haguessin donat l’alcaldia fa dos anys”

Per què Orriols trenca amb el Front Nacional, el partit amb què esdevé regidora el 2019, i funda Aliança?

El trencament ja estava pensat, però de seguida veu que la formació de Jordi Casacuberta és un partit de iaios, i és quan arriben els quatre genets de l’apocalipsi -Oriol Ges, Jordi Aragonès, Maiol Sanaüja i l’Eduard Llaguno, que ja està apartat- quan es produeix un xoc amb el Casacuberta. De seguida, aquests quatre li proposen trencar, i és quan durant la covid es fa el comunicat on obre una reflexió. Ja estava pensat que es volia anar més enllà.

I de què se serveix Sílvia Orriols per articular aquest discurs islamòfob?

Ella aboca el que tenia amb els castellans i Castella i ho trasllada a una cosa del present, que són els seus veïns. Passa de parlar del passat a parlar, per exemple, del cambrer que et serveix, al que anava la discoteca amb tu i al que et portava en cotxe. És aquest sentiment de traïdoria.

Però també expliques al llibre que Orriols també articula el seu discurs amb els llibres de Najat El Hachmi.

Sí. De la Najat, la Mimunt Hamido i la Hanan Serroukh. Agafa l’argument d’aquestes dones, que el subscrit al cent per cent, i se l’aprèn. Jo soc molt crític amb aquest discurs de no felicitar Nadal, però felicitem el Ramadà i legalitzem el burquini.

Orriols és racista, nacionalpopulista o d’extrema dreta?

Per a mi les tres coses, però sobretot és una persona incapaç d’empatitzar.

I trumpista?

No ho és gaire, però com ella té un punt antipatriarcal va dir que no li generava un interès especial. No en parlen. De fet, el cap de setmana passat van fer la trobada ideològica a Platja d’Ara i tots els comentaris eren sobre l’islam. Els ha agafat a contrapeu.

 I de l’AfD? Perquè últimament estan calcant campanyes com la dels uns bitllets d’avió falsos que reivindiquen la deportació de persones.

A veure, el problema és que quins referents tenen? És un partit que amb candidats homosexuals, i no poden anar amb els ultracatòlics perquè no lliguen. No poden anar amb la Le Pen perquè ha dit que Puigdemont és un delinqüent perquè ha dit que si governa l’extradeix, l’expulsa o el fica a la presó. Només li queda Geert Wilders i l’Alice Weidel, i Pau Nadal va estar al local d’AfD el dia de les eleccions, igual que Jorge Buxadé. És divertidíssim el bon rotllo que hi ha entre Aliança Catalana i Vox.

Hi ha bon rotllo?

El Joan Garriga de Vox explica que la va felicitar el seu aniversari per whatsapp i sempre parla de la “Sílvia”.

Aliança ha rebut el suport de Vox al Parlament?

Comparteixen la zona de despatxos al Parlament i es veuen cada dia, i el Garriga m’explica que no vol que a la Sílvia Orriols li facin el mateix que els hi van fer a ells, que quan van arribar ningú els va explicar els serveis que tenien al seu abast com un programa intern amb totes les resolucions. I hi ha un tema, que a ells els hi dono la raó, és que a Aliança i a Vox els hi foten d’hòsties quan munten carpes. I crec que és un error, perquè els hi fas publicitat i és un delicte.

I els cordons sanitaris són la resposta?

Si es fan bé, sí, però si es fan malament, no.

I s’estan fent bé?

S’estan fent fatal. És a dir, primer, a Ripoll es volia fer un govern d’unitat i a última hora Junts es fa enrere. Per fer això no cal mantenir la tensió fins l’últim moment. Com ha passat ara amb la moció de censura, i surt el Ferran Raigon dient que no es podia fer un “govern Frankenstein”. Més Frankenstein era Junts i PSC a la Diputació de Barcelona amb el 155. Dir que no faràs un govern Frankenstein vol dir que d’aquí a dos anys també haurà de governar la llista més votada. I aleshores el cordó sanitari la victimitza, i si ho fas no li agafis els arguments. I Junts ha jugat a agafar els arguments i no sap què vol encara. Els cordons sanitaris habitualment no han funcionat perquè s’han fet malament.

“Els cordons sanitaris habitualment no han funcionat perquè s’han fet malament”

Però no creu que qualsevol decisió que s’hagués pres fa hagués beneficiat a Orriols?

És el que et diuen. Jo havia escrit que si el govern no tenia prioiritats a curt termini, i era can pixa, hauria estat pitjor. Per a mi el pitjor és dir que ho faràs i a l’últim moment rajar-te perquè que d’aquí a dos anys, amb una majoria númerica semblant, tampoc puguis formar govern.

Com d’important ha estat el paper de Pilar Rahola en aquest assumpte?

8tv es dona compte que quan Sílvia Orriols va a la televisió es dispara el share, i els vídeos i els tuits tenen moltes visualitzacions. Ha sigut fonamental. I Pilar Rahola està enlluernada d’ella. A més, Rahola és una de les persones que fa un mes i mig, quan semblava que Junts estava d’acord amb la moció, és una de les persones que anima Carles Puigdemont a no tirar-la endavant.

A banda dels cordons sanitaris, el Parlament està actuant bé?

Això ho he parlat amb el Josep Rull, i em diu que només l’ha tallat dues vegades i, en privat, explica que es va sentir interpe·lat amb el que va dir sobre les piscines de les presons, i ara traslladen les manifestacions a la Comissió de l’Estatut dels Diputats. Però no saben com fer-ho perquè, fagin el que fagin, ella penja el vídeo a les xarxes i ho peta. No sé quina és la solució, però interrompre-la era pitjor. El que sí que era un error era el que feia la Tània Verge multant-la amb 10.000 euros. El delicte d’odi és útil quan hi ha una agressió i es fa servir com a agravant, però en els casos de llibertat d’expressió és molt difícil i no està funcionant.

