Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jordi Turull. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jordi Turull. Mostrar tots els missatges

dimarts, 18 de febrer del 2025

Rahola i Puigdemont forcen canvi de guió a Ripoll i Orriols guanya. El Triangle

 


Xavier Rius Sant, El Triangle 18 de febrer de 2025


Jordi Turull ha dit a la roda de premsa que Junts ha celebrat aquesta tarda a Ripoll per justificar el seu gir de guió, rebutjant sumar-se a la moció de censura vers Sílvia Orriols que, com diu la dita “hi ha mil moments per debatre, però només n’hi ha un per decidir”. Jo no crec que aquest argument serveixi per explicar el que ha fet de nou Junts a Ripoll després de marejar la perdiu durant tres setmanes fent pensar que se sumaria a un govern de coalició fort amb el suport d’onze regidors per desbancar Sílvia Orriols de l’alcaldia, que governava en minoria amb només sis dels disset regidors del consistori. Dic que ha marejat la perdiu de nou per acabar fent el contrari del que anunciava ja que això mateix va passar fa vint mesos des de la nit de les eleccions municipals fins el dia que es va constituir l’ajuntament.

Tinc clar que ahir dilluns al migdia els regidors de Junts de Ripoll es decantaven, al menys de portes en fora, per sumar-se a la moció de censura que els 11 regidors de l’oposició anaven a registrar aquesta mateixa setmana per fer fora de l’alcaldia a Sílvia Orriols i formar un govern de Junts, ERC, PSC i potser amb l’independent ex convergent, Joaquim Colomer. Govern que tindria des de fora el suport dels dos regidors de la CUP que votarien en favor de la moció però que no exigien entrar en el govern per no tornar a ser ells l’excusa amb la que sectors empresarials del Ripollès van pressionar Junts el juny de 2023 per tal que no se sumés ni donés suport a un govern quadripartit alternatiu al de Sílvia Orriols.

Si una capacitat té Orriols és que com altres líders de la ultradreta saben marcar els temps de l’agenda i el debat polític, aconseguint estar sempre en el centre de la polèmica, cosa que electoralment els beneficia. Si Junts no hagués marejat la perdiu entre la nit del diumenge 27 de maig de 2023 i el dissabte 17 de juny, quan es van constituir els nous consistoris que escollien els alcaldes, deixant clara dies abans la seva postura, l’accés d’Orriols a l’alcaldia de la capital del Ripollès no hagués generat tanta expectació ni tensió mediàtica similar al d’aquell thriller que fins l’última escena l’espectador no coneixerà el desenllaç. I si Junts, a qui la resta de partits li donaven ara l’alcaldia, hagués deixat clar a què jugava des de feia un mes, Orriols no hagués acabat sentint-se tant victoriosa com se sent ara després d’acaparar durant setmanes titulars i opinions de tota mena.

La possibilitat de presentar fins dilluns vinent un moció de censura per desbancar Sílvia Orriols, havia estat provocada legalment per l’alcaldessa d’Aliança Catalana que va exercir un mecanisme que la llei dona als ajuntaments per gaudir d’estabilitat quan, estant en minoria, els hi tomben els pressupostos. Orriols hagués pogut prorrogar de nou els pressupostos de 2023 però va decidir sotmetre’s a un qüestió de confiança vinculada als mateixos que si la guanyava significava que com diu la llei, s’aprovaven els comptes. Però si la perdia, com va passar, aquests quedarien aprovats en trenta dies si l’oposició no aconseguia posar-se d’acord amb un candidat alternatiu que amb el suport de la majoria absoluta encapçalés una moció de censura. I senzillament no entenc com si Junts no volia fer més forta Orriols i tampoc no volia fer-la fora de l’alcaldia en creure que podia ser contraproduent, no li va aprovar els pressupostos el passat 20 de gener. Em consta que el gener, precisament per evitar que Orriols quedés reforçada amb tota la polèmica que hem viscut d’una possible moció de censura que podia fracassar com així ha estat, o que en sortís victimitzada i beneficiada si prosperava, Junts va valorar que a canvi d’alguna petita modificació dels pressupostos, votaria a favor i que Esquerra s’hi abstindria. Vot positiu i abstenció que es justificarien amb l’argument que Ripoll no podia continuar eternament sense pressupostos, prorrogant any rere any els de 2023.

