Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris moció de censura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris moció de censura. Mostrar tots els missatges

dimarts, 18 de febrer del 2025

Rahola i Puigdemont forcen canvi de guió a Ripoll i Orriols guanya. El Triangle

 


Xavier Rius Sant, El Triangle 18 de febrer de 2025


Jordi Turull ha dit a la roda de premsa que Junts ha celebrat aquesta tarda a Ripoll per justificar el seu gir de guió, rebutjant sumar-se a la moció de censura vers Sílvia Orriols que, com diu la dita “hi ha mil moments per debatre, però només n’hi ha un per decidir”. Jo no crec que aquest argument serveixi per explicar el que ha fet de nou Junts a Ripoll després de marejar la perdiu durant tres setmanes fent pensar que se sumaria a un govern de coalició fort amb el suport d’onze regidors per desbancar Sílvia Orriols de l’alcaldia, que governava en minoria amb només sis dels disset regidors del consistori. Dic que ha marejat la perdiu de nou per acabar fent el contrari del que anunciava ja que això mateix va passar fa vint mesos des de la nit de les eleccions municipals fins el dia que es va constituir l’ajuntament.

Tinc clar que ahir dilluns al migdia els regidors de Junts de Ripoll es decantaven, al menys de portes en fora, per sumar-se a la moció de censura que els 11 regidors de l’oposició anaven a registrar aquesta mateixa setmana per fer fora de l’alcaldia a Sílvia Orriols i formar un govern de Junts, ERC, PSC i potser amb l’independent ex convergent, Joaquim Colomer. Govern que tindria des de fora el suport dels dos regidors de la CUP que votarien en favor de la moció però que no exigien entrar en el govern per no tornar a ser ells l’excusa amb la que sectors empresarials del Ripollès van pressionar Junts el juny de 2023 per tal que no se sumés ni donés suport a un govern quadripartit alternatiu al de Sílvia Orriols.

Si una capacitat té Orriols és que com altres líders de la ultradreta saben marcar els temps de l’agenda i el debat polític, aconseguint estar sempre en el centre de la polèmica, cosa que electoralment els beneficia. Si Junts no hagués marejat la perdiu entre la nit del diumenge 27 de maig de 2023 i el dissabte 17 de juny, quan es van constituir els nous consistoris que escollien els alcaldes, deixant clara dies abans la seva postura, l’accés d’Orriols a l’alcaldia de la capital del Ripollès no hagués generat tanta expectació ni tensió mediàtica similar al d’aquell thriller que fins l’última escena l’espectador no coneixerà el desenllaç. I si Junts, a qui la resta de partits li donaven ara l’alcaldia, hagués deixat clar a què jugava des de feia un mes, Orriols no hagués acabat sentint-se tant victoriosa com se sent ara després d’acaparar durant setmanes titulars i opinions de tota mena.

La possibilitat de presentar fins dilluns vinent un moció de censura per desbancar Sílvia Orriols, havia estat provocada legalment per l’alcaldessa d’Aliança Catalana que va exercir un mecanisme que la llei dona als ajuntaments per gaudir d’estabilitat quan, estant en minoria, els hi tomben els pressupostos. Orriols hagués pogut prorrogar de nou els pressupostos de 2023 però va decidir sotmetre’s a un qüestió de confiança vinculada als mateixos que si la guanyava significava que com diu la llei, s’aprovaven els comptes. Però si la perdia, com va passar, aquests quedarien aprovats en trenta dies si l’oposició no aconseguia posar-se d’acord amb un candidat alternatiu que amb el suport de la majoria absoluta encapçalés una moció de censura. I senzillament no entenc com si Junts no volia fer més forta Orriols i tampoc no volia fer-la fora de l’alcaldia en creure que podia ser contraproduent, no li va aprovar els pressupostos el passat 20 de gener. Em consta que el gener, precisament per evitar que Orriols quedés reforçada amb tota la polèmica que hem viscut d’una possible moció de censura que podia fracassar com així ha estat, o que en sortís victimitzada i beneficiada si prosperava, Junts va valorar que a canvi d’alguna petita modificació dels pressupostos, votaria a favor i que Esquerra s’hi abstindria. Vot positiu i abstenció que es justificarien amb l’argument que Ripoll no podia continuar eternament sense pressupostos, prorrogant any rere any els de 2023.