 Aliança Catalana és un partit independentista?

Sí.

Però en les enquestes hi ha un gruix que no ho són.

A Vox el votava molta gent que no era espanyolista i que estava a favor de l’avortament, però que estava en contra de la immigració. I a Aliança passa el mateix. El votant majoritari d’Aliança és gent gran i a Vox, en canvi, recull molts vots de joves de 19 anys. A Aliança hi ha molt independentista emprenyats perquè, segons ells, encara diu veritats. I fixa’t que des que Aliança té força, l’Ignacio Garriga va fer l’entrevista íntegrament en català perquè de cara a les municipals tancar TV3 a la gent l’importa ben poc.

El seu llibre està actualitzat a última hora perquè inclou tot l’episodi de la moció de censura, però com valorar el darrer CEO que dona 10 diputats a Aliança Catalana?

A no ser que els aranzels de Trump els hi facin molt mal, Aliança Catalana pujarà perquè Junts i Esquerra Republicana no fan autocrítica pel Procés i es barallen entre ells i això afavoreix la captació del vot independentista emprenyat.

I l’increment en vots, com dibuixa el CEO, provindrà de votants de Junts?

Vindrà de tot arreu. Molt votant jove, molt nou votant nou. També dependrà de com ho afronti Vox, sobretot als barris amb més immigració la gent dubtarà entre Vox i Aliança. I també pujarà també perquè Esquerra no té projecte.

I Junts?

Junts té a Puigdemont, i mentre ell estigui allà encara hi ha un tema patriòtic.

Aquestes perspectives de creixement poden tensionar el partit?

L’interessant ara serà veure com gestiones les candidatures municipals. Com fas el creixement comarcal amb un partit que no té estructura. És a dir, com es gestiona que qui molts dies porta en cotxe l’Orriols sigui el secretari d’Organització, el secretari de Finances i coordinador del grup mixt al Parlament? És impossible. No tene infraestructura i, a més, amb una persona que és el partit capaç d’imposar que, com va passar en la inauguració del monument a les víctimes, ordena que s’aplaudeixi a la Guàrdia Civil. Ho deicideix tot ella. 

Foto: Mireia Comas

Entrevista al Punt Avui sobre el llibre "Aliança Catalana. Els nostres ultres"

Entrevista que em fa Pere Bosch sobre el llibre al Punt Avui, publicada el dissabte 12 d'abril de 2025. Clica aquí per llegir-la al Punt Avui 

                

Xavier Rius Sant

 

Periodista i autor del llibre “Aliança Catalana: els nostres ultres”

“El discurs més xenòfob d’Aliança Catalana no està en el programa”

 Acaba de publicar un llibre en què ressegueix l’evolució de l’extrema dreta a Catalunya i el sorgiment d’Aliança Catalana

 Defensa que la formació política liderada per Sílvia Orriols “ocupa un espai que la resta de partits sovint deixen buit”

Pere Bosch i Cuenca - Barcelona, 12 dabril de 2025

Ens trobem amb Xavier Rius Sant (Barcelona, 1959) a la llibreria Laie, al carrer Pau Claris de Barcelona. És un espai tranquil, ideal per prendre un cafè o un refrigeri envoltat de llibres. I, en qualsevol cas, es tracta d’un lloc molt més plàcid que el que va escollir fa pocs dies per parlar amb un altre mitjà de comunicació. En aquella ocasió es va citar en un bar situat molt a prop de l’ajuntament de Ripoll i l’entrevista es va veure afectada per algunes interferències. El segon tinent d’alcaldia li va aixecar el dit del mig i el va acusar reiteradament de “mentider” pel llibre que acaba de publicar, titulat Aliança Catalana: els nostres ultres.

Ara fa poc ha sortit un altre llibre dedicat a Aliança Catalana que defineix aquest partit com a “nacionalpopulisme català”. Vostè, en canvi, els anomena “ultres”. Com els hem de definir? Ultres, extrema dreta, xenòfobs...t a Aliança Catalana que defineix aquest partit com a “nacionalpopulisme català”. Vostè, en canvi, els anomena “ultres”. Com els hem de definir?

Per mi, nacionalpopulista és la Isabel Díaz Ayuso de Madrid, que fa nacionalisme madrileny. Però ella no diu que els immigrants van a Madrid a viure del subsidi i del nostre treball. La Sílvia Orriols, a part de ser nacionalpopulista, també és xenòfoba. I d’extrema dreta, perquè criminalitza els immigrants i diu coses com ara que per cadascun que treballa n’hi ha 10 o 100 que viuen del subsidi i s’aprofiten de tota mena de privilegis. Per tant, al meu entendre, Sílvia Orriols i Aliança Catalana són extrema dreta o ultradreta. És similar al que és la Marine Le Pen en el cas de França.

En el subtítol del llibre parla de “la indignació del 17-A” com un dels factors que expliquen el naixement d’Aliança Catalana.

Exactament. A diferència dels atemptats de l’11-M a Madrid, en què no hi ha implicació emocional entre els gihadistes que fan explotar els trens i els veïns de Madrid, als nois de Ripoll tothom els coneixia. Havien vingut a sopar a casa teva, eren amics del teu fill, sortien amb una noia que coneixies... Hi ha el cas molt clar de la Margarita Cabello, una professora d’anglès jubilada i una de les tres fundadores d’Aliança i del projecte primer de Front Nacional a Ripoll. Ella estava vinculada a una protectora d’animals i es trobava sovint el Moussa Oukabir, el més jove de la cèl·lula terrorista, mentre passejava els seus gossos. Cabello fins i tot va establir una certa complicitat amb Moussa, i quan va saber que era un dels autors dels atemptats es va sentir traïda. Aquest sentiment de perplexitat i de sentir-se enganyat té molt a veure amb el fet que el maig del 2019 més de 600 veïns de Ripoll donessin el seu vot a les dues candidatures xenòfobes que es presentaven. De fet, si haguessin anat juntes haurien aconseguit dos regidors segur. A la Sílvia Orriols li van faltar 20 vots per aconseguir un segon regidor.

