Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Covid19. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Covid19. Mostrar tots els missatges

dijous, 2 de desembre del 2021

LA RELIGIÓ DELS ANTIVACUNES. Revista El Triangle

Fa segles molts creien que la pesta era o un càstig diví o un mal provocat pels jueus. Ara molts creuen que la Covid19 és un càstig de la deessa natura o un invent dels poderosos per afeblir-nos, que afecta sobretot als dèbils d’esperit

Xavier Rius Sant, periodista, El Triangle, 2 de desembre de 2021

 
He sentit de moltes persones que rebutgen vacunar-se i que donen suport a teories conspiranoiques sobre la covid frases com “no ens ho expliquen tot” o “ens enganyen”.

Vinc d’on vinc i en el meu entorn hi ha gent, sobretot dones, d’idees ecologistes, naturistes, que practiquen o practicaven ioga i que cerquen teràpies alternatives a la medicina tradicional. I moltes d’aquestes persones s’han negat a vacunar-se i donen explicacions màgiques, esotèriques de càstigs de la divina natura i de conspiracions farmacèutiques i poders econòmics globalistes, per explicar l’origen o la veracitat de la covid.

Potser jo soc un outsider o potser és que, com a ateu convençut, puc compartir part de les idees ecologistes i naturistes sense que per a mi siguin cap dogma de fe, ni formin part d’una cosmovisió alternativa com sí que tenen bastantes d’aquestes persones d’idees ecologistes o naturistes, que han canviat la creença en la divina providència, el pecat original i el càstig diví, per altres de vinculades habitualment a la reencarnació, en què els que trien el bon camí ascendeixen.

Jo em vaig vacunar de la covid i ja desitjo posar-me la tercera dosi. Quan persones del meu entorn justifiquen la seva negativa a vacunar-se o comparteixen teories conspiranoiques, habitualment argumenten que “ells” ens enganyen o no ens ho expliquen tot. I quan jo pregunto qui són “ells”, o bé em surten amb teories sobre els que dominen el món, o em diuen coses com que “tu no saps qui són ells, però ells sí que saben qui ets tu i com manipular-te”. A partir d’aquí algunes d’aquestes persones –afortunadament no totes– proclamen convençudes que amb la vacuna m’han posat un xip amb el qual “ells” em controlaran i em manipularan.

També hi ha persones antivacunes que quan han viatjat a certs països tropicals sí que s’han posat totes les vacunes que es recomanaven, que justifiquen la seva negativa a vacunar-se de la covid afirmant que per trobar una vacuna cal una investigació que triga almenys tres o quatre anys, i ara les farmacèutiques estan experimentant amb nosaltres fins a trobar la bona. Afirmen que els centres de vacunació fan diverses llistes de la gent que s’ha vacunat. Hi ha la dels que només han rebut placebo, i les dels que hem rebut algun fàrmac experimental per veure com evolucionem i els efectes secundaris de cara a aconseguir d’aquí tres anys la vacuna que sí que funcionarà.

El rebuig a les vacunes també està molt estès entre els àmbits ultradretans, que fa un any ja van animar o intentar obtenir rèdits de les protestes contra els confinaments i tancament d’activitats. Vox, per exemple, s’ha manifestat contra l’obligatorietat de vacunar-se i de la imposició del passi covid, cosa que defensen sense ruboritzar-se els dos professionals de la sanitat que són diputats al Parlament: l’odontòleg Ignacio Garriga i l’anestesista María Elisa García Fuster. Garriga, a qui se li va morir la mare de covid, no nega la malaltia, però en culpabilitza el Govern de Pedro Sánchez per permetre que “el virus xinès” entrés per Barajas. A la festa que va fer Vox a Madrid, on Abascal va presentar l’Agenda España, davant la globalista Agenda 2030 de l’ONU , va actuar el cantant neonazi G-Babe, que va interpretar els seus temes antivacunes.

Amb l’arribada del fred molts països europeus pateixen una nova onada i s’imposen restriccions, sobretot per als no vacunats. S’han produït a Àustria, Alemanya, França i Bèlgica protestes violentes contra les restriccions per als no vacunats que han rebut el suport de la ultradreta i de sectors molt transversals. Quan pensàvem que els llatins de l’Europa del sud érem els insubmisos del continent davant dels ciutadans disciplinats de l’Europa germànica, veiem que mentre que a Espanya l’índex de vacunació és del 80%, a Portugal del 87% i a Itàlia del 74%, a Àustria és només del 65%, i a Alemanya, del 68%. Igual que fa segles molta gent creia que la pesta que assetjava cíclicament Europa era o bé un càstig diví o un mal provocat pels malèfics jueus, ara encara són milions les persones a Europa que creuen que aquesta pandèmia del segle XXI és o bé un càstig imposat per la deessa natura o un invent dels poderosos per afeblir-nos, que afecta sobretot aquells dèbils d’esperit que es neguen a veure el que és evident.




La religión de los antivacunas

Leer el artículo en castellano en El Triangle

Xavier Rius Sant, periodista. El Triangle, 2 de diciembre de 2021

He oído a muchas personas que rechazan vacunarse y que apoyan teorías conspiranoicas sobre el Covid frases como “no nos lo cuentan todo” o “nos engañan”.

Vengo de dónde vengo y en mi entorno hay gente, sobre todo mujeres, de ideas ecologistas, naturistas, que practican o practicaban yoga y que buscan terapias alternativas a la medicina tradicional. Y muchas de estas personas se han negado a vacunarse y dan explicaciones mágicas, esotéricas de castigos de la divina naturaleza y de conspiraciones farmacéuticas y poderes económicos globalistas, para explicar el origen o la veracidad del covid.

