LA FI DE LES SET VIDES POLÍTIQUES, D'UN GAT VELL. Escric a El 9 Nou que Josep Anglada deia que tenia més vides que un gat i sempre queia dempeus. Però la condemna, que encara no és ferma, que l'obliga a tornar 180.000 als seus antics companys de PxC, dictada després de la inhabilitació de fa un any, pot ser el seu final polític

Xavier Rius Sant, periodista
El 9 Nou, dilluns 11 de maig de 2020
Llegir l'article a El 9Nou 

Josep Anglada, que va ser molts anys cap de la segona força política de Vic, sempre em deia que era gat vell i queia dempeus i que tenia més vides que un gat. I els que hem seguit la seva trajectòria hem comprovat com judicis que semblava que tenia perduts, finalment els guanyava. I fets que succeïen al voltant de la seva persona que a altres polítics haguessin significat la fi de la seva carrera, a ell no l’afectaven.

Va crear Plataforma Vigatana l’any 2001 sense un ideari clar, més enllà del no a la immigració. Però de seguida va trobar gent amb un projecte similar, com el pediatra del Vendrell, August Armengol, i va crear Plataforma per Catalunya. Les manifestacions a Premià l’any 2002 contra una mesquita, li van donar els minuts de glòria a TV3 suficients per donar-se a conèixer, no com el franquista deixeble de l’ultra Blas Piñar, sinó com el català disposat a defensar la gent de casa. I un cop entra a l’Ajuntament l’any 2003, aprofita la conjuntura numèrica de l’alcalde d’Unió, Jacint Codina que, amb deu regidors n’hi cal un més per la majoria necessària pel dia a dia, i enlloc d’apostar per la geometria variable, se serveix d’Anglada per ser onze, atorgant-li una capacitat d’influència que no tindrà cap altra grup de l’oposició. I en un context que sovint les relacions entre l’alcalde i els regidors de CDC que són al govern no sempre són fluides, molts veïns quan tenen un problema, enlloc d’anar al regidor o el tècnic de l’àrea, s’acostumen a anar a Anglada que  trucarà a l’alcalde i resoldrà la queixa. L’amenaça de fer sortir al carrer a més gent que la que es va manifestar a Premià contra la mesquita, fa que Codina aconsegueixi que una església cristiana pentecostal d’immigrants que ja ho té tot a punt per obrir i els permisos en regla, “voluntàriament” renunciï a fer-ho.

Quan plega Codina el 2007 i quedar-se Unió sense cap de llista, Duran Lleida porta a Vila d’Abadal a Vic, que en la presentació de la candidatura li fa el millor favor a Anglada. Així l’alcaldable dirà que “Vic ha sigut generosa donant els mínims vitals als immigrants, però ara hem de fer que compleixin els deures”. Afirmació que no és més que una legitimació del que diu Anglada, que als immigrants se’ls hi dóna tot i de franc. La llista de CiU baixarà i Anglada puja. Quatre anys després vindrà l’ascens a 5 regidors. I la destitució que li fan els seus, al més estil operació Valquíria, desactivant-li minuts abans els comptes de correu electrònic, Facebook i Twitter per tal que no pugui maniobrar quan es faci públic la destitució, mostra que els mètodes que tant se li critiquen a ell, també eren els propis dels seus regidors. El demés, ja és prou conegut, amb l’estocada de fa un any  de la condemna d'inhabilitació per presentar-se a les eleccions, que va avortar la seva possible continuïtat a l’Ajuntament, perjudicant al seu nou partit, Som Identitaris, que només va obtenir representació a Manlleu

