Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mónica Lora. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mónica Lora. Mostrar tots els missatges

dimecres, 7 de maig del 2025

Vox i el nou grup supremacista "Deport Them Now" mobilitzen un centenar de persones a Mataró. La protesta era per condemnar els aldarulls i incidents de fa un mes, però demanava el tancament de centres de menors i deportacions d'immigrants sense papers



Un centenar de persones es van manifestar ahir dimarts 6 de maig al barri de Cerdanyola de Mataró. Manifestació convocada per Vox i el nou grup ultra Deport Them Now (Deportem-los), amb vinculacion al grup internacional amb  el mateix nom. Alguns dels membres d'aquest grup provenen del grups espanyolistes del Maresme que actuaven durant el procés i algun també a grups desapareguts com Bastión Frontal, els cercles ultres de Sabadell i altres grups neonazis. Alguns van manifestar-se encaputxats o vestint uniforme militar. 
La manifestació va estar encapçalada per la diputada i regidora Mònica Lora i pel també regidor de Vox a Mataró, José Casado. El 22 de març passat Vox i Deport Them Now van convocar una manifestació a Terrassa

                       

Fotos de R.G. El Capgròs de Mataró. Veiem la diputada i regidora de Vox, Monica Lora i el regidor José Casado portant el megàfon


 
El mebres de Deport Them Now, alguns dels qual havien militant a Bastión Frontal, grups arrenca llaços gropc i grups neonazis. 



Convocatoria de la manifestació de fa un mes i mig a Terrassa
        
Imatge de la manifestació davant l'Ajuntament de Terrassa el 22 de març
                                                 
                           Convocatòri de Vox i DTN a la Plaça Kennedy de Barcelona  

dimarts, 31 de gener del 2023

El Jutjat Penal de Reus arxiva definitivament la causa contra 11 ex dirigents de PxC que havien de ser jutjats per la propaganda electoral de 2011, amb els mateixos arguments que el TSJ ja va arxivar el cas pels ex dirigents de Plataforma, Mónica Lora i Joan Garriga, actualment aforats en ser diputats de Vox. Josep Anglada, que ca ser inhabilitat per un altre cas fa quatre anys, espera ara tornar a entrar a l'ajuntament de Vic

 

Josep Anglada sortint del jutjat de Reus, que va centralitzar el cas, el desembre de 2013 acompanyat de l'advocat Fernando Oriente i el cap de llista de PxC a Reus, Albert Tafalla

 

Tal com ja es preveia, la jutge titular del Jutjat Penal número 1 de Reus, María del Prado Escoda, ha decidit arxivar definitivament el cas per la campanya electoral de Plataforma per Catalunya de les municpals de 2011, en la que PxC va adjuntar la còpia d'un suposat xec de euros que suposadament la Generalitat donava a cada immigrant 4000 euros. La vista oral prèvia a l'arxivament definitiu, va tenir lloc el passat dijous 12 de gener, en la que els advocats del 11 acusats van demanar que s'arxivés el cas en coherència amb el que havia decidit el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en relació als dos imputats aforats que actualment son diputats al Paralement de Catalunya per Vox, Joan Garriga i Mónica Lora.

La jutge justifica la seva decisió en el que ja va dir el TSJ en relació en que l'acusació s'havia fet de manera solidaria cap les 13 persones que el juny de 2011 eren membres del Comité Executiu de PxC, sense atribuir la responsabilitat del contingut i redactat de la campanaya electoral i de la idea d'ajuntar una còpia dels suposat xec de 4.000 euros. Una propaganda electoral que va ser denuncaida per diversos partits i institucions, centralitzant-se el cas als jutjats de Reus en ser l'associació Watani la primera que ho denuncià. Quan Josep Anglada va ser destutuit i expulsat de Plataforma ja va declarar al jutjat de Reus que ell no havia estat autor del contingut de la camapanya donat que aixó ho delegava en altres persones. I aquesta inconcreció per atribuir la reponsabilitat de certes afirmacions del tríptic electoral i de l'autoria del fals xec ha estat l'argument per arxivar definitivament la causa. En la resolució d'arxivament la jutge desestima la petició d'alguns dels imputats de condemnar a costes a l'advocat quede l'acusació particular Hilal Tarkou de l'associació Watani.

