EL CONSTITUCIONAL ANULA LA CONDENA DE 4 AÑOS DE PRISIÓN IMPUESTA A LOS ULTRAS DE BLANQUERNA, DEBIENDO EL SUPREMO REDACTAR UNA NUEVA SENTENCIA QUE SERÁ MÁS CERCANA A LA DE LA AUDIENCIA DE MADRID DE HASTA 8 MESES DE PRISIÓN. Los hechos se produjeron el 11 de septiembre de 2013

El Pleno del Tribunal Constitucional ha estimado por unanimidad, según ha anunciado esta tarde mediante una nota de prensa, el recurso de amparo presentado por los asaltantes del Centro Cultural Blanquerna de Madrid, al considerar que la sentencia de la Sala Penal dels Tribunal Supremo que anuló la sentencia de la Audiencia de Madrid, incrementando las penas hasta 4 años de prisión para los catorce asaltantes  del Centro Cultural Blanquerna, sede de la Generalitat de Catalunya en Madrid, realizado el 11 de septiembre de 2013, lesionaba el derecho fundamental a la tutela judicial efectiva. La parte dispositiva de la sentencia, cuyo texto completo aún no se ha hecho público, tiene el siguiente contenido:

“En atención a todo lo expuesto, el Tribunal Constitucional, por la autoridad que le confiere la Constitución de la Nación española ha decidido estimar parcialmente los recursos de amparo interpuestos por don Pedro Chaparro Velacoracho, don Víctor Diego Villalva, don Santiago Cabezuela García, doña Paula Mijares Casado, don José Pedro Cruz Sanz, don Javier Marcos Aroca, don Sergio Reguilón Fumero, don Manuel Andrino Lobo, don Jesús Fernando Fernández Gil, don Pablo Pavón Cadierno, don Íñigo Pérez de Herrasti Urquijo y don Miguel Venegas Girón, y en su virtud: 

1º Inadmitir las invocaciones del derecho a la libertad ideológica (art. 16.1 CE) y a la libertad de expresión [art. 20.1.a) LOTC] realizadas por los demandantes don Pedro Chaparro Velacoracho, don Íñigo Pérez de Herrasti Urquijo y don Miguel Venegas Girón.

 2º Declarar que se han vulnerado los derechos a un proceso con todas las garantías y a la presunció n de inocencia (art. 24.2 CE) de todos los demandantes en el extremo relativo a la aplicació n de la agravante de haber cometido el delito por discriminació n ideológica (art. 22.4 CP) y de los demandantes don Pedro Chaparro Velacoracho, don José Pedro Cruz Sanz, don Javier Marcos Aroca, don Sergio Reguilón Fumero, don Manuel Andrino Lobo, don Jesús Fernando Fernández Gil, don Pablo Pavón Cadierno, don Íñigo Pérez de Herrasti Uriquijo y don Miguel Venegas Girón en el extremo relativo a la aplicación del subtipo agravado del delito de daños porrecaer en bienes de uso público (art. 263.2.4ª CP).

 3° Restablecerlos en su derecho y, a tal fin, declarar la nulidad del auto de la Sala de lo Penal del Tribunal Supremo de 4 de mayo de 2017 y de las Sentencias núm 983-2016, de 11 de enero de 2017 -aclaradas por auto de 7 de febrero de 2017-, pronunciadas en el recurso de casación núm. 722-2016 en los extremos y con el alcance subjetivo señalados en el apartado anterior. 

 4º Retrotraer las actuaciones al momento anterior al de la sentencia anulada, para que el órgano judicial pronuncie nueva resolución que sea respetuosa con el derecho fundamentalreconocido. 5° Desestimar los recursos en todo lo demás. Publíquese esta sentencia en el Boletín Oficial de Estado”