Quizás yo soy un outsider o quizás es que, como ateo convencido, puedo compartir parte de las ideas ecologistas y naturistas sin que para mí sean ningún dogma de fe, ni formen parte de una cosmovisión alternativa como sí tienen bastantes de estas personas de ideas ecologistas o naturistas, que han cambiado la creencia en la divina providencia, el pecado original y el castigo divino, por otras vinculadas habitualmente a la reencarnación, en las que quienes eligen el buen camino ascienden.

Yo me vacuné de covid y ya deseo ponerme la tercera dosis. Cuando personas de mi entorno justifican su negativa a vacunarse o comparten teorías conspiranoicas, habitualmente argumentan que «ellos» nos engañan o no nos lo explican todo. Y cuando yo pregunto quiénes son «ellos», o bien me salen con teorías sobre los que dominan el mundo, o me dicen cosas como que “tú no sabes quiénes son ellos, pero ellos sí saben quién eres tú y cómo manipularte”. A partir de ahí algunas de estas personas –afortunadamente no todas– proclaman convencidas que con la vacuna me han puesto un chip con el que “ellos” me van a controlar y manipular.

También hay personas antivacunas que cuando han viajado a ciertos países tropicales sí se han puesto todas las vacunas que se recomendaban, que justifican su negativa a vacunarse de covid afirmando que para encontrar una vacuna es necesaria una investigación que tarda al menos tres o cuatro años, y ahora las farmacéuticas están experimentando con nosotros hasta encontrar la buena. Afirman que los centros de vacunación realizan varias listas de la gente que se ha vacunado. Está la de los que sólo han recibido placebo, y las de los que hemos recibido algún fármaco experimental para ver cómo evolucionamos y los efectos secundarios de cara a conseguir en tres años la vacuna que sí funcionará.

El rechazo a las vacunas también está muy extendido entre los ámbitos ultraderechistas, que hace un año animaron o intentaron obtener réditos de las protestas contra los confinamientos y cierre de actividades. Vox, por ejemplo, se ha manifestado contra la obligatoriedad de vacunarse y de la imposición del pase covid, cosa que defienden sin ruborizarse los dos profesionales de la sanidad que son diputados en el Parlament: el odontólogo Ignacio Garriga y la anestesista María Elisa García Fuster. Garriga, a quien se le murió la madre de covid, no niega la enfermedad, pero culpabiliza al Gobierno de Pedro Sánchez por permitir que “el virus chino” entrara por Barajas. En la fiesta que celebró Vox en Madrid, donde Abascal presentó la Agenda España, ante la globalista Agenda 2030 de la ONU, actuó el cantante neonazi G-Babe, que interpretó sus temas antivacunas.

 


 Con la llegada del frío, muchos países europeos sufren una nueva ola y se imponen restricciones, sobre todo para los no vacunados. En Austria, Alemania, Francia y Bélgica se han producido protestas violentas contra las restricciones para los no vacunados que han recibido el apoyo de la ultraderecha y de sectores muy transversales. Cuando pensábamos que los latinos de la Europa del sur éramos los insumisos del continente frente a los ciudadanos disciplinados de la Europa germánica, vemos que mientras que en España el índice de vacunación es del 80%, en Portugal del 87% y en Italia del 74%, en Austria es sólo del 65%, y en Alemania, del 68%. Al igual que hace siglos mucha gente creía que la peste que asediaba cíclicamente Europa era o bien un castigo divino o un mal provocado por los maléficos judíos, ahora todavía son millones las personas en Europa que creen que esta pandemia del siglo XXI es o un castigo impuesto por la diosa naturaleza o un invento de los poderosos para debilitarnos, que afecta sobre todo a aquellos débiles de espíritu que se niegan a ver lo que es evidente.

 

dilluns, 2 de novembre del 2020

VANDALISME, IRA I ULTRADRETA. Analitzo al Periódico esclats violents del cap de setmana i la implicació de la ultradreta i d'altres grups

 

Xavier Rius Sant, periodista

El Periódico, dilluns 2 de novembre i dimatrs 3 de novembre de 2020

No hi ha una única causa, ni uns únics responsables dels esclats de violència del cap de setmana en diferents ciutats, després de protestes pacífiques de treballadors perjudicats pel tancament d’activitats econòmiques, de grups negacionistes i de contraris al toc de queda. Actes violents als quals es van sumar joves d’una o cap ideologia, ansiosos d’enfrontar-se amb la policia. Incidents que –més enllà que alguns sectors de la ultradreta els incitin, hi participin o vulguin obtenir-ne rèdits– parteixen del profund malestar i angoixa amb què la ciutadania afronta aquesta segona onada.

I és que a la gent no li agrada que se la tracti de manera infantil. Afirmacions com «tot anirà bé» o «sortirem més forts com a societat», són un insult per a aquells treballadors i empresaris que, sense haver fet res malament, es veuen abocats a la ruïna, per a qui una rebaixa de la quota d’autònoms o la reducció del lloguer no significa cap solució. Ciutadans que se senten oblidats per les institucions. I recordem que els feixismes van fructificar a Europa en moments que la ciutadania se sentia abandonada.

 Ara la ultradreta no pretén destruir el sistema democràtic, però aprofita aquesta crisi per desestabilitzar i créixer. Vox i els comunicadors del seu entorn van jugar un paper important encoratjant al maig les cassolades a Madrid, contra el confinament. I ara Vox, amb el seu rebuig de l’estat d’alarma i del toc de queda, ha encoratjat les protestes. Santiago Abascal, a l’acusaral al Congrés a Pedro Sánchez de sotmetre’s a l’«especulador financer i conspirador George Soros», legitima les teories conspiradores sobre poders ocults que creen o aprofiten el virus per destruir-nos.