Si Junts les tres setmanes i mitja que portem no hagués donat gairebé com segur que lideraria la moció de censura si es donava a la número tres de la llista, Maria Soldevila, l’alcaldia -els números u i dos van renunciar fa mesos- formant un govern en el que hi serien ERC, PSC, potser l’independent Joaquim Colomer, amb la CUP donant suport però quedant-se a l’oposició per no espantar l’empresariat convergent, ara Orriols no se sentiria tant forta. Però fent aquesta marxa enrere quan tot semblava encarrilat amb el PSC que havia confirmat que també entraria el govern per corresponsabilitzar-se del possible desgast, que Junts anunciï que es fa enrere, el que ha provocat és reforçar Sílvia Orriols.

Tot i que potser trigarem dies en saber com van anar exactament les coses ahir a la nit per fer el canvi de guió anunciat aquest migdia, el que es cert és que després de setmanes amb Pilar Rahola clamant des de les xarxes contra la pretensió de fer plegar Orriols i de fer una enquesta entre veïns de Ripoll, ahir al vespre va haver-hi una reunió a Ripoll a la que hi va assistir Jordi Turull, els regidors actuals i l’ex alacalde Jordi Munell, i on probablement hi va intervenir telemàticament Carles Puigdemont, en la que Turull va notificar als tres regidors de Junts de Ripoll que no s’havien de sumar a la moció. Avui el jove regidor Ferran Raigon i Jordi Turull han explicat la decisió en roda de premsa i ja s’ha insinuat que probablement alguna de les dues regidores, potser Montsina Llimós, sisena de la llista, potser la tres, Maria Soldevila plegaran, com també plegarà d’aquí uns dies el cap de llista de la CUP, Dani Vilaseca, mentre Orriols potser taral·leja de nou la cançó “Deu pometes té el pomer, de deu una de deu una van caient”.





Jordi Turull ha dicho en la rueda de prensa que Junts ha celebrado esta tarde en Ripoll para justificar su giro de guión, rechazando sumarse a la moción de censura a Sílvia Orriols que, como dice la dicha «hay mil momentos para debatir, pero solo hay uno para decidir». Yo no creo que este argumento sirva para explicar lo que ha hecho de nuevo Junts en Ripoll tras marear la perdiz durante tres semanas haciendo pensar que se sumaría a un gobierno de coalición fuerte con el apoyo de once concejales para desbancar a Sílvia Orriols de la alcaldía, que gobernaba en minoría con solo seis de los diecisiete concejales del consistorio. Digo que ha mareado la perdiz de nuevo para acabar haciendo lo contrario de lo que anunciaba ya que eso mismo pasó hace veinte meses desde la noche de las elecciones municipales hasta el día que se constituyó el ayuntamiento.

Tengo claro que ayer lunes al mediodía los concejales de Junts de Ripoll se decantaban, al menos de puertas a fuera, por sumarse a la moción de censura que los 11 concejales de la oposición iban a registrar esta misma semana para echar de la alcaldía a Sílvia Orriols y formar un gobierno de Junts, ERC, PSC y quizá con el independiente ex convergente, Joaquim Colomer. Gobierno que tendría desde fuera el apoyo de los dos concejales de la CUP que votarían en favor de la moción pero que no exigían entrar en el gobierno para no volver a ser ellos la excusa con la que sectores empresariales de El Ripollès presionaron a Junts en junio de 2023 para que no se sumara ni apoyara un gobierno cuatripartito alternativo al de Sílvia Orriols.

Si una capacidad tiene Orriols es que como otros líderes de la ultraderecha saben marcar los tiempos de la agenda y el debate político, consiguiendo estar siempre en el centro de la polémica, lo que electoralmente les beneficia. Si Junts no hubiera mareado la perdiz entre la noche del domingo 27 de mayo de 2023 y el sábado 17 de junio, cuando se constituyeron los nuevos consistorios que escogían los alcaldes, dejando clara días antes su postura, el acceso de Orriols a la alcaldía de la capital del Ripollès no hubiera generado tanta expectación ni tensión mediática similar al de aquel thriller que hasta la última escena el espectador no conocerá el desenlace. Y si Junts, a quien el resto de partidos le daban ahora la alcaldía, hubiera dejado claro a qué jugaba desde hacía un mes, Orriols no hubiera acabado sintiéndose tan victoriosa como se siente ahora después de acaparar durante semanas titulares y opiniones de todo tipo.