 Alguns dels 13 acusats com August Armengol o Daniel Ordóñez van deixar la política fa temps. Ordóñez és ara Cap de Vigilància Aduanera a Madrid i Armengol està centrat amb la seva professió com a pediatre. Altres com Josep Anglada i Marta Riera, que va ser expulsats de PxC, pensen presnetar-se a les properes eleccuins municipals per Som Identitaris. I altres Nacho Mulleras, Miguel Ángel Chiquillo, David Parada, Mónica Lora i Joan Garriga són a Vox, si bé només aquest dos útims són diputats. 

Josep Anglada que va ser inhabilitat fa quatre anys, per les amenaces per twitter al fill del periodista Josep Coamajoan, pensa tornar a presentar-se a les municipals a la ciutat de Vic.

Mònica Lora i Joan Garria, són aforats en ser diputats de Vox



 

divendres, 12 de març del 2021

VOX JA ÉS AL PARLAMENT. No repetim els errors

 
    


El Parlament de Catalunya té des d'avui onze diputats d'un partit ultra, Vox. Dos que van intentar entrar-hi el 2010 amb Anglada i Plataforma de Catalunya, Mónica Lora i Joan Garriga, ho han aconseguit avui amb Vox. L'operació de liquidació de PxC els hi ha sortit bé. Un altre va ser diputat fa cinc anys i mig durant una setmana amb el PP, i va dimitir sense explicar el perquè. I amb el mig centenar de simpatitzants que els acompanyaven han desplegat la pancarta "Ja hem passat!" com a resposta als que cridaven als seus actes "No passaran!". Aquestes últimes setmanes Vox ha fet un petit gir d'estratègia i deixant enrere l'al·lèrgia a la llengua catalana i la senyera que tenen Ignacio Garriga, Alberto Tarradas i Jorge Buxadé, ja porten la bandera catalana al costat de l'espanyola i utilitzen el català juntament amb el castellà, com hem vist amb la pancarta que han desplegat a la porta de la parc de la Ciutadella, o com es va veure en l'acte de final de campanya d'avui fa quatre setmanes a la Plaça Artós.

 Onze diputats són molts, i ja vaig dir reiterades vegades abans i durant la campanya que les contramanifestacions als seus actes que acabaven amb incidents i intervenció dels Mossos, eren un greu error que només aconseguia donar-los més publicitat i fer que guanyessin més vots. Les imatges d'avui d'una persona acostant-se a Santiago Abascal per parlar amb ell o per increpar-lo, apartat i reduït no sé si per seguretat privada de Vox, o pels Mossos d'Esquadra, i també per coneguts militants, com José Casado, el que fora dirigent dels Segadors del Maresme, agafant-lo pel coll, victimitzen el partit. I com continuïn produint-se imatges com aquesta, només aconseguiran generar més victimisme i empatia cap a Vox de persones que en altres ocasions havien votat el PP o Ciudadanos i de joves que voten per primera vegada.

 Junts, ERC, la CUP, Comuns i PSC han pactat fer un cordó sanitari a Vox i evitar caure en les seves provocacions, i no deixar que Vox acapari els debats i les normals diferències que hi haurà entre els partits. És una bona iniciativa però cal veure ara com es porta a la pràctica, a la que lamentablement no s'han sumat Ciutadans ni el PP. I afortunadament l'aritmètica parlamentària no dóna de moment als onze vots de Vox, la clau per aprovar o rebutjar el que proposi el Govern o els grups d'oposició.

Ara caldrà veure com són les intervencions d'Ignacio Garriga, que a la campanya ha dit amb plena impunitat coses com que els barris son "estercoleros multiculturales", que si ho hagués dit Albiol, potser ja estarien a la Fiscalia. I també veure com actua el número dos per Barcelona, Antonio Gallego Burgos, que com a regidor del PP al Prat de Llobregat,igualava o superava a Albiol amb la seva demagògia vers la immigració.  Gallego ha estat també diputat al Congrés i va ser durant només una setmana diputat del Parlament l'octubre de 2015, en començar l'XI legislatura. Després de prendre possessió de l'acta, va dimitir per un motius que no se sap si van ser només discrepàncies personals o ideològiques i estratègiques amb Enric Millo i la direcció del partit.