 Els incidents de divendres a la nit a Barcelona van començar després d’una manifestació en la qual es barrejaven col·lectius laborals, contraris al toc de queda, negacionistes i militants ultres com ‘hooligans’ del futbol, moters neonazis i joves habituals del 12 d’octubre a Montjuïc, ja que des de Telegram i grups de WhastApp es convocava a assistir-hi. I després dels primers incidents el diputat de Vox Ignacio Garriga va fer un tuit comprensiu amb els manifestants. La ultradreta pensava assistir a la manifestació que es convocava per a dissabte a la tarda a Sant Jaume contra l’estat d’alarma, a la mateixa hora que es convocava la d’Arran a la catedral amb el lema ‘Barcelona zona de guerra’.

Però la difusió del vídeo del robatori de bicicletes en un establiment, en què sembla que alguns dels seus autors serien joves estrangers, va fer que Vox i els altres grups de la ultradreta decidissin treure rèdit a les mateixes, condemnar els aldarulls i no acudir a la manifestació de dissabte, confiant, com així va ser, que la manifestació d’Arran contra el desallotjament de Vallvidrera acabés amb actes violents. Però més enllà que condemnem la manipulació que la ultradreta faci de la ira, el malestar social continuarà creixent. I serà irrellevant al final qui llanci la primera pedra.

 Llegir en català al Periódico

VANDALISMO, IRA y ULTRADERECHA

 Xavier Rius Sant, El Periódico, 2 i 3 de noviembre de 2020

No hay una única causa, ni unos únicos responsables de los estallidos de violencia del fin de semana en distintas ciudades, tras protestas pacíficas de trabajadores perjudicados por el cierre de actividades económicas, de grupos negacionistas y de contrarios al toque de queda. Actos violentos al que se sumaron jóvenes de una o ninguna ideología, ansiosos de enfrentarse con la  policía. Incidentes que más allá que algunos sectores de la ultraderecha los incite, participe o quiera obtener réditos, parten del profundo malestar y desasosiego con que la ciudadanía afronta esta segunda ola.

Y es que a la gente no le gusta que se la trate de manera infantil. Afirmaciones como “todo irá bien” o “saldremos más fuertes como sociedad”, son un insulto para aquellos trabajadores y empresarios que, sin haber hecho nada mal, se ven abocados a la ruina, para los que una rebaja de la cuota de autónomos o la reducción del alquiler no significa solución alguna. Ciudadanos que se sienten olvidados por las instituciones. Y recordemos que los fascismos fructificaron en Europa en momentos que la ciudadanía se sentía abandonada.

Ahora la ultraderecha no pretende destruir el sistema democrático, pero aprovecha esta crisis para desestabilizar y crecer. Vox y los comunicadores de su entorno jugaron un papel importante alentando en mayo las caceroladas en Madrid, contra el confinamiento. Y ahora Vox, con su rechazo al estado de alarma y al toque de queda, ha alentado las protestas. Al acusar Santiago Abascal en el Congreso a Pedro Sánchez de someterse al “especulador financiero y conspirador George Soros”, legitima las teorías conspirativas sobre poderes ocultos que crean o se aprovechan el virus para destruirnos.

Los incidentes del viernes por la noche en Barcelona comenzaron tras una manifestación en la que se mezclaban colectivos laborales, contrarios al toque de queda, negacionistas y militantes ultras como 'hooligans' del fútbol, moteros neonazis y jóvenes habituales del 12 de octubre en Montjuïc, dado que desde Telegram  y grupos de Whastapp se convocaba a asistir. Y tras los primeros incidentes el diputado de Vox Ignacio Garriga hizo un tuit comprensivo con los manifestantes. La ultraderecha pensaba asistir a la manifestación que se convocaba para el sábado por la tarde en Sant Jaume contra el estado de alarma, a la misma hora que se convocaba la de Arran en la catedral con el lema 'Barcelona zona de guerra'.

Pero la difusión del vídeo del robo de bicicletas en un establecimiento, en el que parece que algunos de sus autores serían jóvenes extranjeros, hizo que Vox y los otros grupos de la ultraderecha decidieran sacar rédito a las mismas, condenar los altercados y no acudir a la manifestación de sábado, confiando, como así fue, que la manifestación de Arran contra el desalojo de Vallvidrera acabase con actos violentos. Pero más allá que condenemos la manipulación que la ultraderecha haga de la ira, el malestar social seguirá creciendo. Y será irrelevante al final quien lance la primera piedra.

 Leer en castellano en El Periódico

 

divendres, 30 d’octubre del 2020

GRUPS D'ULTRADRETA APROFITEN LES PROTESTES DE COL·LECTIUS D'AFECTATS i DE NEGACIONISTES, PER ENFRONTAR-SE AMB ELS MOSSOS I DESESTABILITZAR. Demà a la tarda hi ha una altra convocatòria en la que hi serà la ultradreta i una independentista. En els incidents hi han participat ultres, joves de grups antagònics, negacionistes amb ganes de gresca i també alguns estrangers. Com va passar amb el moviment de les Armilles Grogues a França, col·lectius partidaris de la violència ho aprofiten

 

(Actualitzat, dissabte a les 13h. Crec que avui part de la ultradreta supendrà la seva participació a les protestes, i aprofitarà l'efecte mediàtic de l'assalt al Decatlhon fet sembla amb la participació d'alguns joves estrangers, però es manté la convocatòria per les 18h a la Catedral de "Barcelona Zona de Guerra" que es fa des de sectors independentistes". Llegir més informació sobre dues convocatòries de St Jaume i Catedral mes avall)