Como se recordará, inicialmente la Sección 30  de la Audiencia Provincial de Madrid condenó a seis meses de prisión por un delito de daños y otro de desórdenes a doce de los quince juzgados, absolvió a uno, y condenó a 7 meses de prisón a Jesús Fernando Fernández, miembro de La Falange-FE que, con la cara cubierta con un pañuelo, empujó al diputado de UDC, Josep Sánchez Llibre,  y a 8 meses a Juan Luis López, tambié miembro de La Falange-FE, por zarandear y amenazar al delegado de la Generalitat en Madrid, Josep Maria Bosch. Juan Luis López se encuentra fuera de España desde hace tres años cuando viajó al Kurdistán iraquí donde se integró en un katiba kurda,

Dado que las partes interpusieron recurso al Tribunal Supremo, éste consideró tanto el agravante de discrimación ideológica, como el de daños en un organismo público, imponiendo penas de  3 años y 11 meses para doce de los acusados, y de 4 años y un mese a los dos restantes. Si bien la Audiencia Provincial oredenó su ingreso en prisión,  tras la presentación del recurso de amparo al Tribunal Constitucional se decretaron diversos aplazamientos a su ingreso en prisión y finalmente cuando el Constitucional admitió a trámite el recurso de amparo, decretó la suspensión del ingreso en prisión.  

Ahora la sala de lo penal del Tribunal Supremo deberá redactar una nueva sentencia que evidentemente será muy similar a la dictada inicialmente por la Audiencia Provincial de Madrid.

Dicho asalto -así es como lo define el mismo Tribunal Constitucional- lo realizó la plataforma ahora disuelta, La España en Marcha, de la que formaban parte Alianza Nacional, La Falange-FE, Democracia Nacional, el desaparecido Nudo Patriota y el Movimiento Católico Español-Acción Juvenil Española, que  pretendía aglutinar a la extremaderecha.
Lo curioso del caso es que mientras el Constitucional dictó la suspensión de la ejecución de la sentencia por el perjuicio irremediable que significaba el ingreso en prisión, no lo hizo con los políticos catalanes condenados por el Procés a los que sin duda Estrasburgo dará la razón. Además, sea o no excesivo cuatro años de prisión, elimina el agravante de discriminación o odio ideológico, cuando éste fue el motivo por el que se impidió por la fuerza realizar el acto institucional del 11 de Setembre de 2013 en el que ni habían estelades ni se defendía la independencia de Catalunya 

SE SUSPÈN L'INGRÉS A PRESÓ DEL VICEPRESIDENT DE DEMOCRACIA NACIONAL, PEDRO CHAPARRO, PER LA CONDEMNA PER AMENACES A JORDI BORRÀS, EN ENTENDRE'S QUE NO ES REINCIDENT EN HAVER ADMÈS EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL EL RECURS CONTRA LA CONDEMNA PER BLANQUERNA. Chaparro juga ara un paper important en la direcció de DN, després de la dimissió del seu president, Manuel Canduela

 Pedro Chaparro a Montjuïc el 12 d'octubre de 2015

Segons un comunicat emès per Democracia Nacional, el Jutjat Penal 12 de Barcelona ha resolt supendre l'ingrés a presó de Vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, condemnat a un any de presó per les amenaces al fotoperiodista Jordi Borràs. 

Chaparro  va ser condemnat pel Jutjat Penal 26 de Barcelona a un any de presó per les declaracions  que va fer el 12 d'octubre de 2015 a Montjuïc, demanant des de la tribuna que, si algú veia a aquesta "rata de Jordi Borràs li doni un capón (un cop) i una hòstia no gaire forta per que marxi". També va ser condemnat a una multa de 1.800 euros, a dos anys d'allunyament de Borràs, a la prohibició de comunicar-s'hi per les xarxes socials també per dos anys, i a la prohibició a participar durant dos anys a manifestacions de DN a la província de Barcelona. Com Chaparro havia estat condemnat previament pel Tribunal Surprem a 3 anys i 11 mesos per l'atac de Blanquerna,  la Fiscalia de delictes d'odi Barcelona va entendre que era reincident i va demanar que, tot i ser la condemna per les amenaces a Borràs inferior a dos anys, la complís. Però el compliment de la condemna del Suprem per Blanquerna, que havia incrementat la interposada en primera instància per l'Audiència Provincial de Madrid, va quedar suspesa en admetre el Tribunal Constitucional el recurs d'empara contra la sentència del Suprem.

