L'EXPULSIÓ DE MOHAMMED ATTAOUIL, UNA VENJANÇA O LLUITA PEL PODER A L'ISLAM CATALÀ? MOLESTA AL GOVERN DEL MARROC QUE NO SEGUEIXI LES SEVES DIRECTRIUS? SE'L VOL EXPULSAR COM UN AVÍS A LA RESTA D'IDEOLOGIA SALAFISTA?

 Mohamed Attaouil amb l'anterior alcalde de Salt, Jaume Torramadé, quan es construïa la mesquita

Que el president del Centre Cultural Islàmic de Salt, Mohammed Attaouil, té unes idees properes al salafisme no era cap secret i ell mateix ho ha reconegut sempre, entenent salafisme com una interpretació o corrent de l'islam que desitja que els musulmans visquin de la manera més semblant a la que vivien els seguidors de Mahoma en el segle VII. 

TeleMadrid el va incloure en el reportatge "Los doce imanes de la yihad" en el que se l'acusava de defensar o cridar a la violència religiosa, i la cadena fou condemnada pel  Jutjat de Primera Instància de Girona, i després pel Tribunal Suprem a indemnitzar Attaouil amb 20.000 euros, donat que ho van fer sense cap prova ni fonament. El diari ABC també va donar crèdit a aquelles acusacions.

Attaouil també va patir una forta campanya de rebuig a la construcció de mesquita de Salt, que havia d'acabar amb els oratoris-garatges que vulneraven la Llei de Culte, campanya que va ser impulsada sobretot per Plataforma per Catalunya, partit que tenia i té representació a l'ajuntament de Salt. 

Va ser investigat per ingressos per finançar la mesquita d'imports superiors de dos o tres mil euros o fora dels procediments legals, que ell justificà pel fet que alguns divendres en les diferents pregàries diversos centenars de fidels donaven un o dos euros, que ingressava després al compte corrent sense aclarir l'origen. Fou condemnat  a sis mesos de presó per identificar-se durant una inspecció de Treball com el cap d'obres de l'empresa que construïa la mesquita. La inspecció cercava si hi havia operaris sense contracte. 
Attaouil va mantenir contactes amb Tarik Chadlioui, un imam salafista que va ser empresonat l’any passat a Anglaterra en el marc d’una operació antigihadista conjunta que es fer a l’Estat espanyol, el Regne Unit i Alemanya.  A la xarxa hi ha el vídeo de de la visita que Chadlioui va fer a Salt l'any 2013 en el que conversa amb Attaouil i demanen diners per acabar la mesquita.

Però més enllà d'aquest fets, era vicepresident a Catalunya de l'associació majoritària de mesquites i comunitats islàmiques, la Unión de Comunidades Islamicas de España (UCIDE), que a Catalunya s'anomena UCIDCAT i està presidida per Mohamed El Ghaidouni de idees molt més obertes o evolucionades que Attaouil, i que creu que l'islam s'ha d'adaptar i evolucionar als temps actuals en el context europeu.  El fet de que imams o presidents de centres culturals islàmics com Attaouil, d'ideologia més radical formin part d'UCIDCAT i en tinguin responsabilitats, és una estratègia deliberada, tot i que les relacions entre mesquites i col·lectius magribins i els diferents organismes oficials del Marroc (Ministeri d'Assumptes islàmics, Ministeri per la Immigració a l'exterior, el Consell de la Comunitat Marroquí a l'Estranger, serveis secrets de la DGED, ambaixada i consolats...)  de vegades són complicades amb lluites caïnites pel poder.

Lluites que es va intuir quan quan Espanya va expulsar fa cinc anys a Noureddine Ziani, home que amb diners del Marroc que ell repartia a les diferents mesquites, havia de controlar les mesquites i els marroquins i els seus fills residents a Catalunya donat comptes tant al consols de Barcelona i Girona i l'embaixada, com ala serveis secrets de la Direcció General d'Estudis i Documentació (DGED). Però Ziani es va fer independentista entrant a CDC i Nous Catalans, cosa que va indignar per igual al Marroc -que no veu bé la lluita independentista per la seva analogia amb les reivindicacions del Sàhara o el Rif- i al Govern espanyol.

El fet és que Attaouil, que tenia dificultats econòmiques per acabar la mesquita de Salt va viatjar fa cinc anys a La Meca, i aprofitaà per fer gestions per aconseguir finançaments d'entitats islàmiques saudites que no van fructificar. I Attaouil es reunia periòdicament a Salt amb l'agent del CNI, que acreditat com membre del Cos Nacional de Policia, fa un seguiment de les mesquites. També es reunia amb els enllaços dels Mossos d'Esquadra i sempre ha sgut conscient que tant la Policia Nacional i el CNI, com els Mossos tenien confidents entre els fidels habituals de la mesquita. I com tant altres marroquins amb més de deu anys de residència legal a Espanya -en porta 20- va demanar la nacionalitat espanyola, cosa que va veure concedida el maig de 2016, havent de fer fer el jurament de la Constitució el 2017. Però uns dies abans, sembla a proposat de CNI i la Policia se li va suspendre la citació per jurar, quedant suspès tot el procediment, cosa que també li va passar a Ziani, poc abans de ser expulsat com es vol fer ara amb Attaouil per resolució administrativa.

El fet és que el passat juny, en ple ramadà, es va notificar a Attaouil que se li obria un procediment amb proposta administrativa -sense intervenció de cap jutge- per expulsar-lo d'Espanya en aplicació de l’article 54 de la llei d’estrangeria i retornar-lo al Marroc, per haver fet dos delictes de terrorisme -que no li diuen quins són-, per atemptar a la seguretat d'Espanya i per defensar en cercles privats idees favorables a la violència gihadista. Attaouil, per mitjà del seu advocat Iván Jiménez Aybar, va fer les pertinents al·legacions, desmentint també fets que es citen en la proposta d'expulsió com haver viatjat a Kuwait, país que ell no ha visitat. Que va anar a La Meca com diu la policia mai ho ha negat. I es dirigí a la Fiscalia de l'Audiència Nacional oferint-se a comparèixer si és que hi havia acusacions o indicis que ell hagués fet dos delictes de terrorisme que la resolució no aclareix ni determina, però coincidint amb el canvi de govern, durant dos mesos no en va saber res més (Recordem que a Zinai, des que se li va fer la proposta a que va ser expulsat van passar menys de deu dies). 

La setmana passada el procés es va reactivar amb la petició d'expulsió i Attaouil va decidir dissabte fer públic el seu cas, sense que de moment sàpiga en què es basa la Direcció General de la Policia per atribuir-li dos delictes de terrorisme. Tot fa pensar que algun informador de la policia l'ha denunciat sigui per que ell hagi dit quelcom que pugui ser entès com una defensa del terrorisme, sigui com jo penso, per venjances i les lluites de poder que hi ha a les comunitats islàmiques i els immigrants marroquins.

