Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lluís Esteve. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lluís Esteve. Mostrar tots els missatges

dimarts, 8 de gener del 2013

"AMOR A LA CARTA" AL CATÀLEG DE "L'HOSPITALET ESCRIU" DE L'AJUNTAMENT I LES BIBLIOTEQUES

D'aquí un mes, el 6 de febrer a les 19 hores, presento "Amor a la carta" a la Biblioteca Tecla Sala (que surt a la novel·la), organitzat per l'Ajuntament de L'Hospitalet.

De moment ja estic al catàleg de "L'HOSPITALET ESCRIU"

Aquesta és la fitxa:

 Xavier Rius Sant



Xavier Rius Sant (Barcelona, 1959). És mestre i periodista. Viu entre Moià i Barcelona. Vinculat als moviments pacifistes i d’objectors dels anys vuitanta i, més tard, a associacions de drets humans i centres d’estudis sobre conflictes, va publicar diversos llibres sobre el fenomen de l’objecció de consciència i el pacifisme. Especialitzat en el seguiment de conflictes internacionals com els del Magrib, Balcans i el Pròxim Orient, ha col·laborat en la majoria de diaris de Catalunya i Madrid i ha participat en projectes d’ajuda humanitària. El fet migratori i el creixement dels partits xenòfobs és un dels temes que escriu, publicant diversos llibres, l’últim dels quals Xenofòbia a Catalunya editat per Edicions de 1984 a finals de 2011, li ha provocat un seguit de denúncies i querelles per part de Plataforma X Catalunya. Actualment col·labora entre d’altres mitjans a El Punt Avui, El Periódico, El País i El Triangle, i fins la seva desaparició, a COMRàdio on va coordinar la secció Conflictes del Món. Ara publica aquesta novel·la que transcorre a L’Hospitalet de Llobregat, on Rius va treballar de mestre 22 anys, i al municipi imaginari de Puig d’Empordà.

En Xavier manté el bloc  Xavier Rius Sant.


“He treballat de mestre a primària, secundària a l'Hospitalet entre 1984 al 2008, a les escoles Charlie Rivel, primer, quan vaig perdre la plaça vaig anar al Pablo Picasso, després al Folch i Torres quan es fusiona amb el Picasso que tanca (Tots aquests anys faig a més de llengua del curs que era tutor, les Ciències Socials de 6è, 7è i 8è) En tancar-se aules el 95 vaig al Busquets i Punset en comissió de serveis a P-3, després faig geografia i història i a l'IES Apel·les Mestres a 1r d'ESO. Finalment en crear-se vacant de primària al Folch i Torres hi torno fins el curs 2007/2008. Des del 2008/09 tinc plaça a Barcelona.


Amor a la carta, passa, la major part,  a l'Hospitalet Centre, Pubilla Cases, les vies de tren, un gimnàs a tocar del Tecla Sala, la Rambla Just Oliveres, la Plaça de la Font del Repartidor,etc i fins i tot tangencialment aborda els fets que van motivar el canvi d'alcalde de J I Pujana a Celestino Corbacho.   
No és el primer llibre que parlo de l’Hospitalet donat que a l'assaig Xenofòbia a Catalunya, publicat fa un any, explico el creixement del discurs xenòfob i de PxC i parlo de l'entrada de PxC a l'Hospitalet. I un cop publicat el llibre, en ser jo qui descobreix que el centre neofeixista Militia, inaugurat fa un any, que inicialment es va ubicar equivocadament a Can Serra, ara anomenat Casal Tramuntana és al carrer Independència de Barcelona i 
que va ser llogat pels números 2 i 10 de la candidatura de PxC de L'Hospitalet, començant els meus problemes amb PxC, amb amenaces i querelles”.

                                                                                                                    2012. Xavier Rius Sant




 Amor a la carta. Moià: Raima, 2012.
"És una història d'amor que té lloc en un Hospitalet que canvia, que es transforma urbanísticament, a l'època de l'alcalde Pujana i tot l'embolic que hi va haver en aquell moment. És un retrat de l'Hospitalet d'aquell moment"
 2012. Xavier Rius Sant

Al volum hi surt el barri de Pubilla Cases, les vies del tren del barri de Sant Josep on ara es construeixen nous pisos i es juga amb la confusió entre dues vies amb el mateix nom, el carrer Molí, que pertanyen a l'Hospitalet i a Esplugues però que són una molt a prop de l'altra.

També hi apareixen el Tecla Sala, la Rambla Just Oliveras i els bars del centre de la població, encara que el lloc on passen algunes de les escenes principals és el carrer Cartago, que no es troba al nomenclàtor de la ciutat. 

Desvetllem una mica la trama de l'obra: "Al Joan un carter divorciat, que canvia de ruta de repartiment a Publilla Cases, li arriben a les seves mans, de tant en tant, cartes a nom d'un tal Andreu Roca a l'adreça d'una casa que s'ha enderrocat. Cartes que de remitent només hi porten el nom d'Olga i que en no poder-se retornar, acaben a unes saques que són destruïdes. Intrigat per la reiteració d'aquestes cartes, que a contrallum veurà que són manuscrites, un dia n'obrirà una i d'identificarà amb el que escriu l'Olga que enyora l'Andreu i lamenta no haver pogut salvat la relació. N'obrirà més i per unes pistes iniciarà una cerca de la que ja no es podrà fer enrere" 


Xenofòbia a Catalunya. Barcelona: Edicions de 1984, 2011.

