Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mataró. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mataró. Mostrar tots els missatges

divendres, 18 de juliol del 2025

El CEO y Torre Pacheco. La Vanguardia


 Xavier Rius Sant, periodista. La Vanguardia, divendres 18 de juliol de 2025

El barómetro del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), hecho público el miércoles, apuntando que si celebraran elecciones catalanas Vox crecería ligeramente y Aliança Catalana pasaría de dos a diez u once escaños, ha coincidido con la detención en Mataró del líder de un grupo que desde las redes sociales había realizado las convocatorias a “salir de cacerías” o atacar a inmigrantes magrebíes en Torre Pacheco. Grupo creado hace seis meses llamado “Deport Them Now” —Deportémoslos Ahora— que se había dado a conocer convocando conjuntamente con Vox diversas manifestaciones en favor de la expulsión de inmigrantes y contra centros de menores. Evidentemente una cosa es pedir la expulsión de los inmigrantes irregulares, otra de los que delinquen, u oponerse a la acogida de menores no acompañados, pese a que la convención de derechos del menor firmada por todos los países de la Unión Europea nos obliga. Y otra muy distinta llamar a realizar “cacerías de inmigrantes”. Pero cuando un partido como Vox dice que habrá que expulsar a ocho millones de inmigrantes, pese a que luego matice esta cifra y afirme que sólo “aquellos que delinquen, no tienen papeles, no se integran o tienen religiones extrañas”, de alguna manera da argumentos a quienes como el grupo liderado por el ultra de Mataró, llaman a pasan a la acción directa.

El barómetro del CEO analiza el trasvase de votos hacia Aliança o Vox de quienes en comicios anteriores dieron su confianza a otras formaciones. Pero pese a que muchos independentistas desengañados quieran dar ahora su confianza a Sílvia Orriols, lo verdaderamente importante es el voto de jóvenes que lo hacen por primera vez y de aquellos que en anteriores elecciones se habían abstenido. Sin reconocer que partidos como Vox y Aliança seducen a abstencionistas y a nuevos votantes jóvenes, no se entendería que en las pasadas elecciones europeas, pese a Vox subió pasando de cuatro a seis escaños, la candidatura del activista ultra, Alvise Pérez, consiguió tres con una campaña realizada exclusivamente en las redes sociales y sin exponer programa político alguno.

Aliança Catalana bebe principalmente de dos fuentes. Del rechazo a la inmigración y del desengaño del procés. Mientras los que nos vendieron una independencia exprés no hagan autocrítica de que infravaloraron lo complejo del proyecto, las fuerzas de cada uno y los obstáculos jurídicos, afirmando entonces falsedades como que el dictamen sobre Kosovo de la Corte Internacional de Justicia abría a la puerta a que una secesión unilateral de Cataluña fuera reconocida por la comunidad internacional, y no reconozcan que sabían que eso no podría acabar bien, muchos que lo creyeron, canalizarán su frustración votando a Orriols.

 Hacer políticas de interculturalidad y convivencia no es realizar una fiesta de la diversidad con la participación de asociaciones de inmigrantes y comer un cuscús. Es garantizar que los hijos y sobre todo las hijas de los inmigrantes, puedan vivir como deseen, ir de la mano de un amigo no musulmán sin que la llamada “comunidad” las persiga, y dejar de empoderar a supuestos líderes comunitarios que nadie ha elegido.  

Y por lo que se refiere al rechazo a la inmigración que manifiesta Vox y Aliança, bebe de un malestar que no va a disminuir con propuestas imposibles de expulsiones masivas. Eso sólo se revierte con políticas sociales que hagan que los vecinos autóctonos o de origen inmigrante de ciertos barrios, no se sientan abandonados por las administraciones y, también, castigando la multirreincidencia, sean de donde sean sus autores. Además si deseamos evitar que ocurra como en barrios de determinadas ciudades de Francia o Bélgica, es preciso escuchar lo que dicen hijas de inmigrantes que viven o crecieron en Catalunya como Hannan Serrouk, Najat el Hachmi o Mimunt Hamido, que lamentan que los poderes públicos y sobre todo los partidos de izquierda, en nombre de una malentendida interculturalidad y respeto a otras creencias, a menudo se laven las manos ante el crecimiento del islamismo como ideología y la generación de contracounidades. Hacer políticas de interculturalidad y convivencia no es realizar una fiesta de la diversidad con la participación de asociaciones de inmigrantes y comer un cuscús.

Es garantizar que los hijos y sobre todo las hijas de los inmigrantes, puedan vivir como deseen, ir de la mano de un amigo no musulmán sin que la llamada “comunidad” las persiga, y dejar de empoderar a supuestos líderes comunitarios que nadie ha elegido. Es garantizar también que la segunda y tercera generación, es decir españoles nacidos aquí, hijos de extranjeros, no se encuentren con un “lo siento, ya está alquilado” cada vez que dan su nombre llamando por teléfono a un anuncio de un piso. Si pese a haber nacido aquí son tratados como eternos forasteros, sentirán un desarraigo que saben manipular después líderes étnicos, bandas juveniles y el islamismo violento o pacífico.




dimecres, 7 de maig del 2025

Vox i el nou grup supremacista "Deport Them Now" mobilitzen un centenar de persones a Mataró. La protesta era per condemnar els aldarulls i incidents de fa un mes, però demanava el tancament de centres de menors i deportacions d'immigrants sense papers



Un centenar de persones es van manifestar ahir dimarts 6 de maig al barri de Cerdanyola de Mataró. Manifestació convocada per Vox i el nou grup ultra Deport Them Now (Deportem-los), amb vinculacion al grup internacional amb  el mateix nom. Alguns dels membres d'aquest grup provenen del grups espanyolistes del Maresme que actuaven durant el procés i algun també a grups desapareguts com Bastión Frontal, els cercles ultres de Sabadell i altres grups neonazis. Alguns van manifestar-se encaputxats o vestint uniforme militar. 
La manifestació va estar encapçalada per la diputada i regidora Mònica Lora i pel també regidor de Vox a Mataró, José Casado. El 22 de març passat Vox i Deport Them Now van convocar una manifestació a Terrassa

                       

Fotos de R.G. El Capgròs de Mataró. Veiem la diputada i regidora de Vox, Monica Lora i el regidor José Casado portant el megàfon


 
El mebres de Deport Them Now, alguns dels qual havien militant a Bastión Frontal, grups arrenca llaços gropc i grups neonazis. 



Convocatoria de la manifestació de fa un mes i mig a Terrassa
        
Imatge de la manifestació davant l'Ajuntament de Terrassa el 22 de març
                                                 
                           Convocatòri de Vox i DTN a la Plaça Kennedy de Barcelona  

divendres, 14 de febrer del 2020

Vídeo presentació a Mataró del documental sobre Christian Wütenberg, "Chris el Suís", periodista que l'any 1991 a Croàcia es va integrar i agafar les armes amb un grup de mercenaris d'extremadreta i va ser assassinat

Vídeo de de la presentació a Mataró del documental Chris el Suís, 3 al Cafè de Mar de Mataró que organitza DOCS del mesClack.cat, que aquest mes tracta del periodista Christian Wütenberg, "Chris el Suís" que l'any 1991 anà a Croàcia per informar sobre la guerra per la independència d'aquesta república exiugoslava, i va acabar implicant-se agafant les armes amb un batalló de voluntaris internacional que lluitava contra l'exèrcit iugoslau i els paramilitars serbis. Presenta Joan Salicrú