Esperem que el PSC, ERC, Junts, Comuns i la CUP evitin caure en el seu joc i les seves provocacions en temàtiques com immigració, terrorisme, avenços de la dones, igualtat i persones LGTBI. Però si els partits majoritaris no són capaços de governar uns, i de fer oposició altres, i la legislatura embarranca, pot créixer també el sentiment antipolítica. I és en aquest altre espai on Vox, com totes les ultradretes i els populismes poden aconseguir més vots. Sembla probable que els tres diputats del PP i els sis de Citadans aniran de piròmans per competir amb Vox. Però si la legislatura resulta estèril per la impossibilitat d'uns i altres d'arribar acords, sigui per estar anclats alguns en l'indepentisme màgic que saben que ara per ara no porta enlloc, o perque altres no siguin capaços de dir en veu alta que la repressió de l'1 d'octubre i la persecució judicial va ser injusta i desproporcionada, sigui pels vetos d'uns partits a altres, Vox continuarà creixent.      

                        

Els onze diputats de Vox   

 


dilluns, 14 de setembre del 2020

La candidatura de l'exdirigent de PxC, Juan Garriga, proclamada guanyadora de les "primàries" de Vox a Barcelona en no haver recollit el 10% d'avals de militants les altres dues candidatures discrepants. Tres ex-PxC i un ex-MSR al cap de munt de la direcció provincial: Garriga, Mónica Lora i Jordi de la Fuente. Finalment només hi haurà primàries a 7 províncies, i a Madrid també ha quedat proclamada guanyadora, com a candidatura única, l'oficialista de Rocío Monasterio



Després de la purga de fa un any, que la cúpula de Vox, liderada pel president Santiago Abascal va dissoldre molts dels comités provincials, escombrant a destacats militants que l'havien acompanyat des de les "províncies" durant la travessia del desert d'entre 2015 i 2018, es va anunciar per sorpresa el passat 1 de setembre que es convocaven eleccions primàries per les direccions provincials a totes aquelles províncies que tinguessin 500 afiliats o més. 
Dissabte s'acabava el termini per presentar els avals que, en principi havien de ser del 10% dels militants, però si cap candidatura aconseguia aquest 10%, amb un 5% n'hi havia prou. I si ningú aconseguia el 5%, amb un 3% n'hi havia prou. Això volia dir que si una candidatura, que seria la oficialista, aconseguia el 10%, i les altres no arribaven a aquest percentatge, només la del 10% seria vàlida.
I així a ha passat a la majoria de províncies, com s'ha vist en el llistat de candidatures proclamades que ha comunicat a la militància avui el Comité Electoral del partit.  A Barcelona només s'ha acceptat la candidatura liderarada pel president provincial en funcions, Juan Garriga, i a Madrid la de la diputada autonòmica, Rocío Monasterio. De de les 19 províncies on s'havien convocat primàries, només se celebrarán d'aquí deu dies a set: Alcant, Almeria,  Càdis, Jaén, Màlaga, Las Palmas i Valladolid. A Catalunya només s'havien convocat a Barcelona, donat que a Tarragona, lleida i Girona Vox no arriba als 500 militants. A Sevilla s'ha proclamat la candidatura de Javier Cortés Lucena, ex dirigent de Foros Sevilla i va sumar-se al projecte de Partido por la Libertad, PxL, de Ruiz Puerta i Josep Anglada.
A Barcelona no han aconseguit als avals per presentar-se a les primaries la candidatura de Jesús Rodríguez Pachón, actual coordinador de Vox a Terrassa, que és un dels crítics que continuava en el partit després de la purga de fa un any. Rodríguez va impugnar fa uns dies el procés d'avals i primàries al Comité Electoral del partit. I tampoc ha aconseguit els avals la candidatura de Sayde Chaling Chong, d'origen cubà, que pertany a la corrent "VOX Habla" liderada pel canari Carmelo Gonzáles als que no es va deixar entrar a l'assamblea celebrada a Madrid  el passat 8 i 9 de març d'aquest any. 

