UM MILER DE PERSONES ES MANIFESTEN A BARCELONA EN SOLIDARITAT AMB PALESTINA EN EL 70 ANIVERSARI DE LA NAKBA I CONTRA LA MORT DE 70 CIVILS A GAZA

Aquesta tarda un miler de persones  han participat a la manifestació a Barcelona en solidaritat amb Palestina amb motiu del 70 aniversari de la Nakba o catàstrofe quan 700.000 palestins van haver de deixar les seves terres en crear-se l'estat d'Israel. També s'ha protestat per la mort de 70 civils a Gaza aquesta última setmana. 

La manifestació ha començat a la plaça Universitat i ha acabat a la Plaça Sant Jaume on s'ha llegit un manifest

 Salah Jamal

 غزة,نكبة   ,النكبة

CONCENTRACIÓ A BARCELONA EN SOLIDARITAT AMB EL POBLE PALESTÍ EL DIA DE 70 ANIVERSARI DE LA NAKBA. Dissabte es farà una manifestació a Barcelona

Avui es compleixen 70 anys de la Nakba, de l'expulsió de 800.000 palestins de la seva terra. 70anys de diàspora  i de negació del dret a retorn, fet que ha coincidit amb el trasllat de l'ambaixada dels Estats Units de Tel Aviv a Jerusalem i la matança de seixanta palestins a Gaça a man de l'exèrcit hebreu.
Dissabte a les a les 18 hores es farà una maniufestació a Barcelona que sortirà de la Plaça Universitat.
Aquesta tarda vespre, però, ja s'han fet diversos actes com un debat al Pati Llimona i una concentració a Sant Jaume a la que ha participat unes sis-centes persones. 

La presidenta de la Comunitat Palestina llegint el manifest

Foto del mur de separació amb Cisjordània a Jerusalem que vaig fer el 2007 

غزة,نكبة   ,النكبة

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "NAKBA, 48 RELATS DE VIDA I RESISTÈNCIA A PALESTINA" DE SALAH JAMAL

Ahir es va presentar a l'Ateneu Barcelonès el nou llibre del metge palestí, Salah Jamal, "Nakba, 48 relats de vida i resistència a Palestina", editat per Tigre de Paper. Llibre que acompanya cada relat amb una il·lustració del dibuixant Miquel Ferreres.

Els relats de Jamal, escrits en primera persona des de la seva veu i mirada com a nen i adolescent, recullen la seva infantesa i joventut a Nablus, ciutat Cisjordana on neix el 1951, a la que aniria la seva família el 1948 en haver de marxar de Beisan, un poble més al nord proper al llac Tiberíades, que passà a mans israelianes pel pla de partició de l'ONU. I el llibre acaba amb la seva marxa de Palestina el 1968 i 1969 després de la Guerra dels Sis Dies i l'ocupació israeliana de Cisjordània. Ens mostra, des del més quotidià d'un nen i un adolescent que esdevé un adult en territori en conflicte i guerra, fins els avatars familiars o els seus conflictes amb el mestre de religiò islàmica de l'escola. I a diferència d'anteriors llibres seus com "Alló que cal saber sobre els àrabs" (Edicitorial Flor del Viento Viento, 2012) o  Palestina, Ocupació i resistència (2002) no fa un resum històric polític, històric o sociològic del que es pot trobar a altres llibres, sinó que seguint el fil conductor de les seves vivències, els seus sentiments i les seves emocions, ens explica la seva pròpia història personal, la de la seva família i la del poble palestí.

