ACUSAR ISRAEL DE GENOCIDI NO ÉS NI ANTISEMITISME NI ANTISIONISME. Ho explico al Triangle

 

Xavier Rius Sant, El Triangle 7 de setembre de 2025

Des de 1996 he escrit dotzenes d’articles a diaris, sobretot a  El País i l’Avui i també a revistes i al meu blog sobre els delictes d’incitació o justificació del genocidi, negació de l’Holocaust i promoure la rehabilitació de règims que van cometre genocidis. Delictes tipificats des de 1995 als articles 510 i 607 del Codi Penal, que després de sentències dels tribunals Suprem i Constitucional sobre els casos de les llibreries Europa i Kalki de Barcelona, fent prevaldre la llibertat d’expressió, van tombar parcialment el redactat d’aquests articles que van haver de ser reformulats l’any 2015 amb un nou redactat. Redactat que aviat haurà de tornar a passar la revisió per part del Tribunal Constitucional després de la nova condemna de presó imposada per l’Audiència de Barcelona ara fa un any a l’editor neonazi, Pedro Varela.

El primer article sobre la qüestió el vaig publicar a El País 14 de desembre de 1996 quan els Mossos d’Esquadra van escorcollar la llibreria. Procés que va portar al judici que es va celebrar, el el 16 d'octubre de 1998, al qual vaig assistir i en el que juntament amb SOS Racisme feien d’acusació particular diverses associacions jueves a les que acompanyava Simon Samuel, president del Centre Wiesenthal a Europa. La sentència va condemnar per primera vegada al propietari de la llibreria Europa, Pedro Varela, que la va recórrer al Constitucional que finalment li donaria parcialment la raó argumentant que negar l’Holocaust era legítim ja prevalia la llibertat d’expressió i el dret a interpretar la història. Sobre aquella patacada del Constitucional que contradeia el que s’estava regulant a la resta d’estats de la Unió, també vaig escriure diversos articles en els que abordava la qüestió des d’un punt de vista jurídic. Un d’aquests articles, el titulat “Odio racial con impunidad" el vaig publicar a El País el 8 de març de 2008, era molt crític amb la sentència. I va motivar que poc després ho parlés personalment amb el vicepresident del Tribunal Constitucional que havia estat ponent de la sentència, que m’argumentà de nou la llibertat d’expressió.

El maig de 2009 vaig assistir als actes de commemoració de l’alliberament del camp de Mauthausen en un viatge de quatre dies en el que també hi eren persones destacades de la comunitat jueva catalana, com Jaime Vándor, un dels de 5.200 jueus hongaresos salvats de Holocaust de la Creu Fletxada i les SS a Hongria l’any 1944, gràcies a l’actuació del diplomàtic espanyol, Ángel Sanz Briz, i de l’italià Giorgio Perlasca. Vándor m’explicà el seu periple i sobre ell vaig publicar un emotiu article amb motiu de la seva mort el 21 de març de 2014 al Periódico, republicat a diverses webs de comunitats jueves. També venia amb el grup o delegació catalana a Mauthausen el publicista jueu Lluís Bassat amb qui vaig conversar llargament i m’explicà la història de la seva família sefardita, part de la qual va ser víctima de la Shoà o Holocaust.

Pel seguiment que vaig fer sobre la qüestió, l’any 2013 vaig rebre de diversos diputats i de la mateixa Fiscalia els esborranys de nou articulat que estudiava el Ministeri de Justícia en els que, recollint una directiva europea, instava a penalitzar la negació de l’Holocaust dels sis milions de jueus, i evitar que prosperessin els recursos de futurs condemnats que al·legarien de nou el dret a la llibertat d’expressió. I un dels esborranys que va estar a punt d’aprovar el Consell de Ministres per remetre a les Corts, tipificava com a delicte la negació d’actes perpetrats des de la Segona Guerra Mundial i que tribunals internacionals com el de Nuremberg i altres posteriors com els específics per les guerres de l’antiga Iugoslàvia, Rwanda i la nova Cort Penal Internacional qualifiquessin els fets com a genocidi. Si aquell redactat hagués prosperat seria delicte avui a Espanya negar l’Holocaust jueu i el genocidi perpetrat per les milícies sèrbies a Srebrenica el 1995, però no el dels armenis de començaments del Segle XX. Finalment però, el redactat aprovat va ometre aquest tall històric i castiga genèricament “aquells que públicament neguin, trivialitzin o enalteixin delictes de genocidi i lesa humanitat o contra les persones i bens protegits en cas de conflicte armat, o enalteixin els seus autors quan s’haguessin comès contra un grup o un part del mateix”.