A principis del gener de 1992 van trobar el seu cos sense vida estrangulat a Osijek , prop de Vukovar (Croàcia), uniformat com un mercenari. De fet, unes setmanes abans en Chris s'havia convertit en membre del PIV (Primer Batalló de Voluntaris Internacionals), un grup paramilitar que va ser fundat per Eduardo Rózsa‐Flores, "Chico", que s'encarregava de "netejar" la població sèrbia en les àrees frontereres. L'altre líder d'aquest grup de mercenaris d'extremadreta era l'espanyol, Alejandro Hernández Mora, actualment resident a Elx i explica la seva versió en el documental.
Vint anys més tard, la cineasta Anja Kofmel, cosina de Chris,  vitaja als Balcans i investiga el perquè de la seva mort i què va portar el seu cosí a la guerra. Gràcies a un diari personal que en Chris va deixar, l'Anja comença a imaginar com van ser els seus últims mesos de vida. El que comença com una curiositat per entendre les motivacions d'un noi suís de 27 anys que se'n va anar a cobrir una guerra, es converteix en una investigació acurada i personal. Per fer‐ho, reuneix testimonis com els membres de la seva família, els seus ex‐companys periodistes, mercenaris del PIV i, fins i tot , l'ex‐terrorista Carlos el Chacal.
La visió que a poc a poc es va creant en l'imaginari de l'Anja Kofmel sobre els últims mesos de vida d'en Chris, es transforma en un món animat molt personal que ens recrea els últims dies d'un jove periodista que es va perdre en la foscor d'una guerra brutal, com si es tractés d'una mort anunciada.
Poc després per investigar aquest grup de mercenaris seria assassinat el periodista  Paul Jenks, parella de Sandra Balsell, que va presentar el documental la setmana passada.  
 Del documental es desprén que Wütenberg, que amb 17 anys ja va lluitar a Sudàfrica amb les tropes de l'aparheid, es va unir i vestia l'uniforma d'aquesta brigada croata d'extremadreta per viure i veure de prop les atrocitats d'aquest grup paramilitar. Potser volia fer un llibre i per això el van magtar el seus companys, potser ni ell mateix sabia a quina banda estava. 





diumenge, 9 de febrer del 2020

PRESENTO DIMECRES A MATARÓ EL DOCUMENTAL "CHRIS EL SUÍS" D´ANJA KOFMEL, QUE RELATA LA HISTÒRIA DEL PERIODISTA CHRISTIAN WÜTENBERG QUE DECIDÍ SUMAR-SE A LA LLUITA ARMADA CONTRA L'EXÈRCIT IUGOSLAU I ELS PARAMILITARS SERBIS I MORÍ A OSIJEK. També intervindrà el periodista mataroní Joan Salicrú




 El proper dimecres a les 19 hores presento a Mataró 'El Documental del Mes' al Cafè de Mar que organitza Clack.cat que aquest mes tracta del periodista Christian Wütenberg, "Chris el Suís" que l'any 1991 anà a Croàcia per informar sobre la guerra per la independència d'aquesta república exiugoslava, i va acabar implicant-se agafant les armes amb un batalló de voluntaris internacional que lluitava contra l'exèrcit iugoslau i els paramilitars serbis.

A principis del gener de 1992 van trobar el seu cos sense vida a Osijek prop de Vukovar (Croàcia) uniformat com un mercenari. Segons l'autòpsia que se li va practicar, va morir estrangulat. De fet, unes setmanes abans en Chris s'havia convertit en membre del PIV (Primer Batalló de Voluntaris Internacionals), un grup paramilitar que va ser fundat per Eduardo Rózsa‐Flores, "Chico", que s'encarregava de "netejar" la població sèrbia en les àrees frontereres. L'altre líder d'aquest grup de mercenaris d'extremadreta era l'espanyol, Alejandro Hernández Mora,
actualment resident a Elx.
Vint anys més tard, la cineasta Anja Kofmel investiga el perquè de la seva mort i què va portar el seu cosí a la guerra. Gràcies a un diari personal que en Chris va deixar, l'Anja comença a imaginar com van ser els seus últims mesos de vida. El que comença com una curiositat per entendre les motivacions d'un noi suís de 27 anys que se'n va anar a cobrir una guerra, es converteix en una investigació acurada i personal. Per fer‐ho, reuneix testimonis com els membres de la seva família, els seus ex‐companys periodistes, mercenaris del PIV i, fins i tot , l'ex‐terrorista Carlos el Chacal.
La visió que a poc a poc es va creant en l'imaginari de l'Anja Kofmel sobre els últims mesos de vida d'en Chris, es transforma en un món animat molt personal que ens recrea els últims dies d'un jove periodista que es va perdre en la foscor d'una guerra brutal, com si es tractés d'una mort anunciada.


Del documental es desprén que Wütenberg es va unir i vestia l'uniforma d'aquesta brigada croata d'extremadreta per veure de prop les atrocitats d'aquest grup paramilitar. Es projectarà subtitulat el dimecres 12 de febrer, a les 7 de la tarda, a la sala d'actes del Cafè de Mar, Mataró. Intervindrè jo mateix i el periodista del Clak, Joan Salicrú, també periodista amb experiència professional relacionada amb el conflicte dels Balcans.

Alguns articles meus sobre la guerra de Bòsnia 




Chris the Swiss, Chris el suizo

dissabte, 18 de maig del 2019

DANIEL CLEMENTE, FINS FA UNS DIES COORDINADOR DE VOX DE L'HOSPITALET, DEIXA EL PARTIT I LAMENTA EN UN CARTA PÚBLICA QUE AMB L'ENTRADA FA 3 MESOS DE DIRIGENTS DE PxC AMB EL SUPORT DE JORGE BUXADÉ, AL QUE QUALIFICA DE "CÀNCER DE VOX", ALGUNS ES SERVEIXEN DE VOX PEL SEU PROPI BENEFICI. Clemente ja va dimitir de coordinador fa uns dies quan es va nomenar a Plablo Barranco, Vicepresident de PxC, cap de llista a L'Hospitalet i es va fer la llista amb moltes persones que segons ell no tenien cap vincle amb L'Hospitalet. Quelcom semblant va passar a Mataró quan es va destituir al coordinador del Maresme, J M Pérez, i va agafar el control del partit la secretària general de PxC, Mònica Lora


Daniel Clemente, fins fa uns dies coordinador de Vox de L'Hospitalet, que va dimitir del seu càrrec fa deu dies per la manca d'entesa amb les persones segons ell alienes a L'Hospitalet que van ser designades per ocupar els dos primers llocs de la llista, relegant-lo a ell de número 3, i amb altres membre de la candidatura que, segons ell, no tenen vincles amb L'Hospitalet, s'ha donat de baixa de Vox, segon explica en un carta feta pública aquesta tarda que reprodueixo a sota. 
Clemente, que anava a la llista provisional de la candidatura al Congrés del Diputats, va despareixer de la llista quan es van publicar al BOPB les candidatures definitives, i va ser relegat al tercer lloc a la candidatura de les municipals a L'Hospitalet, posant-se de número 1  al fins llavors vicepresident de PxC, Pablo Barranco, del que Clemente diu que, com la majoria de membres de la llista, no té vincles amb L'Hospitalet. 
Aquesta crisis es semblant a la que s'ha viscut a Mataró, quan va dimitir el coordinador del Maresme, José M Pérez, i la secretària general de PxC, Mónica Lora, va ser nomenada cap de llista a Mataró. 
De fet les negociacions entra la direcció de PxC i Vox per dissoldre Plataforma i entrar els seus membres a Vox,  no es van desencallar fins que Vox va garantir que determinats dirigents de PxC, podrien encapçalar lles llistes a les municipals a municipis on semblava possible obtenir regidors. Lora ho va fer a Mataró on és regidora de PxC, desplaçant al coordinador de Vox, José María Pérez, i Pablo Barranco a L'Hospitalet de Llobregat, desplaçant a Clemente. A altres municipis s'han produït dimissions de coordinadors locals pels mateixos motius.


