Vídeo en el que analitzo la crisis de l'Open Arms i la jugada que li ha sortit malament a Salvini. Repeteixo que Líbia, un estat fallit, no pot ser un interlocutor ni a qui s'ha de pagar perquè aturi les pasteres. També parlo del Brexit, Trump i el tractat amb l'Iran, i lamento el silenci de la UE a les últimes condemnes a dones iranianes per oposar-se al vel

Ara que ja es dóna per acabada la crisi de l'Open Arms i a Matteo Salvini li ha sortit malament la jugada d'intentar unes eleccions anticipades per les que ell ja feia campanya aquest agost fent-se selfies en banyador, tot despotricant dels immigrants mentre impedia l'Open Arms i l'Ocean Viking atracar a cap port italià, faig aquest vídeo. Cal un sistema permanent de repartiment d'immigrants que arriben als països del sud, i no s'ha perseguir, sancionar, ni criminalitzar les ONG. no

També parlo de la voluntat de Boris Johnson i la seva intenció de fer un Brexit dur a l'octubre, de Donald Trump i de la cimera de Birraitz del G-7, on Emmanuel Macron va portar al ministre d'Exteriors d'Iran, Mohamad Javad Zarif, per intentar un acostament amb Trump i mirar de salvar l'acord sobre el programa nuclear de l'Iran, llàstima però que la dividida i debilitada Europa no aixequi la evu per les condemnes d'aquests últims dies a quatre dones a l'Iran per negar-se a portar vel o fer campanya contra la seva obligació.  

Matteo salvini fent campanya a les pltages d'Itàlia

Boris Johnson i Donald Trump al G-7

Condemnes de 24, 23, 10 i 16 anysde presó per Yasaman Aryani, Mojgan Keshavarz, Monireh Arabshahi i Saba Kord Afshari

SALVINI HA GUANYAT. Com en una sèrie o pel·lícula que en l´últim moment tot encaixa i es produeix el desenllaç, mentre l'Armada espanyola enviava l'Audaz cap a l'illa, dimitia Giuseppe Conte, l'Open Arms desembarcava i quedava retingut, i Salvini se sentia victoriós per haver guanyat el pols amb els migrants i l'ONG als que criminalitza, ha aconseguit trencar el govern, i mostrar perfil dur front Brussel·les, França i Alemanya sobretot davant els seus votants. Queda per resoldre el desembarcament de l'Ocean Viking, mentre a Espanya Vox, PP i C'S ja volen treure rèdit polític sacsejant la demagògia

 

Com en una sèrie o pel·lícula que en el últim moment tot encaixa i es produeix el desenllaç, aquesta passada nit ha acabat la crisis de l'Open Arms i els migrants que quedaven al barco han desembarcat al port de Lampedusa per ordre del fiscal. Mentre, el vaixell de l'Armada espanyola, Audaz, navega cap a l'illa per portar els migrants de l'Open Arms al port de Palma. Però el vaixell humanitari s'haurà de quedar retingut a Lampedusa o Sicília per ordre judicial. I tot això passava a la mateixa hora que el Primer Ministre italià, Giuseppe Conte, anunciava al Senat la seva dimissió, acusant Matteo Salvini d'irresponsable en presentar una moció de censura i desobeir a altres ministres i al cap del govern, actuant de manera deslleial en diverses qüestions per interessos electorals.   

Fa uns dies quan un tribunal regional del Lazio va suspendre el decret de Salvini que impedia a les ONG atracar a ports italians i navegar per aigües italianes, i ordenava el desembarcament de l'Open Arms, semblava que s'anava a fer efectiu l'acord entre Espanya, Alemanya, França, Luxemburg, Romania, Portugal per acollir els 147 migrants. Semblava que de la mateixa manera se solucionaria la situació de l'altre vaixell de rescat, l'Ocean Viking. Però Salvini enfrontant-se al Primer Ministre i a la ministra de Defensa, va continuar impedint l'entrada a port. I caldra veure quines notícies arribaran els propers dies de l'Ocean Viking que semblava que també s'havia arribat a un acord per repartir el migrants.
Ara Salvini queda com el vencedor, mostrant els migrants de l'Open Arms com un xantatge que calia evitar que entressin a Itàlia. Salvini diu que cal evitar que a Itàlia rebi i es quedi  la majoria de migrants que arriben de manera invasora a Europa, quan les estadístiques no només diuen que el nombre d'arribades ha disminuït, sinó que la ruta italiana és la minoritària. Així segons l'agència europea Frontex, la ruta més concorreguda és la de Grècia, amb 28.210 entrades de gener a juliol d'aquest any. Un 6% menys que el mateix període de l'any passat. La segona és Espanya amb 12.976, un 41% menys que l'any passat. La tercera els Balcans amb 5.794, un 50% menys. I la quarta i última és Itàlia amb 4.890. un 7'5% menys.  