Si Junts les tres setmanes i mitja que portem no hagués donat gairebé com segur que lideraria la moció de censura si es donava a la número tres de la llista, Maria Soldevila, l’alcaldia -els números u i dos van renunciar fa mesos- formant un govern en el que hi serien ERC, PSC, potser l’independent Joaquim Colomer, amb la CUP donant suport però quedant-se a l’oposició per no espantar l’empresariat convergent, ara Orriols no se sentiria tant forta. Però fent aquesta marxa enrere quan tot semblava encarrilat amb el PSC que havia confirmat que també entraria el govern per corresponsabilitzar-se del possible desgast, que Junts anunciï que es fa enrere, el que ha provocat és reforçar Sílvia Orriols.

Tot i que potser trigarem dies en saber com van anar exactament les coses ahir a la nit per fer el canvi de guió anunciat aquest migdia, el que es cert és que després de setmanes amb Pilar Rahola clamant des de les xarxes contra la pretensió de fer plegar Orriols i de fer una enquesta entre veïns de Ripoll, ahir al vespre va haver-hi una reunió a Ripoll a la que hi va assistir Jordi Turull, els regidors actuals i l’ex alacalde Jordi Munell, i on probablement hi va intervenir telemàticament Carles Puigdemont, en la que Turull va notificar als tres regidors de Junts de Ripoll que no s’havien de sumar a la moció. Avui el jove regidor Ferran Raigon i Jordi Turull han explicat la decisió en roda de premsa i ja s’ha insinuat que probablement alguna de les dues regidores, potser Montsina Llimós, sisena de la llista, potser la tres, Maria Soldevila plegaran, com també plegarà d’aquí uns dies el cap de llista de la CUP, Dani Vilaseca, mentre Orriols potser taral·leja de nou la cançó “Deu pometes té el pomer, de deu una de deu una van caient”.





Jordi Turull ha dicho en la rueda de prensa que Junts ha celebrado esta tarde en Ripoll para justificar su giro de guión, rechazando sumarse a la moción de censura a Sílvia Orriols que, como dice la dicha «hay mil momentos para debatir, pero solo hay uno para decidir». Yo no creo que este argumento sirva para explicar lo que ha hecho de nuevo Junts en Ripoll tras marear la perdiz durante tres semanas haciendo pensar que se sumaría a un gobierno de coalición fuerte con el apoyo de once concejales para desbancar a Sílvia Orriols de la alcaldía, que gobernaba en minoría con solo seis de los diecisiete concejales del consistorio. Digo que ha mareado la perdiz de nuevo para acabar haciendo lo contrario de lo que anunciaba ya que eso mismo pasó hace veinte meses desde la noche de las elecciones municipales hasta el día que se constituyó el ayuntamiento.

Tengo claro que ayer lunes al mediodía los concejales de Junts de Ripoll se decantaban, al menos de puertas a fuera, por sumarse a la moción de censura que los 11 concejales de la oposición iban a registrar esta misma semana para echar de la alcaldía a Sílvia Orriols y formar un gobierno de Junts, ERC, PSC y quizá con el independiente ex convergente, Joaquim Colomer. Gobierno que tendría desde fuera el apoyo de los dos concejales de la CUP que votarían en favor de la moción pero que no exigían entrar en el gobierno para no volver a ser ellos la excusa con la que sectores empresariales de El Ripollès presionaron a Junts en junio de 2023 para que no se sumara ni apoyara un gobierno cuatripartito alternativo al de Sílvia Orriols.

