Ni DEMOCRACIA NACIONAL NI CAP ALTRE GRUP CONVOCA AQUEST 12 D'OCTUBRE A MONTJUÏC. Es feia allà des de l'any 2002 per evitar incidents a Sants i només es va suspendre durant la Covid. Tampoc es fa l'acte de Somatemps, DENAES i Vox a Colom. L'únic grup ultra espanyolista que està ara en expansió a la dreta de Vox és Núcleo Nacional sorgit de les protestes de Ferraz.

 

Imatge de la manifestació de 12 d'octubre de 2023 a la que només hi van participar un centenar de persones

Si cap grup no agafa el relleu a última hora, aquest 12 d'octubre no es farà a Barcelona l'acte ultra de commemoració del Dia de la Hispanitat i d'homenatge a la bandera que des de l'any 2002 (o va ser el 2001?) es feia a la Plaça Sant Jordi de Montjuïc, de vegades amb una manifestació prèvia des de Plaça Espanya o des del Paral·lel. El 2020 i 2021 no es va fer o va ser molt reduït a causa de les restriccions per la Covid. 

Imatge de l'acte del 12 d'octubre de l'any 1988 quan es feia a la Plaça dels països Catalans a Sants

Des de 1983 fins el 1999 l'acte ultra es celebrava a la Plaça del Països Catalans a Sants, i en ocasions acabava amb greus aldarulls, fos per que grups de caps rapats anaven després fins al centre de Barcelona agredint a vianants, fos per que grups antifeixistes o llibertaris volien confrontar-se físicament amb els ultres. Els primers anys ho convocava l'Asociación Nacional de Excombatientes (de la Guerra Civil), grups com Juntas Españolas (creat després de la dissolució de Fuerza Nueva) i més tard l'Alianza por la Unidad Nacional de Ricardo Sáenz de Ynestrillas. I per evitar incidents, destrosses i agressions l'acte es va traslladar l'any 2002 a Montjuïc a la Plaça Sant Jordi. 

Imatge de l'acte i manifestació a Montjuïc de 2013

Agafant cada any Democracia Nacional de Manuel Canduela, i La Falange-FE de Manuel Andrino, l'octubre de 2013 la celebració ultra va viure el seu moment més àlgid en celebrar-se dies després de l'atac de Blanquerna, amb la presència de bona part dels seus autors. I de fet serviria per presentar la coordinadora La España en Marcha que estaria formada per Democracia Nacional, Alianza Nacional, La Falange-FE, Movimiento Católico Español i l'efímer Nudo Patriota. No obstant aviat sorgiren discrepàncies entre alguns dels seus líders com Pedro Pablo Peña i Manuel Canduela. Canduela abandonaria la militància el 2018, i Alianza Nacional de Pedro Pablo Peña deixaria de participar en l'acte. Peña moriria d'un càncer fulminant el passat mes de juliol. Ple que fa a La Falange-FE de Manuel Andrino acordaria la unitat d'acció, també electoral amb Falanges Española de la JONS de Norberto Pico. Precissament Falange Española de las JONS aquests anys no es manifestava a Montjuïc sinó a la Plaça Catalunya amb Societa Civil Ctalana, Somatemps, el PP, Plataforma per Catalunya, Vox  i Ciudadanos. Tampoc es farà l'acte i ofrena floral de Colom que Somatemps, DENAES, Vox i ex legionaris feien al peu del momument. Així doncs l'única manifestació serà la de Passeig de Gràcia convocada  per catalunya Suma, DENAES, Espanya i Catalans i altres grups similars amb la presècia de grupls folclòrics llatinoamericans.

Democracia Nacional, partit que els últims anys portava el pes de l'organització de l'acte, i que va convocar un acte el passat 11 de setembre a Barcelona per intentar refer el partit a Catalunya,   ha renunciat que convocar-lo i organitzar-lo . Ara fa un any, només hi van participar un centenar de persones, no hi va participar La Falange, mentre alguns habituals eren amb Vox a l'acte que feia al monument de Colom.  Amb Democracia Nacional gairebé sense militants a Catalunya que han patit reiterades condemnes judicial i algun d'ells com Antonio Castellón es ara la presó, i desapareguts altres grups com el Grente Nacional Identitario-Partido Nacional Socialista Obrero Español i l'efímer Bastión Frontal, ara l'únic grup ultra d'aquest espai extraparlamentari més enllà de Vox que està creixent és Núcleo Nacional, el líder dels qual sempre apareix encaputxat, i que té bones relacions amb España 2000. El grup inicialment es deia Noviembre Nacional i sorgí de les protestes de fa deu mesos contra la amnistía.Un dels militants coneguts de Núcleo Nacional es Enrique Lemus, que alguns anys havia estat a Montjuïc amb DN i La Falange. Núcleo Nacional ha anunciat que vol crear grup i implantar-se a Catalunya. Una de les diferències entre Núcleo Nacional i Democracia Nacional és que aquesta última és pro russa, mentre el Núcleo Nacional és pro Ucraïna i el Batalló Azov. Ucraïna i també la guerra de Síria i el suport a Hamàs i Hezbolah ha generat molta controvèrsia dins la ultradreta. Recordem que Jordi de la Fuente era defensor d'Hizbul·là i ara defensa a Israel. L'escriptor i analista ultra, Carlos Paz, sí que defensa en el seus escrits i videos el règim de Bashar Al Assad. 

                       

Enrique Lemus, habitual als actes del 12 d'octubre a Montjuïc ara està a Núcleo Nacional, grup en expansió que veurem si és només un bolet de temporada com el ja desaparegut Bastión Frontal. A sota Lemus a la presentació de Núcleo Nacional a València el passat 21 de juliol.

  

La Rana Baneada, encaputxada, i Enrique Lemus

DEMOCRACIA NACIONAL I FALANGE ES MANIFESTA DEMÀ A MONTJUÏC, ELS CONDEMNATS PER BLANQUERNA QUE HAVIEN D'ENTRAR A PRESÓ AQUESTA SETMANA HAN ACONSEGUIT UN AJORNAMENT DE 20 DIES.. PLATAFORMA, ANGLADA, SOMATEMPS I ALTRES GRUPS ULTRES ES MANIFESTEN COM CADA ANY A PASSEIG DE GRÀCIA I PLAÇA CATALUNYA AMB SOCIETAT CIVIL CATALANA

Demà 12 d'octubre, Dia de la Hispanitat, Democracia Nacional i alguns membres de La Falange-FE es manifestaran a Montjuïc. Manifestació que té lloc, no només en el context actual de la declaració o no declaració de la independència de Catalunya: Si bé s'havia anunciat que la meitat dels condemnats per l'assalt o irrupció violenta a la seu de la Generalitat a Madrid feta el 2013, entrarien a presó aquesta setmana, han aconseguit un anjornament de 20 dies.

Aquest ingrés s'ha fet efectiu onze mesos després que el Tribunal Suprem elevés a 3 anys i 11 mesos o 4 anys de presó, les penes inicials de 6 o 8 mesos imposades per l'Audiència Provincial de Madrid. Tots han fet recurs al Tribunal Constitucional, però els vinculats a Democracia Nacional i el desaparegut Nudo Patriota han demanat l'indult i potser aquest és el motiu pel que han rebut la notificació d'ingrés a presó.
Demà seran pocs els que es manifestaran a Montjuïc perquè altres grups habituals d'aquest acte, que van participar en l'atac de Blanquerna, con Alianza Nacional, van desmarcar-se fa temps de Democracia Nacional i la coordinadora o plataforma La España en Marcha.

Per la seva banda grups ultres o identitaris com Plataforma per Catalunya, Som Identitaris -sigla de Josep Anglada-, Generación Indentitaria o Somatemps, es manifestaran al Passeig de Gràcia i Plaça Catalunya amb Societat Civil Catalana i partits constitucionalistes.