Aquesta passada setmana l’Associació Internacional d’Experts en Genocidi (IAGS) va anunciar que la conducta d’Israel a Gaza compleix la definició legal establerta a la convenció de l’ONU sobre el genocidi, detallant una sèrie d’accions empreses per Israel durant la guerra de 22 mesos que l’associació reconeix com a constitutives de genocidi, crims de guerra i crims de lesa humanitat. La IAGS és l’associació professional d’experts en genocidi més gran del món i inclou nombrosos especialistes en l’Holocaust perpetrat pels nazis contra jueus, gitanos i homosexuals.

He defensat reiteradament que l’Holocaust sí que va existir i que negar-ho o minimitzar-lo ha de tenir persecució penal, i em dol que per posicionar-me primer contra la negativa d’Israel a desenvolupar els Acords d’Oslo i permetre la creació d’un estat palestí viable, per rebutjar l’expansió del assentaments, i qualificar ara de genocidi el que fa Israel a Gaza, com he escrit diverses vegades a EL TRIANGLE, des d’entitats de l’anomenada Comunitat Jueva de Catalunya i associacions catalanes d’amics d’Israel, se m’acusi d’antisemita, ignorant i filonazi.

Aquest anys per posicionar-me contra els grups ultres neonazis he rebut tota mena d’amenaces, pintades i piulades dient-me diverses vegades “jueu i maricón”. Fins i tot un cop em vaig trobar una bala entre el capó i el parabrises del meu cotxe, que evidentment no hi va arribar volant com les fulles dels arbres que s’hi posen. Res d’això m’espanta. Però em dol aquesta manca d’autocrítica de les entitats jueves i pro Israel de Catalunya.

A Israel hi ha veus minoritàries però importants, com la de l’ex president del Parlament, Avraham Burg, entrevistat fa uns dies per TV3, que diu que s’ha de portar a un Tribunal Internacional els actuals líders del país pels crims de guerra que estan cometent. I també a Catalunya hi ha ovelles negres jueves que es manifesten contra la política criminal d’Israel. Però les entitats jueves que s’atribueixen la representació dels jueus catalans i les associacions catalanes amigues d’Israel no només continuen negant que el que es fa avui a Gaza és molt semblant al que feien les SS al gueto de Varsòvia o la Creu Fletxada a Hongria. No qüestionen que “Obrir les portes de l’Infern a Gaza” com anunciava fa uns dies un dirigent israelià que deixava clar que no hi quedaria en peu cap casa, és un delicte de genocidi. I més enllà del mal que fan als palestins amb la fam i les bombes, no s’adonen que amb això només aconseguiran més odi i motius per noves venjances. I els que executen o aplaudeixen els crims que Ben Gvir i Netanyahu dissenyen son corresponsables del genocidi i d’un odi cap a Israel que creixerà i perdurarà durant generacions.

Leer en castellano en  El Triangle  

                                 

En Mauthausen en mayo de 2009

ANTISEMITISME i ISLAMOFÒBIA, CONCEPTES SENSE SENTIT. S'ACUSA D'ANTISEMITA A QUI CRITICA LES POLÍTIQUES GENOCIDES D'ISAREL, I D'ISLAMÒFOB A QUI CRITICA QUE LES SOCIETATS ISLÀMIQUES NO TINGUIN PORTA DE SORTIDA I ES PERSEGUEIXI ALS APÒSTATES, SOBRETOT DONES, AMB LES ESQUERRES QUE NO HO CRITIQUEN. Ho explico al Triangle

Xavier Rius Sant, El Triangle, 24 d'octubre de 2024

Coincidint any l’any nou jueu i el dia del Yom Kipur, les entitats jueves de Catalunya van denunciar que els jueus estan patint un antisemitisme com mai fins ara havien vist. Es refereixen a les manifestacions i crítiques que es fan per l’actuació de l’exèrcit israelià a Gaza, Cisjordània i el Líban. Unes accions militars que duren ja un any i que no només han provocat la mort de desenes de milers de civils, sinó també de sanitaris i periodistes, vulnerant reiteradament Israel totes les convencions sobre el dret humanitari, atacant també als cascos blaus desplegats al Líban.

Argumenten que els qui critiquem Israel per la seva actuació des del 7 d’octubre no hem condemnat els segrestos i assassinats perpetrats per Hamàs aquell dia, afirmació que en la majoria de casos és falsa. Confonen la contextualització de les causes que van motivar aquella resposta brutal de Hamàs —tenir dos milions de palestins reclosos dins la franja sense possibilitat de sortir-ne ni esperança—, amb defensar la brutalitat dels seus actes. Afirmar com dic que si no es dona una proposta viable de futur del palestins que no sigui quedar-se tancats al gueto, és previsible que es revoltin violentament, no és defensar aquestes respostes. És senzillament com fa un sociòleg, criminòleg, preveure que aquest resposta en un moment o altre esclatarà.