La manifestació d'aquest divendres vespre a Sant Jaume, convocada inicialment per col·lectius laborals afectats pel tancament d'activitats, ha acabat amb greus incidents a la Via Laietana i carrers propers, en haver començat a actuar violentament alguns manifestants contra els Mossos, a assaltar establiments com el Decathlon, i a encendre barricades. Des de feia dies desde grups de WhastApp i Telegram col·lectius negacionistes i d'ultradreta també cridaven a participar-hi.  Entre els que han iniciat els aldarulls hi havia negacionistes, joves vinculats a la ultradreta espanyolista, també joves antisistema i sembla que també hi hauria hagut enfrontaments entre antifeixistes i ultres. Segon unes versions els ultres serien espanyolistes, però sengons altres també hi hauria hagut enfrontaments entre antifeixistes i ultres catalans independentistes. També hi haurien participat joves estrangers i negacionistes antisistema. El fet que el diputat de Vox, Ignacio Garriga hagi fet un  tuit justificant les protestes confirma la voluntat de la ultradreta d'aprofitar-se del descontent i trure'n rèdits. No em consta que el nou grup ultra, Bastión Frontal, estigui actuant a Barcelona.

 


 Com va passar en l'anterior estat d'alarma la ultradreta i comunicadors ultres o negacionistes, van anar de la mà, difonent teories conspiratives i responsabilitzant als governs i poders ocults dels morts. I com va passar a França amb el moviment de les Armilles Grogues, grups antisistema d'una o altra ideologia, s'hi han sumat.

                                     


Pintada feta ahir a Via Laietana Foto: @EliseGaz

Pel que he sabut, han participat en el incidents ultres Casuals,  alguns hooligans dels  Boixos Nois i d'altres equips, membres dels Rebels (motards d'extremadreta) tres dels quals han estat detinguts, i  una quinzena de joves no vinculats orgànicament a cap grup, que van participar a l'acte del monument de Colom del passat 12 d'octubre.

Per demà dissabte a la tarda s'han convocat dues o tres manifestacions al centre de Barcelona i a Sant Jaume contra l'estat d'alarma, el toc de queda i les restriccions, a una de les quals sembla que Vox, desde grups de WhatsApp i Telegram, hi estaria donant suport, i és probable que la participació de militants ultres sigui més nombrosa. Una altra convocatòria (a les 18 h a la Catedral) estaria convocada desde sectors d'esquerra independentista.

                                                                

                                                                  


                                          
Han provocat aldarulls grups antagònics. També hi han participat joves estrangers

 Actualitzat: Ho explico a RAC1

 

ACTUALITZAT DISSABTE A LES 16 H:

Per avui dissabte 31 hi ha convocada una mani de col·lectius afectats propera a la ultradreta, que ignoro si l'entorn de Vox finalement hi anirà o no. Crec que al menys el partit prefereix treure rèdit de les imatges d'ahir al Decathlon i no quedar com incívics, però altres sectors ultres volen anar-hi. La web ultra Dolça Catalunya li dóna suport

 
Hi ha també la manifestació a la Catedral convocada per l'entorn d'Arran:


 I grups d'una i altra amb ganes de "trobar-se"
       
 

Agents de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra han detingut tretze  persones, de nacionalitat espanyola, com a presumptes autores dels delictes de manifestació il·lícita, desordres públics, danys, atemptat als agents de l’autoritat i pertinença a grup criminal. Tres persones més han quedat investigades per aquests fets i dues més tenen ordres de recerca i detenció. Fins ara, doncs, s’han detingut un total de 28 persones relacionades amb els greus incidents, tres més han quedat investigades i dues tenen ordres de recerca i detenció.... (Continua llegint comunicat de Mossos, clica)


dimecres, 3 de juny del 2020

Confinaments i línies invissibles. Qüestiono al Triangle que es pretengui que la gent compleixi unes normes de confinament en base a unes línies invisibles que la majoria desconeix, o que prohibeixi trepitjar el carrer, parc, bosc o botiga de davant de casa, donat que pertany a un altre municipi. En cas que hi hagi un rebrot i nous confinaments, caldria regular-los amb sentit comú



El Triangle, 2 de juny de 2020
Xavier Rius Sant, periodista


Hi ha un principi jurídic que diu que la ignorància de la llei no eximeix de complir-la. Un no pot al·legar, quan és enxampat fent un delicte o una infracció, que no sabia que estava prohibit. I amb la declaració de l’estat d’alarma tots vam saber que no podríem sortir de casa si no era per anar a comprar o anar a la feina.

Jo, que visc a Moià, en cap moment vaig entendre que no es podia sortir del municipi, i a la gent que viu en urbanitzacions o carrers situats al límit de dos municipis, no se’ls va dir que no podien creuar el carrer i passar al municipi veí per comprar o passejar el gos. Al Moianès molta gent continuava anant a comprar fora de la comarca, a Vic o a Caldes de Montbui, fora de l’àrea sanitària. 

Però va arribar el 2 de maig i es va permetre sortir una estona a caminar o córrer, amb ordres canviants, com que havia de ser dins del municipi i que estava prohibit agafar el cotxe per anar a fer esport. I llavors va sorgir la problemàtica de municipis molt petits, com Caldes d’Estrac o Badia del Vallès, de menys d’un quilòmetre quadrat, en què, si la gent sortia de cop a la seva franja, col·lapsava els carrers, amb perill de contagi. Per no parlar dels veïns de la ciutat de Cornellà que viuen davant del parc de la Remunta, que pertany a l’Hospitalet i que ells no podien trepitjar, o de municipis com Navarcles, de 6.000 habitants i només 5 quilòmetres quadrats, dels quals una part és un llac pel qual no es pot caminar, una altra és la llera del Llobregat, on tampoc es pot anar, i una altra la zona industrial. I així que s’allunyen uns metres de casa entren al terme de Talamanca, de només 206 habitants i 30 quilòmetres quadrats, o Calders, de 970 habitants i 33 quilòmetres quadrats.

