BADALONA, "PER UNA CIUTADANIA PLENA", DEBAT AMB LES JSC

 

Ikram Dalouh, a la dreta de la foto, va moderar i presentar l'acte.
 

Ahir a la tarda vaig participar a Badalona, en el Centre Cívic de Can Cabanyes, al debat  “BADALONA, PER UNA CIUTADANIA PLENA”, organitzat per les Joventuts Socialistes de Catalunya, juntament amb  Fuad Saou, membre de l’executiva del “Col·lectiu Nou Gresol” del PSC, Umair Dar, membre de la comunitat pakistanesa de Badalona i estudiant de ciències polítiques a la UAB, i la Ikram Dalouh de la JSC de Badalona.

El debat s'emmarca en les accions de la JSC per fomentar els principis d'igualtat en drets i deures, la cohesió social, la millora de la convivència i el reconeixement de la diversitat cultural, front la política d’incitació a l’odi i de crispació social per part de l’alcalde Albiol. 

En Fuad Saou va explicar que "estem en un època de replegament indentitari" on uns i altres es tanquen en les seves identitats o col·lectius, fet que no afavoreix al model de ciutadania que es desitja. Per Fuad en el període previ a les passades eleccions municipals de 2011 la majoria de partits no van complir l'acord del Pacte Nacional per a la Immigració de no sacsejar la immigració amb interessos electorals i partidistes. No ho va fer el PP, amb García Albiol a Badalona, tampoc ho van fer alguns sectors de CiU, però dins del PSC van haver-hi dirigents -segons Fuad Saou-, com l'alcalde de Lleida, Angel Ros, que va fers discurs i propostes populistes en relació a l'islam o a certes pràctiques o costums que va rendabilitzar políticament. 

Afegí també que ens trobem en una situació en que hi ha molts catalans d'origen o família estrangera que són i han de ser ciutadans catalans de ple dret, i que es dóna la paradoxa que catalans de famílies autòctones i catalans fills d'immigrants estrangers, emigren junts a Brussel·les o a altres llocs d'Europa en busca d'una feina i un lloc on desenvolupar-se personal i professionalment.

Jo vaig fer un recorregut històric de com havia arrelat el discurs xenòfob i islamòfob de García Albiol, des de l'any 2002 quan, com a Partit Popular, va fer una campanya contra la construcció d'una mesquita a Montigalà, lluny d'habitatges, amb el lema: "No a la mezquita en suelo público", en uns terrenys que certament eren públics, però que no es regalaven, sinó que es llogaven. Però Albiol feia entendre que l'ajuntament el hi regalava. I anys més tard, quan es va fer un oratori a Artigas, també va fer una campanya contra un centre islàmic en terreny privat. I després, ja com alcalde, va proposar una moràtoria a l'obertura de qualsevol centre islàmic a la ciutat.

Vaig comentar també com Albiol havia rendabilitzat i sacsejat la problemàtica dels gitanos romanesos, i que donada la mala formulació o interpretació de l'article 510 de Codi Penal, va saber aprofitar en favor seu el judici en el que va ser absolt (clica). En aquest aspecte jo vaig plantejar que les situació de marginalitat, precarietat o falta d'integració de certs col·lectius de gitanos de l'Est s'ha de resoldre amb una política europea conjunta, no amb accions populistes de fomentar la pressió policial contra ells, perquè marxin del municipi per instal·lar-se en un altre a 10 o 200 kilòmetres. Per mi Albiol intenta enfrontar veïns i comunitats: Gitanos catalans o espanyols, contra gitanos romanesos; gitanos contra magribins, o pakistanesos contra gitanos. I davant de problemes complexos ofereix o promet solucions fàcils que no solucionen res. 

 També vaig plantejar que part del desgast del PSC, que va afavorir que Albiol fos la força més votada el 2011, va ser a causa de les disputes internes del socialistes badalonins, fet que va tenir molt a veure en que el 2007, 14.500 votants socialistes decidissin abstenir-se. De tota manera el PSC amb Jordi Serra, va mantenir a les eleccions de fa tres anys els 9 regidors que tenia, però Albiol va pujar a força més votada, de 7 a 11, gràcies als dos regidors que va perdre Iniciativa, i el que van perdre ERC i CiU. El fet de si les divisions internes del PSC de Badalona van tenir molt o poc a veure en la pèrdua de vots el 2007 del PSC, va ser motiu de rèpliques en el debat posterior amb els assitents.  I em vaig preguntar de com era que els escàndols de corrupció, incompetència, la deserció d'un regidors, o la imputació de caps de districte per malversació, de moment,  no li passa factura a Albiol. 