El segon factor que descriu en el subtítol és el “desencís pel procés”.

Tinc molt clar que sense aquest desencís molt probablement Aliança Catalana no hauria passat de ser una nova Plataforma per Catalunya, però amb caràcter independentista. Hi ha gent que confiava que hi hauria independència i, en canvi, van veure com els líders polítics es feien enrere. Per això dic que Vox i Aliança són dos “fills bastards no buscats ni esperats del procés”. Dic “bastard” no en el sentit de “fill de puta”, per entendre’ns, sinó de fill rebotat, emprenyat. És el mateix, tot i que des del costat del nacionalisme espanyol, que passa amb Vox i amb Ortega Smith, que amb la seva presència al Tribunal Suprem durant el judici pel procés i la quota mediàtica que va obtenir, va aconseguir el que no havia obtingut anant a manifestar-se al Valle de los Caídos. Aliança Catalana va aconseguir el mateix, però des de l’altra banda.

Dedica un capítol a Daniel Cardona, del qual és seguidora Sílvia Orriols. Per què l’admira exactament?

L’Orriols és cardonista. I de la mateixa forma que Daniel Cardona no va perdonar a Francesc Macià que després de proclamar la República Catalana acceptés la Generalitat, Sílvia Orriols no perdona a Carles Puigdemont que en lloc de mantenir la independència es fes enrere.

En quina mesura Aliança Catalana és un producte fet a la mida de Sílvia Orriols o va més enllà del seu lideratge?

És un projecte nascut a Ripoll, però si ella no hagués estat alcaldessa, si Junts hagués fet el que s’havia pactat fa dos anys, no li hauria resultat tan senzill. No és el mateix que una regidora surti a l’ABC o a Telecinco que no pas que ho faci una alcaldessa. A partir del moment que Sílvia Orriols és investida alcaldessa, el missatge sobre temes com ara l’empadronament té molta més repercussió, tant a la premsa com a les xarxes socials. La personalitat d’Orriols també es reflecteix en la imatge del partit; quan cal pot mostrar-se molt propera, però pot canviar de cop i ser molt freda i distant, sense capacitat d’empatitzar i capaç de dir el que calgui per crispar l’ambient.

En el llibre analitza el programa electoral d’Aliança Catalana i afirma: “El discurs més xenòfob no està en el programa, sinó en els comentaris i tuits d’Orriols.” Hi ha un doble discurs?

Hi ha un contrast, sí. El programa d’Aliança Catalana és neoliberal i conservador. De fet, es diferencia de la dreta liberal perquè proposa l’expulsió de tots els que no tenen permís de residència, ja sigui perquè han vingut sense papers o perquè els ha caducat i no han pogut renovar-lo. L’Orriols criminalitza tota la immigració. Ella diu: “Si venen a treballar i s’integren, cap problema.” Però més enllà que sigui difícil portar gent amb papers en molts moments, ella criminalitza tots els immigrants. Hi ha molts exemples de tuits destinats a atiar el foc, com ara un en què explica que la Policia Municipal ha detectat un home que dormia a la devesa i l’ha portat a la Policía Nacional perquè l’expulsés. Això ho pot fer perquè és alcaldessa i aquest marroquí que estava dormint anava cap a França o Amsterdam, on tenia el seu cosí. Però el criminalitza. O una altra piulada en què explica que està anant en tren de Ripoll cap al Parlament i diu que el paisatge que veu és esfereïdor. A dos quarts de set del matí no hi ha ningú que vagi de botellot. Si de cas van a treballar a una empresa càrnia o a cuidar gent gran; però ella els criminalitza a tots. O una altra piulada amb una foto en un CaixaBank en què es veuen tot de dones marroquines i posa que venen a pagar-nos les pensions, quan es tracta de temporeres de la collita de la maduixa a Huelva. O un altre tuit en què explica que la grua municipal ha immobilitzat 17 o 18 vehicles de ciutadans estrangers que tenien multes pendents i diu: “Voleu drets? Doncs també teniu obligacions. O tots moros o tots cristians.” A veure, em nego a creure que aquella setmana no hi hagués cap Bosch o cap Rius o cap López que no hagués estat multat. Què insinua? Que els Bosch, els Rius o els López són sancionats i en canvi els Mohammed no? I això és xenòfob, perquè assenyala la culpabilitat i la vinculada a un determinat col·lectiu. De fet, es tracta de la mateixa xenofòbia que des d’Els Intransigents abocava cap als “horribles” cognoms castellans o espanyols. Fa un canvi de xip i ara dirigeix el seu odi als immigrants, sobretot els marroquins

I a què respon aquest “canvi de xip” que explica?

En els articles ella posava Castella en minúscula. No posava Espanya. Però al final s’adona que té un espai. Amb tres o quatre persones com el seu marit, la regidora del PDeCAT Fina Guix o Margarita Cabello es decideixen a fer aquesta llista, i deixa de ficar-se amb els castellans. Fixa’t que a la seva llista té dos regidors importants amb cognoms castellans, l’Anna Flores Expósito i en Guillermo Barranqueras. I aquests són els seus pilars a Ripoll. Per tant, s’oblida d’aquests horribles cognoms castellans i es centra en els horribles cognoms marroquins o també llatinoamericans.

En el llibre es mostra molt crític amb la resta de partits i l’actitud que tenen amb Aliança Catalana...