El passat dimarts el Jutjat de Primera Instància número 5 de Vic va fer pública una sentència per la que condemna a Anglada a retornar 180.679 euros que  abans de ser destituït, va traspassar dels comptes de Plataforma per Catalunya als de Plataforma Vigatana, que només controlava ell. El text de la sentència mostra el galimaties econòmic de com funcionava el partit. L’entrellat de la qüestió és que Anglada, sense que ho sapiguessin els altres membres de PxC fa diverses transferències des dels comptes de PxC als de Plataforma Vigatana on acaben els diners de la subvenció que rep PxC pels 67 regidors aconseguits el 2011 o la part de les assignacions mensuals que reben cada mes els regidors dels seus respectius ajuntaments.  PxC acusarà a Anglada de quedar-se’ls per viure i per comprar-se un Mercedes. I Anglada ho justificarà davant el jutjat al·legant que els diners van anar per pagar un préstec personal de 75.000 euros a nom d’ell que li va fer el partit ultra flamenc, Vlaams Belang, un altre sense cap mena de contracte del FPO austríac de 100.000 euros arribat com a les pel·lícules en un maletí, un tercer préstec de 12.500 euros del British National Party, i un quart préstec a un militant de Vic. Anglada també al·legarà que va destinar prop de 30.000 euros per pagar els deutes a la Seguretat Social de Plataforma por Madrid, primer intent d’exportar la marca a l’Estat espanyol que va acabar com el Rosari de l’Aurora i el seu promotor és ara a la presó per matar i esquartera una dona. I els únic pagaments de deutes que la sentència reconeix provats que Anglada va fer amb diners traspassatS a comptes de Plataforma Vigatana, és precisament el deutes a la Seguretat Social de l’experiment madrileny perquè evidentment hi ha els comprovants. I per això la sentència estipula que Anglada ha de retornar a PxC la quantitat de 180.679 euros. Fora de l’Ajuntament i amb l’espasa de Damocles d’haver de respondre amb el seu patrimoni a aquest deute, tot fa pensar, sense que qui això signa desitgi cap mal en l’àmbit personal a ningú, que un gat encara que tingui moltes vides, algun dia també li arriba el seu final.

Xavier Rius Sant, periodista

MARINE LE PEN A TV3. Publico al Periódico una reflexió sobre la presència de la ultradreta als mitjans públics i l'entrevista a Marine Le Pen, que fa Ricard Ustrell, que s'emetrà diumenge al vespre

Ahir al vespre vaig assistir a la projecció prèvia a la sala Phenomena de Barcelona de la nova temporada d'entrevistes en profundidat de Ricard Ustrell en el programa Els Quatre Gats, que comença aquest diumenge, amb el programa sobre Marine Le Pen que es va projectar íntegre. 
Sobre la'entrevista, el programa i la polèmica si els mitjans públics com TV3 donen massa espai a grups ultres com Democracia Nacional, Vox o ara amb Marine Le Pen, publico aquest article al Periódico, penjat aquesta tarda a la web i que demà sortirà a l'edició en paper.

MARINE LE PEN A TV-3

A l'extrema dreta li agrada que els mitjans reprodueixin les seves consignes, però si aquestes s'aborden amb profunditat i crítica, no sol acabar gaire ben parada.

 Xavier Rius, dijous 22 de novembre de 2018 

L’anunci de l’emissió a TV-3 de l’entrevista amb Marine Le Pen, feta per Ricard Ustrell, al programa 'Els quatre gats', ha tornat desencadenar la polèmica sobre si la televisió catalana dona massa difusió als líders ultres. Hi ha qui pensa que els '30 Minuts' sobre ultradreta i mesquites, en els quals hi apareixia Democracia Nacional, i les entrevistes a 'FAQS' al dirigent de Vox José Ortega Smith eren gols en pròpia porta. I que el retorn d’Ustrell amb les seves entrevistes sigui amb Le Pen seria un nou error. Un servidor discrepa d’aquesta opinió, ja que el que dona ales als ultres no són els minuts que surten, sinó com es tracta la informació. I Ustrell intercala opinions i anàlisi de persones crítiques amb Le Pen, com el futbolista Lilian Thuram i l’actor Sergi López.

Afirmacions falses sense rebatre

Els líders ultradretans ofereixen propostes simplistes a problemes complexos. I tal com vam veure amb la campanya a favor del 'brexit', basen molts dels seus arguments en dades falses. Quan el 2011 Xavier García Albiol va obtenir l’alcaldia de Badalona i Plataforma per Catalunya va aconseguir 67 regidors, era habitual escoltar que si un immigrant obria un negoci tenia una exempció d’impostos de cinc anys. I lamentablement sovint es trobava a faltar que els qui entrevistaven dirigents ultres no deixessin clar que aquestes afirmacions eren falses.

Recordo un programa del 2013 d’'Equipo de investigación' centrat en Josep Anglada. Mentre l’entrevistaven a Vic li sonava el mòbil i una veïna li comunicava que unes immigrants musulmanes s’havien emportat menjar sense pagar d’un supermercat pròxim. Allà hi va acudir Anglada amb els reporters i van entrevistar aquesta veïna sense contrastar amb els empleats de l’establiment i sense adonar-se que la veïna és la mateixa ciutadana hispanoxilena, simpatitzant de Pinochet i col·laboradora de PxC, que havia protagonitzat la mítica enganxada, a TV-3 amb el Josep Cuní del "¡Prou, prou, prou!".