"Yo Daniel Clemente Ávila, hasta el 7 de mayo coordinador de VOX en Hospitalet, día que presenté la dimisión, me doy hoy de baja del partido renunciando también a otros cargos provinciales.
Doy las gracias a todos los que me habéis acompañado y a todos los que hemos hecho grande este partido en la ciudad. Son muchos los grandes momentos, así como grandes las personas encontradas por el camino.
Cuando entré en esta aventura, a finales de 2017, éramos tan solo dos afiliados en el municipio; a finales de abril éramos ya más de 60, y un buen equipo de trabajo detrás. Hospitalet siempre ha sido un referente en Barcelona en el buen hacer de las cosas, la buena organización y en el hecho de que llenamos cada acto que hemos celebrado. Hemos hecho desde los cimientos hasta la azotea.
Ahora y a pesar de este esfuerzo, algunos me quieren echar a patadas, otros me quieren ver muerto, y soy continuamente menospreciado, ninguneado, traicionado e insultado.
Para muchos VOX es una herramienta para España, para otros, recién llegados, es solo una herramienta para su propio beneficio. Y si resulta que a estos últimos el partido los coloca a dedo para que manden, VOX deja de ser VOX, ya que VOX es 'la voz del pueblo'.
Desde la disolución del partido Plataforma per Catalunya (PxC) en febrero y traspase de sus militantes a VOX, VOX no ha vuelto a ser lo mismo en Barcelona. Los integrantes de PxC, de la mano de Jorge Buxadé (del Comité Ejecutivo Nacional, pero a la vez el cáncer de VOX), tuvieron carta blanca de hacer y deshacer según sus intereses. Desde entonces los equipos locales y provinciales nos vimos apartados de todo, no éramos escuchados y pasamos a ser un cero a la izquierda.
Mi baja no será la última, pero tampoco ha sido la primera. De hecho la lista de afiliados en Hospitalet ya baja mucho más que sube. Y habrán más bajas antes del verano. Me pidieron que aguantara hasta después de las elecciones pero no puedo más con este calvario personal que estoy sufriendo y que nadie sabe. Creo que no me lo merezco, como también creo que el tiempo pone a cada uno en su lugar.
Sin más dilación, me despido de vosotros como afiliado y como vuestro coordinador, pero no me despido como persona, pudiendo contar conmigo para lo que necesitéis.
Un afectuoso saludo,
Daniel Clemente.



      


 Jorge Buxadé

dijous, 16 de maig del 2019

ANALITZO EN UNA ENTREVISTA DE L'AGÈNCIA CATALANA DE NOTÍCIES LA CAMPANYA DE VOX A LES MUNICIPALS I COM INTENTA AGAFAR A MOLTS MUNICIPIS L'ESPAI QUE TENIA FA UNS ANYS PxC

Fragment vídeo entrevista
Llegir-ho a EixDiari
Llegir-ho a NacióDigital-Nació Baix Penedès 


En les eleccions del 28 d’abril al Congrés, a Catalunya, Vox va aconseguir 148.481 vots, el 3,6%, cosa que els va donar un escó per Barcelona. Després que les enquestes els auguressin un suport més ampli -fins i tot hi havia pronòstics que parlaven de tres escons-, ara s’haurà de veure quin suport recullen finalment les 45 candidatures que ha presentat la formació de Santi Abascal a Catalunya pel comicis del 26 de maig. En declaracions a l’ACN, el periodista i expert en ultradreta Xavier Rius ha explicat que molts dels candidats que presenta Vox eren militants de l’extinta Plataforma per Catalunya, un partit que ara només tenia vuit regidora a tot Catalunya, però que va estar a punt d’entrar al Parlament a les eleccions del 2010. De la seva banda, l’exlíder de PxC, Josep Anglada, es presenta amb un nou partit a Vic, Som Identitaris, i ha aconseguit configurar quatre llistes més arreu del territori.

La dissolució de Plataforma per Catalunya de fa uns mesos i el posterior traspàs de molts dels seus militants a Vox ha nodrit les files del partit de Santiago Abascal de gent del territori. Candidats com Pablo Barranco (Hospitalet de Llobregat) o Mónica Lora (Mataró) són alguns dels pesos pesats que després de sortir de PxC han decidit abraçar les idees de Vox.

El periodista i expert en moviments d’ultradreta i extrema dreta, Xavier Rius, en declaracions a l’ACN, ha explicat que amb la dissolució de PxC es van produir dues sorpreses. D’una banda, líders que van decidir no integrar-se a Vox perquè creien que un discurs “tan espanyolista” els podia perjudicar, com els militants del Vendrell. I, de l’altra, persones que esperaven entrar a les llistes de Vox, però el partit d’extrema dreta va decidir vetar-los perquè va estratègicament va triar no incloure a les seves llistes perfils amb vinculacions a grups neonazis. “Això es deu a l’aposta que fa Vox per Israel, i les persones amb aquest perfil s’escombren, les quals després se senten enganyades”, explica Rius.

Segons l’expert, d’entrada, Vox aspira a captar el vot de l’elector castellanoparlant, que s’ha sentit menystingut pel procés català, que potser abans havia votat el PP o Ciutadans, i ara opta per Vox perquè creu que tant Rajoy com Ciutadans haurien d’haver aplicat “més mà de ferro”. Per Rius, Vox fa propostes “molt més radicals”, com suprimir les autonomies, voler canviar les euroordres per capturar Puigdemont o pretendre tancar TV3. “El meu dubte és si la gent això s’ho acaba de creure, o votaran Vox als ajuntaments simplement perquè és un partit nou, ‘el partit follonero’, com ho va ser en el seu moment Podemos”, ha reflexionat Rius. També quina incidència poden tenir els discursos contra l’avortament, per exemple, en gent jove. Amb tot, i després del precedent dels darrers comicis, caldrà veure com actua ara el votant a les municipals. I més tenint en perspectiva que el sentiment patriòtic espanyol no es va recollir en la magnitud amb què s’esperava en les eleccions generals i on el partit constitucionalista que va recollir més vots va ser el PSC.




Anglada i el seu nou partit Som Identitaris

Rius ha explicat que qui va sortir més beneficiat de l’estratègia de Vox per instal·lar-se a Catalunya va ser Josep Anglada, l’antic líder de Plataforma per Catalunya a qui el partit va fer fora el 2014 després d’anys de lluites internes. Anglada, regidor del projecte Plataforma Vigatana que li va permetre presentar-se a l’Ajuntament de Vic-, va decidir crear un partit nou d’abast territorial amb el nom de Som Identitaris. Inicialment només hi havia una llista a Vic i una segona a Manlleu.

El periodista ha explicat que Plataforma per Catalunya té dos pares, un és Anglada i l’altre és August Armengol, molts anys cap de llista del Vendrell. “Quan Plataforma desapareix, Armengol diu que no vol entrar a Vox i es retira”, ha explicat Rius. Però un altre dels regidors, Juan Carrasco, “decideix tornar amb Anglada”. Gràcies a això, el fundador de PxC ha aconseguit estendre la seva nova marca i presentar-se a les eleccions a cinc municipis: Vic, Manlleu, el Vendrell, Roses i Badalona.

Josep Anglada es presenta com “l’única referència identitària seriosa capaç de fer front a la islamització de Catalunya”. L’expert posa en dubte que Anglada pugui continuar essent “l’etern regidor de Vic” perquè, “afortunadament”, la immigració ha deixat de ser present a l’agenda política com anys enrere. “Per sort, el sentiment racista aquí no aconsegueix el suport que té en altres llocs d’Europa. A l’Estat Vox ha crescut i ha entrar a les institucions no pel tema de la immigració, sinó per la qüestió de la unitat d’Espanya”, ha recordat.

A la Catalunya Central Vox es presenta a Manresa i a Solsona, però no a Vic

A Vic, el lloc on va néixer i créixer Plataforma per Catalunya de la mà de Josep Anglada, Vox no ha presentat cap candidatura. La nul·la implantació de la formació d’Abascal en un territori on Anglada té la seva parròquia des de l’any 2001 – on encara fa gala del seu eslògan més famós ‘Primer els de casa’- podria haver contribuït a la decisió del partit d’Abascal.

