Opinions, anàlisis, informacions i notícies sobre immigració, ultradreta, drets humans, seguretat, gihadisme i política internacional, en aquests temps d’incerteses. També escric sobre el Moianès i política catalana (contacte:xrius1@gmail.com)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CNI. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CNI. Mostrar tots els missatges
dimarts, 30 de juliol del 2019
1-O, FEM AUTOCRÍCTICA? ANALITZO SITUACIÓ POLÍTICA ARA QUE FARÀ DOS ANYS DELS ATEMPTATS i DE L'1 D'OCTUBRE, ADVERTEIXO DEL PERILL QUE NO HI HAGI GOVERN A MADRID, i LAMENTO QUE L'INDEPENDENTISME NO HAGI FET AUTOCRÍTICA PER HAVER DIT COSES QUE NO EREN CERTES SOBRE LA INTEPRETACIÓ QUE FA L'ONU DEL DRET D'AUTODETERMINACIÓ i SOBRE EL DICTAMEN TRIBUNAL DE JUSTÍCIA SOBRE LA DUI DE KOSOVO i NO VALORÉS REALMENT LA CORRELACIÓ DE FORCES FEN COMPARACIONS EQUIVOCADES AMB GANDHI I LUTHER KING. Cal fer el dol per un projecte que no va sortir bé i per fer-ho cal analitzar què va passar. Cal que l'unionisme deixi de mentir i considerar el nacionalisme com quelcom tòxic, quan PP i C'S també ho són, i cal demanar perdó per les càrregues de l'1-O
Etiquetes de comentaris:
1 d'octubre,
1-O,
atemptat,
CNI,
Kosovo,
no violència,
Sant,
vídeo,
videos,
Xavier Rius,
Youtube
dimarts, 16 de juliol del 2019
NO VA REACCIONAR A TEMPS EL CNI? ES VA BENEFICIAR ES SATTY DEL FET QUE EL CNI DESTINÉS AGENTS DE SEGUIMENT DEL GIHADISME A BUSCAR URNES PER L'1-O? SE LI VA NAR DE LES MANS AL CNI I ES VA VOLER TAPAR QUE EL SERVEI SECRET ESPANYOL AJUDAVA I FINANÇAVA L'IMAM DE RIPOLL? O ÉS QUE ALGÚ PENSAVA QUE UN ATEMPTAT AMB DOTZENES DE TURISTES MORTS DESACTIVARIA L'1-O? (Actualitzat dimarts 16 al vespre) Algunes reflexions i dubtes després que Público difongui que l'imam de Ripoll va ser fins els atemptats confident del CNI i que el CNI estava al corrent dels moviments de la cèl·lula de Ripoll
No sóc amic de les teories conspiratives relatives a poders ocults que mouen els atemptats terroristes. Però la difusió per part del diari Público, aquesta nit passada, de documents que provarien que l'imam de Ripoll, Abdelbaki es Satty, era confident del Centre Nacional d' Intel·ligència (CNI) fins el dia de la seva mort -eliminant el CNI la seva fitxa com informador l'endemà de l'atemptat de la Rambla-, amb qui tenia una bústia de correu per comunicar-se amb esborranys no detectables -bústia morta-, i que el CNI tenia informes dels viatges que feien els membres del grup, fa pensar que va haver-hi negligència o potser mala fe. Negligència seria deixar-se enganyar per l'imam, i l'habitual dificultat dels serveis d'intel·ligència i investigació, també els policials, per compartir i contrastar alertes i informacions que, avaluades en conjunt evitarien atemptats. Mala fe seria haver pensat que un hipotètic atemptat que causés la mort a dotzenes de turistes podria haver aturat i desactivat el referèndum de l'1-O.
Tant el Cos Nacional de Policia com els Serveis d'Informació de la Guàrdia Civil, com el Centre Nacional d'Intel·ligència tenen els seus serveis d'informació competint entre ells amb els seus propis confidents, enllaços, col·laboradors i agents o confidents infiltrats. Sovint alguns agents del CNI operen amb credencials del Cos Nacional de Policia o de la Guàrdia Civil. I casualment alguns dels agents del CNI que feien des de feia anys seguiment de les mesquites, grups islàmics i col·lectius magribins, senegambians o pakistanesos a Catalunya, reunint-se periódicament amb amb els seus líders i portaveus i amb els responsables municipals de mediació i ciutadania, i també de seguretat d'alguns municipis catalans van desaparèixer l'estiu de 2017 poc abans de l'1-O i dels atemptats d'agost. Va beneficiar-se l'imam d'aquest fet per enganyar al CNI? Hi ha qui creu que els agents de seguiment del gihadisme van desaparéixer en ser destinats a investigar polítics catalans, cercar urnes i paperetes, i infiltrar-se a l'ANC. El fet és que els responsables de molts municipis catalans sensibles al gihadisme es van quedar l'agost o setembre de 2017 sense l'interlocutor del CNI al que ja no han vist més.
Precisament per evitar la descoordinació i dificultat de prendre decisions es va crear el 2014 el Centro de Inteligencia contra el Terrorismo y el Crimen Organizado (CITCO) on hi ha el CNI, el Cos Nacional de Policia, la Guàrdia Civil, Vigilància Aduanera, Serveis Penitenciaris, l'Ertzaina i els Mossos d'Esquadra. Però els Mossos d'Esquadra no hi van ser admesos fins fa onze mesos. Els dies dels atemptats no n'eren membres.
Donat que no crec que Público s'hagi inventat aquesta informació, que Carlos Enrique Bayo ha dit que ampliarà els propers dies, sí que crec que pot ser certa la interpretació segons la qual o bé el CNI va actual negligentment i va ser enganyat per Abdelbaki es Satty, o bé algú del CNI va actuar amb mala fe. Podria ser que els agents del CNI no van traspassar la informació a temps al seu cap, el general Félix Sanz Roldán, que va deixar el càrrec fa dues setmanes.
Però també hi hauria la resposta que fa més por: O bé un sector del CNI i les clavegueres de l'Estat van bloquejar el traspàs de la informació de manera aïllada, o algú de la cúpula del CNI conscient del que feia, i sabent-ho o no sabent-ho els responsables polítics del CNI, es va deixar que els terroristes continuessin el seu pla -que s'havia de fer amb furgonetes bomba a zones turístiques com la Sagrada Família- amb la creença que podria desactivar o aturar el referèndum de l'1 d'octubre de 2017. Un atemptat que s'havia de fer amb diverses furgonetes bomba que explotarien a la Sagrada Família i algun altre lloc ple de turistes que haurien produït molts més morts del que van haver-hi a La Rambla. Lamentablement el fet que Younes Abouyaaqoub fos abatut pels Mossos quan estava encerclat a Subirats i el fet que l'imam morís a l'explosió del dia anterior, no ajudarà a aclarir plenament els fets.
Però també hi hauria la resposta que fa més por: O bé un sector del CNI i les clavegueres de l'Estat van bloquejar el traspàs de la informació de manera aïllada, o algú de la cúpula del CNI conscient del que feia, i sabent-ho o no sabent-ho els responsables polítics del CNI, es va deixar que els terroristes continuessin el seu pla -que s'havia de fer amb furgonetes bomba a zones turístiques com la Sagrada Família- amb la creença que podria desactivar o aturar el referèndum de l'1 d'octubre de 2017. Un atemptat que s'havia de fer amb diverses furgonetes bomba que explotarien a la Sagrada Família i algun altre lloc ple de turistes que haurien produït molts més morts del que van haver-hi a La Rambla. Lamentablement el fet que Younes Abouyaaqoub fos abatut pels Mossos quan estava encerclat a Subirats i el fet que l'imam morís a l'explosió del dia anterior, no ajudarà a aclarir plenament els fets.
Caldrà veure quines noves proves o informacions aporta Público els propers dies.
-------
Actualitzat dimarts 16 al vespre:
En la segona entrega de Público, publicada a la web fa uns minuts, s'explica que el CNI escoltava i enregistrava les converses dels mòbils dels joves membres de la cèl·lula els dies previs als atemptats. Així doncs o bé hi va haver una actitud reiteradament negligent del CNI i no es va analitzar i contextualitzar la informació, sigui perquè els agents que ho havien de fer estaven treballant en l'1-O, sigui per negligència, o potser sí que en el CNI algú no va voler aturar els atemptats.
-------
Actualitzat dimarts 16 al vespre:
En la segona entrega de Público, publicada a la web fa uns minuts, s'explica que el CNI escoltava i enregistrava les converses dels mòbils dels joves membres de la cèl·lula els dies previs als atemptats. Així doncs o bé hi va haver una actitud reiteradament negligent del CNI i no es va analitzar i contextualitzar la informació, sigui perquè els agents que ho havien de fer estaven treballant en l'1-O, sigui per negligència, o potser sí que en el CNI algú no va voler aturar els atemptats.
Abdelbaki es Satty.