Els anys anteriors el 12 d'octubre hi ha hagut agressions totalemnt injustificades i  incidents violents als carrers de Barcelona, i crec que és molt important que demà no n'hi hagin, donat que podria ser utilitzat pel govern de Mariano Rajoy de cara a un hipotètica declaració de l'estat d'excepció si finalment Mariano Rajoy opta per aplicar els articles 155 o 116 de la Constitució.

 

LA FISCALIA DEMANA 3 ANYS DE PRESÓ ALS LÍDERS D'ALIANZA NACIONAL I FALANGE-FE PER LES DECLARACIONS FETES EL 12 D'OCTUBRE DE 2013 A MONTJUÏC

 Pedro Pablo Peña, al centre de la foto, aquell dia a Montjuïc 

 Manuel Andrino, al mig de la foto, aquell dia a Montjuïc

El Fiscal de de Delictes d'Odi i Discriminació de Barcelona sol·licita tres anys de presó per Pedro Pablo Peña i Manuel Andrino, líders d'Alianza Nacional i La Falange FE per les declaracions que van fer el 12 d'octubre de 2013 a l'acte de La España en Marcha a Montjuïc.  Aquell va ser el primer acte fet per La España en Marcha a Barcelona després de l'atac o irrupció violenta a la seu de la Generalitat a Madrid (Blanquerna) l'11 de stembre d'aquell any. S'ha de dir que Manuel Andrino ha estat condemnat a quatre anys de presó per l'atac de Blanquerna, després que el Tribunal Suprem incrementés la pena imposada per l'Audiència Provincial de Madrid

ESCRIT D'ACUSACIÓ: 

JUZGADO DE INSTRUCCIÓN Nº 26 BARCELONA
DILIGENCIAS PREVIAS: 2128
AÑO: 2014
AL JUZGADO DE INSTRUCCIÓN
EL FISCAL, despachando el trámite previsto en el art. 780 de la Lecrim, interesa la apertura de juicio oral ante el Juzgado de lo penal, formulando escrito de acusación respecto a Pedro Pablo Peña y Manuel Andrino con base a las siguientes conclusiones provisionales:

PRIMERA: se dirige acusación contra:
Pedro Pablo Peña, mayor de edad, con antecedentes penales no computables a efectos de reincidencia al haber sido ejecutoriamente condenado por tenencia de explosivos en virtud de sentencia de fecha 28/06/2006 por la sección 5ª Audiencia Provincial de Madrid a la pena de 3 años y 6 meses de prisión.
Manuel  Andrino, mayor de edad, con antecedentes penales no computables a efectos de reincidencia al haber sido ejecutoriamente condenado por delito de desórdenes públicos y daños con agravante de discriminación ideológica en sentencia de la Sección 30 de la Audiencia Provincial de Madrid en
sentencia de fecha 19/02/2016, firme en fecha 17/01/2017.
Los hechos por los que se formula acusación son los siguientes:
Desde hace años el día 12 de octubre, con motivo de la celebración del día de la Hispanidad, al margen de las manifestaciones y concentraciones convocadas por partidos políticos y organizaciones inequívocamente democráticas, los grupos y formaciones políticas de ideología de ultraderecha habitualmente organizan una
manifestación que suele iniciarse en la Plaza España de Barcelona y que suele terminar en la Plaza Sant Jordi en la montaña de Montjuic, lugar en el que se concentran y una vez allí, los responsables y líderes de las diferentes organizaciones asistentes realizan una serie de discursos.
El 12 de octubre de 2013 el acto estuvo organizado por plataforma "La España en Marcha", integrada por las formaciones políticas Democracia Nacional, Falange Española y Alianza Nacional, así como por las asociaciones Nudo Patriota Español y Acción Juvenil Española y Movimiento Católico Español.
Destacar que este año, los organizadores habían solicitado manifestarse desde la Plaza de Sants hasta la montaña de Montjuic pero finalmente la Dirección General de Administración de Seguridad del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, alegando motivos de seguridad y de orden público, modificó el
recorrido de la manifestación siendo éste desde Plaza España de Barcelona hasta el acto en la Plaza de San Jordi. Contra esta resolución gubernativa interpusieron un recurso contencioso administrativo que fue desestimado por el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya por sentencia de fecha 11/10/2013 y en la que confirmaba las limitaciones al derecho de reunión acordadas por la autoridad administrativa al “considerarse que existen razones fundadas de que puedan producirse alteraciones del orden público, con peligro para personas o bienes... “.
A partir de las 11:00 horas del citado día 12 de octubre en la Plaza España de Barcelona, se concentraron inicialmente unas 150 personas de los colectivos ultraderechistas antes mencionados. Esta concentración se demoró aproximadamente unas dos horas, debido al retraso de la llegada de los autocares con asistentes que se desplazaron expresamente desde la zona de Madrid.
Durante la citada celebración del día de la Hispanidad, las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y el Cuerpos de Mossos d'Esquadra realizaron un dispositivo de seguridad coordinado con la finalidad de proteger la seguridad ciudadana y garantizar el libre ejercicio de las libertades públicas. Con base a ese
dispositivo, con el objeto de prevenir la comisión de cualquier delito y para realizar las comprobaciones necesarias para impedir que se portaran o utilizasen armas durante la celebración de la manifestación y posteriores actos convocados, se interceptaron los dos autocares provenientes de Madrid, que se dirigían a los actos organizados por la plataforma "La España en marcha" en la ciudad de Barcelona.
En estos autocares viajaban un total de ciento veintiséis (126) personas simpatizantes y militantes de las organizaciones que componen la plataforma "la España en marcha" (Alianza Nacional, Democracia Nacional, Nudo Patriota Español y Fe Falange), los cuales fueron identificados y registrados por los motivos anteriormente descritos, comprobándose, tras ser consultados los archivos policiales, que de estas personas, treinta (30) constaban con antecedentes por delitos violentos.
Entre los identificados que viajaban en los autocares, se encontraban los dos acusados, el Sr. Pedro Pablo  Peña y el Sr. Manuel Andrino.
Una vez llegaron los autocares y después de los correspondientes saludos y exhibición de banderas de las organizaciones convocantes, comenzó el desfile hacia la Plaza San Jordi, ubicada en la zona alta de la montaña de Montjuic, lugar donde se pronunciarían los correspondientes discursos de los líderes de las formaciones convocantes. Durante el recorrido, los manifestantes profirieron gritos y cánticos, como los que se transcriben a continuación:
"Ilegalizar, el partido de Artur Mas", "Artur Mas, hijo de puta", "Artur Mas, camara de gas", "Nos vamos a cagar en la puta de Artur Mas", "Estoy hasta los huevos de Mas y de Rajoy", "Separatistas, terroristas", "esta es nuestra tierra y hay que defenderla", "periodistas, terroristas", "España unida, revolución", "España una, y no cincuenta y una", "Imigración, repatriación", "A quien beneficia tanta imigración, el obrero es el patrón", "Antifas, ja ja ja", "España entera, con una bandera", "A LA PRENSA, JUICIO Y CASTIGO", "MATRIMONIO, HOMBRE Y MUJER", "LA INMIGRACION DESTRUYE LA NACIÓN".
Los asistentes a la manifestación de "La España en Marcha", durante el recorrido, exhibieron todo tipo de banderas y simbología vinculadas a movimientos de extrema derecha y neonazis como cruces célticas, banderas españolas preconstitucionales, banderas con la cruz de Borgoña, banderas con el águila bicéfala, bandera de la Unión británica de Fascistas (BUF) etc.
Una vez llegaron a la plaza de Sant Jordi en la montaña de Montjuic se realizó el acto previsto con los discursos de los dirigentes de las organizaciones convocantes ante una audiencia formada por unos 500 asistentes y entre ellos los 30 identificados con antecedentes policiales por hechos violentos, subiendo al escenario los acusados Pedro Pablo Peña y Manuel Andrino, junto a otros dirigentes de otras formaciones políticas.
Los acusados, guiados por su animadversión y su densa hostilidad contra las personas que profesan o simpatizan las ideas independentistas así como contra personas de ideología anarquista y “okupas”, a los que consideran no adversarios sino enemigos, y con el fin de propagar su ideario justificando la violencia como medio de combatirlos e incitando a realizar actos violentos a los asistentes allí concentrados así como a los espectadores de diversos medios de comunicación que cubrían el acto, de forma pública profirieron las siguientes expresiones:
El acusado Pedro Pablo Peña en su discurso manifestó lo siguiente:
".... El separatismo catalán usa armas peores. Usa la insidia, la cobardía, la traición, la mentira, el soborno de las clases políticas ... Y eso es más infame quepegarle un tiro en la nuca a alguien. Es preferible morir de un tiro que morir poco a poco como mueren los españoles en Cataluña "
Por eso ni estamos ni estaremos nunca en el camino de la reforma política, sino en el de la lucha nacional. Nos dicen: estáis solos, tenéis pocos votos. Sí, también estaban solos en Madrid cuando se alzaron en la plaza del Dos de Mayo, también estaban solos y solo les asistieron tres militares, tres militares, dos capitanes y un teniente. Hoy no tenemos a lo mejor ni los capitanes ni los tenientes, pero tenemos la voluntad  rrenunciable como españoles de defender a la madre patria.
No habrá secesión de Cataluña si no es a base de mucha sangre.
Decía Corleanu que si solo se tiene una bala y existe un enemigo y un traidor, la bala es para el traidor. Pues en este caso la bala debería ser para la clase política española, y para la cúpula militar que ha permitido este atropello. Esta vez no pasará así, si deciden segregar Cataluña por la fuerza, por la presión, o por la
violencia, responderemos como respondieron los unionistas en Irlanda. No habrá ni un atentado más, ni una muerte más, ni un atentado contra la nación que quede sin respuesta. El tiempo les obliga a poner fin a los discursos porque sino no acabaríamos, no cumpliríamos el periodo, no cumpliríamos con el tiempo que nos han concedido, y nosotros cumplimos la ley. Nos han ilegalizado la mitad de la manifestación cuando faltaban dos días para celebrarse. Como han explicado muy bien aquí, el acto estaba autorizado, y por la presión de los anarquistas, de los casales separatistas, de las casas okupas, se nos cede. Ya conocemos cual es el camino, el camino a lo mejor es la violencia.
Voy a resumir, voy a hacer un epílogo en lo que se resume la España en Marcha.
La España en Marcha se resume en poner a la nación española en pie, en levantar la conciencia del pueblo español porque solo hay un sujeto jurídico, político y histórico que es la nación española. Los territorios que la forman están en el seno de la nación pero no tienen esa personalidad jurídica. Levantaremos la nación, aún a costa del sacrificio que sea, inclusive de nuestra libertad o de nuestras vidas. Derrocaremos la monarquía, lucharemos por derrocarla y tras eso, someteremos a juicio a todos los que han cometido delitos de  lesa patria o de lesatraición, por ejemplo el Borbón.
Por su parte el acusado Manuel Andrino en su discurso manifestó:
“Por cierto, hay que decirle a este gobierno, a este Ministro del Interior, a la manipulación de la prensa, a sus multas, a sus servicios secretos y a todos sus perros de presa que no nos asustan. Que está en juego la misma existencia de España y eso obliga a darlos todo y a echar el resto como hicimos los falangistas en julio de 1936.
Son los complejos de estos llamados demócratas, cobardes y corruptos por igual, que pretenden silenciar a quienes fieles a nuestro juramento, estamos dispuestos a dar hasta la última gota de nuestra sangre en la defensa de la sagrada unidad de España. Que no lo duden, estamos dispuestos a morir, pero también a matar por España, faltaría más.
...El Parlamento del Cataluña ha aprobado una llamada declaración de independencia y los poderes del Estado no han tomado ninguna medida de fuerza y sin complejos. Yo os digo lo que habría que haber hecho. Al día siguiente, la Guardia Civil tendría que haber ido al domicilio de ese presidente del Parlamento catalán y después de haberle detenido, debía de haberle obligado a que se comiera hoja por hoja esa declaración de independencia, para que con un poco de suerte se hubiera asfixiado”
Una vez concluidos los discursos, y ante los micrófonos y las cámaras del grupo periodístico Mediaset España que agrupa diferentes canales de televisión de ámbito nacional, como Tele 5, Canal Cuatro, Boing, La Siete etc, y a preguntas de un periodista, los acusados Pedro Pablo Peña y Manuel Andrino se reafirmaron en sus anteriores manifestaciones añadiendo las expresiones que a continuación se describirán.
Así el acusado Pedro Pablo a preguntas del periodista que le entrevistaba señalaba:
Entrevistador: El otro día estuvimos hablando ahí en la capea…te acordaras perfectamente, el tema de que habrá sangre si Cataluña se separa de España.. Si si nosotros lo hemos repetido, vamos a ver, nosotros tenemos..
Entrevistador : En el resto de España eso ha sido un tema muy polémico..
No polémico no, polémico es que traten de romper la nación, es que aquí se le da la vuelta al calcetín, alguien comete traición y se considera que está legitimado para hacerlo, alguien defiende la nación y se considera que debe pagar por ello, yo me remito a una de las democracias en las que ellos se basan, la democracia americana. Cuando los estados del sur proclamaron la secesión de la unión, Lincoln respondió con una guerra, una guerra de destrucción, las tropas de la unión arrasaron el sur.
Entrevistador: Vosotros vais a llegar a lo que sea necesario..
Pues nosotros si tuviéramos la fuerza, nosotros somos conscientes de que no tenemos esa fuerza pero la fuerza necesaria para causar sangre si la tenemos, desde luego si tuviéramos la fuerza necesaria para arrasar la secesión pues claro..si en vez de tener a Rajoy tuviéramos a Lincoln desde luego que arrasaríamos a cualquier secesión, eso no cabe la menor duda porque estamos legitimados porque la nación es irrevocable
Entrevistador: Hasta donde estáis dispuestos a llegar Pedro Pablo?
Hasta donde haga falta, es que no…hasta donde haga falta, nosotros estamos  dispuestos a llegar hasta la resistencia, hasta el límite que haga falta. Si es preciso una respuesta armada pues habrá una respuesta armada, yo ahí hablo de AN, yo no quiero porque, vamos a ver la España en Marcha es un espacio común
y eso yo no puedo decirlo en nombre de los demás. Yo digo que la conciencia en AN es que si llegado el caso se produce la secesión y el ejército español no cumple con su deber que es pararla, el gobierno español no cumple con el suyoque es ordenar al ejercito, nosotros haríamos lo que hiciera falta, pues lo que
hiciera falta significa lo que hace ETA, exactamente vamos, si ..esas palabraspues esas palabras son, nosotros no atacamos a ETA por los muertos, nunca hemos atacado, nunca hemos reprochado a ETA la sangre, le hemos reprochado la traición, , le hemos reprochado la traición, para nosotros es tan despreciable
ETA, tan enemiga ETA como Carod Rovira, como Junqueras, como Artur Mas, o como cualquiera que promueve un pensamiento separatista, lo condenable no es la acción militar, no es la acción armada, es la acción separatista.
Por su parte el acusado Manuel Andrino ante las cámaras de televisión del grupo Mediaset y respondiendo a las preguntas del periodista manifestó: Entrevistador: Nosotros hemos estado hablando antes con Pedro, y nos ha dicho que están dispuesto a llegar hasta donde haga falta para evitar que Cataluña se separe de España. Vosotros como integrantes de la plataforma La España en Marcha también.
Andrino: Nosotros que somos falangistas tenemos como ley motriz la unidad nacional y la justicia social. La justicia social no hace falta que os diga cómo está el país, con los 6 millones de parados, gente en la pobreza y de más…pero ahora la cuestión más evidente que transciende a la justicia social incluso es la ruptura
de la unidad de España. Ellos han dado el paso adelante, no hay nadie en el estado democrático que sea más democrático es incapaz de hacerle frente 35 años mintiendo manipulando enseñando a una generación como mínimo en el odio a España. La cosa esta bastante mal. Los separatista catalanes y vascos,
incluso los gallegos si algún día llegaran a conquistar el poder en Galicia no tienen nada enfrente más que un puñado de españoles que haremos lo que buenamente podamos con todas las armas en nuestro alcance. Repito, con todas las armas a nuestro alcance.
Entrevistador: ¿estáis dispuestos a la lucha armada y incluso a perder la vida?
Andrino: Yo no he dicho esa palabra, yo he dicho a perder la vida efectivamente, lo de la lucha armada yo no lo he dicho.
Entrevistador: Pero llegar a las armas…
Andrino: Yo, por ejemplo lo que se celebra aquí en Cataluña, el 11 de septiembre, es cuando miles de barceloneses civiles fundamentalmente, empuñaron las armas porque creyeron que era legitimo para defender por ejemplo Cataluña contra los intereses que ellos consideraban de un rey bastardo.
No me asusta esa palabra. Cuando el 2 de mayo los madrileños salieron, como se ha hecho aquí, a la plaza Manuela Malasaña, efectivamente tomaron las armas da igual que fueran de fuego o cuchillos o palos o piedras. Y con eso se enfrentaron al enemigo, se enfrentaron al ejército francés, al ejército más
poderoso de Europa, al de Napoleón.
Entrevistador: Algo más que quieras añadir.
Andrino: Nada, que vamos a seguir en la lucha, esto es solo el inicio y que vamos a pelear efectivamente como tu has dicho vamos a dar la ultima gota de nuestra sangre, porque nosotros si que vamos a cumplir nuestro juramento no como el perjuro de la Zarzuela.