I els precs d’alcaldes que es flexibilitzés poder sortir del municipi en casos de localitats de poca extensió, o que es permetés entrar al municipi veí per comprar o fer esport, especialment als veïns de nuclis allunyats del centre urbà, no van ser escoltats per Salvador Illa. Cosa inaudita per part d’algú que ha estat alcalde de la Roca del Vallès. El ministre coneix, gràcies a les seves pròpies vivències, l’absurditat de les fronteres administratives.

La Roca del Vallès té un nucli de blocs de pisos, la Torreta, que és de fet un barri de Granollers, on està unit. No hi ha cap ruta de vianants que permeti arribar al centre urbà de La Roca, que està a uns dos quilòmetres de distància. Amb les noves instruccions, ja no es podia anar a comprar fora del municipi el que podies trobar al teu. Evidentment, els veïns de la Torreta van continuar comprant a Granollers, cosa castigada amb una sanció d’un mínim de 600 euros.

Pel que fa a fer esport, es va dir que els federats en esports com ciclisme, atletisme o senderisme podrien fer-lo sense límit d’horaris agafant el cotxe per tota la província, com passa a Madrid. Però l’endemà es va canviar la norma i es va dir que només ho podien fer dins l’àrea sanitària, cosa que volia dir que els ciclistes, corredors o excursionistes de arcelona només podien fer esport al terç de Collserola que és Barcelona i no podien trepitjar la llera del Besòs, perquè fins i tot la banda que toca a Barcelona pertany a Santa Coloma. I repeteixo que ignorar la llei, o on acaba el teu municipi, no eximeix de complir-la.

Si camines pel barri de Vallbona, però, només saps que has infringit la llei i deixat la zona sanitària de Barcelona ciutat i entrat a Montcada perquè els contenidors d’escombraries són diferents. D’altra banda, si passes pels accessos al riu Besòs, per sota la via del tren, res et diu que aquella estreta franja de terra és Santa Coloma. Podem dir que Barcelona es descongestionava gràcies al fet que molta gent, sabent-ho o no, creuava la invisible línia del terme.

I és que és més facilitador de contagis pretendre contenir tota la població de la capital catalana darrere la línia del seu terme que permetre circular per les tres zones metropolitanes, encara que la gent faci uns quilòmetres en cotxe o metro, o travessi línies invisibles al Besòs o a Collserola. 

Per això, si d’aquí a uns mesos hi ha un rebrot i retrocedim de fase, estaria bé no obligar a vulnerar normes absurdes de no sortir de l’àrea sanitària com ha fet cada dia molta gent que viu a la Riera Blanca o al Besòs, o ha sortit a córrer deu quilòmetres. Però si es volen fer complir, llavors que se senyalitzi on acaben els termes i que per als barris allunyats es regulin excepcions que permetin als ciutadans fer el que han fet ara sense sentir-se delinqüents. 



Hay un principio jurídico que dice que la ignorancia de la ley no exime de cumplirla. Uno no puede alegar, cuando es pillado cometiendo un delito o una infracción, que no sabía que estaba prohibido. Y con la declaración del estado de alarma todos supimos que no podríamos salir de casa si no era para ir a comprar o ir al trabajo.
Yo, que vivo en Moià, en ningún momento entendí que no se podía salir del municipio, y a la gente que vive en urbanizaciones o calles situadas al límite de dos municipios, no se les dijo que no podían cruzar la calle y pasar al municipio vecino para comprar o pasear el perro. En el Moianès mucha gente continuaba yendo a comprar fuera de la comarca, a Vic o a Caldes de Montbui, fuera del área sanitaria.
Pero llegó el 2 de mayo y se permitió salir un rato a andar o correr, con órdenes cambiantes, como que tenía que ser dentro del municipio y que estaba prohibido coger el coche para ir a hacer deporte. Y entonces surgió la problemática de municipios muy pequeños, como Caldes de Estrac o Badia del Vallès, de menos de un kilómetro cuadrado, donde, si la gente salía a la vez a su franja, colapsaba las calles, con peligro de contagio. Por no hablar de los vecinos de la ciudad de Cornellà que viven ante el parque de la Remunta, que pertenece a l'Hospitalet y que ellos no podían pisar, o de municipios como Navarcles, de 6.000 habitantes y sólo 5 kilómetros cuadrados, de los que una parte es un lago por el queno se puede andar, otra es el cauce del Llobregat, donde tampoco se puede ir, y otra la zona industrial. Y cuando se alejan unos metros de casa entran en el término de Talamanca, de sólo 206 habitantes y 30 kilómetros cuadrados, o Calders, de 970 habitantes y 33 kilómetros cuadrados.
Y los ruegos de alcaldes para que se flexibilizase el poder salir del municipio en caso de localidades de poca extensión, o que se permitiera entrar al municipio vecino para comprar o hacer deporte, especialmente a los vecinos de núcleos alejados del centro urbano, no fueron escuchados por Salvador Illa. Cosa inaudita por parte de alguien que ha sido alcalde de la Roca del Vallès. El ministro conoce, gracias a sus propias vivencias, la absurditad de las fronteras administrativas.
La Roca del Vallès tiene un núcleo de bloques de pisos, la Torreta, que es de hecho un barrio de Granollers, ciudad a la que está unido. No hay ninguna ruta de peatones que permita llegar al centro urbano de La Roca, que está a unos dos kilómetros de distancia. Con las nuevas instrucciones, ya no se podía ir a comprar fuera del municipio lo que podías encontrar en el tuyo. Evidentemente, los vecinos de la Torreta continuaron comprando en Granollers, cosa castigada con una sanción mínima de 600 euros.
En cuanto a hacer deporte, se dijo que los federados en deportes como ciclismo, atletismo o senderismo podrían hacerlo sin límite de horarios y cogiendo el coche por toda la provincia, como pasa en Madrid. Pero al día siguiente se cambió la norma y se dijo que sólo lo podían hacer dentro del área sanitaria, cosa que quería decir que los ciclistas, corredores o excursionistas de Barcelona sólo podían hacer deporte en el tercio de Collserola que es Barcelona y no podían pisar el cauce del Besòs, porque incluso la banda que toca a Barcelona pertenece a Santa Coloma. Y repito que ignorar la ley, o dónde acaba tu municipio, no exime de cumplirla.
Si caminas por el barrio de Vallbona, sin embargo, sólo sabes que has infringido la ley y dejado atrás la zona sanitaria de Barcelona ciudad y entrado en Montcada porque los contenedores de basura son diferentes. Por otro lado, si pasas por los accesos al río Besòs, por debajo la vía del tren, nada te dice que aquella estrecha franja de tierra es Santa Coloma. Podemos decir que Barcelona se descongestionaba gracias al hecho de que mucha gente, sabiéndolo o no, cruzaba la invisible línea del término.
Y es que es más facilitador de contagios pretender contener toda la población de la capital catalana detrás la línea de su término que permitir circular por las tres zonas metropolitanas, aunque la gente haga unos kilómetros en coche o metro, o atraviese líneas invisibles en el Besòs o en Collserola.
Por eso, si dentro de unos meses hay un rebrote y retrocedemos de fase, estaría bien no obligar a vulnerar normas absurdas de no salir del área sanitaria cómo ha hecho cada día mucha gente que vive en la Riera Blanca o en el Besòs, o ha salido a correr diez kilómetros. Pero si se quieren hacer cumplir, entonces que se señalice donde acaban los términos y que para los barrios alejados se regulen excepciones que  permitan a los ciudadanos hacer lo que han hecho ahora sin sentirse delincuentes.
 Leer en castellano en El Triangle