I aquest dies Sayde Chaling ha lamentat a les xarxes socials que els ex dirigenstde Plataforma per Catalunya, com Joan Garriga o Mònica Lora, als que qualifica de xenòfobs i imputats per delicte d'odi vers els immigrants,  s'hagin fet amb el control del partit i que formi part de la candidatura i de la futura direcció, com a Secretari d'Organització Jordi de la Fuente, exdirigent del partit nacional revolucionari o neonazi, MSR, partit que qualifica de negacionista de l'Holocaust.    

Sorprén en la biografia i currículum presentada del membres de la candidatura oficialista proclamada ja guanyadora de Juan Garriga, que omiteixin que Juan Garriga (abans Joan) era dirigent i membre del Comité Executiu de Plataforma per Catalunya  i Mònica Lora era la Secretaria General del partit fundat per Josep Anglada. També s'omiteix que Garriga, cosí i mentor del diputat hispà-guineà, Ignacio Garriga, va ser també número dos de la candidatura de Montserrat Nebrera per liderrar el PP l'any 2008. També s'omiteix el passat al Movimiento Social Republicano (MSR) de Jordi de la Fuente, i posteriorment d'aquest a Plataforma per Catalunya (PxC). Si mirem el fotomuntatge fet per l'equip de Juan Garriga de la proposta de direcció provincial que ha estat declarada guanyadora, tres exdirigents de PxC controlaran Vox a Barcelona: Juan Garriga, president, Mónica Lora, Secretària, i Jordi de la Fuente responsable o secretari d'Organització. Qui no ha militat a PxC és l'advocat Juan Cremades que serà vicepresident.
Els dos diputats als Congrés per Barcelona, Ignaco Garriga i Juan José Aizcorbe no estan a la direcció provincial (i d'autonòmica o reginonal no n'hi ha) i el tot poderós Jorge Buxadé, resident ara Madrid, desenvolupa el càrrec de portaveu nacional del partit.





Candidatures presentades:
Juan Garriga, Mónica Lora en el seu temps a PxC
 
Jordi de la Fuente al MSR, abans d'entrar a PxC
Rocio Monasterio, proclamada presidenta de Vox Madrid, en ser l'única candidatura que ha aconseguit els avals.
La candidatura del sector crític amb Abascal, "Vox habla" encapçalada per Sayde Chaling Chong no ha acosneguit el 10% d'avals. La de Jesús Rodríguez Pachón, actual coordinador de Vox a Terrassa, tampoc.





dissabte, 27 de juny del 2020

Un centenar d'ultres convocats per VOX i el Frente Nacional Identitario-Partido Nacional Socialista Obrero Español es concentren al monument de Colón en defensa de la hispanitat i contra les propostes d'enderrocar-lo. Vox no aconsegueix en nombre manifestants que esperava per encerclar l'estàtua




Un centenar de militants i simpatitzants ultres, convocats per Vox i pel Frente Nacional Identitario-Partido Nacional Socialista Obrero Español -principal impulsor de les contramanifestacions de la Meridana- que s'ha sumat a la convocatòria, s'han concentrat aquest migdia al monument de Colón en defensa de la Hispanitat i contra les propostes d'enderrocar-lo o reinterpretar-lo. Simultàniament mig centenar d'antifeixistes s'han manifestat intentant arribar a Colón, si bé el Mossos els han aturant a la part baixa de la Rambla.
El fet que hagi assistit menys gent de la que Vox esperava no ha permés fer l'encerclament de tota la base o rotonda al voltant del monument.
El primer en intervenir ha estat Javier Barraycoa, impulsor principal impulsor o cara coneguda del Club Empel i de Somatemps, que ha parlat de les estàtues del peu del monument com la de Pere Margarit, Ferrer de Blanes i Lluís de Sant Àngel, i ha lloat els valors i el llegat de la Hispanitat. Tot seguit el dirigent de Vox, Juan Carlos Segura, ha defensat l'obra de la conquesta d'Amèrica que va portar la modernitat i va abolir la poligàmia de les tribus. Per la seva banda el president de Vox a la província de Barcelona, Juan Garriga, ha afirmat que els allà presents "som patrotes i defensem l'amor a la nostra terra, a diferència dels separatistes que només tenen odi". I ha qualificat la Hispanitat com "un projecte d'amor"del que se sentia orgullòs, que va portar les drets i la modernitat als pobles indígenes.  
En acabar s'ha escoltat l'himne d'Espanya i alguns manifestants ho han fet "brazo en alto"