A Manresa, en canvi, Vox concorre a les eleccions amb una excandidata de PxC al capdavant, Immaculada Cervilla, qui havia encapçalat les llistes de plataforma a les municipals del 2015 per Sant Joan de Vilatorrada, però que finalment no va aconseguir prou suport per entrar al consistori. A la capital del Bages, les diferents entitats que organitzen debats per ajudar els electors a decidir el vot a les eleccions municipals – com el Col·legi de Periodistes, la Plataforma dels pensionistes o la revista el Pou de la Gallina – han descartat convidar Vox als seus actes.

A Solsona el partit ultradretà també ha presentat candidatura per sorpresa de molts veïns i ho han fet amb el candidat Jorge Peña. A la capital del Solsonès, VOX rivalitza per entrar al consistori amb Esquerra Republicana – formació que ostenta l’alcaldia-, Junts per Solsona, Alternativa per Solsona-CUP, el PSC i Ciutadans.

Vox al Vendrell

Al Vendrell, els vots de Plataforma per Catalunya previsiblement es repartiran entre Vox i Som Identitaris (SOMI), formació liderada per qui va ser fundador de PxC, Josep Anglada. La capital del Baix Penedès va ser un dels primers grans municipis on Plataforma per Catalunya va obtenir representació el 2003, i ha estat la tercera força més votada des del 2011. La formació va viure el seu punt més àlgid fa vuit anys, amb cinc representants, mentre el 2015 es van quedar amb tres regidors.

PxC va anunciar que bona part de membres del partit se sumarien a Vox. Amb tot, en el cas del Vendrell la llista de la formació ultradretana no inclou ningú del partit dissolt i la llista l’encapçala Jordi Fernández, veí de Torredembarra. En paral·lel, diversos vendrellencs vinculats a Plataforma han impulsat la candidatura de SOMI, “defensant exactament els mateixos principis, valors i programa de l’antiga PxC”. Qui no formarà part de cap llista municipal serà el fins ara líder de Plataforma per Catalunya al Vendrell des del 2003, August Armengol, que ha plegat de la política.

La concurrència de dos partits de perfil tant específic obre diversos interrogants al Vendrell. El principal, és veure si predomina la presència i popularitat que ja tenen els regidors de SOMI –fins ara, membres de PxC- o bé si guanya la partida la marca que té Vox al conjunt de l’estat espanyol, impulsada per la presència als grans mitjans de comunicació amb motiu de les eleccions generals i europees. En aquest frec a frec, els dos partits s’arrisquen a què la divisió els jugui en contra a l’hora d’aconseguir el percentatge mínim de vots per obtenir representació.

Mataró, el bastió metropolità de PxC

Mataró és l'única ciutat de l'àrea metropolitana de Barcelona on PxC va aconseguir mantenir representació institucional en les eleccions de 2015, en un moment de desplom del partit en relació als grans resultats obtinguts el 2011 en diversos municipis. Tot i això, dels tres representants que aconseguiria vuit anys enrere a la capital del Maresme, actualment PxC només compta com a regidora amb la seva líder, Mònica Lora, i el partit és vuitena força política a la ciutat.

Ara, d'ençà de la desintegració de PxC com a partit, Lora s'ha posat a disposició del nou projecte de Vox i encapçala la llista de la formació d'Abascal a la ciutat, juntament amb un dels líders del moviment unionista de Mataró, José Casado, que és el seu número dos. Casado és l'impulsor del grup 'Mataró es queda a Espanya', que en els darrers anys ha organitzat grans manifestacions espanyolistes a la ciutat, i ha liderat els 'Segadors del Maresme' per a la retirada de llaços grocs de la via pública.

En el seu intent d'influir en la política local més enllà del debat ideològic, Lora i Casado també han estat el protagonistes de la manifestació en contra de les polítiques de seguretat de l'Ajuntament en alguns dels barris amb uns índex d'immigració més alts, com Cerdanyola o Rocafonda. Tot i l'intent de polititzar el debat sobre la seguretat, aquestes accions han tingut molt més seguiment mediàtic i policial, que no pas ciutadà. El número tres de Vox a Mataró és també un nom conegut a la ciutat, l'exregidor de Cs Víctor Paramés.


dimecres, 20 de març del 2019

EL REGIDOR DE PxC AL VENDRELL, JOAN CARRASCO, i ALTRES MILITANTS DE PLATAFORMA ES PRESENTARAN A LA CAPITAL DEL BAIX PENEDÈS SOTA LA SIGLA DE SOM IDENTITARIS, PARTIT D'ANGLADA. La dissolució de PxC per entrar els seus membres a Vox troba molts entrabancs. Carrasco reivindica un discurs menys ultra que Vox pel que a les dones o els homosexuals, però mantindrà el de sempre front la immigració.

Joan Carrasco al centre de la imatge, a la roda de premsa d'avui, acompanyat d'altres membres de PxC aniran a la llista de SOMI

Tal com ja anunciava aquí al blog fa una setmana i detallava el el passat dissabte, la dissolució de Plataforma per Catalunya, oficialitzada el dissabte 16 de febrer en un mini-congrés, i la consegüent entrada a Vox de la majoria de militants i regidors, no està resultant com s'espeararava, donat que per diferents motius part dels militants i regidors han decidit no afiliar-se a Vox. En part per discrepàncies ideològiques en temes com la proposta de Vox de dissoldre les autonomies, tancar TV3, arraconar la llengua catalana i les propostes sobre dona i gènere. En part perquè no se'ls hi va garantir que encapçalarien les candidatures a les municipals. I també per dificultats d'encaix personal de membres de PxC amb els grups ja existents de Vox. Només a Salt i Olot, que el grup de PxC ha passat ser el nucli central o fundacional del grup local de Vox, aquest canvi de sigla ha estat fàcil. 
Si dilluns el president de PxC i regidor del Vendrell, August Armengol, feia públic que no encapçalaria ni es presentaria a la llista de Vox, aquest migdia el també regidor del Vendrell, Joan Carrasco, ha explicat en roda de premsa el que jo insinuava fa dies, de que bona part dels militants de PxC a la capital del Baix Penedès es presentaran a les municipals sota la sigla Som Identitaris (SOMI), partit creat pel regidor vigatà i fundador de PxC, Josep Anglada que fou expulsat de Platafoma fa cinc anys.
Carrasco no ha avançat encara si ell encapçalarà la llista, tot i que jo crec que serà així. I ha assegurat  que “ja compta amb més d’una vintena de persones per confeccionar-la”. En la presentació, aquest dimecres al migdia, Carrasco que ha desmentit que s’hagués arribat a afiliar mai a Vox, s’ha volgut distanciar d’aquest partit dient que “es troba a anys llum de la ideologia de VOX, per exemple, en temes relacionats amb les dones i la homosexualitat i amb algunes declaracions de candidats de VOX que fins i tot freguen el delicte". Pel que sembla Carrasco mantindrà el mateix discurs contrari a la immigració des de SOMI, que el que tenia des de PxC.
A Mataró, on la major part del grup ja existent de Vox dóna suport al coordinador del Maresme, José María Pérez, qui té més possibilitats d'encapçalar la candidatura és la regidora de PxC, Mónica Lora. Un cop es tanquin dilluns les llistes de Vox al Congrés i el Senat, el Comite Executiu Nacional haurà de decidir si aposten per Lora, per Pérez o per una altra persona, tot i que Lora té el suport del membre de l'Executiva i home fort de Vox a Catalunya, Jorge Buxadé. Segons quin sigui el desenllaç podria passar que la part perdedora decidís presentar-se amb alguna altra sigla.

