Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pedofilia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pedofilia. Mostrar tots els missatges

dimecres, 12 de juliol del 2023

DEIXEU QUE ELS NENS S'ACOSTIN A MI. Refelxió al Triangle sobre el fracàs del papa Francesc per reformar l'església, el celibat i les denúncies d'abusos sexuals als Jesuïtes de Casp, Barcelona, on vaig estudiar

 

 El Triangle, dimecres 12 de juliol de 2023, Xavier Rius Sant

Sembla que els desitjos de reforma de l’Església catòlica plantejats per Jorge Mario Bergoglio, el papa Francesc, al llarg dels seus deu anys de pontificat s’esvaeixen a mida que empitjora la seva salut. Francesc va ser triat per succeir al conservador Joseph Ratzinger, Benet XVI, en cinquena ronda, després de ser rebutjats la majoria de favorits d’un o altre corrent. Al llarg d’aquest anys Francesc ha fet declaracions contra l’exclusió dels homosexuals i obrint la porta al sacerdoci de les dones. I mentre es desbordaven les denúncies per abusos sexuals perpetrats per sacerdots arreu del món i la complicitat o silenci dels bisbes, que a diferència dels seus antecessors Francesc no ha intentar tapar, s’obrien esperances per revisar l’obligació del celibat. Un vot de castedat imposat per l’Església catòlica en el segon Concili de Trento, el segle XVI, per tal de deslliurar-se de la càrrega d’haver de mantenir l’esposa i fills dels sacerdots i evitar que aquests poguessin heretar bens de l’Església. En els primers mil cinc-cents anys de l’existència del cristianisme, els sacerdots podien casar-se, practicar sexe dins del matrimoni i tenir descendència com poden fer per exemple els protestants i els evangèlics.

No dic que la causa de la gran quantitat d’abusos sexuals a menors en el si de l’Església que surten ara a la llum sigui només resultat de la prohibició dels religiosos a tenir relacions sexuals i una vida de parella, perquè entre els casos d’abusos en l’àmbit escolar o del lleure que ara es coneixen hi ha també professors i entrenadors laics, molts d’ells casats. Com també són casats molts tiets que abusen dels seus nebots o nebodes. En tots els casos són abusos que es fan des d’una posició de poder vers algú més jove que tot i potser no entendre què està passant, patirà les seqüeles tota la vida, sobretot si no trenca amb l’agressor que és castigat i apartat. Però sense justificar-ho, està clar que la prohibició de gaudir lliurement de la sexualitat, se sigui heterosexual, homosexual o bisexual, és una de les causes de la gran quantitat d’abusos de religiosos vers menors.

Parlo d’això perquè jo vaig ser alumne del Jesuïtes del carrer Casp de Barcelona, centre del que fa un mes i mig es van fer públiques nombroses denúncies vers deu capellans, hermanos i també contra algun professor seglar per abusos sexuals i tocaments perpetrats des dels anys setanta fins no fa gaire. I oberta la caixa de Pandora s’han conegut en l’escola que jo vaig estudiar, pràctiques habituals d’alguns sacerdots sobre interrogatoris de confessionari morbosos amb els que alguns religiosos s’excitaven sexualment. “Et toques? I com és el que surt? I quin gust té?”. Repeteixo que jo mai vaig patir cap d’aquests abusos ni interrogatoris morbosos, però sí que veia alguns capellans i hermanos morbosos i amb molta ploma, que de vegades feien comentaris que amb ulls d’adult es podrien interpretar com lascius i gens innocents. Fins el penúltim any del meu batxillerat, parlo de mitjans dels setanta, l’escola només tenia, nois. I les noies van començar a entrar l’any 1976. I si be un dels denunciats quan jo estudiava allà era un capellà carismàtic que practicava ioga i era bon guia de muntanya a qui s’atribueixin nombrosos abusos cap a noies, altres capellans i hermanos, en uns anys que tots els alumnes érem del sexe masculí, se’ls acusa de ser agressors de nens i nois.

La rotunditat de les denúncies m’ha afectat perquè un dels a qui ara s’acusa d’abusos, era amic dels meus pares i va ser qui va fer els funerals pel meu pare i la meva mare. Recordo aquest capellà com va venir a casa els pares, un parell de dies abans de morir de càncer el meu pare, sabent ell que es moria i recordo com li deia al meu pare “aviat Nostre Senyor t’abraçarà”. Jo sóc ateu, i em costa entendre com persones que aparentaven tanta bondat tinguessin aquesta altra faceta pròpia d’un depredador vers a menors, que actuava protegit per un sentiment d’impunitat.