Las manifestaciones de los acusados, proferidas tanto en sus discursos como ante los periodistas, tuvieron una amplia difusión en medios de comunicación de toda España, gráficos, audiovisuales y radiofónicos, así a título de ejemplo fueron retransmitidas en los siguientes programas del Grupo Mediaset:
- Programa “Abre los Ojos”, emitido por Telecinco el sábado 12/10/2013 se emitió entre las 21.46 h y las 00.29 del día 13/10/2013 con un share del 12,2 y un rating del 3,1, y que tuvo ese día 1.376.000 espectadores.
- Programa “Las Mañanas de la Cuatro”, emitido por Canal Cuatro el lunes 14/10/2013 entre las 12:23 horas y las 14:05 tuvo un share del 7,2 y un rating del 0.9, con 360.000 espectadores
- Programa “Te vas a enterar”, emitido por Canal Cuatro el miércoles 16/10/2013 entre las 18:35 horas y las 20:02 horas tuvo un share del 3,7 y un rating del 0,7, con 325.000 espectadores

SEGUNDA: los hechos descritos son constitutivos de un delito cometido con ocasión del ejercicio de Derechos Fundamentales y Libertades Públicas reconocidos en la Constitución del artículo 510.1 del Codigo Penal en su redacción anterior a la LO 1/2015 de reforma del Código Penal.

TERCERA: son autores ambos acusados, artículo 28 del Código Penal.

CUARTA: por lo que respecta a circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, no concurren en ninguno de los acusados.

QUINTA: corresponde imponer a cada uno de los acusados la pena de 3 años de prisión e inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo durante el período de la condena, multa de 10 meses con una cuota diaria de 12 euros y responsabilidad personal subsidiaria en caso de impago conforme a lo dispuesto en el art. 53 CP.
OTROSÍ I: confiérase traslado expresamente al Ministerio Fiscal del escrito de defensa emitido por los letrados de los acusados.
OTROSÍ II: Por parte del Juzgado de lo Penal se dispondrá el día del juicio oral de los medios técnicos adecuados para la reproducción de los CD’S y DVD’S con las grabaciones de los hechos.
OTROSÍ III: para el acto del juicio oral este Ministerio propone la siguiente prueba:

Barcelona a 15 de marzo de 2017.
EL FISCAL, M.A. AGUILAR

MIG MILER D'ULTRES ES MANIFESTEN A MADRID I 65 A BARCELONA CONTRA LA CONDEMNA DE 4 ANYS DE PRESÓ PEL 14 ULTRES DE BLANQUERNA

Prop de 500 persones s'han manifestat aquests migdia a Madrid i prop d'una setentena a Barcelona, contra la condemna de 4 anys de presó imposada pel Tribunal Suprem als 14 ultres que van protagonitzar l'assalt a Blanquerna, seu de la Generalitat a Madrid, l'11 de setembre de 2013.

Ara fa un any, l'Audiència Provincial de Madrid, va imposar penes de 6, 7 o 8 mesos de presó als 14 acusats, que si no tenien antecedents, ningú no havia de complir. Ara, tret que ho recorrin al Tribunal Constitucional i que aquest suspengui l'ingrés a presó mentre estudia el recurs, tots hauran d'entrar a presó.  L'atac de Blanquerna va ser perpetrat per La España en Marcha, plataforma ja desapareguda que agrupava a Democracia Nacional, Alianza Nacional, Falange-FE, Movimiento Católico Español i Nudo Patriota. 

  Vídeo de la manifestació. Els convocants afirmen que no ere 500 persones, sinó eren més de mil.

La foto de Pedro Chaparro era a les pancartes de DN, tant a Madrid com a Barcelona

La manifestació de Madrid, ha sortit poc abans de les 12 de la Puerta del Sol i ha acabat a pocs metres de la seu de Blanquerna on han intervingut José Pedro Cruz, el Vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro (imputat ara per una altra causa) i el dirigent de La Falange FE, Jesús Muñoz. 

Els manifestants portaven banderes espanyoles, algunes amb l'escut franquista o àguila de Sant Joan i banderes i pancartes de La Falange i Democracia Nacional amb lemes com "Defender Es`paña no es un delito" o "Defender España no es un crímen", i al llarg de la manifestació han fet crits com "¡No nos engañan, Cataluña es España!", "¡Gloria eterna a los de Blanquerna!" o "Jueces del Supremo,¡prevaricadores!"

A pocs metres de Blanquerna, al costat del Círculo de Bellas Artes, amb un cordó policial impedint acostar-se a la seu catalana, José Pedro Cruz -que és un dels condemnats- ha dit que "els 14 condemnats som només la moneda de canvi dún Govern deslleial que ens utilitza com pagament d ela seva traició. Som les 14 monedes amb les que els 14 judes que ens governen pretene comprar el silenci còmplice", referint-se que amb aquesta sentencia de presó el Govern vol mostar neutralitat front els propers judicis a Artur Mas i altres dirigents independentistes catalans. I ha afirmat que "Al menys, Judas, va tenir 40 monedes!" i que aniran a la presó per dir "Catalanitat és Hispanitat!". Cruz també s'ha referit a qüestions jurídiques, com que ni la Policia i els jutges han comés irregularitats en trencar la cadena de custòdia del pot de gas-pebre que es va llençar a Blanquerna i de les gravacions de TV3 que, segons ell, van ser tallades i manipulades.  

 Els altres dos oradors, Chaparro i Muñoz, s'ha referit als fonament de la sentència que els hi aplica l'agravant d'odi o discrepància ideològica per incrementar les penes inicials de 6,7 o 8 mesos a 3 anys i 11 mesos i 4 anys i un mes, afirmant que aquest agravant no s'ha tingut en compte en altres casos rcents com el de la líder de Podemos, Rita Maestre, a la capella de la Universitat, i han denunciat que se'ls ha conmdenat per defensar la unitat d'Espanya.  Segosn Chaparro "Els espanyols vivim desamparats per unes institucions inoperants que permeten tota mena d'atacs a Espanya".

 Imatges de la concentració a Barcelona

Per la seva banda, unes 65 persones s'han manifestat a les 11 del migdia a Barcelona, davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a Lluís Companys, demanant també l'absolució del 14 de Blanquerna. Entre els que ha intervingut hi havia Sergio Reguillón, de La Falange, un dels condemnats. A una de les les pancartes hi havia la imatge de Pedro Chaparro -que era a Madrid-, hi havia banderes de Falange i Democracia Nacional, i entre els presents també hi havia membres de la Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios i Somatemps. S'han fet tres breus parlaments amb un megafon en el que a part de defensar la unitat d'Espanya i condemnar el separatisme han afirmat que no els fa por entrar a presó i que a qualsevol independentsita que hagués fet un acte semblant segur que l'haguessin absolt.  