Per la seva banda Umair Dar va explicar la seves vivències, primer a Ciutat Vella, on va viure els primers anys de ser a Catalunya, on no se sentia diferent ni patia discriminació. En canvi,  quan va venir a viure a Badalona, va haver d'escoltar expressions, per exemple jugant a pilota en una plaça de mares espanyoles que deien als seu fill, en veure que li passava la pilota a ell, com "¡Hijo, no te juntes con esa gentuza!". De tota manera Umair va reconèixer l'important tasca que fan associacions de tota mena en favor de la convivència i la cohesió.

 Per Umair es necessari que els estrangers puguin votar a les municipals -cosa que després també van demanar alguns dels qui van intervenir des del públic- i que es faciliti l'accés a la nacionalitat espanyola, procediment ara per ara totalment col·lapsat, donat que s'està donat dia, pel qui ho demanen complint els requisits, per d'aquí quatre anys.  Unamir també va qüestionar que l'anterior equip de govern, líderat per Jordi Serra del PSC, hagués pres mesures per tal que es puguin construir centres de culte islàmic o espais temporal per pregar. Aquesta afirmació va ser replicada després per algun membre del públic.

Per últim, la Ikram Dalouh, d'origen magrebí però que ja té la nacionalitat espanyola, que intervení en nom de la JSC, explicà les seves percepcions i vivències de com mentre abans a l'escola ella no sentia discriminació ni segregació, ara, d'adulta, si que veu aquesta desconfiança. Dalouh apostà per treballar per una Badalona cohesionada de ciutadans més enllà del seu origen.  

..

Fuad Saou i Driss Khouja

Fuad Saou, Umair Dar i DrissKhouja

Jo vaig preguntar-me com era que, de moment, els múltiples casos de malversació, amiguisme i imputacions no passaven factura a García Albiol

GARCÍA ALBIOL SERÀ JUTJAT EL 20-N. Se li demana 1 any de presó i 8.100 euros de multa

El proper 20 de novembre se celebrarà a la Ciutat de la Justícia de Barcelona el judici a l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, del PP, acusat d'un delicte d'incitació a l'odi i la discriminació contra immigrants i gitanos d'origen romanès, tipificat a l'article 510 del Codi Penal, a causa del fulletó repartit el 24 d'abril de 2010 titulat "¿Tu barrio es seguro?", en el que afirmaba: "Estoy a solo dos concejales de ganar las elecciones  municipales. Si en 2011 soy el alcalde os aseguro que: Podremos salir por el barrio con la Seguridad de no ser acosados ni atracados", en el que el text i les imatges es culpabilitzava a immigrants, sobretot als rumanesos de ser responables de la inseguritat, brutícia i delinqüència.  SOS Racisme, que va denunciar el casa, exerceix l'acusació particular.

Els dies següents, tot i que el PP català i espanyol van lamentar i es van desmarcar del seu contingut, Garcia Albiol es va reafirmar en diferents entrevistes en les que culpabilitzava de manera genèrica a certs col·lectius com els gitanos romanesos d'haver vingut a Badalona només per delinquir. Aquestes declaracions, algunes de les quals les recullo aquí, formen part de l'acusació que es poden llegir més àmpliament a l'escrit d'acusació (clica)

Dimarts 19, a les 7 de la tarda, SOS Racisme i Badalona som totes i tots han organitzat un acte a l'Ateneu de Sant Roc, i el dimecres a les 9,30 s'han convocat dues concentracions de rebuig (clica) i suport a García Albiol a la porta de la Ciutat de la Justícia de Barcelona (metro Santa Eulàlia)

Albiol, sacsejant la immigració ha obtingut el suport de sectors de la ciutadania de Badalona que li donen suport. "Tu lucha es nuestra lucha. Albiol no te rindas" o "Con dos cojones Albiol" es llegeix a pancartes en suport d'ell en una concentració davant l'Ajuntament. Dimecres els partidaris d'Albiol seran a les portes de Ciutat de la Justícia donant-li suport.