En aquest llibre, no només es fa un seguiment del creixement del discurs xenòfob i de Plataforma per Catalunya, sinó que l'autor s'endinsa en les polèmiques viscudes al voltant de la immigració a municipis com ara Vic, Badalona o Salt.
Diu Anglada de PxC: «Em diuen el flautista d'Hamelin, però per les rates de cloaca que em segueixen allà on vaig». El problema seria que després de les rates el seguís el jovent. Per això, cal la reflexió.




El Libro de la inmigración en España. [Córdoba]: Almuzara, 2007.

Las cifras lo corroboran: el fenómeno de la inmigración se ha convertido en uno de los temas que más inquietud y desconcierto generan entre nuestra ciudadanía. Probablemente a causa de la celeridad e intensidad, lo cierto es que constituye una realidad insoslayable ante la que no cabe cerrar los ojos, y que obliga a todos, ciudadanos de a pie y poderes públicos, a tomar conciencia de la misma, de sus implicaciones y consecuencias para el futuro que se nos avecina. El autor logra en este libro desentrañar las claves de esa realidad, aportando para ello datos contrastados y un pormenorizado estudio de la normativa promulgada es esta materia desde los años del franquismo hasta nuestros días.
Anar a L'Hospitalet escriu, fitxa de Xavier Rius Sant

dimecres, 25 de juliol del 2012

APROVADA LA REPROVACIÓ D'ALBERTO SÁNCHEZ AMB ELS VOTS D' INICIATIVA, PSC I CiU, MENTRE EL PP S'ACOSTA A PxC

El Ple Municipal d'ahir dimarts va aprovar per unanimitat la moció del PSC contra l'us de símbols racistes a les celebracions esportives, i amb els vots de CiU, ICV-EUiA i PSC la de reprovació al regidor Alberto Sánchez que, per cert, no hi va ser present. (clica aquí per llegir les dues mocions)
La primera moció presentada pel PSC va rebre el suport de tots els grups,  si bé Daniel Ordóñez, de PxC, va manifestar que imaginava que aquesta moció també es referia a l'exhibició de símbols anticonstitucionals com l,'estelada o la falç i el martell, i que pel que es referia a que la Fiscalia investigués els grups o partits que els seus membres mostren aquests símbols o fan exaltació d'aquests règims feixites o la seva ideologia, Ordóñez va dir que esperava que s'investigués també a Iniciativa per Catalunya. 

Foto: Digital L'H. Dalt a l'esquerra D. Ordóñez, amb el seient de l'a Sánchez buit. Dalt a la dreta M Borràs de CiU, i a baix a la dreta, del Río, del PP
Tot seguit, en una moció del PP sobre l'accés a l'habitatge protegit, que volia imposar als estrangers uns requisits que vulneraven els que regula la Generalitat, que ja obliga a uns anys d'empadronament previ al municipi, Daniel Ordóñez li digué al popular Juan Carlos del Río que "ustedes son nuestro top manta, una copia mala i barata de PxC"
El debat de la segona va ser molt dur. La va defensar el regidor d'ICV-EUiA, Lluís Esteve, contundent però acurat, i va proposar que es modifiqués el redactat demanant la intervenció de Fiscalia.  PxC va votar en contra i el PP, que es va abstenir en tots els punts excepte el primer, referent al compromís de l'Ajuntament amb els Drets Humans.
Ordóñez la va qualificar de pamflet de 5è de Primària, vomitiu i asquerós. Així, va indicar que una cosa serien les mesures que PxC prendria cap el regidor "per una acció equivocada" i una altra el que diuen vostès que "no condemnen la dictadura de Cuba o el segrest i assassinat de Publio Cordón o els d'ETA, perquè els autors són comunistes com vostès". Ordóñez afegí que "Iniciativa ficaria a Gulags a aquells que no pensen com vostès!"
Un grup de vuit militants de PxC, entre els que estava la regidora de Mataró, Mònica Lora, el vicepresident de les Joventuts Idenditàries, Carlos Oliva, i l'Alejandro Fernández van cridar: "¡Muy bien Daniel, muy bien!", mentre aplaudien.
A continuació va intervenir Meritxell Borràs de CiU que, no només va dir que se sumava a la moció, sinó que lamentava el que acabava de dir Ordóñez: "Vosté acaba de passar els límits dels políticament correcte i lamento la vistosa absència del seu regidor que no vol donar la cara"
El PP, en paraules de Juan Carlos del Río, digué que només votarien a favor del primer punt sobre el compromís amb els drets humans i criticà que la moció barregés el que és públic i el que és privat. Del Río es va anar escalfant amb crítiques cap Iniciativa mentre el públic murmurava. Va criticar a l'alcaldessa per no posar ordre i no escoltar-lo, i en un moments va dir: ".... y si nos pinchan nos pasamos a Plataforma!" cosa que va generar un gran rebombori a la sala.
Acte seguit va intervenir el regidor del PSC,  Fc Josep Belver, que va dir que votarien a favor però, pel que acabava de sentir del PP, de passar-se a PxC, "si em punxen, no em treuen sang" i que no volia encendre més el debat. L'alcaldessa, Núria Marín, va tancar el debat afirmant que no es podia sentir orgullosa del que s'havia dit i demanava que els regidors reflexionessin aquestes vacances.

Remenant hemeroteca he trobat aquest foto de l'acte del 12 d'octubre a Montjuïc de fa 11 anys. Les banderes són del Moviment Patriòtic Català. El de la dreta juraria que és Alberto Sánchez, i el d'esquena amb samarreta blanca a l'esquerra, pel que m'han dit, seria algú avui molt influent a PxC?

(continuo després....)