EL NOU SENYOR "X". Mai es va saber qui era el Sr. "X", cervell o cap dels GAL, que van fer la feina bruta contra ETA i l'entorn abertzale, i després de les declaracions de Rajoy, Sáenz de Santamaría y el ministre Zoido, ni ells saben qui manava i va decidir carregar a determinats col·legis, ni qui va decidir a partir del migdia desobeir l'ordre del TSJ i va ordenar no fer més càrregues

                                  

Després de les declaracions d'ahir de Mariano Rajoy, de Soraya Sáenz de Santamaría i d'avui del ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, al judici del Tribunal Suprem, no sabem qui va prendre les decisions polítiques i tècniques per intervenir amb càrregues policials a determinats col·legis electorals l'1 docubre, alguns significatius com en els que havien de votar Carles Puigdemont, Artur Mas, Oriol Junqueras o Carme Forcadell, i qui va ordenar a migdia que es deixés d'intervenir als col·legis i se suspengués l'operació d'incautació d'urnes i paperetes a l'hora del recompte, que s'havia previst fer determinats col·legis en els que s'hagués votat amb normalitat.

Ni Rajoy, ni Sáenz de Santamaria ni Zoido han volgut saber res de l'elecció dels col·legis electorals dels líders independentistes als que la Policia Nacional i Guàrdia Civil hi van arribar abans de les nou del matí, ni de la responsabilitat de la intensitat de la càrregues, que en la majoria de llocs van vulnerar el principi de proporcionalitat que havia exigit la jutge del TSJ, ni de la nefasta planificació operativa que va representar enviar a molts col·legis un nombre d'agents molt inferior al que calia per tal que poguessin actuar i gestionar, no només l'entrada als centres de votació, sinó, sobretot, la seva marxa, quan com era de preveure si van concentrar un nombre molt superior.  I sense gens de convicció han parlat de la violència dels que eren a les portes del col·legis el dia 1 d'octubre o davant de la Conselleria d'Economia el 20 de setembre, formant "muralles humanes".

Rajoy va respondre a la gallega no sabent res, Santamaria va tirar pilotes fora, i el ministre Zoido tampoc sabia res de res responsabilitzant de tot al mandos policials dirigits pel Coronel Diego Pérez de los Cobos. Van al·legar una ignorància absoluta del que va passar aquell dia, impròpia dels qui ostentaven el poder en un país on segons ells mateixos i la fiscalia s'estava produint una rebel·lió violenta comparable amb un cop d'estat. Una fictícia ignorància que feia que semblessin més els acusats que diuen no recordar per no perjudicar-se a ells mateixos, que els responsables màxims del poder, dels cossos de seguretat que van actuar d'una manera al matí però al migdia per algun motiu es va retirar, i caps dels serveis secrets i d intel·ligència.

Potser sí que Pérez de los Cobos, el cap de la Policia Nacional, Sebastián Trapote, i el general de la Guàrdia Civil, Ángel Gonzalo, podran respondre a la proporcionalitat o no de les càrregues o de si van  respectar -que no ho van fer!- els protocols d'actuació de la majoria de policies democràtiques, per tal que els danys provocats a la població no  fossin superiors al bé que s'havia de protegir. Però sembla evident que ells no explicaran perquè van posar a la llista dels primers llocs on anar, els centres on havien de votar Forcadell, Puigdemont, Mas i Junqueras. I molt menys podran explicar perquè es va fer tornar cap els hotels, casernes i vaixells a les unitats que havien actuar a primeres hores del matí, i qui va anul·lar l'ordre de sortir a les unitats reservades per la tarda a les que se'ls hi havia encomanat retirar urnes, paperetes i actes a l'hora dels tancament dels col·legis. No sembla probable que una decisió política d'aquest calat, que va ser desobeir a partir de migdia l'ordre del TSJ de tancar col·legis la prengués pel seu compre el Delegat del Govern, Enric Millo. 

Algú podrà dir que els acusats també juguen al "jo no se res" sobre qui va portar les urnes i les paperetes que el CNI, el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil no van poder trobar. Però és que els acusats tenen  dret en un judici a no respondre. En canvi els testimonis encara que siguin el President del Govern o el ministre de l'Interior tenen l'obligació de dir la veritat. 

