El Punt Avui, divendres 15 d'abril de 2016
La tanda de negociacions sobre Síria que es fa a Ginebra, que ha coincidit amb la celebració d'eleccions legislatives a les parts de Síria controlades pel règim, no anima a l'optimisme. Tot i que es manté l'alto el foc a les zones controlades pel règim i per les milícies kurdes, i que l'ajut humanitari arriba a les que controlen els rebels sunnites que s'han acollit a l'alto el foc, res fa pensar que es pugui avançar per fer efectiu el full de ruta de la resolució 2.254 del Consell de Seguretat, que preveu la creació d'un govern d'unitat i la celebració d'eleccions.
L'escull principal per trobar una sortida no és només la negativa de Baixar al-Assad a deixar el poder o la necessitat de derrotar Daesh, sinó l'evidència que cap força internacional estaria disposada a dirigir interinament la gestió de l'Estat sirià en el cas que Al-Assad plegués o fos derrocat, i també la convicció que els grups rebels agrupats al voltant de l'Alt Comitè per a les Negociacions no serien capaços de governar. El president Obama va afirmar fa cinc dies en una entrevista a la FOX que el principal error del seu mandat en política exterior va ser no preveure qui governaria Líbia després de l'ofensiva aèria que va ajudar a derrocar Gaddafi, cosa que va abocar Líbia al caos actual. I res fa pensar que Baixar al- Assad, que gràcies a l'ajuda russa ha recuperat molt del terreny perdut, faciliti un transició, donat que implicaria que ell i altres caps del règim fossin condemnats pels crims que han comès, ni que hi hagi un nucli de caps militars disposats a derrocar-lo i posar-se al servei del govern d'unitat que s'ha de constituir.
Les eleccions de dimecres van ser una mala repetició de la pantomima parlamentària del règim, donat que, a part de l'omnipresent partit Baas, només s'hi van presentar partits titelles, com ara el Front Progressista, que fa anys que fan de comparsa en un parlament sense atribucions.
I pel que fa a l'alto el foc, tot i que hi hagi calma tant a les zones kurdes com a les zones del règim i la gent torni a omplir els carrers, les tropes governamentals, les milícies libaneses i xiïtes, i l'aviació russa han continuat atacant no només posicions de Daesh i del Front al-Nusra, vinculat a Al-Qaida, sinó zones urbanes controlades per grups sunnites que sí que van signar l'alto el foc, sobretot a la ciutat d'Alep, que el règim voldria recuperar abans de prendre's seriosament les negociacions. I el fet que alguns dels grups sunnites signataris de l'alto el foc mantinguessin una aliança amb el Front al-Nusra, és l'excusa perfecta per al règim per justificar els atacs.
I en aquest context xoquen els interessos contraposats de Rússia, Europa, Turquia i els EUA. Europa necessita que es consolidi l'alto el foc, encara que Síria quedi partida, donat que, si torna la guerra, no podrà justificar el tancament de porta als refugiats. Rússia vol que Al-Assad mantingui el poder. Turquia rebutja la situació actual, ja que legitima una zona autònoma kurda. I els Estats Units no volen el retorn a la guerra, però coincideixen amb les monarquies àrabs i amb Turquia a l'hora de defensar que, si es trenca definitivament l'alto el foc, cal evitar la victòria d'Al-Assad encara que sigui a costa de rearmar a les milícies. Això és el que té sobre la taula a Ginebra el mediador, Staffan Mistura.
Clica per llegir al Punt Avui