I per això, a petició de la defensa de Chaparro, que ha al·legat que la condemna per Blanquerna no es ferma i no es pot considerar que sigui reincident, el Jutjat Penal 12 de Barcelona, que havia d'executar el compliment de la condemna, ha decidit revocar l'ingrés de Chaparro a la presó pel cas "Borràs" sempre i quan en els propers tres anys no sigui condemnat per un altre delicte d'odi. 

Chaparro ara juga un paper important en la direcció de  DN, donat que el seu president i fundador, Manuel Canduela, va dimitir fa un mes i mig. Democracia Nacional ha arribat a un acord per les eleccions europees amb partits de l'àmbit ultra fins no fa gaire rivals com Falange Españaola de la JONS i Alternativa Española (AES) per presentar-se junts en la coalició "Identidad Española ADÑ" 

 Pedro Chaparro a la dreta mirant enrere, al judici per Blanquerna
  

Jordi Borràs en un acte ultra

LA FISCALIA DEMANA LA REPETICIÓ DEL JUDICI PEL QUE ES VA ABSOLDRE AL DIRIGENT DE DEMOCRACIA NACIONAL JOVEN, JUAN DE HARO, EN ENTENDRE QUE EL JUTGE VA ERRAR EN LA VALORACIÓ DE LA PROVA. Si es repetís el judici també es tornaria a jutjar l'altre militant ultra condemnat a una multa

 

El fiscal de delictes d'Odi de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, ha interposat recurs a la sentència absolutòria del dirigent de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, feta pel Jutge del Penal 27, Guillermo Benlloch, per les amenaces i coaccions a cinc periodistes el 12 d'octubre de 2016 a l'acte ultra de Montjuïc en que els periodistes Enric Borràs (ARA), Rebeca Carranco (El País),   Guillem Sànchez  (Periódico) i Benet Íñigo (RAC1) van haver de sortir de l'acte entre crits i amenaces. Més a més el fiscal entenia que també es va amenaçar al germà del redactor del diari ARA, Jordi Borràs.

El fiscal justifica el seu recurs en entendre que el jutge va ignorar la prova, el vídeo que poso més avall i les declaracions dels testimonis, pel que demana que el judici es repeteixi amb un altre jutge o, en el seu cas, una nova sentència valorant la prova no valorada o valorada en la sentència de forma que al seu entendre "s'aparta de les regles de la lògica o màximes de l'experiència". L'advocat de l'acusació particular s'ha adherit a la petició de repetir el judici feta pel fiscal Aguilar.

La sentència ara recorreguda, a més d'absoldre a De Haro, va condemnar a una multa de 240 euros al militant ultra, José Miguel P, per haver dit a Enric Borràs "como me hagas una foto y se la mandes a tu hermano, que te arranco la cabeza". I el jutge va justificar una pena tan lleu en entendre que que els crits de "Eso, hazme una foto y mándasela a tu hermano, que te voy a arrancar la cabeza" no constitueix "un anunci sèrio de decapitació u altre atac" sinó "l'exteriorització del disgust o incomoditat" per les fotografies que li havia fet Enric Borràs. 

Així doncs, si s'accepta el recurs, també es tornaria a jutjar a José Miguel P. i el fiscal tornaria a demanar pel dos acusats tres anys de presó per quatre delictes de coaccions als quatre periodistes, tipificat a l'article 172.1 del Codi Penal, i un any de presó per un delicte d'amenaces a Jordi Borràs, tipificat a l'article 169.1 del Codi Penal. També els demanava inhabilitació pel sufragi passiu (ser candidats), prohibició per assistir a actes de DN i La Falange a Barcelona els propers tres anys, i allunyament i prohibició de comunicar-se amb els cinc periodistes. 

d

 A la foto de dalt, Juan de Haro, amb megàfon, a la concentració de diumenge passat demanant el tancament de TV3 i l'empresonament dels seus directius

 

 

LA SENTÈNCIA D'ALBIOL LEGITIMA QUE ES PUGUI VEXAR I MENTIR SOBRE UN COL·LECTIU PER INTERÈS POLÍTIC O ELECTORAL. SOS Racisme recorrerà a l'Audiència

Jose Peñín i Alba Cuevas de SOS Racisme

 SOS Racisme ha valorar avui la sentència absolutòria de l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, feta pública a ahir  (Clica per anar a la informació del judici i la sentència) . 