Quan vaig publicar el 2011 el llibre 'Xenofòbia a Catalunya', després dels èxits electorals d’Albiol i PxC, Anglada va arribar a assistir a una presentació del llibre per això que 'l’important és que es parli de mi encara que sigui malament’. Però un any més tard em va interposar diverses querelles per injúries i calúmnies que van arribar a l’Audiència de Barcelona, que les va desestimar. I és que als ultres els agrada que es reprodueixin en els mitjans les seves consignes, però si s’aborden amb profunditat, tal com fa Ustrell, no solen acabar ben parats.

De la ultradreta convé parlar-ne, i parlar-ne no necessàriament la beneficia. I ja que tenim a Vox en l’horitzó, amb qui Le Pen mostra proximitat al final de l’entrevista, em permeto apuntar que el que sí que la beneficia és que, com es feia en ocasions amb PxC, s’organitzin contramanifestacions davant dels seus actes. Tantes vegades m’ha preguntat Anglada abans d’un acte: ¿Saps si vindran els "guarros" a manifestar-se?. Ell volia que vinguessin, ja que així apareixia la Brigada Mòbil, hi havia encreuament d’insults i aquest acte de 50 persones segur que sortia als mitjans.      

Xavier Rius, El Periódico 22 de noviembre de 2018

El anuncio de la emisión en TV-3 de la entrevista con Marine Le Pen, realizada por Ricard Ustrell, en el programa 'Els Quatre Gats', ha vuelto desatar la polémica sobre si la televisión catalana da demasiada difusión a los líderes ultras. Hay quién piensa que los '30 Minuts' sobre ultraderecha y mezquitas, en los que aparecía Democracia Nacional, y las entrevistas en 'FAQS' al dirigente de Vox José Ortega Smith eran goles en propia puerta. Y que el retorno de Ustrell con sus entrevistas sea con Le Pen, sería un nuevo error. Un servidor discrepa de esta opinión, ya que lo que da alas a los ultras no son los minutos que salen, sino cómo se trata dicha información. Y Ustrell intercala opiniones y análisis de personas críticas con Le Pen, como el futbolista Lilian Thuram y el actor Sergi López.

Afirmaciones falsas sin rebatir

Los líderes ultraderechistas ofrecen propuestas simplistas a problemas complejos. Y como vimos con la campaña a favor del 'brexit', basan muchos de sus argumentos en datos falsos. Cuando en el 2011 Xavier García Albiol obtiene la alcaldía de Badalona y Plataforma per Catalunya consigue 67 concejales, era habitual escuchar que si un inmigrante abría un negocio tenía una exención de impuestos de cinco años. Y lamentablemente se echaba en falta en ocasiones que quienes entrevistaban a dirigentes ultras no dejaran claro que dichas afirmaciones eran falsas.

Lo que sí beneficia a los ultras es que, como pasaba a veces con PxC y deseaba Anglada, se convoquen protestas delante de sus actos 

Recuerdo un programa del 2013 de 'Equipo de Investigación' centrado en Josep Anglada. Mientras le entrevistaban por Vic, sonó el móvil y una vecina le comunicó que unas inmigrantes musulmanas se estaban llevando comida sin pagar de un supermercado cercano. Allí acudió Anglada con los reporteros y entrevistaron a dicha vecina sin contrastar con los empleados del establecimiento y sin percatarse de que dicha vecina es la misma ciudadana hispanochilena, simpatizante de Pinochet y colaboradora de PxC, que había protagonizado la mítica enganchada en TV-3 con Josep Cuní del "¡Prou, prou, prou!".

Cuando publiqué en el 2011 el libro 'Xenofòbia a Catalunya', tras los éxitos electorales de Albiol y PxC, Anglada llegó a asistir a una presentación del libro por aquello que 'lo importante es que se hable de mí aunque sea mal'. Pero un año más tarde me interpuso diversas querellas por injurias y calumnias que llegaron a la Audiencia de Barcelona, que las desestimó. Y es que a los ultras les gusta que se reproduzcan en los medios sus consignas, pero si se abordan con profundidad, como hace Ustrell, no suelen acabar bien parados.