Ahir a la seu de la UCIDCAT el seu president Mohamed el Ghaidouni va fer una roda de premsa en la que també hi era Attaouil,i Ghaidouni va demanar que s'investigui si aquestes acusacions són certes, per garantir la seguretat de la comunitat musulmana i de tots els ciutadans".  Tot i que van evitar defensar-lo explícitament, van posar en en valor que no es tracta d'una persona desconeguda, sinó d'algú que porta més de 20 anys a Espanya i que ha participat en nombroses jornades i activitats comunitàries. Per aixó la UDIDCAT va demanar que "s’impedeixi el procediment d’expulsió fins que l’Audiència Nacional investigui Mohammed Attaouil penalment”, més quan la policia no ha aportat dades o documents que provin les presumptes activitats lligades a terrorisme jihadista que se li carreguen, així com tampoc se l’ha posat a disposició judicial com es procedeix en aquests casos. Per Ghaidouni "són acusacions molt greus i som els primers que volem saber si tot això que se cita a l’expedient signat per la secretaria d’estat de Seguretat és cert”. Per la seva banda Attauouil digué que  no ha comès apologia del terrorisme i reclama "Si jo he comès un o dos delictes de terrorisme he d'estar a la presó, abans d'expulsar-me he de passar per un jutge".
La sospita de que tot sigui una venjança o formi part de les lluites de poder dels col·lectius magribins i musulmans, o que siguin els mateixos serveis secrets marroquins que vulguin que se l'expulsi d'Espanya donat que ell se separa del culte malikita propi del Marroc i que el Govern marroquí vol que sigui hegemònic entre la seva diàspora, crec que podria ser la causa d'aquesta proposta d'expulsió que en no tenir control judicial, deixa indefens a l'estranger expulsable de les acusacions que se li fan. I quedaria també la possibilitat que, sense poder-se concretar quin són els delictes de terrorisme que se li atribueixen, sigui una advertència a altres imams i líders d'altres mesquites: "si teniu o prediqueu idees salafistes, direm que feu delictes de terrorisme i sereu expulsats".
Per aquest mateix sistema d'expulsió sense intervenció judicial van ser expulsats el passat mes d'abril  Yassine Lafraiki i l'imam de Tossa de Mar, Osama Mohamed Aldelwahab Abdelatif.

TENSIÓ ENTRE ELS COL·LECTIUS MAGRIBINS DE CATALUNYA PEL PROTAGONISME DE LA FUNDACIÓ IBN BATTUTA i DEL SEU PRESIDENT, L'EX DIPUTAT MOHAMMED CHAIB, AL QUE ACUSEN DE SALTAR-SE ELS ACORDS i ATRIBUIR-SE LA REPRESENTATIVITAT DE LA COMUNITAT i ORGANITZAR LA TROBADA AMB PUIGDEMONT SENSE INFORMAR A LA RESTA. El president de l'associació majoritària de mesquites se'n va assabentar per una trucada urgent de la Generalitat demant-li que anés a aquesta trobada de la no en sabia res.

Més enllà de l'éxit innegable de la manifestació de col·lectius i persones musulmanes a Barcelona contra els atemptats de la cèl·lula gihadista de Ripoll, diverses persones i entitats de marroquins, àrabs o musulmans de Catalunya han manifestat el seu desacord pel protagonsime mostrat per l'exdiputat Mohammed Chaib, ara president de la  Fundació Ibn Battuta, al que retreuen no haver complert els acords sobre l'acte a Plaça Catalunya amb la lectura del manifest i la posterior del manifestació, i no explicar a tots els col·lectius que després una representació aniria la Generalitat a reunir-se amb Puigdemont.

Una de les entitats discrepants és el Centre Euroàrab de Catalunya, que finalment no es va sumar a la manifestació de dilluns, convocant directament per la de dissabte.  Fuad Saou, ara del Centre Euroàrab, i durant molts anys membre actiu de la llavors existent Associació -que no Fundació- Ibn Battuta, Chaib "ha desempoderat a la comunitat marroquí atribuint-se'n ell la representació de la comunitat". La queixa que m'ha expressat a mi Saou no és de tipus polític donat que ell com Chaib milita al PSC. És per les maneres de fer de les que discrepa i pel fet que Chaib, segons ell, "sempre s'ha volgut posar-se davant de tot. Ho va fer amb el Consell Islàmic i amb la Unió de Centres Islàmics de Catalunya" que va crear amb Noureddine Ziani, abans que aquest es passés a CDC.

 El president de la majoritària UCIDCAT, M.Ghaidouni, a l'esquerra, es queixa que no se'l va informar de la recepció i va ser la mateixa Generalitat que el cridà que vingués urgentment.

Les crítiques a Chaib -amb qui jo no he pogut parlar aquesta tarda malgrat haver-li deixat un missatge-, són per haver incomplert l'acord com que les persones que serien a la tribuna no pertanyessin a cap partit ni organisme. I dos dels que van ser a la tribuna, eren propers a Chaib i havien estat a les llistes del PSC. I la Miriam Hatibi, que va llegir el manifest, és l'esposa del fill de Chaib. He de dir que els crítiques a aquest suposat protagonisme de Chaib surten tant de persones i associacions que s'han considerat properes al PSC, com d'independents, com de persones properes al PDECAT. 

El digital Info Tal Qual, publica aquesta tarda un article de Rachid el Younoussi, molt dur amb Chaib. Així recull les declaracions de Mohamed Ghaidouni, president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya UCIDE-CAT, branca catalana de la UCIDE, associació majoritària a nivell català i espanyol que agrupa la majoria de mesquites,  en la que manifesta una doble tistor pel que va passar a la manifestació. Tot i que ell hi va assistir com moltes de les comunitats i mesquites locals vinculades a UCIDCAT, lamenta que no se'l convidés i que després s'incomplís el que s'havia acordat de com havia d'anar l'acte i qui havia de llegir el manifest. Les disconformitat amb que ho fes la nora de Chaib també ho declara a InfoTalQual, Naïma El Orfa El Kodsi, presidenta de l'Associació Arrels i Branques

Pel que fa a trobada o recepció a la Generalitat amb el president Puigdemont que es va fer després de la manifestació, Mohamed Ghaidouni de la majoritària UCIDCAT, diu que no en sabia res i se'n va assabentar quan el van trucar des de la Direcció General d'Afers Religiosos de la Generalitat que hi anés urgentment. "Allà -amb el President Puigdemont i els consellers- en vaig trobar amb uns joves que deien ser els representants de la joventut musulmana i a Chaib com representant de la comunitat marroquí". Per Ghaidouni aquesta actitud "és inacceptable i fa mal al teixit social marroquí".

 Es retreu a Chaib que tots els que van pujar a la tarima eren propers a ell, trencant el que s'havia acordat.

Mohammed Chaib a la manifestació

LA FUNDACIÓ "NOUS CATALANS" ES DISSOL I TANCA LA SEVA SEU A SANTA COLOMA DE GRAMENET, PERÒ PROBABLEMENT CONTINUARÀ COM A SECTORIAL D'IMMIGRACIÓ DEL PDC EN ALGUNA SEU DEL PARTIT. L'entitat va resultar perjudicada per les acusacions de Fernàndez Díaz amb motiu de l'expulsió de Noureddine Ziani

La Fundació Nous Catalans, creada l'any 2012 per Convergència Democràtica  de Catalunya, com una entitat que fos més una simple sectorial d'immigració del partit polític que governava la Generalitat, i que tenia la seu al carrer Pompeu Fabra, 22, de Santa Coloma de Gramenet, s'ha dissolt legalment i tanca aquesta setmana el seu local, si bé probablement alguns dels seus membres continuaran funcionant com a sectorial d'immigració del Partit Demòcrata Català en alguna seu, que encara no s'ha determinat. Evidentment els problemes econòmics de CDC, ara PDC, és una de les causes d'aquest tancament. Tot hi haver-me confirmat dirigents de la Fundació el tancament del local, encara no n'informa a la seva web.

La fundació i el seu local es va presentar el 8 de juny de 2012 en un acte en el que hi van intervenir el president Artur Mas i Oriol Pujol, llavors Secretari General de CDC, i s'organitzava en una sèrie d'Espais, com l'Espai Catalano-Marroquí, Espia Àsia, Espai Latino, Espai Europa, Espai Jove, etc. El seu president i impulsor és Àngel Colom, que en els anys 2002-2004 va dirigir l'oficina de la Generalitat al Marroc. D'alguna manera s'entenia l'aposta de CDC amb la fundació, com una mostra de la voluntat d'incloure als col·lectius d'immigrants en el moviment independentista català.