Per la portaveu de comunicació de SOS, José Peñín, "la sentència adopta els mateixos arguments pels que el Tribunal Suprem va absoldre als condemnats en primera instància pel cas de la llibreria Kalki i, tot i reconèixer que Albiol va atemptat a la dignitat d'un col·lectiu i exagerava els fets en responsabilitzar a la seva totalitat d'una problemàtica o d'uns comportaments, ho justifica o exculpa amb l'argument que ho ha fet per motius polítics, electoralistes o per posar de manifest un problema". Per Peñín això ho fa "encara més greu donat que justifica l'ús de l'odi vers un col·lectiu i l'exageració per motius polítics o electorals"

Alba Cuevas, Directora de SOS, ha replicat l'argument d'Albiol que ha estat un judici polític, deixant clar que SOS Racisme "és independent de qualsevol partit i en cap moment ha buscat obtenir cap rèdit polític". Cuevas ha afegit que faran recurs a la sentència que "és un perill i un mal precedent en el context europeu en el que creix el discurs de l'odi". Després de recordar que l'article 510 del Codi Penal s'està reformant en el marc de la reforma del Codi Penal que es tramita al Congrès del Diputats, Cuevas ha conclòs preguntant-se si "hem d'arribar a una situació com la de Grècia per que els tribunals persegueixin el discurs de l'odi?"      

 COMUNICAT DE SOS RACISME

• Respecte el contingut de la sentència:
• El jutge descarta el delicte d’incitació a l’odi, la discriminació i la violència (recollit a l’article 510.1 del CP.), basant-se en la jurisprudència estatal, molt restrictiva en la interpretació de l’article, i rebutjant les sentències europees, molt més progressistes i protectores del Drets Humans.
• Tot i que el Codi Penal actual fa una lectura molt estricta de l’article i, especialment, del concepte “provocar”, com entitat de drets humans defensem una interpretació extensiva ja que, d’altra manera, no s’estan protegint els drets humans i s’està donant espai excessiu al discurs de l’odi i l’atac a les minories, amb les greus conseqüències que això comporta.
• Volem posar de manifest que el jutge es refereix a les sentències absolutòries dels casos de la Llibreria Kalki i Llibreria Europa. Així que, absolen Xavier García Albiol basant-se en els mateixos arguments amb els que han absolt els feixistes i divulgadors d’ideologia nazi.

• Respecte els arguments per desestimar el delicte d’injúries a col•lectius (recollit a l’article 510.2 CP.), és potser la part que estem més en desacord:
• El jutge reconeix que l’acusat fa accions i comentaris injuriosos, que ataca l’honor i la dignitat dels gitanos romanesos, però que no ho fa amb intenció d’injuriar-los. Considerem aquesta justificació un sense-sentit, probablement vàlid a nivell jurídic, però que no acceptem.
•  I no estem d’acord que l’acusat no fes aquestes declaracions sense motivació racista ni xenòfoba. Tota la trajectòria del líder dels populars de Badalona en declaracions racistes avalen aquesta acusació.
• El jutge justifica les declaracions injurioses al•legant que ho fa per captar vots. Considerem que la finalitat no justifica els mitjans, ans el contrari, que justament ataqui un col•lectiu com estratègia electoral, fa més greus aquests fets, com recull el Tribunal de Drets Humans.

