Vídeo presentació a Mataró del documental sobre Christian Wütenberg, "Chris el Suís", periodista que l'any 1991 a Croàcia es va integrar i agafar les armes amb un grup de mercenaris d'extremadreta i va ser assassinat

Vídeo de de la presentació a Mataró del documental Chris el Suís, 3 al Cafè de Mar de Mataró que organitza DOCS del mes i  Clack.cat, que aquest mes tracta del periodista Christian Wütenberg, "Chris el Suís" que l'any 1991 anà a Croàcia per informar sobre la guerra per la independència d'aquesta república exiugoslava, i va acabar implicant-se agafant les armes amb un batalló de voluntaris internacional que lluitava contra l'exèrcit iugoslau i els paramilitars serbis. Presenta Joan Salicrú

A principis del gener de 1992 van trobar el seu cos sense vida estrangulat a Osijek , prop de Vukovar (Croàcia), uniformat com un mercenari. De fet, unes setmanes abans en Chris s'havia convertit en membre del PIV (Primer Batalló de Voluntaris Internacionals), un grup paramilitar que va ser fundat per Eduardo Rózsa‐Flores, "Chico", que s'encarregava de "netejar" la població sèrbia en les àrees frontereres. L'altre líder d'aquest grup de mercenaris d'extremadreta era l'espanyol, Alejandro Hernández Mora, actualment resident a Elx i explica la seva versió en el documental.
Vint anys més tard, la cineasta Anja Kofmel, cosina de Chris,  vitaja als Balcans i investiga el perquè de la seva mort i què va portar el seu cosí a la guerra. Gràcies a un diari personal que en Chris va deixar, l'Anja comença a imaginar com van ser els seus últims mesos de vida. El que comença com una curiositat per entendre les motivacions d'un noi suís de 27 anys que se'n va anar a cobrir una guerra, es converteix en una investigació acurada i personal. Per fer‐ho, reuneix testimonis com els membres de la seva família, els seus ex‐companys periodistes, mercenaris del PIV i, fins i tot , l'ex‐terrorista Carlos el Chacal.
La visió que a poc a poc es va creant en l'imaginari de l'Anja Kofmel sobre els últims mesos de vida d'en Chris, es transforma en un món animat molt personal que ens recrea els últims dies d'un jove periodista que es va perdre en la foscor d'una guerra brutal, com si es tractés d'una mort anunciada.
Poc després per investigar aquest grup de mercenaris seria assassinat el periodista  Paul Jenks, parella de Sandra Balsell, que va presentar el documental la setmana passada.  

 Del documental es desprén que Wütenberg, que amb 17 anys ja va lluitar a Sudàfrica amb les tropes de l'aparheid, es va unir i vestia l'uniforma d'aquesta brigada croata d'extremadreta per viure i veure de prop les atrocitats d'aquest grup paramilitar. Potser volia fer un llibre i per això el van magtar el seus companys, potser ni ell mateix sabia a quina banda estava. 

PRESENTO DIMECRES A MATARÓ EL DOCUMENTAL "CHRIS EL SUÍS" D´ANJA KOFMEL, QUE RELATA LA HISTÒRIA DEL PERIODISTA CHRISTIAN WÜTENBERG QUE DECIDÍ SUMAR-SE A LA LLUITA ARMADA CONTRA L'EXÈRCIT IUGOSLAU I ELS PARAMILITARS SERBIS I MORÍ A OSIJEK. També intervindrà el periodista mataroní Joan Salicrú

 El proper dimecres a les 19 hores presento a Mataró 'El Documental del Mes' al Cafè de Mar que organitza Clack.cat que aquest mes tracta del periodista Christian Wütenberg, "Chris el Suís" que l'any 1991 anà a Croàcia per informar sobre la guerra per la independència d'aquesta república exiugoslava, i va acabar implicant-se agafant les armes amb un batalló de voluntaris internacional que lluitava contra l'exèrcit iugoslau i els paramilitars serbis.

