El caso de la vicepresidenta del Parlamento Europeo detenida por recibir 600.000 euros por blanquear a Qatar, me recuerda al del vicepresidente Vidal-Quadras que recibió un millón de euros en 2014 tras impulsar y conseguir que el Parlamento Europeo sacara del listado de grupos terrorista a los Muyaidines y Consejo de Resistencia de Irán

 

                    Alejo Vidal-Quadras, vicepresidente del Parlamento Europeo en 2013                           

Eva Kaili, vicpresidneta en 2022

Considero lógica la indignación política y mediática por la detención de la vicepresidenta del Parlamento Europeo, Eva Kaili, que hoy será destituida, por haber recibido presuntamente 600.000 euros de Qatar a cambio de blanquear la imagen de dicho emirato en el contexto del Mundial de Fúbol. Pero este no es el primer caso de un vicepresidente de la Eurocámara que recibe agradecimientos por blanquear un país o un grupo de un país islámico. Entre diciembre de 2013 y abril de 2014, el entonces vicepresidente del Parlamento Europeo, Alejo Vidal-Quadras recibió 971.890 euros de militantes y simpatizantes del Consejo Nacional de Resistencia de Irán, rama política de los ex comunistas Muyaidines del Pueblo iraníes, como agradecimiento por haber impulsado y conseguido que este grupo considerado por la Unión Europea y el Deparamento de Estado americano como grupo terrorista, fuera sacado de dicha lista negra y poder normalizar su actuación en Europa. Dinero que Vidal-Quadras solicitó como agradecimiento para poder fundar Vox y pagar la campaña a las elecciones del Parlamento Europero de mayo de 2014.

El caso que, fue desvelado por El País en enero de 2019, tras la irrupción de Vox en Andalucía, no fue negado ni por el propio Vidal-Quadras, entonces ya alejado de Vox, ni por los propios Santiago Abascal e Iván Espinosa de los Monteros que reconocieron haber cobrado su sueldo durante unos meses con dicho dinero de procedente del exilio iraní. Ciertamente el dinero no llegó a Vidal-Quadras, Abascal y Espinosa de los Monteros en un maletín, sino en 141 transferencias bancarias a la cuenta corriente de Vox. Y más allá que posiblemente dicho grupo podía ser merecedor de salir del listado de grupos terroristas, de la misma manera que ciertamente Qatar ha realizado avances en el reconocimiento de derechos laborales en comparación con otros países de su entorno, tan ilegítimo e inmoral es gratificar a un vicepresidente del Parlamento Europeo en un caso como en el otro. Veremos que vota Vox en le Eurocámara cuando se plantee la destitución de Eva Kaili

CONTRA HAMAS I L'EGIPTE DE MURSI, publico aquest article al Punt Avui

Xavier Rius, periodista.
Si l'última ofensiva d'Israel contra Gaza va tenir lloc el gener del 2009, dos mesos abans de les eleccions israelianes, ara, també a dos mesos de les eleccions, amb l'escalada de llançaments de coets des de Gaza, respostes implacables d'Israel i míssils palestins caient a Tel Aviv i Jerusalem, tot fa pensar que estem en el preludi d'una nova ofensiva terrestre. I una guerra amb coets caient sobre les ciutats d'Israel aconseguirà un cop més la cohesió la societat jueva al voltant dels que volen eternitzar la política de fer impossible l'existència d'una petita Palestina independent en pau amb Israel. Però, a diferència del que va passar fa quatre anys, l'escenari és diferent, tant pel que fa als palestins com a la situació de la regió, on Israel ha perdut el règim amic que tenia en l'Egipte de Mubàrak i l'enemic pacífic de la veïna Síria d'Al-Assad.
Pel que fa a Palestina, aquesta escalada té lloc un any després de l'alliberament de mil presoners palestins de Gaza i Cisjordània a canvi del soldat Gilad Shalit, pactat entre Hamas i el primer ministre, Benjamin Netanyahu, cosa que fou una victòria dels islamistes de Hamas enfront del debilitat president palestí Abbas. Passa també un mes després de la visita de l'emir de Qatar, Hammad bin Khalifa al-Thani, i la seva glamurosa esposa a Gaza. I Qatar és, sens cap mena de dubte, la nova potencia regional que ha sortit beneficiada de tots els canvis que hi ha hagut en l'anomenada primavera àrab. La visita de l'emir de Qatar era una legitimació de la Gaza de Hamas, partit que, recordem-ho, va guanyar democràticament les eleccions legislatives palestines del 2006, que la comunitat internacional no va acceptar. I l'escalada militar entre Gaza i Israel té lloc també dies abans –serà el 29 de novembre– que la Palestina de Mahmud Abbas demani la admissió, encara que només sigui com a observador, a l'Assemblea General de les Nacions Unides.
 L'ofensiva té lloc un mes després
de la visita de l'emir de Qatar a Gaza
Però qui s'ho juga tot si el conflicte de Gaza continua amb una invasió és el president egipci, l'islamista Muhammad Mursi, que va enviar el seu primer ministre, Hixam Qandil, a Gaza per donar suport al líder de Hamas Ismail Haniya. Mursi s'havia compromès a complir els acords signats per Mubàrak amb Israel, però està pressionat no només pel carrer egipci, totalment favorable als palestins, sinó també pels Germans Musulmans i pels salafistes de Nur, que consideren que Mursi continua sotmetent-se a Occident, tant pel que fa a les relacions amb Israel com pel poc pes que, des del seu punt de vista, té la xara a la Constitució que es redacta. Si Israel provoca un altre cop centenars de morts a Gaza, l'Egipte de Mursi, porta d'entrada i sortida de Gaza, amo del canal de Suez i lligat pels acords que va fer Mubàrak, haurà de prendre postures en un altre sentit.

 Llegir a El Punt Avui, clica 

Publico a El Triangle article "EL NOU ESCENARI DEL PRÒXIM ORIENT"

.

Obrir el pdf de la primera pàgina i llegir, clica
Obrir pdf segona pàgina, clica
Obrir el pdf de la tercera pàgina, clica