L'ESPAI CATALANO-MARROQUÍ, LA UCCIC I LA POSTERIOR EXPULSIÓ DE ZIANI

Precisament jo vaig poder participar en una de les ponències del Primer Congrés de l'Espai Catalano-Marroquí que es va celebrar  el 9 de juny de 2012. I simultàniament a aquest Espai es va ubicar a la seu de Nous Catalans Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya UCCIC que controlava el dirigent també de Nous Catalans, Noureddine Ziani. I tota la tasca de Nous Catalans, quedarà contaminada per l'afer que acabarà amb l'expulsió el maig de 2013 de Ziani.

  Noureddine Ziani

Ziani, que residia a Espanya des de 1999, era de fet un dels homes de la Direcció General d'Estudis i Documentació (DGED), el servei secret exterior del Marroc. Fins novembre de 2010 Ziani mantenia bones relacions amb els governs de la Generalitat (Tripartit PSC-IC-ERC) i de l'Estat (PSOE), i amb els agents policials encarregats de prevenir atemptats terroristes i de seguiment de les associacions islàmiques. El fet que se sapigués que cobrava del Marroc i distribuïa fonts a les mesquites, no molestava ni al govern català ni a l'espanyol mentre fos útil a Espanya i Marroc en la prevenció i informació de focus o persones sospitoses de terrorisme. 

L'any 2010, en el canviant mapa de les associacions islàmiques catalanes i espanyoles hi havia una rivalitat per la interlocució amb les administracions entre els germans Mohammed i Hassan Halhoul del Consell Cultural Islàmic de Catalunya, el diputat socialista català, Mohammed Chaib,  membre del Consell Consultiu de Marroc a l'Exterior, i el mateix Ziani. A la vegada continuava a nivell espanyol l'eterna rivalitat entre la Federación de Entidades Islámicas (FEERI) i la la Unión de Centros Islámicos de España (UCIDE) que mantenia paralitzada la Comisión Islámica de España. La FEERI estava presidida pel ceutí, Mohamed Alí, que propugnava la devolució de Ceuta i Melilla al Marroc.

Però en guanyar CiU les eleccions catalane,s el novembre de 2010, Ziani s'apropa a CDC i, aprofitant l'eterna pugna entre la FEERI i la UCIDE, i les discrepàncies de molts amb el Consell Cultural Islàmic de Catalunya, es decideix crear la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya (UCCIC) que liderarà Ziani. I aquí és produeix la coincidència que Ziani actuarà a la vegada com Nous Catalans -lligada a CDC- i com a responsable de la UCCIC, mentre continua vinculat als serveis secrets marroquins i a l'ambaixada i consulat, que li transfereixen fons. I, de fet, moltes mesquites i associacions islàmiques catalanes entren a la UCCIC per una qüestió merament pragmàtica: Les subvencions les gestionarà ara la Generalitat governada per CiU, les llicències per a mesquites també, i a més a més, Ziani, que continua sent una peça del Marroc, també pot facilitar ajudes econòmiques d'un o altre orígen.   

Però amb Rajoy a la Moncloa i Fernández Díaz al Ministeri de l'Interior, comença a preocupar veure als actes de CDC portant estelades independentistes a membres dels col·lectius pakistanesos o marroquins, i que Ziani, la UCCIC i Nous Catalans acostin a l'independentisme als immigrants musulmans i les seves associacions. I als serveis secrets marroquins i a l'ambaixada i consolat deconcertarà veure a Ziani defensant la independència i el dret a decidir de Catalunya, perquè podria ser contradictori amb la política marroquína que nega el dret a decidir dels ciutadans de l'antic Sàhara espanyol. 

I a partir d'aquí, amb acusacions de Fernàdez Diaz de que Àngel Colom i Ziani estan gestant una aliança entre islamistes radicals i l'independentisme català, el maig de 2013 es produirà l'expulsió de Noureddine Ziani decretada pel Govern espanyol, sobre la que s'han donat versions i motius dispars i contradictoris.

Aquest  no va ser l'únic afer polèmic en el que es va relacionar a algun membre de Nous Catalans, perjudicant a la fundació.  Així,  de Khalid Shabaz, ciutadà paquistanès designat  per coordinar l'Espai Àsia de la fundació, el diari El Mundo va publicar l'abril de 2014 que, tres anys abans havia estat detingut per estafa y falsificació de documents. I un altre col·laborador de l'Espai Àsia, l'expresident de la Federació Espanyola d'Associacions Paquistaníes, Rajda Shaoib Satti, fou detingut per presumpte tràfic d'heroïna. I sense cap mena de dubte, aquests afers van perjudicà la imatge de la Fundació Nous Catalans.

Personalement, sense voler entar ara en els problemes econòmics i litigis laborals, plantejats per algun membre de la Fundació, i reconeixent que el funcionament de les entitats ha canviat aquests últims anys, després d'un temps en que les entitats, fossin del país que siguin, s'apropaven al partit que governava als ajuntaments, a la Generalitat, al Govern de central o a la comunitat de Madrid (Esperanza Aguirre va reeixir lligams interessats des del govern regional amb les entitats de romanesos i de llatinoamericans), crec que la feina que ha fet Nous Catalans és globlament molt positiva com ho és també la tasca que fa "Nova Ciutadania", xarxa vinculada al PSC. Que pretengués apropar a la immigració estrangera o als fills d'immigrants nascuts a Catalunya a l'independentisme, és una opció legítima i coherent amb la ideologia de CDC i el PDC. I en ser impulsada des de Convergència confirmava que l'independentisme català no buscava tenir una base ètnica.  

Així doncs, tot i que es tanqui la seu de Nous Catalans i es dissolgui la fundació, i potser desaparegui el projecte ambiciós, quedant només com a sectorial d'immigració de PDC, crec necessari que continuï funcionat d'una o altra manera amb un o altre nom.

   

 Vídeos de la inauguració de la seu de Nous Catalans

6 DIES DESPRÉS, L'EXPULSIÓ DE N ZIANI NO HA GENERAT CAP PROTESTA OFICIAL AL MARROC. I LA RESTA D'ORGANITZACIONS ISLÀMIQUES CATALANES I ESPANYOLES TAMBÉ HAN GUARDAT SILENCI

(Actualitzat: El desviament generalitzat dels diners que rebia Ziani de la DGED pel pagament de onfidents i control de les mesquites, cap a una empresa fantasma de viatges ubicada a Mataró que estaria a nom de la seva esposa i de les dones d'altres caps dels serveis d'intel·ligència marroquís,seria un dels motius pel que Espanya se'l volia treure de sobre i la causa per la que Marroc no ha protestat per la seva expulsió)
 -  -  -
Sis dies després de fer-se efectiva l'expulsió al Marroc del president de la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya (UCCIC) -amb seu a la Fundació Nous Catalans de CDC- i de l'Espai Catalanomarroquí, Noureddine Ziani, faig constar que no hi ha hagut cap resposta ni protesta oficial del Govern del Marroc ni de l'entorn de Rei Mohammed VI, ni ha tingut gaire ressò a la premsa, cosa que confirma el que ja vaig dir fa deu dies que el Marroc estava també interessat de treure-se'l del mig abans que tingués ja la nacionalitat espanyola. Tampoc han protestat, limitant-se a guardar silenci, les altres entitats islàmiques catalanes i espanyoles alienes a la UCCIC com la  UCIDE-CAT, Consell Cultural Islàmic de Catalunya, o  el portal de notícies Web Islam 

En tot cas, el fet que el CNI, a més d'acusar-lo de ser agent marroquí, hagi justificat l'expulsió dient que propagava el salafisme ha fet mal als col·lectius islàmics catalans, en ubicar-los en l'òrbita del salafisme. Ès cert que el president de l'associació Al Hilal, de Salt, Mohammed Attaouil, que defensa des d'una postura noviolenta algunes idees del salafisme, li havia demanat ajut econòmic per les obres de la mesquita de Salt que construeix Al Hilal i l'associació Magribins per  la Pau. Podria ser que Ziani un cop perduda la confiança del govern marroquí, que no estava d'acord en la defensa de la independència de Catalunya per l'analogia que es pot fer amb el Sàhara i els amazics, s'hagués apropat als serveis secrets saudites o d'altres països del Golf. També hi ha les queixes de certes mesquites pel fet que Ziani tingués ara, segons diuen, dos milions d'euros donats pel govern marroquí, i ni el Marroc ni algunes mesquites estaven d'acord en que lligués les subvencions a sumar-se al procés independentista català. 
 Però el fet que s'hagi justificat l'expulsió pels contactes de Ziani amb Attaouil (o Atauil) és un acte altament imprudent per les conseqüències que pot tenir, tant a Salt com a Barcelona, on es torna a plantejar la necessitat de tenir una nova mesquita de dimensions adequades.

