Presentació del meu nou llibre "Els ultres són aquí. De Plataforma per Catalunya a Vox", dimecres 19 de gener a les 19 hores, Llibreria Byron

                       

                       

El proper dimecres 19 de gener a les 19 hores es presenta el meu nou llibre "Els ultres són aquí. De Plataforma per Catalunya a Vox", editat per Pòrtic, Grup62, a la Llibreria Byron, carrer Casanova 32 (sota Gran Via) de Barcelona (metro Urgell o Universitat). No cal fer reserva però quan s'omplin les cadires de la sala, no es deixarà entrar més gent.

Intervindran:

Carles Campuzano, ex diputat al Congrés

Dolors Sabater, diputada al Parlament de Catalunya i ex alcaldessa de Badalona

Xavier Rius Sant, autor  

     

NacióDigital publica com avançament el capítol 12 del llibre

                                                 

            Clicar per llegir el Capítol 12

 

 Ja és a les llibreries 

                                       

Comprar el llibre a la Llibreria Byron

Comprar el último libro de Xavier Rius Sant en la Librería Byron 

LA ULTRADRETA TRADICIONAL AFRONTA EL CURS POLÍTIC SENSE ESPERANÇA D'OBTENIR DIPUTATS A LES ELECCIONS EUROPEES, COSA QUE SÍ PODRIA ACONSEGUIR VOX. PxC INTENTARÀ MANTENIR REPRESENTACIÓ A SALT, EL VENDRELL I MATARÓ, MENTRE ANGLADA PRETÉN REVALIDAR LA SEVA ACTA DE REGIDOR A VIC I ACONSEGUIR-NE A ALTRES MUNICIPIS DINS I FORA DE CATALUNYA. PEL QUE FA A DEMOCRACIA NACIONAL, QUE HA LIDERAT LA CAMPANYA ANTI MESQUITA DE NOU BARRIS I HA DINAMITZAT ELS GRUPS ANTI INDEPENDÈNCIA, PODRIA PATIR A CATALUNYA UNA CRISIS DE LIDERATGE. Jo crec que el vot ultra anirà a VOX i C'S

La ultradreta tradicional -és a dir excloent VOX- encara el curs polític a Catalunya que comença la setmana vinent, sense cap mena d'esperança d'aconseguir representació amb el seus companys de l'estat a les eleccions europees de maig. En aquestes eleccions, que es fan llistes úniques per tot Espanya, han signat un acord de coalició Democracia Nacional, Alternativa Española (AES) del gendre de Blas Piñar, Rafael López-Diéguez, La Falange-FE (Sector Andrino, abans a La España en Marcha)  y també -aquesta és la novetat- amb Falange Española de las JONS (sector Norberto Pico).

 CRISIS DE LIDERATGE A DEMOCRACIA NACIONAL?

Democracia Nacional, que a partir de la manifestació a Barcelona de 22 de setembre passat, va liderar i dinamitzar les mobilitzacions i l'acció directa anti-independència, convocant i estant present en mobilitzacions de vegades fetes amb altres sigles, i que també va agafar un fort protagonisme en la campanya contra l'obertura de l'oratori del carrer Japó a Nou Barris, sembla que viu una crisis de lideratge, no només per la marxa a Dénia (Alacant) de Juan de Haro, cap de Democracia Nacional Joven, sinó per la possible destitució o renúncia del delegat a Catalunya, Albert Bruguera.

A Bruguera, que gràcies a diverses aparicions a TV3 ha aconseguit un cert protagonisme mediàtic, se li ha censurat des de sectors de Democracia Nacional de dins i fora de Catalunya no haver sabut gestionar el que consideren un excesiu hooliganisme d'alguns militants de la província de Barcelona, que hauria arribat al seu extrem amb la irrupció d'una quinzena de membres de DN a Nou Barris el passat 24 de juliol que es van produir agressions o amenaces a persones que havien anat una manifestació antifeixista en una evident inferioritat numèrica, i encarant-se mostrant simbologia nazi a la Guàrdia Urbana. Una imatge que els socis de coalició a les europees i potser a les municipals de DN, Alternativa Española y Falange de las JONS volen evitar a tota costa. No tinc clar, però, si el motiu principal de que s'aparti a Bruguera de la direcció del partit és aquest hooliganisme d'alguns militants que es va mostrar el 24 de juliol o el fet d'haver decidit ell presentar-se allà es una situació d'inferioritat numèrica. 
És fa difícil avaluar què passaria si determinats militants rellevants de DN, alguns amb causes judicials pendents, quedessin fora del partit com afectaria i si continuarien actuant en l'espectre anti-independentisme per lliure o es reubicarien als diferents col·lectius tipus GDR, DUE, Legión Urbana, etc... que han secundat les mobilitzacions impulsades per DN.
Raúl Macià, l'ultra de Balsareny, que estava en tercer grau penitenciari i llibertat condicional per una condemna per delictes comuns, i que ha estat presentat com una víctima de l'independentisme, tornarà a entrar a la presó de Lledoners dimecres, per haver trencat la "bona conducta" quan va participar en l'agressió a set independentistes el 30 de juliol a Manresa. DN ha qualificat a Macià com a "pres polític". Caldrà veure si es tornen a manifestar en favor seu.