Pel que fa a altres dirigents de PxC que van entrar a Vox abans del congrés de dissolució de PxC, sembla que el que fora delegat de PxC a L'Hospitalet, Daniel Clemente, encapçalarà al llista de Vox a aquesta ciutat, i que Pablo Barranco, que havia estat Secretari General de PxC l'any 2010, que fa cinc anys entrà a Vox anant a la llista de les europees,  fa tres anys tornà a PxC, i aquest últim anys s'hi havia distanciat, no anirà a cap llista al Baix Llobregat, sinó que anirà a la llista de Lleida on Vox no té gaires possibilitats després de l'escàndol de l'empresonament del coordinador provincial,  José Antonio Ortiz Cambray
El cap de llista de Vox per Barcelona al Congrés dels Diputats serà l'exmembre del PP de Sant Cugat del Vallès, l'hispano-equatoguineà, Ignacio Garriga. Un equip d'advocats d'una consultoria  està estudiant ara els perfils i antecedents de tots el probables membres de les llistes al Congrés i el Senat i, a partir de la setmana vinent, ho farà amb els candidats a les municipals, autonòmiques i europees. És molt possible que per impossibilitat de gestionar un nombre tan gran de nous militants Vox decideixi no presentar-se a molts municipis, tot i tenir-hi ara nous militants.
(Actualitzat! la regidora de PxC Aracelí Bundó, va de número tres a la llista del PP)


divendres, 15 de febrer del 2019

VOX XUCLA EL QUE QUEDA DE PLATAFORMA PER CATALUNYA. Ho explico a Nació Digital. PxC formalitzarà aquest dissabte la seva dissolució per permetre una entrada en bloc dels seus membres al partit d'ultradreta, satisfent així les exigències d'Abascal i Ortega Smith



 Plataforma per Catalunya formalitzarà aquest dissabte la seva dissolució. El partit creat l’any 2002 per Josep Anglada a Vic, que el 2010 va estar a punt d’entrar al Parlament de Catalunya i que el 2011 va obtenir 67 regidors arreu del país, celebrarà a porta tancada a Mataró un congrés extraordinari que certificarà la seva desaparició. L'objectiu, facilitar l’entrada en bloc de la majoria dels seus militants a Vox.
Tot i que la Secretària General  de PxC i regidora de Mataró, Mónica Lora, havia manifestat la  voluntat de mantenir viu el partit i presentar-se en coalició amb Vox en aquells municipis on PxC té implantació, el partit de Santiago Abascal i Javier Ortega Smith va bloquejar aquesta opció, com ja va explicar NacióDigital. Vox només contemplava dues opcions. La primera, la incorporació de membres de PxC a títol individual, sempre que aquests haguessin tramitat prèviament la seva baixa al partit. La segona, l’entrada col·lectiva del gruix de militants i regidors de PxC, si el partit es dissolia.

 Finalment el partit xenòfob català ha optat per la segona via, tot i que la decisió s'ha demorat per manca de garanties de dirigents i regidors de PxC per encapçalar llistes a les eleccions municipals. Vox aprovarà el procediment per fer les llistes en el congrés que farà el 23 de febrer i oficialment encara no pot garantir a ningú encapçalar una candidatura. Alguns exdirigents de PxC, però, ja ocupen llocs de responsabilitat a Vox. Per exemple, Joan Garriga i Daniel Clemente són coordinadors del partit d'Abascal a Barcelona i L'Hospitalet de Llobregat, respectivament. 
L'agonia de PxC
La situació de PxC era totalment agònica, després que a les eleccions municipals del 2015, després d’haver expulsat al seu líder i fundador Josep Anglada, el patit enfonsar obtenint només 8 regidors a tot Catalunya. En van conservar tres al Vendrell, dos a Salt, un a Mataró, i un als petits municipis de Sant Miquel de Fluvià  i Roquetes. També manté grups de militants a Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Reus i Olot.

El grup municipal més potent és el del Vendrell i el seu cap de llista August Armengol, és també president del partit. Fa un any va manifestar la seva voluntat de plegar i l'exnúmero dos del neonazi Movimiento Social Republicano (MSR), Jordi de la Fuente, es va fer càrrec de la gestora que havia de dirigir PxC al Baix Penedès fins a les municipals d'enguany. 

I es donava per segur que De la Fuente encapçalaria la llista o aniria de segon darrere d'Armengol, sempre que finalment el segon deixés l'Ajuntament i es retirés després de les eleccions. Però un cop Armengol s'ha espolsat la responsabilitat de ser president del partit i aprofitant els nous horitzons que aporta Vox, s’ho ha repensat i, probablement, s’oferirà a encapçalar la llista de la marca al Vendrell. Amb tot, De La Fuente no té encara assegurat un lloc que li garanteixi ser escollit regidor, si bé podria postular-se per la llista de Vox de Segur de Calafell.

La marca Vox, benefici o perjudici?
Sobre el debat de dissolució de PxC, els seus membres han tingut dubtes de si presentar-se sota la sigla de Vox els beneficiaria o perjudicaria en alguns municipis. No és cap secret que a municipis on PxC va aconseguir bons resultats a les municipals, com Vic, Salt o Olot, els vots aconseguits en els comicis locals triplicaven habitualment els suports aconseguits en eleccions catalanes o espanyoles.


Molts dels veïns que votaven PxC a les municipals pel seu rebuig a la immigració, a les altres eleccions votaven partits catalanistes o independentistes. I aquests antics votants de PxC difícilment donaran el seu vot a un partit que vol tancar TV3, capgirar el model lingüístic escolar i dissoldre la Generalitat. Entre altres coses, això posa en dubte que a Olot l'exregidor Nacho Mulleras –que fins al 2010 militava a Democracia Nacional-, aconsegueixi amb la sigla de Vox tornar a entrar a l’ajuntament de la capital de la Garrotxa.

El qui sí sortirà beneficiat de l’entrada del que quedava de PxC a Vox és Josep Anglada. Després de ser expulsat del partit es va presentar a les passades municipals per Plataforma Vigatana i va mantenir la seva acta de regidor. Ara, amb la sigla Som Identitaris vol presentar candidatures a diversos municipis amb el seu discurs xenòfob i contrari a la immigració però mostrant un perfil més catalanista, oposant-se a les propostes de Vox contra l’estat autonòmic i la llengua catalana. Precisament per evitar que Anglada intenti recuperar la sigla de Plataforma per Catalunya, en el congrés de dissolució de demà s’acordarà transformar el partit en una fundació o associació amb el mateix nom.


Llegeix el comunicat de PxC 
 
ACTUALITZAT! : PxC No es va dissoldre el març de 2019, sinó el gener de 2021, quedant José María Lora Pastor, pare de Mónica Lora com president i María Elena Gestoso Sábada, parell d'August Armengol, com secretària general

dilluns, 7 de gener del 2019

LÓPEZ DIÉGUEZ DESMIENTE SU PASO A VOX EN UN MOMENTO QUE EL PARTIDO DE ABASCAL Y ORTEGA SMITH DEJA SIN ESPACIO AL RESTO DE GRUPOS ULTRAS, SOCIAL-PATRIOTAS O IDENTITARIOS. Vox anuncia que ya ha creado grupo en Mataró con críticas a aquellos que procedentes del PP o PxC "querían entrar para seguir viviendo de la política", cosa que podría entenderse como una referencia a Mònica Lora. PxC se reune este sábado para debatir su entrada o coalición con Vox. La coalición Vox la descarta y la entrada será con menos garantías de que los ex-PxC encabecen listas, por la cercanía electoral y la demora de PxC en tomar la decisión

l

En un momento que Vox, tras la obtención de doce escaños en Andalucía, está dejando sin espacio al resto de grupos de ultraderecha, y que militantes históricos y simpatizantes del área ultra, socialpatriota o identitaria (cada qual que la defina como quiera!) están ingresando en Vox de cara a la creación de grupos locales y provinciales, para formar parte de las listas municipales, autonómicas y europeas, y que coaliciones como ADÑ, ven como pierden militantes y no encuentran los apoyos económicos que esperaban, Rafael López Diéguez, el presidente de Alternativa Española (AES), que forma parte de la coalición ADÑ, ha dejado claro mediante una entrevista publicada en el digital Hispanidad.com que no piensa pasarse a Vox.
Y para ello arremete contra Vox por la ambiguedad de dicho partido en cuestiones como el aborto y el matrimonio homosexual. Y concluye que "por ello, no apoyaré con mi voto a ningún proyecto político que no defienda el fin de la UE y la vuelta a un concierto de Patrias que defiendan la independencia e identidad de cada una de ellas, además de la justicia social y las raíces cristianas de Europa. Esta es la razón de que mi apoyo y el de AES estará con la coalición euroescéptica ADÑ, donde se defienden todos los Principios a los que me vengo refiriendo". López Diéguez es abogado y yerno del fallecido Blas Piñar López.

