Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris musulmans. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris musulmans. Mostrar tots els missatges

dilluns, 8 d’octubre del 2018

ELS NOIS DE RIPOLL, publico al 9 Nou un article d'anàlisis sobre els joves de Ripoll que van cometre els atemptats i els motius que dificulta a molts fills d'immigrants musulmans empatitzar amb la societat occidental. La prohibició a canviar de religió que hi ha als països i societats islàmiques i la divisió del món entre "musulmans" i "no musulmans" dificulta la empatització amb la societat occidental, afavorint que joves que han viscut sempre aquí, esdevinguin terroristes





Aquest agost, amb motiu de l’aniversari dels atemptats de Barcelona i Cambrils, molts es van tornar a preguntar què haviem fet malament que havia motivat que aquells nois de Ripoll que tothom coneixia, parlaven català, jugaven a futbol amb els altres a nois es convesrtissin en assassins. En algun casos els atutors d’atemptats gihadistes a Europa eren originaris de barris probelmàtics com el de Molenbeek a Bèlgica, en el que molts dels joves pateixen segregació i manca d’oportunitats laborals i educatives. Però aquest no era el cas de la majoria del nois de Ripoll, i d’aquí sortia la pregunta, feta amb evident sentiment de culpa. Sentiment d’autoculpa del que discrepo, donat que aquí se’ls hi va donar unes oportunitats que mai no haguessin tingut al Marroc.

I juntament amb aquesta pregunta es van fer actes de conmemoració dels atemptats en els que es posava en relleu la diversitat religiosa, i el fet que totes les religions volen la pau. Plantejament de sortida del que em permeto discrepar, no perquè no sigui cert, sinó perquè es fa d’una posició equivocada que entén la societat com la coexistència de diverses religions o col·lectius religisos convint i repectant-se, però que en el fons legitima l’element principal que va empenyer a aquest joves a cometre els atemptats, el mur o la diferència entre “comunitats”, que en el cas dels musulmans, per la prohibició legal en les societats i països islàmics de canviar de religió o reconeixer que un ha esdevingut ateu, s’acentua molt més.

Perquè és aquí hi ha l’error principal de certes vissions de la diversat i la llibertat. La base de la llibertat religiosa i ideològica no és acceptar les altres creences –tu allà, jo aquí i ens desitgen Bon Nadal i Benaventuròs Ramadà-, la base és acceptar el dret a pensar. I pensar vol dir poder dubtar, canviar d’ideologia o religio i fer-ho públic. No som comunitats diferenciades, som una sola comunitat on no només hi  ha gent de totes les creences, sinó que les persones canviem d’ideologia o religió sense que aixó sigui problemàtic ni traumàtic, i on un pot deixar de creure en Déu.

Tant a l’Antic Testament dels cristians com la Torà del judaisme hi ha versets que proposen castigar o matar infidels. Al llarg de la història els regnes cristians van iniciar moltes guerres contra els considerats infidels i  altres branques del cristianisme. Però amb la Il·lustració de finals del segle XVIII, després de les guerres entre catòlics i protestants, poc a poc  la religió va quedar ubicada amb més o menys matisos en l’àmbit individual. Ara –i passant per alt el subrrealista cas de Willy Toledo- el dret a creure o no creure i a canviar de religió forma part de la llibertat ideològica en la que se sustenten les democràcies. Als Estats Units i l’Amèrica Llatina hi ha milions de cristians evangèlics que neguen la teoria de l’evolució i creuen que la SIDA va ser un càstig diví. Però les seves idees no es sobreposen als codis penals ni civils. Israel va ser creat per  Ben Gurion, que no amagava que tot i ser jueu de cultura, ell era ateu.

L’Alcorà que comparteix amb Bíblia bona part del seu contingut i profetes també té molts versets proposant castigar o matar als infidels i als que viuen de manera a contrària a l’islam. Però a diferència de les societats de les altres dues religions monoteistes, el món islàmic no ha acceptat el valors de la Il·lustració i els drets humans, que parteixen de la llibertat ideològica i de consciència. Llibertat que només es reconeix quan s’accepta el dret a canviar d’ideologia o religió i fer-ho públic.