Dimarts 19, a les 19 hores acte de Badalona som totes i tots, i de SOS racisme
Llegir manifest, "Discurs racista, no en el nostre nom" 

Convocatòreia de concentració a la Ciutat de la Justícia

Document íntegre d'escrit d'acusació (clica) 

 

FRAGMENTS DE L'ESCRIT D'ACUSACIÓ QUE INCLOU LES DECLARACIONS DELS DIES POSTERIORS:

PRIMERA:
(...)

El día 24 del mes de abril del mismo año entre la población de diferentes barrios de la ciudad,  concretamente entre los barrios de Llefià, San Roque y La Salut, y en el que directa y generalizadamente se relacionaba la presencia de ciertos colectivos de inmigrantes, particularmente rumanos de etnia gitana con problemas de inseguridad, delincuencia, suciedad e incivismo.

Se encargaron 15.000 folletos para su posterior reparto entre la ciudadanía, tratándose de un díptico que doblado por la mitad formaba un cuadrado de 16 centímetros. La primera de las cuatro caras, que hace las veces de portada, se reparte en nueve pequeños cuadrados que conforman otras tantas imágenes.

En la primera de estas imágenes se ve la fotografía de lo que se supone que son vecinos de Badalona en una manifestación en la calle. En su mano izquierda, una de estas personas lleva una pancarta con la leyenda "el alcalde no nos escucha". (...)

Justo al lado, se ve la fotografía de un grupo de cinco personas de aspecto extranjero, cuyos rasgos físicos y vestimenta permiten vincularlos con personas rumanas, charlando en la calle. En la tercera de las imágenes de la hilera, se ve una pancarta colgada de un balcón con la inscripción literal "NO QUEREMOS RUMANOS” (...)

 Se ve otra imagen de la manifestación de vecinos badaloneses, con las pancartas "el alcalde de Badalona no escucha a los vecinos/as "y" contra la inseguridad, por la dignidad". Junto a esta imagen puede verse la fotografía de un balcón con seis personas de nacionalidad pakistaní o hindú. Al lado, se ve un recuadro, que obre fondo negro dice: "inseguridad".

 

Declaraciones del Sr. García Albiol difundidas por “Canal Català” el día 16 de abril de 2010:

“Los rumanos son una plaga y suponen una lacra para la ciudad”

 Entrevista realizada por Sr. Xavier García Albiol en fecha 25 de abril de 2010 en Cadena Ser:  

"Le tengo que decir que el colectivo rumano gitano se ha  instalado en nuestra ciudad a delinquir y a robar. Esto esta generando muchos problemas en los barrios mas densos de la ciudad, y yo creo que esto se tiene que afrontar con valentía y de cara”.

 

 Con estos colectivos lo que se tiene que tener firmeza y contundencia policial y que a estas personas se las detengan, se las ponga en mano de la justicia y que vayan a la cárcel o que se les devuelvan de donde han venido. Vuelvo a insistir, yo no estoy señalando a todas las personas ni mucho menos a la nacionalidad rumana"

Entrevista realizada por Sr. Xavier Garcia Albiol en fecha 25 de abril de 2010 en
“20 minutos TV”  

"El colectivo rumano gitano, ha venido, concretamente a nuestra ciudad a delinquir”.

  

 Manifestaciones del Sr. Garcia Albiol recogidas en Video en YOUTUBE
publicat el 25 d’Abril de 2010.

Link: http://www.youtube.com/watch?v=c6QciIR”s2i0  Voz en OFF (minuto 0:07)
"La immensa majoria de romanesos que han vingut a la nostre ciutat al nostre país, son persones honrades que han vingut a treballar, però amb la mateixa sinceritat tinc que dir que hi ha el col·lectiu gitano romanes, que s’ha instal·lat en la nostre ciutat, que han vingut a delinquir, col·lectiu gitano romanes que han vingut a delinquir”.

Entrevista al Sr. Xavier Garcia Albiol a “Els Matins” de CATALUNYA RADIO.
Data 26/04/2010:

 
Entrevistador:
.- Sr.Garcia Albiol, vostè a dit que els romanesos son responsables de la majoria de delictes que es cometen, als barris de Llefia i la Salut.
Sr. Garcia Albiol: (minut 1:47)
.- No, jo no he dit això. Jo el que he dit es que la immensa majoria de ciutadans romanesos que viuen a Badalona són persones honrades, que han vingut a treballar a la nostra ciutat i al conjunt del país, el que si que estic dient es que hi ha una sèrie d’individus, concretament persones eh...