ADÑ está formada por Democracia Nacional, Falange Española de las JONS (Norberto Pico), La Falange-FE (Manuel Andrino) y Alternativa Española (AES). Coincidiendo con el ingreso de DN en ADÑ -hitóricamente alejada Democracia Nacional de las posturas más moderadas de AES- algunos dirigentes de DN, como su fundador Manuel Canduela, dimitió y abandonó el cargo, a la vez que otros miembros del partido, como el delegado en Catalunya, Albert Bruguera, fue cesado. Bruguera fue reemplazado por el exmilitante del MSR, Ramón Corpas, que asumió la coordinación o dirección de DN en la provincia de Barcelona, pero Corpas hace un mes dejó el cargo.
(Me han llegado informaciones sin confirmar que el motivo de la dureza de López Diéguez hacia Vox, es que Vox ha rechazado que él entrara el partido) 

VOX ANUNCIA QUE HA CREADO GRUPO EN MATARÓ "DESCARTANDO PARÁSITOS QUE QUERÍAN SEGUIR VIVIENDO DE LA POLÍTICA"

José María Pérez Garrido, ex militante del PP, que también fue miembro de Vox en 2014 y 2015, ha anunciado hoy la creación del grupo de Vox en la comarca barcelonesa del Maresme. Lo significativo de sus declaraciones a La Vanguardia es que afirma que presentarán candidatura en Mataró y que para formar el grupo de Vox en el Maresme,  “hemos tenido que rechazar a muchos parásitos y desmentir a muchos candidatos falsos”. Personas procedentes de otras formaciones políticas, como PP, Plataforma per Catalunya o Ciudadanos “que pretendían seguir viviendo de la política”
Como es sabido Plataforma per Catalunya lleva dos meses demorando su ingreso en Vox, aspirando a una improbable coalición de igual a igual entre Vox y PxC. Antes de las elecciones andaluzas PxC se reunió con dirigentes de Vox, proponiéndo PxC una coalición o la integración de PxC en Vox, a lo que Ortega Smith respondió que les ofrecían que entraran en bloque a Vox, pero que primero debían romper con la España 2000 y la federación Respeto, cosa que PxC acordó por unanimidad en la Ejecutiva del 1 de diciembre, el día anterior a las elecciones andaluzas. Vox pidió que a continuación disolverieran Plataforma per Catalunya, dado que no puede haber doble militancia.
Más allá de argumentar los dirigentes de Plataforma que la disolución del partido no era conveniente al tener diversas causas penales abiertas y un pleito por la vía civil contra Josep Anglada, a quién acusan de apropiarse de fondos del partido, PxC exigió para disolver su partido, garantías a que determinados miembres de PxC, entre ellos la secretaria general, Mónica Lora, que es concejal en Mataró, pudieran encabezar la candidatura de Vox en sus municipios. Al no obtener PxC la garantía de que sus dirigentes podrían encabezar las listas en los muncipios que tienen presencia, dicha integración se ha demorado y, a medida que se acercan las elecciones (estamos a tres meses de la fecha de presentación de candidaturas), la situación de PxC empeora, no sólo porque ya hay más gente en los grupos locales de Vox, sinó también porque los dirigentes de Vox están centrados en cuestiones de más caldo como las negociaciones con el PP para la investidura en Andalucía, la aprobación de los programas electorales y la consolidación de los grupos provinciales y locales, haciendo casi irrelevente la negociación para el encaje de, como mucho, un centenar de militantes de PxC y ocho concejales. Por poner un ejemplo, si los dos concejales de PxC de Salt, el de Sant Miquel de Fluvià y el grupo, ahora sin representación de Olot, que lidera Nacho Mulleras, se hubieran integrado en Vox hace un mes, hubieran sido el núcleo fundador de Vox en la demarcación de Girona, pero ahora ese núcleo ya existe y más gente habrá delante de ellos como lo hagan en febrero. La opción de la coalición resulta poco probable. Y evidentement no es lo mismo económicamente ser cabeza de lista y concejal portavoz del grupo municipal en una ciudad -con dedicación exclusiva-, que ser el número tres de la lista, cobrando sólo 400 euros al mes más las dietas por cada pleno y comisión informativa.
Así están las cosas, y el próximo sábado PxC celebra otra reunión de su Ejecutiva para debatir qué hacer. Pero el tiempo pasa y muchos militantes o exmilitantes de PxC ya se han pasado por su cuenta a Vox, conscientes de que, cómo más se demore la decisión, en peores condiciones se hará la hipotética integración de los miembros de PxC en Vox. 
Ortega Smith y Mónica Lora en Girona, hace un mes (foto: Q Sallés)


dilluns, 10 d’octubre del 2016

NOVES AMENACES AL FOTOPERIODISTA JORDI BORRÀS. Ha aparegut una pintada contra la seva vida al lloc de Mataró on avui ha fet una xerrada


Aquest matí ha aparegut una pintada a la llibreria "Buc de Llibres" de Mataró, amb el text "Jordi Borràs, Muerto", hores abans que el periodista antifeixista fes a la mateixa una xerrada organitzada per la CUP, amb motiu de la celebració del 12 d'octubre. 
Borràs, autor de llibres com "Plus Ultra, crònica gràfica de l'espanyolisme a Catalunya" o "Desmuntant Societat Civil Catalana", ja ha estat amenaçat reiterades vegades per grups ultres. Precisament dimecres farà un any que des de la tribuna de l'acte ultra del 12 d'octubre a Montjuïc Pedro Chaparro, Vicepresident de Democracia Nacional, va demanar a qui se'l trobés que l'agredís perquè marxés,  i per aquest motiu la Fiscalia demana per Chaparro 5 anys de presó.
Aquesta última amenaça cap al fotoperiodista han motivat nombrosos twits de suport a la seva persona, dels que destaca el del President de la Generalitat, Carles Puigdemont. Evidentment jo també li dono el meu suport

La xerrada s'ha celebrat sense problemes i hi hamn assitit més de cent persones.(Foto obtinguda de twitter)

Amenaces similars s'han fet aquests útims tres anys contra Borràs, sovint la nit abans del lloc on l'endemà feia una xerrada o presentació de llibres.
 Borràs porta anys retratant, estudiant i analitzant la ultradreta

dissabte, 4 de juliol del 2015

EL NOMENAMENT D'ARMENGOL COM A PRESIDENT, NO ACLAREIX QUI SERÀ EL NOU LÍDER DEL PLATAFORMA. PxC ASSUMEIX EL PROCÉS DE CONFLUÈNCIA AMB ESPAÑA2000. Absència d'Ordóñez, Francisoud, Fuentes, Montero i Martí a la nova executiva i hi ha hagut insults i escridassades

Tot i que fins fa uns dies, el regidor del Vendrell, August Armengol, havia repetit que no tenia cap interès en assumir la presidència de PxC, en el congrés que Plataforma per Catalunya ha celebrat avui a Mataró, Armengol ha estat proclamat com el nou president del partit. 
PxC tenia fins fa un any i mig, quan Anglada va ser destituït, un funcionament presidencialista. És a dir Anglada, com a president, era el màxim líder del partit, deixant molt poc espai pel Secretari General, Robert Hernando. En destituir a Anglada, el càrrec de president va ser ocupat per Xavier Simó, però el lideratge i la representació pública del partit va ser assumida totalment pel Secretari General, R Hernando que, tot i qüestionar-se per part de la militància la seva gestió, continuarà ara en el càrrec. Donat que Armengol argumentava que la seva dedicació professional a la medicina, tant en l'àmbit privat com públic, i el fet de presidir el grup municipal de PxC a l'ajuntament del Vendrell, li impedia assumir el màxim lideratge del partit, caldrà veure si la figura del president serà ara la principal cara visible i mediàtica del partit, com feia Anglada, o si es quedarà en un segon pla, deixant aquest paper al Secretari General, Robert Hernando.  
 