De la ultraderecha hay que hablar, y hablar de ella no necesariamente le beneficia. Y ya que tenemos a Vox en el horizonte, con quien Le Pen muestra cercanía al final de la entrevista, me permito apuntar que lo que sí le beneficia es que, como se hacía en ocasiones con PxC, se organicen contramanifestaciones delante de sus actos. Tantas veces me ha preguntado Anglada antes de un acto: ¿Sabes si vendrán los "guarros" a manifestarse?. Él deseaba que vinieran, dado que así aparecía la Brigada Mòbil, había cruce de insultos y ese acto de 50 personas seguro que salía en los medios.      

 Leer en castellano en El Periódico

 

A l'edició de paper sur publicat el divendres 23 de novembre

CITATS A DECLARAR COM A IMPUTATS TOTS ELS MEMBRES DE L'ANTERIOR EXECUTIVA DE PxC PER L'APROPIACIÓ DELS COMPTES DE MAIL, FACE I TWITTER D'ANGLADA, RIERA I RAVELLO, I DIFONDRE CORREUS PERSONALS. L'ex Secretari General expulsat, P Barranco, nou Vicepresident

D'aquí uns dies tota l'antiga executiva de PxC haurà de passar a declarar com a imputats als jutjats de Vic, pel cas de l'apropiació dels comptes personals de mail, Facebook, blog i twitter de  Josep Anglada, de l'ex regidora vigatana, Marta Riera, i de l'ex responsable d'Internacional, Enric Ravello. Sumari diferent del que també es tramita a Vic del suposat pla per provocar un accident i matar a Josep Anglada, que va motivar també la imputació dels líders del partit.
Els fets denunciats pel fundador de Plataforma per Catalunya van passar el 8 de febrer de 2014 dia en que la major de l'Executiva de PxC es reuneix sense la presència d'Anglada i Marta Riera, i gràcies a l'ajut de l'informàtic del partit, s'apropien i canvien les contrasenyes dels comptes de mail, facebook i twitter dels tres denunciants, i després de modificar la contrasenya de la web de PxC, hi publiquen que Anglada ha estat destituït. Dies més tard comencen a difondre a militants de PxC els correus personals entre Anglada i Riera.

Així, segons explica Jospe Anglada en un comunicat que adjunta les citacions judicials, el titular del jutjat d’instrucció 2 de Vic, José Luis Gómez Arbona, ha cridat a declarar com a imputats a tota l'anterior cúpula de Plataforma per Catalunya, per un suposat delicte apropiació indeguda dels comptes d’e-mail d’Anglada, Riera i Ravello. També hauran de declarar tots ells per la usurpació del  Facebook, Twitter , bloc i canal youtube d’Anglada que es va produir el mateix dia de la seva destitució, com a president el 8 de febrer de 2014.
Anglada ha aportat diversos correus de Joan Carles Fuentes va enviar a antics membres de Plataforma per Catalunya de converses privades entre ell i Marta Riera. 

El Jutge prendrà declaració en qualitat d’imputats a Xavier Simó, August Armengol, Robert Hernando, David Parada, Juan Garriga, Jaime Padilla, Menchu Martí i Daniel Ordóñez, el proper 18 de febrer de 2016, a partir de les 9,30 del matí; i a Miguel Ángel Chiquillo, Ignacio Mulleras, Eduard Pallerola, Jordi Pere Casanova, Josep Badia, Carles Francisoud i Mónica Lora, el dia 25 de febrer de 2016, a partir de les 9,30 del matí.

Marta Riera i Josep Anglada a la porta dels jutjats de Vic

MOLTS DELS IMPUTATS JA NO MILITEN A PxC I SEMBLA QUE EL SECRETARI GENERAL, ROBERT HERNANDO, HA DEMANAT SER SUBSTITUÏT DEL CÀRREC. L'EX-SECRETARI GENERAL EXPULSAT EL 2010, PABLO BARRANCO, TORNA A PxC I ES NOMENAT VICEPRESIDENT

Aquesta citació judicial arriba després que la meitat dels imputats abandonessin PxC després de la patacada electoral de maig de 2015, quan PxC que havia obtingut 47 regidors a la demarcació de Barcelona el 2011, n'aconsegueix només un, Mònica Lora a Mataró. 