Etiquetes de comentaris:
atentado,
CNI,
Comissaria General d'Informació,
Daesh,
mossos,
Público,
Ripoll,
Sant,
Xavier Rius,
yihadismo,
Younes Abouyaaqoub
dijous, 3 de maig del 2018
HOY QUE ETA ANUNCIA SU DISOLUCIÓN DEFINITIVA, REPRODUZCO AQUÍ ALGUNOS ARTÍCULOS QUE PUBLIQUÉ EN LOS AÑOS OCHENTA O NOVENTA EN EL MUNDO, EL PAÍS y AVUI
ETA Y HB EN SU SENDERO LUMINOSO
El Mundo, 2 de julio de 1994
El Mundo, sábado 2 de julio de 1994
Xavier Rius Sant
Todos aquellos que han estudiado la dinámica de los grupos que se han servido del terrorismo, coinciden en señalar que el terrorista precisa para realizar sus actos criminales, de una cierta desconexión moral, para desprenderse del sentimiento de culpa.
Este mecanismo suel ser parecido al al que se infunde al soldado a lo largo de su formación para que sea capaz de matar. En unos casos esta necesaria desconexión moral se producirá después de largos periodos de entrenamiento militar, ejercicio o sesiones de adoctrinamiento, disciplina y obediencia. En otros, como se ha dado, en las luchas guerrilleras, guerras civiles, revoluciones y lo que se conoce como grupos terroristas dicha desconexión de produce gracias a una percepción profunda de que se está en una guerra justa unida en ocasiones a un fuerte sentimineto de odio. Y así la muerte d eterceros se justifica por una mística revolucionaria, liberadora, defensora de "los suyos" o religiosa. No obstante, por lo general, ambos componentes se manifientan simultáneamente en mayor o menor grado, tanto en la violencia militar de un Estado, como en las luchas guerrilleras y la llamada violencia terrorista.
Con estos mecanismos de desconexión se consigue, no sólo minimizar o ignorar las consecuencias mortíferas de als acciones bélicas sinó incluso enorgullecerse de las mismas como si los recptores de la acción bélica no fueran seres humanos.
Gracias a ello, un piloto norteamericano no sólo `puede bomabrdear Bagdad sin sentir ningún escrúpulo, sino manifestar con alegría que el fuego destructor parecía un árbol de Navidad; así se coloca un cohe bomba en un hipermercado o se dispara por la espalda a un guardia civil retirado, con la creencia que se forzará al Estado a una negociación, y se puede asesinar a un europeo en Argelia, sin ningún tipo de reparo y el sentimiento profundo que se obedece al mandato de Alá.
A medida que el apoyo social a esa lucha disminuye, y las razones objetivas o subjetivas que la justican como una "guerra justa" decrecen o desaparecen, la desconexión mental y moral pasa a sustentarse casi exclusivamente en la obediencia y el fanatismo. Se levanta un muro mental entre "nosotros que luchamos por los nuestros", y aquellos supuestos "nuestros" por los que luchamos. Es la versión revolucionaria del "todo por el pueblo pero sin el pueblo". Es el sentimiento de vanguardia iluminada que quiere liberar la masa, supuestamente manipulada por el enemigo, a pesar de ella misma.
La experiencia latinoamericananos muestra hoy en día las dificulatdes que tienen para reinsertarse aquellos que hace una o dos décadasingresarosn en las filas de guerrillas liberadoras. Por ello, el abandono de las armas suele ser más que complejo, no sólo por la dificultat del olvido y el perdón mutuo, sino por las tentaciones qu eunos y otros tienen que vencerpara no volvera lanzarse al monte. Recordemos tan solo los enfrentaminetos que se vivieron el pasado año en Nicaragua, cuando antiguos somocistasbautizados como "recontras" se alzaban en armas, mientras sandinistas desilusionados o "recompas" se enfrentaban con sus compañeros del Ejército.
Por ello es erróneo lanzar las campanas al vuelo tras el fracaso en las elecciones europeas de Herri batasuna, como si fuera el principio del definitivo fin de ETA. Es ciertyo que cada vez son menos los que dento y fuera de Euskadi apoyan la estrategia de KAS, con su brazo político -Herri Batasuna- y su brazo armado -ETA-. Es ciertoque hay muchos presos de ETA que desean bandonar las armas, pero mientras persistan varios puñados de etarras deseosos de continuar matando, ETA seguirá.
No dan mucho pie al optimismo, las valoraciones que los líderes de Herri Batasuna han hecho sobre su fracaso electoral, que han repetido aquella famosa máxima que "una cosa es el voto, y otra la voluntad popular". Recordemos si no las declaraciones realizadas por Karmelo Landa el mismo 13 de junio, según las cuales el respaldo a Herri Batasuna es muy superior al resultado de las urnas. En ningún momento han reconocido, por ejemplo, que la causa que en Cataluña hayan obtenido 4.000 votos frente a los 40.000 de 1897 se debe al reguero de muerte dejado pr ETA en atentados como los de Hipercor o Vic.
Es evidente que algunos dirigentes de Herri Batasuna va apeándose de la locomotora del enfrentamiento casi en silencio como hizo Txema Montero o Iñaki Esnaola, pero mientras haya jóvenes de Jarrai dispuestos a tomar el relevo, los violentos y sus cómplices seguirán adelante.
ETA no abadona las armas porque hacerlo significa reconocer que todas las muertes acaecidas tras la amnistía de 1977 han sido inútiles y absurdas. Reconocer que el camino era equivocado, implicaría romper este dispositivo de desconexión del sentimiento de culpa, dejándose de culpar al Estado para asumir la responsabilidad acumulada por cada muerte causada. ETA prefirió en el 77 seguir matando para así tener presos y mártires y retroalimentarse en los espirales de violencia, mientras la condiciones que impulsaron el nacimiento de ETA disminuían, y sus militantes se enquistaban y encerrabanen un fanatismo miope y autista que els permite hoy en día cometer un terrorismo indiscriminado.
Pero esta miopía y desconexión de la realidad, esta pérdida de los mínimos escrúpulos morales la tienen también muchos de quienes dirigen Herri Batasuna. Si no, no se entiende el cinismo del anuncio electoral que HB publicó en diversos periódicos titulado "A nuestra gente" en los que se consideraba la sucesora de los republicanos españoles, de los anarquistas del campo, de los brigadistas de la guerra civil, de los comunistas d ela posguerra, de Durruti y Machado y animaba a "avivar los rescoldos del fuego de la utopía". El fuego que aviva hoy HB con su apoyo a ETA es el de los coches bomba, los cuerpos mutilados, las piernas de Irene Villa y su madre volando en directo por televisión, las viudas y huéfanos de militares y los cuerpos de los 21 muertos de Hipercor. Pero ni los militantes de ETA ni sus abogados de HB quieren verlo porque caminan autistas por su sendero luminoso.
Xavier Rius Sant es experto en temas de seguridad y defensa.
YOYES, OCHO AÑOS DESPUÉS
El País, 9 de septiembre de 1994
Xavier Rius, El País 9 de septiembre de 1994
Mañana se cumplen ocho años de que José Antonio López Ruiz, Kubati,
asesinara a la ex dirigente de ETA María Dolores González Cataráin,
Yoyes. Sus antiguos compañeros la asesinaron por regresar a España
acogiéndose a la amnistía de 1977 y reintegrarse en la sociedad
vasca.HB antes del asesinato llenó las calles de su Ordizia natal con
pintadas de "Yoyes traidora". Y tras su asesinato, los dirigentes de HB
justificaron su muerte. con el argumento de que era lógico que se
condenase a un general que deserta y se pasa de bando.En 1987, un año
después de su muerte, sus familiares y amigos publicaron el diario que
había ido escribiendo desde 1979, cuando abandona ETA. Por ello, ahora
que tantos miembros de ETA desean acogerse a la reinserción, mientras
otros reconocen en privado que si lo hacen temen acabar como Yoyes, con
un tiro en la nuca, y la cúpula de ETA ha llamado a sus presos a
realizar una huelga de hambre, resulta paradigmático releer su diario.
Así,
en 1985 cuando decidió volver a Euskadi y era recibida en su Ordizia
con pintadas contra ella, escribía entristecida: "Hay un fantasma con mi
nombre que anda rondando por ahí, un fantasma que se vino gestando
desde hace años. La gente crea mitos para bendecir o condenar, poniendo
en el exterior el objeto de sus pasiones". Para unos era una manera de
atacar al PSOE. Otros la presentaban como, la etarra que al reconocer la
perversidad del independentismo renegaba de sus ideas. Para HB, era una
desertora.
Antes, cuando en 1979 rompe con ETA para instalarse en México, frente
a las críticas de sus compañeros escribía con tristeza: "No, no quiero
que hablen de mí. No tienen derecho a juzgarme, sólo quiero que me
respeten como un ser íntegro en sí mismo, quiero que reconozcan el
derecho a mi libertad".
Después de la muerte de Yoyes ocurriría la masacre de Hipercor, la de
Zaragoza y tantas otras. Txema Montero, el flamante eurodiputado,
acabaría por abandonar HB criticando los métodos de ETA. El también
dirigente de HB Iñaki Esanola, defensor de uno de los autores del
asesinato de Yoyes, también dejaría Herri Batasuna. Y presos como
Guillermo Arbeola, que fue cabeza de lista de HB en 1987 en las
elecciones para el Parlamento navarro, se acogieron a la reinserción.
