EL MOIANÈS A MIG GAS, Escric a Nació Digital sobre les restriccions de mobilitat, obertura restaurants i la controvèrsia de la pujada de quads al Puig de la Caritat de l'Estany (El Foraster), tot i la cadena que barra el pas

 

NacióDigital, 27 de novembre de 2020

 Xavier Rius Sant, periodista

 

El Moianès a mig gas

«Van demanar al Quim Masferrer i l'equip de producció d'"El Foraster" que no emetessin les imatges de la pujada en quads al Puig de la Caritat»

Un terç dels restaurants i bars amb servei de dinars i sopars del Moianès encara no han obert i alguns dels que sí ho han fet, tanquen després de dinar, en generar més pèrdues tenir-lo obert fins les deu del vespre. Al migdia sí que pot sortir a compte servir menús a treballadors i veïns que mengen fora de casa, i persones d'altres municipis que aprofiten de dilluns a dijous per sortir, anar a caminar o fer turisme, però no a la nit. No és cap secret que el confinament va fer que molta gent que tenia la segona residència i feia la seva vida social al Moianès, la convertís, empadronant-se o no, en la primera. Però aquest increment de població no compensa a alguns restauradors la pèrdua de gent que, amb casa o no al Moianès, no pot venir el cap de setmana ni pujar el dijous, com fa legítimament molta gent.

NacióManresa informava fa dos dies en base a dades de l'IDESCAT de la divergència de dades entre la gent que està empadronada al Bages i el Moianès que realment no hi viu, que al Moianès xifrava en 484. Dada que personalment crec que seria més gran en tots dos sentits, tot i que molta gent no és que realment no hi visqui. És que realment dorm uns dies a un lloc i altres en una altre. Hi ha molta gent empadronada al Moianès que dorm molts dies en una municipi de l'Àrea Metropolitana, i hi ha molta gent no empadronada que la majoria de dies dorm al Moianès. I no parlem dels pisos d'estudiants a Barcelona ni dels que tenen la parella en un altra municipi o comarca, i uns dies dormen aquí i altres allà. Amb la mala comunicació que té el Moianès amb la zona metropolitana, només el bus de la Sagalès, la gent que puja i baixa a Barcelona per feina i estudis i té lloc on dormir a la ciutat, molts s'acaben empadronant a Barcelona per poder aparcar a l'Àrea Verda.
Ara amb en confinament municipal de caps de setmana, més enllà que són molts els que pugen els dijous i treballen des de casa, sense la gent que vindria divendres al vespre o dissabte o només un dia, a molts restaurants no els hi surten els números. Necessiten els visitants de només un dia, els grups de caminaries o excursionistes, i les colles de ciclistes o motoristes que encarreguen esmorzar o dinar. I els ciclistes i motoristes del Vallès, Osona o el Bages, donat no podran anar més enllà dels seus municipis colindants, de moment no poden venir al Moianès. I els que han obert, estan a l'expectativa què passarà amb els berenar-sopars d'aquest primer cap de setmana, si amb molta menys gent, sortirà o no a compte obrir per tancar abans de les deu.

I parlant de motoristes i quads –motos de quatre rodes-, ha generat controvèrsia el programa El Foraster de Quim Masferrer sobre l'Estany, que va emetre TV3 la setmana passada per les imatges de Masferrer i un veí pujant amb dos quads al cim del Puig Caritat per l'exemple que donaven. Al Puig de la Caritat de 1.010 metres d'alçada s'hi pot arribar per dos corriols i per una pista amb força pendent. Dalt del cim, més a més de la creu de pedra i uns bancs, hi l'antena i repetidor de l'ADF. I fa uns anys quan es va arreglar la pista, es va posar una cadena amb carenat, deixant pas pel cantó a bicicletes i caminants, estant prohibit l'accés dalt del cim a vehicles motoritzats tret dels serveis, l'ADF o quan algun veí demanava la clau per portar-hi amb un quatre per quatre a persones grans o amb dificultat de mobilitat. I al cap d'un temps es decidí deixar la cadena posada sense carenat perquè de vegades quan hi havia hagut de pujar algú de l'ADF, els Agents Rurals o els tècnics de manteniment de l'antena i el repetidor, no es localitzava a qui tenia la clau. Però el deixar la cadena sense carenat, no significava que s'hi permetés pujar a motos, quads "A tot gas després d'esmorzar" o grups de vehicles tot terreny per simple lleure.
El fet és que quan l'alcalde de l'Estany, Salvador Treserra, i altres regidors van saber que dos quads havien pujat i aparcat al costat de la mateixa creu del Puig de la Caritat, van demanar al Quim Masferrer i l'equip de producció d'El Foraster que si us plau no emetessin aquelles imatges per l'efecte crida que tindrien i pel missatge equivocat que transmetrien donat allà no hi poden pujar ni aparcar ni motos ni cotxes, si no són vehicles de serveis, d'emergències o excepcionalment veïns que ho demanen per portar-hi gent gran amb dificultats de mobilitat. Les imatges sí que es van emetre. "Sou molt bona gent!"