A principis del gener de 1992 van trobar el seu cos sense vida a Osijek prop de Vukovar (Croàcia) uniformat com un mercenari. Segons l'autòpsia que se li va practicar, va morir estrangulat. De fet, unes setmanes abans en Chris s'havia convertit en membre del PIV (Primer Batalló de Voluntaris Internacionals), un grup paramilitar que va ser fundat per Eduardo Rózsa‐Flores, "Chico", que s'encarregava de "netejar" la població sèrbia en les àrees frontereres. L'altre líder d'aquest grup de mercenaris d'extremadreta era l'espanyol, Alejandro Hernández Mora,
actualment resident a Elx.
Vint anys més tard, la cineasta Anja Kofmel investiga el perquè de la seva mort i què va portar el seu cosí a la guerra. Gràcies a un diari personal que en Chris va deixar, l'Anja comença a imaginar com van ser els seus últims mesos de vida. El que comença com una curiositat per entendre les motivacions d'un noi suís de 27 anys que se'n va anar a cobrir una guerra, es converteix en una investigació acurada i personal. Per fer‐ho, reuneix testimonis com els membres de la seva família, els seus ex‐companys periodistes, mercenaris del PIV i, fins i tot , l'ex‐terrorista Carlos el Chacal.
La visió que a poc a poc es va creant en l'imaginari de l'Anja Kofmel sobre els últims mesos de vida d'en Chris, es transforma en un món animat molt personal que ens recrea els últims dies d'un jove periodista que es va perdre en la foscor d'una guerra brutal, com si es tractés d'una mort anunciada.

Del documental es desprén que Wütenberg es va unir i vestia l'uniforma d'aquesta brigada croata d'extremadreta per veure de prop les atrocitats d'aquest grup paramilitar. Es projectarà subtitulat el dimecres 12 de febrer, a les 7 de la tarda, a la sala d'actes del Cafè de Mar, Mataró. Intervindrè jo mateix i el periodista del Clak, Joan Salicrú, també periodista amb experiència professional relacionada amb el conflicte dels Balcans.

Alguns articles meus sobre la guerra de Bòsnia 

Llegir informació de l'acte al Capgròs de Mataró

Chris the Swiss, Chris el suizo

PRESENTACIÓ A MATARÓ DE "XENOFÒBIA A CATALUNYA"

Ahir es va presentar el llibre "Xenofòbia a Catalunya" a Mataró de la mà del periodista mataroní, Joan Salicrú.
Va ser un acte molt especial, no només pel local -en format de bar amb la gent entaulada i prenent una beguda-, sinó pel debat de 80 minuts que va sorgir després de les paraules del Joan i del rotllo que jo vaig fotre.

Entre el públic hi havia veïns que es preguntaven perquè PxC va irrompre amb la força que ho va fer a Mataró, obtenint tres regidors i es van posar sobre la taula els dubtes i incerteses de com afrontar els reptes de la integració de la immigració, majoritàriament musulmana, el fet que part important de la comunitat gitana mataronina -cosins, nebots i recosins de'n Peret- apostés per impulsar PxC, de què havien fet malament les esquerres i què no havia de fer CiU i el PP. Hi eren presnets regidors del PSC i de PxC, militants d'Inicitiva, algun membre d'Unitat Contra el Feixisme amb el desig de crear grup al Maresme, i persones amb ganes de verbalitzar els seus dubtes.

Ajunto el link d el'entrevista del Tot Mataró Tot Mataró (clica aquí) , si bé han transcrit malament un comentari sobre "els mínim vitals" que havia dit Vila d'Abadal, i del blog del Joan Salicrú (clica) 
En Joan va dir que "Aquest acte l’hem muntat nosaltres, des de El Públic, directament amb en Xavier Rius Sant, mestre i periodista, [bloc], al que agraïm que hagi volgut venir fins a Mataró per presentar aquest llibre Xenofòbia a Catalunya.
Remarco que l’hem muntat nosaltres perquè en general més que programar allò que ens interessa als promotors de l’indret d'acollida, el que volem és servir d’espai perquè altra gent pugui dur a terme les activitats que potser fins ara no podien dur a terme.
En canvi, aquest acte l’hem muntat nosaltres perquè creiem que cal reflexionar sobre perquè hi ha un augment de la xenofòbia a casa nostra. Reflexionar. Saber per què passa. Perquè a nivell de ciutat no s'està fent. Per a poder-hi donar solucions.
A les passades eleccions municipals, 4.700 persones van votar una formació que fa del recel a la religió musulmana... (clica per continuar llegint)


TOT MATARÓ

“Plataforma ha crescut perquè el PP i Unió han legitimat el seu discurs”

Entrevista a Xavier Rius, periodista i autor del llibre ‘Xenofòbia a Catalunya’

Cugat Comas i Fotos d'Anna Aluartdijous, 22 març 2012

         

Envia aquesta notícia a un amic!

tanca 

Adreça destinatària	Assumpte del missatge
El vostre nom	La vostra adreça

El vostre missatge s'està enviant...