Si se l'ha expulsat és pels motius que ja explicava o analitzava jo fa deu dies, i continuo dient que va ser una gran equivocació ubicar la UCCIC, que es volia que fos l'aglutinador de les mesquites catalanes, a la seu de la sectorial d'immigració i fundació d'un partit polític.  

Alif Post
lepetitjournal.com

REPRODUEIXO EL QUE JA VAIG ESCRIURE FA 10 DIES AL BLOG. Alguns mitjans fa cinc dies van fer aquest mateix anàlisis:

13 de maig de 2013

L'ordre d'expulsió decretada pel Director del Centro Nacional de Inteligencia (CNI), Felix Sanz Roldán, amb l'argument que Ziani expandia tesis radicals i pels seus lligam amb imams salafistes (clica), falta a la veritat en aquest aspecte. Ziani es considerat defensor d'un islam modern, tot i que des de la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya (UCCIC), que ell presideix, i de l'Espai Catalanomarroquí, del que és Director, es parla amb imams o associacions de totes les tendències i havia fet un esforç, també, per tal que imams i presidents d'associacions islàmiques, com el de Salt, Mohammed Attaouil - o Atauil-, proper a idees salafistes, s'integressin a l'UCCIC i participessin en el curs de formació d'ulemes o imams que comença demà.

      És cert que es comentava -o fins tot ell ho reconeixia en certs cercles- que feia temps que treballava per la Direcció General d'Estudis i Documentació (DGED), principal servei secret del Marroc. I era habitual fins fa una any i mig veure'l a actes amb l'actual el cònsol del Marroc a Barcelona, Ghoulam Maichane, que a l'igual que l'actual ambaixador, Ahmed Ould Souilem, era un dirigent del Polisario passat al Marroc.  El nomenament de Ghoulam Maichane com a cònsol va crear cert desconcert per la seva inexperiència i les denúncies i queixes de molts marroquins d'incrementar les pràctiques clientelars o presumptes cobraments irregulars a l'hora de tramitar documentacions. 
                  Els Halhoul, M.Chaib i N. Ziani

     Fins novembre de 2010 Ziani, mantenia bones relacions amb els governs de la Generalitat (Tripartit) i de l'Estat i els agents policials encarregats de prevenir atemptats terroristes i de seguiment de les associacions islàmiques. El fet que se suposés que cobrava del Marroc no molestava ni al govern català ni a l'espanyol. Certament en el canviant mapa de les associacions islàmiques catalanes i espanyoles hi havia d'alguna manera una rivalitat per la interlocució amb les administracions entre els germans Mohammed i Hassan Halhoul del Consell Cultural Islàmic de Catalunya, el diputat socialista català, Mohammed Chaib, també  membre del Consell Consultiu de Marroc a l'Exterior, el mateix Ziani (Clica per llegir notícia a La Vanguardia d'aquestes lluites fa tres anys) i altres noms que no cito. 

          En contra del Consell Cultural Islàmic de Catalunya, del que els Halhoul eren el seus portaveus, hi havia el fet que el seu president fos l'imam del Raval, Lahcen Saaou, seguidor del corrent radical Tablig, que alguns vinculen amb el terrorisme, tot i que els seus principis el rebutgen, però certament proposen viure en el Segle XXI com vivien el seguidors de Mahoma en el segle VII. En aquesta mesquita del Raval van ser detinguts uns pakistanesos acusats de terrorisme.              

         Però pel que discrepaven certs sectors de les comunitats islàmiques catalanes amb el Consell Cultural Islàmic de Catalunya era per la creació per part dels Halhoul de l'empresa Travel Tours-Consejo Islámico, acusant als Halhoul de lucrar-se en l'organització dels viatges a la Meca. Mohammed Halhoul m'havia rebatut a mi aquesta acusació amb l'argument que calia diferenciar el Consell de l'empresa professionalitzada del sector que organitza viatges, fleta avions, contracta assegurances i reserva hotel allà, cosa que no es podia fer funcionant com una ONG o com a Consell.  

      A la vegada hi havia a nivell espanyol una rivalitat eterna entre la Federación de Entidades Islámicas (FEERI) i la la Unión de Centros Islámicos de España (UCIDE) que mantenia paralitzada la Comisión Islámica de España. La FEERI estava presidida pel ceutí, Mohamed Alí, que propugnava la devolució de Ceuta i Melilla al Marroc. El CNI considerava la FEERI una eina dels serveis secrets i els Ministeri d'Afers Exteriors, Emigració i Assumptes religiosos del Marroc que fiançaven i volien controlar les mesquites i la comunitat magribina, tot i que el CNI i el Marroc compartissin informació per evitar nous atemptats com els de l'11-M a Madrid, fet per marroquins, o la influència de possibles cèl·lules terroristes pakistaneses. Evidentment a totes les mesquites el Marroc hi té els seus informadors, o agents a sou, i en moltes també el Pakistan o Algèria i fins i tot Israel i els Estats Units, per evitar que es facin atemptats o es doni suport des d'aquí a grups terroristes d'allà. Al marge d'això hi ha també les pugnes entre Marroc, Arabia Saudita i altres pel control doctrinal de les mesquites. I si bé el grau de confiança del CNI vers els serveis secrets pakistanesos és qüestionable, sí que es confia força en els marroquins.

      En aquest context es crea a començaments de 2011 el Consejo Islámico de Espanya, de la que formaran part la UCIDE, i tretze federacions autonòmiques independents entre les que hi ha la Federació Islàmica de Catalunya (FICAT) que seria una segona sigla del Consell Cultural Islàmic de Catalunya. Així el Consejo Islámico de Espanya voldria distanciar-se del control polític, econòmic i religiós del Marroc que imposava des de la FEERI i  també cap aquelles mesquites que anaven per lliure.
       Mentre, semblaria cert que Ziani, disposant de recursos econòmics marroquins (es parla ara de dos milions d'euros),  formés part o ampliés la xarxa d'informadors a les mesquites pels serveis secrets del Marroc i el consolat i ajudés a organitzar manifestacions o actes en favor del Sàhara marroquí i contra el Polisario.

      

                                  L'UCCIC EN SEU DE CDC 

      Però el novembre de 2010 CiU guanya les eleccions i Noureddine Ziani s'aproparà a CiU, mentre el diputat Mohammed Chaib en perdre l'escó de diputat quedarà fora de joc i d'influència política. Ziani, amb vistiplau del Marroc, entrarà a la sectorial d'immigració de CDC, Nous Catalans, que presideix l'Àngel Colom, i continuarà anant a molts actes amb el cònsol Ghoulam Maichane. Jo ja li vaig comentar l'any 2004 a l'Àngel Colom a Casablanca, on ell havia dirigit l'oficina de la Generalitat, que el fet que Colom tingués una posició pro-marroquí en el contenciós del Sàhara, xocava amb la seva defensa del dret a l'autodeterminació dels pobles com Catalunya. En aquest rebuig al referèndum sobre el Sàhara coincidien Colom i Ziani.
   Ara, però, podia ser que Ziani, perduda la confiança del Marroc, s'hagué apropat als serveis secrets saudites o d'altres països del Golf. De fet, fa uns mesos, Ziani va peregrinar a la Meca.  