Informació sobre les agressions amb arma blanca a tres mossos d'esquadra ahir a Moià

Ahir a les 9'10 del vespre se'm va avisar que a la rotonda de Moià cap a Vic hi havia molts cotxes de Mossos d'Esquadra, diverses ambulàncies i arribava l'helicòpter medicalitzat.

Vaig anar cap allà, i vaig fer fotos del que estava passant degudament identificat amb l'armilla i el braçal de premsa.

Els fets són que poc abans de les 20 hores una ambulància del SEM i un o dos cotxes de Mossos de l'Àrea Bàsica Policial de Manresa van anar a un domicili proper a la rotonda a recollir un persona per fer el seu ingrés no voluntari a un centre mèdic de salut mental. Aquest atengué correctament als agents i demanà anar a l'habitació a posar-se les sabates i agafar roba, sortint amb un ganivet de grans dimensions ferint inicialment a dos agents. A un li va amputar dos dits de la mà i a l'altre talls al braç. Se'l va intentar immobilitzar amb la pistola Tasser però per lo supressiva de l'acció i la proximitat física, no va funcionar. Finalment se'l va reduir en dispara-li un tret a la mà. Altres dos agents van resultar ferits de menys consideració. Segons informacions d'aquest matí, l'agent més greu ha perdut un dit i se li ha reconstruït l'altre. El Departament de Comunicació de Mossos encara no ha fet cap comunicat.

Tot i fer jo fotos a molta distància, i no haver-me impedit el pas els agents que hi havia a la rotonda, ni fer jo fotos que es veiés la cara dels ferits, l'agressor o familiars, algun membre del Servei d'Emergències Mèdiques va escridassar-me i posteriorment quan estava jo a la rotonda entre molta més gent, parlant per telèfon després de fer fotos amb la càmera i el mòbil de l'helicòpter, una agent de Mossos em va escridassar dient o amenaçant que m'agafaria el mòbil. Entenc el seu nerviosisme per haver-hi companys ferits, però jo només vaig fer la meva feina a la via pública degudament identificat i sense vulnerar la intimitat de ningú ni traspassar cap cordó de seguretat. Moltes altres persones feien fotos amb els seus mòbils.

Poso aquí la informació de Nació Digital, fet conjuntament pel Pere Fontanals i per mi, i també de Regió7 que ho publica a la portada.

 Informació a NacióDigital

 Informació a Regió7

Esperant l'estiu. Analitzo a NacióDigital-NacióManresa, com gestiona el govern de la Generalitat i el Govern central, la crisi del Covid-19, i discrepo dels que diuen que "estem en una guerra que guanyarem", com diuen generals de la Guàrdia Civils i l'Exèrcit. Crec que el conseller Buch que es donava per maortitzat després de la Batalla d'Urquinaona i Ada Colau, són els que millor transmeten i gestionen la crisi

Xavier Rius Sant, NacióDigital NacióManresa, 1 d'abril de 2020, 19è dia d'estat d'alarma

Estem a la tercera setmana de confinament i el mal temps i les temperatures baixes han buidat els patis i jardins que ajudaven a molts veïns del Moianès i dels municipis petits o mitjans de moltes altres comarques catalanes a gestionar el dia a dia. Un confinament que no és una presó, perquè es pot sortir a comprar, es pot sortir a llençar les escombraries i els que tenen gos, treure'l uns minuts. Fets que a cada casa ho administren o gestionen com poden. I si bé ja s'ha acabat allò d'anar amb el gos a caminar un parell d'hores per fora dels pobles allà on comença el bosc o els conreus, el tenir la possibilitat de sortir a llençar les escombraries i anar a comprar, alleugera el sentiment d'estar engarjolat.

Una sensació semblant a la d'aquell que fa dieta per aprimar-se i sap que només pot menjar una porció de xocolata al dia. Cada cop que va a la cuina es mira la rajola embolicada, i content per la seva capacitat d'autocontrol, es diu a ell mateix, me la guardo per la tarda. I quan per fi l'agafa, l'assaboreix amb el sibaritisme d'un gourmet. La situació no és la mateixa als blocs de pisos, sigui a un poble o a una ciutat, que s'han de conformar amb el balcó aquells que en tenen. I segons els nombre de persones que conviuen les vint-i-quatre hores del dia tancades a dins, si hi ha menors, el nombre d'ordinadors, tauletes o televisions que hi hagi, la bona o mala maror que hi hagi ja de per sí dins la casa, i les relacions amb els veïns o lo gruixudes que siguin les parets que separen cada pis i cada habitació, el dia a dia pot ser més fàcil o més difícil de passar. 