 Imatge del judici, ara fa un any

 El Suprem considera que l'atac al centre cultural Blanquerna, seu de la Generalitat, fet l'11 de setembre de 2013, es va realitzar per motius d'intolerància i discriminació ideològica, tipificat a l'article 22-4 del Codi Penal, motiu pel que augmenta la pena dels 14 condemnats, aplicant aquest agreujant, tant en el delicte de desordres públics, com pel de danys en béns de propietat pública. Segons la sentència “el motiu impulsor del delicte o delictes comesos va ser la intolerància a la ideologia catalanista dels convocants de l'acte, fins al punt d'arribar a impedir-lo”. I més enllà que els advocats del ultres ara recorrin l'increment de penes en relació als fets, el Constitucional s'hauria de pronunciar sobre la constitucionalitat de l'agravant d'intolerància i discriminació ideològica en el que se sustenta el Suprem per imposar quatre anys de presó.

FALANGE-FE, DEMOCRACIA NACIONAL I ALIANZA NACIONAL CONVOQUEN MANIFESTACIONS EL PROPER DISSABTE A BARCELONA I MADRID CONTRA LA SENTÈNCIA DEL SUPREM QUE IMPOSA 4 ANYS DE PRESÓ ALS 14 ULTRES DE L'ATAC A BLANQUERNA

En resposta a la sentència del Tribunal Suprem que ha anul·lat la sentència inicial de l'Audiència de Madrid, imposant penes de 4 anys de presó als 14 ultres autors de l'atac a Blanquerna, seu de la Generalitat a Madrid, els partits polítics que van impulsar l'acció, han convocat dues manifestacions de protesta pel dissabte vinent al matí, una a Barcelona davant el Tribunal Superior de Justícia, i una altra a Madrid des de la Puerta del Sol fins la seu de Blanquerna. 

Si amb la sentència inicial de la Secció 30 de l'Audiència de Madrid, que havia imposat penes de 6, 7 i 8 mesos als condemnats, en principi ningú no havia d'ingresar a la presó, ara amb la pena de 3 anys i 11 mesos per dotze dels acusats, i de 4 anys i un mes als altres dos, tots hauran d'ingresar a la presó, a no ser que ho recorrin al Tribunal Constitucional i aquest suspengui l'execució de la sentència fins que dictamini sobre la mateixa. 

El Suprem considera que l'atac al centre cultural Blanquerna, seu de la Generalitat, fet l'11 de setembre de 2013, es va realitzar per motius d'intolerància i discriminació ideològica, motiu pel que augmenta la pena dels 14 condemnats, aplicant aquest agreujant, tant en el delicte de desordres públics, com pel de danys en béns de propietat pública. Segons la sentència “el motiu impulsor del delicte o delictes comesos va ser la intolerància a la ideologia catalanista dels convocants de l'acte, fins al punt d'arribar a impedir-lo”. I més enllà que els advocats del ultres ara recorrin l'increment de penes en relació als fets, el Constitucional s'hauria de pronunciar sobre la constitucionalitat de l'agravant d'intolerància i discriminació ideològica en el que se sustenta el Suprem per imposar quatre anys de presó.

Si bé la plataforma que agrupava als partits i organitzacions que van fer l'atac, La España en Marcha, ja no existeix, tant La Falange-FE, com Democracia Nacional, han fet per separat comunicats de rebuig de a la sentència del Suprem. 

Per La Falange "La sentencia que amplia las penes als patriotes que es van manifestar en defensa de la Unitat Nacional és una concessió política de la Vicepresidenta Soraya Saéz de Santamaria als representant autonòmics catalana amb els que ara negocia", per Democracia Nacional "aquesta condemna va dirigida cap a tot aquell que s'atreveixi a defensar Espanya". 

Els cartells convocant a les dues manifestacions de dissabte, no van signat per cap partit o organització.

Com vaig dir fa uns dies, aquest grups han perdut molta de la seva capacitat de mobilització amb l'actual enfonsament i estancament dels grups ultres espanyols, havent marxat part dels seus militants a l'anomenat l'Hogar Social Madrid, i hi ha una rivalitat entre aquests partits i la lideressa de l'Hogar Social, Melisa Domínguez, a la que desqualifiquen.

Convocatòria de Barcelona

 Convocatòria de Madrid

                        

Imatge del judici, ara fa un any

EL SUPREM TOMBA LA SENTÈNCIA DE L'AUDIÈNCIA DE MADRID i IMPOSA PENES DE 4 ANYS DE PRESÓ ALS 14 AUTORS DE L'ATAC A BLANQUERNA, SEU DE LA GENERALITAT A MADRID, L'11 DE SETEMBRE DE 2013. La plataforma organitzadora, 'La España en Marcha, que aglutinava a Falange-FE, Alianza Nacional, DN i Nudo Patriota, estava de fet dissolta. Caldrà veure si aquests grups, força debilitats, es reactiven amb l'ingrés a presó dels seus membres. Ara ho poden recórrer al T Constitucional que podria suspendre l'ingrés a presó fins que valori la constitucionalitat de la sentència i de l'agreujant d'intolerància ideològica

 Imatge del judici

La Sala Penal del Tribunal Suprem, atenent els recursos de la Generalitat i de la Fiscalia, ha tombat la sentència de la Secció 30 de l'Audiència Provincial de Madrid, que havia imposat penes d'entre sis i vuit mesos als 14 ultres autors de l'atac a la seu de la Generalitat a Madrid, ocorregut l'11 de setembre de 2013. (Llegir article meu al Periódico, valorant el 25 de febrer passat la sentència de l'Audiència).

Així, en negar algun dels atenuants i considerar l'agravant d' intolerància ideològica, tipificat a l'article 22-4 del Codi Penal  (veure text a sota), ha imposat penes de 3 anys i 11 mesos a dotze dels acusats, i de 4 anys i un mes als dos restants. El Suprem considera que l'atac al centre cultural Blanquerna la Diada del 2013 es va realitzar per motius d'intolerància i discriminació ideològica, motiu pel que augmenta la pena dels 14 condemnats, aplicant aquest agreujant, tant en el delicte de desordres públics, com pel de danys en béns de propietat pública. Segons la sentència feta pública aquesta tarda, “el motiu impulsor del delicte o delictes comesos va ser la intolerància a la ideologia catalanista dels convocants de l'acte, fins al punt d'arribar a impedir-lo”. Si amb la sentència inicial en principi cap dels acusats havia d'ingresar a presó, ara hi hauran d'entrar tots, en ser penes superiors a dos anys.

Així, el el Tribunal Suprem condemna a Pedro Chaparro (Vicepresident de Democracia Nacional), a Paula Mijares (Militant de DN i parella de Chaparro), a Íñigo Pérez de Herrasti (militant d'Alianza Nacional, que va complir presó per intentar atemptar contra un autocar de familiars de presos d'ETA), a Manuel Andrino (Jefe Nacional de La Falange-FE),  a Víctor D, Miguel B, Pablo P, Sergio R, Santiago C, Tomas B, Javier M y José P C a dos anys i 10 mesos de presó pel delicte de desordres públics en concurs ideal amb el d'impediment del dret de reunió a dos anys i 10 mesos de presó, amb la concurrència d'aquest agreujant (article 22.4 del Codi Penal) A Juan Luis López, que va tirar a terra el faristol i increpà o sacsejà al delegat de la Generalitat, Jospe M Bosch, i a Jesús F Fernández, que anava amb la cara tapada, els imposa 2 anys i 11 mesos.  