ES PODEN CRITICAR ALTRES COSES A NOUREDDINE ZIANI, PERÒ NO QUE SIGUI SALAFISTA. Si se l'expulsa per treballar, com semblaria cert pel Marroc, i es fes el mateix amb altres líders islàmics i immigrants contraris al terrorisme que han treballat pel Marroc, Israel, Qatar, Aràbia S, Síria o Pakistan, no cabrien en 20 avions. I és un error de poca "intel·ligència" treure el tema de la mesquita de Salt. Probablement Marroc ha donat el vistiplau per que l'expulsin, en no ser-li ja útil, anar per lliure o per alguna altra qüestió ara que estava a punt d'obtenir la nacionalitat. També podria ser la resposta a l'expulsió de dos agents del CNI assignats a l'ambaixada espanyola a Rabat.

Noureddine Ziani, ara fa un any al congrés de constitució de l'Espai Catalano-marroquí, a la seu de Nous Catalans-CDC a Santa Coloma de Gramenet

(Actualitzat: El desviament generalitzat dels diners que rebia Ziani de la DGED pel pagament de onfidents i control de les mesquites, cap a una empresa fantasma de viatges ubicada a Mataró que estaria a nom de la seva esposa i de les dones d'altres caps dels serveis d'intel·ligència marroquís,seria un dels motius pel que Espanya se'l volia treure de sobre i la causa per la que Marroc no ha protestat per la seva expulsió)
 -  -  -

L'ordre d'expulsió decretada pel Director del Centro Nacional de Inteligencia (CNI), Felix Sanz Roldán, amb l'argument que Ziani expandia tesis radicals i pels seus lligam amb imams salafistes (clica), falta a la veritat en aquest aspecte. Ziani es considerat defensor d'un islam modern, tot i que des de la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya (UCCIC), que ell presideix, i de l'Espai Catalanomarroquí, del que és Director, es parla amb imams o associacions de totes les tendències i havia fet un esforç, també, per tal que imams i presidents d'associacions islàmiques, com el de Salt, Mohammed Ataouil, proper a idees salafistes, s'integressin a l'UCCIC i participessin en el curs de formació d'ulemes o imams que comença demà.

      És cert que es comentava -o fins tot ell ho reconeixia en certs cercles- que feia temps que treballava per la Direcció General d'Estudis i Documentació (DGED), principal servei secret del Marroc. I era habitual fins fa una any i mig veure'l a actes amb l'actual el cònsol del Marroc a Barcelona, Ghoulam Maichane, que a l'igual que l'actual ambaixador, Ahmed Ould Souilem, era un dirigent del Polisario passat al Marroc.  El nomenament de Ghoulam Maichane com a cònsol va crear cert desconcert per la seva inexperiència i les denúncies i queixes de molts marroquins d'incrementar les pràctiques clientelars o presumptes cobraments irregulars a l'hora de tramitar documentacions. 

                  Els Halhoul, M.Chaib i N. Ziani

     Fins novembre de 2010 Ziani, mantenia bones relacions amb els governs de la Generalitat (Tripartit) i de l'Estat i els agents policials encarregats de prevenir atemptats terroristes i de seguiment de les associacions islàmiques. El fet que se suposés que cobrava del Marroc no molestava ni al govern català ni a l'espanyol. Certament en el canviant mapa de les associacions islàmiques catalanes i espanyoles hi havia d'alguna manera una rivalitat per la interlocució amb les administracions entre els germans Mohammed i Hassan Halhoul del Consell Cultural Islàmic de Catalunya, el diputat socialista català, Mohammed Chaib, també  membre del Consell Consultiu de Marroc a l'Exterior, el mateix Ziani (Clica per llegir notícia a La Vanguardia d'aquestes lluites fa tres anys) i altres noms que no cito. 

          En contra del Consell Cultural Islàmic de Catalunya, del que els Halhoul eren el seus portaveus, hi havia el fet que el seu president fos l'imam del Raval, Lahcen Saaou, seguidor del corrent radical Tablig, que alguns vinculen amb el terrorisme, tot i que els seus principis el rebutgen, però certament proposen viure en el Segle XXI com vivien el seguidors de Mahoma en el segle VII. En aquesta mesquita del Raval van ser detinguts uns pakistanesos acusats de terrorisme.              

         Però pel que discrepaven certs sectors de les comunitats islàmiques catalanes amb el Consell Cultural Islàmic de Catalunya era per la creació per part dels Halhoul de l'empresa Travel Tours-Consejo Islámico, acusant als Halhoul de lucrar-se en l'organització dels viatges a la Meca. Mohammed Halhoul m'havia rebatut a mi aquesta acusació amb l'argument que calia diferenciar el Consell de l'empresa professionalitzada del sector que organitza viatges, fleta avions, contracta assegurances i reserva hotel allà, cosa que no es podia fer funcionant com una ONG o com a Consell.  

      A la vegada hi havia a nivell espanyol una rivalitat eterna entre la Federación de Entidades Islámicas (FEERI) i la la Unión de Centros Islámicos de España (UCIDE) que mantenia paralitzada la Comisión Islámica de España. La FEERI estava presidida pel ceutí, Mohamed Alí, que propugnava la devolució de Ceuta i Melilla al Marroc. El CNI considerava la FEERI una eina dels serveis secrets i els Ministeri d'Afers Exteriors, Emigració i Assumptes religiosos del Marroc que fiançaven i volien controlar les mesquites i la comunitat magribina, tot i que el CNI i el Marroc compartissin informació per evitar nous atemptats com els de l'11-M a Madrid, fet per marroquins, o la influència de possibles cèl·lules terroristes pakistaneses. Evidentment a totes les mesquites el Marroc hi té els seus informadors, o agents a sou, i en moltes també el Pakistan o Algèria i fins i tot Israel i els Estats Units, per evitar que es facin atemptats o es doni suport des d'aquí a grups terroristes d'allà. Al marge d'això hi ha també les pugnes entre Marroc, Arabia Saudita i altres pel control doctrinal de les mesquites. I si bé el grau de confiança del CNI vers els serveis secrets pakistanesos és qüestionable, sí que es confia força en els marroquins.

      En aquest context es crea a començaments de 2011 el Consejo Islámico de Espanya, de la que formaran part la UCIDE, i tretze federacions autonòmiques independents entre les que hi ha la Federació Islàmica de Catalunya (FICAT) que seria una segona sigla del Consell Cultural Islàmic de Catalunya. Així el Consejo Islámico de Espanya voldria distanciar-se del control polític, econòmic i religiós del Marroc que imposava des de la FEERI i  també cap aquelles mesquites que anaven per lliure.
       Mentre, semblaria cert que Ziani, disposant de recursos econòmics marroquins,  formés part o ampliés la xarxa d'informadors a les mesquites pels serveis secrets del Marroc i el consolat i ajudés a organitzar manifestacions o actes en favor del Sàhara marroquí i contra el Polisario.