Si una capacidad tiene Orriols es que como otros líderes de la ultraderecha saben marcar los tiempos de la agenda y el debate político, consiguiendo estar siempre en el centro de la polémica, lo que electoralmente les beneficia. Si Junts no hubiera mareado la perdiz entre la noche del domingo 27 de mayo de 2023 y el sábado 17 de junio, cuando se constituyeron los nuevos consistorios que escogían los alcaldes, dejando clara días antes su postura, el acceso de Orriols a la alcaldía de la capital del Ripollès no hubiera generado tanta expectación ni tensión mediática similar al de aquel thriller que hasta la última escena el espectador no conocerá el desenlace. Y si Junts, a quien el resto de partidos le daban ahora la alcaldía, hubiera dejado claro a qué jugaba desde hacía un mes, Orriols no hubiera acabado sintiéndose tan victoriosa como se siente ahora después de acaparar durante semanas titulares y opiniones de todo tipo.

La posibilidad de presentar hasta el próximo lunes una moción de censura para desbancar a Sílvia Orriols había sido provocada legalmente por la alcaldesa de Aliança Catalana que ejerció un mecanismo que la ley da a los ayuntamientos para gozar de estabilidad cuando, estando en minoría, les tumban los presupuestos. Orriols hubiera podido prorrogar de nuevo los presupuestos de 2023 pero decidió someterse a una cuestión de confianza vinculada a los mismos que si ganaba significaba que, como dice la ley, se aprobaban las cuentas. Pero si la perdía, como pasó, estos quedarían aprobados en treinta días si la oposición no conseguía ponerse de acuerdo con un candidato alternativo que con el apoyo de la mayoría absoluta encabezara una moción de censura. Y sencillamente no entiendo como si Junts no quería hacer más fuerte y tampoco quería echarla de la alcaldía al creer que podía ser contraproducente, no le aprobó los presupuestos el pasado 20 de enero. Me consta que en enero, precisamente para evitar que Orriols quedara reforzada con toda la polémica que hemos vivido de una posible moción de censura que podía fracasar como así ha sido, o que saliera victimizada y beneficiada si prosperaba, Junts valoró que a cambio de alguna pequeña modificación de los presupuestos, votaría a favor y que Esquerra se abstendría. Voto positivo y abstención que se justificarían con el argumento de que Ripoll no podía continuar eternamente sin presupuestos, prorrogando año tras año los de 2023.

Si Junts las tres semanas y media que llevamos no hubiera dado casi como seguro que lideraría la moción de censura si se daba a la número tres de la lista, Maria Bofarull, la alcaldía -los números uno y dos renunciaron hace meses- formando un gobierno en el que estarían ERC, PSC, quizá el independiente Joaquim Colomer, con la CUP apoyando pero quedándose en la oposición para no espantar al empresariado convergente, ahora Orriols no se sentiría tan fuerte. Pero haciendo esta marcha atrás cuando todo parecía encarrilado con el PSC que había confirmado que también entraría el gobierno para corresponsabilizarse del posible desgaste, que Junts anuncie que se echa atrás, lo que ha provocado es reforzar Sílvia Orriols.

Aunque quizás tardaremos días en saber cómo fueron exactamente las cosas ayer por la noche para hacer el cambio de guión anunciado este mediodía, lo que es cierto es que después de semanas con Pilar Rahola clamando desde las redes contra la pretensión de hacer caer a Orriols y de hacer una encuesta entre vecinos de Ripoll, ayer por la noche hubo una reunión en Ripoll a la que asistió Jordi Turull, los concejales actuales y el ex alacalde Jordi Munell, y donde probablemente intervino telemáticamente Carles Puigdemont, en la que Turull notificó a los tres concejales de Junts de Ripoll que no debían sumarse a la moción.