Entrevistador:
.- Gitanos romanesos ha dit vostè?

Sr. Garcia Albiol:
.- Efectivament si, els que s’han instal·lat a Badalona, aquests si que estan duent a terme activitats delictives, especialment en barris com podria ser el barri de la Salut o el barri de Llefià o el barri de Sant Roc per exemple.  

 Entrevistador:
- Tenen xifres oficials?

Sr. Garcia Albiol:
-Home, miri, xifres oficials en aquest moment no en tinc...

Entrevistador: (minuto 5:10)
.- Sr. Garcia Albiol, vostè es responsable de les fotografies que inclou en un fulletó o no, i vostè n’ha triat una, on es llegeix per que es una pancarta penjada en un balcó, però la fotografia es directament a la pancarta “no queremos rumanos”

Sr. Garcia Albiol:
.- El que reflecteix un problema concret, en un barri determinat, que és el barri de Sant Roc. Aleshores jo li torno a repetir...

Entrevistador:
.- I “el teu barri es segur?” ho il·lustren amb una fotografia doncs de dues dones amb el mocador al cap i un senyor al costat, que evidentment semblen romanesos.

Sr. Garcia Albiol:
.- No, no. Però si es que jo no m’estic amagant, jo el que li estic dient es que els problemes de seguretat en aquests moments són d’uns individus molt concrets.

 
Entrevistador:
.- Dels gitanos romanesos, la resta tots ho fan perfecte (...)

Sr. Garcia Albiol: (minuto 11:35)
.- Però amb la mateixa sinceritat, ho he dit des del primer moment i sempre vull que quedi molt clar. Però amb la mateixa sinceritat dic que, el col·lectiu, o les persones, o els individus romanesos gitanos instal·lats a la meva ciutat, la immensa majoria han vingut a delinquir a la meva ciutat"

 Entrevistador:
.- Té les proves suficients com per dir que la majoria de gitanos romanesos que estan a Badalona venen a delinquir?

Sr. Garcia Albiol:
.- Els que han vingut a aquestes zones sí. I els problemes de seguretat que han hagut en aquestes zones, sí. I li mantinc.

 Declaraciones del Sr. García Albiol en TV3, Telenoticias Vespre día 26/04/2012
García Albiol: (minuto 00:43)

"Hi han col·lectius com a romanesos gitanos que han vingut a delinquir a la nostra ciutat, això no es xenofòbia, això es afrontar els problemes de cara amb valentia i parlar clar"

Declaraciones del Sr. García Albiol en TVE-1 Telediario 2 día 26/04/2010
Xavier García Albiol: (minuto 00:38)

“Hay determinados individuos, que son rumanos gitanos concretamente que están creando muchos roblemas de seguridad y muchos problemas de atracos endistintos barrios de Badalona, y por tanto esto lo debemos afrontar con valentía, con decisión y decir las cosas claras”.

Manifestaciones del Sr. García Albiol recogidas Portal Youtube día 26/04/2010
Link: http://www.youtube.com/watch?v=GPzg3yhT-Ag&feature=related
Xavier García Albiol: (minut 0:36):

"Son personas honradas que han venido a trabajar pero con la misma sinceridad, tengo que decir que el colectivo rumano gitano a venido, concretamente a nuestra ciudad a delinquir".

Xavier García Albiol: (minut 0:50)
"Que aquí no sirven las políticas de integración aquí lo que se necesita son medidas contundentes, policiales, judiciales y que estas personas abandonen la calle y que los encierren en la cárcel o los devuelvan a su país".

Declaraciones del Sr. García Albiol en TD Matinal de fecha 27/04/2010

“Hay determinados individuos, que son rumanos gitanos concretamente que estan creando muchos  roblemas de seguridad y muchos problemas de atracos en distintos barrios de Badalona, y por tanto esto lo debemos afrontar con valentia, con decisión y decir las cosas claras”

Declaraciones de Sr. García Albiol recogidas en el Portal Youtube día
26/04/2010
Link: http://www.youtube.com/watch?v=GPzg3yhT-Ag&feature=related
Xavier García Albiol: (minut 0:36)

Son personas honradas que han venido a trabajar pero con la misma sinceridad, tengo que decir que el colectivo rumano gitano a venido, concretamente a nuestra ciudad a delinquir.