I tot i escriure des de l'òptica d'un nen o un jove, farceix els relats amb reflexions, narracions i contextualitzacions de l'evolució dels països àrabs, la pugna entre monarquies més o menys religioses i repúbliques laiques, i les esperances que van representar els intents de panarabisme laic impulsat per Nasser des d'Egipte al que en alguns moments s'hi van sumar Iraq i Síria, i les esperances amb el lideratge d'OLP i Arafat. "El fracàs del nacionalisme àrab, encarnat per la figura de Nasser, i el de la guerrilla palestina, així com la ineptitud del comunisme, van empènyer les masses musulmanes a abraçar l'islamisme com a nou referent. "L'islam és la solució" repetien els islamistes, que anaven en augment"

Els últims capítols, ja en veu d'adolescent que s'ha fet adult, ens narra com viu la guerra del 67, l'ocupació israeliana i la seva marxa des de Beirut cap Europa el 8 d'octubre de 1969. I acaba amb un epíleg escrit ja des del present on mostra la seva melanconia, la seva visió que la Nakba, expulsió o "desastre" ha continuat fins ara. "Tenia visats per entrar (com estudiant) a molts països europeu -diu en l'últim relat- Pero vaig recalar a Barcelona perquè la seva universitat oferia més facilitats i perquè cada dia hi sortia el sol".

A l'epíleg ens fa una reflexió, no només de la situació a Palestina, sinó a altres països àrabs, i ens recull la seva conversa amb un soldat israelià amb motiu d'una de les seves vistes posterior a Palestina i Nablus. El soldat israelià, com volent posar traves a la seva entrada a Cisjordània, si en tenia dret o no, l'interrogà sobre on havia nascut ell, on havien nascut els seus pares i els seus avis, i li fa repetir una i altre vegada a quin lloc de Palestina van néixer. Llavors Salah li pregunta a aquest soldat, que parla un perfecte castellà, on va néixer ell i els seus pares i avis, i li respon que ell va néixer a Argentina i el seus avis a Ucraïna. Una bona metàfora de l'autisme històric dels qui es van creuer amb un dret superior per expulsar als palestins de la seva terra. 

L'alcaldessa, Ada Colau, Salah Jamal i Joan Roura

Precisament en com han fet uns i altres el relat sobre la Nakba, l'expulsió dels palestins en les diferents guerres i de com Israel ha justificat l'expulsió dels palestins en base l'Holocaust fets pels nazis alemanys i altres règims europeus,  va centrar la seva intervenció ahir Salah Jamal a la seva intervenció a sala d'actes de l'Ateneu Barcelonès davant de tres centes persones que ocupaven la platea i l'afiteatre. Salah va criticar la divisió dels països àrabs que només ha beneficiat a Israel que primer negava el drama palestí i després aconseguí que el problema palestí fos nomes "un petit apendeix del drama principal i superior que va ser l'Holocaust". Salah denuncià que Israel criminalitzi i acusi d'antisemitisme als qui defensen els palestins, fet pel que va conèixer i iniciar l'amistat amb Miquel Ferreres que il·lustra el llibre amb 48 il·lustracions, donat que a causa d'un acudit publicat al Periódico, l'ambaixada israeliana l'acusà publicament d'antisemita.

Jamal, acabà la seva intervenció lamentant que la Nakba continuï, i lamentà que ara s'hagi produït una nova Nakba a Síria on un milió de palestins i sis milions de sirians han hagut de fugir de les seves terres i les seves cases. Així ho explica en el fragment final del llibre:
"La Nakba del 1948 és un fet històric que encara no ha finalitzat. La tragèdia inacabada afecta no tans sol els palestins a la mateixa Palestina, sinó també els que viuen a l'exili: Recentment a Síriam arran de la Primavera Àrab, avortada a matadegolla pel règims dictatorials i les forces obscurantistes, el campament de refugiats palestins Al Yarmouk va ser destruït i el seu mig milió d'habitants es van tornar a trobar vagant pel món. No hi ha cap dubta que la Nakba Palestina es va iniciar el 1948 però continua, incessant, encara avui, i dia a dia" 