El que no es pot fer és anar canviant de criteri. En el cas de Ripoll, primer es diu que es farà un govern d’unitat o un govern del PSC, Esquerra, amb el suport de la CUP. I la Manoli Vega diu que investirà i a última hora, després del tuit de la Laura Borràs, Junts es fa enrere. I en aquell moment el Turull va a casa de la Manoli Vega i li proposa investir la Chantal Pérez i quedar-se a l’oposició. I bum, no. Ara han fet el mateix. Hi ha la moció per als pressupostos, hi ha la moció de confiança, s’acorda fer una moció de censura amb Maria Soldevila de Junts d’alcaldessa i quatre dies abans, sigui per Puigdemont o per qui sigui, es fa marxa enrere. I surt el proper candidat dient que era un govern Frankenstein. A veure, a la Diputació Junts governa amb el PSC; i ho fa perquè era la suma que donava. No era un govern Frankenstein, era una opció que donava la meitat més un. La Sílvia Orriols hi ha sortit guanyant, amb la indecisió de la resta de partits. Fa tres mesos, ERC deia d’abstenir-se en els pressupostos de Ripoll i Junts de votar-hi a favor. Junts i ERC decideixen ni abstenir-se ni votar-hi a favor. Ens aboquen a la moció de confiança i quan estava tot fet es fan enrere. Això és el que no s’ha de fer.

I en el cas del Parlament?

La consellera Tània Verge es va equivocar molt, per exemple, quan va multar Sílvia Orriols amb 10.000 euros. Penso que el que fa és donar-li més protagonisme, tal com ja va passar en el seu moment amb l’Anglada a Vic. A més a més, el més probable és que l’Orriols guanyi el contenciós, amb la qual cosa encara en sortirà beneficiada, de tot plegat. De fet, la Sílvia Orriols ja havia aconseguit notorietat informativa gràcies a una denúncia que havia presentat contra ella el president de l’Associació Islàmica Annour per unes afirmacions que va fer arran d’una moció contra l’obertura d’una mesquita. Fins fa pocs anys, a Catalunya no hi havia ni ultradreta. Hi havia hagut l’Anglada, que no va aconseguir entrar al Parlament i que va quedar molt restringit a alguns municipis i que al final va acabar morint pel seu propi pes. Però ara hi ha aquest espai que han ocupat Vox i Aliança Catalana. També critico aquest doble discurs tant dels Comuns com d’ERC, que no feliciten per Nadal perquè som laics, però que en canvi ho fan amb el ramadà perquè som multiculturals. I això ha sigut un error brutal.

Precisament la propera fita electoral seran les municipals, molt probablement. Quin escenari cal preveure per a Aliança Catalana?

El darrer referent que tenim són les eleccions al Parlament. Hi ha molts municipis en els quals han tingut bastant suport. Hi ha una expansió territorial molt important i pot passar que a les properes eleccions aconsegueixin molts regidors. I a les eleccions catalanes, a les darreres passades, Orriols va prendre la decisió de no presentar-se per a Barcelona, com van fer el Puigdemont o la Laia Estrada, que eren diputats de Tarragona o Girona. El fet que ella no encapçalés la llista i que no aparegués a les butlletes probablement va influir en els resultats que es van produir al Parlament. Però ara sortirà en els debats, tindrà recursos per enviar les butlletes i també per fer més propaganda. Tinc molt clar que amb aquestes condicions i amb la seva presència contínua al Parlament, Aliança Catalana superarà els Comuns i la CUP a les properes eleccions catalanes.

Una veu crítica

Pels drets humans

En el seu blog, Xavier Rius Sant (Barcelona, 1959) es defineix com a “periodista i escriptor especialitzat en conflictes internacionals, immigració, terrorisme i ultradreta”. També hi recorda que va treballar 32 anys com a professor de geografia i història i que va estar vinculat a moviments pacifistes durant els anys vuitanta i més tard a associacions de drets humans i centres d’estudi de conflictes. A més a més, ha col·laborat en un munt de mitjans de comunicació i té una sòlida producció bibliogràfica, en bona part centrada en la gestió migratòria i el sorgiment dels partits xenòfobs. Fa tres anys va publicar Els ultres són aquí. De Plataforma per Catalunya a Vox (Pòrtic) i Vox. El retorno de los ultras que nunca se fueron (Akal). També va fer una incursió en el món de la ficció amb la novel·la Amor a la carta (Raima, 2012).

Ara fa poc ha sortit un altre llibre dedicat a Aliança Catalana que defineix aquest partit com a “nacionalpopulisme català”. Vostè, en canvi, els anomena “ultres”. Com els hem de definir?

Ultres, extrema dreta, xenòfobs... Per mi, nacionalpopulista és la Isabel Díaz Ayuso de Madrid, que fa nacionalisme madrileny. Però ella no diu que els immigrants van a Madrid a viure del subsidi i del nostre treball. La Sílvia Orriols, a part de ser nacionalpopulista, també és xenòfoba. I d’extrema dreta, perquè criminalitza els immigrants i diu coses com ara que per cadascun que treballa n’hi ha 10 o 100 que viuen del subsidi i s’aprofiten de tota mena de privilegis. Per tant, al meu entendre, Sílvia Orriols i Aliança Catalana són extrema dreta o ultradreta. És similar al que és la Marine Le Pen en el cas de França.

En el subtítol del llibre parla de “la indignació del 17-A” com un dels factors que expliquen el naixement d’Aliança Catalana.