Xavier García Albiol: (minut 0:50)
“Que aquí no sirven las políticas de integración aquí lo que se necesita son medidas contundentes, policiales, judiciales y que estas personas abandonen la calle y que los encierren en la cárcel o los devuelvan a su país”.


 SEGUNDA: los hechos descritos son constitutivos de:A) Con carácter principal de un delito cometido con ocasión del ejercicio de los derechos fundamentales y de las libertades públicas garantizados por la Constitución en su modalidad provocación a la discriminación, al odio o la violencia del art. 510 apartado 1º del código penal.

B) De forma alternativa, de un delito cometido con ocasión del ejercicio de los derechos fundamentales y de las libertades públicas garantizados por la Constitución en su modalidad de injuria colectiva provocadora del art. 510 apartado 2º del código penal.

TERCERA: es autor el acusado conforme al artículo 28 del Código Penal.

CUARTA: por lo que respecta a circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, no concurren.

QUINTA: Tanto si se aprecia el párrafo 1º como el 2º del art. 510 del código penal, corresponde imponer al acusado la pena de 1 año de prisión y multa 9 meses con una cuota diaria de 30 euros y responsabilidad personal subsidiaria en caso de impago de un día de privación de libertad por cada dos cuotas impagadas (art. 53 cp).
Como pena accesoria procede imponer la pena de inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo durante el período de la condena (art. 44 en relación con el art 56.1 apartado 2º del código penal)
  

 

SORTIRÀ ALBIOL REFORÇAT? 

Personalment crec a causa del feble redactat de l'article 510, devaluat per la interpretació que va fer el Tribunal Suprem, probablement l'alcalde de Badalona serà absolt. El Suprem va dir que ni no hi ha un acte immediat de violència o discriminació després que es facin les opinions vexatories o disriminatòries,  no hi ha delicte. Això va motivar, per exemple, que PxC fos absolta pel cas del pamflets falsos de Vic el 2007, tot i reconèixer la sentència (Clica) que els va editar i fer repartir el Secretari General de PxC. Per això crec que Albiol pot sortir absolt i sortir políticament beneficiat, presentant-se com a víctima d'una cacera de bruixes.  

         S'ha de dir que a causa del mal redactat del l'article 510 i la parcial anulació del 607-2 per part del Tribunal Constitucional, el projecte de reforma del Codi Penal enviat a les Corts per ministre Ruiz Gallardón, inclou una reforma radical del 510 (incitació a l'odi la violència o la discrimninació) i 607 (apologia i negació del genocidi), seguint les directius de l'acord de la Unió Europea que sí que faria condemnables pamflets i declaracions que ara per ara són absoltes. Llegeix aquest article on explico perquè resulta inútil ara el redactat del 510 i la proposta de reforma .    

CLICA PER OBRIR DOCUMENT ACUSACIÓ I LLEGIR

El Jutjat n 2 de Badalona ordena fer el judici oral a X García Albiol

Anàlisis de la situació de l'equip de govern de Badalona, esquitxat per diverses irregularitats i presumpta corrupció

EL JUTJAT Nº 2 DE BADALONA ORDENA FER JUDICI A GARCÍA ALBIOL PEL "NO QUEREMOS RUMANOS"

Tres anys després de que Xavier García Albiol, acompanyat per Alicia Sánchez Camacho repartís 15.000 tríptics pels barris de Llefià i La Salut de Badalona barrejant inseguretat, immigració, brutícia i delinqüència, amb la fotografia de "No queremos rumanos", el Jutjat nº 2 de Badalona ha ordenat la celebració del judici oral a l'actual alcalde de Badalona. Ha estat un procés llarg iniciat per SOS Racisme i una federació d'associacions gitanes que van presentar-se com acusació popular per la comissió d'un delicte tipificat en l'article 510-1 del Codi Penal que castiga “els que provocaren a la discriminació, a l’odi o a la violència contra grups o associacions, per motius racistes, antisemites o altres motius referents a la ideologia, religió o creences; situació familiar, la pertinença dels seus membres a una ètnia o raça, el seu origen nacional, el seu sexe o orientació sexual, malaltia o minusvalía”. També se l'acusa d'injúria col·lectiva provocadora, tipificada en el 510-2. El fiscal demana un any de presó i 8.100 euros de multa.