Com a periodista que vaig viure els conflictes dels Balcans, la societat israeliana em recorda a la sèrbia dels anys noranta. El serbis certament van ser massacrats diversos cops fa uns segles. L’última vegada a la Segona Guerra Mundial a mans dels nazis alemanys i els ustatxes croates que van exterminar en al camp de de Jasenovac entre cinquanta i cent mil serbis i gitanos. I quan a Sarajevo o a Kosovo el anys noranta jo preguntava a serbis partidaris de Milosevic pel brutal setge que patia la capital de Bòsnia o per les matances de civils, em responien parlant dels avantpassats què feia seixanta anys o tres segles havien estat massacrats. El mateix passa amb Israel en que, com el nen que va ser maltractat durant la infància i que té dificultats per empatizar amb els altres, creu que els qui li porten la contrària d’adult són els mateixos o la continuació dels que el van agredir de nen. I com passa des de la creació no consensuada de l’estat d’Israel que es va fer desplaçant els habitants d’aquelles terres, confonen la crítica a les polítiques d’Israel o fins i tot a la seva legitimitat amb la voluntat de destruir-los i aniquilar-los com com va fer Hitler. Per això considero que el terme ‘antisemitisme’ que s’utilitza per desqualificar als qui critiquem a Israel o les seves polítiques no és vàlid.

Un altra terme que també evito utilitzar és el d’‘islamofòbia’. Fòbia es un temor irracional vers alguna cosa. Es considera islamofòbia el rebuig i l’hostilitat vers les persones musulmanes o originaries de països de islàmics. Però aquest terme s’està aplicament de manera genèrica contra les persones que critiquen la regressió de drets vers les dones que s’està donant als països islàmics i com aquests valors reaccionaris s’estan implantat també a Europa. A Catalunya s’ha acusat d’islamòfobes a les escriptores Najat El Hachmi o Mimunt Hamido, una dona de Melilla que va viure molts anys que Girona, autora del llibre “No nos taparán”, que critiquen els silenci de les esquerres vers l’islamisme que creix. Critiquen unes esquerres que es mobilitzen per un transsexual de l’altra punta del món, però es neguen a reconèixer l’infern que pateixen moltes dones i moltes nenes a Catalunya i a Europa on se’ls ha negat el dret d’anar sense vel, a no fer ramadà o a aparellar-se amb un no musulmà, fet prohibit per l’islam.

Paradigmàtic d’aquests temps en que et poden acusar d’islamòfob o d’antisemita, és el cas de la periodista francesa Zineb El Rhazoui, redactora de Charlie Hebdo, que en no ser a la redacció el 7 de gener de 2015 va ser dels pocs redactors que van sobreviure l’atemptat. Per la seva crítica al fanatisme islàmic el novembre de 2019 va rebre el premi Simone-Veil Elles de França. Però fa uns mesos Valerie Pecresse, presidenta de la regió d’Illa de França, que és qui l’atorgà, li va retirar el guardó per la seva postura crítica amb l’ocupació israeliana a la Franja de Gaza i per les crítiques a la resposta als atac del 7 d’octubre. Pecresse acusà El Rhazoui de banalitzar l’Holocaust.

                      

Xavier Rius, El Triangle, 23 de octuibre de 2024. Ller en castellano en El Triangle

Coincidiendo con el año en el nuevo judío y el día del Yom Kipur, las entidades judías de Catalunya denunciaron que los judíos están sufriendo un antisemitismo como nunca hasta ahora habían visto. Se refieren a las manifestaciones y críticas que se realizan por la actuación del ejército israelí en Gaza, Cisjordania y Líbano. Unas acciones militares que duran ya un año y que no sólo han provocado la muerte de decenas de miles de civiles, sino también de sanitarios y periodistas, vulnerando reiteradamente Israel todas las convenciones sobre el derecho humanitario, atacando también a los cascos azules desplegados en Líbano.

Argumentan que quienes criticamos a Israel por su actuación desde el 7 de octubre no hemos condenado los secuestros y asesinatos perpetrados por Hamás ese día, afirmación de que en la mayoría de casos es falsa. Confunden la contextualización de las causas que motivaron aquella respuesta brutal de Hamás -tener dos millones de palestinos recluidos en la franja sin posibilidad de salir ni esperanza-, con defender la brutalidad de sus actos. Afirmar cómo digo que si no se da una propuesta viable de futuro de los palestinos que no sea quedarse encerrados en el gueto, es previsible que se subleven violentamente no es defender estas respuestas. Es sencillamente como hace un sociólogo, criminólogo, prever que esta respuesta en un momento u otro estallará.