Entre el participants hi havia a part de la cúpula orgànica de Vox a Barcelona i Girona -sense la presència dels diputats Ignacio Garriga i Juan José Aizcorbe, i d'una quinzena de membre del neonazi FNI-PNSOE, coneguts ultres com Raúl Macià, de Balsareny, -que va estar empresonat fa dos anys per motius aliens a la política, i alguns ex militants històrics de la ultradreta nacionalrevolucionària i del Casal Tramunatna. L'ex dirigent del MSR, Jordi de la Fuente, com sempre, anava amb el megàfon.


 Juan Garriga, president provincial de Vox
  Alberto Tarradas, Vox Girona, Mónica Lora, Secretaria provincial de Vox i ex Secretaria General de PxC, i Joan Garriga, president de Vox Barcelona 

  Javier Barraycoa

Juan Carlos Segura



  El Frente Nacional Identitario-Partido Nacional Socialista Obrero Español també ha concocat i ha estat present a l'acte






dijous, 16 de gener del 2020

La Fiscalia de Reus demana l'absolució de l'antiga cúpula de Plataforma per Catalunya que serà jutjada a Reus abans de l'estiu per la propaganda electoral de 2011. El cas ha anat de jutjat en jutjat des de fa 8 anys i s'ha arxivat i reobert diverses vegades. L'advocat de l'acusació demana 4 anys de presó per cada un. Alguns són ara màxims dirigents de Vox a Barcelona i Girona com Juan Garriga, Mónica Lora i Ignacio Mulleras.



Propaganda que va ser denunciada llavors a diferents jutjats per diferents persones e institucions, i després d'anades i vingudes d'un jutjat a la altre i diversos arxivaments, va quedar en el Jutjat Penal número 3 de Reus, en ser el primer on es va interposar la denúncia.
L'advocat de l'acusació, Hilal Tarkou de l'associacio Al Watani, demana per cada un dels catorze exdirigents la pena màxima de 4 anys de presó, i una multa de dotze mesos, a més d'inhabilitació per càrrec públic i sufragi passiu, per un suposat delicte d'incitació a l'odi, tipificat a l'article 510 del Codi Penal, amb el redactat i tipificació que hi havia abans de la reforma de l'any 2015. 
El passat 24 d'octubre el Jutjat número 3 de Reus va ratificar l'obertura del judici oral acordada a l'abril per un suposat delicte d'incitació a l'odi tipificat a l'article 510 del Codi Penal, en haver desestimat l'Audiència Provincial de Tarragona un nou arxivament de la causa que havien demanat els lletrats de PxC. En principi el judici s'hauria de celebrar abans de l'estiu.
 Mónica Lora ara Secretària  de la gestora provincial de Vox  