Llavors, qui va ser el Sr "X" que comandava aquella operació per salvar la unitat d'Espanya, i va decidir primer que s'anés a determinats col·legis, i després que es deixés de complir l'ordre del TSJ a partir de migdia? 
 ----------

Señor X, señor "X", muralla humana, murallas humanas, muralles humanes,

EL TRIBUNAL SUPREM PUJA DE DOS A TRES ANYS DE PRESÓ LA CONDEMNA A L'ANTIFEIXISTA SERGI H. i A RUBÉN PER L'AGRESSIÓ A ALEJANDRO FERNÁNDEZ EL 12 D'OCTUBRE DE 2011

Sergi H en sortir del judici a l'Audiència de Barcelona l'octubre de 2014
Tres anys de presó és la condemna que ha imposat el Tribunal Suprem a Sergi H i a Rubén XX per l'agressió a l'ultra Alejandro Fernández, el 12 octubre de 2011 a la porta de la sala d'The Other Place de Poble Nou, on Democracia Nacional feia un concert de musica RAC.  Sergi H i Rubén G. van ser condemnats inicialment a dos anys per la Secció Dècima de l'Audiència de Barcelona, formada pels magistrats  Santi Vidal, Montserrat Comas d'Argemir i Isabel Cámara, de clara  ideologia progressista. Els magistrats de l'Audiència van considerar que s'havia d'aplicar l'agravant d'odi o discriminació ideològica, cosa que rebutjaven les defenses en entendre que aquest agravant, així com el delicte de provocació a l'odi, la violència o la discriminació per motius de raça, religió, orientació sexual o ideologia, s'havia d'aplicar només per castigar els atacs cap a col·lectius vulnerables fets per persones d'ideologia ultra, no quan els agressors eren antifeixestites que atacaven a uns ultres. El Suprem no només no confirma i no qüestiona que l'agravant i el delicte d'odi ideològic també s'ha d'aplicar quan un antifeixista ataca a algú de ideologia ultra, sinó que també ha augmenta la pena de dos a tres anys en considerar més greus les lessions de la víctima.  

 Aquella tarda de 2011 un centenar de joves antifeixistes, que anteriorment havien participat a la manifestació contra la celebració del 12 d'octubre, van anar fins el local on se celebrava el concert ultra i van començar a llençar pedres i ampolles a la porta, i a donar-hi patades, fins fer-la caure. Quan l'Alejandro Fernádez, que era darrera la porta va sortir, va rebre l'impacte de diversos objectes al cap i la cara que li van produir ferides de consideració, precisant diverses intervencions quirúrgiques la crani. 

Els dos joves condemnats van negar en el judici haver llençat pedres i ampolles, si bé Rubén G va reconèixer ser qui, com es veu en els vídeos dels fets, va donar una patada a Alejandro Fernandez quan ja havia rebut l´impacte de pedres i ampolles al cap i la cara. Sergi H va afirmar que no participa en els incidents i que es va apartar del lloc quan van començar.
Llegir sentència complerta (els noms dels condemnats apareixen canviats) 

 El jutge Santi Vidal, que va ser el primer en jutjar a Pedro Varela, propietari de la llibreria  Europa, va considerar que el delicte i l'agravant d'odi ideològic s'ha d'aplicar també quan són antifeixistes que ataquen a militants ultres 

LA SENTÈNCIA D'ALBIOL LEGITIMA QUE ES PUGUI VEXAR I MENTIR SOBRE UN COL·LECTIU PER INTERÈS POLÍTIC O ELECTORAL. SOS Racisme recorrerà a l'Audiència

Jose Peñín i Alba Cuevas de SOS Racisme

 SOS Racisme ha valorar avui la sentència absolutòria de l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, feta pública a ahir  (Clica per anar a la informació del judici i la sentència) . 

Per la portaveu de comunicació de SOS, José Peñín, "la sentència adopta els mateixos arguments pels que el Tribunal Suprem va absoldre als condemnats en primera instància pel cas de la llibreria Kalki i, tot i reconèixer que Albiol va atemptat a la dignitat d'un col·lectiu i exagerava els fets en responsabilitzar a la seva totalitat d'una problemàtica o d'uns comportaments, ho justifica o exculpa amb l'argument que ho ha fet per motius polítics, electoralistes o per posar de manifest un problema". Per Peñín això ho fa "encara més greu donat que justifica l'ús de l'odi vers un col·lectiu i l'exageració per motius polítics o electorals"

Alba Cuevas, Directora de SOS, ha replicat l'argument d'Albiol que ha estat un judici polític, deixant clar que SOS Racisme "és independent de qualsevol partit i en cap moment ha buscat obtenir cap rèdit polític". Cuevas ha afegit que faran recurs a la sentència que "és un perill i un mal precedent en el context europeu en el que creix el discurs de l'odi". Després de recordar que l'article 510 del Codi Penal s'està reformant en el marc de la reforma del Codi Penal que es tramita al Congrès del Diputats, Cuevas ha conclòs preguntant-se si "hem d'arribar a una situació com la de Grècia per que els tribunals persegueixin el discurs de l'odi?"      