Albert Bruguera podria quedar fora de direcció de Democracia Nacional

PLATAFORMA PER CATALUNYA VOL MANTENIR ELS REGIDORS DE MATARÓ, SALT I EL VENDRELL I RECUPERAR PRESÈNCIA A ALGUN ALTRE

PxC, que el maig de 2015, després de l'expulsió d'Anglada, es va enfonsar, passant de 67 a només 8 regidors voldria mantenir la seva presència a Salt (dos regidors), Mataró (un, la Secretaria General de PxC, Mònica Lora) i El Vendrell, on tenen tres regidors, un d'ells el president August Armengol. S'ha incorporat a nucli de PxC del Baix Penedès, amb la creació d'una gestora, l'ex MSR, Jordi de la Fuente, que podria anar de número dos a la candidatura vendrellenca. També desitgen recuperar presència en alguns altres municipis on l'havien aconseguit el 2011 com Olot, però jo ho veig molt difícil.
La proposta de la regidora de Mataró, Mònica Lora, -únic electe de PxC a la província de Barcelona- d'integrar a les candidatures la marca i grups de l'entorn Tabàrnia o grups com els anomenats "Segadors del Maresme" y els Cuerpos de Brigadas de Limpieza (CBL) que lidera José Casado -un sector dels antics GDR-, no crec que  prosperi.

Jordi de la Fuente dirigeix ara la gestora de PxC al Vendrell, on tenen tres regidors

PxC és membre de la federació RESPETO amb España 2000, el sense militants Partido por La Libertad (PxL) i altres tres o quatre grups locals com Alternativa Municipal Española de Sant Lorenzo del Escorial.

A Respeto, molt influenciats pel discurs ultracatòlic i antiavortament de VOX i Alternativa Española, s'ha gestionat una retirada de protagonisme del fundador de España 2000, el valencià José Luis Roberto, qui va ser durant molt temps membre directiu de l'Asociación Nacional de Locales de Alterne (ANELA). Hi ha qui pensa que dir-se "España 2000" l'any 2019 -que votaran els nascuts el 2001- és un error i que la consigna "Respeto! que somos españoles!" és un error encara més gran. PxC i la resta de RESPETO encara no han decidit si fan candidatura a les eleccions europees.  

ANGLADA, QUE ÉS REGIDOR DE VIC, VOL PRESENTAR AMB "SOM IDENTITARIS" CANDIDATUES A LA CATALUNYA INTERIOR, A L'ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA I AL BAIX CAMP I POTSER TAMBÉ FORA DE CATALUNYA

Josep Anglada que va ser expulsat de PxC el febrer de 2014  va aconseguir el maig de 2015 ser escollit regidor de Vic amb 836 vots, mentre els seus excompanys de PxC només n'obtenien 56. I tot i mantenir activa la sigla local Plataforma Vigatana, va crear el partit SOM Identitaris.

Anglada vol mantenir el seu lloc de regidor a Vic i aconseguir entrar a altres ajuntament de Catalunya i potser de fora. Jo que crec que Ciudadanos i VOX li agafarà els vots

Amb aquest nou partit vol fer llistes, no només a Osona i el Bages, sinó també a alguns municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, al Vallès i a la demarcació de Tarragona. També com "Somos Identitarios" podría presentar-se en alguns municipis de fora de Catalunya. 

Personalment dubto que les candidatures anti-immigració i anti-musulmans tinguin moltes possibilitats a Catalunya donat que la qüestió independestista continuarà centrant el debat polític, i molts dels possibles votants d'Anglada o PxC optaran per VOX o Ciudadanos. 