dimarts, 7 d’abril del 2020

El entorno de Vox y digitales como Okdiario, Caso Aislado y Periodista Digital, y canales de Youtube como "Estado de Alarma", promueven o apoyan para mañana una "manifestación digital" por la dimisión del gobierno de Pedro Sánchez.


La ultraderecha política y mediática convoca o apoya la manifestación digital "#GobiernoDimisión" de mañana miércoles 8 de abril a las 19 horas, que se presenta como la primera gran manifestación digital de la historia. Desde la llegada de la pandemia a Europa la ultraderecha, pese a sus incoherencias, ha intentado sacar provecho de la tragedia, desgastando a los gobiernos y a la Unión Europea e intentando obtener réditos políticos. Y  dirigentes y militantes de Vox, y periodistas de su entorno sacuden a diario la red con bulos, desinformaciones, falsedades al estilo Alt-Right de la ultraderecha estadounidense, como la foto de Madrid desierto de @ignaciopereira manipulada y tuiteada por Vox, sin su consentimiento, repleta de ataudes. Hastags #GobiernoCriminal o #SanchezaPrisón  o #SanchezelSepulturero se han difundido y reuiteado desde el entorno de Vox.
Pero ahora se va más allá, y desde una web y cuenta de Youtube creadas la semana pasada, se convoca para mañana esta manifestación digital. No informa todavía quienes intervendrán en el canal de Youtube, pero pretende ser  trending topic mundial, justo el día antes que el Congreso de los Diputados, debatirá y aprobará con el voto en contra o abstención de Vox, una nueva prórroga del estado de alarma. 


Esta manifestación digital es un paso más de la campaña impulsada en la red con el único objetivo de desgastar al Gobierno. Campaña o campañas promovidas por Okdiario de Eduardo Inda, por Periodista Digital de Alfonso Rojo o por Caso Aislado de Jorge Bayer, creador sin complejos de Fakes News. Muy en segundo plano han quedado medios habituales de la ultraderecha, como Radio Ya de Javier García Isac y Rafael López Diéguez, o Mediterráneo Digital de Edgar Sánchez Agulló, o el digital La Gaceta. También hay canales de Youtube como Estado de Alarma donde Javier Negre vierte sus intoxicaciones. Y junto a estos medio están los mensajes que lanzan en la red personas, algunas cercanas a Vox, otras no, como Cristina Seguí, Cristian Campos, Carlos Cuesta y su canal de televisión Distrito TV, el tuitero Pastrana, vinculado al PP,  Alvise Pérez, exportavoz de Ciudadanos en Valencia, Hugo Pereira o, incluso, el exdiputado de Ciudadanos, Juan Carlos Girauta.
Digo que la ultraderecha y Vox son sumamente incoherentes, al calificar de criminales a Pedro Sánchez, Pablo Iglesias y a las ministras del PSOE y Podemos por llamar a manifestarse el 8 de marzo, cuando ese mismo día Vox, realizó el acto de Vistalegre 3, con diez mil personas.   Acto al que podía haber renunciado, si creían que se debían de suspender ya las concentraciones multitudinarias, y realizar los parlamentos por Youtube, dado que las decisiones y acuerdos se tomaron el día antes en la asamblea de cargos electos y comités provinciales a la que asistieron unas quinientas personas, que ratificaron a la búlgara las propuestas del Comité Nacional, votado ya telemáticamente por los afiliados.  