      

                                  L'UCCIC EN SEU DE CDC 

      Però el novembre de 2010 CiU guanya les eleccions i Noureddine Ziani s'aproparà a CiU, mentre el diputat Mohammed Chaib en perdre l'escó de diputat quedarà fora de joc i d'influència política. Ziani, amb vistiplau del Marroc, entrarà a la sectorial d'immigració de CDC, Nous Catalans, que presideix l'Àngel Colom, i continuarà anant a molts actes amb el cònsol Ghoulam Maichane. Jo ja li vaig comentar l'any 2004 a l'Àngel Colom a Casablanca, on ell havia dirigit l'oficina de la Generalitat, que el fet que Colom tingués una posició pro-marroquí en el contenciós del Sàhara, xocava amb la seva defensa del dret a l'autodeterminació dels pobles com Catalunya. En aquest rebuig al referèndum sobre el Sàhara coincidien Colom i Ziani.

      Quan ara fa un any CDC obre la seu a Santa Coloma de Gramenet de la Fundació Nous Catalans on ubica l'Espai Catalano-marroquí, que presidirà Ziani, jo vaig ser convidat a intervenir en el congrés constituent de l'Espai i vaig felicitar a CDC per aquella iniciativa (clica). En aquell moment el PSC creava la Plataforma Nova Ciutadania i vaig dir que calia que tots els partits tinguessin espais o sectorials d'immigració. El que sí vaig criticar en privat a Colom i altres dirigents de Nous Catalans és que es creés la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya (UCCIC) com una alternativa al Consell Cultural Islàmic de Catalunya, la FEERI, la UCIDE i el Consejo Islámico d'España i s'ubiqués a la seu de Nous Catalans-CDC. 
       La UCCIC la va crear Colom i Nourenddine Ziani per aglutinar les mesquites, més enllà de l'Espai Catalanomarroquí en el que no caben algerians, pakistanesos, senegalesos o els catalans conversos, i ajudar a les mesquites a adaptar-se a les normatives de la Llei catalana de Centres de Culte i fer cursos als imams per tal que coneguin la realitat de Catalunya i a donar un discurs adaptat al Segle XXI, cosa que em semblava bé, però no que s'ubiqués a la seu d'un partit polític. Evidentment també Nous Catalans ho feia per guanyar-se el suport dels col·lectius d'immigrants musulmans í dels ja nacionalitzats al procés sobiranista de Catalunya.
      Segons expliquen membres de la UCIDE de Catalunya, la intervenció dels mossos d'esquadra a la mesquita de Terrassa per gravar l'imam, Abdeslam Laarusi, el dia que anava a parlar de les dones, hauria estat gràcies a un avís de Ziani a la policia, després que la comunitat islàmica de Terrassa es negués a entrar a la UCCIC. 
       En aquest context, l'exdiputat socialista, Mohammed Chaib, allunyat ja del PSC, i residint  part del temps al Marroc sembla que establiria lligams amb el Partit Justícia i Desenvolupament del Ministre islamista, Abdelilah Benkirane. Benkirane va visitar Barcelona el maig de 2012 , i organitzaria una conflictiva trobada al Prat on membres de Nous Catalans denunciarien l'organització de l'acte i la restricció del dret d'entrada. Evidentment Chaib i Benkirane no compartirien l'estratègia sobiranista de l'UCCIC, però com se sap, al Marroc una cosa és el que pensi el Primer Ministre i l'altra el que diguin el responsables de seguretat i els consellers reals. I aquests començaran a discrepar de Nureddine Ziani després de la manifestació de l'11 de setembre i inici del procés sobiranista pel dret a decidir i la crida a votar sí a la independència, pel que podria significar per les reivindicacions dels sahrauís. 
Des d'algunes mesquites es criticava a Ziani per afavorir econòmicament a aquelles que entraven a la UCCIC, i s'ha arribat a dir que ara tenia un compte amb dos milions d'euros de saldo aportats pel Marroc, però sembla que al Marroc discreparia de la manera que els distribuia, i no compartia que defensés la independència de Catalunya.  
       Personalment penso que l'ordre d'expulsió de Ziani, que jo no comparteixo, tot i que hi ha molta informació que no sabem, i que dins de Nous Catalans s'havien viscut tensions les últimes setmanes i alguns imams discrepaven per qüestions personals i polítiques de l'Àngel Colom. El que tinc clar és que no és cert que Ziani afavorís l'islamisme radical, per més s'acostés al salafisme per controlar-lo o, i això és una hipòtesis, oferís diners a les associacions o mesquites. 
       Que passava a informació -o treballava- pel Marroc era tema del que sempre se n'havia parlat i com he dit abans Israel, Algèria, Estats Units, Qatar, Síria, Aràbia Saudita o Pakistan també tenen centenars d'agents i informadors a les mesquites i entre els col·lectius de treballadors d'immigrants. I els agents marroquins sempre han combatut el terrorisme passant després els serveis secrets marroquins part de la informació als espanyols. 
        Pel que fa als motius exposats per justificar l'expulsió trobo una equivocació de poca intel·ligència reobrir el tema de la mesquita de Salt o de si Mohammed Ataouil de Salt és salafista, cosa que pot tornar a tensionar Salt o encendre el debat sobre les mesquites. 
       Ataouil mai ha negat ser proper a certs valors del salafisme però sempre ha rebutjat tota violència i ha actuat com a mediador eficaç per desactivar focus de conflictivitat a Salt, en contacte sempre amb mossos d'esquadra i el mateix CNI.  Quan Jaume Torramadé convoca un ple extraordinari l'agost de 2011, durant el ramadà, per suspendre la l'obertura d'una església africana i el certificat de compatibilitat urbanística dels terrenys de la mesquita, tramitats per la socialista Pineda, Ataouil va aturar una concentració multitudinària que centenars de joves musulmans de Salt i Girona volien fer, pregant al voltant de l'Ajuntament mentre se celebrava el Ple. 
       Ziani creia que la UCCIC i la Generalitat havia de portar també a aquests presidents d'associacions i imams dits alafistes als cursos que preparaven. Les crítiques que jo sempre he fet a Ziani i Colom és que s'ubiqui la UCCIC a la fundació de CDC com si estiguéssim en un règim de partit únic. També puc discrepar de les certes maneres clientelars de funcionar quan Ziani tenia el ple suport de Marroc. 
       Així que en aquest context, sembla que Ziani serà expulsat, si no s'atura l'ordre, en part com una advertència als imams que s'apropin al sobiranisme català. Però crec que hi ha motius de més pes i potser poden sortir altres informacions donada la complexitat del tema, o que el Marroc també hagi donat el vistiplau al CNI per tal que l'expulsi. Els serveis secrets posen diners i mitjans als seus agents i, tot fa pensar, que Ziani estaria anant totalment per lliure del que li hauria dit el Marroc. I en defensar el dret a l'autodeterminació de Catalunya, d'alguna manera legitimava que el sahrauís poguessin autodeterminar-se amb un referèndum. I potser el Marroc amb el vistiplau de Madrid vulgui canviar les seves "antenes" a Catalunya, quan sembla proper el relleu del cònsol. Potser a CDC hi ha sectors que no es fien del poder que ha obtingut. Potser només és una lluita entre serveis secrets, no només de l'espanyol i el marroquí. Hi ha qui diu que a causa del seu distanciament amb Marroc, s'havia apropat o se li havia apropat algun altre servei d'inteligència com podria ser el saudita o d'altres països del Golf.  O potser, sobretot el Marroc no vol, si fos ell un agent com es diu, espies que vagin per lliure o agafin tanta notorietat (president de la UCCIC i Espai catalano-marroquí) i potser no gestionen els recursos o les línies d'acció tal com se li havia ordenat. El fet que la premsa marroquí d'avui (clica) informi de la seva expulsió sense condemnar-la, podria ser una vista del pacte CNI-Marroc. I donat que estava a punt d'obtenir la nacionalitat espanyola, si al Marroc no li agradava la feina que presumptament feia amb diners dels serveis secrets i hagués arribat on havia arribat: president de la UCCIC i Director de l'Espai catalanomarroquí, se l'havia de "retirar" abans que fos ja "espanyol" i lliure de quedar-se aquí per sempre. De tota manera deixo clar que jo no justifico ni defenso la seva expulsió.