Como periodista que viví los conflictos de los Balcanes, la sociedad israelí me recuerda a la serbia de los noventa. Los serbios ciertamente fueron masacrados varias veces hace unos siglos. La última vez en la Segunda Guerra Mundial a manos de los nazis alemanes y los ustachas croatas que exterminaron en el campo de de Jasenovac entre cincuenta y cien mil serbios y gitanos. Y cuando en Sarajevo o en Kosovo en los años noventa yo preguntaba a serbios partidarios de Milosevic por el brutal cerco que sufría la capital de Bosnia o por las matanzas de civiles, me respondían hablando de los antepasados ​​que hacía sesenta años o tres siglos habían sido masacrados. Lo mismo ocurre con Israel en que, como el niño que fue maltratado durante la infancia y que tiene dificultades para empatizar con los demás, cree que quienes le llevan la contraria de adulto son los mismos o la continuación de quienes le agredieron de niño. Y como ocurre desde la creación no consensuada del estado de Israel que se hizo desplazando a los habitantes de aquellas tierras, confunden la crítica a las políticas de Israel o incluso su legitimidad con la voluntad de destruirlos y aniquilarlos como hizo Hitler. Por eso considero que el término ‘antisemitismo’ que se utiliza para descalificar a quienes criticamos a Israel o sus políticas no es válido.

Otro término que también evito utilizar es el de ‘islamofobia’. Fobia es un temor irracional hacia algo. Se considera islamofobia el rechazo y hostilidad hacia las personas musulmanas u originarias de países de islámicos. Pero este término se está aplicando de forma genérica contra las personas que critican la regresión de derechos hacia las mujeres que se está dando en los países islámicos y cómo estos valores reaccionarios se están implantando también en Europa. En Cataluña se ha acusado de islamófobas a las escritoras Najat El Hachmi o la melillense Mimunt Hamido, que vivió muchos años que Girona, autora del libro «No nos taparán», que critican el silencio de las izquierdas hacia el islamismo que crece . Critican a unas izquierdas que se movilizan por un transexual de la otra punta del mundo, pero se niegan a reconocer el infierno que sufren muchas mujeres y muchas niñas en Cataluña y en Europa donde se les negó el derecho de ir sin velo, a no hacer ramadán o a emparejarse con un no musulmán, prohibido por el islam.

Paradigmático de estos tiempos en que te pueden acusar de islamófobo o antisemita, es el caso de la periodista francesa Zineb El Rhazoui, redactora de Charlie Hebdo, que al no estar en la redacción el 7 de enero de 2015 fue de los pocos redactores que sobrevivieron al atentado. Por su crítica al fanatismo islámico en noviembre de 2019 recibió el premio Simone-Veil Elles de Francia. Pero hace unos meses Valerie Pecresse, presidenta de la región de Isla de Francia, que es quien lo otorgó, le retiró el galardón por su postura crítica con la ocupación israelí de la Franja de Gaza y por las críticas a la respuesta a los ataques del 7 de octubre. Pecresse acusó a El Rhazoui de banalizar el Holocausto.

TERTÚLIA AL TRENCADÍS DE 8TV SOBRE ULTRADRETA AMB XAVIER TORRENS, CARLES QUÍLEZ I JO, ENTREVISTATS PER SANDRA BARNEDA

Ahir vaig participat a l'entrevista i debat sobre ultradreta al programa El Trencadís de 8TV de Sandra Barneda amb Xavier Torrens, Carles Quílez i jo mateix.

Durant 45 minuts vam analitzar i explicar la situació dels grups ultres a Catalunya, el seu creixement públic amb motiu del procés independentista i el per què no ha arrelat a nivell institucional. Es va fer un directe des d'on era abans el Casal Tramuntana i també van entrevistar a un membre de les Brigadas Blanquiazules.
Vull agrair a tot l'equip del Trencadís la rigorositat i l'amplitud que s'ha tractat el tema. 
 Per veure el programa amb i l'Informe Ultra clica aquí i ves del minut 45 a 1,28