I aquí on hi ha potser l’element nuclear que empeny a molts fills d’immigrants musulmans a abraçar de cop el terrorisme religiós. Quan han estat educats per la famíla  i l’entorn que en el món es divideix entre ells i nosaltres, musulmans i no musulmans, quan els codis civils dels països musulmans consideren un delicte molt greu –penat a uns llocs amb la mort física i a d’altres amb la mort civil- el deixar de ser musulmà, quan una dona musulmana és impossible jurídicament que es casi amb un no musulmà –a l’inreves sí perquè creuen que l’islam es transmet amb el semen de l’home-, s’interioritza una segregació vers els no musulmans i una impossibilitat d’empatitzar amb els altres.  

A França s’han fet nombroses propostes, de moment sense éxit, per forjar un islam compatible amb els valors de la llibertat ideològica, que supediti la religió en l’àmbit personal d’aquells que voluntàriament hi creuen. Fa uns mesos tres-centes personalitats de diferents ideologies entre les qui havia Nikolas Sarkozy o els filòsofs Bernard Henri Levy i Alain Filkelkraut van signar un manifest proposant que l’islam revisés l’Alcorà, fent quelcom similar al que va fer l’església catòlica amb el Concili Vaticà II, i es declaressin obsolets tots els versets que proposen matar o castigar als infidels. Simultàniament trenta imams entre el que hi havia del de la Gran Mesquita de París en feien un dient que el veritable missatge de l’islam estava sent segrestat per gent inculta i manipulada danyant la imatge i les creences de la majoria de musulmans que només volen viure en pau. Però evidenment aixó xoca amb el fet que la majoria de mesquites europees tenen vincles i sovint dependència econòmica amb institucions religioses i polítiques del Marroc, Turquia o Aràbia Saudita.

I és aquí, en aquesta dicultat o manca de voluntat d’empatitzar amb al societat occidental on la religió és només un tret lliure i canviant de cadascú, quan joves fills d’immigrants musulmans, tot i no haver tingut fins llavors una vida gaire religiosa, per procés individual, com a sortida al conflicte identitari de no sé d’aquí ni d’allà, o habilment manipulats per algun personatge nefast com Abdelbaki es-Satty decideixen atemptar contra els seus veïns. I la interpretació literal de l’Alcorà i els hadits atribuits a Mahoma pel que fa a l’anada Paradís al que s’accedeix de manera més aventejosa si es mort defefensant l’islam, els deslliura de remordiments i els garanteix una felicitat en la que superaran les seves frustracions i contradiccions.





dijous, 10 de desembre del 2015

ACTES (PARAL·LELS) A BARCELONA AMB MOTIU DEL DIA INTERNACIONAL CONTRA LA ISLAMOFÒBIA. Trobo a faltar en el programa algun apartat per l'autocrítica i per debatre sobre com la interpretació literal de l'Alcorà i la negativa dels estats i col·lectius musulmans a acceptar el dret a deixar de ser musulmà genera rebuig a l'islam i legitima un gihadisme que incrementa la islamofòbia