Repeteixo que no estic atenuant la gravetat dels abusos pel fet que aquests religiosos no poguessin viure una sexualitat normal en situació d’igualtat i plena visibilitat. Però si l’Església catòlica continua negant l’accés a les dones al sacerdoci i prohibint el matrimoni aquesta xacra es perpetuarà i bastants sacerdots continuaran exercint de manera tòxica i depredadora el que diu l’Evangeli de Mateu de  “deixeu que els nens s’acostin a mi”.

 Llegir al Triangle en català


 Dejad que los niños se acerquen a mi. El Triangle, 12 de julio de 2023. Leern en castellano en El Triangle,

Parece que los deseos de reforma de la Iglesia católica planteados por Jorge Mario Bergoglio, el papa Francisco, a lo largo de sus diez años de pontificado se desvanecen a medida que empeora su salud. Francisco fue elegido para suceder al conservador Joseph Ratzinger, Benedicto XVI, en quinta ronda, tras ser rechazados la mayoría de favoritos de una u otra corriente. A lo largo de estos años Francisco ha realizado declaraciones contra la exclusión de los homosexuales y abriendo la puerta al sacerdocio de las mujeres. Y mientras se desbordaban las denuncias por abusos sexuales perpetrados por sacerdotes en todo el mundo y la complicidad o silencio de los obispos, que a diferencia de sus antecesores Francisco no ha intentado tapar, se abrían esperanzas para revisar la obligación del celibato. Un voto de castidad impuesto por la Iglesia católica en el segundo Concilio de Trento, en el siglo XVI, para librarse de la carga de tener que mantener a la esposa e hijos de los sacerdotes y evitar que éstos pudieran heredar bienes de la Iglesia. En los primeros mil quinientos años de la existencia del cristianismo, los sacerdotes podían casarse, practicar sexo dentro del matrimonio y tener descendencia como pueden hacer por ejemplo los protestantes y los evangélicos.

No digo que la causa de la gran cantidad de abusos sexuales a menores en el seno de la Iglesia que salen ahora a la luz sea sólo resultado de la prohibición de los religiosos a tener relaciones sexuales y una vida de pareja, porque entre los casos de abusos en el ámbito escolar o del ocio que ahora se conocen están también profesores y entrenadores laicos, muchos de ellos casados. Como también están casados muchos tíos que abusan de sus sobrinos o sobrinas. En todos los casos son abusos que se hacen desde una posición de poder hacia alguien más joven que a pesar de que quizás no entiende qué está pasando, sufrirá las secuelas toda la vida, sobre todo si no rompe con el agresor que es castigado y apartado. Pero sin justificarlo, está claro que la prohibición de disfrutar libremente de la sexualidad, sea heterosexual, homosexual o bisexual, es una de las causas de la gran cantidad de abusos de religiosos hacia menores.

Hablo de esto porque yo fui alumno del Jesuitas de la calle Caspe de Barcelona, centro del que hace un mes y medio se hicieron públicas numerosas denuncias hacia diez curas, hermanos y también contra algún profesor seglar por abusos sexuales y tocamientos perpetrados desde los años setenta hasta hace poco. Y abierta la caja de Pandora se han conocido en la escuela que yo estudié, prácticas habituales de algunos sacerdotes sobre interrogatorios de confesionario morbosos con los que algunos religiosos se excitaban sexualmente. “¿Te tocas? ¿Y cómo es lo que sale? ¿Y qué gusto tiene?”. Repito que yo nunca sufrí ninguno de estos abusos ni interrogatorios morbosos, pero sí veía a algunos curas y hermanos morbosos y con mucha pluma, que a veces hacían comentarios que con ojos de adulto se podrían interpretar como lascivos y nada inocentes. Hasta el penúltimo año de mi bachillerato, hablo de mediados de los setenta, la escuela sólo tenía, chicos. Y las chicas empezaron a entrar en el año 1976. Y si bien uno de los denunciados cuando yo estudiaba allí era un cura carismático que practicaba yoga y era buen guía de montaña al que se le atribuyen numerosos abusos hacia chicas, otros curas y hermanos, en unos años en que todos los alumnos éramos del sexo masculino, se les acusa de ser agresores de niños y chicos.