          Després de repartir aquest fulletons el 24 d'abril de 2010, el PP des de Madrid li va demanar que matisés les seves paraules o es disculpés, tot i que  en la precampanya de les eleccions catalanes de setembre de 2010 va tornar a incidir en el tema, portant una eurodiputada francesa en busca dels inexistents assentament de romanesos a Badalona i el 19 de setembre de 2010, en una botifarrada a la Plaça Trafalgar digué que "Aquí no tenim campaments de gitanos com a França, aquí la situació és pitjor donat que estan repartits per tota la ciutat fent la vida impossible als veïns". Sorprenement, ara que Albiol és alcalde, tal com ha recollint la premsa, el nombre de gitanos romanesos ha augmentat (clica) 

              

 El regidor David Gómez, ara al Grup no adscrit, a qui Albiol pretén responsabilitzar del milió d'euros d'obres irregulars, particulars o sense expedient.

Militants del PP donat suport a Albiol en el Ple que es va abordar els casos de presumpte corrupció.

       L'ordre d'obertura del judici oral passa després que hagin fracassat les negociacions entre CiU, PSC i Iniciativa per fer una moció de censura a Albiol que, després del pas al grup de no adscrits del Regidor David Gómez, governa només amb 10 regidors, front els 9 del PSC, els 4 de CiU, els 3 d'ICV-EUiA, i 1 no adscrit  (Clica per anar a l'historial del cas) , en un moment que el seu govern està esquitxat per diversos casos de presumpta corrupció, irregularitat i obres sense expedient, per valor d'un milió d'euros, com la reparació de les goteres de casa d'una coordinadora de Districte ( Clica aquí per llegir l'evolució dels casos de corrupció). De tota manera, amb la interpretació que ha fet el Tribunal Suprem de l'article 510, que ha motivat fins i tot l'absolució de Josep Anglada per declaracions o pamflets, penso, més greus, crec que, lamentablement, pot ser absolt i sortir reforçat del procés. 

      Aquest dèbil redactat de l'article 510, i la interpretació del Tribunal Suprem, que ha dit que no hi ha delicte si no es demostra que acte seguit a les declaracions o repartiment de pamflets, algú ha actuat amb odi, violència o discriminació cap el col·lectiu en qüestió, ha motivat que en la proposta de reforma del Codi Penal del govern del PP s'hagi inclòs un nou redactat de l'article 510, (Clica per llegir la nova proposta de redactat i el que ha dit el Suprem de l'actual) que sí faria punibles aquests fets i declaracions. Per això penso que ara per ara, la celebració del judici pot resultar ser contraproduent, i fer oblidar la greu situació d'inestabilitat i presumptes irregularitats molt greus que pateix l'equip de govern d'Albiol. 
Llegir comunicat de SOS Racisme, clica 