• Considerem destacable que el jutge faci menció explícita de la dificultat que un jutge de Penal dicti una sentència condemnatòria per delictes d’instigació a l’odi, en contra de la doctrina del Tribunal Suprem, que va emetre la lamentable sentència absolutòria pel cas de la Llibreria Kalki amb una lectura molt restrictiva de l’article 510.1. Tot i així, pensem que hi ha temes molt importants que requereixen de valentia jurídica, i aquest n’és un.
• Respecte les declaracions de Xavier García Albiol:
• Rebutgem rotundament les acusacions de judici polític. Som una entitat independent que defensem els drets humans i treballem per eradicació del racisme. Aquesta és la nostra única motivació.
• El fet que altres partits i altres polítics també utilitzin declaracions racistes i xenòfobes és una realitat preocupant, però no eximeix de gravetat els seus actes.
• Altres polítics acusats de racisme i xenofòbia han estat avalats per les urnes i el sistema judicial, com ara Josep Anglada (PxC). Per tant, considerem que aquest no ha de ser motiu d’orgull. Beneficiar-se d’un sistema judicial molt feble en la defensa dels drets humans no vol dir estar avalat.

CONCLUSIONS:

                 El procés jurídic no ha acabat encara. Farem recurs d’apel·lació esperant la sentència de  l’Audiència Provincial.

o      Un cop més, la sentència absolutòria deixa desemparada l’acció judicial contra el discurs de l’odi, racista i xenòfob i l’atac a col·lectius minoritaris. I demostra la feblesa de la justícia espanyola en la protecció dels drets humans. Reforçar aquesta eina és un tema pendent en el que continuarem treballant i insistint.

o      Temem les conseqüència a nivell polític i social del missatge que emet aquesta sentència, emparant el discurs de l’odi si s’utilitza per motius electoralistes. Obre la porta a que en endavant es pugui demanar el vot incitant a l’odi. I denunciem que això pot tenir conseqüències molt greus.  En aquest sentit, cal tenir en compte el context europeu en el que grups d’extrema dreta estan obtenint espais en el diferents parlaments, amb el perill que això suposa.

o      Tot i les dificultats del procés i el resultat decebedor, continuem pensant que utilitzar les eines que ens dóna l’Estat de Dret per denunciar els delictes d’odi és efectiu, ja que dóna el missatge de que la societat civil no ho accepta tot. I pensem que els polítics tindran en compte les conseqüències abans d’emetre aquest tipus de discursos. Així que continuarem denunciant les actituds racistes i xenòfobes.

o      Cal fer política per la societat i no demagògia. Es poden anomenar els problemes de convivència si existeixen, però no d’aquesta manera, sinó constructivament i amb voluntat de posar solució. "

 SOS Racisme denúncia que la sentència legitimi l´ús del discurs de l'odi vers certs col·lectius com a estratègia política i electoral

ANGLADA RECORRE LA INADMISSIÓ DE LA QUERELLA CONTRA MI

PxC ha fet públic aquest comunicat informant que ha presentat recurs a la inadmissió de la querella contra mi per certs fragments del llibre "Xenofòbia a Catalunya". Reprodueixo el comunicat. Sorprèn que critiqui que un fiscal vingués a la presentació del meu llibre a Barcelona, quan ell va seure a primera fila a la de Vic i va tuitejar que s'ho havia passat molt bé. 
Anar a l'artricle i text d'inadmissió, clica 
------------------------------------------------------------------------------------------------------------