I pel delicte de danys ocasionats en béns de propietat pública, el Suprem imposa ara un any i un mes de presó i multa de 15 mesos a dotze dels acusats en apreciar el mateix agreujant d'actuar per motius ideològics discriminatoris i l'atenuant de reparació del dany per a dotze dels acusats. Però imposa un  any i dos mesos de presó i multa de 18 mesos per a Jesús Fernando Fernández al concórrer, a més, l'agreujant de reincidència, i la mateixa pena de presó i multa per a Juan Luis López García. 

S'ha de dir que Pedro Chaparro està pendent de ser jutjat a Barcelona per amenaces al periodista Jordi Borras i la Fiscalia li demana 5 anys de presó.

Les penes imposades pel Suprem s'acosten a les que van demanar en el judici el Fiscal y l'acusació de TV3 (de dos a cinc anys i mig), però són inferiors a les ssol·licitades en el judici per CiU i la Generalitat (de fins 14 anys) que incloïen delictes como l'ultratge a la bandera catalana. La sentència del Suprem estima el recurs de cassació interposat pel fiscal i parcialment els motius plantejats per la Generalitat. Així conclou que "tenint en compte que en el factum podem trobar la descripció dels elements constitutius de la circumstància agreujant, s'imposa l'aplicació d'aquest agreujament que haurà d'arribar als delictes que resultin comesos, donat el propòsit comú dels assaltants, intolerants amb un acte de celebració del dia de Catalunya, commemoració existent a totes les comunitats autònomes espanyoles”.

Respecte a aquest punt, el Suprem remarca que “el motiu impulsor del delicte o delictes comesos va ser la intolerància a la ideologia catalanista dels convocants de l'acte, fins al punt d'arribar a impedir-lo”. I suprimeix l'atenuant de reparació del dany en el delicte de desordres públics que havia aplicat la sentència recorreguda donat que, ni en els fets provats ni en els fonaments jurídics, hi ha cap dada que permeti estendre aquest atenuant, ja que el mer fet d'una consignació d'una quantitat per cobrir de forma genèrica l'import dels danys causats, com van fer els condemnats, no afecta gens el delicte de desordres públics, en què el ben jurídic protegit és l'ordre públic, és a dir, un bé que no posseeix caràcter privat, sinó un caràcter públic i social que 'per se', no comporta una reparació patrimonial. El Suprem aplica la consideració agreujada del delicte de danys perquè els desperfectes van ser superiors als 400 euros i van tenir lloc en un espai de naturalesa pública.

S'ha de dir queLa España en Marcha, plataforma o coordinadora que va organitzar l'atac a Blanquerna, de fet s'havia dissolt,  La integraven La Falange-FE, Democracia Nacional, Nudo Patriota Español, Alianza Nacional i Movimiento Católico Español. Però Democracia Nacional i Alianza primer Manuel Canduela, presidnet de Democracia Nacional, i Pedro Pablo Peña, d'Alianza Nacional van desqualificar-se mútuament en públic,  i a les eleccions europees de 2014 Democracia Nacional va persentar-se per separat. Després el Nudo Patriota va dissoldre's, i finalment Alianza Nacional va perdre la majoria de militants a Madrid que van anar a l'Hogar Social Madrid. I de fet, ara fa un any, els dies d'inici i final del judici d'aquest fets a Madrid, DN, La Falange FE i Alianza Nacional, van convocar a manifestar-se davant l'Audiència Provincial i no van congregar a més d'una vintena de persones. Aquests grups van convocar diverses mobilitzacions contra al consulta independentista del 9-N, arribant a anunciar que la boicotejarien fins i tot per la força, però els seus actes a Barcelona cada cop van ser més minoritaris.
Els condemnats ara ho poden recórrer al Tribunal Constitucional, tant pel que fa a la sentència i la valoració de les proves, com per la constitucionalitat o no de l'agreujant de discrepància o intolerància ideològica.
Caldrà veure si la condemna i el probable ingrés a presó dels catorze ultres -que es presentaran com a defensors de la unitat d'Espanya- farà que aquests grups es reactivin, aparquin les discrepàncies personals, i convoquin mobilitzacions, i si algú tindrà la temptació de respondre fins i tot violentament, o si, pel contrari, encara els debilitarà més. De moment a la xarxa, tota la ultradreta, tret de l'Hogar Social Madrid, ha fet tuits contra la sentència. Evidentment la força i l'èxit o no de les protestes que es puguin convocar, dependrà també de si s'implica l'Hogar Social Madrid, grup ultra amb més capacitat real de mobilització i agitació. També està per veure com afectarà al procès independentista que hi hagi 14 persones a la presó per haver-s'hi oposat.

 Els acusats entrant a una de les sessions del judici

Artículo 22 del Código Penal.
Son circunstancias agravantes:
1.ª Ejecutar el hecho con alevosía.
Hay alevosía cuando el culpable comete cualquiera de los delitos contra las personas empleando en la ejecución medios, modos o formas que tiendan directa o especialmente a asegurarla, sin el riesgo que para su persona pudiera proceder de la defensa por parte del ofendido.
2.ª Ejecutar el hecho mediante disfraz, con abuso de superioridad o aprovechando las circunstancias de lugar, tiempo o auxilio de otras personas que debiliten la defensa del ofendido o faciliten la impunidad del delincuente.
3.ª Ejecutar el hecho mediante precio, recompensa o promesa.
4.ª Cometer el delito por motivos racistas, antisemitas u otra clase de discriminación referente a la ideología, religión o creencias de la víctima, la etnia, raza o nación a la que pertenezca, su sexo, orientación o identidad sexual, razones de género, la enfermedad que padezca o su discapacidad

LA ULTRADRETA CONVOCA EL 12 D'OCTUBRE COM CADA ANY A PÇ CATALUNYA I A MONTJUÏC. L'acte de Montjuïc serà més minoritari que altres anys en no participar algun dels partits i grups habituals per la crisis de l'espai ultra

Per aquest dimecres 12 d'octubre, la ultradreta torna a convocar els dos actes habituals a la Plaça Catalunya i Montjuïc.

L'acte de Montjuïc, del que no s'ha fet ni cartell unitari, en haver desaparegut La España en Marcha (LEM) i la seva successora Coalición Nacional, està convocada per separat només per Democracia Nacional-Comisión de Homenaje a la Bandera, i per La Falange FE, adherint-se també a l'acte el que queda del Movimiento Católico Español-Acción Juvenil Española i l'editorial Fuerza Nueva. Democracia nacional convoca previament a les 10 a Calabria amb Paral·lel. Lluny queda quan, després de l'atac a la seu de la Generalitat a Madrid, La España en Marcha estava en creixement. L'acte d'aquest any se celebra amb el Vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, imputat per les amenaces al fotoperiodista Jordi Borràs fetes fa un any a Montjuïc.

 

Per la seva banda l'acte dit constitucionalista, al que oficialment no s'hi sumen ni PP ni Ciutadans, ni tampoc Societat Civil Catalana, que s'hi va voler distanciar ja l'any passat després de que es confirmessin periodísticament els vincles ultres del seu expresident Josep Ramon Bosch.

L'acte de Plaça Catalunya, que començarà amb una manifestació baixant pel Passeig de Gràcia a les 11, està convocat pel "Comité Oficial de la Fiesta Nacional de España en Barcelona", integrat per 24 entitats com Movimiento Cívico d'Espanya i Catalans, Somatemps, Convivencia Cívica Catalana, Asociación por la Tolerancia, España Generosa, Movimiento 12O o Regeneración Democrática, etc. Per la seva banda Societat Civil Catalana  ha convocat un acte per la tarda al parc de Can Dragó, a Nou Barris.

            

També s'ha convocat la manifestació antifeixista

BLANQUERNA, UNA SENTÈNCIA INCOMPLETA, analitzo les penes imposades per la Secció 30 de l'Audiència de Madrid

Leer en castellano en El Periódico
La condemna feta pública ahir de la Secció 30 de l’Audiència de Madrid, de només 6 mesos de presó a 12 dels assaltants de la seu de la Generalitat a Madrid, el Centre Cultural Blanquerna, l’onze de setembre de 2013, de 7 mesos al que, amb la cara tapada, va empènyer al diputat Sànchez Llibre, i de 8 mesos al que va increpar i amenaçar al Delegat de la Generalitat a Madrid, Josep Maria Bosch, queda molt lluny del que demanava el Fiscal i les acusacions particulars. El Fiscal i l’advocat de TV3 –un càmera va ser agredit- demanaven dos anys per dotze dels acusats i quatre i mig, i cinc i mig pels dos responsables de les agressions a Sànchez Llibre i Bosch, mentre que les acusacions de la Generalitat i CiU, demanaven fins 14 anys de presó.  