L'ANTISEMITISME LATENT. Article d'ahir al Periódico

La màxima condecoració de l’Estat porta el nom de qui va expulsar els jueus

Xavier Rius, El Periódico 25 de maig de 2014 

La tempesta de 17.692 tuits antisemites piulats després de la victòria del Maccabi de Tel Aviv contra el Reial Madrid, en la final de la Copa d’Europa de bàsquet, són una mostra de l’antisemitisme que persisteix en el subconscient d’alguns sectors de la societat espanyola. Part d’aquests tuits incitant al genocidi van ser enviats des de comptes amb pseudònim, de manera que, considerant la legislació del mitjà, els seus autors difícilment seran localitzats. Molts altres van ser emesos des de comptes amb titulars identificats.
 En ocasions, des d’associacions jueves es qualifica equivocadament d’antisemites les legítimes crítiques a la política d’Israel o les denúncies dels abusos que aquest Estat ha comès amb els palestins. Això va passar, per exemple, fa 10 dies quan una associació proisraeliana va denunciar per incitació a l’odi i l’antisemitisme els participants en una acció de protesta a la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat, en contra que es firmin acords amb universitats i centres d’investigació israelians amb seu a Cisjordània. Però aquest no és el cas de la tempesta de tuits amb missatges judeofòbics i d’exaltació de l’Holocaust viscuda diumenge passat.
 És un fet que la immediatesa i l’anonimat de Twitter faciliten que s’insulti i es difongui qualsevol barbaritat. I en el context d’exaltació del seguidor de futbol o bàsquet, aquests improperis que es diuen al camp o al bar davant del televisor, amb altres seguidors, hi ha qui no es conté i els trasllada a la xarxa. Però ni tan sols després de qualsevol de les múltiples victòries del Barça de temporades anterios, quan el procés independentista català ja s’havia iniciat, es van llançar per Twitter missatges insultants del calibre i quantia dels del diumenge després de la victòria del Maccabi. I és que l’antisemitisme o antijudaisme es manté a les entranyes del subconscient col·lectiu, sense que la societat admeti aquest fet.
 A tall d’exemple recordo que la màxima condecoració de l’Estat espanyol és la Creu de l’Orde d’Isabel la Catòlica, la qual es va guanyar aquest nom arran d’expulsar els jueus i els musulmans i reactivar la Inquisició contra els cristians díscols. I paradoxalment el Govern espanyol va concedir aquest guardó al responsable de la diplomàcia europea Javier Solana i a l’exministre d’Afers Estrangers Carlos Westendorp, que va ser Alt Representant Internacional a Bòsnia, pel treball de tots dos per la pau i la convivència als Balcans. I l’ideal d’una Espanya sense jueus, musulmans ni cristians desviats d’ Isabel la Catòlica no era gaire diferent del de la Gran Sèrbia ortodoxa de Slobodan Milosevic, que van combatre Solana i Westendorp. Es diu que Espanya no és antisemita, però la màxima condecoració de l’Estat porta el nom de qui va enviar a l’exili els jueus sense que cap institució s’hagi plantejat canviar-ho. No ens estranyem, doncs, que entre la gentdel carrer n’hi hagi que diguin el que diuen a les xarxes socials.

 Periodista.

Llegir en català al Periódico
Leer en castellano en El Periódico

XENOFÒBIA I ELECTORALISME A UDC, De Manlleu a Salt, de Badalona a Guardiola

                          

Ahir va saltar la notícia que el 3r tinent d’alcalde de Guardiola de Berguedà, i regidor d’Ensenyament i Governació, Jordi Carreras Granero, militant d’Unió Democràtica de Catalunya, havia tuitejat diversos comentaris racistes i xenòfobs, alguns propis, altres escrits per Josep Anglada.

Tal com ha destapat Llibertat.cat, Carreras, ha publicat comentaris propers a l'extrema dreta a través del seu Twitter @jrdcarreras on mostra la seva total aversió a les cultures que no siguin l'espanyola. En aquest sentit, malgrat ser regidor d'Ensenyament i Governació fa comentaris xenòfobs fins i tot amb les víctimes mortals minoritzant les que eren immigrades. "M'ho sembla a mi o la majoria de víctimes de gènere, de família o com es digui, no són Espanyoles…", va dir en una piulada en castellà el passat 2 de gener amb motiu de la mort d'una dona d'origen ucraïnès a Girona. Un dia després moriria una dona catalana a mans de la seva parella a l'Ametlla de Merola, a Puig-reig, a la mateixa comarca del Berguedà. Tot i que comenta el fet, Carreras no fa cap menció a la piulada del dia anterior.

Carreras destaca també pels seus comentaris racistes sobre les dones que porten vel o burca, reproduint falsedats relacionades amb la immigració com ara "Als reis mags els demano un burca per poder anar a l'atur i que m'atenguin ràpid" o "Posa't un burca i torna a passar a veure com va la cosa", responent una queixava de la lentitud per tramitar l'atur.