Ara ja tothom té clar que la cosa va per llarg, i la data optimista de retorn a la normalitat podria ser a primers de maig, després del pont de l'1 de maig del que, si continuem confinats, ningú no podrà gaudir com un pont normal en el que tots volem desconnectar del dia a dia laboral o estudiantil. Perquè el que tots volem és tornar a connectar-nos. Connectar-nos a les rutines laborals o acadèmiques i a les rutines de les relaciones socials, el gimnàs, el sopar amb amics del divendres, i la sortida, l'excursió o el dinar familiar del diumenge. I si a l'estiu el virus s'ha esvaït, poder fer escapades de dos o tres dies, no gaire lluny. Per poder tornar ràpid si venen mal dades.

No anirem gaire lluny quan acabi el confinament, perquè la majoria no ens creiem les promeses de victòria que es fan dia a dia des de la Moncloa. La situació no és més dramàtica que altres estats del nostre entorn, però a l'Estat espanyol les rodes de premsa del Govern central les fan tres uniformats plens de medalles, un científic i algun o alguna ministra. Mentre el científic, Fernando Simón, aportava dades i rigor, el caps de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i de l'Exèrcit, no han fet més que dir que aquesta guerra la guanyarem i derrotarem a l'enemic. Ho diuen els caps d'un Exèrcit que l´única guerra que ha guanyat en tres-cents anys ha estat la de 1939 contra la seva pròpia gent. I mira per on dos dels quatre compareixents, Fernando Simón i el tinent general Laurentino Ceña han caigut, utilitzant termes castrenses, i tenen la malaltia. I la gestió del ministre Salvador Illa, centralitzant la compra de material, quan els canals de proveïdors els tenen les comunitat autònomes, ha estat una mostra de la més absoluta incompetència.

Tampoc és que ho estigui fent gaire bé el govern de la Generalitat, amb la picabaralla del president Quim Torra demanant a Pedro Sánchez el confinament total de Catalunya, però a la vegada pretenent mantenir en marxa les obres públiques de la Generalitat. No sóc capaç de valorar a la consellera Alba Vergés, a la que, més enllà del seu to de veu que potser no transmet seguretat, se la veu, en ser d'Igualada i separada de la família, massa implicada emocionalment.

Sí que des del meu punt de vista ho està fent força bé l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que sense rebutjar l'ajut de ningú, de cara a fer els hospitals de campanya, ha buscat l'assessorament de Metges Sense Fronteres que d'això sí que en saben i molt, a diferència de l'Exèrcit espanyol que, en no ser per bé o per mal con el francès, que es desplega per qualsevol racó d'Àfrica en 24 hores per defensar la "francofonia" o ajudar en crisis humanitàries, no té gaire bagatge en desplegaments logístics d'avui per demà. I crec que qui està salvant els mobles de la Generalitat, és el conseller d'Interior Miquel Buch. Un conseller al que pocs li veien gaire futur després de la Batalla d'Urquinaona, i ara més enllà dels retrets que faci o deixi de fer cap el govern de l'Estat, a diferencia d'altres membres estratègics del Govern, no ha caigut malalt i sap donar la sensació que hi ha algú al timó del vaixell.

Un vaixell que no arribarà a port derrotant l'enemic, com ens diuen els generals espanyols, sinó quan després de l'anunciada treva de l'estiu, sapiguem si ens em immunitzat perquè potser molts l'hem passat sense símptomes, o perquè els científics ja han trobat fàrmacs eficaços per passar-la fent-la més lleu. La vacuna trigarà més. Però parlar de victòria, quan cada dia moren centenars de persones i l'economia i l'estat del benestar s'abocaran cap una crisi que mai no haguéssim imaginat, és enganyar-nos a nosaltres mateixos. 

Llegir a Nació Digital. 

La Cabra d'Or, quan un poble d'ordre es revoltà. Analitzo el fet que la Cabra d'Or, en la que el poble apedrega al Sr de Planella, va néixer fa nou anys quan Moià es revoltà. Ara és potser l'acte més multitudinari de la Festa Major

 NacióDigital, Naciómanresa, 8 d'agost de 2019
Aquest divendres i dissabte la Cabra d'Or de Moià viurà la seva desena edició. Un festa que va néixer espontàniament fa nou anys quan un grup de joves, sense gaires pretensions, van voler representar dies abans de la Festa Major una història que, amb diferents versions i modalitats, s'explicava des de feia temps a Moià i que acabava amb l'apedregament del malvat senyor.

El misteri d'una suposada cabra d'or enterrada entre les runes de l'antic castell de Clarà i que Guil·larà de Planella, germà del senyor feudal, Pere de Planella, aprofitant que ha marxat amb el rei en una campanya militar, l'any 1381 intentarà recuperar i quedar-se la cabra. I per aconseguir-ho, quan el pare de la jove Dolça de Mas Casal li demana permís per casar la seva fill amb el seu promès, Bernat, en Guil·larà de Planella comunica que es queda la noia i, a no ser que els vilatans trobin i li portin la Cabra d'Or abans de l'endemà al vespre, es cobrarà el dret de cuixa amb ella.