Aixó va motivar que molts abandonessin PxC o el seu lloc a la direcció i l'excutiva. S'ha de tenir en compte que molts  dirigents de PxC depenien econòmicament fins maig de 2015, del sou de regidors o consellers comarcals, ingressos que van perdre en no tornr a ser reescollits.

Una de les persones que sembla que podria haver abandonat PxC, o al menys la seva responsabilitat directiva, és el Secretari  General, Robert Hernando, si bé PxC esperaria per fer-ho oficial trobar qui el substituirà en el càrrec.

La possible retirada d'Hernando, que ara per ara PxC nega rotundament, coincideix amb la celebració de l'últim Consell Executiu, el 9 de gener a Esplugues de Llobregat en el que es va formalitzar el retorn a Plataforma de l'ex-Secretari General, Pablo Barranco, que fou expulsat del partit l'octubre de 2010 i substituït per Hernando. Barranco torna a PxC com a nou Vice-president i, casualment o no, en cap de les fotos que PxC ha publicat d'aquesta reunió de l'Executiva, no s'hi veu al Secretari General, Robert Hernando.
Barranco després de ser expulsat de PxC, es va presentar a les municipals per Vía Democrática, sent escollit regidor a Sant Just Desvern, i va anar a la llista de VOX a les europees.

Barranco sent nomenat no Vicepresident de PxC, amb el president, August Armengol

Imatges de l'última executiva de PxC en la que no s'hi veu a Robert Hernando que sembla que hauria abandonat el càrrec

Pablo Barranco (dreta de la imatge) després de ser expulsat de PxC va ser regidor per Vía Democrática i va nar a les llistes de VOX. Ara torna a PxC

DILLUNS VISTA ORAL A VIC PER LA DEMANDA D'ANGLADA CONTRA LA SEVA DESTITUCIÓ. La Direcció demana la suspensió en haver traslladat la seu central a Esplugues

El Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Vic celebrarà el proper dilluns 26 de maig, a les 10 del matí, la primera vista oral de la demanada de Josep Anglada contra les actuacions del Consell Executiu de PxC, que el passat 8 de febrer el van destituir de la presidència del partit, en una reunió que Anglada argumenta que se li va dir que s'havia aplaçat, i en la que tampoc estava a l'ordre del dia la destitució del president.

 L'actual direcció de PxC, presidida per Xavier Simó i Robert Hernando, van demanar la suspensió de la vista oral de dilluns, donat que, segons ells, els jutjats de Vic no en són competents en haver traslladat l'actual direcció la seu central i domicili legal de PxC de Vic, on era fins el mes de març, a uns baixos del carrer Emili Juncadella d'Esplugues de Llobregat, municipi en el que, per cert, PxC no hi té representació. 

No obstant, en una providència datada el 23 de maig, el Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Vic ha desestimant aquesta petició i s'ha considerat competent per celebrar dilluns la vista en la que, sense entrar probablement en el fons de la qüestió, podria restituir cautelarment a Josep Anglada a la presidència de PxC.

Anglada i Riera a una banda, i Fuentes i Catalán a l'altra. Al mig el lloc de Cristina Gayoso que no ha assistit als últims tres plens

           

S'ha de dir que el 12 de maig els advocats d'Anglada van ampliar la demanda contra l'actual direcció donat que, mentre se celebració la reunió de l'Executiva del 8 febrer a L'Hospitalet de Llobregat, sense informar als interessats,  es va procedir  al canvi de contrasenyes i "usurpació" dels comptes personals de correu, facebook, twitter i blog d'Anglada i de la regidora Marta Riera.

L'actual executiva no ha aconseguit que Anglada sigui destituït del càrrec de president del grup municipal de PxC a Vic, que desitja que sigui ocupat pel regidor Juan Carles Fuentes (resident a Calafell), i té el suport de les regidores vigatanes Pilar Catalán i Cristina Gayoso. De fet l'alcalde i el secretari municipal, en base a diferents informes jurídics, creuen que no es pot cessar Anglada de portaveu del grup fins que no s'aclareixi el galimaties legal sobre la seva destitució i la posterior expulsió d'ell i Marta Riera.  Així, el Grup Municipal de PxC a Vic està dividit en dos,  amb Anglada i Riera per una banda i Fuentes, Gayoso i Catalán, d'altra si be la regidora Gayoso no ha assistit als tres últims plens.

      
Video del Canal Taronja informant de la vista oral de dilluns