Hoy el joven concejal Ferran Raigon y Jordi Turull han explicado la decisión en rueda de prensa y ya se ha insinuado que probablemente alguna de las dos concejalas, quizá Montsina Llimós, sexta de la lista, quizá la tres, Maria Bofarull dimitirán, como también dimitirá dentro de unos días el cabeza de lista de la CUP, Dani Vilaseca, mientras Orriols quizá tararea de nuevo la canción «Deu pometes té el pomer, de deu una de deu una van caient«.




dissabte, 8 de febrer del 2025

Entrevista al Més 324 amb Marina Romero sobre la cimera ultra del grup Patriotas, organitzada per Vox a Madrid i de la probable moció de censura a Sílvia Orriols a Ripoll

 


Entrevista al Més 324 sobre la cimera ultra a Madrid i de la possible moció de censura a Ripoll a Sílvia Orriols. Último vídeo, últim video de Xavier Rius Sant parlant amb Marina Romero de la cimera ultra (cumbre Patriotas) a Madrid organitzada per Vox amb Santiago Abascal, Matteo Salvivini, Viktor Orban, Marine Le Pen. També parlo de la probable moció de censura a Sílvia Orriols a l'ajuntament de Ripoll.

TV, TV3, Més_324, 324, Rius, Xavier

dilluns, 25 de maig del 2015

ALBIOL RECONEIX QUE POT PERDRE L'ALCALDIA MENTRE GUANYEM BADALONA, ERC I INICIATIVA OPTEN PER UN PACTE AL QUE S'HI HAURIA DE SUMAR EL PSC. A diferència del mandat anterior CiU ja no és determinant per tenir majoria absoluta

 Aquesta tarda, després que el Ministeri de l'Interior fes públics els resultats de Badalona, que aquesta matinada havien quedat encallats en el 92%, s'ha confirmat la viabilitat d'un govern de majoria absoluta i d'esquerres a Badalona que impediria la continuïtat de Xavier García Albiol, que ha obtingut 10 regidors, al capdavant de l'Ajuntament de la tercera ciutat de Catalunya. 
El govern d'unitat estaria format per Guanyem Badalona en Comú, candidatura que agrupa entre d'altres a la la CUP i Podem, que ha tret 5 regidors i està encapçalada per l'activista i professora d'institut, Dolors Sabater, per ERC que n'ha tret 3 i està encapçalada pel periodista Oriol Lladó, i Iniciativa que n'obté 2, encapçalada per Álex Mañas. Està per veure si hi formaria part el PSC, amb 4 regidors, encapçalat per Jordi Serra, que ha patit una forta davallada. Però, en principi,sembla clar que els socialistes donaran suport a la investidura d'aquest govern, tot i que encara no s'han posicionat si hi participarien. 
Com a Badalona hi ha 27 regidors, amb aquests 14 s'obtindria la majoria absoluta. A diferència del mandat anterior, ara no caldria el vot de CiU, liderada pel diputat Ferran Falcó, que ha baixat a 2 regidors. Ciutadans n'ha obtingut un.
Per ser investit alcalde, cal que un candidat tingui en el ple de constitució el vot de la majoria absoluta dels regidors, però en el cas que no s'aconsegueixi, assumeix l'alcaldia el cap de llista amb més vots ciutadans, tot i que estigui en minoria al consistori, que és com va arribar Albiol a l'alcaldia en no donar suport CiU a un govern alternatiu. A mig mandat va haver-hi una temptativa de moció de censura, però CiU i Iniciativa no es van posar d'acord. 
De tota manera ara cal que les negociacions avancin i pel que fa a Guanyem Badalona en Comú, Dolors Sabater, que s'ha postulat per liderar el nou govern municipal, m'ha reconegut que qualsevol acord haurà de ser refrendat per les seves bases. Està per veure ara si els quatre partits acceptarien que Sabater fos alcaldessa 4 anys, o voldrien repartir-s'ho en el temps en proporció als vots. 
La possibilitat que el suport del PSC o ERC al govern d'esquerres anés condicionat a pactes a altres municipis o la Diputació, podria dificultar l'acord, però sembla evident que cap dels quatre partits voldria ser responsable d'un desacord que donés de nou l'alcaldia a Albiol.  Així doncs, una cosa serà la investidura de Sabater, amb pacte o no de canvi d'alcalde o alcaldessa d'aquí un temps, i una altra, la governabilitat amb majoria a mig termini. Cal recordar que encara que aquest govern encapaçalat per Sabater perdés el suport d'algun dels quatre partits, només podria fer-se alcalde a Albiol amb una moció de censura que tingués el suport de 14 regidors, i el PP en té 10 i Ciutadans 1, és impensable que CiU i un regidors més donessin suport a la moció.  
També hi hauria la possibilitat que es fes un govern PSC, ERC, i ICV-EUiA en el que no hi entrés Guanyem Badalona, grup que els hi donaria el seu sí a la votació d'investidura, però quedant-se a l'oposició. Sembla gairebé segur és que si el PSC entra a un govern d'esquerres tripartir o quatripartit, l'ex alcalde i cap de llista, Jordi Serra renunciarà previament a l'acta de regidor.
El que està clar és que, tot i la davallada de vots del PSC, Albiol, que ha perdut un regidor, no ha aconseguit la majoria absoluta que pretenia amb la seva campanya de ma dura amb tocs xenòfobs. Un discurs que que el PP ha exportat a tot Catalunya i no li ha donat vots.  I a modus de contrast, es passarà d'un govern que volia tancar les mesquites a un altre amb una regidora musulmana amb vel, Fátima Taleb, número 5 de la llista de Sabater.
I és probable que si Albiol perd l'alcaldia, l'encara alcalde mobilitzarà als grups ciutadans que li donen suport, com va fer quan  es va veure assetjat per diferents escàndols de corrupció en el que el seu equip s'ha vist implicat.
Dolors Sabater, probable nova alcaldessa de Badalona