La rotundidad de las denuncias me ha afectado porque uno de los que ahora se acusa de abusos, era amigo de mis padres y fue quien ofició los funerales por mi padre y mi madre. Recuerdo a este cura cómo vino a casa de mis padres, un par de días antes de morir de cáncer mi padre, sabiendo él que se moría y recuerdo cómo le decía a mi padre “pronto Nuestro Señor te abrazará”. Yo soy ateo, y me cuesta entender cómo personas que aparentaban tanta bondad tuvieran esa otra faceta propia de un depredador hacia menores, que actuaba protegido por un sentimiento de impunidad.

Repito que no estoy atenuando la gravedad de los abusos por el hecho de que estos religiosos no pudieran vivir una sexualidad normal en situación de igualdad y plena visibilidad. Pero si la Iglesia católica sigue negando el acceso a las mujeres al sacerdocio y prohibiendo el matrimonio esta lacra se perpetuará y bastantes sacerdotes continuarán ejerciendo de manera tóxica y depredadora lo que dice el Evangelio de Mateo de “dejad que los niños se acerquen a mí”


dimarts, 8 de gener del 2013

"AMOR A LA CARTA" AL CATÀLEG DE "L'HOSPITALET ESCRIU" DE L'AJUNTAMENT I LES BIBLIOTEQUES

D'aquí un mes, el 6 de febrer a les 19 hores, presento "Amor a la carta" a la Biblioteca Tecla Sala (que surt a la novel·la), organitzat per l'Ajuntament de L'Hospitalet.

De moment ja estic al catàleg de "L'HOSPITALET ESCRIU"

Aquesta és la fitxa:

 Xavier Rius Sant



Xavier Rius Sant (Barcelona, 1959). És mestre i periodista. Viu entre Moià i Barcelona. Vinculat als moviments pacifistes i d’objectors dels anys vuitanta i, més tard, a associacions de drets humans i centres d’estudis sobre conflictes, va publicar diversos llibres sobre el fenomen de l’objecció de consciència i el pacifisme. Especialitzat en el seguiment de conflictes internacionals com els del Magrib, Balcans i el Pròxim Orient, ha col·laborat en la majoria de diaris de Catalunya i Madrid i ha participat en projectes d’ajuda humanitària. El fet migratori i el creixement dels partits xenòfobs és un dels temes que escriu, publicant diversos llibres, l’últim dels quals Xenofòbia a Catalunya editat per Edicions de 1984 a finals de 2011, li ha provocat un seguit de denúncies i querelles per part de Plataforma X Catalunya. Actualment col·labora entre d’altres mitjans a El Punt Avui, El Periódico, El País i El Triangle, i fins la seva desaparició, a COMRàdio on va coordinar la secció Conflictes del Món. Ara publica aquesta novel·la que transcorre a L’Hospitalet de Llobregat, on Rius va treballar de mestre 22 anys, i al municipi imaginari de Puig d’Empordà.

En Xavier manté el bloc  Xavier Rius Sant.


“He treballat de mestre a primària, secundària a l'Hospitalet entre 1984 al 2008, a les escoles Charlie Rivel, primer, quan vaig perdre la plaça vaig anar al Pablo Picasso, després al Folch i Torres quan es fusiona amb el Picasso que tanca (Tots aquests anys faig a més de llengua del curs que era tutor, les Ciències Socials de 6è, 7è i 8è) En tancar-se aules el 95 vaig al Busquets i Punset en comissió de serveis a P-3, després faig geografia i història i a l'IES Apel·les Mestres a 1r d'ESO. Finalment en crear-se vacant de primària al Folch i Torres hi torno fins el curs 2007/2008. Des del 2008/09 tinc plaça a Barcelona.