Pero pese a ello, algunos como Jon Idígoras o Floren Aoiz siguen
justificando los asesinatos. Las declaraciones de Aoiz comparando el
asesinato del general Veguillas con el atentado a Carrero Blanco
muestran la ceguera de quienes están al frente de HB. Hechos como el
rechazo a la lucha armada expresado por José Miguel Latasa, Fermín, uno de los autores del asesinato de Yoyes, o las manifestaciones, posteriormente desmentidas en Egin, de José Antonio López Ruiz, Kubati,
autor material de los disparos a Yoyes, en las que reconocía que
cuestionar a ETA significaba acabar él en la fosa, muestran la tensión
que vive el colectivo de presos.
El mayor daño a ETA
La reinserción, que ahora critica el PP en un claro alarde de
oportunismo, es el mayor daño que se puede hacer a ETA, y por ello ETA
la teme y ataca allá donde más puede doler. Asesina a militares como el,
general Veguillas o al policía nacional José Santana mientras jugaba a
las cartas en una sede el PNV, o in tenta quemar vivos a dos ertzainas.
Habiendo abandonado las armas el IRA, ETA se queda ya sin referentes y
combate la reinsección. Pero, como escribió Yoyes antes de morir, ETA y
HB se han convertido en "payasos de un militarismo de corte fascista que
lo único que saben hacer es aplaudir los atentados y pedir más muertos.
Han tergiversado, el contenido de la alternativa KAS confundiendo los
medios con los fines, ( ... ) para darles la interpretación milita
rista, en vez de política".
Yoyes no pudo cumplir su sueño de pasar desapercibida tras su vuelta y
vivir en Euskadi con su familia. Tampoco quería ser un símbolo de nada,
ni de nadie. Pero pese a ella misma, ocho años después de su muerte,
sus palabras recobran más sentido que nunca, más sentido tal vez del que
ella mismo quiso darles.
Xavier Rius Sant es especialista en temas de seguridad y defensa.
SILENCIO PACIFISTA
XAVIER RIUS I SANT
La gravedad de los recientes atentados de ETA en Cataluña tampoco ha logrado sacar de su persistente actitud de silencio al movimiento pacifista. Según el autor, la pasividad ante las muertes, los secuestros y las extorsiones de los terroristas pone en cuestión los objetivos de las organizaciones que se reclaman del pacifismo.
El País, 16 de julio de 1987, Xavier Rius
La gravedad de los recientes atentados de ETA en Cataluña tampoco ha logrado sacar de su persistente actitud de silencio al movimiento pacifista. Según el autor, la pasividad ante las muertes, los secuestros y las extorsiones de los terroristas pone en cuestión los objetivos de las organizaciones que se reclaman del pacifismo.
El País, 16 de julio de 1987, Xavier Rius
Muchas cosas han ocurrido recientemente en Cataluña a las que el
movimiento pacifista no ha dado respuesta. Así, ese movimiento, que tras
las matanazas israelíes en los campos palestinos, el ataque
norteamericano a Libia o la visita de Reagan a Madrid, se movilizaba, no
ha salido a la calle o ha realizado lamentaciones ambiguas ante el
atentado de ETA en Tarragona o la mantanza alevosa de Hipercor.Ello es
debido en parte a que el Movimiento Comunista (MC) y la Liga Comunista
Revolucionaria (LCR), fuerzas políticas con más implantación en la
Coordinadora Estatal de Organizaciones Pacifistas (CEOP), pidieron el
voto e hicieron campaña en favor de Herri Batasuna (HB). Tras la derrota
del referéndum, la Plataforma Cívica por la Salida de la OTAN,
controlada por el Partido Comunista de España (PCE), se disolvió,
mientras que los sectores de la CEOP no adscritos a partidos, como los
grupos ecologistas, no violentos, objetores, colectivos de la revista En Pie de Paz,
etcétera, se fueron automarginando de la Coordinadora Pacifista por
imposibilidad de llevar a la práctica una estrategia distinta a la que
decidían el MC y la LCR.
Para
conseguir los votos que necesitaba HB fuera de Euskadi para acceder a
un escaño, se crearon los comités de apoyo a HB, formados por el MC y la
LCR, juntamente con unos grupos independentistas catalanes y gallegos.
Es cierto que HB y ETA no son una misma cosa, pero el incluir dicha
coalición a presos etarras como candidatos a lehendakari o a la presidencia de Navarra demuestra que existe dicha relación.
Ahora bien, si fueron estos partidos extraparlamentarios quienes pegaron los carteles e hicieron de interventores en las mesas electorales, los argumentos para votar HB los dieron Barrionuevo y Roldán con las actuaciones de la Guardia Civil en Reinosa; policías y magistrados barceloneses, al detener los unos y condenar los otros a un grupo de jóvenes del distrito de Nou Barris, de Barcelona; Solchaga, con su política social, y los jueces andaluces, con su persistencia de encarcelar a jornaleros.
Antes de las elecciones, ETA mataba a policías, y ni HB, ni el MC, ni la LCR, ni el Moviment de Defensa de la Terra (MDT) lo condenaba. Antes de las elecciones, ETA mató a Yoyes, y los partidos con más fuerza en la CEOP callaron. ¿Con qué autoridad moral se puede criticar al ministro Serra por reimplantar la pena de muerte en el Código de Justicia Militar, si se pide el voto para HB y no se condenan las ejecuciones de ETA?
¿Cómo se puede luchar contra la ley antiterrorista y no criticar secuestros en los que tampoco se goza del derecho de un abogado, con la salvedad de que en alguna ocasión han acabado con un tiro en la nuca? ¿Cómo pueden encabezar abogados madrileños asociaciones contra la tortura si piden el voto para HB? ¿En base a qué se puede criticar el aumento de los presupuestos militares y la venta de armas al Tercer Mundo, si se apoya a una fuerza política que incluye en sus listas a miembros de una organización militarista que se rearma y mata cada vez más?
¿Qué credibilidad pacifista tiene aquel que apareció durante la campaña anti-OTAN en los televisores y periódicos como máximo representante de la coordinadora pacifista pidiendo el no a la OTAN en nombre de la paz, si luego aparecen colaboraciones suyas pidiendo el voto para una coalición que incluye entre sus candidatos a presuntos autores de los atentados? ¿Con qué autoridad moral se puede criticar la proliferación de centrales nucleares, mientras se pide el voto para la coalición que defiende, comprende o justifica a quienes estuvieron a punto de causar una catástrofe en Tarragona? ¿Es volando un complejo petroquímico como se lucha por "un mundo en paz y ecológico"?
Lamentaciones hipócritas
Tras los atentados de Tarragona y Barcelona, ETA lementó haber cometido un error en Hipercor, HB criticó el atentado sin condenarlo y el MC de Cataluña, juntamente con la LCR, el MDT y los otros grupos que formaban el comité de apoyo a HB en Cataluña, los condenaron, pero se reafirmaban en su apoyo político a HB. Ahora bien, mientras la coalición abertzale no deje de incluir a etarras en sus candidaturas, sus palabras de condolencia sólo serán lamentaciones hipócritas. Estas lamentaciones, críticas y condenas, sólo se han producido al haber causado el atentado víctimas inocentes, lo que significa que no condenan los atentados contra víctimas culpables, lo cual es la aceptación mayor de la pena de muerte, tanto por parte de HB como por dichos dirigentes pacifistas.
España, con todas sus imperfecciones, a pesar de las reaccionarias declaraciones del ministro del Interior, es un régimen democrático. En una democracia, los derechos humanos no son algo adjetivo, sino sustantivo. No tienen color ni ideología, son para todos. No se puede seguir permitiendo que los partidos con más implantación en el movimiento pacifista defiendan los derechos humanos de unos y no de otros. Las acciones violentas de los milis no son justificables por la existencia real de casos de tortura en España.
El derecho legítimo a la autodeterminación de los pueblos puede defenderse con medios pacíficos. No se puede justificar eternamente a ETA en base a que su violencia es la respuesta a otra anterior.
Llamo al movimiento pacifista a que, conjuntamente con las asociaciones pro derechos humanos y contra la tortura, sin abandonar las campañas contra las bases norteamericanas, la objeción fiscal o la lucha contra la ley antiterrorista, inicien una campaña contra la pena de muerte, en un momento en que muchos sectores del pueblo español reclaman su reinstauración. Pero una campaña que se oponga a toda aplicación de la pena de muerte: ni a los etarras ni a los empresarios que defraudan a ETA, los policías o los porteros de noche de empresas con capital francés.
Ahora bien, si fueron estos partidos extraparlamentarios quienes pegaron los carteles e hicieron de interventores en las mesas electorales, los argumentos para votar HB los dieron Barrionuevo y Roldán con las actuaciones de la Guardia Civil en Reinosa; policías y magistrados barceloneses, al detener los unos y condenar los otros a un grupo de jóvenes del distrito de Nou Barris, de Barcelona; Solchaga, con su política social, y los jueces andaluces, con su persistencia de encarcelar a jornaleros.