Tot i que els acusats i els grups ultres als que pertanyen han criticat en públic la sentència, considerant-la un càstig polític per haver fet quelcom semblant als coneguts scraches, que habitualment acaben sent considerats només una falta, han rebut la sentència amb alleujament. En ser penes molt inferiors als dos anys, si paguen les multes que se’ls ha imposat i no tenen antecedents, no hauran d’ingressar a la presó.

Però la sentència resulta criticable pel fet que, quan l’acció va ser planificada, com demostra el tràfic telefònic previ, sabien que aquella hora el Delegat de la Generalitat, que és una autoritat, convocava a la seu de la Generalitat a Madrid un acte de commemoració de la Diada al que hi serien parlamentaris, absol als acusats d’atemptat a l’autoritat i del delicte d’impedir l’exercici del dret de reunió. 

Els condemna amb una pena mínima pels delictes de desordres públics i danys, però accepta el que van dir els acusats que desconeixien que dos dels agredits, el diputat Sánchez Llibre i el Delegat de la Generalitat, que era en aquell moment a la tarima iniciant el seu parlament, fossin càrrec públics.

La sentència no condemna a ningú pel llançament de gas irritant, fet que considera provat, però no pot determinar quins dels catorze acusats portava l’esprai. Consideració que contradiu nombroses sentències del Tribunal Suprem que entenen que en una acció violenta  col·lectiva, tots els participants en són responsables. I el fet que es llancés al gas irritant va obligar a desallotjar el local, impedint que l’acte es pogués fer, cosa que seria un delicte contra l’exercici del dret de reunió.

La sentència tampoc considera l’agravant d’odi ideològic, agravant que costa molt als tribunals d’arreu d’Espanya aplicar. Aquest agravant, regulat en paral·lel a l’article 510 d’incitació a l’odi, la violència i la discriminació per motius racistes, religiosos, homòfobs, ideològics, etc, pretén castigar amb més duresa agressions que són motivades pel fet que l’agredit pertany a un grup determinat o té unes idees confrontades amb les de l’agressor. I es aplicable tant a atacs de la ultradreta a militants d’esquerres o independentistes, com en atacs fets per militants antisistema o d’extrema esquerra a militants ultres, com es el cas encara no jutjat, de l’agressió a uns simpatitzants de Democracia Nacional i Falange que va ser agredits a un bar del barri de Sants el 12 d’octubre de 2013.

És evident que el cas ha estat polititzat per totes les parts. La Generalitat i CiU també demanaven que se’ls condemnés per ultratge a la bandera catalana que van tirar a terra, i crec que el fet que demanessin 14 anys de presó era excessiu i contraproduent. I si els acusats haguessin estat condemnats a penes de presó que s’haguessin de complir, es presentarien com a màrtirs patriotes empresonats per una justícia que castiga als defensors de la unitat d’Espanya.

Però la justícia hauria de ser aliena a consideracions polítiques. I un es pregunta, ¿quina hagués estat la sentència, si l’acció idèntica hagués passat a Barcelona en una seu del Govern central on se celebrés una efemèride espanyola, s’agredís a un diputat del PP i al Delegat del Govern central o a un Director General d’un ministeri? Se’ls hagués absolt del delicte d’atemptat a l’autoritat donant per vàlides les afirmacions dels agressors, que desconeixien que els agredits fossin autoritats públiques?  

 

La sentencia hecha pública ayer de la Sección 30 de la Audiencia de Madrid, que condena a sólo 6 meses de prisión a 12 de los asaltantes de la sede de la Generalitat en Madrid, el Centro Cultural Blanquerna, el 11 de septiembre de 2013, de 7 meses al que, con la cara tapada, empujó al diputado Sánchez Llibre, y de 8 meses en el que increpó y amenazó al Delegado de la Generalitat en Madrid, José María Bosch, queda muy lejos de lo que pedía el Fiscal y las acusaciones particulares. El Fiscal y el abogado de TV3 -un cámara fue agredido- pedían dos años para doce de los acusados ​​y cuatro y medio, y cinco y medio para los dos responsables de las agresiones a Sánchez Llibre y Bosch, mientras que las acusaciones de la Generalidad y CiU, pedían hasta 14 años de prisión.

Aunque los acusados ​​y los grupos ultras a los que pertenecen han criticado en público la sentencia, considerándola un castigo político por haber hecho algo similar a los conocidos scraches, que habitualmente acaban siendo considerados sólo una falta, han recibido la sentencia con alivio. Al ser penas muy inferiores a dos años, si pagan las multas que se les ha impuesto y no tienen antecedentes, no deberán ingresar en prisión.

Pero la sentencia resulta criticable por el hecho de que, siendo la acción fue planificada, como demuestra el tráfico telefónico previo, sabían que a esa hora el Delegado de la Generalitat, que es una autoridad, convocaba en la sede de la Generalitat en Madrid un acto de conmemoración de la Diada en el que estarían parlamentarios, absuelve a los acusados ​​de atentado a la autoridad y del delito de impedir el ejercicio del derecho de reunión.
Los condena con una pena mínima por los delitos de desórdenes públicos y daños, pero acepta lo que dijeron los acusados ​​que desconocían que dos de los agredidos, el diputado Sánchez Llibre y el Delegado de la Generalitat, que estaba en ese momento en la tarima iniciando  su parlamento, fueran cargo públicos.

La sentencia no condena a nadie por el lanzamiento de gas irritante, que se considera probado, al no poder determinar cuál de los catorce acusados ​​llevaba el spray. Consideración que contradice numerosas sentencias del Tribunal Supremo que entienden que en una acción violenta colectiva, todos los participantes son responsables. Y el hecho de que se lanzara el gas irritante obligó a desalojar el local, impidiendo que el acto se pudiera realizar, lo que sería un delito contra el ejercicio del derecho de reunión.

La sentencia tampoco considera el agravante de odio ideológico. Agravante que cuesta mucho a los tribunales de toda España aplicar. Este agravante, regulado en paralelo al artículo 510 de incitación al odio, la violencia y la discriminación por motivos racistas, religiosos, homófobos, ideológicos, etc., pretende castigar con más dureza agresiones que son motivadas por el hecho de que el agredido pertenece a un grupo determinado o tiene unas ideas confrontadas con las del agresor. Y es aplicable tanto a ataques de la ultraderecha a militantes de izquierdas o independentistas, como en ataques hechos por militantes antisistema o de extrema izquierda a militantes ultras, como es el caso aún no juzgado, de la agresión a unos simpatizantes de Democracia Nacional y Falange que fueron agredidos en un bar del barrio de Sants el 12 de octubre de 2013.

Es evidente que el caso ha sido politizado por todas las partes. La Generalitat y CiU también pedían que se les condenara por ultraje a la bandera catalana que tiraron al suelo, y creo que el hecho de que pidieran 14 años de prisión fue excesivo y contraproducente. Y si los acusados ​​hubieran sido condenados a penas de prisión que se tuvieran que cumplir, se presentarían como mártires patriotas encarcelados por una justicia que castiga a los defensores de la unidad de España.

Pero la justicia debería ser ajena a consideraciones políticas. Y uno se pregunta, ¿cuál hubiera sido la sentencia, si una acción idéntica hubiera pasado en Barcelona en una sede del Gobierno central donde se celebrase una efeméride española, se agrede a un diputado del PP y al delegado del Gobierno central o a un director general de un ministerio? ¿Se les hubiera absuelto del delito de atentado a la autoridad dando por válidas las afirmaciones de los agresores, que desconocían que los agredidos fueran autoridades públicas?