RESULTATS DE LA ULTRADRETA A LES EUROPEES DE MAIG DE 2014

FE JONS                                                                                      21.577  vots 
(10.031 vots eL 2009)
Impulso Social (AES+Familia y Vida + Com Trad Carlista)    17.774 vots
(Alternativa Española AES 19.583 el 2009. Familia y Vida 10.456 el 2009)
         
LEM     (AlianzaNacional+MCE+NPE+La Falange FE       16.879 vots
Democracia Nacional (DN)                                                    12.904 vots. (9.950 el 2009)
Movimiento Social Republicano (MSR)                                 8.875 vots.  (6.009 el 2009)

VOX, que amb una candidatura encapçalada el 2014 per l'ex Vicepresident del Parlament Europeu, Vidal Quadras, no feia llavors un discurs clarament ultradretà ni molt menys euroescèptic, va obtenir 244.929 vots, faltant menys de 6000 per aconseguir l'ascó.

El 2009 van concòrrer a las europees Alternativa Española (AES) que obtingué 19.583 vots; Familia y Vida, que obtingué 10.456; FE-JONS, 10.031; Democracia Nacional, 9.950; Frente Nacional, 7.970; Movimiento Social Republicano, 6.009; i Falange Auténtica, 5.165 vots.

UN SECTOR DE LA ULTRADRETA ES MANIFESTARÀ EL 12-O A MONTJUÏC, I L'ALTRA A PÇ CATALUNYA, SENSE LA COBERTURA DE SOCIETAT CIVIL CATALANA. SCC ESTÀ FORÇA DEBILITADA PER LA SEVA INCAPACITAT PER FER GRANS MOBILITZACIONS, ELS LLIGAMS ULTRES (J.R. BOSCH), I AFECTADA PEL MALESTAR DEL PP I C'S QUE NO VOLEN ANAR AMB FALANGISTES I PXC

El proper dilluns, 12 d'octubre, se celebraran a Barcelona les dues convocatòries ultres del Dia de la Hispanitat. La dita teòricament constitucionalista, es a dir que agrupava també a dirigents i militants del PP i Ciutadans (i algun del PSC), que altres anys havia estat convocada per Societat Civil Catalana a Plaça Catalunya, en la que també s'hi manifestaven amb les seves pròpies pancartes i símbols, Plataforma X Catalunya, Falange Española de las JONS i el Casal Tramuntana. I la de La España en Marcha (abans La Falange FE, Alianza Nacional, Nudo Patriota,  Democracia Nacional, etc...) a Montjuïc, si bé aquesta tindrà bastantes absències i hi haurà menys participació.

Societat Civil Catalana (SCC), formada amb el suport de mig centenar d'entitats, pretenia ser com una mena d'Assemblea Nacional Catalana (ANC) de l'espanyolisme, i estava presidida per Josep Ramon Bosch, que un any abans havia creat amb dirigents de diferents grups ultres el col·lectiu Somatemps. Bosch, vinculat a la ultradreta, va anar a l'acte d'homenatge a l'aixecament franquista del 18 de juliol de 2013 al Coll del Moro i Gandesa. Però en veure que Somatemps s'identificava a la ultradreta va impulsar SCC de la que n'era fins fa uns dies president.

Ara fa un any SCC va convocar amb un gran desplegament publicitari i mediàtic, un acte a la plaça de Catalunya de Barcelona el 12 d'octubre que volia ser la rèplica de la Via Catalana i que pretenia atreure a les bases de PP i Ciutadans. Però només va mobilitzar a un es 35.000 persones, i l'aparició de banderes franquistes, falangistes, de PxC i del Casal Tramuntana va incomodar als partits dits constitucionalistes. Més a més en molts dels actes de SCC el servei d'ordre estava format precisament per militants de Falange de las JONS i altres grups ultres. 

La passada setmana després que es denuncies que Josep Ramon Bosch tenia un compte de Face i Youtube de contingut franquista o nazi, i que des de Facebook amenaçava a líders polítics i periodistes, va anunciar que deixava la presidència de SCC.

En aquest context la concentració de Plaça Catalunya, ja no la convoca SCC, sinó cinc entitats que forman part  de la mateixa o li havien donat en un moment o altre suport com Somateps, Convivència Cívica Catalana o Movimiento Cívico d'Espanya i catalans. I mentre el PP i Ciutadans han dit que no hi donen suport, tot i que sí hi poden anar militants a nivell individual, Plataforma X Catalunya, Falange Eespañola de las JONS, MSR i Soberanía y Libertad han fet cartells propis convocant l'acte i la manifestació prèvia de Passeig de Gràcia.
Societat Civil Catalana ha convocat un acte propi pel diumenge 18 de octubre a las 12:00 hores al Teatre Poliorama, per celebrar la Festa Nacional de Espanya amb el títol: “La España que nos une”.