Juan Garriga, ara President de la gestora de Vox a Barcelona, al costat del seu cosí, el diputat Ignacio Garriga
Aquest cas que, com dic, cueja des de 2011, quan es van interposar diverses denuncies en entendre que incitava a l'odi, la violència i la discriminació donat que s'adjuntava amb la propaganda del partit la còpia d'un fals xec de 4.000 euros que la Generalitat o el Pacte Nacional per a la Immigració regalava a cada immigrant. El fals xec anava acompanyat d'un text que deia:“S'han repartit 4.000 milions d'euros els dos últims anys, cosa que "significa que dels teus impostos t'han tret 600 euros per persona per donar 4.000 a cada immigrant". 
Entre els 14 que se seuran a la banqueta dels acusats hi ha l'ara president de la gestora provincial de Vox, Joan Garriga, i la Secretària de la gestora, Mónica Lora i el delegat de Vox a Girona, Nacho Mulleras. També anirà a judici el fundador de PxC, Josep Anglada, expulsat l'any 2014 del partit. 
 Després de l'expulsió d'Anglada, PxC va entrar en una crisi que va motivar el seu enfonsament electoral a les muncipals de 2015 i l'entrada a Vox de part de PxC el febrer passat. Entrada a Vox, que van desplaçar als líders locals de municipis importants com L'Hospitalet de Llobregat a Mataró, cosa va provocar la marxa de part de la militància i el fet que Vox no obtingués cap regidor a la província de Barcelona. Juan Garriga, president de la gestora provincial de Vox és cosí del diputat Ignacio Garriga. 
 Josep Anglada sortint de declarar dels Jutjats de Reus per aquest cas
 L'advocat Hilal Tarkou, que porta l'acusació


   Ignasi  -o Nacho- Mulleras, ara president de la gestora de Vox a Girona


dijous, 7 de novembre del 2019

QUATRE MEMBRES DE VOX QUE VAN ANAR A LA LLISTA DEL CONGRÉS PER BARCELONA A L'ABRIL, INTEPOSEN AL JUTJAT DE GUÀRDIA DE MADRID UNA DEMANADA CONTRA LA DISSOLUCIÓ DE L'EXECUTIVA PROVINCIAL DE BARCELONA I EL NOMENAMENT D'UNA GESTORA QUE PRESIDEIX L'EXDIRIGENT DE PxC, JUAN GARRIGA, i TÉ COM A SECRETÀRIA A L'EXSECRETÀRIA GENERAL DE PxC, MÓNICA LORA






Cinc militants de Vox Barcelona, quatre dels quals van anar a la candidatura per Barcelona al Congrés dels Diputats de l'abril passat, van interposar ahir al Jutjat de Guàrdia de Madrid una demanda contra la decisió del Comíté Executiu Nacional de dissoldre el Comité Executiu Provincial de Barcelona, notificada fa un mes, i la creació d'una gestora provincial presidida pel l'exdirigent de PxC, Juan Garriga, cosí del diputat Juan Garriga i amb l'exSectrària General de PxC, Mónica Lora, com a Secretària.
L'entrada fa nou mesos dels dirigents del que quedava de PxC a Vox, desplaçant als dirigents i militants històrics del partit i a coordinadors locals de localitats de la demarcació de Barcelona on Vox tenia possibilitat d'aconseguir representació a les municipals, va generar un gran malestar que es va accentuar després del fracàs absolut a les municipals,  en no obtenir Vox cap regidor a la demarcació de Barcelona. Aixó va motivar l'abandonament del partit de militants i dirigents. 
El passat 1 d'octubre els membres de Vox de Barcelona van rebre un correu electònic de  Tomás Fernández Ríos, Vicesecretari Nacional d'Organizació, on es comunicava que s'havia dissolt el Comité Excutiu Provincial, i que es nomenava una gestora presidida per l'exdirigent de Plataforma per Catalunya (PXC), Juan Garriga, amb l'advocat Juan Cremades de Vicepresident, i la fins fa poc Secretària General de PxC, Mònica Lora, de Secretària i Tresorera.
Conseqüentment amb aquests canvis, la fins fa un mes presidenta de Vox a la demarcació de Barcelona, Dolores Martín, que va anar fa mig de número 4 a la llista al Congrés, i l'exvicepresident, Luis Amador que va anar de número 7, han estat exclosos de la lista del 10N. La candidatura per diumenge està encapçalada pel diputat Ignacio Garriga. El regidor de Pozuelo de Alarcón i exmilitant de Juntas Españolas, Juan José Aizcorbe va de segón. Aizcorbe va ser número 4 de la llista de Fuerza Nueva per Barcelona a les eleccions generals de 1982, llista en la que Josep Alsina Calvés, fundador de Somatempts i Societat Civil Catalana, anava de 15 i Josep Anglada de 25.  L'advocat Juan Carlos Segura Just, condemnat l'any 1984 a un any de presó per l'atac amb cóctels molotov a la seu de la UCD a Barcelona perpetrada el 1980 per militants de CEDADE y el Frente de la Juventud va de terecer. I l'exsecretària general de PxC, Mónica Lora va de número 4.  
Vox va obtenir un diputat a les eleccions d'abril, Ignacio Garriga, i algunes enquestes i sondejos pronostiquen que diumenge en podria obtenir dos o tres. 