Ara quan els migrants arribin a Palma amb l'Audaz s'obrirà a Espanya un nou focus de tensió per la postura de PP, C'S i Vox. PP i Ciudadanos acusen a Pedro Sánchez  d'haver gestionat malament la crisi i cedir al xantatge de l'Open Arms, mentre Vox ja ha anunciat que portarà al vaixell humanitari als tribunals per afavorir la immigració il·legal i vulnerar o aprofitar-se fraudulentament de les lleis del mar. I podria ser que el govern espanyol retiri a l'Open Arms el permís per tornar a navegar i fer més rescats. Un escenari de tensió i confrontació més en un moment que ens juguem que s'hagin de repetir eleccions a Espanya, i jo crec que si es fan, no donaran la majoria al PSOE, sinó que portaran a Pablo Casado a la Moncloa, amb Rivera i Abascal intentant ser el Salvini espanyol salvador d e la pàtria.-

CAL UN SISTEMA PERMANENT. Analitzo al Punt Avui la problemàtica dels rescats al Mediterrani central per la negativa de Salvini a que els vaixells humaniaris atraquin a ports italians

El Punt Avui, divendres 16 d'agost de 2019

Amb la decisió d’un jutge de tombar el decret del ministre de l’Interior i vicepresident Matteo Salvini, que prohibia als vaixells d’ONG entrar en aigües italianes, i el reconeixement per part de la Comissió Europea i dels governs d’Espanya i Alemanya que hi ha un acord entre sis estats per repartir-se i acollir els 147 immigrants de l’Open Arms, s’encarrila aquesta crisi humanitària que va començar fa més de dues setmanes. I tot fa pensar que se solucionarà de la mateixa manera el destí dels immigrants de l’Ocean Viking, de Metges Sense Fronteres i SOS Méditerranée.

Afortunadament s’ha imposat la Convenció Internacional de Dret del Mar, que està per sobre del decret de Salvini que penalitza els rescats i el desembarcament en ports italians. Però el líder ultradretà ha aconseguit marcar l’agenda política i mediàtica d’aquest agost en clau interna i externa.

En l’actual context preelectoral i de ruptura de la coalició de govern amb el Moviment 5 Estrelles, es mostra davant de l’opinió pública italiana com el mandatari que, amb la seva negativa a deixar entrar ara l’Open Arms i, a finals de juny, el Sea Watch-3, de Carola Rackete, forçant altres estats de la Unió a acollir-los, deslliura Itàlia de l’obligació de fer-se càrrec d’aquests immigrants, als quals deshumanitza en considerar-los part d’una suposada invasió i un perill per a la sobirania, l’estat del benestar i la identitat d’Itàlia.

El març passat, Salvini va aconseguir que la Unió Europea desmantellés l’operació naval de salvament Sofia, en quedar reduïda gairebé a un sistema de vigilància aèria amb l’única responsabilitat d’advertir els guardacostes libis de les barques que sortien de les seves costes per tal que fossin interceptades i retornades a Líbia. I una de les coses en què coincideixen els immigrants que han arribat a Europa des de Líbia és que, allà, pateixen tota mena d’abusos, també sexuals, no només de les màfies que trafiquen amb persones, sinó també dels membres de la policia i de milícies d’aquest estat fallit. Pretendre gestionar la crisi migratòria i de petició d’asil que arriba des de Líbia com es va fer fa quatre anys amb els que venien per Turquia, no és possible, donat que Líbia no és un estat, sinó un país fallit. I tampoc es pot aplicar la política del pal i la pastanaga amb què Rodríguez Zapatero va gestionar la crisi dels cayucos que arribaven a les Canàries l’any 2005, per la qual es van signar acords amb el Senegal, Gàmbia o Mali, acceptant aquests un nombre de deportacions a canvi d’ajuda al desenvolupament i l’obertura d’una via legal de contractacions en origen.

Per això el que cal, més enllà d’acords de distribució a la desesperada per a l’Open Arms, és que la Unió Europea adopti un mecanisme permanent per a aquestes arribades. Lamentablement, amb el creixement del populisme en molts països, no sembla que això pugui ser acceptat per tota la Unió.

No s’ha solucionat l’acollida dels milers de sol·licitants d’asil que estan retinguts en condicions infrahumanes a Grècia, perquè es considera vigent el sistema de Dublín, un mecanisme que preveu que l’asil es tramiti al primer país que trepitgen.