Antes de las elecciones, ETA mataba a policías, y ni HB, ni el MC, ni la LCR, ni el Moviment de Defensa de la Terra (MDT) lo condenaba. Antes de las elecciones, ETA mató a Yoyes, y los partidos con más fuerza en la CEOP callaron. ¿Con qué autoridad moral se puede criticar al ministro Serra por reimplantar la pena de muerte en el Código de Justicia Militar, si se pide el voto para HB y no se condenan las ejecuciones de ETA?
¿Cómo se puede luchar contra la ley antiterrorista y no criticar secuestros en los que tampoco se goza del derecho de un abogado, con la salvedad de que en alguna ocasión han acabado con un tiro en la nuca? ¿Cómo pueden encabezar abogados madrileños asociaciones contra la tortura si piden el voto para HB? ¿En base a qué se puede criticar el aumento de los presupuestos militares y la venta de armas al Tercer Mundo, si se apoya a una fuerza política que incluye en sus listas a miembros de una organización militarista que se rearma y mata cada vez más?
¿Qué credibilidad pacifista tiene aquel que apareció durante la campaña anti-OTAN en los televisores y periódicos como máximo representante de la coordinadora pacifista pidiendo el no a la OTAN en nombre de la paz, si luego aparecen colaboraciones suyas pidiendo el voto para una coalición que incluye entre sus candidatos a presuntos autores de los atentados? ¿Con qué autoridad moral se puede criticar la proliferación de centrales nucleares, mientras se pide el voto para la coalición que defiende, comprende o justifica a quienes estuvieron a punto de causar una catástrofe en Tarragona? ¿Es volando un complejo petroquímico como se lucha por "un mundo en paz y ecológico"?
Lamentaciones hipócritas
Tras los atentados de Tarragona y Barcelona, ETA lementó haber cometido un error en Hipercor, HB criticó el atentado sin condenarlo y el MC de Cataluña, juntamente con la LCR, el MDT y los otros grupos que formaban el comité de apoyo a HB en Cataluña, los condenaron, pero se reafirmaban en su apoyo político a HB. Ahora bien, mientras la coalición abertzale no deje de incluir a etarras en sus candidaturas, sus palabras de condolencia sólo serán lamentaciones hipócritas. Estas lamentaciones, críticas y condenas, sólo se han producido al haber causado el atentado víctimas inocentes, lo que significa que no condenan los atentados contra víctimas culpables, lo cual es la aceptación mayor de la pena de muerte, tanto por parte de HB como por dichos dirigentes pacifistas.
España, con todas sus imperfecciones, a pesar de las reaccionarias declaraciones del ministro del Interior, es un régimen democrático. En una democracia, los derechos humanos no son algo adjetivo, sino sustantivo. No tienen color ni ideología, son para todos. No se puede seguir permitiendo que los partidos con más implantación en el movimiento pacifista defiendan los derechos humanos de unos y no de otros. Las acciones violentas de los milis no son justificables por la existencia real de casos de tortura en España.
El derecho legítimo a la autodeterminación de los pueblos puede defenderse con medios pacíficos. No se puede justificar eternamente a ETA en base a que su violencia es la respuesta a otra anterior.
Llamo al movimiento pacifista a que, conjuntamente con las asociaciones pro derechos humanos y contra la tortura, sin abandonar las campañas contra las bases norteamericanas, la objeción fiscal o la lucha contra la ley antiterrorista, inicien una campaña contra la pena de muerte, en un momento en que muchos sectores del pueblo español reclaman su reinstauración. Pero una campaña que se oponga a toda aplicación de la pena de muerte: ni a los etarras ni a los empresarios que defraudan a ETA, los policías o los porteros de noche de empresas con capital francés.
PEPE REI, GALINDO, LA UCIFA Y BELLOCH
El Mundo, 21 de novembre de 1994
GENERALATO NO ES IMPUNIDAD. Análisis del ascenso a general de Enrique Rodríguez Galindo que dirigió la lucha contra ETA y está imputado por los GAL
El Mundo, 22 de agosto de 1995
investigación, Herri Batasuna, Otegui, ETB, artículos, periodista, ETA, televisión, televista, eitb, terrorismo, GAL, sobre, El Mundo, periodismo de, periodista, análisis, Euskal, atentado,Galindo, Inchaurrondo Intxaurrondo, El, PuntEta, Punt, Avui, La Vanguardia, Yoyes, wikipedia, eitb, TV3,guerra sucia, CESID, CNI, Centro Nacional de Inteligencia, CITCO, agentes, guerra sucial atemptats, terrorisme,
Etiquetes de comentaris:
article,
artículo,
CESID,
CNI,
eitb,
El Mundo,
El País,
ETA,
ETB,
Euskal Telebista,
GAL,
Guardia Civil,
periodista,
Policia,
Sant,
servicios secretos,
terrorismo,
terrorista,
Xabier,
Xavier Rius
dissabte, 19 d’agost del 2017
PER QUÈ EL MINISTERI DE L'INTERIOR NO DECRETA NIVEL 5 D'ALERTA? Publico a Nació Digital. Seria la primera vegada que es fa a l'estat i implicaria el probable desplegament d'unitats de l'exèrcit als carrers de Catalunya, no hi precedents, ni s'ha avaluat els protocols d'actuació i, en l'escenari actual previ l'1-O, podria generar reaccions contràries, més quan haurien de treballar colze a colze amb els Mossos, un cos del que Rajoy no descarta agafar-ne el control.
Llegir a Nació Digital, 19 d'agost de 2017
Xavier Rius Sant
Xavier Rius Sant
El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, ha anunciat en acabar la reunió de Taula de Valoració de l'Amenaça Terrorista que es manté el nivell 4 d'alerta antiterrorista en no ser necessari passar a nivell 5, que és el que correspondria en cas d'un probable atemptat imminent. A la reunió hi ha assistit el cap de la Comissaria General d'Informació dels Mossos, Manel Castellví, que s'ha hagut de menjar el gripau de sentir en boca del ministre que la cèl·lula autora dels atemptats de Barcelona i Cambrils ja estava desarticulada. Afirmació més que temerària, donat que encara no s'ha detingut a l'autor material de l'atropellament de La Rambla i falta per detenir diversos possibles col·laborador de la mateixa com, potser, l'imam de Ripoll. El conseller d'Interior, Joaquim Forn, ha desmentit que es pugui donar per desarticulada la cèl·lula, més quan són els Mossos qui ho ha de dir, en portar el gruix de la investigació.
Zoido necessita donar per desarticulada la cèl·lula per poder justificar així que no s'aixequi l'alerta al nivell 5 o màxim com s'ha fet aquests últims dos anys països europeus com França, que han patit atemptats similars i han desplegat unitats especials de l'exèrcit, no només per protegir infraestructures i edificis sensibles, sinó a patrullar als carrers, estacions i aeroports. Altres països europeus, sense arribar al nivell màxim, han desplegat en determinats moments unitats militars als carrers.
A l'Estat espanyol estem en nivell 4 des del 26 de juny de 2015, després d'una sèries d'atemptats a França i a zones turístiques de Tunísia. Com hem vist en la gestió dels atacs de Barcelona i Cambrils són el Mossos d'Esquadra el qui, amb les policies locals, tenen el control real i efectiu dels carrers. La Guàrdia Civil, el Cos Nacional de Policia i el CNI fan, en coordinació o sense amb els Mossos, operacions d'investigació i detenció de grups gihadistes i certament tenen una xarxa confidents i informadors. Però són els Mossos qui investiguen l'explosio d'Alcanar, els qui van fer l'operació Gàbia i els qui van abatre als gihadistes de Cambrils.
I la cèl·lula no estarà desarticulada fins que s'hagi capturat o abatut a l'autor de l'atropellament de La Rambla i als possibles còmplices o col·laboradors que pugui haver-hi. Tothom sap, com hem vist quan s'intentava detenir a autors d'alguns dels atemptats gihadistes recents a Europa, o com va passar l'11-M a Madrid, que no acostumen a deixar-se capturar vius i prefereixen morir matant. Així doncs l'alerta ara per ara és màxima i estaria justificat aixecar-la al màxim nivell.
Decretar el nivell 5 significaria desplegar uns 5.000 soldats dels 27.000 de l'anomenat Nucli de Força Conjunta que certament poden tenir experiència patrullant per Mali, el Líban o l'Iraq, però no pel Ripollès, les zones turístiques de la costa, els complexos petroquímics o nuclears de Tarragona i les estacions de metro i tren de Barcelona. Una altra cosa seria debatre, com s'ha fet a Bèlgica, França i Alemnya, si veure tanquetes pels carrers, soldats fortament armats i barreres físiques de formigó fent ziga-zaga al mig de les ciutats, al voltant de determinades institucions, mercats o centrals elèctriques, és o no eficaç i si dóna sensació de seguretat o aconsegueix l'efecte contrari.