Xavier Rius,

EL FISCAL DEMANA 5 ANYS i MIG PER L'ÚLTRA QUE VA AGREDIR A SÀNCHEZ LLIBRE, 4 i MIG AL QUE VA SACSEJAR AL DELEGAT DE LA GENERALITAT, i 2 ANYS PER LA RESTA. L'advocat del càmera de TV3 se suma a la petició del Fiscal, mentre que els de la Generalitat i CiU demanen penes que van dels 10 als 14 anys. La defensa de Chaparro demana l'absolució o que es consideri una falta. El judici acaba demà amb conclusions similars de la resta d'advocats defensors

El fiscal ha demanat aquest matí, en les seves conclusions definitives, una pena de dos anys de presó pels quinze acusats de l'assalt al Centre Cultural Blanquerna, l'onze de setembre de 2013,  per un delicte de desordres públics, amb l'agravant de fer-ho per motius de discrepància u odi ideològic. El judici a l'Audiència Provincial de Madrid, acaba demà.

Segons el Fiscal, concorren diversos elements per considerar-ho delicte, i no falta, donat que van entrar en grup forçant i trencant la porta en un local que calia invitació, anant directament cap el sòtano on es feia l'acte, que tal com van declarar els agents del Grup 30 de la Brigada d'Informació de la Policia, era una "ratonera" sense sortida. Es van agredir a tres persones: el diputat Sànchez Llibre, al delegat de la Generalitat i al càmera de TV3. Es van produir danys, i, el que és important, es va tirar un gas irritant que va obligar a tothom a sortir del local, impedint que es fes l'acte. El fet que a la porta de vidre trencada hi haguessin les empremtes digitals de quatre dels acusats, és una prova més que desmunta la petició de les defenses que argumenten que en, el pitjor dels casos, es consideri només un escrache i una falta.

El Fiscal en el seu al·legat ha recordat que, com han demostrat les proves pericials, no es cert que la majoria d'acusats no es coneguessin i haguessin anat allà espontàniament seguint una convocatòria de les xarxes socials, sinó que hores i minuts abans hi ha tràfic telefònic i de missatges entre els quinze, els quals més a més, segons el fiscal, pertanyen o col·laboraven amb els partits polítics d'extrema dreta que feia poc havien constituït La España en Marcha. Quan ha dit això s'ha produit un gran rebonbori a la sala, donat que ha citat els grups que la formaven i, per equivocació, s'ha referit a Falange Española de las JONS, quan la que formava part de La España en Marcha era La Falange-FE, enfrontada amb FE-JONS que té una línia política més moderada, cosa que fa, per exemple que FE-JONS els 12 d'octubre no es manifestí a Montjuïc amb els ultres, sinó a Plaça Catalunya amb els constitucionalistes de Societat Civil Catalana, el PP i Ciutadans.

DOS ANYS I MIG, I TRES I MIG MÉS DE PRESÓ PELS DELICTES D'ATEMPTAT, DANYS, COACCIONS I IMPEDIMENT DE FER ACTE PÚBLIC PELS QUE VAN AGREDIR A J.M. BOSCH I SANCHEZ LLIBRE, I VA LLENÇAR EL GAS

 

El Fiscal afegeix a dos dels ultres, dos delictes d'atemptat a l'autoritat. Un a Juan L. López, per agafar pels braços, empènyer, sacsejar i amenaçar a Josep M Bosch, delegat de la Generalitat a Madrid, demanant per ell una pena de dos anys i mig més de presó, que se sumarien als dos anys que demana per a tots. I per Jesús F. Fernández, que amb la cara tapada agredeix a Sànchez Llibre i tira el gas irritant, una segona pena de tres anys, sis mesos i un dia. 

El fiscal també demana multes de 22 mesos per a tots (és econòmica, no de presó), i a Pedro Chaparro una indemnització de 900 euros vers el càmera de TV3. 

Pel que fa a l'advocat de l'acusacio de TV3, Enric Estruch, s'ha sumat amb algúnes petites diferències en les multes i les faltes, a les conclusions i peticions del Fiscal. Estruch que ha fet un llarg al·legat de més d'una hora, que ha desesperat a alguns dels lletrats d'una banda i altra, ha deixat clar que no es jutgen idees, ha defensat la validesa de les imatges de vídeo per si els lletrats de les defenses en qüestionen l'anomenada "cadena de custòdia", es a dir que s'haguessin manipulat o torcejat. I en la previsió que les defenses pretenguessin anular els reconeixement dels implicats per part del Grup 30 de la policia, ha justificat que la Brigada d'Informació coneixi i tingui dades i telèfons de militants de grups extremistes d'un o altre sentit, alguns dels quals estaven fitxats o identificats per la seva militància ultra o vinculació a ultres del futbol, col·lectiu que també segueix l'anomenat Grup 30.

A les peticions del Fiscal, Estruch ha afegit també que es condemni per una falta a qui va agredir a l'estudiant de ciències polítiques, Oriol Fibla, que era entre el públic; s'ha referit a les escopinades que va fer a diverses persones l´única dona jutjada, Paula Mijares, i s'ha referit a un incident de la parella d'aquesta, Pedro Chaparro, amb la policia quan ja estava detingut.

LES ACUSACIONS DE CiU I LA GENERALITAT DEMANEN PENSES DE FINS 10 ANYS A LA MAJORIA, I DE 12 i 14 PELS QUE AGREDEIXEN A BOSCH I SÁNCHEZ LLIBRE

 Sense entrat a detallar les peticions dels advocats de les acusacions, Rafael Entrena pel grup parlamentari de CiU, i Francesc Claverol, per la Generalitat, apunto que aquests han elevat sensiblement les seves peticions de pena fins a 10, 12 i 14 anys, segons cada acusat. 

Accions que la Fiscalia inclou en el delicte desordres públics i atemptat a l'autoritat, els qualifiquen a part, com el d'impediment d'exercici de drets fonamentals en impedir que es fes l'acte. Ampliesn el delicte de danys i hi afegeixen el d'ultratge a la bandera catalana que és l'ensenya oficial d'una comunitat autònoma. 

L'advocat de la Generalitat ha especificat que el delicte d'atemptat a Sànchez Llibre l'imputa a tots quinze, donat que l'objectiu era entrar de manera violenta fins el fons de la sala i cap dels acusats va mostrar disconformitat quan se'l tira a terra i cap ultra l'ajuda a aixecar-se. En canvi l'agressió a Bosch, la imputa només a Juan L. López, donat que quan ell l'està escridasant a cau d'orella, i el sacseja, un membre del grup, el cap nacional de la Falange, Manuel Andrino, li diu que el deixi, cosa que fa. 

EL JUDICI ACABA DEMÀ AMB LES PETICIONS D'ABSOLUCIÓ DEL ADVOCATS QUE MANQUEN I L'ÚLTIMA PARAULA DELS ACUSATS

Després de les acusacions, ha fet el seu al·legat l'advocat de Pedro Chaparro i Paula Mijares de Democracia Nacional que ha demanat l'absolució o que, en el pitjor dels casos els fets siguin considerat una falta de desordres públics.

 El judici, que inicialment s'havia dit que acabaria avui, acabarà demà després que la resta d'advocats de la defensa exposin les seves conclusions demanant l'absolució o que es consideri només una falta, i que els acusats que ho desitgin intervinguin per dir l´última paraula. El fet que la meitat dels acusats només hagin estat presents el primer o segon dia, quan van ser cridats a declarar ha creat estranyesa entre els advocats de l'acusació que han preguntat a la presidenta del tribunal de la secció 30 de l'Audiència de Madrid, si aquest fet podia ser utilitzat després pels acusats per al·legar indefensió. Això ha motivat a la presidenta a dir als lletrats que comuniquin als seus clients que demà haurien de ser-hi.   

La meva valoració dels fets, al Periódico: "Molt més que un escrache"
Primera sessió del judici
Crònica de la segona sessió del judici
Anàlisis del judici i els fets al Trencadís de 8TV