 Imatges dels dos actes



El dissabte 12 de desembre se celebrarà a diverses ciutats europees, el "dia internacional de lluita contra la Islamofòbia", al voltant de la temàtica central “Islamofobia Institucional”. A Barcelona es faran diversos actes.  
Personalment trobo a faltar en el programa dels dos actes, el plantejar-se què es podria fer des de les mesquites, les entitats islàmiques i, sobretot, des dels països musulmans, per combatre les causes de la islamofòbia. Em refereixo a les dificultats de les societats i estats islàmics per acceptar el dret a la llibertat religiosa, de creure i de no creure de tothom i fer-ho públic, ara per ara perseguit a la majoria de països de majoria musulmana, tret de Tunísia que ha prohibit la persecució penal i civil de l'anomenada apostasia. S'entén per apostasia fer públic que s'ha canviat de religió per part d'un nascut musulmà que esdevé agnòstic o ateu, o ha canviat de religió, i també que fer públic que tot sent musulmà, es relativitzen certes coses com ho fan, sense cap mena de problemes legals, molts cristians.   
Em refereixo també a que s'hauria de debatre de com la interpretació literal de l'Alcorà alimenta un gihadisme que incrementa la islamofòbia. Ho vaig explicar en aquest article al Periódico: Califat medieval o reinterpretació de l'Alcorà, que vaig publicar fa un mes. 

ACTES DE MUSULMANS CONTRA LA ISLAMOFÒBIA
Des de la Plataforma Musulmans Contra la Islamofobia s'organitzen aquests:
10:30 Presentació de la Plataforma Musulmans contra la Islamofòbia
• Ibrahim Miguel Àngel Pérez (activista i portaveu de MCI)
• Lola López - comissionada d'Immigració, Interculturalitat i Diversitat de l'Ajuntament de Barcelona.
• Gala Pin - Regidora del districte de Ciutat Vella

11:00 TAULA RODONA: la Islamofòbia institucional a través de les polítiques antiterroristes.
• Ali Abbas Ramon Arner (advocat i activista de MCI)
• Alberto López Bargados (activista, Investigador i professor d'Antropologia de la UB)
• Benet Salellas Vilar (advocat defensor en el cas "dixan" i "els onze del Raval")
• Zoubida Barik Edidi (advocadessa i activista contra la Islamofòbia)

12:30 TAULA RODONA:: la Islamofòbia institucional a través dels mitjans de comunicació
• Houssein El Ouariachi (periodista i responsable de traducció en Canal Còrdova TV)
• Jesús Rodríguez (periodista de "la Directa")
• Javier Alegría (periodista editor del diari “El Raval”)
• Joan Palomés (periodista expert en relacions internacionals - Sindicat de Periodistes)

14:00 DINAR: Cuscús a càrrec de la plataforma Musulmans contra la Islamofòbia

16:00 TAULA RODONA: la Islamofòbia institucional en la escola pública i concertada
• Jordi Moreras (investigador i professor d'Antropologia de la URV)
• Irene Santiago (psicòloga de IRÍDIA Centre per la Defensa dels Drets Humans)
• Fouad Bourni (president de la Federació Islàmica de Catalunya)
• Mimoun Jalich (president de la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya)
• Ibrahim Miguel Àngel Pérez (activista i portaveu de MCI)

17:30 CLOENDA
18:30 CONCENTRACIÓ a la plaça Sant Jaume

La plataforma “Musulmans contra la Islamofobia”, que acaba de veure la llum, consisteix en una espai de participació en el que ciutadans i ciutadanes de confessió musulmana, majoritàriament, treballen en clau comunitària i col·laborativa per a cercar solucions per a combatre la Islamofobia, entesa com a "hostilitat infundada contra l'Islam i els musulmans".

La plataforma Musulmans contra la Islamofobia està integrada per homes i dones musulmanes de la societat civil i també la recolzen entitats entre les qual actualment es troben:
Centre Euro Àrab de Catalunya, Amical dels immigrants marroquins a Catalunya, Federació Islàmica de Catalunya FIC, Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya (UCCIC), La llum del nord, Centre Islámic al–Qaim, Associació Cultural Imamita Duodecimana, Comunitat Islámica Annour de Sant Celoni, Comunitat Islámica de Sant Celoni –Mezquita Bilal-, Comunitat Islámica de Sabadell, Comunitat Islàmica de Torre Romeu de Sabadell (Mezquita Annasiha), associació Milet e-Kashmir, entre moltes altres ...