Però el fet, sense valorar l'eficàcia o ineficàcia i les consequències diguem psicològiques d'aquestes mesures, és que el Ministeri de l'Interior encara que estigui justificat des d'un punt de vista operatiu, no pot arriscar-se a estrenar-se a decretar per primera vegada el nivell 5 ara a Catalunya per diversos motius. Un és que les unitats militars que patrullessin per certs municipis o comarques podrien no ser ben rebudes per sectors de la ciutadania davant la proximitat del referèndum de l'1 d'octubre i la possible intervenció de l'estat per impedir-lo, fins i tot agafant el comandament dels Mossos o tancant físcament els col·legis electorals. El segon motiu és la manca de precedents de com fer-ho. No s'han posat en marxa els protocols d'intervenció i l'escenari català no és el més propici, al marge que, per una simple qüestió operativa, sobretot si es despleguen a ciutats, estacions i zones turístiques, s'haurien de coordinar molt o acabarien de facto sota les ordres del Departament d'Interior. Un departament del que Mariano Rajoy, segons què passi d'aquí unes setmanes, i ara no parlo de la cèl·lula gihadista, en voldrà prendre el control.

Unitats de l'exèrcit als carrers de Brussel·les

Unitats de l'exèrcit als carrers de Brussel·les
Etiquetes de comentaris:
alerta,
atemptat,
atentado,
Barcelona,
CNI,
gihadisme,
ministerio del interior,
Nació Digital,
Policia,
Ripoll,
terrorisme,
terrorismo,
Xavier Rius
dimarts, 27 d’agost del 2013
PUBLICO AQUEST ARTICLE AL PERIÓDICO, CRÍTIC SOBRE EL SEGUIMENT DELS MOSSOS A LES DONES AMB NIQAB: "EL TERRORISTA NO DÓNA PISTES"
(Veig que la portada inicial que deia "salafismo violento" ha estat canviada i s'ha eliminat aquest qualificatiu)
EL TERRORISTA NO DÓNA PISTES
Xavier Rius
No hi
hauria res a objectar sobre el seguiment que porten a terme els Mossos
d'Esquadra de dones que surten al carrer amb la cara tapada amb nicab o
vel integral si això fos només un simple estudi sociològic per
il·lustrar la comissió del Parlament que ha de debatre la regulació i
possibles limitacions d'anar amb la cara tapada al carrer i als
equipaments públics.
El Parlament va aprovar el juliol passat una moció instant la mateixa Cambra a debatre i regular les mesures que s'han d'adoptar en matèria de seguretat pública davant l'ocultació de la cara, ja sigui un vel integral o un passamuntanyes. Regulació que, en el cas que impliqués la seva absoluta prohibició a la via pública, considero que seria de dubtosa constitucionalitat i de difícil aplicació, ja que no crec que una llei pugui regular, per exemple, a quina temperatura es pot portar la cara tapada a l'hivern, ja sigui amb passamuntanyes o un nicab.
Però al marge que la realització per part de la policia de l'esmentat cens i la localització de dones amb vel integral no infringeixi cap llei, és de poca utilitat si el que es pretén és, com sembla, localitzar i desactivar preventivament possibles cèl·lules de terrorisme islàmic. Si observem els terroristes suïcides que han actuat a Europa i els Estats Units els últims 12 anys, la majoria d'ells portaven una vida molt diferent de la de l'islamista barbut vestit amb túnica blanca i una dona tapada amb vel integral. Molts d'ells bevien alcohol o n'havien begut fins a dates recents anteriors als atemptats i també havien tingut nòvies vestides a la manera occidental. I a més a més, forma part dels manuals d'acció, tant dels grups terroristes com dels anomenats llops solitaris, no donar pistes i evitar ser identificats en la vida quotidiana com a islamistes radicals.
Certament, les poques dones que a Catalunya porten nicab seguiran el corrent salafista de l'islam. Però es torna a confondre el salafisme amb el terrorisme. El salafisme és un corrent de l'islam, d'aquells que desitgen viure com ho feien els primers deixebles de Mahoma. I això no significa que els salafistes proposin la violència. La majoria dels terroristes musulmans a Europa no sorgeixen de l'entorn de mesquites salafistes sinó del desarrelament social, i prenen l'islamisme violent com una sortida a la seva crisi personal i d'identitat. Dels que sí que haurien de sospitar els cossos policials és d'aquells joves que han nascut o crescut a Europa que tornen després d'haver combatut a Síria o l'Afganistan. Aquests, que n'hi ha, sí que són un col·lectiu que s'ha de controlar.
Leer artículo en castellano en El Periódico
Aquest article complementa aquesta notícia que és el Tema del dia, a l'edició d'avui:
Els Mossos ‘censen’ les musulmanes amb vel integral
ANTONIO BAQUERO
BARCELONA
Els Mossos d’Esquadra segueixen molt de prop l’aparició de nicabs i burques a Catalunya, perquè se’ls considera indicadors de l’expansió de la doctrina salafista. El seguiment d’aquest fenomen s’ha sistematitzat i, des de fa un any, agents de diverses unitats de la policia de la Generalitat han rebut la consigna de...
El Parlament va aprovar el juliol passat una moció instant la mateixa Cambra a debatre i regular les mesures que s'han d'adoptar en matèria de seguretat pública davant l'ocultació de la cara, ja sigui un vel integral o un passamuntanyes. Regulació que, en el cas que impliqués la seva absoluta prohibició a la via pública, considero que seria de dubtosa constitucionalitat i de difícil aplicació, ja que no crec que una llei pugui regular, per exemple, a quina temperatura es pot portar la cara tapada a l'hivern, ja sigui amb passamuntanyes o un nicab.
Però al marge que la realització per part de la policia de l'esmentat cens i la localització de dones amb vel integral no infringeixi cap llei, és de poca utilitat si el que es pretén és, com sembla, localitzar i desactivar preventivament possibles cèl·lules de terrorisme islàmic. Si observem els terroristes suïcides que han actuat a Europa i els Estats Units els últims 12 anys, la majoria d'ells portaven una vida molt diferent de la de l'islamista barbut vestit amb túnica blanca i una dona tapada amb vel integral. Molts d'ells bevien alcohol o n'havien begut fins a dates recents anteriors als atemptats i també havien tingut nòvies vestides a la manera occidental. I a més a més, forma part dels manuals d'acció, tant dels grups terroristes com dels anomenats llops solitaris, no donar pistes i evitar ser identificats en la vida quotidiana com a islamistes radicals.
Certament, les poques dones que a Catalunya porten nicab seguiran el corrent salafista de l'islam. Però es torna a confondre el salafisme amb el terrorisme. El salafisme és un corrent de l'islam, d'aquells que desitgen viure com ho feien els primers deixebles de Mahoma. I això no significa que els salafistes proposin la violència. La majoria dels terroristes musulmans a Europa no sorgeixen de l'entorn de mesquites salafistes sinó del desarrelament social, i prenen l'islamisme violent com una sortida a la seva crisi personal i d'identitat. Dels que sí que haurien de sospitar els cossos policials és d'aquells joves que han nascut o crescut a Europa que tornen després d'haver combatut a Síria o l'Afganistan. Aquests, que n'hi ha, sí que són un col·lectiu que s'ha de controlar.
Leer artículo en castellano en El Periódico
Aquest article complementa aquesta notícia que és el Tema del dia, a l'edició d'avui:
Els Mossos ‘censen’ les musulmanes amb vel integral
ANTONIO BAQUERO
BARCELONA
Els Mossos d’Esquadra segueixen molt de prop l’aparició de nicabs i burques a Catalunya, perquè se’ls considera indicadors de l’expansió de la doctrina salafista. El seguiment d’aquest fenomen s’ha sistematitzat i, des de fa un any, agents de diverses unitats de la policia de la Generalitat han rebut la consigna de...