   

Cartells de convoicatòria dels actes de Passeig de Gràcia i Plaça Catalunya

EL QUE QUEDA DE LA ESPAÑA EN MARCHA A MONTJUÏC

Ple que fa a la concentració de Montjuïc, que els últims dos anys ha estat convocada per La España en Marcha, autora de l'atac a la seu de la Generalitat a Madrid l'11 de setembre de 2013, integrada per Democracia Nacional, Alianza Nacional, La Falange FE, Nudo Patriota i Movimiento Católico Español aquest any només rep el suport de Falange FE i Democracia Nacional, sota la sigla de Coalición Nacional que és amb la que van anar junts a alguns municipis a les passades eleccions municipals. Alianza Nacional amb el seu polèmic líder, Pedro Pablo Peña, de moment no tenen previst participar-hi.  

L'any passat també convocaven l'acte el desaparegut  Frente X España de David Castillo,el grup de Democracia Nacional (DN) de Cardedeu, dissolt després de l'esperpent personal i familiar de la seva líder Ana Castillo, que era la nova cara de DN a Catalunya, i la inexistent División Europa que no era res més que un grup de militants o simpatitzants de DN empleats en l'àmbit de la seguretat a locals d'oci. 

Caldrà veure finalment si s'hi afegeixen més grups i sembla que de Madid no vindran més de 50 persones, a diferència dels anys anterior que van venir quatre autocars.Tampoc hi serà el Nudo Patriota i, s'ha de dir que Falange-FE ha patit la baixa de destacats militants. A les onze es concentraran a Plaça Espanya i a les 11,30 sortiran en manifestació fins la Plaça de Sant Jordi on faran l'acte.
El fet que hi hagi una convocatòria antifeixista a les 11,30 a Gran Via Rocafort pot motivar que els Mossos d'Esquadra no esl deixin concentrae-se a les Torres Venecianes de Pç Espanya i els facin sortir de més amunt.  

ALIANZA NACIONAL I FALANGE INTENTEN REBENTAR EL DEBAT DE L'ATENEO DE MADRID SOBRE EL 9N TAL COM VAIG INFORMAR DIJOUS. Es manifestaran a Bcn el 9N i faran acció directa si es posen urnes

 

 Manuel Andrino de La Falange, al mig de la imatge.

Tal com ja vaig informar dijous aquí al blog i al meu compte de twitter La España en Marcha (Alianza Nacional, La Falange...) autora de l'atac o boicot violent a la seu de la Generalitat de Madrid l'11 de setembre de 2013, ha irromput al debat sobre el procés català i el 9N que s'està celebrant en aquest moments a l'Ateneo de Madrid organitzat pel diari Público. En el debat hi intervenen els diputats a Madrid Joan Coscubiela d'ICV-EUiA i Joan Tardà d'ERC, els diputats al Parlament David Fernández (CUP) i Ferran Pedret (PSC), representants de Podem i Guanyem, i està moderat pel periodista de La Vanguardia, Enric Juliana.

Així a les 19,30, en començar l'acte, una quinzena de militants d'ultradreta, entre els que hi havia Manuel Andrio, Jefe Nacional de La Falange que va ser a l'acció de Blanquerna, i Pedro Pablo Peña, president d'Alianza Nacional, que eren a la sala, s'han posat drets fent crits de "No nos engañan Cataluña es España!", han desplegat una bandera de La Falange i una espanyola i alguns d'ells han fet la salutació feixista "brazo en alto" a crits de "Viva España!" y "Viva el ejército!" .

La Policia Nacional que era fora i sabia que s'anava a boicotejar l'acte, no ha interveningut produint-se  empentes i sacsejades entres els que eren a dins que demanaven a crits als ultes que marxessin plantejava, cosa que aquests han fet després d'uns minuts de tensió, crits i algunes empentes. 
Al cap d'una estona, quan l'acte ja es desenvolupava amb normalitat, s'ha produït un nou incident en què un altre grup d'ultres, que s'havia mantingut en silenci minuts abans, ha intentat pujar a la tribuna i prendre la paraula. Hi ha tornat a haver-hi empentes fins que els assistents els han aconseguit fer fora. Els assistents a l'acte s'han queixat via twitter de la passivitat policial que, tot i ser a fora amb tres furgonetes, ni ha impedit els incidents ni s'ha personat a la sala per fer fora als que interrompien l'acte.  Sí que un cop a fora de la sala, ha identificat a 27 ultres.