Unitat Contra el Feixisme organitza un debat sobre propostes polítiques per a combatre la Islamofòbia pel 20D
A la mateixa hora que s'estarà fent la cloenda de l'acte de Musulmans contra la Islamofòbia i l'Ajuntament de Barcelona i la manifestació anunciat unes ratlles més amunt, Unitat Contra el Feixisme i el Racisme ha convocat un acte amb representants de partits polítics per que expliquen i debatre sobre com lluitar contra la islamòfobia. Hi participaran la CUP Crida Constituent, Democràcia i Llibertat; En Comú Podem; Esquerra Republicana de Catalunya i el Partit dels Socialistes de Catalunya han acceptat la invitació. El Partit Popular s’ha disculpat i Ciutadans i Unió Democràtica de Catalunya estan per confirmar
(Ves a la convocatòria de Facebook) Personalment trobo una mica absurd la duplicitats actes a la mateixa hora.




La proposta d'UCFiR s’emmarca dins la Jornada Internacional contra la Islamofòbia que se celebra a nivell europeu. És per això que també s’ha elaborat un manifest “Ara més que mai, no deixem que els racistes i els feixistes ens divideixin”. Cal posar aquest debat sobre la taula ara més que mai perquè “Arran dels esdeveniments de París s’ha desfermat una nova onada d’agressions islamòfobes. De manera totalment injustificable, s’intenta culpar la gent musulmana i la seva fe pels crims d’uns terroristes amb els que no tenen res a veure. Les persones i entitats musulmanes de tot el planeta ho han dit clarament; ISIS/Daeix no els representa”, explica el manifest. Amb dades queda clar: “A França, les agressions islamòfobes es van multiplicar per tres després dels atemptats del gener de 2015”.

L’acte, format per un debat entre els ponents comptarà amb la participació oberta el públic assistent. De moment han confirmat: Eulàlia Reguant, de CUP Crida Constituent; Carles Campuzano, de Democràcia i Llibertat; Marcelo Expósito Prieto, d’En Comú Podem; Agnès Russiñol, d’ERC i Muhammad Iqbal Chaudry, del PSC. El PP s’ha disculpat i C’s i UDC estan per confirmar.

ENLLAÇ DE L’ACTE
MANIFEST

ALTRES ACTES:

Jornada Internacional (clica)
Jornada a altres llocs de l’Estat espanyol

El Centre Cultural Islàmic Català organitza la jornada prèvia “El joven musulmán en tiempos de Islamofobia” de 10:30h a 17h al CCIC adreçat a joves d’entre 14 i 30 anys. Enllaç

dilluns, 10 de febrer del 2014

LA SARDANA QUE BALLAVEN ELS QUE HAN DESTIUÏT ANGLADA. ESCOLTEU-LA ABANS QUE L'ESBORRIN DE YOUTUBE!

Porto 48 hores responent a peguntes i escrivint al blog,   al Periódicoa la Directa i a altres mitjans sobre la Walkiria feta a PxC des de L'Hospitalet per destituir Anglada.
Tot i que encara està per veure com acabarà, molts dels que ara l'han destituït, i, a la soviètica o la coreana,  li han esborrat el face, blog, twitter i mail, fins fa quatre dies cridaven: "Josep Anglada ho fas de puta mare!", i ballaven en els actes  "La Sardana de l'Anglada", versió vigatana de La Puntaire.
L'Anglada sempre em deia que la trobava molt divertida. Jo també!
"Catalunya ja no és com abans, 
és ple de negres i musulamans. 
Però si algú com a l'Anglada ho vol arreglar; 
li diran que és un feixista, 
un franquista, un falangista
i també un mal català"

Recomano que l'escolteu abans que l'esborrin de Youtube:
Clica la imatge per veure el vídeo i escoltar-lo
Tots ballant La Sardana de l'Anglada:
Angalda ballant la Sardana de l'Anglada
August Armengol

Robert Hernado (Sec General) i Xavier Simó (ara President) ballant La Sardana de l'Anglada

Mira la mateixa versió amb altres imatges (clica aquí)