Etiquetes de comentaris:
Antoni Baquero,
burka,
CNI,
d'esquadra,
d'Informació,
El Periódico,
integral,
Mataró,
mossos,
nicab,
Oficina de Relacions amb la Comunitat,
periodista,
salafismo,
salfisme,
Sant,
terrorisme,
velo,
Xavier Rius
dijous, 23 de maig del 2013
6 DIES DESPRÉS, L'EXPULSIÓ DE N ZIANI NO HA GENERAT CAP PROTESTA OFICIAL AL MARROC. I LA RESTA D'ORGANITZACIONS ISLÀMIQUES CATALANES I ESPANYOLES TAMBÉ HAN GUARDAT SILENCI
(Actualitzat: El desviament generalitzat dels diners que rebia Ziani de la DGED pel pagament de onfidents i control de les mesquites, cap a una empresa fantasma de viatges ubicada a Mataró que estaria a nom de la seva esposa i de les dones d'altres caps dels serveis d'intel·ligència marroquís,seria un dels motius pel que Espanya se'l volia treure de sobre i la causa per la que Marroc no ha protestat per la seva expulsió)
- - -
Sis dies després de fer-se efectiva l'expulsió al Marroc del president de la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya (UCCIC) -amb seu a la Fundació Nous Catalans de CDC- i de l'Espai Catalanomarroquí, Noureddine Ziani, faig constar que no hi ha hagut cap resposta ni protesta oficial del Govern del Marroc ni de l'entorn de Rei Mohammed VI, ni ha tingut gaire ressò a la premsa, cosa que confirma el que ja vaig dir fa deu dies que el Marroc estava també interessat de treure-se'l del mig abans que tingués ja la nacionalitat espanyola. Tampoc han protestat, limitant-se a guardar silenci, les altres entitats islàmiques catalanes i espanyoles alienes a la UCCIC com la UCIDE-CAT, Consell Cultural Islàmic de Catalunya, o el portal de notícies Web Islam
En tot cas, el fet que el CNI, a més d'acusar-lo de ser agent marroquí, hagi justificat l'expulsió dient que propagava el salafisme ha fet mal als col·lectius islàmics catalans, en ubicar-los en l'òrbita del salafisme. Ès cert que el president de l'associació Al Hilal, de Salt, Mohammed Attaouil, que defensa des d'una postura noviolenta algunes idees del salafisme, li havia demanat ajut econòmic per les obres de la mesquita de Salt que construeix Al Hilal i l'associació Magribins per la Pau. Podria ser que Ziani un cop perduda la confiança del govern marroquí, que no estava d'acord en la defensa de la independència de Catalunya per l'analogia que es pot fer amb el Sàhara i els amazics, s'hagués apropat als serveis secrets saudites o d'altres països del Golf. També hi ha les queixes de certes mesquites pel fet que Ziani tingués ara, segons diuen, dos milions d'euros donats pel govern marroquí, i ni el Marroc ni algunes mesquites estaven d'acord en que lligués les subvencions a sumar-se al procés independentista català.
Però el fet que s'hagi justificat l'expulsió pels contactes de Ziani amb Attaouil (o Atauil) és un acte altament imprudent per les conseqüències que pot tenir, tant a Salt com a Barcelona, on es torna a plantejar la necessitat de tenir una nova mesquita de dimensions adequades.
Si se l'ha expulsat és pels motius que ja explicava o analitzava jo fa deu dies, i continuo dient que va ser una gran equivocació ubicar la UCCIC, que es volia que fos l'aglutinador de les mesquites catalanes, a la seu de la sectorial d'immigració i fundació d'un partit polític.
Alif Post
lepetitjournal.com
REPRODUEIXO EL QUE JA VAIG ESCRIURE FA 10 DIES AL BLOG. Alguns mitjans fa cinc dies van fer aquest mateix anàlisis:
13 de maig de 2013
L'ordre d'expulsió decretada pel Director del Centro Nacional de
Inteligencia (CNI), Felix Sanz Roldán, amb l'argument que Ziani expandia
tesis radicals i pels seus lligam amb imams salafistes (clica), falta
a la veritat en aquest aspecte. Ziani es considerat defensor d'un islam
modern, tot i que des de la Unió de Centres Culturals Islàmics de
Catalunya (UCCIC), que ell presideix, i de l'Espai Catalanomarroquí, del
que és Director, es parla amb imams o associacions de totes les
tendències i havia fet un esforç, també, per tal que imams i presidents
d'associacions islàmiques, com el de Salt, Mohammed Attaouil - o Atauil-, proper
a idees salafistes, s'integressin a l'UCCIC i participessin en el curs de formació d'ulemes o imams que comença demà.
És cert que es comentava -o fins tot ell ho reconeixia en certs
cercles- que feia temps que treballava per la Direcció General
d'Estudis i Documentació (DGED), principal servei secret del Marroc. I
era habitual fins fa una any i mig veure'l a actes amb l'actual el
cònsol del Marroc a Barcelona, Ghoulam Maichane, que a l'igual
que l'actual ambaixador, Ahmed Ould Souilem, era un dirigent del
Polisario passat al Marroc. El nomenament de Ghoulam Maichane
com a cònsol va crear cert desconcert per la seva inexperiència i les
denúncies i queixes de molts marroquins d'incrementar les pràctiques
clientelars o presumptes cobraments irregulars a l'hora de tramitar
documentacions.
Els Halhoul, M.Chaib i N. Ziani
Els Halhoul, M.Chaib i N. Ziani
Fins novembre de 2010 Ziani, mantenia bones relacions amb els
governs de la Generalitat (Tripartit) i de l'Estat i els agents
policials encarregats de prevenir atemptats terroristes i de seguiment
de les associacions islàmiques. El fet que se suposés que cobrava del
Marroc no molestava ni al govern català ni a l'espanyol. Certament en el
canviant mapa de les associacions islàmiques catalanes i espanyoles hi
havia d'alguna manera una rivalitat per la interlocució amb les
administracions entre els germans Mohammed i Hassan Halhoul del Consell
Cultural Islàmic de Catalunya, el diputat socialista català, Mohammed
Chaib, també membre del Consell Consultiu de Marroc a l'Exterior, el
mateix Ziani (Clica per llegir notícia a La Vanguardia d'aquestes lluites fa tres anys) i altres noms que no cito.
En contra del Consell Cultural Islàmic de Catalunya, del
que els Halhoul eren el seus portaveus, hi havia el fet que el seu
president fos l'imam del Raval, Lahcen Saaou, seguidor del corrent
radical Tablig,
que alguns vinculen amb el terrorisme, tot i que els seus principis el
rebutgen, però certament proposen viure en el Segle XXI com vivien el
seguidors de Mahoma en el segle VII. En aquesta mesquita del Raval van ser detinguts uns pakistanesos acusats de terrorisme.
Però pel que discrepaven certs sectors de les comunitats
islàmiques catalanes amb el Consell Cultural Islàmic de Catalunya era
per la creació per part dels Halhoul de l'empresa Travel Tours-Consejo
Islámico, acusant als Halhoul de lucrar-se en l'organització dels
viatges a la Meca. Mohammed Halhoul m'havia rebatut a mi aquesta
acusació amb l'argument que calia diferenciar el Consell de l'empresa
professionalitzada del sector que organitza viatges, fleta avions,
contracta assegurances i reserva hotel allà, cosa que no es podia fer
funcionant com una ONG o com a Consell.
A la vegada hi havia a nivell espanyol una rivalitat eterna
entre la Federación de Entidades Islámicas (FEERI) i la la Unión de
Centros Islámicos de España (UCIDE) que mantenia paralitzada la Comisión
Islámica de España. La FEERI estava presidida pel ceutí, Mohamed Alí,
que propugnava la devolució de Ceuta i Melilla al Marroc. El CNI
considerava la FEERI una eina dels serveis secrets i els Ministeri
d'Afers Exteriors, Emigració i Assumptes religiosos del Marroc que
fiançaven i volien controlar les mesquites i la comunitat magribina, tot
i que el CNI i el Marroc compartissin informació per evitar nous
atemptats com els de l'11-M a Madrid, fet per marroquins, o la
influència de possibles cèl·lules terroristes pakistaneses. Evidentment a
totes les mesquites el Marroc hi té els seus informadors, o agents a
sou, i en moltes també el Pakistan o Algèria i fins i tot Israel i els
Estats Units, per evitar que es facin atemptats o es doni suport des
d'aquí a grups terroristes d'allà. Al marge d'això hi ha també les
pugnes entre Marroc, Arabia Saudita i altres pel control doctrinal de
les mesquites. I si bé el grau de confiança del CNI vers els serveis
secrets pakistanesos és qüestionable, sí que es confia força en els
marroquins.
En aquest context es crea a començaments de 2011 el Consejo
Islámico de Espanya, de la que formaran part la UCIDE, i tretze
federacions autonòmiques independents entre les que hi ha la Federació
Islàmica de Catalunya (FICAT) que seria una segona sigla del Consell
Cultural Islàmic de Catalunya. Així el Consejo Islámico de Espanya
voldria distanciar-se del control polític, econòmic i religiós del
Marroc que imposava des de la FEERI i també cap aquelles mesquites que
anaven per lliure.
Mentre, semblaria cert que Ziani, disposant de recursos econòmics marroquins (es parla ara de dos milions d'euros), formés part o ampliés la xarxa d'informadors a les mesquites pels serveis secrets del Marroc i el consolat i ajudés a organitzar manifestacions o actes en favor del Sàhara marroquí i contra el Polisario.
Mentre, semblaria cert que Ziani, disposant de recursos econòmics marroquins (es parla ara de dos milions d'euros), formés part o ampliés la xarxa d'informadors a les mesquites pels serveis secrets del Marroc i el consolat i ajudés a organitzar manifestacions o actes en favor del Sàhara marroquí i contra el Polisario.