COMUNICAT DE PREMSA DE PLATAFORMA PER CATALUNYA (PxC)
El president de Plataforma per Catalunya, Josep Anglada, ha presentat aquest dilluns un recurs contra la decisió del jutge previ informe del Ministeri Fiscals de reforma i apel·lació davant la inadmissió a tràmit de la querella contra Xavier Rius Sant.
Vic I Redacció. - El president de Plataforma per Catalunya (PxC), Josep Anglada, no s'ha sorprès per la decisió del Jutjat d'Instrucció número 15 de Barcelona de no admetre a tràmit la querella presentada contra el Sr Xavier Rius Sant per presumptes injúries i calúmnies en el contingut del seu projecte de llibre titulat "xenofòbia a Catalunya" propagat per una editorial de tirada autonòmica.
Segons Anglada "els motius d'inadmissió a tràmit de la querella poc tenen a veure amb els motius pels quals es va querellar aquesta part". En aquest sentit, el líder identitari ha assenyalat que "és totalment incongruent, per exemple, que una persona que em tracta de malalt mental en el seu llibre, per la seva Senyoria sigui una crítica seriosa, segons paraules literals de la seva resolució, que no mereixi de tutela judicial ". Per seguir afirmant Anglada que ell mai es va querellar per ser titllat de franquista, en canvi sí que es va querellar per una concatenació d'adjectius com ara:"franquista, de superar fins i tot les fronteres del racisme - sense oblidar que els actes racistes estan penats en el nostre ordenament jurídic -, de titllar la majoria de membres del meu partit de persones minvades intel·lectualment, de relacionar el nostre partit amb la perillositat del discurs de Breivik, d'acusar membres del meu partit de perpetrar delictes de profanació religiosa en el terreny comprat pels musulmans per construir una mesquita a Salt (Girona) ... i una infinitat més de judicis de valor altament injuriosos i calúmnies, com per exemple, acusar d'un delicte de tinença il·lícita d'armes, de causar danys a la propietat aliena i d'un delicte de ús indegut d'informació privilegiada entre altres amb la finalitat que el lector senti rebuig cap a tot allò relacionat amb Plataforma per Catalunya ".
Situació xocant amb l'afirmació de la resolució de la jutge que declara la INADMISSIÓ en afirmar que: "les dades que aboca l'autor en el llibre han estat redactats complint un deure específic de diligència". Doncs segons Anglada, el seu comportament seria diligent "Si tingués els test del càlcul del coeficient intel·lectual dels membres del meu partit, de les proves de tots els delictes que ens imputa ... i en definitiva de tots els documents que fonamentin les seves afirmacions ja que així ho estableix el Codi Penal en els seus articles 207 i següents, entre d'altres ".En cas contrari, el seu actuar "negligent i irresponsable ha comptat amb el beneplàcit de la Justícia". El que segons el líder identitari no em va sorprendre ja que: "no és estrany veure algun fiscal o anunciar la seva presència en les presentacions dels abrics de quimeres en forma de llibres que li publiquen a aquest personatge”.
Segons Anglada, la inadmissió a tràmit de la querella "no deixa de ser la continuació d'una caça de bruixes que va tenir el seu origen l'any 2007, quan Plataforma per Catalunya va començar a protagonitzar un ascens que no va agradar i que es va concretar en episodis com el judici d'una jornada de treball de durada per uns pamflets irònics, entre molts més ". Concretant Anglada, que aquest escomesa que han patit ell i el partit del qual és president es concreta en fets com: "el boicot informatiu que patim quan ens presentem a unes eleccions" o "bé només ens solen esmentar els mitjans de comunicació amb contingut negatiu per nosaltres ". Pel líder identitari, judicialment la cosa no és molt diferent "sense anar més lluny denuncio un intent d'agressió a la meva persona després de la conclusió de l'última diada del meu partit i fiscalia m'obsequia amb una imputació en un delicte de tortures o tracte degradant en sortir en els mitjans de comunicació que un dels nois que em va intentar agredir era marroquina i ignorar jo aquesta circumstància" i en canvi "un magribí m'amenaça de mort, la amenaça figura a internet, i això ho qualifiquen com una falta". També "m’intenta agredir un noi causant danys al meu vehicle quan vaig en cotxe al meu domicili a ulls d'un agent de Mossos d'Esquadra i únicament veuen falta a la conducta d'aquest noi". Per tots aquests exemples, el líder identitari no el sorprèn en absolut "l'actuació de la Justícia en inadmetre la querella presentada contra aquest personatge", per això aquest dilluns s'ha presentat recurs contra la inadmissió a tràmit de la querella perquè creu que "part de la poma encara està sana i encara mantenim l'esperança de ser tractats objectivament ".
PxC
Vic, 5 febrer 2013

 Anglada a la presentació del llibre a Vic, l'octubre de 2011

Anglada a Salt setmanes després (foto: Tot Salt)

 Anglada signant el meu llibre a un militat a finals de març.