LA VERSIÓ DE VENJANÇA PER L'EXPULSIÓ DE DOS AGENTS DEL CNI AL MARROC
Hi ha també una versió diferent o complemantària a aquesta sobre la motivació per la que se'l vol expulsar. Fa uns mesos el govern marroquí, a instàncies del serveis secrets, la DGED, va expulsar a dos agents espanyols del CNI que estaven com "agregats" a l'ambaixada espanyola a Rabat. I segons aquesta versió l'expulsió de Ziani seria la resposta del govern espanyol. 
        

    
L'ambaixador Ahmed Ould Souilem, ex líder polisari defensant la marroquinitat del Sàhara. Ell i el cònsol estaven ara enfrontats amb Ziani. Si defensava el dret a l'autoderminació de Catalunya, reconeixia la legitimitat del Sàhara per fer-ho. Pacte CNI i Marroc per expulsar-lo abans que Ziani tingués ja la nacionalitat i es quedés aquí per sempre?

TORELLÓ, MESQUITA, RUMORS I SILENCIS. EL PSC PERDIA 3 REGIDORS QUE GUANYAVA PxC, I UDC ES FEIA AMB L’ALCALDIA. Ara, malgrat les crítiques de PxC i alguns veïns, l'ajuntament facilita un lloc per pregar durant el Ramadà

A l’hora de tancar l’estiu passat el llibre “Xenofòbia a Catalunya” no vaig poder analitzar tots els ajuntaments on PxC va entrar, ni el traspàs de vots que s’havia donat ni, tampoc, si algun partit tradicional havia jugat brut –des del meu punt de vista-, com UDC en el cas de Salt, saccejant qüestions com l'obertura d'una mesquita o legitimant les mentides que creava PxC, per tal que el PSC baixés en vots i regidors, que anirien cap a PxC, cosa que donaria l'alcaldia a CiU. Però deixant clar que el cas de Torelló, és força diferent al de Salt, donat que no s'hi va donar el joc brut interessat i constant, a Torelló saccejar el tema d'una mesquita des de CiU i ERC va tenir molt a veure amb una baixada de vots del PSC i Iniciativa que faria que CiU sense pujar, en entrar PxC, obtingués l'alcaldia.   

A Torelló, un municipi amb menys percentatge d'immigració que la mitjana de Catalunya a les elecions de 2003 el PSC va obtenir 9 regidors, CiU 4, IC 2, ERC 1 i els independents 1.El PSC, amb Miquel Franch d’alcalde, governava amb majoria absoluta amb 9 dels 14 regidors.

            A les municipals de maig de 2007 PxC presenta candidatura amb un cap de llista que ni és, ni viu a Torelló. A finals d’abril de 2007 un col·lectiu magribí lloga un antic gimnàs al carrer Canigó per fer-hi una mesquita, demana permís a l’Ajuntament. L’alcalde decideix deixar el tema per després de les eleccions municipals, però pocs dies abans de les eleccions, sense resposta municipal, comencen a acondicionar el local. En aquell moment el Parlament encara no ha aprovat la Llei de Centres de Culte, i el marc legal és ambigu. Per obrir una mesquita o oratori calen condicions similars a un gimnàs o una associació cultural.       

CiU i ERC ho destapen i acusen l’alcalde d’amagar la informació. Alguns veïns comencen a recollir signatures contra la mesquita i convoquen una manifestació per tres dies abans de les eleccions. L’alcalde respon reconeixent que hi ha una sol·licitud però que la decisió l’haurà de prendre el futur govern i aconsegueix que no es faci la manifestació. Iniciativa es posiciona en favor del dret a que els musulmans tinguin un lloc digne per pregar enlloc d’haver de fer-ho a locals al marge de la llei.

            A les eleccions del 2007 el PSC baixa de 9 a 7 regidors, CiU puja de 4 a 6, ERC, que també ha sacsejat el tema de la mesquita, puja de 1 a 3. Iniciativa baixa de 2 a 1 regidor i PxC, amb un candidat forani es queda a només 3 vots d’obtenir el regidor.

            El mandat començarà amb un govern en solitari i en minoria del PSC amb Franch d’alcalde. La mesquita no es farà i els musulmans continuaran pregant en lloc no acondicionats o a Manlleu. A  mig mandat Franch tindrà problemes de salut, patirà un infart i es forma un govern de coalició PSC-CiU amb Lluís Basas de CDC ocupant un temps l’alcaldia. Hi ha l’acord entre Franch i Basas que cap dels dos es presentarà a la reelecció el 2011.

            El 2011 encapçala la llista de CiU, Santi Vivet d’UDC. I com m’explicaria un periodista osonenc, “el que es va sembrar des de CiU i ERC contra el PSC pel tema de la mesquita el 2007 es recull el 2011”. PxC presenta una candidatura encapçalada per un comercial de Torelló, Josep M Soldevila, que obtindrà 3 regidors, els mateixos que perdrà el PSC. Així el PSC passa de 7 a 4, CiU no puja i es manté amb 6, ERC manté els 3, i Iniciativa continua amb 1. Així, com passa a llocs com Salt, el traspàs de vots del PSC a PxC (encara que el traspàs segur que no es únicament així) dóna l’alcaldia a CiU. El barri on PxC obté millor resultat és a La Cabanya, majoritàriament de cases adossades de nova construcció on viuen veïns, molts dels quals van llogar o vendre la seva casa o el seu pis anterior a immigrants estrangers. Així, en un municipi sense conflictes socials i amb la immigració estrangera força repartida, la pujada de PxC i haver-se sacsejat el tema de la mesquita quatre anys abans des de CiU i ERC, té molt a veure en el fet que el PSC perdi tres regidors que van a PxC i que CiU, sense pujar en vots, obtingui l’alcaldia.

            Ara, un any després l’alcalde d’UDC, Santi Vivet, en contra de l’opinió de molts veïns, a manca de mesquita, ha cedit part d’un institut als musulmans per les pregàries del Ramadà.  Una setmana abans de començar el Ramadà l'alcalde es va reunir amb membres dels col·lectius islàmics de Torelló i Osona i amb l'Àngel Colom de la Fundació Nous Catalans, vinculada a CDC.  Caldrà veure si Vivet facilita (que no regala ni financia amb diners públics com sacceja sovint PxC) l'obertura d'una oratori o mesquita al municipi i evita així que hagin de pregar a locals no habilitats o fer-ho a Manlleu. 
Anar a la informació a Nous Catalans, clica aquí  

     L'Alcalde, Santi Vivet, amb l'Àngel Colom i  Noureddine Ziani de la UCCIC

PxC recull una quarantena de signatures i l'Ajuntament diu que la iniciativa respon a "interessos particulars"
Ara el grup local de Torelló de Plataforma per Catalunya està fent una campanya de recollida de signatures al barri de la Cabanya (on va treure més vots) per reclamar més seguretat, denunciant robatoris i  tràfic de drogues. Tal com informa El 9 Nou, el regidor de Seguretat Ciutadana, Jordi Casals, va manifestar en el darrer ple el seu desacord en aquesta campanya promoguda per PxC. Casals va acusar als membres de PxC de no actuar correctament: “Si hi ha un problema la solució no passa per recollir firmes, sinó que s’ha de comunicar a l’Ajuntament, per poder arribar a un acord. Fomentar una campanya de recollida de firmes no és benefici per a tothom sinó per interessos particulars”. Pel que fa als problemes de seguretat, Casals va dir que “la policia està al cas” i que “s’estan fent actuacions”.