 Juan Garriga, exdirigent de PxC és el president de la gestora que han impugnat 
Mònica Lora és la Secretària de la gestora de Vox a Barcelona i va de núemero 4 a la candidatura del 10N

Ignacio Garriga torna a encapçalar la candidatura per Barcelona
 L'exdirigent de Juntas Españolas i regidor de Pozuelo de Alarcón va de número 2
 L'advocat Juan Carlos Segura va de número tres a la candidatura del 10N
 


dijous, 31 d’octubre del 2019

EL JUTJAT D'INSTRUCCIÓ 3 DE REUS RATIFICA OBERTURA JUDICI ORAL A L'ANTIGA CÚPULA DE PxC PER DELICTE D'ODI PER LA CÒPIA DEL FALS XEC DE 4000 EUROS QUE SUPOSADAMENT REGALAVA LA GENERALITAT A CADA INMIGRANT, QUE VA INCLOURE EN LA PROPAGANDA ELECTORAL DE LES MUNICIPALS DE 2011. Joan Garriga (ara Juan) i Mònica Lora són ara els màxims responsables legals de Vox a Catalunya, mentre que Josep Anglada que va ser expulsat de PxC, lidera Som Identitaris


Tal com ja anunciava aquí fa uns mesos, el cas de la propaganda electoral de Plataforma per Catalunya de la campanya electoral de les municipals de 2011 finalment, amb molts anys de retard, anirà a judici. El passat 24 d'octubre el Jutjat número 3 de Reus va ratificar  l'obertura del judici oral acordada a l'abril per un suposat delicte d'incitació a l'odi tipificat a l'article 510 del Codi Penal, en haver desestimat l'Audiència Provincial de Tarragona un nou arxivament de la causa que havien demanat els lletrats de PxC. Això vol dir que el judici se celebrarà els propers mesos.
Aquest cas cueja i s'ha demorat molt des de 2011, primer perquè la propaganda electoral de PxC d'aquelles municipals -amb un fals xec de 4.000 euros que la Generalitat o el Pacte Nacional per a la Immigració regalava a cada immigrant- va ser denunciada a diferents jutjats i per diferents persones, entitats i administracions. I quan finalment es va centralitzar i unificar totes les denúncies a Reus, en haver estat l'entitat Al Watani de Reus en la persona de l'advocat Hilal Tarkou la primera en denunciar-ho, es va arxivar diverses vegades. Però fa uns mesos l'Audiència de Tarragona va resoldre que sí que havia d'anar a judici.
El fals xec anava acompanyat d'un text que deia:“S'han repartit 4.000 milions d'euros els dos últims anys, cosa que "significa que dels teus impostos t'han tret 600 euros per persona per donar 4.000 a cada inmigrant". 
Entre els 14 que se seuran a la banqueta dels acusats hi ha l'ara president de la gestora provincial de Vox, Joan Garriga, i la Secretària de la Gestora, Mónica Lora. També anirà a judici el fundador de PxC, Josep Anglada, expulsat l'any 2014 del partit.  Després de l'expulsió d'Anglada PxC va entrar en una crisi que va motivar el seu enfonsament electoral a les muncipals de 2015 i l'entrada a Vox de part de PxC el febrer passat, que van desplaçar als líders locals de municipis importants com L'Hospitalet de Llobregat a Mataró, va provocar la marxa de part de la militància i el fet que Vox no obtingués cap regidor a la província de Barcelona. Juan Garriga, president de la gestora provincial de Vox és cosí del diputat Ignacio Garriga. No forma part de la gestora de Vox  l'ex numero del MSR Jordi de la Fuente, que també ha agafat un important protagonisme dins de l'equip de Vox Barcelona.