Exactament. A diferència dels atemptats de l’11-M a Madrid, en què no hi ha implicació emocional entre els gihadistes que fan explotar els trens i els veïns de Madrid, als nois de Ripoll tothom els coneixia. Havien vingut a sopar a casa teva, eren amics del teu fill, sortien amb una noia que coneixies... Hi ha el cas molt clar de la Margarita Cabello, una professora d’anglès jubilada i una de les tres fundadores d’Aliança i del projecte primer de Front Nacional a Ripoll. Ella estava vinculada a una protectora d’animals i es trobava sovint el Moussa Oukabir, el més jove de la cèl·lula terrorista, mentre passejava els seus gossos. Cabello fins i tot va establir una certa complicitat amb Moussa, i quan va saber que era un dels autors dels atemptats es va sentir traïda. Aquest sentiment de perplexitat i de sentir-se enganyat té molt a veure amb el fet que el maig del 2019 més de 600 veïns de Ripoll donessin el seu vot a les dues candidatures xenòfobes que es presentaven. De fet, si haguessin anat juntes haurien aconseguit dos regidors segur. A la Sílvia Orriols li van faltar 20 vots per aconseguir un segon regidor.

El segon factor que descriu en el subtítol és el “desencís pel procés”.

Tinc molt clar que sense aquest desencís molt probablement Aliança Catalana no hauria passat de ser una nova Plataforma per Catalunya, però amb caràcter independentista. Hi ha gent que confiava que hi hauria independència i, en canvi, van veure com els líders polítics es feien enrere. Per això dic que Vox i Aliança són dos “fills bastards no buscats ni esperats del procés”. Dic “bastard” no en el sentit de “fill de puta”, per entendre’ns, sinó de fill rebotat, emprenyat. És el mateix, tot i que des del costat del nacionalisme espanyol, que passa amb Vox i amb Ortega Smith, que amb la seva presència al Tribunal Suprem durant el judici pel procés i la quota mediàtica que va obtenir, va aconseguir el que no havia obtingut anant a manifestar-se al Valle de los Caídos. Aliança Catalana va aconseguir el mateix, però des de l’altra banda.

Dedica un capítol a Daniel Cardona, del qual és seguidora Sílvia Orriols. Per què l’admira exactament?

L’Orriols és cardonista. I de la mateixa forma que Daniel Cardona no va perdonar a Francesc Macià que després de proclamar la República Catalana acceptés la Generalitat, Sílvia Orriols no perdona a Carles Puigdemont que en lloc de mantenir la independència es fes enrere.

En quina mesura Aliança Catalana és un producte fet a la mida de Sílvia Orriols o va més enllà del seu lideratge?

És un projecte nascut a Ripoll, però si ella no hagués estat alcaldessa, si Junts hagués fet el que s’havia pactat fa dos anys, no li hauria resultat tan senzill. No és el mateix que una regidora surti a l’ABC o a Telecinco que no pas que ho faci una alcaldessa. A partir del moment que Sílvia Orriols és investida alcaldessa, el missatge sobre temes com ara l’empadronament té molta més repercussió, tant a la premsa com a les xarxes socials. La personalitat d’Orriols també es reflecteix en la imatge del partit; quan cal pot mostrar-se molt propera, però pot canviar de cop i ser molt freda i distant, sense capacitat d’empatitzar i capaç de dir el que calgui per crispar l’ambient.

En el llibre analitza el programa electoral d’Aliança Catalana i afirma: “El discurs més xenòfob no està en el programa, sinó en els comentaris i tuits d’Orriols.” Hi ha un doble discurs?

Hi ha un contrast, sí. El programa d’Aliança Catalana és neoliberal i conservador. De fet, es diferencia de la dreta liberal perquè proposa l’expulsió de tots els que no tenen permís de residència, ja sigui perquè han vingut sense papers o perquè els ha caducat i no han pogut renovar-lo. L’Orriols criminalitza tota la immigració. Ella diu: “Si venen a treballar i s’integren, cap problema.” Però més enllà que sigui difícil portar gent amb papers en molts moments, ella criminalitza tots els immigrants. Hi ha molts exemples de tuits destinats a atiar el foc, com ara un en què explica que la Policia Municipal ha detectat un home que dormia a la devesa i l’ha portat a la Policía Nacional perquè l’expulsés. Això ho pot fer perquè és alcaldessa i aquest marroquí que estava dormint anava cap a França o Amsterdam, on tenia el seu cosí. Però el criminalitza. O una altra piulada en què explica que està anant en tren de Ripoll cap al Parlament i diu que el paisatge que veu és esfereïdor. A dos quarts de set del matí no hi ha ningú que vagi de botellot. Si de cas van a treballar a una empresa càrnia o a cuidar gent gran; però ella els criminalitza a tots. O una altra piulada amb una foto en un CaixaBank en què es veuen tot de dones marroquines i posa que venen a pagar-nos les pensions, quan es tracta de temporeres de la collita de la maduixa a Huelva. O un altre tuit en què explica que la grua municipal ha immobilitzat 17 o 18 vehicles de ciutadans estrangers que tenien multes pendents i diu: “Voleu drets? Doncs també teniu obligacions. O tots moros o tots cristians.” A veure, em nego a creure que aquella setmana no hi hagués cap Bosch o cap Rius o cap López que no hagués estat multat. Què insinua? Que els Bosch, els Rius o els López són sancionats i en canvi els Mohammed no? I això és xenòfob, perquè assenyala la culpabilitat i la vinculada a un determinat col·lectiu. De fet, es tracta de la mateixa xenofòbia que des d’Els Intransigents abocava cap als “horribles” cognoms castellans o espanyols. Fa un canvi de xip i ara dirigeix el seu odi als immigrants, sobretot els marroquins

I a què respon aquest “canvi de xip” que explica?

En els articles ella posava Castella en minúscula. No posava Espanya. Però al final s’adona que té un espai. Amb tres o quatre persones com el seu marit, la regidora del PDeCAT Fina Guix o Margarita Cabello es decideixen a fer aquesta llista, i deixa de ficar-se amb els castellans. Fixa’t que a la seva llista té dos regidors importants amb cognoms castellans, l’Anna Flores Expósito i en Guillermo Barranqueras. I aquests són els seus pilars a Ripoll. Per tant, s’oblida d’aquests horribles cognoms castellans i es centra en els horribles cognoms marroquins o també llatinoamericans.