La posibilidad de presentar hasta el próximo lunes una moción de censura para desbancar a Sílvia Orriols había sido provocada legalmente por la alcaldesa de Aliança Catalana que ejerció un mecanismo que la ley da a los ayuntamientos para gozar de estabilidad cuando, estando en minoría, les tumban los presupuestos. Orriols hubiera podido prorrogar de nuevo los presupuestos de 2023 pero decidió someterse a una cuestión de confianza vinculada a los mismos que si ganaba significaba que, como dice la ley, se aprobaban las cuentas. Pero si la perdía, como pasó, estos quedarían aprobados en treinta días si la oposición no conseguía ponerse de acuerdo con un candidato alternativo que con el apoyo de la mayoría absoluta encabezara una moción de censura. Y sencillamente no entiendo como si Junts no quería hacer más fuerte y tampoco quería echarla de la alcaldía al creer que podía ser contraproducente, no le aprobó los presupuestos el pasado 20 de enero. Me consta que en enero, precisamente para evitar que Orriols quedara reforzada con toda la polémica que hemos vivido de una posible moción de censura que podía fracasar como así ha sido, o que saliera victimizada y beneficiada si prosperaba, Junts valoró que a cambio de alguna pequeña modificación de los presupuestos, votaría a favor y que Esquerra se abstendría. Voto positivo y abstención que se justificarían con el argumento de que Ripoll no podía continuar eternamente sin presupuestos, prorrogando año tras año los de 2023.

Si Junts las tres semanas y media que llevamos no hubiera dado casi como seguro que lideraría la moción de censura si se daba a la número tres de la lista, Maria Bofarull, la alcaldía -los números uno y dos renunciaron hace meses- formando un gobierno en el que estarían ERC, PSC, quizá el independiente Joaquim Colomer, con la CUP apoyando pero quedándose en la oposición para no espantar al empresariado convergente, ahora Orriols no se sentiría tan fuerte. Pero haciendo esta marcha atrás cuando todo parecía encarrilado con el PSC que había confirmado que también entraría el gobierno para corresponsabilizarse del posible desgaste, que Junts anuncie que se echa atrás, lo que ha provocado es reforzar Sílvia Orriols.

Aunque quizás tardaremos días en saber cómo fueron exactamente las cosas ayer por la noche para hacer el cambio de guión anunciado este mediodía, lo que es cierto es que después de semanas con Pilar Rahola clamando desde las redes contra la pretensión de hacer caer a Orriols y de hacer una encuesta entre vecinos de Ripoll, ayer por la noche hubo una reunión en Ripoll a la que asistió Jordi Turull, los concejales actuales y el ex alacalde Jordi Munell, y donde probablemente intervino telemáticamente Carles Puigdemont, en la que Turull notificó a los tres concejales de Junts de Ripoll que no debían sumarse a la moción.

Hoy el joven concejal Ferran Raigon y Jordi Turull han explicado la decisión en rueda de prensa y ya se ha insinuado que probablemente alguna de las dos concejalas, quizá Montsina Llimós, sexta de la lista, quizá la tres, Maria Bofarull dimitirán, como también dimitirá dentro de unos días el cabeza de lista de la CUP, Dani Vilaseca, mientras Orriols quizá tararea de nuevo la canción «Deu pometes té el pomer, de deu una de deu una van caient«.




dimarts, 26 de setembre del 2017

JO SÍ QUE TINC POR! (Falten 5 dies per l'1-O)Si es deté Puigdemont o s'impedeix votar el proper diumenge, la situació es pot descontrolar per la violència policial, donat que possiblement els agents no sabran gestionar a molts llocs l'ordre d'impedir la votació i veure's rodejats per centenars veïns que es resisteixen pacíficament