L'UCCIC EN SEU DE CDC
Però el novembre de 2010 CiU guanya les eleccions i Noureddine Ziani
s'aproparà a CiU, mentre el diputat Mohammed Chaib en perdre l'escó de
diputat quedarà fora de joc i d'influència política. Ziani, amb
vistiplau del Marroc, entrarà a la sectorial d'immigració de CDC, Nous
Catalans, que presideix l'Àngel Colom, i continuarà anant a molts actes
amb el cònsol Ghoulam Maichane. Jo ja li vaig comentar l'any
2004 a l'Àngel Colom a Casablanca, on ell havia dirigit l'oficina de la
Generalitat, que el fet que Colom tingués una posició pro-marroquí
en el contenciós del Sàhara, xocava amb la seva defensa del dret a
l'autodeterminació dels pobles com Catalunya. En aquest rebuig al
referèndum sobre el Sàhara coincidien Colom i Ziani.Ara, però, podia ser que Ziani, perduda la confiança del Marroc, s'hagué apropat als serveis secrets saudites o d'altres països del Golf. De fet, fa uns mesos, Ziani va peregrinar a la Meca.
Etiquetes de comentaris:
Àngel Colom,
Atauil,
Attaouil,
Chaib,
CNI,
Espai catalanomarroquí,
espia,
Ghoulam Maichane,
Halhoul,
imam,
imán,
mezquita,
Mohammed,
notícies,
Noureddine Ziani,
Nous Catalans,
salafisme,
Salt,
UCCIC,
Xavier Rius
dilluns, 13 de maig del 2013
ES PODEN CRITICAR ALTRES COSES A NOUREDDINE ZIANI, PERÒ NO QUE SIGUI SALAFISTA. Si se l'expulsa per treballar, com semblaria cert pel Marroc, i es fes el mateix amb altres líders islàmics i immigrants contraris al terrorisme que han treballat pel Marroc, Israel, Qatar, Aràbia S, Síria o Pakistan, no cabrien en 20 avions. I és un error de poca "intel·ligència" treure el tema de la mesquita de Salt. Probablement Marroc ha donat el vistiplau per que l'expulsin, en no ser-li ja útil, anar per lliure o per alguna altra qüestió ara que estava a punt d'obtenir la nacionalitat. També podria ser la resposta a l'expulsió de dos agents del CNI assignats a l'ambaixada espanyola a Rabat.
Noureddine Ziani, ara fa un any al congrés de constitució de l'Espai Catalano-marroquí, a la seu de Nous Catalans-CDC a Santa Coloma de Gramenet
(Actualitzat: El desviament generalitzat dels diners que rebia Ziani de la DGED pel pagament de onfidents i control de les mesquites, cap a una empresa fantasma de viatges ubicada a Mataró que estaria a nom de la seva esposa i de les dones d'altres caps dels serveis d'intel·ligència marroquís,seria un dels motius pel que Espanya se'l volia treure de sobre i la causa per la que Marroc no ha protestat per la seva expulsió)
- - -
L'ordre d'expulsió decretada pel Director del Centro Nacional de Inteligencia (CNI), Felix Sanz Roldán, amb l'argument que Ziani expandia tesis radicals i pels seus lligam amb imams salafistes (clica), falta a la veritat en aquest aspecte. Ziani es considerat defensor d'un islam modern, tot i que des de la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya (UCCIC), que ell presideix, i de l'Espai Catalanomarroquí, del que és Director, es parla amb imams o associacions de totes les tendències i havia fet un esforç, també, per tal que imams i presidents d'associacions islàmiques, com el de Salt, Mohammed Ataouil, proper a idees salafistes, s'integressin a l'UCCIC i participessin en el curs de formació d'ulemes o imams que comença demà.
És cert que es comentava -o fins tot ell ho reconeixia en certs cercles- que feia temps que treballava per la Direcció General d'Estudis i Documentació (DGED), principal servei secret del Marroc. I era habitual fins fa una any i mig veure'l a actes amb l'actual el cònsol del Marroc a Barcelona, Ghoulam Maichane, que a l'igual que l'actual ambaixador, Ahmed Ould Souilem, era un dirigent del Polisario passat al Marroc. El nomenament de Ghoulam Maichane com a cònsol va crear cert desconcert per la seva inexperiència i les denúncies i queixes de molts marroquins d'incrementar les pràctiques clientelars o presumptes cobraments irregulars a l'hora de tramitar documentacions.
Els Halhoul, M.Chaib i N. Ziani
Els Halhoul, M.Chaib i N. Ziani
Fins novembre de 2010 Ziani, mantenia bones relacions amb els governs de la Generalitat (Tripartit) i de l'Estat i els agents policials encarregats de prevenir atemptats terroristes i de seguiment de les associacions islàmiques. El fet que se suposés que cobrava del Marroc no molestava ni al govern català ni a l'espanyol. Certament en el canviant mapa de les associacions islàmiques catalanes i espanyoles hi havia d'alguna manera una rivalitat per la interlocució amb les administracions entre els germans Mohammed i Hassan Halhoul del Consell Cultural Islàmic de Catalunya, el diputat socialista català, Mohammed Chaib, també membre del Consell Consultiu de Marroc a l'Exterior, el mateix Ziani (Clica per llegir notícia a La Vanguardia d'aquestes lluites fa tres anys) i altres noms que no cito.
En contra del Consell Cultural Islàmic de Catalunya, del que els Halhoul eren el seus portaveus, hi havia el fet que el seu president fos l'imam del Raval, Lahcen Saaou, seguidor del corrent radical Tablig, que alguns vinculen amb el terrorisme, tot i que els seus principis el rebutgen, però certament proposen viure en el Segle XXI com vivien el seguidors de Mahoma en el segle VII. En aquesta mesquita del Raval van ser detinguts uns pakistanesos acusats de terrorisme.
Però pel que discrepaven certs sectors de les comunitats islàmiques catalanes amb el Consell Cultural Islàmic de Catalunya era per la creació per part dels Halhoul de l'empresa Travel Tours-Consejo Islámico, acusant als Halhoul de lucrar-se en l'organització dels viatges a la Meca. Mohammed Halhoul m'havia rebatut a mi aquesta acusació amb l'argument que calia diferenciar el Consell de l'empresa professionalitzada del sector que organitza viatges, fleta avions, contracta assegurances i reserva hotel allà, cosa que no es podia fer funcionant com una ONG o com a Consell.
A la vegada hi havia a nivell espanyol una rivalitat eterna entre la Federación de Entidades Islámicas (FEERI) i la la Unión de Centros Islámicos de España (UCIDE) que mantenia paralitzada la Comisión Islámica de España. La FEERI estava presidida pel ceutí, Mohamed Alí, que propugnava la devolució de Ceuta i Melilla al Marroc. El CNI considerava la FEERI una eina dels serveis secrets i els Ministeri d'Afers Exteriors, Emigració i Assumptes religiosos del Marroc que fiançaven i volien controlar les mesquites i la comunitat magribina, tot i que el CNI i el Marroc compartissin informació per evitar nous atemptats com els de l'11-M a Madrid, fet per marroquins, o la influència de possibles cèl·lules terroristes pakistaneses. Evidentment a totes les mesquites el Marroc hi té els seus informadors, o agents a sou, i en moltes també el Pakistan o Algèria i fins i tot Israel i els Estats Units, per evitar que es facin atemptats o es doni suport des d'aquí a grups terroristes d'allà. Al marge d'això hi ha també les pugnes entre Marroc, Arabia Saudita i altres pel control doctrinal de les mesquites. I si bé el grau de confiança del CNI vers els serveis secrets pakistanesos és qüestionable, sí que es confia força en els marroquins.
En aquest context es crea a començaments de 2011 el Consejo Islámico de Espanya, de la que formaran part la UCIDE, i tretze federacions autonòmiques independents entre les que hi ha la Federació Islàmica de Catalunya (FICAT) que seria una segona sigla del Consell Cultural Islàmic de Catalunya. Així el Consejo Islámico de Espanya voldria distanciar-se del control polític, econòmic i religiós del Marroc que imposava des de la FEERI i també cap aquelles mesquites que anaven per lliure.
Mentre, semblaria cert que Ziani, disposant de recursos econòmics marroquins, formés part o ampliés la xarxa d'informadors a les mesquites pels serveis secrets del Marroc i el consolat i ajudés a organitzar manifestacions o actes en favor del Sàhara marroquí i contra el Polisario.
Mentre, semblaria cert que Ziani, disposant de recursos econòmics marroquins, formés part o ampliés la xarxa d'informadors a les mesquites pels serveis secrets del Marroc i el consolat i ajudés a organitzar manifestacions o actes en favor del Sàhara marroquí i contra el Polisario.
L'UCCIC EN SEU DE CDC
Però el novembre de 2010 CiU guanya les eleccions i Noureddine Ziani s'aproparà a CiU, mentre el diputat Mohammed Chaib en perdre l'escó de diputat quedarà fora de joc i d'influència política. Ziani, amb vistiplau del Marroc, entrarà a la sectorial d'immigració de CDC, Nous Catalans, que presideix l'Àngel Colom, i continuarà anant a molts actes amb el cònsol Ghoulam Maichane. Jo ja li vaig comentar l'any 2004 a l'Àngel Colom a Casablanca, on ell havia dirigit l'oficina de la Generalitat, que el fet que Colom tingués una posició pro-marroquí en el contenciós del Sàhara, xocava amb la seva defensa del dret a l'autodeterminació dels pobles com Catalunya. En aquest rebuig al referèndum sobre el Sàhara coincidien Colom i Ziani.