Envia un e-mail a la redacció

tanca 

Si heu trobat algun error en el redactat o voleu aportar informació complementària sobre aquesta notícia, escriviu-nos!
Assumpte del missatge	Cos del missatge
La vostra adreça
El vostre nom

El vostre missatge s'està enviant...

Xavier Rius és autor del llibre ‘Xenofòbia a Catalunya’, un llibre que estudia l’aparició de Plataforma per Catalunya al país. Ahir dimecres va ser a El Públic presentant el llibre en un acte que va comptar amb la presència de la regidora de Plataforma per Catalunya a Mataró Mònica Lora. Una presentació-col·loqui que es va allargar fins les dues hores de durada. Rius va assegurar durant la presentació que “a Plataforma hi conviuen oportunistes, gent d’extrema dreta i gent intel·ligent” i va assegurar que “Plataforma es basa en mentides per sacsejar les baixes passions de la gent, el més important és ni creure’s ni legitimar el seu discurs”.
Xavier Rius va atendre el Tot Mataró abans de la presentació.



D’on neix el llibre ‘Xenofòbia a Catalunya’?
Fa 5 anys vaig escriure un llibre sobre la gestió espanyola de la immigració, des del Partit Popular fins al PSOE. Aquest llibre comença amb la llei d’acollida de Catalunya però de seguida comencen les polèmiques com la del padró de Vic, el salafisme de Cunit, la primera tensió a Salt i tot plegat desencadena amb unes autonòmiques on Anglada és a punt d’entrar al Parlament i les municipals de 2011 on Plataforma per Catalunya treu 67 regidors.Clica aquí per llegir sencer
Veure Mataró TV, clica aquí

Hitler també perseguia els gitanos, article de Joan Salicrú

Donada la polèmica amb els regidors de PxC de Sant Boi, reprodueixo aquí l'article del periodista mataroní, Joan Salicrú sobre la cap de llista de PxC a Mataró 

Hitler també perseguia els gitanos* 

Article de Joan Salicrú  Bloc de Joan Salicrú, clica aquí.
Mònica Lora, cap del grup municipal de Plataforma per Catalunya a Mataró, és una persona que té més cara que esquena. Encapçalant una llista plena de membres d’una minoria ètnica com són els gitanos, és capaç de publicar en el seu Twitter, fa 22 dies, el missatge “Fora mesquites de Mataró” i de retuitejar algú que diu “Yo soy de Mataró y cada viernes me cruzo con más de 300 de estos [musulmans] de camino a rezar mientras yo subo cansado de currar”, i al mateix temps, ara fa nou dies, es presenta davant el Moment a la Intolerància al Passeig Carles Padrós de la capital del Maresme en el dia que es commemora l’Holocaust nazi per solidaritzar-se amb aquella tragèdia. O estàs amb la llibertat, contra el nazisme i contra tota intolerància o estàs amb els que la fomenten. I això que Hitler, a banda de perseguir jueus, també portava als camps de concentració els gitanos de la llista de Lora.

Però és que en realitat Mònica Lora és només una oportunista. Després d’intentar treballar en el món de la moda, es va afiliar a Plataforma poc abans de les eleccions, quan va ensumar-se l'èxit. Es va passar la campanya criticant el que ella en diu “casta política” i resulta que ha passat de cobrar 200 euros al mes per treballar de professora d’extraescolars a embutxacar-se mensualment gairebé 3.000 euros, entre el seu càrrec a l’Ajuntament i al Consell Comarcal del Maresme. No serà que tota la retòrica antiimmigració era només per fer-se un sou?

No em trobareu entre els “bonistes” respecte la immigració. Crec que hi ha problemàtiques a nivell de sorolls, de convivència, provocades per la concentració d’immigrants que no es poden tolerar. Ni vestimentes com el niqab i el burka. I que s’ha de ser absolutament estricte en què tothom compleixi les normes legals. Però d’aquí a perseguir la llibertat religiosa i fomentar la intolerància, com fa Lora, hi ha una frontera infranquejable. La de la llibertat.
---------------------
 Aprofito per linkar l'article que acaba de penjar Josep Puigdengolas al seu blog sobre PxC de Sant Boi i Militia, clica aquí, article J Puigdengolas