"Donada la determinació d'impedir que es posin les taules de votació als 5.000 punts previstos, no es viurà la protesta només al centre de Barcelona, no hi haura una zona cero o una plaça del Maidan. Hi haurà milers de llocs on veïns oposaran resistència pacífica però ferma. I això no ho pot controlar ningú i algun policia pot perdre els nervis i disparar. Jo, evidentment, votaré"



(Falten 5 dies) El magnífic piromusical de la Mercè d'ahir al vespre va haver de canviar el seu guió original per incorporar el record a les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils de fa cinc setmanes i va començar amb l'encesa de bengales al so d'l'Imagine', de John Lennon. 
Els atemptats van fer néixer la resposta espontània del "No tinc por!" o "No tenim por!", i aquesta mateixa consigna es va cridar el passat dimecres, 20 de setembre, davant de les seus de la CUP i la Conselleria d'Economia que van patir el registres de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Bé, a la de la CUP finalment no van poder entrar en no portar en el primer intent ordre judicial i després la marea humana de joves i no tan joves disposats a fer resistència passiva ho va fer impossible. Protestes sense precedents a Catalunya que han coincidit amb les concentracions de suport als alcaldes cridats a declarar com a imputats o investigats, concentracions espontànies contra els registres de la Guàrdia Civil a impremtes i mitjans de comunicació i les que es van fer davant dels jutjats en favor dels detinguts de  diferents departaments de la Generalitat. 
Aquesta marea repressiva i la velocitat dels esdeveniments no només ha allunyat en el temps el record dels atemptats del 17 d'agost i el motiu original de l'eslogan, sinó que ha fet que els que discrepaven de la manera, diguem arrogant, amb la que Carme Forcadell i Junts pel Sí van gestionar l'aprovació de les lleis del referèndum i de transitorietat al Parlament, hagin oblidat o perdonat tots aquests errors, fins i tot malgrat alguna de les cagades o falta d'encert de Puigdemont a l'entrevista de Jordi Évole de diumenge. Molta de la gent ubicada a l'espai electoral dels Comuns i Iniciativa, dels socialistes, i també de l'abstenció en la qüestió independentista, que dubtaven o no pensaven votar, ara vol votar indignada pel que fa Rajoy i la Fiscalia.  
Voràgine repressiva que s'ha aturat parcialment per la Treva de la Mercè, mentre arriben més policies i guàrdies civils a Catalunya on tenim ja tres quartes parts del antidisturbis de tot l'Estat, deixant sense efectius la major part del territori espanyol, com es va veure amb el setge d'ultres a l'acte de Podemos a Saragossa. La Guàrdia Civil com a cos, que té el lema de "El honor es mi divisa", va viure com una humiliació els fets de la Conselleria d'Economia i els danys als seus vehicles. I probablement alguns han vingut a Catalunya amb ànim de rescabalar el seu honor. Amb crits de "A por ellos!" van ser acomiadats de les seves casernes de diferents llocs d'Espanya els que venien cap a Catalunya i el vaixell Piolín

Tot i que la intenció del piromusical era fer-nos vibrar amb el record a les víctimes dels atemptats jihadistes i amb l'anhel de pau sense violència ni terrorisme, sembla que la por a aquell terror i aquella violència s'ha esvaït davant d'altres pors que molts avui tenim i veiem més reals i properes. Una por que no podíem ni imaginar fa unes setamanes ni els favorables al referèndum, ni els escèptics, ni molts dels que no pensaven votar i ara, gràcies a les mesures de Rajoy i la Fiscalia, s'han decidit a fer-ho. 


Molts pensàvem fa un mes que l'1-O seria una mobilització cívica com el 9-N, que segurament tindria consequències penals d'aquí un temps per Puigdemont i alguns consellers, i que si era un èxit de participació, permetria des d'una posició de força un nou intent de negociació amb el govern central. Però la imputació de 720 alcaldes, el desembarcament -mai millor dit- del Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil a Catalunya, el tancament de webs, registres d'impremtes, les imputacions per sedició, i l'advertiment que es pot empresonar aquesta setmana al president Puigdemont, han capgirat totalment l'escenari.
Tot i que la CUP al carrer Casp i l'ANC a Rambla Catalunya van controlar molt bé la gent per tal que la resposta fos pacífica, res garanteix que la situació no és descontroli i acabi amb violència policial si s'envia a la Guàrdia Civil i Policia Nacional, amb o sense Mossos, a tancar els col·legis electorals, requisar el mateix dia 1 paperetes i detenir als qui són a les taules, siguin dins o fora del local designat com col·legi electoral.