En el llibre es mostra molt crític amb la resta de partits i l’actitud que tenen amb Aliança Catalana...

El que no es pot fer és anar canviant de criteri. En el cas de Ripoll, primer es diu que es farà un govern d’unitat o un govern del PSC, Esquerra, amb el suport de la CUP. I la Manoli Vega diu que investirà i a última hora, després del tuit de la Laura Borràs, Junts es fa enrere. I en aquell moment el Turull va a casa de la Manoli Vega i li proposa investir la Chantal Pérez i quedar-se a l’oposició. I bum, no. Ara han fet el mateix. Hi ha la moció per als pressupostos, hi ha la moció de confiança, s’acorda fer una moció de censura amb Maria Soldevila de Junts d’alcaldessa i quatre dies abans, sigui per Puigdemont o per qui sigui, es fa marxa enrere. I surt el proper candidat dient que era un govern Frankenstein. A veure, a la Diputació Junts governa amb el PSC; i ho fa perquè era la suma que donava. No era un govern Frankenstein, era una opció que donava la meitat més un. La Sílvia Orriols hi ha sortit guanyant, amb la indecisió de la resta de partits. Fa tres mesos, ERC deia d’abstenir-se en els pressupostos de Ripoll i Junts de votar-hi a favor. Junts i ERC decideixen ni abstenir-se ni votar-hi a favor. Ens aboquen a la moció de confiança i quan estava tot fet es fan enrere. Això és el que no s’ha de fer.

I en el cas del Parlament?

La consellera Tània Verge es va equivocar molt, per exemple, quan va multar Sílvia Orriols amb 10.000 euros. Penso que el que fa és donar-li més protagonisme, tal com ja va passar en el seu moment amb l’Anglada a Vic. A més a més, el més probable és que l’Orriols guanyi el contenciós, amb la qual cosa encara en sortirà beneficiada, de tot plegat. De fet, la Sílvia Orriols ja havia aconseguit notorietat informativa gràcies a una denúncia que havia presentat contra ella el president de l’Associació Islàmica Annour per unes afirmacions que va fer arran d’una moció contra l’obertura d’una mesquita. Fins fa pocs anys, a Catalunya no hi havia ni ultradreta. Hi havia hagut l’Anglada, que no va aconseguir entrar al Parlament i que va quedar molt restringit a alguns municipis i que al final va acabar morint pel seu propi pes. Però ara hi ha aquest espai que han ocupat Vox i Aliança Catalana. També critico aquest doble discurs tant dels Comuns com d’ERC, que no feliciten per Nadal perquè som laics, però que en canvi ho fan amb el ramadà perquè som multiculturals. I això ha sigut un error brutal.

Precisament la propera fita electoral seran les municipals, molt probablement. Quin escenari cal preveure per a Aliança Catalana?

El darrer referent que tenim són les eleccions al Parlament. Hi ha molts municipis en els quals han tingut bastant suport. Hi ha una expansió territorial molt important i pot passar que a les properes eleccions aconsegueixin molts regidors. I a les eleccions catalanes, a les darreres passades, Orriols va prendre la decisió de no presentar-se per a Barcelona, com van fer el Puigdemont o la Laia Estrada, que eren diputats de Tarragona o Girona. El fet que ella no encapçalés la llista i que no aparegués a les butlletes probablement va influir en els resultats que es van produir al Parlament. Però ara sortirà en els debats, tindrà recursos per enviar les butlletes i també per fer més propaganda. Tinc molt clar que amb aquestes condicions i amb la seva presència contínua al Parlament, Aliança Catalana superarà els Comuns i la CUP a les properes eleccions catalanes.

Ara fa poc ha sortit un altre llibre dedicat a Aliança Catalana que defineix aquest partit com a “nacionalpopulisme català”. Vostè, en canvi, els anomena “ultres”. Com els hem de definir?

Ultres, extrema dreta, xenòfobs... Per mi, nacionalpopulista és la Isabel Díaz Ayuso de Madrid, que fa nacionalisme madrileny. Però ella no diu que els immigrants van a Madrid a viure del subsidi i del nostre treball. La Sílvia Orriols, a part de ser nacionalpopulista, també és xenòfoba. I d’extrema dreta, perquè criminalitza els immigrants i diu coses com ara que per cadascun que treballa n’hi ha 10 o 100 que viuen del subsidi i s’aprofiten de tota mena de privilegis. Per tant, al meu entendre, Sílvia Orriols i Aliança Catalana són extrema dreta o ultradreta. És similar al que és la Marine Le Pen en el cas de França.

En el subtítol del llibre parla de “la indignació del 17-A” com un dels factors que expliquen el naixement d’Aliança Catalana.

Exactament. A diferència dels atemptats de l’11-M a Madrid, en què no hi ha implicació emocional entre els gihadistes que fan explotar els trens i els veïns de Madrid, als nois de Ripoll tothom els coneixia. Havien vingut a sopar a casa teva, eren amics del teu fill, sortien amb una noia que coneixies... Hi ha el cas molt clar de la Margarita Cabello, una professora d’anglès jubilada i una de les tres fundadores d’Aliança i del projecte primer de Front Nacional a Ripoll. Ella estava vinculada a una protectora d’animals i es trobava sovint el Moussa Oukabir, el més jove de la cèl·lula terrorista, mentre passejava els seus gossos. Cabello fins i tot va establir una certa complicitat amb Moussa, i quan va saber que era un dels autors dels atemptats es va sentir traïda. Aquest sentiment de perplexitat i de sentir-se enganyat té molt a veure amb el fet que el maig del 2019 més de 600 veïns de Ripoll donessin el seu vot a les dues candidatures xenòfobes que es presentaven. De fet, si haguessin anat juntes haurien aconseguit dos regidors segur. A la Sílvia Orriols li van faltar 20 vots per aconseguir un segon regidor.