La España en Marcha pensa manifestar-se a Barcelona el 9N al migdia davant de la Delegació del Govern central (Llúria/Mallorca) i ha anunciat que farà acció directa si es posen les urnes, encara que les posin associacions com l'ANC o els ajuntaments.

 Vídeos dels fets

(Fotos obtingudes de Twitter)

Pedro Pablo Peña d'Alianza Nacional, al mig de la imatge

 Andrino explicant a la premsa els motius de l'acció

LA ESPAÑA EN MARCHA (FALANGE, ALIANZA NACIONAL...) PRETÉN BOICOTEJAR L'ACTE DE DILLUNS SOBRE EL PROCÉS CATALÀ I EL 9N A L'ATENEO DE MADRID. Convoquen concentració el 9N davant Delegació Govern central a Bcn i amenacen amb acció directa si es posen urnes

La España en Marcha (Alianza Nacional, La Falange, Nudo Patriota i Movimiento Católico Español) pensa presentar-se al debat de dilluns a la tarda a Madrid sobre el procés català a l'Ateneo de Madrid, organitzat pel Diario Público, moderarat pel periodista Carlos Enrique Bayo Falcón, en el que intenvindran Joan Tardá (ERC), Joan Herrera (ICV-EUiA), David Fernández (CUP), Ferran Pedret (PSC), Gerardo Pisarello (Guanyem) i Beatriz Rilova (Podem), segons m'ha comunicat La Falange que diu que "no consentirem a Madrid un acte antiespañol que fomenti l'odi a Espanya". No està clar si es limitaran a manifestar-se a fora o intentaran irrompre dins, com ja van fer a Blanquerna l'11 de setembre de 2013, però sembla que pensen cremar a fora alguna estelada com ja han fet altres vegades.

SERAN A BARCELONA EL 9-N I FARAN ACCIÓ DIRECTA SI ES POSEN LES URNES

 D'altra banda, tal com ja va anunciar fa unes setmanes Pedro Pablo Peña, president d'Alianza Nacional, La España en Marcha serà a Catalunya el proper dia 9 de novembre per oposar-se a la consulta. 

Les accions les faran, tant si la consulta l'organitza la Generalitat com si, a causa d'una nova suspensió del Tribunal Constitucional, la coordina l'Assemblea Nacional Catalana, els partits sobiranistes i l'Associació de Municipis per la Independència. 

Així convoquen una concentració davant la Delegació del Govern central al carrer Llúria/Mallorca a les 12 del migdia, i segons m'ha explicat Pedro Pablo Peña, si es posen les urnes i "no es deté als qui ho facin, el dia és molt llarg i abans o després de la concertació farem acció directa".  

E. RAVELLO REAPAREIX COM "DIPUTAT" CATALÀ, MEMBRE DE LA DELEGACIÓ ULTRA QUE DÓNA SUPORT AL REFERÈNDUM A CRIMEA. Considera que a Crimea hi ha més llibertat que a Catalunya

Enric Ravello com a membre de la delegació parlamentària (ultra) europea, observadora a Crimea. El presenten com a diputat.

(Ves a sota actualitzat a les 19 hores amb més entrevistes al diputat Ravello)

Enric Ravello, exsecretari de Relacions Internacionals de Plataforma X Catalunya, forma part de la delegació de 30 diputats nacionals o eurodiputats i dirigents ultres europeus que s'han desplaçat a Crimea per supervisar (i donar suport) el referèndum que es realitza avui a la península de sobirania ucraïnesa, sobre la seva annexió a Rússia.

Ravello es presentat per la televisió russa NTV, el diari Ukrainskaya Pravda, al KP PRAVDA i molts d'altres, com a diputat català del parlament espanyol. Ravello va ser cessat del seu càrrec a PxC l'1 de febrer passat, una setmana abans de la destitució de Josep Anglada. Malgrat la seva proximitat a Anglada s'havia enfrontat amb altres membres de la direcció de PxC en recolzar Ravello el moviment sobernista català i i fotografiar-se amb diputats del Vlaams Belang amb una estelada. Anglada, després de la seva destitució de la presidència de PxC i expulsió, ha tornat a acostar-se a Ravello.