Intentarà Armengol assumir com a nou president, un protagonisme similar al que tenia Anglada, o deixarà que Hernando (foto de sota) continuï sent la imatge pública?
 


El congrés, en el que s'han donat moments de forta tensió amb escridassades i insults, hi han  assistit una cinquantena de militants, i s'ha celebrat després d'unes setmanes que el partit ha viscut una sensació de desconcert i desbandada, a causa de l'enfonsament electoral del 24 de maig, tant de PxC, com dels seus socis espanyol de Partido X La Libertad. En el congrés del Partido X la Libertad, celebrat a Madrid dissabte passat, es va acordar iniciar un procés de confluència amb España 2000, partit que ha tret molt bons resultats a la comunitat de Madrid i a partir d'octubre serà liderada pel regidor d'Alcalá, Rafa Ripoll. 
PxC també ha acordat sumar-se aquest procés de confluència dels partits ultres, identitaris-populistes o social-patriotes, en el que hi participarà PxL, PxC, Alternativa Municipal Española del Escorial (defensa el manteniment del caire franquista del Valle de los Caídos) i España 2000. Aquestes negociacions de cara a fer una nova sigla o federació no començaran de fet, fins després  que España 2000 faci el seu congrés a l'octubre. 
El nou Consell Executiu de PxC aprovat avui, no hi són dirigents de pes que sembla que haurien abandonat el partit o que han demanat quedar només com a militants de base. Així no en formen part els ex regidors i fins fa un mes portaveus del grups municipals de L'Hospitalet de Llobregat, Daniel Ordóñez -que abans de les municipals sonava com a possible nou Secretari General-, ni de Santa Coloma de Gramenet -Juan Gómez Montero-, ni de Sant Adrià del Besos, Menchu Martí. Tampoc hi són els ex regidors de Manresa, Albert Pericas i Sebastià Llort, ni l'ex Secretari General i home fort a Osona després de la destitució d'Anglada, Joan Carles Fuentes, ni el militant ultra històric, Carlos Francisoud. 

 El nou consell executiu de PxC aprovat avui és aquest: 
August Armengol (regidor del Vendrell), President.
 Xavier Simó, conseller assessor i tresoreria, 
Mònica Lora (regidora de Mataró) vicepresidenta i secretària d'afiliacions, 
Joan Garriga vicepresident i secretari jurídic, 
Robert Hernando (ex regidor d'Igualda) - Secretari General,
Sergi Fabri (regidor de Salt) Secretari d'Organització,
David Parada (exregidor de St Boi de Llobregat) - Secretari d'Acció Política, 
Jaime Padilla Secretari de Gestió Municipal, 
Josep Maria Enguix - Secretari de Comunicació
Vocals: Sergi Balcells, Albert Tafalla, Eduard Pallerola, Ignasi Mulleras, Joan Carrasco  (regidor del Vendrell), Francisco Pastor, Rafael Herrera, Siquem Cobacho, Carlos Oliva, Joaquín Díez, Judith Da Silva, Soledad Díaz, Pep Sort i Javier Hernández. Al setembre es nomenaran els delegats territorials.
PxC se suma al procès de negociacions amb España2000 que liderarà el regidor d'Alcalá de Henares, Rafa Ripoll. A la imatge parlant a la televisió irianiana-venezolana en castellà, HispanTV, com a expert en el Pròxim Orient

ANGLADA DENÚNCIA AL CONSELL EXECUTIU DE PxC PER CONTINUAR UTILITZANT L'ESLÒGAN "PRIMER ELS DE CASA" QUE ELL TÉ REGISTRAT
 Si ja resultava difícil fer un seguiment de totes  les denúncies creuades entre el regidor de Vic, Josep Anglada, i el seus excompanys de PxC, ara se n'ha afegit una més, donat que Anglada després de registrat com a pròpia la marca "Primer els de casa" i comunicar-ho a la direcció de PxC, els ha denunciat per continuar utilitzant una marca o eslògan del que ell és propietari.




dilluns, 1 de juny del 2015

L'ÚLTIM REGIDOR DE PxC D'UN PERÍODE CONVULS. Dimecres 10 de juny prendrà possessió de l'acta de regidor de Mataró, José María Giménez, per ocupar per 3 dies el lloc que va deixar vacant Carles Fontbona. Giménez entrarà com a no adscrit en estar enfrontat amb M.Lora

Encara que podria semblar un acudit, en el ple de tancament de mandat de l'Ajuntament de Mataró que se celebrarà el dimecres 10 de juny, en el que el consistori sortint ha d'aprovar l'acta de l'anterior ple, es nomenarà com a nou regidor (per tres dies) a  José María Giménez Marín per ocupar el lloc que va quedar vacant el passat 9 d'abril, quan va dimitir el regidor de Plataforma per Catalunya, Carles Fontbona, al que Mònica Lora havia comunicat setmanes abans que no comptava amb ell per la llista de les eleccions del 24 de maig. 
La persona que ocuparà el lloc, José M Giménez, es un dels membres de la comunitat gitana de Mataró que van entrar a PxC, en entendre que l'ajuntament socialista afavoria als magribins a l'hora de donar nous permisos pels "mercadillos". Però Giménez fa més d'un any va trencar amb Mònica Lora, així que entrarà com a regidor no adscrit, al costat del regidor exPxC, Juan Gabriel Ponce, també no adscrit. 
Ponce en deixar PxC va denunciar "la manca de transparència de Mònica Lora pel que fa als comptes del Grup Municipal", la qual té dedicació exclusiva com a regidora de l'oposició, "amb un sou anual brut de 37.800 euros, a més de les dietes per assistència a plens, i l'assignació de consellera comarcal". Ponce es va queixar diverses vegades de l'opacitat amb la que, des del seu punt de vista, es gestionen els 3.000 euros mensuals del Grup Municipal de PxC, més l'assignació de 6.600 euros anuals per haver obtingut tres regidors. Per la seva banda Lora va acusar a Ponce d'afavorir al PP.
Fa dos mesos, en dimitir Fontbona la portaveu del grup i cap de llista, Mònica Lora, em va dir  que "la llista de l'any 2011 va ser feta de manera precipitada i això va ser un error, que no repetirem". 
A les eleccions del passat dia 24, PxC va obtenir només una regidora, Mònica Lora, front els tres de 2011. El nou consitori es constituirà el dissabte dia 13 al migdia. Lorà serà també a partir del dia 13 de juny l´única representant municipal a la demarcació de Barcelona, front els 47 que va obtenir fa 4 anys.