El segon factor que descriu en el subtítol és el “desencís pel procés”.

Tinc molt clar que sense aquest desencís molt probablement Aliança Catalana no hauria passat de ser una nova Plataforma per Catalunya, però amb caràcter independentista. Hi ha gent que confiava que hi hauria independència i, en canvi, van veure com els líders polítics es feien enrere. Per això dic que Vox i Aliança són dos “fills bastards no buscats ni esperats del procés”. Dic “bastard” no en el sentit de “fill de puta”, per entendre’ns, sinó de fill rebotat, emprenyat. És el mateix, tot i que des del costat del nacionalisme espanyol, que passa amb Vox i amb Ortega Smith, que amb la seva presència al Tribunal Suprem durant el judici pel procés i la quota mediàtica que va obtenir, va aconseguir el que no havia obtingut anant a manifestar-se al Valle de los Caídos. Aliança Catalana va aconseguir el mateix, però des de l’altra banda.

Dedica un capítol a Daniel Cardona, del qual és seguidora Sílvia Orriols. Per què l’admira exactament?

L’Orriols és cardonista. I de la mateixa forma que Daniel Cardona no va perdonar a Francesc Macià que després de proclamar la República Catalana acceptés la Generalitat, Sílvia Orriols no perdona a Carles Puigdemont que en lloc de mantenir la independència es fes enrere.

En quina mesura Aliança Catalana és un producte fet a la mida de Sílvia Orriols o va més enllà del seu lideratge?

És un projecte nascut a Ripoll, però si ella no hagués estat alcaldessa, si Junts hagués fet el que s’havia pactat fa dos anys, no li hauria resultat tan senzill. No és el mateix que una regidora surti a l’ABC o a Telecinco que no pas que ho faci una alcaldessa. A partir del moment que Sílvia Orriols és investida alcaldessa, el missatge sobre temes com ara l’empadronament té molta més repercussió, tant a la premsa com a les xarxes socials. La personalitat d’Orriols també es reflecteix en la imatge del partit; quan cal pot mostrar-se molt propera, però pot canviar de cop i ser molt freda i distant, sense capacitat d’empatitzar i capaç de dir el que calgui per crispar l’ambient.

En el llibre analitza el programa electoral d’Aliança Catalana i afirma: “El discurs més xenòfob no està en el programa, sinó en els comentaris i tuits d’Orriols.” Hi ha un doble discurs?

Hi ha un contrast, sí. El programa d’Aliança Catalana és neoliberal i conservador. De fet, es diferencia de la dreta liberal perquè proposa l’expulsió de tots els que no tenen permís de residència, ja sigui perquè han vingut sense papers o perquè els ha caducat i no han pogut renovar-lo. L’Orriols criminalitza tota la immigració. Ella diu: “Si venen a treballar i s’integren, cap problema.” Però més enllà que sigui difícil portar gent amb papers en molts moments, ella criminalitza tots els immigrants. Hi ha molts exemples de tuits destinats a atiar el foc, com ara un en què explica que la Policia Municipal ha detectat un home que dormia a la devesa i l’ha portat a la Policía Nacional perquè l’expulsés. Això ho pot fer perquè és alcaldessa i aquest marroquí que estava dormint anava cap a França o Amsterdam, on tenia el seu cosí. Però el criminalitza. O una altra piulada en què explica que està anant en tren de Ripoll cap al Parlament i diu que el paisatge que veu és esfereïdor. A dos quarts de set del matí no hi ha ningú que vagi de botellot. Si de cas van a treballar a una empresa càrnia o a cuidar gent gran; però ella els criminalitza a tots. O una altra piulada amb una foto en un CaixaBank en què es veuen tot de dones marroquines i posa que venen a pagar-nos les pensions, quan es tracta de temporeres de la collita de la maduixa a Huelva. O un altre tuit en què explica que la grua municipal ha immobilitzat 17 o 18 vehicles de ciutadans estrangers que tenien multes pendents i diu: “Voleu drets? Doncs també teniu obligacions. O tots moros o tots cristians.” A veure, em nego a creure que aquella setmana no hi hagués cap Bosch o cap Rius o cap López que no hagués estat multat. Què insinua? Que els Bosch, els Rius o els López són sancionats i en canvi els Mohammed no? I això és xenòfob, perquè assenyala la culpabilitat i la vinculada a un determinat col·lectiu. De fet, es tracta de la mateixa xenofòbia que des d’Els Intransigents abocava cap als “horribles” cognoms castellans o espanyols. Fa un canvi de xip i ara dirigeix el seu odi als immigrants, sobretot els marroquins

I a què respon aquest “canvi de xip” que explica?

En els articles ella posava Castella en minúscula. No posava Espanya. Però al final s’adona que té un espai. Amb tres o quatre persones com el seu marit, la regidora del PDeCAT Fina Guix o Margarita Cabello es decideixen a fer aquesta llista, i deixa de ficar-se amb els castellans. Fixa’t que a la seva llista té dos regidors importants amb cognoms castellans, l’Anna Flores Expósito i en Guillermo Barranqueras. I aquests són els seus pilars a Ripoll. Per tant, s’oblida d’aquests horribles cognoms castellans i es centra en els horribles cognoms marroquins o també llatinoamericans.

En el llibre es mostra molt crític amb la resta de partits i l’actitud que tenen amb Aliança Catalana...