Ravello s'ha destacat per les seves idees relatives al suposat perill d'extinció de la raça blanca euroasiàtica o eurosiberiana amenaçada  pel flagell del liberalisme, el sionisme, la immigració i la globalització.

Així ha escrit numeros articles en aquest sentit a la revista Genos, advertint de la necessitat de defensar aquest "món blanc" euro-siberià, i va assistir al juny de 2006 a un congrés internacional a Moscou sobre l'incert futur del "Món Blanc". Ravello s'ha alineat amb les tesis supremacistes blanques i de l'espai eurosiberià. Aquests últims anys ha donat suport a la política interior i exterior de Putin

Aquest llibre inclou la ponència que va fer Ravello a Moscou sobre el Món Blanc euroasiàtic del que formen part, també, els blancs americans (no barrejats amb indiamericans) i els sudafricans.

Segons declara avui Ravello a la premsa russa: "La votació s'està portant a terme amb normalitat. No hi ha cap pressió sobre la gent"  (llegir traducció del rus al castellà de la notícia a NTV.RU).

Aquesta és la informació recull la web de la cadena: 

Referèndum a Crimea, que va començar avui a les 8:00 am, hora local , a fluir lliurement i sense cap tipus de pressió. Així ho confirmen els observadors estrangers. Festa als col·legis electorals, ha dit el diputat del Parlament espanyol de Catalunya, Enrique Ravello. Enrique Ravello, un membre del parlament a Espanya: "La votació està procedint amb normalitat. No hi ha cap pressió sobre la gent".                                                 
 Ravello assenyalar i molt alta participació a les urnes. Observadors han informat que els col · legis electorals en el matí prop de la gent es va posar de peu a la cua. L'espanyol és també el diputat ha assenyalat que el que s'escriu en els mitjans occidentals sobre la situació a la península de Crimea, és fals.                                                 
Enrique Ravello: "Mitjans de Comunicació a Espanya diuen que l'aeroport està controlat per l'exèrcit rus. A l'aeroport no hi havia militars russos. A Espanya , diuen que la força militar dels russos obliga la gent a votar . La forma en què la situació s'està posicionant la premsa occidental - no és cert". També va comentar sobre el referèndum l'eurodiputat austríac, Ewald Stadler Johann, que està en servei en les meses electorals a Ialta. Stadler no va notar cap violació, els residents poden expressar lliurement la seva voluntat"

 Johan Ewald Stadler, eurodiputat "Situació nacional a Crimea és també molt evident. Les persones diuen obertament: "Volem unir-nos a Rússia." Aquesta és l'opinió pública que se sent a tot arreu".

 L'equip d'observadors internacionals també va incloure a representants de Polònia, Alemanya, Àustria, França, Alemanya, Bèlgica, Bulgària, Grècia, Hongria, Itàlia i Letònia . Entre ells - els membres del Parlament Europeu, els membres dels parlaments nacionals dels països europeus, així com els principals experts d'Europa en matèria de dret internacional i destacats activistes de drets humans.
 ------------------ 

Per mitjà del seu compte de twitter, Ravello ha afirmat que el que es diu en els mitjans occidentals sobre la situació a la península de Crimea , és fals : "Els aeroports de Crimea estan controlats per ucraïnesos no per rusosque ve a pervertir el resultat, com diuen alguns "

 En declaracions que recullen els mitjans ucraïnesos i russos, com el Ukrainskaya Pravda , Ravello afirma que: " he vist a la gent votar en llibertat , així que hi ha esperança per a la democràcia , els drets humans , l'autodeterminació i la victòria per al poble de Crimea " . " Aquí hi ha més llibertat que a Catalunya . Crimea és un exemple per a nosaltres a Catalunya" .Mentre aquesta comissió internacional d'observadors d'ideologia ultra , ha rebut tot el suport logístic i mediàtic de les autoritats prorusses de Crimea , s'ha impedit que es desplacés a la península una comisió de l' Organización per a la Seguretat  i Cooperació a Europa (OSCE).

Entre els autodeclarats observadors es troben ultradretans i neoestalinistes, de diversos països europeus, com l'hongarès Bela Kovacs, eurodiputat pel partit ultradretà Jobbik, el qual ha afirmat en aquesta roda de premsa que "El poble de Crimea, igual que altres pobles, té dret a expressar la seva opinió. en aquest cas a través d'un referèndum. aquest referèndum és absolutament legal", va dir en una conferència de premsa a Simferopol.