 Fátima Taleb, nova regidora de Guanyem Badalona en Comú
Oriol Lladó, d'ERC té clar el govern d'esquerres
Álex Mañas, d'ICV-EUiA també hi participaria.


 Jordi Serra del PSC, al'esquerra de la imatge


 Ferran Falcó de CiU. No sembla problable que doni suport al goverr d'esquerres.
          .
Xavier García Albiol
Si Albiol perd l'alcaldia mobilitzarà els seus seguidors
Albiol amb el polèmic regidor de Seguretat, Miguel Jurado
Albiol des de l'oposició fa fer campanya contra l'obertura de mesquites en sòl públic (pagant) o privat

 Campanya d'Albiol d'aquestes eleccions

 RESULTATS DE LES ELECCIONS A BADALONA
 COMUNICAT D'AVUI DE XAVIER GARCÍA ALBIOL
Muchas gracias a todos los que habéis confiado en mi proyecto. Ayer, los vecinos de Badalona -de manera abrumadora- hablasteis y dijisteis, con más votos y más porcentaje que en 2011, que debíamos seguir por el mismo camino. Por aquellas cosas de ley electoral de este país, que es totalmente injusta - y valga decir- el gobierno del PP no se atrevió a cambiar hace un año, con toda probabilidad, dentro de 15 días dejaré de ser el Alcalde de Badalona.
Un pacto entre los partidos perdedores de las elecciones, a cuyo principal rival de esos cuatro partidos doblo en votos y concejales, asaltarán la alcaldía de la ciudad.
Guanyem (que es la CUP y Podemos), PSC, ERC e IC lo tienen claro. Llegados a este punto, será la primera vez en la historia de la ciudad que cuatro partidos que han perdido estrepitosamente las elecciones, asaltan la alcaldía, circunstancia que mucho me temo, será letal para el progreso, imagen, presente y futuro de nuestra ciudad. Al tiempo.