EL JUDICI D'ALBIOL, LA MOCIÓ DE CENSURA I EL FEBLE REDACTAT DEL 510

Finalment l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, anirà a judici per un presumpte delicte d'incitació a l'odi i la discrimnacio, tipificat a l'article 510 del Codi Penal amb una pena d' un a tres anys de presó, per repartir milers de fulletons l'abril de 2010 al barri de la Salut, acompanyat d'Alicia Sánchez Camacho, barrejant immigració i delinqüència amb la foto de "No queremos rumanos". Va qualificar en diverses declaracions els romanesos com a "plaga" i que es dedicaven només a delinquir. Aquest pamflet va molestar al PP de Madrid que té molt bones relacions amb la comunitat romanesa -que com a ciutadans comunitaris voten a les municipals- i va generar unes disculpes per part del PP català.
     SOS Racisme i la una de les Federacions Gitanes van denunciar-ho a la Fiscalia de Delictes d'Odi i Discriminació i després de ser arxivat dues vegades, l'Audiència va obligar a reobrir-lo.(Clica aquí per llegir l'evolució del cas i la seva reobertura)  .  Sembla que la pena que demanarà la Fiscalia serà d'un any de presó. SOS Racisme probablement en demanarà tres. El fet que a més d'estar imputat s'ordeni ja la celebració del judici és un contratemps per Alicia Sánchez Camacho que amb tot el que ha passat aquests dies ha declarat que els imputats haurien de dimitir, tot i que el
          Albiol va arribar a l'alcaldia amb la promesa de millorar la segurertat, cosa que no ha passat, com explico en aquest article on també parlo del casos de presumpte corrupció i la pèrdua d'un regidor quedant Albiol encara més en minoria (clica aquí).  També ho analitzava en aquest article Al Triangle on parlo que Iniciativa i PSC (clica) volen presentar ja una moció de censura, mentre CiU en dubta, i consulta les bases, per si es millor deixar que l'equip d'Albiol es degardi més per presumptes corrupcions, 50 obres irregulars o sense expedient, com la reforma de les goteres del domicili de la coordinadora del barri de la Salut, Julia Sánchez, la col·lecta irregular de la Guàrdia Urbana a empresaris, o la denúncia d'extorsió per part d'un comerciant de Sant Roc cap el coordinador del barri, cosa que va motivar el pas del regidor David Gómez, al grup de no adscrits.(clica per veure el cas)  Albiol ha volgut culpar a Gómez de tot, i Gómez ara des de l'oposició diu que el coordinador de Sant Roc actuava sota les ordres d'altres regidors i les obres irregulars van se decidides per molts regidors.
      De tota manera amb la interpretació que ha fet el Tribunal Suprem de l'article 510, dient que ni so hi ha un acte immediat de violència o discriminació no hi ha delicte, cosa que ha motivat, per exemple que PxC hagi estat absolta pel cas del pamflets falsos de Vic el 2007, tot i reconèixer la sentència (Clica) que els va editar i fer repartir el Secretari General de PxC, penso que Albiol se'n pot sortir absolt i políticament beneficiat, presentant-se com víctima d'una cacera de bruixes, fet que augmenta el dubtes en alguns sectors sobre si amb una moció de censura de CiU-PSC-ICV, encara el beneficiaria de cara les eleccions de 2015.
        S'ha de dir que a causa del mal redactat del l'article 510 i la parcial anulació del 607-2 per part del Tribunal Constitucional, a la proposta de reforma del Codi Penal que va presentar el ministre de Justícia el passat novembre, reforma rebutjable per molts aspectes, sí que incloïa una reforma radical del 510 i 607, seguint les directius de l'acord de l'Unió Europea que sí que faria condemnables pamflets i declaracions que ara per ara són absoltes.  Llegeix aquest article on explico perquè resulta inútil ara el redactat del 510 i la proposta de reforma .    

     
      

MOCIÓ DE CENSURA A BADALONA?, PUBLICO ARTICLE AL TRIANGLE

Al Triangle d'ahir em surt aquest article sobre la probable moció de censura a Albiol

Obrir i llegir pdf, pimera pàgina. clica
Obrir Pdf segona pàgina, clica

L'ABSÈNCIA D'UNA REGIDORA D'INICIATIVA FA QUE NO S'APROVI LA MOCIÓ CONTRA ALBIOL

El ple de l'Ajuntament de Badalona d'ahir al vespre va rebutjar la moció que d'ICV-EUiA per tal que l'alcalde Xavier Garcia Albiol cessés de les seves funcions mentre durés el procés judicial que l'Audiència de Badalona ha reobert contra la seva persona per la distribució dels pamflets amb la foto de "No queremos rumanos" que l'Audiència ha ordenat que vagi a judici  (anar al cas, clica) Tal com explicava fa uns dies els 12 vots d'ICV-EUiA i el PSC, amb l'abstenció CiU, havien de permetre que la moció prosperés ja que el PP en té només 11. Però l'absència per malaltia de la regidora ecosocialista Asun Garcia va provocar un empat a 11 que va trencar l'alcalde amb el seu vot de qualitat, tal com permet la llei en aquest casos.  Sembla que ICV-EUiA tornarà a presentar la moció el proper ple.
En el debat el convergent Ferran Falcó va preguntar als que defensaven el cessament d'Albiol si el que volien era que l'alcaldia fos ocupada per un altre regidor del PP o d'un altre partit. I és de moment no sembla clar que CiU, tot i distanciar-se d'Albiol, estigui ja per donar al seu suport al socialista Jordi Serra. S'ha de dir que la votació d'ahir tenia només valor simbòlic en no ser una moció de censura.  