La presentació d'ahir que va ser oberta per l'alcaldessa Ada Colau, tot just s'anunciava des de la taula la posada en llibertat de Carles Puigemenot. I Colau, després de recordar que ella renuncia a assistir a moltes presentacions de llibres que se la conviada, havia decidit participar-hi  tot i que "alguns ho voldran tergiversar i ho voldran confondre amb antisemitisme", però va insistir que "no té res a veure amb això". Colau va fer referència a la implicació de Barcelona en la resolució de conflictes i la col·laboració humanitària i manifestar que la col·laboració que havia iniciat Barcelona amb la ciutat de Gaza fa uns mandats, i que es va deixar de fer en l'anterior, s'havia reactivitat.
Per la seva banda el periodista de TV3, Joan Roura, va explicar com va conèixer el conflicte palestí quan de jove va anar un estiu a un kibutz israelià, fet a prop d'on hi havia hagut unes cases de palestins expulsats, però que a Europa no es va conèixer aquest drama fins el 1986. I referint-se a Salah Jamal, el va presentar com "un amic, un escriptor, un cuiner, un dermatòleg i un barceloní de pro", afegint "ell sí que és un Senyor de Barcelona, no com alguns altres que diuen ser-ho i ja sabeu..."

Per la seva banda el dibuixant Miquel Ferreres, autor de les il·lustracions, explicà que molts eviten posicionar-se, però ell va fer-ho amb un acudit, l'ambaixada l'acusa d'antisemita i va ser llavors quan va coneixer a Salah i es van fer amics. L'acte va acabar a amb la interpretació dúna canço per part de Paco Ibáñez.

Miquel Ferreres

Paco Ibáñez va cantar una cançó

Salah Jamal

ISRAEL ÉS UN ESTAT RACISTA I NO DEMOCRÀTIC. La diputada palestina, Haneen Zoabi, a la Kneset israeliana, considera incompatible que un estat que es defienix jueu, pugui ser democràtic.

Aquesta setmana amb motiu dels actes de commemoració de la Nakba palestina -el dia en que es commemora l’inici de l’expulsió de més de 800.000 palestins de les seves terres, l’any 1948-, la diputada palestina, Haneen Zoabi, a la Knesset israeliana, ha estat a Barcelona participant en diverses activitats organitzades per Complicitats que maten, la comunitat palestina i la campanya BDS (Boicot, sancions i desinversions. De fet l'acció d'ahir a la Secretaria d'Universitats de la Generalitat va ser el primer dels actes de commemoració de la Nakba de les entitats solidaries amb Palestina i la comunitat palestina catalana.

Després de comparèixer al migdia davant la comissió d'exteriors del Parlament de Catalunya, en una sessió a la que hi han assistit diputats de la CUP, ICV-EUiA, PSC i ERC, però no els de CiU, PP i C'S, aquesta tarda ha fet una conferència a Barcelona. L'acte celebrat al Centre de Cultura de les Dones al carrer Sant Pere més Baix, ha explicat el seu punt de vista del conflicte, discrepant del paper que fa l'Autoritat Nacional Palestina, que continua en unes negociacions que no porten a res i fent de policia dels propis israelians dins del Cisjordània.

Zoabai, que és la primera dona palestina membre del parlament israelià, nascuda en una família musulmana de Natzaret implicada políticament, pertany al partit nacionalista àrab Balad, Assemblea Nacional Democràtica.  El seu nom va donar la volta al món després de la seva participació el maig de 2010 en la flota de la llibertat que pretenia trencat el setge a Gaza, motiu per la que va patir diverses causae judicial i parlamentàries que van estar a punt de fer-li perdre l'escò i la immunitat.

Apasionada com és, primer al Parlament i després a la xerrada d'aquesta tarda a Barcelona ha exposat el seu punt de vista del conflicte palestí, de les lleis racistes que aplica Israel vers la ciutadania àrab palestina amb nacuionalitat israeliana,  i de la política equivocada, segons ella, de l'Autoritat Naciuonal Palestina. 

Així Zoabi lamenta que els acords de pau d'Oslo, dels que va néixer l'Autoritat Nacional Palestina, van presentar a jueus vinguts com a ocupants i als palestins com a iguals, víctimes del conflicte des de 1967 que va portar a Israel ocupar Gaza i Cisjordània per garantir la seva seguretat. Per Zoabi, que pertany ala anomenats àrabs de 1948 que es van quedar al que seria l'estat d'Israel, el conflicte d'abordar des d'aquesta data quan 800.000 palestins van haver de marxar -els descendenst dels quals són ara cinc milions-, i de la situació no només de Gaza i Cisjordània, sinó dels àrabs o palestins amb nacionalitat israeliana que viuen sota unes lleis racistes. 

