Israel celebra avui eleccions legislatives, cinc
mesos després de les últimes, en què van empatar l’actual primer
ministre, Benjamin Netanyahu, i l’exgeneral Benny Gantz, i que van
permetre una nova legislatura amb Netanyahu al capdavant, que es
convertia en el polític que més anys ha governat Israel i superava,
així, Ben-Gurion.
La
voluntat de l’exministre de Defensa Avigdor Lieberman de suprimir
l’exempció de servir l’exèrcit que tenen els jueus ultraortodoxos va
deixar en minoria Netanyahu, que governava amb el suport dels partits
partidaris d’aquesta exempció.
La proposta de Lieberman d'obligar als ultraortodoxes (esquerra) a anar a l'exèrcit va trencar el govern. Netanyahu vol guantar-se el vots dels colons (dreta)
Benny
Gantz, que era el cap de l’estat major de l’exèrcit durant l’última
guerra a Gaza, té uns punts de vista pel que fa als palestins força
semblants als del falcó Netanyahu i també és favorable a la
recent proposta seva d’annexionar-se la vall del Jordà, on viuen 65.000
palestins i 11.000 colons.
Un
nombre reduït de colons en comparació dels 600.000 que hi ha a tot
Cisjordània i Jerusalem est. Però aquesta annexió significaria dinamitar
el que queda dels Acords d’Oslo, que van establir que la ciutat de
Jericó, al centre de la vall, sigui una “zona A”, de control exclusiu de
l’Autoritat Nacional Palestina. I més enllà que els Acords d’Oslo
passessin a ser paper mullat amb la construcció del mur que va
esquarterar les zones palestines, fins ara l’Autoritat Palestina no ha
perdut mai de cop un territori tan extens. I no se sap quin seria el
futur dels palestins que viuen allà. Si serien traslladats o si podrien
quedar-s’hi i passar a ser ciutadans israelians de segona com els
anomenats “àrabs israelians”.
Darrere d’aquesta proposta
d’annexionar-se la vall del Jordà, que fa inviable un estat palestí, hi
ha el suposat pla de pau del gendre del president nord-americà, Donald
Trump, el jueu Jared Kushner. Un pla que no té el suport dels jueus
nord-americans, que són majoritàriament demòcrates i prefereixen una
solució que doni estabilitat a la zona. El pla de Kushner sí que té el
suport dels milions de cristians evangèlics dels Estats Units, votants
de Trump, que creuen en la profecia que diu que, quan la majoria dels
jueus tornin a viure a Terra Santa, tindrà lloc l’anhelada segona
arribada del Messies.
A Netanyahu, els seus adversaris li
retreuen que vulgui continuar dirigint el país per aconseguir la
immunitat en els diversos processos oberts que té per corrupció i que el
podrien portar a la presó. I, evidentment, la garantia que votin per la
seva immunitat serà una de les condicions que posarà als partits a
l’hora de formar i encapçalar una coalició de govern.
Però si
Gantz, que mostra una imatge de renovació i d’absència d’interessos
personals, supera avui i no per la mínima Netanyahu, caldrà veure si pot
aconseguir una majoria estable entre els 120 escons de la Knesset. No
tindrà el suport de la llista dels àrabs israelians –la majoria dels
quals s’abstenen–, que ara tenen quatre escons, ni dels esquerrans del
Meretz, un partit pacifista partidari d’un acord amb els palestins, ara
també amb quatre escons.
Per això, només podrà governar qui tingui
el suport dels minoritaris partits religiosos i dels colons. Però la
voluntat de Lieberman d’estendre als ultrareligiosos l’obligatorietat
d’anar a l’exèrcit dificulta la creació de possibles majories.
Netanyahu
confia que amb la proposta que ha llançat d’annexionar-se la vall del
Jordà podrà guanyar uns quants escons més gràcies al vot dels colons. I
en l’actual escenari de màxima tensió entre l’Iran i l’Aràbia Saudita,
amb l’atac mitjançant drons a instal·lacions petrolieres saudites com a
penúltim incident, i amb Donald Trump a la Casa Blanca, Netanyahu sap
que ara pot no només batre Ben-Gurion, fundador d’Israel, en el nombre
d’anys en el càrrec, sinó superar també la seva obra dibuixant les noves
fronteres d’Israel.