Ahora, sea cuál sea el alcance de esta manifestación digital y quién de la cara, si es que alguien la da, está por ver cómo pretenderá rentabilizarla Vox al día siguiente en el Congreso en el debate del estado de alarma, y qué papel hará Pablo Casado, sabiendo que hay sectores del PP que desean el desgate y caída del Gobierno cuando acabe la pandemia.  

Más allá de esta manifestación digital y de cómo sea de dura o demagógica la posición de Santiago Abascal el jueves en el debate en el Congreso, para alargar el estado de alarma, desde Vox se han realizado otras iniciativas, como la Plataforma de Afectados por el Covid-19, creada por el ex juez y abogado, el diputados andaluz Francisco Serranoque dirigía en su página web a su propio despacho de abogados. Hecho ha motivado diversas denuncias ante el Consejo General de la Abogacía por práctica desleal para captar clientes.
Por otro lado Vox ha roto hoy el confinamiento de sus 52 diputados, la mayoría de los cuales han acudido a sus despachos del Congreso en madrid, obligando a los trabajadores de la cámara que estaban en servicios mínimos a desinfectar los despachos y aseos, puertas, ascensores, fotocopiadoras y todo el mobiliario. 
Parece que pasado mañana jueves, muchos diputados del PP, también romperán el confinamiento y en lugar d ejercer el votro telemáticom se sentarán en sus escaños.  


 

dilluns, 30 de març del 2020

VIRUS, VOTS I EMOCIONS. Analitzo al Punt Avui com la ultradreta i els populismes afronten i volen treure rèdits de la crisi del COVID-19


Xavier Rius Sant, periodista
El Punt Avui, 30 de març de 2020

L’extrema dreta i els populismes acostumen a guanyar vots apel·lant a les emocions, als tòpics i a informacions esbiaixades o falses. També a la por, i ara de por n’hi ha molta. Sacsegen les pors i designen uns responsables dels problemes que no siguem nosaltres. Donald Trump als Estats Units i Ortega Smith a Espanya han sigut prolífics amb la Covid-19, anomenant-lo “el virus xinès”. L’enemic és de fora, no som nosaltres rebutjant, com fa Trump, que es decretin confinaments. I la culpa de l’epidèmia a Espanya és del govern per cridar a manifestar-se el 8 de març. Vox, en canvi, no té cap responsabilitat per haver mantingut l’acte amb deu mil persones a Vistalegre. Si bé el populisme més barroer a Espanya és que a les rodes de premsa del govern de l’Estat hi siguin els caps de l’exèrcit i la Guàrdia Civil parlant de guanyar la guerra, donant relleu a notícies com que s’ha detingut uns desaprensius que van saltar-se un control, en una roda de premsa que el que és rellevant és que morin milers de persones. L’enemic és de fora, i altres també de fora no ens permeten combatre’l. És una recepta populista que funciona. “Aquest no és el moment per tenir dubtes ni per esperar permisos d’Europa.” “El Banc Central Europeu intervé i recuperem 14.000 milions que Itàlia ja havia pagat”. “L’única ajuda concreta que va venir d’Europa va ser enderrocar la borsa i incrementar bojament la propagació.” Així ha tuitejat aquests dies Matteo Salvini, líder de la Lliga. Per la seva banda, Marine Le Pen també dispara a Twitter: “Hem permès que la Xina controli el 80 o 90% dels ingredients dels medicaments. Aquests són vint anys d’errors i ideologia que salta a la vista.” Le Pen també va realitzar diverses declaracions relatives als diners que posava en circulació o oferia el BCE per comprar deute. “Diners que França ja havia pagat.” Pot ser cert que molts del components farmacèutics s’estiguin produint a l’Àsia. Però això és així pel fet que la producció farmacèutica xinesa és més barata, cosa que només es podria revertir i fabricar-ho aquí si rebaixem el sou dels treballadors d’aquestes empreses a Europa.

Altres dirigents ultres o populistes com el brasiler Jair Bolsonaro, prioritzant l’economia com també han fet Trump o Boris Johnson, han intentat afrontar la pandèmia oposant-se als confinaments. Trump i Bolsonaro, que creuen que han estat escollits gràcies a una predestinació divina o una mena de selecció natural, menystenen que morin els més dèbils. Així Bolsonaro nega l’assistència mèdica als indis de l’Amazones, els que haurien d’afrontar el nou virus amb el mateix estoïcisme que ho van fer els indis fa quatre i cinc segles, quan van morir per milions a causa de la grip o el xarampió portats d’Europa. Però lamentablement el populisme no és només una estratègia que utilitzen els ultres, culpant la Xina o Brussel·les, o dels que aprofiten la pandèmia per demanar que el país surti de l’espai Schengen retornant indefinidament a l’Europa de fronteres com vol Le Pen. En el Consell Europeu de dijous Alemanya, Àustria, Finlàndia i els Països Baixos, liderats pel primer ministre neerlandès, Mark Rutte, van oposar-se a les propostes econòmiques i financeres que intentaven evitar una crisi sense precedents a determinats països del sud, cosa que pot provocar una ruptura irreversible de la Unió. I és que als Països Baixos s’han normalitzat opinions com les expressades per Jeroen Dijsselbloem, quan era president de l’Eurogrup, que no seria just ajudar països del sud com Espanya “que s’ho gasten tot en dones i sexe”. Als Països Baixos, l’any vinent hi ha eleccions. I responsabilitzar els països del sud dels problemes d’Europa, i rebutjar que la UE vagi a l’una, dona vots quan es fa per defensar els de casa.