NOUS CATALANS, 1r CONGRÉS DE L'ESPAI CATALANOMARROQUÍ

Avui he participat a una de les taules rodones del 1r Congrés Nacional de l'Espai Catalanomarroquí, organitzat per Nous Catalans (CDC), a Santa Coloma e Gramenet. La taula que he intervingut tractava sobre la visualització social dels catalans d'origen marroquí als mitjans de comunicació. Participaven a la taula Younes Oussaid, president de l’associació Almohagiren Almaghareba i director del programa de radio Almohajir Salt; Samir Bouchaqor el Attabi, president de la Federació d’associacions d’immigrants de les Terres de l’Ebre, el moderador, Soulaiman Ghazouan, i la relatora, Aouatif Stitou.

Oussaid ha explicat la tasca feta a Salt per Almohagiren Almaghareba i ha lamentat la mala imatge que sovint transmetien els mitjans de comunicació,  i Samir Bouuchador ha parlat del treball fet a Tortosa, del paper dels mitjans i de la percepció que es té del col·lectiu magribí. (Personalment crec que en els pocs minuts que han tingut per parlar no han pogut expressar bé el que portaven preparat) 
Jo he començat explicant la cerca que he fet avui als buscadors del Punt Avui i El Periódico. Hi he posat la paraula "marroquí" i moltes de les entrades eren sobre fets delictius, és a dir notícies negatives. Després he comentat tant les recomanacions del Col·legi de Periodistes com del Consell Audiovisual de Catalunya de com informar sobre temàtiques vinculades a la immigració. He repassat els criretis del Consell Audiovisual per evitar generalitzacions, missatges que generalitzen o criminalitzadors o que acabaven identificant col·lectius amb pràctiques o actituds i he posat exemples de missatges que no s'han de dir: "...els romanesos controlen la ferralla, els nigerians la prostitució, i els gambians el top-manta."
I he aprofitat per comentar un expedient que a iniciativa meva -jo vaig fer la denúncia-, està tramitant el Consell Audiovisual de Catalunya per unes declaracions i insults reiterats i greus de Carlos Navarro, El Yoyas, contra una catalana d'origen magribí a Canal Català en un debat titulat: "Que ha de votat el català de tota la vida?".  
En començar la taula rodona la sala no estava plena (que és quan l'Abdelhaq Diyer, de Manlleu, ha fet les fotos) però al caps d'uns minuts s'ha omplert. Entre els assistents estaven l'Àngel Colom, i el Director d'Immigració de la Generalitat, Xavier Bosch.

Han intervingut fent aportacions o preguntes unes vint persones, s'ha parlat molt del mal que fan joves multireincidents (ha sortit el cas de Morad el-Hassani) i a mi un jove de Salt m'ha demanat que expliqués el meu punt  de vista de perquè s'havia tensionat Salt, cosa que he fet gustós comentant el joc brut (la paraula "brut" la considero insuficient per definir-ho) fet pel digital Tot Salt, animat en algun moment implícita o explícitament per l'entorn de qui avui és alcalde. Els assistents també han polemitzat sobre qüestions com què és integració i el debat de vel. 
A les sessions d'avui hi han assitit 180 persones.
   

 

A sota imatges de la ponència inagural.

Com explicava fa uns dies aquí al blog aquesta setmana he participat en dos actes dels dos principals partits del país. Avui amb CiU i dimarts al PSC. El de dimarts va ser un debat intern amb alcaldes, regidors i tècnics municipals sobre com afrontar el discurs xenòfob. Va ser un acte intern de partit i vaig exposar durant una hora els meus punts de vista i després va haver-hi un col·loqui. Alguns regidors explicaven la sensació d'impotència davant els rumors sobre que els immigrats no pagen impostos.
El proper acte meu previst serà dissabte vinent amb Unitat Contra el Feixisme al Clot (clica aquí), i dilluns 11, a les 10 i pico del vespre intervinc a la tertúlia de Comràdio on parlarem de les eleccions a França on Le Pen puja -o potser no-, de Síria i del rescat a la banca espanyola. 
 

DIMARTS PARLARÉ AL PSC SOBRE COM AFRONTAR EL DISCURS XENÒFOB, I DISSABTE PARTICIPO A LES JORNADES DE L'ESPAI CATALANOMARROQUÍ DE "NOUS CATALANS" (CDC)

Aquesta propera setmana participo en dos actes. Un a nivell intern del PSC i un altre de la Fundació Nous Catalans de CDC.
El del PSC serà una xerrada i debat on analitzarem les causes de la irrupció de PxC a les municipals de fa un any, els perills que representa per la cohesió social i com s'ha d'afrontar i combatre el discurs de Plataforma i de dirigents d'altres formacions (García Albiol) que han tre rèdits polítics del no a la immigració. Hi seran regidors de municipis on el discurs xenòfob ha arrelat i els responsables de l'àrea d'immigració i ciutadania del PSC .
De fet en algunes de les presentacions del meu llibre "Xenofòbia a Catalunya" aquest debat es va fer amb les intervencions de representants municipals de diferents partits. A la presentació de Badalona de fa dues setmanes, a la que hi van assitir regidors de CiU, PSC i Inicitiva, en acabar la meva exposició va ser molt enriquidor el debat que va sorgir, iniciat per l'exalcalde Jordi Serra, amb regidors d'Iniciativa, membres de la comunitat islàmica (d'una mesquita que Albiol va intentar que no s'obrís), de la CUP i ciutadans compromesos en el teixit associatiu, preguntant-nos què s'havia fet malament, perquè la demagògia i les mentides havien calat i com s'havia d'actuar. 
Aquell debat em va fer recordar els Plens de Badalona d'un any o dos abans -on les associacions i entitats poden parlar- el discurs d'Iniciativa contra l'equip de govern que encapçalava Jordi Serra, les intepel.lacions també crítiques de la CUP, mentre Albiol es fregava les mans.

"Junts fem país': Programa definitiu del 1r Congrés nacional de l'Espai catalanomarroquí.

El segon acte al que participo com a ponent serà dissabte  a Santa Coloma de Gramenet al Congrés de l'Espai catalanomarroquí de la Fundació Nous Catalans, vinculada a CDC.  Intervindré a la taula rodona "Visualització dels catalans d'orígen marroquí".

                            

2.     Visualització Social dels Catalans d’origen Marroquí

Es tracta d´ una aproximació al discurs dels Mitjans de Comunicació sobre els immigrants marroquins a Catalunya així com el tractament informatiu i la representació als mitjans audiovisuals de la figura i la imatge dels nous catalans originaris del Marroc. L’objectiu de la taula va ser reflexionar sobre el paper dels mitjans de comunicació en la construcció i transmissió de discursos al voltant de la immigració i crear un clima de debat que permetés als assistents reflexionar sobre les dificultats i els reptes a l’hora de normalitzar les informacions sobre immigració als mitjans de comunicació, així com proposar noves perspectives i línies de treball al voltant del tema. Analitzarem les eines necessàries per la normalització de la presència de les minories culturals a les diferents seccions dels mitjans i no potenciar les informacions negatives ni sensacionalistes. Tindrem la ocasió també de veure experiències professionals de periodistes catalans d’origen del Marroc vinculats als mitjans de comunicació.

Moderador: Sr. Soulaiman Ghazouan.               Relatora: Sra. Aouatif Stitou

            Ponents:

• Sr. Xavier Rius Sant: Periodista. Col·laborador dels diaris: Punt Avui, El Periódico, El Triangle i COM Ràdio. 
• Sr. Younes Oussaid: President de l’associació Almohagiren Almaghareba i director del programa de radio Almohajir Salt.
• Said Jedidi: Periodista Marroqui
• Samir Bouchaqor el Attabi: President de la Federació d’associacions d’immigrants de les Terres de l’Ebre. Tortosa.
• Programa complert de les jornades, clica aquí