Així Israel ha expropiat cinc milions d'hectàrees a àrabs israelians, s'aproven lleis per fer fora a palestins amb ciutadania israeliana de ciutats com Haifa, s'impedeix que els àrabs visquin a 570 pobles i ara es vol expulsar als 30.000 beduins del desert Negev. Hi ha també molts pobles àrabs que jurídicament no existeixen i no disposen d'aigua ni llum, mentre l'aigua d'aquells llocs la porten al pobles veïns reservats només per jueus.  Una mostra del caire racista d'Israel és que "un àrab israelià no pot casar-se amb un palestí que viu a Europa o Amèrica, ni a Cisjordània, i portar-lo a viure amb ell a Israel, mentre Israel obre les portes a qualsevol persona que diu que té avantpassats jueus o casat amb algú amb avantpassats jueus". 

Per ella és incompatible definir-se Israel com estat jueu i democràtic, quan una bona part dels seus ciutadans no són jueus, otorgant-lis a aquest nombroses restriccions, prohibint que s'estudii la història de Palestina o la seva geografia anterior a 1947. Per Zoabi "Israel és pitjor que els colonialisme, donat que els francesos no consideraven als algerians ni estrangers a la seva terra ni pretenien fer-los fora, tal com sí fa Israel amb els palestins"

Pel que fa a l'actitud dels palestins o àrabs amb ciutadania israeliana  reconeix que el 50% no voten donat que senzillament no volen tenir problemes. "Israel els diu que no es queixin donat que els àrabs a Síria o Jordània estan pitjor, però no es tracta de comparar-se amb aquests països, sinó amb la resta de ciutadans d'Israel". 

Zoabi és molt crítica amb l'autoritat palestina que continua en negociacions que no porten enlloc i planteja que potser haurien d'aixecar-se la taula i trencar relacions amb Israel, més quan la Lliga Àrab i diversos països àrabs han promés aportar els sous dels funcionaris palestins si trenquen amb Israel que és qui els transferix fons dels impostos recaptats i l'IVA del comerç. I sobretot demana que si les negacions no aporten res "que l'Autoritat Palestina deixi de fer de policia a Gaza per Israel". Ha valorat les accions de boicot, denúncia i sancions del BDS i ha manifestat que sigui la sortida un sol estat o dos estat, Israel no serà demopcràtic mentre es defieneixi com estat jueu.

 Haneen Zoabi a la xerrada d'aquesta tarda

Haneen Zoabi amb Salam Almaslamani, de la Casa Palestina

 Aquest migdia al Parlament després de la seva compareixença a la Comissió d'Exteriors amb representants d'associacions i diputats de PSC, ERC, ICV-EUiA i la CUP.

Zoabi, en una tensa sesió del parlament en la que es debatia la seva inhabilitació

OCUPEN LA SECRETARIA D’UNIVERSITATS I RECERCA PER DENUNCIAR LA COMPLICITAT AMB L'ESTAT D'ISRAEL. (Publico a la Directa)