Xavier García Albiol

diumenge, 17 de febrer del 2013

EL JUDICI D'ALBIOL, LA MOCIÓ DE CENSURA I EL FEBLE REDACTAT DEL 510

Finalment l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, anirà a judici per un presumpte delicte d'incitació a l'odi i la discrimnacio, tipificat a l'article 510 del Codi Penal amb una pena d' un a tres anys de presó, per repartir milers de fulletons l'abril de 2010 al barri de la Salut, acompanyat d'Alicia Sánchez Camacho, barrejant immigració i delinqüència amb la foto de "No queremos rumanos". Va qualificar en diverses declaracions els romanesos com a "plaga" i que es dedicaven només a delinquir. Aquest pamflet va molestar al PP de Madrid que té molt bones relacions amb la comunitat romanesa -que com a ciutadans comunitaris voten a les municipals- i va generar unes disculpes per part del PP català.
     SOS Racisme i la una de les Federacions Gitanes van denunciar-ho a la Fiscalia de Delictes d'Odi i Discriminació i després de ser arxivat dues vegades, l'Audiència va obligar a reobrir-lo.(Clica aquí per llegir l'evolució del cas i la seva reobertura)  .  Sembla que la pena que demanarà la Fiscalia serà d'un any de presó. SOS Racisme probablement en demanarà tres. El fet que a més d'estar imputat s'ordeni ja la celebració del judici és un contratemps per Alicia Sánchez Camacho que amb tot el que ha passat aquests dies ha declarat que els imputats haurien de dimitir, tot i que el
          Albiol va arribar a l'alcaldia amb la promesa de millorar la segurertat, cosa que no ha passat, com explico en aquest article on també parlo del casos de presumpte corrupció i la pèrdua d'un regidor quedant Albiol encara més en minoria (clica aquí).  També ho analitzava en aquest article Al Triangle on parlo que Iniciativa i PSC (clica) volen presentar ja una moció de censura, mentre CiU en dubta, i consulta les bases, per si es millor deixar que l'equip d'Albiol es degardi més per presumptes corrupcions, 50 obres irregulars o sense expedient, com la reforma de les goteres del domicili de la coordinadora del barri de la Salut, Julia Sánchez, la col·lecta irregular de la Guàrdia Urbana a empresaris, o la denúncia d'extorsió per part d'un comerciant de Sant Roc cap el coordinador del barri, cosa que va motivar el pas del regidor David Gómez, al grup de no adscrits.(clica per veure el cas)  Albiol ha volgut culpar a Gómez de tot, i Gómez ara des de l'oposició diu que el coordinador de Sant Roc actuava sota les ordres d'altres regidors i les obres irregulars van se decidides per molts regidors.
      De tota manera amb la interpretació que ha fet el Tribunal Suprem de l'article 510, dient que ni so hi ha un acte immediat de violència o discriminació no hi ha delicte, cosa que ha motivat, per exemple que PxC hagi estat absolta pel cas del pamflets falsos de Vic el 2007, tot i reconèixer la sentència (Clica) que els va editar i fer repartir el Secretari General de PxC, penso que Albiol se'n pot sortir absolt i políticament beneficiat, presentant-se com víctima d'una cacera de bruixes, fet que augmenta el dubtes en alguns sectors sobre si amb una moció de censura de CiU-PSC-ICV, encara el beneficiaria de cara les eleccions de 2015.
        S'ha de dir que a causa del mal redactat del l'article 510 i la parcial anulació del 607-2 per part del Tribunal Constitucional, a la proposta de reforma del Codi Penal que va presentar el ministre de Justícia el passat novembre, reforma rebutjable per molts aspectes, sí que incloïa una reforma radical del 510 i 607, seguint les directius de l'acord de l'Unió Europea que sí que faria condemnables pamflets i declaracions que ara per ara són absoltes.  Llegeix aquest article on explico perquè resulta inútil ara el redactat del 510 i la proposta de reforma .