Llegir al Punt Avui, clica.


divendres, 13 de març del 2020

Les llargues vacances de l'any 20. El període d'aules tancades i teletreball i confinament pel Coronavirus, que es pot allargar fins Setmana Santa o el mes de maig, no serà necessariament vacances felices, donada l'obligació de no socialitzar-nos. Ho analitzo a NacióDigital



La meva mare va néixer el 1928 a Artés, però el meu avi que era metge, l'any 1935 va trobar plaça a l'Hospital de Sant Pau, i tota la família va marxar cap a Barcelona. Al cap de poc va esclatar la guerra, i donat que a Barcelona patia bombardejos i escassetat d'aliments, els meus avis van decidir deixar la meva mare i als seus germans a la masia d'uns cosins entre Gironella i Olvan. Per la meva mare aquell període, dels 9 als 11 anys, va ser un dels mes feliços de la seva vida. Explicava que corria lliure pel camp com les cabretes, jugant amb nois i noies de les masies properes sense haver d'estudiar ni obeir ningú. Jaime Camino recull aquell període, si bé la trama bèl·lica no permet que sigui tan idíl·lica, en la pel·lícula Las largas vacaciones del 36.

No és cap secret que ningú no creu que el tancament d'escoles, universitats i equipaments lúdics decretat dijous per la Generalitat, s'acabarà el 27 de març. És dóna per segur que si la corba de contagis baixa, es dirà que s'allarga fins després de Setmana Santa per consolidar la millora. I si la cosa no millora, tenint en compte que molts que han estat en contacte amb el virus aquest dies i s'hagin infectat, no tindran els símptomes fins d'aquí dues setmanes, l'escenari pot ser d'un augment, i també s'allargarà el tancament fins el 13 d'abril. I si no es consolidar la millora, potser es decidirà continuar amb el tancament després de Setmana Santa. I l'escenari pot ser que aquest període no lectiu s'allargui fins setembre.

Però més enllà de la tragèdia per la pèrdua de vides humanes a causa del Coronavirus o Covid-19, la problemàtica per la gent més gran i els malats crònics, i la crisi econòmica que serà molt pitjor que la de 2008, pel nens i adolescents no seran unes plàcides vacances com la dels nens que van viure la guerra civil sense la pressió de les bombes ni de la gana, en una casa de pagès allunyada del front, durant tota la Guerra Civil.

Ara es demana que els nens i nenes i els adolescents sense escola no vagin a jugar en grup als parcs, que no s'ajuntin a casa d'un d'ells a jugar a la play ni a veure pel·lícules de Netflix, que no quedin en colla per jugar a basquet a la pista municipal, que més a més estarà tancada, que no es reuneixin per anar amb les bicicletes a fer una excursió i la seva festeta amb cocacola i crispetes a la font. Es demana que es quedin tancats a casa o surtin a passejar o en bici sols. Però perquè un període així de tancament d'escoles sigui de felicitat, creixement i aventura cal el grup, la col·lectivitat, la descoberta de nous amics i el poder viure-ho amb amics i amigues.

 Potser sí que alguns es faran addictes dels jocs online sense apostes, i altres descobriran el plaer d'aquelles tardes d'estiu sols a l'habitació, devorant novel·les juvenils. Però per molts serà un enfrontament diari amb el pares que no els deixaran quedar amb la colla o anar a passar la tarda a casa d'una amiga.

I aquest aïllament i aquesta crisi sanitària també pot canviar les relacions afectives i sexuals de molta gent adulta, donat que no ens podem tocar, ni ens podem fer petons. A mi que tinc seixanta anys, em va sorprendre l'aparició de la Sida l'any 1981 amb 22 anys. Ningú no sabia inicialment si s'encomanava amb els petons o amb la suor o el contacte físic. I vam passar d'una sexualitat sense pors a posar murs entre nosaltres. Ara, que no hi ha la pressió religiosa, s'havia normalitzat entre els joves i no tant joves, el poder experimentar sense tabús la sexualitat i les relacions afectives.

A sèries de televisió catalanes com Cites o Merlí i moltes altres a les televisions d'àmbit espanyol i a sèries estrangeres es mostrava la bisexualitat o l'experimentar el sexe en grup o el poliamor, com un joc o aprenentatge que si no hi havia enganys ni mentides, no tenia res de dolent. I deixant de banda el sexe, els mediterranis com nosaltres quan ens trobem amb algú ens donen la mà, en besem i ens toquem. I ara tot això pot canviar i retrocedir molts anys, si no es troba aviat la vacuna o la cura pel coronavirus.

I aquest aïllament serà tòxic també pels adults i la gent gran. Recordo que la gent de Sarajevo, durant els anys de la guerra i el setge de la ciutat, els dies que s'havien de quedar a casa, la manca de subministraments o calefacció motivava que sortís el millor de molta gent. I els veïns es reunien al pis de baix, al soterrani o a la casa que estava més protegida o que sí que tenia llum o gas, i passaven dies sencers escoltant la ràdio, jugant a cartes i bevent cafè turc o rakia, l'aiguardent local. I fins i tot, els dies més freds, podien dormir diverses famílies i veïns a la mateixa casa.

I és que la por, la incertesa del futur o la immediatesa d'una mort aleatòria, que fa viure amb més intensitat el present, sempre és més dolça si es fa en col·lectivitat. Un resant i encomanant-se al tot poderós en col·lectivitat, cosa que també s'està restringint a les esglésies –jo sóc absolutament ateu-, i altres, sense ser incompatible amb la pregària, compartint un cafè, una partida de cartes, una ampolla de vi o una caminada plegats per la muntanya. I ara ens diuen que romandre sols i no tocar-nos és el millor que podem fer per la nostra seguretat i la dels altres. No crec que aquestes vacances de l'any 20 siguin gaire felices.   


------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
El cisne negro de Nassim Taleb, coronavirus, Covid-19 article, artículo,