El que no es pot fer és anar canviant de criteri. En el cas de Ripoll, primer es diu que es farà un govern d’unitat o un govern del PSC, Esquerra, amb el suport de la CUP. I la Manoli Vega diu que investirà i a última hora, després del tuit de la Laura Borràs, Junts es fa enrere. I en aquell moment el Turull va a casa de la Manoli Vega i li proposa investir la Chantal Pérez i quedar-se a l’oposició. I bum, no. Ara han fet el mateix. Hi ha la moció per als pressupostos, hi ha la moció de confiança, s’acorda fer una moció de censura amb Maria Soldevila de Junts d’alcaldessa i quatre dies abans, sigui per Puigdemont o per qui sigui, es fa marxa enrere. I surt el proper candidat dient que era un govern Frankenstein. A veure, a la Diputació Junts governa amb el PSC; i ho fa perquè era la suma que donava. No era un govern Frankenstein, era una opció que donava la meitat més un. La Sílvia Orriols hi ha sortit guanyant, amb la indecisió de la resta de partits. Fa tres mesos, ERC deia d’abstenir-se en els pressupostos de Ripoll i Junts de votar-hi a favor. Junts i ERC decideixen ni abstenir-se ni votar-hi a favor. Ens aboquen a la moció de confiança i quan estava tot fet es fan enrere. Això és el que no s’ha de fer.

I en el cas del Parlament?

La consellera Tània Verge es va equivocar molt, per exemple, quan va multar Sílvia Orriols amb 10.000 euros. Penso que el que fa és donar-li més protagonisme, tal com ja va passar en el seu moment amb l’Anglada a Vic. A més a més, el més probable és que l’Orriols guanyi el contenciós, amb la qual cosa encara en sortirà beneficiada, de tot plegat. De fet, la Sílvia Orriols ja havia aconseguit notorietat informativa gràcies a una denúncia que havia presentat contra ella el president de l’Associació Islàmica Annour per unes afirmacions que va fer arran d’una moció contra l’obertura d’una mesquita. Fins fa pocs anys, a Catalunya no hi havia ni ultradreta. Hi havia hagut l’Anglada, que no va aconseguir entrar al Parlament i que va quedar molt restringit a alguns municipis i que al final va acabar morint pel seu propi pes. Però ara hi ha aquest espai que han ocupat Vox i Aliança Catalana. També critico aquest doble discurs tant dels Comuns com d’ERC, que no feliciten per Nadal perquè som laics, però que en canvi ho fan amb el ramadà perquè som multiculturals. I això ha sigut un error brutal.

Precisament la propera fita electoral seran les municipals, molt probablement. Quin escenari cal preveure per a Aliança Catalana?

El darrer referent que tenim són les eleccions al Parlament. Hi ha molts municipis en els quals han tingut bastant suport. Hi ha una expansió territorial molt important i pot passar que a les properes eleccions aconsegueixin molts regidors. I a les eleccions catalanes, a les darreres passades, Orriols va prendre la decisió de no presentar-se per a Barcelona, com van fer el Puigdemont o la Laia Estrada, que eren diputats de Tarragona o Girona. El fet que ella no encapçalés la llista i que no aparegués a les butlletes probablement va influir en els resultats que es van produir al Parlament. Però ara sortirà en els debats, tindrà recursos per enviar les butlletes i també per fer més propaganda. Tinc molt clar que amb aquestes condicions i amb la seva presència contínua al Parlament, Aliança Catalana superarà els Comuns i la CUP a les properes eleccions catalanes.

Parlem al programa "i bona lletra" de El 9TV amb Jordi Vilarrodà del llibre "Aliança Catalana. Els nostres ultres"

 

Parlem al programa "I bona lletra" de El 9TV amb Jordi Vilarrodà del llibre "Aliança Catalana. Els nostres ultres" de Xavier Rius Sant

Intervinc als Matins de TV3 parlant del meu llibre "Aliança Catalana, Els nostres ultres" i també del grup ultra "Núcleo Nacional" que fa uns dies va cridar a "una defensa activa" als carrers contra la immigració

 

Intervinc als Matins de TV3 parlant amb Ariadna Oltra del meu llibre "Aliança Catalana. Els nostres ultres" editat amb Icaria. També parlo del grup Núcleo Nacional que ha fet un crida a la lluita o defensa als carrers contra la immigració.

ALIANÇA CATALANA. ELS NOSTRES ULTRES (Editorial Icaria) Ja és a les llibreries

Ja és a les llibreries el meu nou llibre "Aliança Catalana. Els nostres ultres", (Editorial Icaria)

  

De la frustració per què la independència que s'havia promès els anys del procés no va arribar, de la indignació pel fet que un grup de nois fills d'immigrants marroquins nascuts o crescuts a Ripoll que parlaven català, treballaven i se'ls considerava integrats, fossin autors dels atemptats del 17 d'agost, i dels dubtes sobre la re¬lació dels serveis policials i d'intel.ligència espanyols amb l'imam Abdelbaki es Satty, cap de la cèl.lula, ha sorgit Aliança Catalana, un partit que després d'aconseguir l'alcaldia de Ripoll, ha entrat al Parlament i sacseja la política catalana. 

Però aquest llibre no només és un recorregut i anàlisis del sorgiment i creixement d'aquesta ultradreta independentita. S'endinsa en la biografia i personalitat de la seva líder, Sílvia Orriols, que ha creat un partit a la seva mida. Una persona feta a ella mateixa, amb poca capacitat d'empatitzar, que té com a referent a Daniel Cardona, di-rigent d'Estat Català i fundador de Nosaltres Sols, que fa un segle escrivia coses com que «Un crani d'Àvila, no serà mai com un de la plana de Vic». Orriols, que com recalca ella mateixa va néixer un 9 d'octubre, dia que es commemora l'entrada de Jaume I a València després d'expulsar els sarraïns musulmans, creu que des de Ripoll, bressol de Catalunya on está enterrat Guifré el Pilós, està cridada a salvar Catalunya.

Ves a la web de l'editorial Icaria

Articles sobre el llibre al suplement de Cultura de La Vanguardia i al Nacional

 

Llegir-ho a La Vanguardia

Llegir article de Nicolás Tomás al Nacional