Aquests missatges hores d’ara no han passat factura a Carreras, però sí que ha rebut una amonestació a Twitter, segons comenta amb una nova dosi de burla racista: "M'han deixat de seguir 8 o 9 persones amb un plis. O són jueus o no entiendo... ;)".

Però Carreras no només publica comentaris al mes pur estil de PxC, sinó que segueix Josep Anglada i difon el seu discurs. Aquest dimecres va reproduir una piulada de Josep Anglada que deia en castellà: "Els disturbis de París ja no són tan llunyans. Una societat multicultural sol ser una societat multiconflictiva". Anglada parlava de l’assassinat d'un senegalès al Besòs de Barcelona. I també aquest dimecres va retweetejar un apunt d'Anglada crític amb Convergència i Unió: "CiU pressuposta 19ME en plena crisi per fomentar la multiculturalitat religiosa i atendre els immigrants".

Escrivint el llibre “Xenofòbia a Catalunya” vaig conèixer aquells sectors de l’extrema dreta pura i dura que legitimen el racisme des d’un punt de vista filosòfic i ideològic acceptant unes creences pagano-esotèriques similars a les d’alguns caps de l’Alemanya nazi. Bé, ells diuen que no són racistes, sinó que cada grup ha de quedar-se al seu espai natural i certa Europa s’ha de defensar de les invasions. Aquests col·lectius, a l’igual que feien els caps de l’Alemanya nazi discrepen del cristianisme i de les altres religions monoteistes perquè són compassives amb els dèbils. Des d’aquest punt de vista la caritat vers el desvalgut o el pobre –és a dir d’inferiors—, com propugna l’Evangeli ens debilita com a grup en la lluita diària de la supervivència.                          

Però sorprenentment he constatat que a Catalunya, deixant de banda Anglada i García Albiol, qui més ha utilitzat la xenofòbia, bé perquè en el fons potser hi creuen, bé perquè és rentable per aconseguir els seus interessos polítics, han estat certs dirigents d’Unió Democràtica de Catalunya, un partit que té els valors cristians de germanor i compassió en el seu ideari. He dit certs dirigents, no tots, ni la majoria, però sí que és cert, que, si deixem de banda els grups xenòfobs com PxC i Albiol, fa anys que algunes persones d’Unió, han legitimat aquest discurs, l’han sacsejat per fer caure alcaldes socialistes i també és cert que hi ha hagut transvàs de militants entre UDC i PxC.

            

                D’Unió a PxC i viceversa

Si comencem pel traspàs de militants, el cas més clar és el de Mateu Figuerola, de Cervera, que quan la filla inicia una relació sentimental amb un magribí intenta cremar la mesquita, s’entrega després als mossos com a responsable de l’incendi, entra a PxC i esdevé regidor i Vicepresident segon del partit. Figuerola trencaria amb Anglada i es col·ligaria amb el neonazi Movimiento Social Republicano i aniria de número 3 a les llistes al Parlament Europeu, darrera d’Erik Norling, que va ser secretari del membre de les SS refugiat a Espanya, Leon Degrelle, fins la seva mort. També la llista de PxC de Mataró va ser impulsada per persones properes en anteriorment a UDC. I l’actual gerent de l’Institut Municial d’Educació de Barcelona, Manel Medeiros, ara militant d’Unió, va liderar PxC a Barcelona entre 2002 i 2004.

Certament el traspàs de militants cap o des de PxC també s’ha donat des d’altres partits. Deixo de banda el pas de militants del PP cap a PxC donada la proximitat ideològica d’algun sector, i estic convençut que la força xenòfoba identitària espanyola que algun dia arribarà al Congres del Diputats sortirà de sectors del PP que acusaran a les administracions del PP de “donar-li tot als immigrants”.

Sí que s’han donat casos de pas de militants nacionalistes o independentistes d’altres partits cap a PxC. Un cas clar és el de l’ex alcalde de La Quar, Joan Bernat, dirigent d’ERC, el PI i Estat Català al Berguedà, que amb altres companys independentistes va formar part de les llistes de PxC a Berga. També tenim el cas del saltenc Carles Bonet, ex militant de la CUP, ERC i CDC, que va encapçalar la llista de PxC a Salt. A Salt també es dona el cas del dirigent de Reagrupament de Salt-Girona, Jaume Santana que, sense formar part de les llistes ha fet campanya per PxC, acompanyant a Anglada en els seus actes i reunions i aplaudint-lo fogosament, segut a primera fila en els mítings de PxC. Sembla que la ratlla que separa el Primer Catalunya  a la de Primer els de casa és fàcil de traspassar per alguns.