 El poble va aquella nit al castell, troba la cabra que portarà l'endemà al poble enmig d'una gran alegria. Però el senyor, avariciós, decidirà que es queda la cabra i també la noia. Llavors els vilatans s'organitzen, apedreguen a Planella i els seus soldats que han de fugir, alliberant la noia que aquella mateixa nit en mig d'una gran festa es casa amb Bernat.

L'apedregament del senyor a la plaça de l'església, que es va fer per primer cop l'any 2010, es produeix l'any que Moià viu una situació molt convulsa amb el poble ple de pancartes als balcons amb el lema Moià diu prou i manifestacions en un poble conservador com era, contra l'alcalde Josep Montràs de CiU, que governà amb majoria absoluta 28 anys. Montràs deixava el poble en situació de fallida i es va veure forçat a pujar desorbitament els impostos.

Que es representés llavors un apedregament col·lectiu de la màxima autoritat era una plasmació festiva d'un sentiment de protesta. Tot i que la responsabilitat de la fallida de Moià, com s'ha vist amb el temps, no va ser perquè algú fiqués mà a la caixa, sinó per una responsabilitat en part col·lectiva molt moianesa del “feu, feu i no patiu!”. I ves per on aquesta festa de la Cabra, que dura dos dies, s'ha convertit ara en la més multitudinària i participativa d'aquest poble històricament conservador.

Dic que Moià és o era un poble conservador i d'ordre. I una mostra d'això és que el dos primers gegants de la colla gegantera que ara s'han restaurat, són els reis Ferran i Isabel –o Fernandu i Isabel com deien alguns abans- que són els Reis Catòlics. I tot i que la colla castellera de Moià va entronar fa uns anys com a gegants del poble el Toll i la Teixonera, nom les dues coves prehistòriques del municipi, es va voler recuperar els dos Reis Catòlics i restaurar-los amb motiu del seu 75è aniversari, deixant clar així que els gegants de Moià –que té el rètol de Municipi de la República Catalana-, fets l'any 1944, són dels més antics de la Catalunya central.

 Llegir a Nació Digital, NacióManresa

VOX TRUCA A LA PORTA. Analitzo a NacióDigital, NacióManresa, la candidatura de Vox a Manresa formada per ultres del Bages i exmembres de PxC, tot i que Vox ha vetat a altres pel seu historial o antecedents

Manresa i Solsona són els únics municipis de la Catalunya Central on Vox presenta candidatura a les eleccions municipals. Quan Plataforma per Catalunya l'any 2007 va estendre's i créixer sobretot a la Catalunya interior, amb Vic com a epicentre, es va dir que la ultradreta arrelava als territoris de la Catalunya carlista. A Manresa aquell any Plataforma per Catalunya va obtenir un regidor l'any 2007 amb 1539 vots, el 5'81 %, i va créixer l'any 2011, amb 2391 vots i el 8'95%. Però ara fa quatre anys només en va obtenir 526 vots, un 1'9% quedant-se sense representació, coincidint amb l'enfonsament generalitzat de Plataforma per Catalunya. A les eleccions generals del passat 28 d'abril, Vox va obtenir a la capital del Bages 1210 vots, un 3'05%. Vots que si es traspassessin els resultats al que pot passar el 26 de maig, no li donaria regidor donat que cal arribar al 5%. Tot i això són eleccions diferents, i si sacsegen com feia PxC el tema de la immigració, amb una participació inferior a la de les eleccions generals, i depenent de com facin la campanya PP i Ciutadans, sí que els seria possible entrar a l'ajuntament.

Si ens remuntem a 2011, quan PxC va obtenir 67 regidors arreu de Catalunya, la immigració i el discurs negatiu vers els immigrants estava en boca de molts. Josep Anglada i Xavier García Albiol es retroalimentaven i les seves mentides o mitges veritats tenien molt ressò. Prometien que farien tancar els comerços d'immigrants que obrien fins tard i, suposadament, incomplien els horaris comercials, passant per alt que la normativa de comerç permet als establiments d'alimentació de menys de 150 metres quadrats obrir les 24 hores. Recordeu també aquella informació de de ràdio macuto que corria per tot Catalunya de que les assistents socials regalaven un cotxet de nadó o donaven un val per aconseguir-lo gratis a les dones immigrats, però el negaven si la demandant era una mare autòctona? Eren fake news que corrien com la pólvora quan encara no hi havia WhatsApp. I el PP va haver de demanar a Albiol que moderés les seves acusacions vers les administracions de fer la vista grossa i no fer complir als immigrants les normatives i ordenances, donat que moltes comunitats autònomes i ajuntaments estaven governats pel PP. I les paraules d'Albiol podien ser contraproduents en responsabilitzar-los també de ser negligents.

