Grups ultres de tot el continent es preparen per commemorar el proper 20 d'abril el 125 aniversari del naixement de Hitler. Commemoracions que en la majoria de casos només s'anuncien en fòrums privats de la xarxes socials.
El llegat de Hitler a Europa va ser un continent destruït de nou per la guerra. I precisament, per evitar noves guerres en què guanyés qui guanyés perdíem tots, el 1951 es va crear la Comunitat Econòmica del Carbó i de l'Acer que donaria pas al Mercat Comú, i anys més tard a la Unió Europea en què els estats cedirien part de la seva sobirania econòmica, monetària i de fronteres a la Unió, en el marc d'un espai comú en el qual els ciutadans estarien emparats per l'anomenada Carta de Drets Fonamentals de la UE .
Cinc setmanes després de l'aniversari de Hitler se celebraran les eleccions europees. Unes eleccions que segons tots els sondejos, i com hem vist aquest diumenge a França a les eleccions municipals, la ultradreta xenòfoba i eurófoba ha obtingut excel·lents resultats. Hi ha qui diu que és exagerat qualificar el Front Nacional de Marine Le Pen de racista o nostàlgic del nazisme. Però el seu pare Jean Marie Le Pen va ser condemnat el 2008 per minimitzar la barbàrie nazi, el 1998 per negar la igualtat de les diferents races, i el 1989 per negar l'existència de les cambres de gas .
Es diu que el Front Nacional de Marine Le Pen no és d'ultradreta sinó senzillament identitari. Però fins fa un any el número tres del partit, l'eurodiputat Bruno Gollnisch, era president de l'Aliança Europea de Moviments Nacionals de la qual forma part l'antisemita i antigitano, Jobbik hongarès que reivindica el règim feixista de la Creu Flechada que va exterminar als jueus d'Hongria.
Certament Marine Le Pen ha volgut donar una nova imatge de moderació i ha aconseguit amb èxit que al FN convisquin negacionistes de l'Holocaust antisemites amb islamòfobs que consideren a Israel el baluard d'Occident davant l'islam. I en aquesta línia Marine s'ha aliat amb l'holandès Geert Wilders del Partit per la Llibertat, marcant distància amb els que no amaguen la comprensió o enyorança dels diferents feixismes i totalitarismes. Així Marine Le Pen i Geert Wilders centren el seu discurs en un rebuig a la immigració, sobretot la islàmica i proposen sortir de l'euro i recuperar el control de les fronteres nacionals .
Però no ens enganyem. Per més que l'espai econòmic i ciutadà europeu no sigui com vam somiar, les propostes del FN són inviables sense un gran consens de tota la classe política i implicarien grans costos econòmics i comercials a curt i mig termini. És cert que la Unió Europea va pecar d'ingenuïtat en pactar les condicions d'ingrés de Romania i Bulgària en no plantejar prèviament unes polítiques d'integració de les seves comunitats gitanes que, després de caure el comunisme, es van convertir en el boc expiatori de les seves febles democràcies, retornant aquests ciutadans a unes maneres de vida endogàmiques i a un nomadisme que, gràcies a la llibertat de circulació europea, va multiplicar per deu la distància geogràfica per la que es movien els seus besavis. Però una cosa és reconèixer la problemàtica derivada de l'assentament d'uns milers de gitanos romanesos a França i una altra sobredimensionar el problema i fer-ne bandera mediàtica i electoral.
De la mateixa manera, una cosa és discrepar d'interpretacions de l'islam contràries a la interculturalitat i la laïcitat, de les que en són víctimes principals les noves generacions descendents de magribins a Europa, i una altra és la islamofòbia ètnica i cultural que criminalitza milions de persones i els empeny a tancar-se al gueto ètnic com a defensa d'una societat que els assenyala .
La qüestió que ha de preocupar no és únicament que a França el Front Nacional hagi guanyat en 11 ciutats, sinó que la dreta o la mateixa esquerra assumeixin part de les seves tesis. Manuel Valls ara nomenat Primer Ministre, va destacar com a Ministre de l'Interior per les expulsions de gitanos romanesos o kosovars, generant tempestes mediàtiques que van legitimar el discurs de duresa, per més que aquestes mesures siguin políticament poc o gens eficaços sinó van acompanyades d'un pacte europeu per afrontar la situació de marginalitat i precarietat d'aquests col·lectius .
A les pròximes eleccions europees la ultradreta concorrerà amb tres cartells de campanya . El de Le Pen i Geert Wilders, amb un discurs islamòfob, antiimmigració, partidari de recuperar fronteres nacionals i contrari a Brussel·les; el dels clarament neonazis liderats per hongaresos i grecs que diuen sense embuts el que Marine Le Pen demana al seu pare que es calli. I en tercer lloc els identitaris euroescèptics que, sense fer bandera de la xenofòbia, demanaran restriccions a la immigració, la sortida de la Unió Europea i l'euro. Però la principal conseqüència d'aquest ascens de la ultradreta no serà que aquesta tripliqui els seus escons a Estrasburg, sinó que, per la pressió que genera i per la desafecció dels votants de centre i esquerra, aquests partits assumeixin part del seu discurs.
El cavall de Troia de l'Europa que es va unir per evitar noves guerres i nous totalitarismes i ha generat una economia que certament els ciutadans i parlaments no sempre controlen, no seran únicament 45 eurodiputats diputats ultres. El cavall de Troia és aquest centre i aquesta esquerra desorientada que, davant la desafecció dels seus votants, i dubtosa de les eines i brúixoles necessàries per donar un gir a les polítiques econòmiques, assumeix part de discurs dels que d'una manera explícita o maquillada enyoren o valoren idees, gestos o valors dels que van portar a Europa als totalitarisme i la guerra. I, com ja va passar llavors, fan de certs col · lectius el boc expiatori de problemàtiques complexes .