Una cosa és controlar la gent a Rambla Catalunya i l'altra evitar que 5 Guàrdies Civils siguin capaços de desmuntar un punt de votació a un poble del Bages o l'Empordà amb 400 veïns que oposen resistència, seuen a terra i algú, pel seu compte punxa els rodes dels vehicles. Comentava  aquí al blog fa uns dies com Ryszard Kapuscinski analitzava en els seus llibres, com tantes protestes, manifestacions i revoltes del segle passat arreu del món, havien esdevingut irreversibles després d'un tret disparat contra els manifestants per un policia que se sentia acorralat. I donada la determinació de Rajoy i la Fiscalia de que s'impedeixi físicament que es posin les taules de votació als prop de 5.000 punts de votació previstos, diumenge no es viurà la protesta o l'enfrontament només al centre de Barcelona, no hi haura una zona cero, una plaça del Maidan o de Tiananmen. Hi haurà milers de llocs on veïns de totes les edats oposaran resistència als cossos policials. I això no pot controlar ningú. No dic que ens haguem d'abocar a uns fets violents com la Setmana Tràgica o el 6 d'Octubre, però em va inquietar la manera amb la que el conseller Jordi Turull va referir-se dissabte a Moià a les protestes de dimecres, dient que "Xavier Trias va anar a donar suport al local de la CUP i els de la CUP anaren després a protegir o defensar la Conselleria d'Economia".
Evidentment que desitjo que no es descontroli per la repressió policial i que els agents no exercitin la violència. Però sembla que la Fiscalia de l'Estat, el PP, i aquest gallec, anomenat Mariano Rajoy, de doble vida, incapaç de mostrar emocions, que només parla espanyol i que quan va ser vicepresident de la Xunta de de Galicia mai no va pronunciar una sola paraula en gallec, per considerar-la una llengua pueblerina, han decidit abocar Catalunya a un escenari per fer potser el  que va dir Espartero, "que hay que bombardear Barcelona cada 50 años para mantenarla a raya". 
Ahir, mentre Rajoy marxava de viatge als Estats Units, el Tribunal de Cuentas castigava a Artur Mar amb una multa de cinc milions d'euros, el Fiscal General de l'Estat, José Manuel Maza -conegut als ambients judicials com Mazinguer Z per la seva determinació com a braç de ferro executor del que diu el Govern- reconeixia la possibilitat de detenir i empresonar preventivament a Carles Puigdemont. Com reaccionarà la gent si això passa? I tot i que el conseller Forn i el major Trapero de moment s'hi oposen, es pretén posar els Mossos sota les ordres del tinent coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, casualment germà de l'anterior president del Tribunal Constitucional. De la reunió dels tres cossos policials d'ahir feta després que la Fiscalia imposi aquest pretés control del Mossos, se'ls va exigir que identifiquin els punt de votació i els seus responsables.
Aquests propers dies la Fiscalia i el govern de l'Estat hauran de decidir si emprenen o no nous passos per impedir que es faci ni un 9-N bis, amb molta més participació, dins o a la porta de les escoles. I havent arribat on hem arribat, res fa preveure que pensin aturarar-se. Es diu que avui dimarts o demà dimecres s'actuarà legalment contra TV3 i Catalunya Ràdio perque deixen d'emetre l'espot del referèndum. Què passarà si s'hi neguen de nou? Es detindrà a Vicent Sanchis i Saül Gordillo? S'enviarà a la Guàrdia Civil? S'encomanarà aquesta tasca als Mossos? I què passarà si els Mossos reben l'ordre de tancar col·legis electorals i desmuntar les taules encara que estiguin al carrer davant la porta de l'escola o centre cívic que no s'ha pogut obrir? I tornant als Mossos, què passarà si Josep Lluís Trapero es resisteix a complir certes ordres de la Fiscalia o de Pérez de los Cobos? El detindran per rebel·lió militar?
Així doncs si l'Estat continua amb la voluntat d'impedir cap mena de votació, fa més detencions, envia els grups especials de la Guàrdia Civil a TV3, es produeix una fractura al comandament de mossos i aquest acaben convertits en escolanets de la Policia Nacional i Guàrdia Civil dissolent concentracions sedicioses el diumenge dia 1 a cada poble i barri de Catalunya, la cosa se'n pot anar de les mans, i poden haver-hi morts quan els agents es posin nerviosos i se sentin desbordats per la massa tumultuosa i sediciosa, armada de paperetes i caixes de sabates convertides en urnes.
Desitjo i voldria que el dia 1 d'octubre sigui un dia de votació insubmisa -un referèndum amb garanties si no es constitueixen moltes taules i hi ha problemes amb el recompte difíciment ho podrà ser-, i que després s'iniciï la negociació política que el PP des que el Constitucional va tombar l'Estatut ha estat incapaç de fer. Però sembla que el govern central i la Fiscalia no deixaran fer un nou 9-N, i temo molt, que es pugui descontrolar quan uns guàrdies civils -que van viure com un deshonor els fets de dimecres-, policies nacional o mossos, no sàpiguen gestionar diumenge que mig miler de persones aquí o allà, es neguin a dissoldre's i els tinguin rodejats davant d'una escola a crits de "Volem votar!" i "No tenim por". Jo de por que es descontroli i hi hagi violència per part de les forces policials que utilitzin les armes, sí que en tinc! Però jo votaré! 