Però la ultradreta que arriba ara amb Vox no fa del rebuig a la immigració el seu monotema, sino que ha crescut sobretot com a protesta pel procés sobiranista català, convergint a molts llocs, aquell sector del PP ultracatòlic empipat amb Rajoy per no derogar la llei de l'avortament i ser massa tou amb l'independentisme, amb els grups d'ultradreta franquista, xenòfoba, exfalangista o neonazi, defensora de l'Espanya centralista sense autonomies. I el Bages ha estat una de les comarques catalanes on han florit més d'aquests grups. No parlo només dels grups que es van deixar veure a partir de setembre de 2017, que de vegades no eren més que el fatxa o franquista del poble, com Raúl Macià, envoltat d'una colla d'amics, També n'hi va haver que en el seu moment, com Democracia y Unidad Española, de Jaime Vizern, van ser capaços de mobilitzar més de dues centes persones. I al Bages, concretament a Santpedor va néixer l'octubre de 2013 el col·lectiu ultra Somatemps de la mà dels mateixos que, un any més tard, perquè no se'ls veiés tant el llautó franquista, van crear una sigla més àmplia que seria Societat Civil Catalana.

Alguns d'aquest ultres del Bages han anat a Vox, partit que per evitar danys colaterals, ha vetat arreu de l'Estat a molts dels que tenien antecedents delictius o passat neonazi. Aquesta és una de les causes que Vox hagi fet tan poques llistes a l'antiga Catalunya carlista. Raúl Macià un dels primers militants de Vox a la comarca, no és a cap llista. I quan fa nou mesos l'exregidor de PxC Albert Pericas va demanar entrar a Vox per crear el nucli del Bages, des de Barcelona van donar llargues a la seva admissió pel seu passat controvertit. El mateix ha passat a altres ultres prou coneguts. Potser per això la llista de Vox a Manresa, està encapçalada per la dona de Pericas, Inmaculada Cervilla, que va ser cap de llista de PxC a Sant Joan de Vilatorrada i el Pont de Vilomara, i el número dos es Miguel Rodríguez, que va encapçalar fa quatre anys la llista de PxC a Santpedor. Ara tot dependrà de la campanya, que no serà preocupant si ho centren en qui defensa millor la unitat d'Espanya. Però si aborden, com sembla que faran, el tema de la immigració, és important que els altres partits no caiguin en el seu parany.
Llegir a Nació Digital

LA BIBLIOTECA DE MOIÀ APROFITA L'ANIVERSARI DEL REFERÈNDUM PER CANVIAR EL NOM A 1 D'OCTUBRE. 500 persones parcticipen a l'acte de commemoració de referèndum

 Llegir a Nació Digital

Xavier Rius Sant, 30 de setembre de 2018

Mig miler de persones han participat aquest vespre a Moià a l'acte de commemoració del referèndum de l'1 d'Octubre, davant de la biblioteca que ha passat a denominar-se Biblioteca Municipal 1 d'Octubre.
L'acte ha començat amb els emotius parlaments de la directora de l'Institut de Moià, Laura López, i de Jofre Torres que feren de voluntaris en els dos col·legis electorals del municipi –l'escola pública i la biblioteca- que han recordat des de les reunions "gairebé clandestines amb la Generalitat" en paraules de López, la vetlla la nit abans i l'obertura dels col·legis, la por de que vingués la Guàrdia Civil, i com a mitja tarda es va decidir tancar l'escola i portar les urnes a la biblioteca que romangué oberta fins les vuit del vespre amb els carrers bloquejats amb camions i tractors.
Tot seguit s'ha llegit una carta de Jordi Cuixart en la que deia que s'ha d'aprofitar el proper judici, no per defensar-se sinó denunciar la repressió i vulneració de drets a Catalunya, s'ha projectat un videoclip de Lluís Cascales "Mission Republic" fet a Moià i un curt de Queralt Guinart amb imatges de les votacions a la biblioteca, els carrers bloquejats i la gent que la defensava.
L'acte ha acabat amb la col·locació de la placa de "Biblioteca Municipal 1 d'Octubre".

 Lluís Cascales

 Nou nom i nova placa a la biblioteca

 Jofre Torres

 Laura López

 Videoclip que s'ha estrenat

EL RETORN DE JORDI PUJOL, Analitzo a Nacio Digital-NacióManresa, la rehabilitació del llegat polític de Jordi Pujol ara que amb el 155 s'ha intentat dinamitar el model lingüístic, educatiu o de mossos d'esquadra aconseguit.