Xavier Rius  @La Directa, 15 de maig de 2014

Avui, dia de la commemoració de la Nakba palestina —inici de l’expulsió de 800.000 refugiades palestines l’any 1948– un centenar de persones, membres de la comunitat universitària, ciutadanes palestines i membres de la Campanya No Més Complicitat amb Israel, han ocupat el vestíbul de la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat, per denunciar la política de col·laboració del Govern i determinades universitats catalanes, com la de Vic, amb institucions, empreses, centres de recerca i universitats israelianes que, segons les activistes, participen en l’ocupació i el sistema d’apartheid al que es veu sotmès el poble palestí.
L’acció s’ha fet després de que s'hagi negat repetidament a les persones representants de la campanya Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) una entrevista amb el Secretari d’Universitats i Recerca Antoni Castellà. L'entrevista pretenia exposar-li la els motius de la campanya. Finalment, arran de l'ocupació, Cristina Pastor, cap del gabinet de Castellà, i Joan Montesinos, Subsecretari de Coordinació, s'han compromès a escoltar les demandes de les activistes i han fixat el proper 4 de juny per la reunió amb Castellà.
Explicació dels acords signats
L’acció ha començat passades les dotze del migdia quan una seixantena de persones, la majoria amb les mans pintades de vermell com a símbol de complicitat amb la política d’Israel, han irromput als baixos de l’edifici, tot i els impediments dels bidells i personal de seguretat. A quarts d’una, quan el Subsecretari i la Cap de Gabinet han acceptat reunir-se amb les portaveus de la campanya, la resta de gent allà concentrada, entre les quals hi havia tres diputades d’ICV-EUiA, han abandonat el vestíbul per esperar el resultat de la negociació al carrer.
Durant aquesta primera reunió s’ha explicat als responsables d’Universitats i Recerca el context de la campanya, les demandes i la importància de la data d’avui. Així mateix, s’ha fet especial èmfasis en com la intensificació de les relacions amb Israel, per part del Govern català, contribueix i perpetua, segons les activistes, l’ocupació i la violació sistemàtica dels drets humans de la població palestina.
En la mateixa reunió de juny s’espera que el Secretariat expliqui els acords signats amb centres i institucions israelianes. La Campanya pretén saber si aquests acords s’han fet amb institucions amb seu o actuacions a Cisjordània, pràctica prohibida per una recent directiva europea.
Vincles universitaris entre Catalunya i Israel
La campanya BDS, d’àmbit estatal, posa enfadis especial en Catalunya donada l'aposta del govern de la Generalitat per tenir com a soci prioritari l’Estat d’Israel, amb un especial interès en els vincles universitaris. El manifest de BDS Acadèmic per Palestina, englobada dins la Campanya No més complicitat amb Israel, ha obtingut de moment el suport de 350 professores, entre les quals hi ha 50 catedràtiques com Josep Fontana, Arcadi Oliveres, Miren Etxezerreta o Joan Subirats. Per la seva banda centenars de membres del PAS, estudiants i el principals sindicats d’estudiants, SEPC i AEP, així com diversos sindicats de treballadores, també s’han adherit al manifest i a la campanya internacional.
Una primera victòria
Pels responsables del BDS les universitats s’han convertit en l’instrument principal del Govern de CiU “per tirar endavant la seva aliança amb l’Estat d’Israel, a qui mostra com a un referent”. Per Ibrahim Bisani, portaveu de la comunitat palestina, l’acció ha estat “una primera victòria en espera de com vagi la reunió del 4 de juny”. Les organitzadores de l’acció creuen probable que algun d’aquests convenis sigui amb institucions que actuen a Cisjordània o relatives a la indústria militar. Però alhora, tal com han volgut deixat clar avui amb l'acció, també rebutgen els acords amb les autoritats i institucions acadèmiques d’Israel “mentre no respecti la legalitat internacional i les declaracions de Nacions Unides”.
Agents del Mossos d’Esquadra han vigilat en tot moment com es desenvolupava l'acció, sense intervenir-hi. Un cop acabada l'acció, Rubén Novoa de l’Associació Israel a Catalunya ha interposat una denúncia al Departament d’Interior per tal que es sancionés per co-acció i manifestació il·legal a les participants a l’acció, considerant al professor Aitor Carr el principal responsable.
  

Les diputades d'ICV-EUiA, Sara Vilà i Lorena Vicioso a l'acció. També hi ha participat el diputat al Congrès, J Josep Nuet.

Entrant abans que tanquessin la porta.

,

Altres s'han quedat fora quan s'han tancat les portes

 ñ

A fora esperant

Aitor Carr explicant que el 4 de juny serna rebuts per Antoni Castellà

Ibrahim Bisani, de la comunitat palestina valorant l'acció

 Rubèn Nova, en nom de l'associació palestinòfoba, Israel a Catalunya, donat que els mossos no ha considerat convenient idenficar als que han entrat, ha denúnciat l'acció al dpartament d'Interior per manifestació il·legal, coaccions i incitació a l'odi contra els jueus (article 510 Codi Penal), qualificant a Aitor Carr principal responsable.

Anar a la web de Israel a Catalunya
Anar a Palestina.cat