 COMUNICAT DE SOS RACISME

• Respecte el contingut de la sentència:
• El jutge descarta el delicte d’incitació a l’odi, la discriminació i la violència (recollit a l’article 510.1 del CP.), basant-se en la jurisprudència estatal, molt restrictiva en la interpretació de l’article, i rebutjant les sentències europees, molt més progressistes i protectores del Drets Humans.
• Tot i que el Codi Penal actual fa una lectura molt estricta de l’article i, especialment, del concepte “provocar”, com entitat de drets humans defensem una interpretació extensiva ja que, d’altra manera, no s’estan protegint els drets humans i s’està donant espai excessiu al discurs de l’odi i l’atac a les minories, amb les greus conseqüències que això comporta.
• Volem posar de manifest que el jutge es refereix a les sentències absolutòries dels casos de la Llibreria Kalki i Llibreria Europa. Així que, absolen Xavier García Albiol basant-se en els mateixos arguments amb els que han absolt els feixistes i divulgadors d’ideologia nazi.

• Respecte els arguments per desestimar el delicte d’injúries a col•lectius (recollit a l’article 510.2 CP.), és potser la part que estem més en desacord:
• El jutge reconeix que l’acusat fa accions i comentaris injuriosos, que ataca l’honor i la dignitat dels gitanos romanesos, però que no ho fa amb intenció d’injuriar-los. Considerem aquesta justificació un sense-sentit, probablement vàlid a nivell jurídic, però que no acceptem.
•  I no estem d’acord que l’acusat no fes aquestes declaracions sense motivació racista ni xenòfoba. Tota la trajectòria del líder dels populars de Badalona en declaracions racistes avalen aquesta acusació.
• El jutge justifica les declaracions injurioses al•legant que ho fa per captar vots. Considerem que la finalitat no justifica els mitjans, ans el contrari, que justament ataqui un col•lectiu com estratègia electoral, fa més greus aquests fets, com recull el Tribunal de Drets Humans.

• Considerem destacable que el jutge faci menció explícita de la dificultat que un jutge de Penal dicti una sentència condemnatòria per delictes d’instigació a l’odi, en contra de la doctrina del Tribunal Suprem, que va emetre la lamentable sentència absolutòria pel cas de la Llibreria Kalki amb una lectura molt restrictiva de l’article 510.1. Tot i així, pensem que hi ha temes molt importants que requereixen de valentia jurídica, i aquest n’és un.
• Respecte les declaracions de Xavier García Albiol:
• Rebutgem rotundament les acusacions de judici polític. Som una entitat independent que defensem els drets humans i treballem per eradicació del racisme. Aquesta és la nostra única motivació.
• El fet que altres partits i altres polítics també utilitzin declaracions racistes i xenòfobes és una realitat preocupant, però no eximeix de gravetat els seus actes.
• Altres polítics acusats de racisme i xenofòbia han estat avalats per les urnes i el sistema judicial, com ara Josep Anglada (PxC). Per tant, considerem que aquest no ha de ser motiu d’orgull. Beneficiar-se d’un sistema judicial molt feble en la defensa dels drets humans no vol dir estar avalat.

CONCLUSIONS:

                 El procés jurídic no ha acabat encara. Farem recurs d’apel·lació esperant la sentència de  l’Audiència Provincial.

o      Un cop més, la sentència absolutòria deixa desemparada l’acció judicial contra el discurs de l’odi, racista i xenòfob i l’atac a col·lectius minoritaris. I demostra la feblesa de la justícia espanyola en la protecció dels drets humans. Reforçar aquesta eina és un tema pendent en el que continuarem treballant i insistint.

o      Temem les conseqüència a nivell polític i social del missatge que emet aquesta sentència, emparant el discurs de l’odi si s’utilitza per motius electoralistes. Obre la porta a que en endavant es pugui demanar el vot incitant a l’odi. I denunciem que això pot tenir conseqüències molt greus.  En aquest sentit, cal tenir en compte el context europeu en el que grups d’extrema dreta estan obtenint espais en el diferents parlaments, amb el perill que això suposa.

o      Tot i les dificultats del procés i el resultat decebedor, continuem pensant que utilitzar les eines que ens dóna l’Estat de Dret per denunciar els delictes d’odi és efectiu, ja que dóna el missatge de que la societat civil no ho accepta tot. I pensem que els polítics tindran en compte les conseqüències abans d’emetre aquest tipus de discursos. Així que continuarem denunciant les actituds racistes i xenòfobes.

o      Cal fer política per la societat i no demagògia. Es poden anomenar els problemes de convivència si existeixen, però no d’aquesta manera, sinó constructivament i amb voluntat de posar solució. "

 SOS Racisme denúncia que la sentència legitimi l´ús del discurs de l'odi vers certs col·lectius com a estratègia política i electoral