                   

       Manlleu i els rumors que Unió deixa que s’escampin

Manlleu i Salt van ser els primers municipis on l’escampada de rumors sobre que els immigrants reben tots els ajuts, no paguen impostos i els hi donen pisos, van influir en la pèrdua de l’alcaldia el 1999. A Salt, en mig de molts rumors, el PSC perd l’alcaldia i guanya Jaume Torramadé d’Unió de qui parlaré després. A Manlleu, l’alcalde socialista Ramon Sitjà, pateix una campanya plena de falsedats sobre els ajuts socials, que CiU no atura ni desmenteix. Sitjà que s’ha divorciat i inicia una relació amb la catalana Marta Moreta, i es diu pels bars i comerços que l’alcalde els hi dona tots als moros perquè està amb una mora. CiU, amb una candidatura encapçalada per Joaquim Vives, d’UDC, guanya les eleccions.

                         Duran Lleida i l’alcalde Codina

Continuant amb Unió vull contraposar el discurs de que fou alcalde de Vic fins 2007, el democratacristià Jacint Codina. Codina, amb profundes conviccions religioses i humanistes va defensar i implantar el model Vic de  repartiment de nens magribins per totes les escoles i acabar amb els dos centres gueto que escolaritzaven només nens d’origen o família estrangera. I ho va fer conscient que tenia en contra part dels seus votants, alguns dels quals van votar el 2003 Josep Anglada descontents amb la mesura. A Vic qui va sacsejar o utilitzar la xenofòbia no va ser Unió i, en canvi, com explico al llibre, hi ha qui apunta al dirigent de CDC, Enric Castellnou, com una de les persones que va ajudar a Anglada convençut que trauria vots al  PSC als barris de l’anomenat Vic-2 on vivia bona part de la immigració andalusa. Anglada sempre diu que en els seus orígens el va ajudar gent de CDC.

Més tard, Josep Maria Vila d’Abadal, d’Unió, quan va a Vic a encapçalar la candidatura de CiU de 2007, fa unes declaracions acompanyat de Duran Lleida dient que “Vic havia estat pionera i generosa donat els mínims vitals a aquesta gent, i ara calia incidir i exigir que complissin els deures”. Fent aquesta declaració legitimava el que escampava Anglada que els immigrants acaparen les ajuden i no paguen impostos ni compleixen els deures. Tres anys més tard Vila d’Abadal faria la proposta de negar el padró als irregulars i denunciar-los a la policia, proposta que va catapultar Anglada a la notorietat mediàtica i les televisions de tot l’Estat. Penso que Vila d’Abadal no és xenòfob, però fent la proposta va legitimar a Anglada. Fent coses com negar-se a parlar amb ell primer, però després votant propostes seves com la moció contra el conveni de reciprocitat amb Marroc pel dret de vot a les municipals el reforça. 

En canvi qui no té problemes per fer declaracions que podrien legitimar la xenofòbia és Josep Antoni Duran Lleida. Com explico al llarg del llibre, en diferents moments, oblidant que CiU ha recolzat totes les regularitzacions fetes pels governs del PSOE i PP, acusarà als governs espanyols de fer polítiques de papers per tothom amb les regularitzacions massives. També ha repetit moltes vegades allò que a Catalunya no hi cap tothom, dit, d’una manera i en un context, que semblava que donés la raó a Aznar i Anglada quan parlaven d’invasió. Amb motiu de la polèmica del padró Duran defensarà la proposta de Vila d’Abadal dient que “ja era hora que algú s’atreveixi a plantar cara a la immigració il·legal!”. Per últim Duran ha fet recentment declaracions lamentant que la majoria de nens que neixen a Catalunya siguin fills de mares estrangeres, lamentant que neixin més Mohameds que Jordis. Unes declaracions que Anglada ha aplaudit.