Amor a la carta, passa, la major part,  a l'Hospitalet Centre, Pubilla Cases, les vies de tren, un gimnàs a tocar del Tecla Sala, la Rambla Just Oliveres, la Plaça de la Font del Repartidor,etc i fins i tot tangencialment aborda els fets que van motivar el canvi d'alcalde de J I Pujana a Celestino Corbacho.   
No és el primer llibre que parlo de l’Hospitalet donat que a l'assaig Xenofòbia a Catalunya, publicat fa un any, explico el creixement del discurs xenòfob i de PxC i parlo de l'entrada de PxC a l'Hospitalet. I un cop publicat el llibre, en ser jo qui descobreix que el centre neofeixista Militia, inaugurat fa un any, que inicialment es va ubicar equivocadament a Can Serra, ara anomenat Casal Tramuntana és al carrer Independència de Barcelona i 
que va ser llogat pels números 2 i 10 de la candidatura de PxC de L'Hospitalet, començant els meus problemes amb PxC, amb amenaces i querelles”.

                                                                                                                    2012. Xavier Rius Sant




 Amor a la carta. Moià: Raima, 2012.
"És una història d'amor que té lloc en un Hospitalet que canvia, que es transforma urbanísticament, a l'època de l'alcalde Pujana i tot l'embolic que hi va haver en aquell moment. És un retrat de l'Hospitalet d'aquell moment"
 2012. Xavier Rius Sant

Al volum hi surt el barri de Pubilla Cases, les vies del tren del barri de Sant Josep on ara es construeixen nous pisos i es juga amb la confusió entre dues vies amb el mateix nom, el carrer Molí, que pertanyen a l'Hospitalet i a Esplugues però que són una molt a prop de l'altra.

També hi apareixen el Tecla Sala, la Rambla Just Oliveras i els bars del centre de la població, encara que el lloc on passen algunes de les escenes principals és el carrer Cartago, que no es troba al nomenclàtor de la ciutat. 

Desvetllem una mica la trama de l'obra: "Al Joan un carter divorciat, que canvia de ruta de repartiment a Publilla Cases, li arriben a les seves mans, de tant en tant, cartes a nom d'un tal Andreu Roca a l'adreça d'una casa que s'ha enderrocat. Cartes que de remitent només hi porten el nom d'Olga i que en no poder-se retornar, acaben a unes saques que són destruïdes. Intrigat per la reiteració d'aquestes cartes, que a contrallum veurà que són manuscrites, un dia n'obrirà una i d'identificarà amb el que escriu l'Olga que enyora l'Andreu i lamenta no haver pogut salvat la relació. N'obrirà més i per unes pistes iniciarà una cerca de la que ja no es podrà fer enrere" 


Xenofòbia a Catalunya. Barcelona: Edicions de 1984, 2011.

En aquest llibre, no només es fa un seguiment del creixement del discurs xenòfob i de Plataforma per Catalunya, sinó que l'autor s'endinsa en les polèmiques viscudes al voltant de la immigració a municipis com ara Vic, Badalona o Salt.
Diu Anglada de PxC: «Em diuen el flautista d'Hamelin, però per les rates de cloaca que em segueixen allà on vaig». El problema seria que després de les rates el seguís el jovent. Per això, cal la reflexió.




El Libro de la inmigración en España. [Córdoba]: Almuzara, 2007.

Las cifras lo corroboran: el fenómeno de la inmigración se ha convertido en uno de los temas que más inquietud y desconcierto generan entre nuestra ciudadanía. Probablemente a causa de la celeridad e intensidad, lo cierto es que constituye una realidad insoslayable ante la que no cabe cerrar los ojos, y que obliga a todos, ciudadanos de a pie y poderes públicos, a tomar conciencia de la misma, de sus implicaciones y consecuencias para el futuro que se nos avecina. El autor logra en este libro desentrañar las claves de esa realidad, aportando para ello datos contrastados y un pormenorizado estudio de la normativa promulgada es esta materia desde los años del franquismo hasta nuestros días.
Anar a L'Hospitalet escriu, fitxa de Xavier Rius Sant

dimarts, 6 de novembre del 2012

PRIMERES RESSENYES D'AMOR A LA CARTA, A L'EDICIÓ DIGITAL DEL PERIÓDICO I EN PAPER A L'AGENDA

(Ho poso en castellà. A l'edició catalana encara no està penjat)

Xavier Rius Sant recuerda el Hospitalet de finales de los 90 en su primera novela 

 'Amor a la carta', editado por Raima, se presenta este miércoles en la librería Alibri de Barcelona