Quan ara fa un any CDC obre la seu a Santa Coloma de Gramenet de la Fundació Nous Catalans on ubica l'Espai Catalano-marroquí, que presidirà Ziani, jo vaig ser convidat a intervenir en el congrés constituent de l'Espai i vaig felicitar a CDC per aquella iniciativa (clica). En aquell moment el PSC creava la Plataforma Nova Ciutadania i vaig dir que calia que tots els partits tinguessin espais o sectorials d'immigració. El que sí vaig criticar en privat a Colom i altres dirigents de Nous Catalans és que es creés la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya (UCCIC) com una alternativa al Consell Cultural Islàmic de Catalunya, la FEERI, la UCIDE i el Consejo Islámico d'España i s'ubiqués a la seu de Nous Catalans-CDC.
La UCCIC la va crear Colom i Nourenddine Ziani per aglutinar les mesquites, més enllà de l'Espai Catalanomarroquí en el que no caben algerians, pakistanesos, senegalesos o els catalans conversos, i ajudar a les mesquites a adaptar-se a les normatives de la Llei catalana de Centres de Culte i fer cursos als imams per tal que coneguin la realitat de Catalunya i a donar un discurs adaptat al Segle XXI, cosa que em semblava bé, però no que s'ubiqués a la seu d'un partit polític. Evidentment també Nous Catalans ho feia per guanyar-se el suport dels col·lectius d'immigrants musulmans í dels ja nacionalitzats al procés sobiranista de Catalunya.
Segons expliquen membres de la UCIDE de Catalunya, la intervenció dels mossos d'esquadra a la mesquita de Terrassa per gravar l'imam, Abdeslam Laarusi, el dia que anava a parlar de les dones, hauria estat gràcies a un avís de Ziani a la policia, després que la comunitat islàmica de Terrassa es negués a entrar a la UCCIC.
En aquest context, l'exdiputat socialista, Mohammed Chaib, allunyat ja del PSC, i residint part del temps al Marroc sembla que establiria lligams amb el Partit Justícia i Desenvolupament del Ministre islamista, Abdelilah Benkirane. Benkirane va visitar Barcelona el maig de 2012 , i organitzaria una conflictiva trobada al Prat on membres de Nous Catalans denunciarien l'organització de l'acte i la restricció del dret d'entrada. Evidentment Chaib i Benkirane no compartirien l'estratègia sobiranista de l'UCCIC, però com se sap, al Marroc una cosa és el que pensi el Primer Ministre i l'altra el que diguin el responsables de seguretat i els consellers reals. I aquests començaran a discrepar de Nureddine Ziani després de la manifestació de l'11 de setembre i inici del procés sobiranista pel dret a decidir i la crida a votar sí a la independència, pel que podria significar per les reivindicacions dels sahrauís.
Des d'algunes mesquites es criticava a Ziani per afavorir econòmicament a aquelles que entraven a la UCCIC, i s'ha arribat a dir que ara tenia un compte amb dos milions d'euros de saldo aportats pel Marroc, però sembla que al Marroc discreparia de la manera que els distribuia, i no compartia que defensés la independència de Catalunya.
Personalment penso que l'ordre d'expulsió de Ziani, que jo no comparteixo, tot i que hi ha molta informació que no sabem, i que dins de Nous Catalans s'havien viscut tensions les últimes setmanes i alguns imams discrepaven per qüestions personals i polítiques de l'Àngel Colom. El que tinc clar és que no és cert que Ziani afavorís l'islamisme radical, per més s'acostés al salafisme per controlar-lo o, i això és una hipòtesis, oferís diners a les associacions o mesquites.
Que passava a informació -o treballava- pel Marroc era tema del que sempre se n'havia parlat i com he dit abans Israel, Algèria, Estats Units, Qatar, Síria, Aràbia Saudita o Pakistan també tenen centenars d'agents i informadors a les mesquites i entre els col·lectius de treballadors d'immigrants. I els agents marroquins sempre han combatut el terrorisme passant després els serveis secrets marroquins part de la informació als espanyols.
Pel que fa als motius exposats per justificar l'expulsió trobo una equivocació de poca intel·ligència reobrir el tema de la mesquita de Salt o de si Mohammed Ataouil de Salt és salafista, cosa que pot tornar a tensionar Salt o encendre el debat sobre les mesquites.
Ataouil mai ha negat ser proper a certs valors del salafisme però sempre ha rebutjat tota violència i ha actuat com a mediador eficaç per desactivar focus de conflictivitat a Salt, en contacte sempre amb mossos d'esquadra i el mateix CNI. Quan Jaume Torramadé convoca un ple extraordinari l'agost de 2011, durant el ramadà, per suspendre la l'obertura d'una església africana i el certificat de compatibilitat urbanística dels terrenys de la mesquita, tramitats per la socialista Pineda, Ataouil va aturar una concentració multitudinària que centenars de joves musulmans de Salt i Girona volien fer, pregant al voltant de l'Ajuntament mentre se celebrava el Ple.
Ziani creia que la UCCIC i la Generalitat havia de portar també a aquests presidents d'associacions i imams dits alafistes als cursos que preparaven. Les crítiques que jo sempre he fet a Ziani i Colom és que s'ubiqui la UCCIC a la fundació de CDC com si estiguéssim en un règim de partit únic. També puc discrepar de les certes maneres clientelars de funcionar quan Ziani tenia el ple suport de Marroc.
Així que en aquest context, sembla que Ziani serà expulsat, si no s'atura l'ordre, en part com una advertència als imams que s'apropin al sobiranisme català. Però crec que hi ha motius de més pes i potser poden sortir altres informacions donada la complexitat del tema, o que el Marroc també hagi donat el vistiplau al CNI per tal que l'expulsi. Els serveis secrets posen diners i mitjans als seus agents i, tot fa pensar, que Ziani estaria anant totalment per lliure del que li hauria dit el Marroc. I en defensar el dret a l'autodeterminació de Catalunya, d'alguna manera legitimava que el sahrauís poguessin autodeterminar-se amb un referèndum. I potser el Marroc amb el vistiplau de Madrid vulgui canviar les seves "antenes" a Catalunya, quan sembla proper el relleu del cònsol. Potser a CDC hi ha sectors que no es fien del poder que ha obtingut. Potser només és una lluita entre serveis secrets, no només de l'espanyol i el marroquí. Hi ha qui diu que a causa del seu distanciament amb Marroc, s'havia apropat o se li havia apropat algun altre servei d'inteligència com podria ser el saudita o d'altres països del Golf. O potser, sobretot el Marroc no vol, si fos ell un agent com es diu, espies que vagin per lliure o agafin tanta notorietat (president de la UCCIC i Espai catalano-marroquí) i potser no gestionen els recursos o les línies d'acció tal com se li havia ordenat. El fet que la premsa marroquí d'avui (clica) informi de la seva expulsió sense condemnar-la, podria ser una vista del pacte CNI-Marroc. I donat que estava a punt d'obtenir la nacionalitat espanyola, si al Marroc no li agradava la feina que presumptament feia amb diners dels serveis secrets i hagués arribat on havia arribat: president de la UCCIC i Director de l'Espai catalanomarroquí, se l'havia de "retirar" abans que fos ja "espanyol" i lliure de quedar-se aquí per sempre. De tota manera deixo clar que jo no justifico ni defenso la seva expulsió.
LA VERSIÓ DE VENJANÇA PER L'EXPULSIÓ DE DOS AGENTS DEL CNI AL MARROC
Hi ha també una versió diferent o complemantària a aquesta sobre la motivació per la que se'l vol expulsar. Fa uns mesos el govern marroquí, a instàncies del serveis secrets, la DGED, va expulsar a dos agents espanyols del CNI que estaven com "agregats" a l'ambaixada espanyola a Rabat. I segons aquesta versió l'expulsió de Ziani seria la resposta del govern espanyol.
L'ambaixador Ahmed Ould Souilem, ex líder polisari defensant la marroquinitat del Sàhara. Ell i el cònsol estaven ara enfrontats amb Ziani. Si defensava el dret a l'autoderminació de Catalunya, reconeixia la legitimitat del Sàhara per fer-ho. Pacte CNI i Marroc per expulsar-lo abans que Ziani tingués ja la nacionalitat i es quedés aquí per sempre?
Etiquetes de comentaris:
Ataoil,
Attaouil,
Chaib,
CNI,
Colom,
Espai catalanomarroquí,
espia,
Ghoulam Maichane,
Halhoul,
imam,
imán,
mezquita,
Mohammed. Mohamed,
Noureddine Ziani,
Nous Catalans,
salafisme,
Salt,
UCCIC,
UCIDE,
Xavier Rius
dilluns, 3 d’octubre del 2011
Salt, mesquites i trànsfugues
Etiquetes de comentaris:
Carles Bonet,
CNI,
Iolanda Pineda,
Jaume Torramadé,
Josep Anglada,
Mesquites,
salafisme,
Salt,
Xavier Rius,
Xavier Rius Sant
Subscriure's a:
Missatges (Atom)