 José M Giménez, ocuparà el lloc del regidor de PxC, Carles Fontbona (esquerra), que va dimitir fa dos mesos, però serà no adscrit, a l'igual que Juan G Ponce (a la dreta de la foto). Dels tres regidor que va obtenir PxC el 2011, ara només n'ha obtingut una, Mònica Lora, que serà l´únic càrrec electe de PxC de tota la demarcació de Barcelona  
J M Giménez
ACTUALITZAT 10 de juny: 
A sota imatge de la pressa de possessió de l'acta de regidor de José M Giménez.
Tot i que els regidors que no repetirien en no haver-se presentat o no haver estat escollits, van intervenir per acomiadar-se, ell no ho va fer.
Acabat el ple es va fer la foto de tot el consitori sortint 




 

dimecres, 8 d’abril del 2015

DIMITEIX EL REGIDOR DE PxC DE MATARÓ CARLES FONTBONA. AL GRUP MUNICIPAL NOMÉS HI CONTINUARÀ MÒNICA LORA, DONAT QUE J.G PONCE VA PASSAR A NO ADSCRIT EN DONAR SUPORT A ANGLADA. EL SEGÜENT DE LA LLISTA, J.M. GIMÉNEZ, ENTRARÀ COM A NO ADSCRIT

En el ple municipal de Mataró de demà es farà efectiva la renúncia a l'acta de regidor del número tres de la llista de PxC a la capital del Maresme, Carles Fontbona. Un cop es comuniqui la renúncia a la Junta Electoral, aquesta proposarà al quart de la llista, Josep Maria Giménez, per ocupar el lloc vacant els dos plens que resten fins que es constitueixi al juny el nou consistori.
Giménez és uns dels membres de la comunitat gitana del Maresme que va entrar a la candidatura de PxC, i actualment està allunyat de la línia de la direcció de PxC, pel que prendrà possessió de l'acta com a regidor no adscrit, condició que també té des del mes de juliol el número dos de la llista, Juan Gabriel Ponce.  La candidatura de PxC a Mataró de 2011 i encara més la de 2007 tenia molts membres d'ètnia gitana amb cognoms com Pubill (familiars de Pere Publill Calaf, "Peret"), Heredia i Giménez. Per una part dels gitanos de Mataró els ajuntaments del Maresme els perjudicava, en donar permisos de venda als mercadillos a magribins.
Ponce va ser expulsat del PxC quan va donar suport a Josep Anglada després que aquest fos destituït de la presidència del partit.  No obstant podria passar que per l'acumulació de feina de la Junta, en estar en període electoral, no respongui a temps i Giménez no pugui prendre possessió de l'acta de regidor.  Però sigui com sigui, PxC, que va obtenir tres regidors, acabarà el mandat només amb un, la cap de llista Mònica Lora, que tornarà a encapçalar la candidatura.

Si bé Fontbona no ha explicat els motius pels que plega, el regidor Ponce ha fet públiques de manera reiterada les seves discrepàncies amb PxC, no només pel que fa a l'expulsió de Josep Anglada, sinó, també per "la manca de transparència de Mònica Lora pel que fa als comptes del Grup Municipal".  Ponce denuncia la manca de transparència de Lora, que té dedicació exclusiva com a regidora de l'oposició, amb un sou anual brut de 37.800 euros, a més de les dietes per assistència a plens, i que també controla els 3.000 euros mensuals del Grup Municipal de PxC, més l'assignació de 6.600 euros anual per haver obtingut tres regidors.  Lora també és  i cobra com consellera comarcal.
Mònica Lora m'ha respost a aquestes acusacions dient que ella desconeix "quina queixa ha de tenir en Ponce sobre les retribucions que té el grup municipal i ella com a portaveu, ja que tots els grups cobren en igualtat de condicions". Lora diu que tampoc entén "perquè barreja el que cobro com a portaveu a l'Ajuntament que és un sou que no va ser aprovat mi. Segurament perquè  voldria cobrar de portaveu, perquè ell està en política per diners i això ho va demostrar quan es va quedar regidor no adscrit" quan va ser expulsat. Lora afegeix que "que tothom sap  que destino cada mes un tant per cent del que cobro al partit i un altre tant per cent a causes socials per a famílies exclusivament autòctones de Mataró". I afegeix que els comptes del grup municipal, "auditats pel partit i la junta local que la formen 10 persones, sempre han estat a disposició de tots els militants de Mataró, i quan hi hem volgut ensenyar, ell sempre ha donat llargues". Segons Lora darrera de les queixes de Ponce hi ha la voluntat d'afavorir al PP.

Ponce nega que estigui en política per diners i afirma que ell anava a la majoria de comissions i consells municipals, "com els de participació, econòmic i social, els d'afectas per les preferents de Caixa Laietana, el de mobilitat, i a moltes Juntes de Portaveus prèvies als plens, on qui hi van són els caps de grup". I afegeix, "Lora critica la casta, però ella políticament parlant, és com la casta i una jeta, i és fals que m'hagi volgut ensenyar el comptes, si bé és cert que un cop va dir que me'ls mostraria si signava davant notari un compromís de confidencialitat".  

Lora m'ha dit a mi "que reconeix que la llista de l'any 2011 va ser feta de manera precipitada i això va ser un error, fet constatat pel succeït amb el regidor Ponce, segon de la llista,  i Josep Maria Giménez, el quart". I ha afegit que ara la llista del maig "no pasarem gent com Ponce i Giménez"

A l'esquerra de la imatge, el regidor dimissonari, C Fontbona. A la dreta J G Ponce, ara no adscrit. Al mig la portaveu de PxC i única regidora que conserva el partit, Mònica Lora

Mataró va ser un cas més dels municipis en que els PSC va perdre fa quatre anys l’alcaldia per la irrupció de PxC, que va obtenir tres regidors. Així CiU obtingué 11.121 vots, el 24,87% i 8 regidors –en tenia 7—, el PSC 10.018, el 22,41% i 8 regidors —en tenia 11—,  el PP va pujar de 5.632 vots, un 14,19%  i 4 regidors  a 6.884,  un 15,40% i 5 regidors; PxC va entrar amb 4.684 vots i el 10,48% i 3 regidors, mentre Iniciativa es mantindria en 2 i la CUP en 1. ERC va perdre el dos que tenia i va quedar fora del consistori. Donat que en la votació d'investidura cap candidat va obtenir la meitat més un dels dels regidors, va ser nomenat alcalde el convergent Joan Mora amb només 8 dels 27 regidors, en ser la llista més votada pels ciutadans. 
Ara es creu que el mapa polític mataroní canviarà dràsticament, donat que ERC, que va quedar fora del consistori fa quatre anys, va ser la força més votada a les últimes eleccions. Poden entrar noves formacions emergents i, personalment, crec que PxC baixarà força.

diumenge, 22 de febrer del 2015

PxC ANUNCIA QUE ES PRESENTARÀ A MÉS DE 85 MUNICIPIS

Mentre el projecte de Plataforma Democràtica per Catalunya, pendent del seu primer congrés i la marxa de Jaume Farrerons, sembla que no acaba de cuatllar (Anglada segurament es presentarà a Vic per Plataforma Vigatana), Plataforma X Catalunya va celebrar ahir a Mataró el seu Consell Nacional, anunciant que ja té tancades candidatures a 85 municipis catalans. Fa quatre anys es va presentar a cent, i va obtenir 67 regidors. 
Tot i que al menys 20 del 67 regidors que va obtenir ja no continuen a PxC, ha recuperat al fundador de PxC, Mateu Figuerola, regidor de Cervera que fa sis anys va deixar PxC enfrontat amb Anglada i amb altres membres que continuen a la direcció actual.
Actualment Josep Anglada i la direcció de PxC tenen una dotzena de querelles i denúncies creuades, sigui per la legalitat de la destitució d'Anglada,  per la difusió de mails personals del fundador de PxC, per la suposada apropiació de diners per part d'Anglada, o pel suposat intent de provocar un accident de trànsit a Anglada, fet pel que el Secretari General, Robert Hernado i altres membres de l'executiva tenen una ordre d'allunyament i estant imputats per conspiració per atemptar contra càrrec públic.
Tot i que en el comunicat difós avui, afirmen que esperen superar el 67 regidors alguns dirigents i regidors de PxC reconeixen en privat que part dels seus votants, sobretot a les ciutats, poden decantar-se ara per Podemos o Ciutadans en haver sortit la immigració de l'agenda política i mediàtica. D'aquí potser l'interés d'impulsar o sumar-se al moviment islamòfob PEGIDA que ja ha anunciat una propera manifestació o acte públic a Catalunya.   PxC està agermanada o federada al Partido X La Libertad de J María Ruiz Puerta, últim president de la neonazi CEDADE i advocat de Manos Limpias contra Garzón

A Vic i a altres municipis com Esparreguera, també es presentarà SOM Catalans, impulsada per ex dirigents de PxC favorables a la independència de Catalunya