JOAN SALICRÚ / L'Hospitalet de Llobregat
Xavier Rius Sant es maestro y periodista y aunque nació en Barcelona y ahora vive a caballo entre la ciudad condal y Moià, trabajó durante 22 años en una escuela de L'Hospitalet.
En ese marco, concretamente a finales de los años 90, es donde ha situado su primera incursión en el ámbito de la ficción, 'Amor a la carta', aunque como no podía ser de otra manera a tenor de su línea de periodismo comprometido, en el libelo afloran temáticas sociales bien reales y que le preocupan como los maltratos o la pedofilia.
“Es una historia de amor que tiene lugar en un Hospitalet que cambia, que se transforma urbanísticamente, en la época del alcalde Pujana y todo el lío que hubo en aquel momento. Es un retrato de L'Hospitalet de aquel momento”, explica el día antes de presentar, este miércoles 7, a las 19 horas, el libro en la librería Alibri de Barcelona, la novela, publicada per Raima Edicions. En el acto intervendrán el editor Jordi Guinart, el escritor Isidre Grau y el propio autor.
En el volumen sale el barrio de Pubilla Cases, las vías del tren del barrio de Sant Josep donde ahora se construyen nuevos pisos y se juega con la confusión entre dos vías con el mismo nombre, la calle Molí, que pertenecen respectivamente a L'Hospitalet y a Esplugues pero que están la una muy cerca de la otra.
También aparecen el Tecla Sala, la Rambla Just Oliveras y los bares del centro de la población, aunque el lugar donde pasan algunas de las escenas principales es la calle Cartago, que no se encuentra en el nomenclátor de la ciudad.
Los que conozcan a Rius Sant encontrarán algunos rasgos autobiográficos en el trabajo. Así, el protagonista se da cuenta de uno de los puntos fundamentales de la trama en Sarajevo, ciudad donde Rius Sant trabajó como corresponsal para el diari 'Avui' durante el conflicto bélico de 1992 a 1995.

DURO CON LOS MOVIMIENTOS QUE PROMUEVEN LA XENOFOBIA

En los últimos tiempos, Xavier Rius Sant se ha hecho conocer por su anterior libro, el ensayo 'Xenofobia a Catalunya' (Edicions 1984), donde hacía un retrato bastante inédito del auge del movimiento de extrema derecha en Catalunya, poniendo especial atención a la Plataforma per Catalunya liderada por Josep Anglada. No en vano, es un periodista especializado en los últimos tiempos en el fenomeno migratorio, sobre el cual ha escrito artículos en EL PERIÓDICO DE CATALUNYA.
Rius Sant, con un activo blog en internet, fue quien destapó que la tramitación del alquiler del Casal Tramuntana del Clot de Barcelona fue a cargo de Alberto Sánchez, concejal de Plataforma en L'Hospitalet. A raíz de esas palabras, desde esa formación le responsabilizaron de ser el autor intelectual de la agresión física que sufrió Sánchez hace unos meses.
Pero Rius Sant siguió con su labor periodística sin ningún tipo de miedo y desde entonces las acusaciones de Plataforma y Josep Anglada han ido a más. En estos momentos, Rius Sant tiene una querella criminal y dos denuncias presentadas por Plataforma. “Por calumnias, injurias y por incitación a la violencia contra Plataforma”, concreta el autor de 'Amor a la carta'.
 Llegir a El Periódico de Catalunya, clica


AGENDA D'AVUI DIMECRES AL PERIÓDICO:

París ha estat escenari de moltes novel·les. Com Londres, Nova York i Barcelona. Que una obra literària transcorri al barri de Pubilla Casas, la Tecla Sala i la rambla de Just Oliveras és poc freqüent, cosa que hi afegeix interès. És el que passa amb Amor a la carta , la primera incursió en el món de la ficció del periodista i escriptor Xavier Rius. Publicada per Raima Edicions, l’obra es presenta avui a la llibreria Alibri (Balmes, 26. A les 19.00 hores) amb la presència de Rius, l’editor Jordi Guinart i l’escriptor Isidre Grau.
 «És una història d’amor que passa a l’Hospitalet de finals dels 90», explica Rius, que va emprendre aquest projecte narratiu en la mateixa època i lloc en què situa la seva novel·la, ja que en aquells anys treballava de mestre en una escola hospitalenca. Amor a la carta explica la història del Joan, un carter divorciat que canvia de ruta de repartiment i que, intrigat per unes cartes, emprèn la recerca d’una dona que es diu Olga.
 
A sota Regió 7, el 15 de novembre recull notícia de l'ACN