Confiem, però, que les negociacions iniciades entre França, Alemanya, Espanya i altres estats europeus per distribuir els immigrants a bord de l’Open Arms hagin fixat algun sistema permanent de repartiment i s’eviti aquest patiment innecessari de persones en alta mar.

Llegir al Punt Avui

MÉS ENLLÀ DE L'OPEN ARMS. Acabi més aviat o més tard l'Open Arms desembarcant a un port europeu,Europa ho ha d’assumir com una realitat a afrontar més enllà que els ultres i populistes voldran sacsejar-ho per guanyar vots.

Tot i que el nombre d’immigrants i refugiats que arriben per mar a Europa per les rutes de l’Estret, d’Itàlia, els Balcans i les illes gregues ha disminuït un 30% en el que portem d’any, en comparació amb el mateix període de l’any anterior, segons dades de l’agència europea Frontex,  el vicepresident italià, Matteo Salvini, ha rendibilitzat aquesta problemàtica. Salvini va finquitar  l’operació europea de salvament Sophia, a la vegada que tancava els ports italians als vaixells humanitaris i feia una llei que penalitza amb fortes multes i presó l’entrada a ports italians de vaixells d’ONGs. Per Salvini el rescat ha de quedar en mans exclusives de vaixells de militars que, enlloc de traslladar als migrants, refugiats i nàufrags a ports europeus, els ha de retornar a Líbia i lliurar-los als guardacostes d’aquest país, que no obeeixen l’autoritat d’un govern real, sinó a les diferents milícies, màfies i forces armades que combaten entre elles i operen en aquest estat fallit i abusen sexualment de moltes migrants. 

Tot i que els partits populistes xenòfobs no van treure a les passades eleccions europees tan bons resultats com auguraven algunes enquestes, Brussel·les és incapaç de respondre al populisme que creix i governa o influeix als governs de certs països. I el més greu no és que a Itàlia mani el xenòfob Salvini. El més greu és que altres estats com Espanya, que fa un any van donar una lliçó acollint el vaixell Aquarius, ara mirin cap una altra banda tot i l’opinió favorable de bona part de la classe política i els mitjans de comunicació a acollir-los. Des que Salvini va començar la seva creuada contra els rescats, dos mils migrants o refugiats han quedat bloquejats durant setmanes al mar o a ports sense poder desembarcar, dels quals la Comissió Europea amb acords ad hoc amb la meitat dels estats membres, en va aconseguir distribuir i traslladar 840. Però als amics ultres de Salvini d’altres països no els agrada que Itàlia els hi enviï de rebot més migrants, pel que la cosa ara és que no puguin atracar ni per abastir-se als ports italians.

Si fa sis setmanes va ser la capitana alemanya, Carola Rackete, amb el Sea Watch 3, ara el pols Itàlia i la Unió Europea el té amb els 147 nàufrags de la catalana Open Arms i els de l’Ocean Viking de Meteges Sense Fronteres i SOS Mediterrani. I el govern de Pedro Sánchez que al·lega que Espanya ja fa molt amb el salvament a les costes de l’Estret, no té cap explicació moral que justificar el canvi de postura entre la de fa un any amb l’Aquarius i ara amb l’Open Arms. Tot i que sap que negar l’entrada a Espanya de l’Open Arms l’allunya dels socis de Podemos i els nacionalistes bascos i catalans que necessita que votin per ell o s’abstinguin en la sessió d’investidura que hi hauria d’haver el mes vinent. Per això, i per la pressió de l’agencia de refugiats de l’ONU i de bona part de l’opinió pública, és probable que Madrid accepti acollir a bona part dels migrants de l’Aquarius, sempre i quan algun altre país faci el mateix amb la resta o amb els de l’Ocean Viking. Però l’endemà que desembarquin estarem en la mateixa situació. No és pot aplicar amb Líbia la solució turca de la guerra de Síria perquè Líbia és un estat fallit i els migrants o refugiats no són nacionals de països veïns. I tampoc és pot aplicar el que va fer Espanya el 2005 amb la crisi dels cayucos a Canàries, que amb la política del pal i la pastanaga, va arribar a acords amb Senegal, Gambia i Mali, donat que els que salten a Europa des de Líbia venen d’un gran nombre de països, molts d’ells amb situacions reals de conflicte i sequera. Senzillament Europa ho ha d’assumir com una realitat a afrontar consustancial als seus propis valors més enllà que els ultres i populistes voldran sacsejar-ho per guanyar vots.