ES REOBRE EL SUMARI D'ALBIOL PELS TRÍPTICS DE "NO QUEREMOS RUMANOS"

   La Audiència de Barcelona ha decidir continuar el procés penal a l' empara de l'article 510 de Codi Penal contra l'alcalde de Badalona,  Xavier García Albiol (PP), pels pamflets repartits l'any 2010 amb una fotografia d'un cartell amb amb el lema "No queremos rumanos"

 García Albiol i el regidor Miguel Jurado, comandant una acció policial. Les maneres de Jurado no agraden a bona part del cos policial badaloní.(foto El Periódico)

 



En un auto, la Secció Octava de la Audiència de Barcelona ha estimat el recurs presentat por l' acusació particular exercida per SOS Racisme, al que es va adherir la Fiscalia, contra la decisió d'una jutge de Badalona d'arxivar la causa contra García Albiol pels pamflets, en entendre que les crítiques als gitanos romanesos quedaven emparades per la llibertat d'expressió i no infringir l'article 510 d'incitació a l'odi, la violència o la discriminació per motius ètnics. Precisament la Secció Cinquena de l'Audiència va fer pública la passada setmana la sentència revocant la condemna al regidor de Plataforma per Catalunya de Vic, JuanCarlos Fuentes, pels pamflets falsos islamòfobs fotocopiats i repartits durant la campanya de les municipals de 2007 per Fuentes, llavors Secretari General del partit, al·legant que no eren delictius sinó només sarcàstics (clica aquí)
Els fets que ara s'imputen a Albiol van passar a Badalona el dissabte 24 d’abril de 2010 en sortir a repartir fulletons, acompanyat d'Alícia Sánchez Camacho en favor de la seguretat ciutadana, en el que es veia una foto amb un cartell: “No queremos rumanos”.
Aquell mateix dia, davant les crítiques que va generar pel contingut, qualificat de racista, Sánchez Camacho va intentar desmarcar-se’n i, a mida que la bola mediàtica creixia, per les exigències de la directiva de PP, va acabar disculpant-se. Així, Sánchez Camacho diria que “Demano disculpes si algú s’ha sentit ofès: la delinqüència no té nacionalitat”. Esteban Pons, Vicesecretari de Comunicació del PP dirà que “Les declaracions són extremadament desafortunades; però no tinc elements per dir si ha de dimitir”.
El que motivaria que el PP estatal fes rectificar a Sánchez Camacho –mentre Albiol guardava silenci—, és el fet que a Madrid el col·lectiu majoritari d’immigrants és el romanès, els que, com a comunitaris, poden votar i ser candidats a les eleccions municipals. I certament, tant l’Ajuntament de Madrid com el govern autònom estava fent una important tasca d’acostament als immigrants d’aquesta nacionalitat. És cert que la majoria d’immigrants romanesos tenen també una actitud racista vers els gitanos, i que la societat romanesa, és racista amb els seus dos milions de gitanos. Però el fet que els màxims dirigents del PP català repartissin un fulletó on es deia “No queremos rumanos” , encara que es referís als gitanos, va genera sentiment contradictoris dins del PP.
Ara l'Audiència ha ordenat ara que continuí el procés contra Albiol, per la qual cosa sembla més que probable que s'arribarà la judici oral. Per l'Audiència les manifestacions d'Albiol mostren "un missatge clarament incitador a la discriminació i l'odi que podrien excedir l'àmbit generós de la llibertat d'expressió"
García Albiol ha declarat avui en conèixer la notícia que ell només lluita contra "els que venen Badalona a delinquir i robar" i ha manifestat el seu malestar pel fet que la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya se sumessis al recurs de Sos Racisme. De totes formes, segons he pogut saber, a l'entorn d'Albiol hi  ha qui considera positiu que l'alcalde acabi sent jutjat donat que li servirà d'altaveu per repetir el seu discurs sobre seguretat, ara que des del cap de CiU de Badalona i responsable de seguretat l'anterior mandat, Ferran Falcó, estava criticant força Albiol amb l'argument que havia augmentat la inseguretat. Falcó va ser qui que fa quinze mesos, en negar-se a recolzar un nou tripartit encapçalat pel PSC, Albiol fos alcalde. Falcó denunciava  que amb Albiol, en contra del que deia, havia augmentat la inseguretat i havia generat una situació de malestar entre els agents. (llegir al blog de Ferran Falcó, aquí) i (també aquí, comunicat de CiU d'ahir) i des del PSC, l'ex alcalde Jordi Serra havia criticat la manera de portar la Guàrdia Urbana del polèmic regidor de seguretat , Miguel Jurado.