Cal dir que Kovacs com a dirigent de l'Aliança Europea de Moviments Nacionals, es va desplaçar a Barcelona el 2010 per donar suport al al Movimento Social Republicano (MSR), a la qual pertanyen tots dos partits.

 Bela Kovacs del JOBBIK, avui a la premsa rusa

Kovac a Barcelona, el 12 d' octubre de 2010, a l'acte del MSR.

ACTUALITZAT A LES 19 HORES, RAVELLO A LA PREMSA RUSSA
Ravello a la premsa russa, al KP PRAVDA (clica a l'enllaç i ves a l'audio on el presenten com a diputat)

 Enrique Ravello que representa Catalunya en el Parlament espanyol, va arribar a Crimea com a observador internacional. Després d'obrir parts van conduir a través de diverses àrees de Simferopol i vaig quedar sorprès ...
- Els mitjans de comunicació occidentals mostren si els aeroports en el control militar de Rússia Crimea, i les persones estan obligats a votar a punta de pistola - diu Ravello. - La gent a Europa que miren a la televisió i creuen. Quan vaig volar fins aquí des de Barcelona, ​​la persona per comprovar les butlletes em va dir: "Vés amb compte, a Crimea, a la mateixa guerra." Vaig venir aquí i veig que tot això està malament. A l'aeroport, no hi ha guerra. Tot queda en silenci. Estic sorprès: en un lloc en 2.000 votants registrats en aquest moment ja 500 persones van votar!

Enrique Ravello, un membre del parlament de Catalunya Espanya: Avui Crimea es va convertir en un exemple per a Catalunya

D'acord amb la política catalana a la premsa occidental també diuen que la població russa de Crimea tàrtars de Crimea oprimits.
- Vaig parlar amb la gent, res d'això en absolut. En un dels llocs era president del comitè dels tàrtars de Crimea. És aquest assetjament?
Catalunya, com ho hem fet ja moltes dècades somnis tenen un referèndum per independitzar-se, separar-se d'Espanya. Gairebé el 40% de la regió de 8 milions - catalans ètnics.
- Avui en dia la guerra de Crimea va esdevenir un exemple per a Catalunya. Espero sincerament que el 9 de novembre Ara estem tractant de celebrar un referèndum. Ens agradaria ser tan lliure com les de Crimea. Però, per desgràcia, a Espanya és molt més difícil i antidemocràtic. Però el nostre referèndum ha de tenir lloc si les dues parts - Catalunya i Espanya - de fet s'adhereixin als principis democràtics. M'agradaria que tinguéssim el que - la gent en silenci en la seva pròpia vénen a la terra i no hi va haver enfrontaments.
Sobre com votar Crimea, vegeu la nostra difusió en línia.

BTW
Escòcia pot i no pot Crimea?
En els britànics i espanyols a Catalunya Escòcia es prepara per celebrar un referèndum sobre la independència. Com reaccionar-hi a Londres, Madrid i Brussel · les?
Vaig a començar amb la carta, que acaba de publicar un diari de Londres "Metro":
"Em sorprèn la histèria a Occident a causa de les accions de Rússia a Ucraïna. El seixanta per cent de la població de Crimea - Rússia, i era abans una part de Rússia, - diu un resident de Londres Allan Short. - Si Escòcia va votar per la independència, una part significativa dels ciutadans britànics i la nostra base de submarins nuclears prop de Glasgow serà en territori estranger. Imagineu si els favorits a Escòcia, el govern caurà com a conseqüència de la revolta. En aquest cas, Regne Unit, és clar, haurà de protegir la seva gent i els arsenals nuclears " (Llegir més)

 Entrevista d'avui a la televisió russa

EL QUE CiU I ERC NO RESPONEN, publico aquest article al Periódico sobre si expliquen o no què fer l'endemà del no de Rajoy i la comparació amb Gandhi o Israel

Xavier Rius, periodista. El Periódico 5 de desembre de 2013 

Malgrat que sembla que aviat coneixerem la pregunta i la data en què el Govern català desitja fer la consulta sobre la independència, el que no han explicat ni la Generalitat, ni ERC ni l'Assemblea Nacional Catalana és com continuarà el procés quan Mariano Rajoy prohibeixi la seva celebració o impugni la llei de consultes, ni què es farà l'endemà d'unes hipotètiques eleccions plebiscitàries, que crec que CiU no convocarà perquè sap que les perdria. He llegit amb gran interès diversos llibres publicats fa un any que argumentaven jurídicament i políticament la viabilitat del procés cap a la independència, entre ells el de Joan Ridao, i vaig quedar decebut per l'omissió del preu que hauríem d'assumir per aconseguir una ruptura no pactada amb Espanya.