Xavier Rius, 16 de maig de 2018

El dilluns de la setmana passada la plana de major de la vella Convergència, dirigents del PDeCAT i personalitats del món cultural van participar a l'acte d'homenatge a Jordi Pujol a Barcelona. Hi eren entre d'altres els expresidents del Parlament, Núria de Gispert i Joan Rigol, els exconsellers, Irene Rigau, Xavier Trias, Joana Ortega, Pere Macias, Joan Guitart, Lluís Franco, Joan Vallvé i Carme-Laura Gil, el portaveu del PDeCAT al Congrés, Carles Campuzano, l'exdirector de Política Lingüística, Joaquim Arenas, l'activista cultural Josep Espar Ticó, l'expresident d'Òmnium, Jordi Porta, i el veterà periodista Josep Maria Cadena.

Va ser el primer acte de rehabilitació de la figura i l'obra de Jordi Pujol celebrat des de la confessió de l'herència oculta que va fer just quan agafaven més volada els afers judicials sobre els negocis opacs i la presumpta corrupció dels seus fills. Aquella confessió comportà la defenestració total de la persona que va liderar la recuperació de l'autogovern de Catalunya i la consecució de fites en l'àmbit lingüístic i de la seguretat pública que Catalunya mai no havia tingut. I gairebé sense voler-ho, com teníem la independència a tocar, la menysvaloració del molt que s'havia fet mentre ell va ser president.

Pujol va abstenir-se durant tres anys d'anar a cap a acte polític, tret de la commemoració de la mort de Prat de la Riba, que es fa cada agost a Castellterçol, poble on va néixer el fundador de la Mancomunitat. A Castellterçol on hi té bons amics, seia entre el públic, i no va coincidir ni el 2015 ni el 2016 amb polítics en actiu, més enllà d'alcaldes i regidors dels diferents municipis del Moianès. Però a l'acte del passat 1 agost, en que es commemorava el centenari de la mort de Prat de la Riba, hi va assistir el president Carles Puigdemont. I Pujol va seure a primera fila al costat del conseller de Cultura, Lluís Puig, del d'Interior, Joaquim Forn, del de Salut, Toni Comín, i de Carles Puigdemont. Fou saludat per tothom i quan Puigdemont i l'alcalde de Castellterçol, Isaac Burgos, feren els seus parlaments, seguint el protocol, començaren amb la salutació al president Pujol.

Aquell acte, en els que totes les intervencions van connectar les paraules de Prat de la Riba i fragments del seu llibre "La nacionalitat catalana" amb el proper referèndum i la segura independència, va ser potser l'acte polític més multitudinari celebrat fins llavors al Moianès. I no seria fins dos mesos després, el 3 d'octubre, que se superaria a la nova comarca el nombre d'assistents en la manifestació que es va fer a Moià contra les càrregues de l'1 d'octubre.

Però aquell 1 d'agost, en que ningú s'imaginava que els que seien a primera filera al costat de Pujol, serien poc després a la presó o a l'exili, en acabar l'acte es varen fer dos sopars polítics a Castellterçol. Una seixantena de regidors, alcaldesses i militants del PDeCAT del Moianès van anar a sopar amb el conseller Joaquim Forn, el portaveu del PDeCAT a Madrid, Carles Campuzano, i la presidenta de la Diputació, Mercè Conesa, al restaurant La Plaça, paret amb paret la casa natal de Prat de la Riba, per parlar del camí cap el referèndum de l'1 d'octubre que ens portaria a la independència. Però l'ex-President Pujol va anar al restarurant El Xup amb l'ex-alcalde convergent de Castellterçol, Manel Vila, i una vintena de militants o exmilitants de CDC o PDeCAT entre els que hi havia Sílvia Requena, la que va postular-se per anar de número 1 a la llista del Congrés dels Diputats. I en aquell sopar no van parlar tant del futur, sinó que es recordà amb enyorança els temps en que Pujol era un estadista respectat a Espanya i Europa, i liderava una Catalunya que s'autogovernava fins on podia amb la política del "peix al cove".

Ara, que després de més de mig any de 155, tenim de nou President, uns volen acabar per sempre amb la intervenció, aconseguir la llibertat dels presos i revertir tot el que s'ha carregat el 155 mentre s'eixampla la base social de l'independentisme. Es a dir recuperar tot allò aconseguit amb Pujol, el seu veritable llegat. Però altres, sobretot l'entorn de Puigdemont i Quim Torra, creuen que s'ha d'aprofitar la conjuntura per continuar el pols, aprofitar la internacionalització del Procés i convocar noves eleccions coincidint amb els judicis o amb les municipals i europees.

No se què pensarà Jordi Pujol del que ha passat i de cap on anar ara. Si s'allarga el 155 com s'inisnua des de Madrid, potser sí que es donarà l'estocada que ara no hi hagut temps a la immersió lingüística i els Mossos d'Esquadra. Però a l'acte de 101 aniversari de la mort de Prat de la Riba segurament ell tornarà a ser a Castellterçol sense la companyia dels que eren al seu costat l'agost passat, que tot fa pensar que continuaran a la presó o l'exili. Ell, que la història i els pecats propis i dels fills l'havien ubicat ja en el passat, continuarà allà present, metre siguin quin siguin els oradors, es llegiran fragments de Prat de la Riba que parlaran de resistència de la "nacionalitat catalana".