dissabte, 23 de setembre del 2017

"GUANYAREM PERQUÈ TENIM LA FORÇA I L'ACTITUD POSITIVA DE LA GENT"."XAVIER TIAS VA ANAR DIMECRES A DONAR SUPORT AL LOCAL DE LA CUP I ELS DE LA CUP A DEFENSAR LA CONSELLERIA D'ECONOMIA", DIU JORDI TURULL A MOIÀ. Publico a Nació Digital. (Falten 8 dies per l'1-O)


 (Falten 8 dies per l'1-O)
Publicat a Nació Digital, Nació Manresa, 23/24 d'octubre de 2017
Xavier Rius, Moià
El Conseller de Presidència i Portaveu, Jordi Turull
"Guanyarem perquè tenim la força i l'actitud positiva de la gent", va dir dissabte a la tarda Jordi Turull, conseller de Presidència de la Generalitat, davant de 350 persones a l'acte pel referèndum de l'1-O que es va fer a la plaça del CAP de Moià. Turull, que es va referir als últims moviments del govern central per impedir que el dia 1 es voti, com l'intent de controlar el Mossos, va saludar irònicament als policies nacionals que segons ell eren de paisà entre el públic per vigilar el que s'hi deia. I va posar com exemple de la determinació i la unitat per exercir el dret a l'autodeterminació el fet que el passat dimecres "Xavier Trias va anar al carrer Casp a donar suport a la CUP, quan la policia nacional hi volia entrar a requisar material, i després la gent de la CUP va anar a defensar la Conselleria d'Economia on hi havia la Guàrdia Civil".
 
 Pau Llonch
 Aquesta unitat d'acció va ser posada de manifest també pel militant de la CUP, Pau Llonch. "Ens les hem tingut moltes vegades amb el centre neoliberal que ha governat a Catalunya –referint-se a CDC i el PDECAT- però s'ha posicionat clarament per la independència i poder votar el dia 1, i ara anem plegats per aconseguir-ho". Llonch va criticar amb duresa a les esquerres de Catalunya, referint-se al PSC i els Comuns, i va carregar contra els que proposen centrar-se només en el dret a decidir o tornar a proposar terceres vies.
 Per la seva banda l'alcalde de Moià Dionís Guiteras va explicar el decret d'alcaldia, ara suspès pel recurs de l'Advocacia de l'Estat, per tal que els policies municipals que havien despenjat cartells pel Sí els tornessin a posar. També van intervenir Francesc Güell del Grup Independent de Castellcir i David Ros de l'ANC.



  David Ros