Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalana. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalana. Mostrar tots els missatges

dimarts, 13 de maig del 2025

Crítica de Sílvia Hinojosa al llibre a La Vanguardia. "La porta d'Aliança"

 

                                 

Sílvia Hinojosa 12 i 13 de maig de 2025, La Vanguardia

El fenómeno de Aliança Catalana sigue alimentando la producción editorial. El tiempo dirá si la formación de Sílvia Orriols confirma el crecimiento que le auguran las encuestas o se desvanece. No sería el primer caso. La política, como el mundo del espectáculo, crea ese tipo de estrellas fugaces. Pero Aliança parece tener los astros alineados. Por eso pone de los nervios a algunos de los partidos adversarios y despierta interés mediático. A la vez, son muchos los interrogantes.

De ese protagonismo en la escena política catalana ha llegado a las librerías Aliança Catalana: els nostres ultres , del periodista Xavier Rius Sant, un retrato detallado de cómo surge y crece esta ultraderecha independentista e islamófoba, a partir de una doble circunstancia: la frustración en una parte de la sociedad catalana que creyó en la promesa de la independencia, y la indignación por el hecho de que los autores de los atentados del 17 de agosto del 2017 en Barcelona y Cambrils fueron unos chicos de Ripoll, hijos de inmigrantes marroquíes, que hablaban catalán y se consideraban integrados.

El libro describe a Orriols como alguien “con escasa capacidad de empatizar”

Ripoll es el kilómetro cero de Aliança Catalana. Allí, Orriols, una administrativa, madre de cinco hijos, obtuvo en el 2019 un escaño de concejal con el Front Nacional de Catalunya –otra formación ultra–, y cuatro años después, la alcaldía, ya con Aliança, formación creada en el 2020 y en cuya expansión Rius Sant detalla el papel clave, entre bastidores, de figuras como Jordi Aragonès, Oriol Gès, Eduard Llaguno o Maiol Sanaüja

El autor, experto en inmigración y extrema derecha, describe a Orriols como una persona “hecha a sí misma y con escasa capacidad de empatizar”, que coge su primer avión en un viaje institucional a Italia en el 2019 y en el tiempo libre se queda en el hotel, sin socializar con los anfitriones y los demás concejales. Para ilustrar su “ideario etnicista”, el libro reproduce unos fragmentos del blog del colectivo Els Intransigents, que lideró una joven Orriols, en el que se ataca a la inmigración castellana, de la misma manera que años después señalará a los musulmanes.

En el ascenso de los ultras, el autor recuerda que están ocupando el vacío que dejan otros partidos y apunta, entre los responsables de ese ascenso, a una izquierda “que mira hacia otro lado” ante unos imanes que expanden una religión y una cultura que controla todas las esferas de la vida, y que tiene puerta de entrada pero no de salida. Esa puerta es la que está aprovechando también Aliança.



divendres, 13 de març del 2015

"JA NO TÉ SENTIT CONTINUAR VINCULANT L'ISLAM AMB LA IMMIGRACIÓ, I MANTENIR EL DISCURS DE QUE S'HAN D'INTEGRAR",EXPLICA JORDI MORERAS EN L'ACTE D'ACSAR D'AVUI.



Jordi Moreras i el president de la Fundació, el diputat Carles Campuzano

Aquest matí, en nova Tribuna esmorzar de la Fundació ACSAR l'antropòleg Jordi Moreras, autor de diversos llibres sobre l'islam a Catalunya, ha insistit que "ja no té sentit continuar vinculant l'islam al fet migratori, el seu encaix i a com s'han d'integrar", donat que molts musulmans ja no són immigrants, en són els sues fills o nets o, fins i tot europeus conversos.Moreras, professor del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social de la Universitat Rovira i Virgili, ha fet la conferència “Un islam post-migratori: perspectives europees i apunts sobre Catalunya”
 Moreras ha comentat que l'any passat va fer 40 anys de l'obertura de la primera mesquita a Catalunya, i no es pot continuar abordant aquesta pràctica religiosa amb amb aire de provisionalitat, plantejant cinc arguments o elements per donar un enfoc útil pel segle XXI.
El primer és tenir clar que s'ha de superar la dimensió o visió generacional. "Musulmans de primera generació, de segona, de tercera, de quarta..... Quan s'ha d'aturar?" I ha constat que a la majoria de països europeus ja és el francès, l'anglès o l'alemany els vehicles comunicatius de l'islam a l'esfera pública, més enllà que les pregàries a la mesquita es facin en àrab. I ha posat exemples de persones de religió o nascuts musulmans com l'alcalde socialdemòcrata de Roterdam,  Ahmed Aboutaleb, o de la ministra d'educació francesa, Najat Vallaud-Belkacem.
El segon element és, per Moreras, no tant perquè molt joves es radicalitzen, sinó perquè la majoria no ho fan. I ha recordat el cas del policia musulmà,  Ahmed Merabet, assassinat en els atemptats de París, i del treballador originari de Mali que va ajudar a salvar-se a molts clients del supermercat jueu.

El tercer aspecte a tenir en compte és que "nosaltres ens hem secularitzat, però molta gent creu que ells també s'haurien d'haver secularitzat", i els molesta la seva presència a l'espai públic.
El quart aspecte són determinades decisions polítiques i discursos a Europa sobre terrorisme el vel integral, etc, posant com exemple el referèndum fet a Suïssa sobre si les mesquites poden o no tenir minaret. 
El cinquè i últim element és que "ni l'islam, ni la comunitat musulmana, com a tal, no és única ni homogènea", cosa que cal tenir en compte a l'hora de debatre sobre l'islam i els musulmans. I s'ha queixat que a alguns llocs els partits centrals hagin agafat part del discurs generalitzador i simplista de la ultradreta.

Dit això Moreras ha explicat tres actors que condiciones l'islam a Europa. El primer el dels estats europeus que parlen "d'adaptació". El segon els dels governs de països com Marroc o Turquia que vetllen per "controlar" als seus immigrants o fills d'immigrants, tant a nivell cultural i polític, com religiós. El tercer el de països com Aràbia Saudita, que tot i no tenir immigrants, influeixen per controlar la puresa de la religió a Europa, és a dir "la sublimació".. I tots tres donen patrons de com ha de ser un musulmà a Europa, molts dels musulmans o descendents de musulmans no són practicants. I ha manifestat que seria bo que els líders de les comunitats islàmiques europees diguessin en veu alta que accepten "el dret a creure o a no creure".
En relació a Catalunya ha lamentat que debats com el del vel integral s'hagi fet, quan encara no hi havia dones que el portessin, generant polèmiques estèrils. Ha afegit que "no s'han de fer polítiques de contraradicalització sinó de convivència i cohesió social".
Tot seguit hi ha hagut un interessant col·loqui en el que han intervingut persones vinculades al món acadèmic, polític, administracions i ONGs.




Anar a la Tribuna ACSAR del Fiscal d'Estrangeria

Anar a la Tribuna ACSAR del Fiscal de Delictes d'Odi (Xenofòbia, racisme...)