 Llegir a Nació Digital (Nació Manresa)

"GUANYAREM PERQUÈ TENIM LA FORÇA I L'ACTITUD POSITIVA DE LA GENT"."XAVIER TIAS VA ANAR DIMECRES A DONAR SUPORT AL LOCAL DE LA CUP I ELS DE LA CUP A DEFENSAR LA CONSELLERIA D'ECONOMIA", DIU JORDI TURULL A MOIÀ. Publico a Nació Digital. (Falten 8 dies per l'1-O)

 (Falten 8 dies per l'1-O)
Publicat a Nació Digital, Nació Manresa, 23/24 d'octubre de 2017
Xavier Rius, Moià

El Conseller de Presidència i Portaveu, Jordi Turull

"Guanyarem perquè tenim la força i l'actitud positiva de la gent", va dir dissabte a la tarda Jordi Turull, conseller de Presidència de la Generalitat, davant de 350 persones a l'acte pel referèndum de l'1-O que es va fer a la plaça del CAP de Moià. Turull, que es va referir als últims moviments del govern central per impedir que el dia 1 es voti, com l'intent de controlar el Mossos, va saludar irònicament als policies nacionals que segons ell eren de paisà entre el públic per vigilar el que s'hi deia. I va posar com exemple de la determinació i la unitat per exercir el dret a l'autodeterminació el fet que el passat dimecres "Xavier Trias va anar al carrer Casp a donar suport a la CUP, quan la policia nacional hi volia entrar a requisar material, i després la gent de la CUP va anar a defensar la Conselleria d'Economia on hi havia la Guàrdia Civil".
 

 Pau Llonch

 Aquesta unitat d'acció va ser posada de manifest també pel militant de la CUP, Pau Llonch. "Ens les hem tingut moltes vegades amb el centre neoliberal que ha governat a Catalunya –referint-se a CDC i el PDECAT- però s'ha posicionat clarament per la independència i poder votar el dia 1, i ara anem plegats per aconseguir-ho". Llonch va criticar amb duresa a les esquerres de Catalunya, referint-se al PSC i els Comuns, i va carregar contra els que proposen centrar-se només en el dret a decidir o tornar a proposar terceres vies.

 Per la seva banda l'alcalde de Moià Dionís Guiteras va explicar el decret d'alcaldia, ara suspès pel recurs de l'Advocacia de l'Estat, per tal que els policies municipals que havien despenjat cartells pel Sí els tornessin a posar. També van intervenir Francesc Güell del Grup Independent de Castellcir i David Ros de l'ANC.

  David Ros

ANALITZO A NACIÓ DIGITAL LA MOCIÓ DE CENSURA DE CDC i ERC A L'ALCALDE DE LA CUP DE MONISTROL DE CALDERS, MOIANÈS

«El clima social i polític s'ha enrarit a Monistrol de Calders arran de la moció de censura dels dos regidors de CDC i els dos de MDI-ERC, per fer plegar l'alcalde de la CUP, Ramon Vancells»

 

 El clima social i polític s'ha enrarit a Monistrol de Calders arran de la moció de censura dels dos regidors de CDC i els dos de MDI-ERC, per fer plegar l'alcalde de la CUP, Ramon Vancells, que governa en minoria, amb tres regidors que va ser la llista més votada i va arribar a l'alcaldia en no posar-se d'acord fa un any els que ara han plantejat la moció.

La llei electoral i la de règim local és com és. De vegades beneficia a uns, i de vegades a altres, i com tot sistema electoral té pros i contres. Però és el que és, i fins que es canviï s'ha de complir. La llei diu que serà nomenat alcalde aquell que en el ple d'investidura obtingui el suport de la majoria absoluta dels regidors, i si cap candidat l'obté, el secretari municipal nomena com alcalde a aquell que ha obtingut més vots ciutadans. Ada Colau és alcaldessa com a llista més votada, tot i està lluny de la majoria. I Albiol, que va ser el més votat a Badalona, va perdre l'alcaldia en recolzar ICV-EUiA, ERC, PSC i CDC a Dolors Sabater de Podem-CUP, que va obtenir la meitat de vots que el PP d'Albiol.

El motiu pel que la llei fa alcalde o alcaldessa al que ha obtingut més vots ciutadans en el cas que ningú no obtingui el suport de la majoria al Ple, és per evitar que passi el que ha passat a l'Estat espanyol, obligant a repetir les eleccions. Si ningú té el suport de la majoria de regidors, el que ha tingut el vot de més ciutadans és alcalde, i s'haurà d'espavilar per aconseguir complicitats i acords de geometria variable. En Xavier Trias de CiU –que era alcalde en minoria- de vegades pactava amb ERC i PSC, de vegades amb el PP, i alguns cops tirava endavant amb al suport d'uns i l'abstenció d'altres. I els pressupostos municipals queden aprovats en cas de ser tombats al Ple, si l'oposició no presenta immediatament una moció de censura i aquesta prospera. Trias sabia que difícilment PSC i Iniciativa, es posarien d'acord amb el PP per fer-lo fora.