Vull fer esment també del cas de Torelló on fa quatre anys i mig, els dies abans de les eleccions municipals, des de CiU es va escampar una sèrie de rumors sobre una mesquita arribant-se a convocar el dia l’últim dia de campanya una manifestació que finalment no es va fer. Tot i això el PSC va guanyar, i PxC no va entrar en faltar-li 3 vots. Però el que es va sembrar llavors va fructificar aquest maig de 2011. PxC va obtenir tres regidors que va perdre el PSC i Santi Vivet d’Unió seria el nou alcalde 


 Salt, imputacions per estafa amagades i mentides al Face

A Salt, quan el febrer de 2010 es convoca des de persones vinculades a col·lectius nacionalistes i un digital pro CiU a rebentar el Ple municipal i “donar un cop d’estat” al inútils de l’Ajuntament, com a protesta per la impunitat delictiva de certs joves multireincidents, l’ex alcalde d’Unió Democràtica de Catalunya, Jaume Torramadé, demana a l’alcaldessa socialista Iolanda Pineda fer un govern d’unitat PSC-CiU, sense ERC, en el que ell hauria de ser tinent d’alcalde d’urbanisme. Truca a moltes portes del PSC i insinua que si el fan tinent d’alcalde d’urbanisme intentarà aturar la crispació i les manifestacions contra Iolanda Pineda. Tinc jo clar que Pineda no era responsable de la impunitat legal i judicial dels multireincidents. Pineda no accepta la proposta de Torramadé i Salt entra en un espiral de tensió, prou conegut, en la que es culpa a Pineda de tot.

El que no se sap llavors és que l’ex alcalde Torramadé amaga que està imputat judicialment per un suposat cobrament de 350.000 euros per requalificar els terrenys de l’antiga fàbrica Gassol. Requalificació que no va poder completar l’anterior mandat en aturar-ho els seus socis d’ERC  que no ho veuen clar i perdre les eleccions que donarien l’alcaldia a Iolanda Pineda que governarà amb ERC. D’aquí la seva insistència, no a un governs d’unitat també amb ERC, sinó de PSC i CiU on ell tindria urbanisme i així, sembla, poder solventar el cas de la Gassol. Sembla evident que el qui el denuncia, en sentir-se enganyat, per haver-li pagat 350.000 euros a canvi de la requalificació que no es va fer, retiraria la denúncia si es culminava l’operació.

No vull entrar aquí a detallar la campanya que fa Torramadé i els seus aliats per fer caure Pineda, per desligitimar el projecte de Renovació Urbana del barri centre de Salt –blocs sense equipaments- que Pineda signa amb el Ministerio i la Generalitat, quan era un proposta que ell havia proposat quan era alcalde el 2005.  Tot això ho explico en el meu llibre, Xenofòbia a Catalunya,  que, per cert, Torramadé i el seu equip, mentint un cop més, no em va deixar presentar en un local públic de Salt amb l’argument fals que els equipaments estarien ocupats aquells dies de finals d’octubre i començament de novembre per uns inexistents actes d’aniversari de la Biblioteca. El llibre el vaig presentar a Girona al barri de St Eugènia, tocant a Salt, on l’alcalde de CDC no el va vetar. 

Si que vull explicar que Torramadé va deixar durant tota la campanya electoral de maig de 2011 que els seus amics de PxC li pengessin al Facebbok a ell i altres membres de la candidatura de CiU les notícies falses sobre que Iolanda Pineda havia autoritzat la macromesquita salafista més gran d’Europa. PxC recollia firmes contra la suposada major mesquita salafista d’Europa mentre el cap de llista d’Unió ho tenia penjada al seu mur la notícia falsa, no ho eliminava, i quan al cap d’uns dies ja no sortia a la pàgina d’inici, deixava que li tornessin a penjar. Com va dir ell passades les eleccions: “jo no sóc responsable del que em pengen al Face”.

I acabo aquí només amb un apunt d’UDC de Badalona. Quan García Albiol va presentar al Ple del passat 20 de desembre suspendre per un any l’obertura de nous centres de culte per impedir l’obertura d’un petit oratori, CiU, PSC i IC-V, que junts tenen majoria, hi van votar en contra. Però casualment uns minuts abans de la votació el regidor d’Unió de Badalona , Jordi Subirana, va sortir a orinar i no va votar. Albiol va fer constar que el regidor d’Unió no votava.
Per últim he de dir que aquesta actitud front la immigració d'alguns dirigents d'Unió va en línia contrària al que pensen i fan l'Àngel Colom, l'Àngel Miret, en Carles Campuzano, el conseller Cleries o el Director d'Immigració, Xavier Bosch.... tot i que... Artur Mas i el portaveu Francesc Homs, de vegades legitimen aquest discurs.

Xavier Rius

Enllaç Link de Llibertat.cat 

 CiU disculpa al regidor xenòfob de Guardiola, clica aquí Llibertat.cat

Carreras criticat també pels nacionalistes catalans pro-Israel pels seus comentaris contra els jueus 

L'ALCALDESSA DE GUARDIOLA MANTÉ EN EL CÀRREC EL REGIDOR XENÒFOB, clica aquí 

Més informació al Regió 7, on citen la meva opinió