LA QÜESTIÓ no és que Catalunya hagi arribat a un punt en  què la consulta és la millor opció per encarar el futur -que és el que penso-, i que aquesta consulta, si hi hagués voluntat política, encaixés amb la Constitució; ni que Catalunya fos sostenible econòmicament fora d'Espanya. La qüestió que ni CiU ni ERC responen és: ¿què farem després que la Moncloa o el Congrés impedeixin que parlin les urnes? I en el cas que hi hagués comicis plebiscitaris, ¿què farem si les forces independentistes obtenen la majoria i Madrid es nega a negociar la transició i el repartiment d'actius i passius financers? El que van fer Macià i Companys el 14 d'abril de 1931 i el 6 d'octubre de 1934, respectivament, va ser proclamar, emetre per Ràdio Barcelona i enviar la guàrdia d'assalt a controlar aquesta emissora i Telefónica, mentre s'esperava la trucada favorable o desfavorable del capità general i de qui ocupava el poder a Madrid. La qüestió no és que Rajoy optés per empresonar Junqueras i Mas com es va fer amb  Companys, que seria poc intel·ligent, sinó que ignorés la declaració d'independència. La pregunta és fins on estem disposats a emprendre una desobediència civil i econòmica, i assumir el preu que comportaria.

En alguns d'aquests llibres, i en documents del Consell Assessor per la Transició Nacional que mostren la independència com una cosa fàcilment assequible, es fan analogies amb els casos d'Eslovàquia -els txecs van respondre que estaven encantats que se separessin- i els de les repúbliques soviètiques, on les lleis ho permetien i es va fer mentre l'URSS agonitzava. Però no pertanyem a un imperi que s'ensorra, ni tenim un soci que vulgui divorciar-se, ni Rajoy és David Cameron. Es defensa la viabilitat de la declaració unilateral a partir de la sentència del Tribunal Internacional de Justícia que no va considerar il·legal la independència de Kosovo, i s'acostuma a al·ludir al paper d'arbitratge de la Unió Europea en el cas de Montenegro. Però un servidor, que va viure in situ el procés de desconnexió de Kosovo i Montenegro de Sèrbia, rellegint les analogies que s'han fet amb aquests territoris té la sensació que s'han escrit amb una notable ignorància del que va passar.

Quan dic que es desconeix què va passar a Kosovo no em refereixo solament a l'olor dels cadàvers i els pobles arrasats, que són part del procés. Em refereixo al context. Montenegro, sent el 1999 membre de la Federació Iugoslava, va acollir milers de desertors serbis que es van negar a lluitar a Kosovo, sense que l'Exèrcit federal hi pogués fer res. Mentre s'exigia visat per entrar a la República Federal Iugoslava, els montenegrins deixaven entrar a qui fos com a turista. És a dir, mentre Iugoslàvia es dessagnava, i sense trencar oficialment amb Belgrad, Montenegro s'havia convertit en una entitat que només aplicava les lleis federals que li convenien. Respecte de Kosovo, davant la impossibilitat d'arribar a un acord amb Belgrad i pel veto rus, l'ONU i l'OTAN -que administraven des del 1999 un territori gairebé sense vinculació amb Sèrbia- van permetre que el Parlament kosovar proclamés la independència. Amb posterioritat, el Tribunal Internacional de Justícia va considerar que això no vulnerava el dret internacional. Malgrat això, i per l'oposició de Rússia i Sèrbia, Kosovo no és membre de l'ONU.

DESPRÉS  dels viatges d'Artur Mas a Israel i l'Índia, el mateix president ha fet analogies de la tenacitat dels catalans amb la dels que van crear Israel i amb Gandhi, que va aconseguir la independència de l'Índia. Però els dos casos van tenir grans costos humans i econòmics. Si Rajoy no accepta negociar, i com que és evident que el secessionisme no agafarà les armes, ¿encapçalarà Mas un moviment de desobediència civil com va fer  Gandhi? L'únic que ha dit alguna cosa és Junqueras a l'insinuar una aturada de l'economia durant una setmana, i va ser desautoritzat.

 Llegir-lo a El Periódico en català
 Leerlo en castellano en El Periódico