Hi ha altres sistemes electorals que tenen el sistema de segona volta que obliga als més perdedors a fer campanya, a canvi d'algun acord programàtic, per un dels finalistes, i llavors el diputat o regidor no es deu al partit sinó als que li han donat suport a la seva circumscripció. I hi ha sistemes que, per evitar ingovernabilitats com la que es viu a Espanya donen el govern o regalen regidors o diputats a la llista guanyadora.

Amb tot el respecte i simpatia que tinc per la CUP hi ha un eslògan que utilitzen del que discrepo: "Només el poble salva el poble!" Aquí la CUP, des del meu punt de vista, s'equivoca. El poble és tothom, també el veí o la tieta que vota el PP, CDC o Ciutadans. Creure's que el vot "dels nostres" té més legitimitat que els "dels altres" és un tic amb connotacions totalitàries. I lligat a aquesta concepció de qui és el poble, tinc una segona discrepància amb la CUP. Les assemblees veïnals, a les que assisteixen un 13% o un 28% dels ciutadans no poden estar per sobre de les regles de joc que ara per ara crec que tots acceptem, que és la democràcia representativa amb eleccions, que s'exerceix amb el vot. Dir que els que no van a una assemblea a la plaça o no s'involucren en un procés participatiu, com s'ha fet aquest a Monistrol de Calders i altres municipis governats per la CUP, han d'acceptar el que s'acorda a l'assemblea, és una equivocació, donat que ara per ara no hi ha cap llei que doni a l'assemblea un valor superior al que s'ha acordat o decidit en el Ple amb democràcia representativa.

El fet és que a Monistrol de Calders l'equip de la CUP encapçalat per Ramon Vancells, que té només tres dels set regidors, ha governat en minoria i no ha aconseguit la complicitat dels regidors de la majoria que són a l'oposició. No crec que la CUP estigui governant malament, però CDC i ERC se senten ningunejats i lamenten que l'equip de govern ignora acords aprovats per majoria al Ple, quatre, contra tres. Acords que tenen tota la legitimitat i són d'obligat compliment.

En veure's qüestionat dia rere dia per l'oposició, que denuncia que Vancells incompleix el que acorda el Ple i que el municipi pateix una situació d'ingovernabilitat, l'equip de la CUP va anunciar que al setembre faria una consulta o procés participatiu per decidir la seva continuïtat a l'ajuntament. Però CDC i MDI-ERC s'han avançat i han plantejat una moció de censura que farà alcaldessa a la convergent Sílvia Sànchez i el republicà Enric Vilatersana tinent d'alcalde.

És evident que aquesta moció de censura ha tensionat el poble. Al Moianès tenim exemples recents de mocions de censura, com la de Castellterçol el passat mandat, que va tensionar el municipi i és va acusar de jugar brut a qui va ser alcaldessa, Carme Tantiñà. Tantiña de PIC-PSC va formar part de l'equip de govern de juny 2011 amb ERC. Però va trencar l'acord i va pactar amb CiU una moció de censura contra l'alcalde d'ERC, i gràcies a la moció de censura ella havia de fer d'alcaldessa durant un any. Però un cop a l'alcaldia el PIC de Tantiñà "va descobrir" que el cap de llista de CDC era un presumpte corrupte, trencant el pacte i acabant el mandat ella d'alcaldessa. La tensió va ser tal que en un poble que tothom es coneix, dos encaputxats la van esperar un vespre al carrer i la van amenaçar a ella i la seva família.

Esperem doncs que si la moció de censura a Monistrol de Calders canvia l'equip de tres regidors de la CUP pels de quatre de CDC i ERC, els amics de la CUP ho acceptin i no qüestionin la legitimitat de la majoria electoral i de regidors que agafarà el relleu. Tothom és el poble, tant els 193 veïns que van votar la CUP, com els que ho van fer per CDC o ERC que sumen 227 i la llei electoral els hi va donar un total de quatre regidors, front els tres de la CUP. És cert que si dos dels veïns que van votar MDI-ERC a Monistrol haguessin votat a la CUP, el segon regidor d'ERC hagués sigut per la CUP, però això no justifica treure legitimitat als resultats com han insinuat en algun moment.

Recorda la CUP què va passar a Girona el maig de 2011? Després de considerar-se nul·les dues paperetes d'ERC, una estripada i l'altra acompanyada al sobre d'una estampeta de Santa Teresa, la CUP va guanyar un regidor que inicialment era per ERC. I ningú va aprofitar aquest fet per qüestionar la legitimitat de les majories i minories del consistori que en va sortir.

 Llegir a Nació Manresa, Nació Digital