Xavier Rius Sant (Barcelona, 1959). És mestre i periodista. Viu entre
Moià i Barcelona. Vinculat als moviments pacifistes i d’objectors dels anys
vuitanta i, més tard, a associacions de drets humans i centres d’estudis sobre
conflictes, va publicar diversos llibres sobre el fenomen de l’objecció de
consciència i el pacifisme. Especialitzat en el seguiment de conflictes
internacionals com els del Magrib, Balcans i el Pròxim Orient, ha col·laborat
en la majoria de diaris de Catalunya i Madrid i ha participat en projectes
d’ajuda humanitària. El fet migratori i el creixement dels partits xenòfobs és
un dels temes que escriu, publicant diversos llibres, l’últim dels quals
Xenofòbia a Catalunya editat per Edicions de 1984 a finals de 2011, li ha provocat un seguit de
denúncies i querelles per part de Plataforma X Catalunya. Actualment col·labora
entre d’altres mitjans a El Punt Avui, El
Periódico, El País i El Triangle, i fins la seva desaparició, a COMRàdio on
va coordinar la secció Conflictes del Món. Ara publica aquesta novel·la que
transcorre a L’Hospitalet de Llobregat, on Rius va treballar de mestre 22 anys,
i al municipi imaginari de Puig d’Empordà.
“He treballat de mestre a primària, secundària a l'Hospitalet entre 1984
al 2008, a les escoles Charlie Rivel, primer, quan vaig perdre
la plaça vaig anar al Pablo Picasso, després al Folch i Torres quan es fusiona
amb el Picasso que tanca (Tots aquests anys faig a més de llengua del curs que
era tutor, les Ciències Socials de 6è, 7è i 8è) En tancar-se aules el 95 vaig
al Busquets i Punset en comissió de serveis a P-3, després faig geografia i
història i a l'IES Apel·les Mestres a 1r d'ESO. Finalment en crear-se vacant de
primària al Folch i Torres hi torno fins el curs 2007/2008. Des del 2008/09
tinc plaça a Barcelona.
Amor
a la carta, passa, la major part,
a l'Hospitalet Centre, Pubilla Cases, les vies de tren, un gimnàs a
tocar del Tecla Sala, la Rambla Just Oliveres, la Plaça de la Font del Repartidor,etc i
fins i tot tangencialment aborda els fets que van motivar el canvi d'alcalde de
J I Pujana a Celestino Corbacho.
No és el primer llibre que parlo de l’Hospitalet donat que a l'assaig Xenofòbia a Catalunya, publicat fa un
any, explico el creixement del discurs xenòfob i de PxC i parlo de l'entrada de
PxC a l'Hospitalet. I un cop publicat el llibre, en ser jo qui descobreix que
el centre neofeixista Militia, inaugurat fa un any, que inicialment es va
ubicar equivocadament a Can Serra, ara anomenat Casal Tramuntana és al carrer Independència
de Barcelona i que va ser llogat pels números 2 i 10 de la candidatura de PxC de
L'Hospitalet, començant els meus problemes amb PxC, amb amenaces i
querelles”.
Amor
a la carta. Moià: Raima, 2012.
"És una història d'amor que té lloc en un Hospitalet que canvia,
que es transforma urbanísticament, a l'època de l'alcalde Pujana i tot
l'embolic que hi va haver en aquell moment. És un retrat de l'Hospitalet
d'aquell moment"
2012. Xavier Rius Sant
Al volum
hi surt el barri de Pubilla Cases,
les vies del tren del barri de Sant
Josep on ara es construeixen nous pisos i es juga amb la
confusió entre dues vies amb el mateix nom, el carrer Molí, que pertanyen a l'Hospitalet i a Esplugues però que són una molt a
prop de l'altra.
També hi
apareixen el Tecla Sala,
la Rambla
Just Oliveras i els bars del centre de la població, encara que el
lloc on passen algunes de les escenes principals és el carrer Cartago, que no
es troba al nomenclàtor de la ciutat.
Desvetllem una mica la trama de l'obra: "Al
Joan un carter divorciat, que canvia de ruta de repartiment a Publilla Cases,
li arriben a les seves mans, de tant en tant, cartes a nom d'un tal Andreu Roca
a l'adreça d'una casa que s'ha enderrocat. Cartes que de remitent només hi
porten el nom d'Olga i que en no poder-se retornar, acaben a unes saques que
són destruïdes. Intrigat per la reiteració d'aquestes cartes, que a contrallum veurà
que són manuscrites, un dia n'obrirà una i d'identificarà amb el que escriu
l'Olga que enyora l'Andreu i lamenta no haver pogut salvat la relació. N'obrirà més i per unes pistes iniciarà una cerca de la que ja no es podrà fer
enrere"
Xenofòbia a Catalunya. Barcelona: Edicions de 1984, 2011.
En aquest llibre, no només es fa un seguiment del creixement del discurs
xenòfob i de Plataforma per Catalunya, sinó que l'autor s'endinsa en les
polèmiques viscudes al voltant de la immigració a municipis com ara Vic,
Badalona o Salt.
Diu Anglada de PxC: «Em diuen el flautista d'Hamelin, però per les rates de
cloaca que em segueixen allà on vaig». El problema seria que després de les
rates el seguís el jovent. Per això, cal la reflexió.
El Libro de la inmigración en España. [Córdoba]: Almuzara, 2007.
Las cifras lo corroboran: el fenómeno de la inmigración se ha convertido en
uno de los temas que más inquietud y desconcierto generan entre nuestra
ciudadanía. Probablemente a causa de la celeridad e intensidad, lo cierto es
que constituye una realidad insoslayable ante la que no cabe cerrar los ojos, y
que obliga a todos, ciudadanos de a pie y poderes públicos, a tomar conciencia
de la misma, de sus implicaciones y consecuencias para el futuro que se nos
avecina. El autor logra en este libro desentrañar las claves de esa realidad,
aportando para ello datos contrastados y un pormenorizado estudio de la
normativa promulgada es esta materia desde los años del franquismo hasta
nuestros días.
