Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris odi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris odi. Mostrar tots els missatges

dilluns, 8 de setembre del 2025

ACUSAR ISRAEL DE GENOCIDI NO ÉS NI ANTISEMITISME NI ANTISIONISME. Ho explico al Triangle

 




Des de 1996 he escrit dotzenes d’articles a diaris, sobretot a  El País i l’Avui i també a revistes i al meu blog sobre els delictes d’incitació o justificació del genocidi, negació de l’Holocaust i promoure la rehabilitació de règims que van cometre genocidis. Delictes tipificats des de 1995 als articles 510 i 607 del Codi Penal, que després de sentències dels tribunals Suprem i Constitucional sobre els casos de les llibreries Europa i Kalki de Barcelona, fent prevaldre la llibertat d’expressió, van tombar parcialment el redactat d’aquests articles que van haver de ser reformulats l’any 2015 amb un nou redactat. Redactat que aviat haurà de tornar a passar la revisió per part del Tribunal Constitucional després de la nova condemna de presó imposada per l’Audiència de Barcelona ara fa un any a l’editor neonazi, Pedro Varela.

El primer article sobre la qüestió el vaig publicar a El País 14 de desembre de 1996 quan els Mossos d’Esquadra van escorcollar la llibreria. Procés que va portar al judici que es va celebrar, el el 16 d'octubre de 1998, al qual vaig assistir i en el que juntament amb SOS Racisme feien d’acusació particular diverses associacions jueves a les que acompanyava Simon Samuel, president del Centre Wiesenthal a Europa. La sentència va condemnar per primera vegada al propietari de la llibreria Europa, Pedro Varela, que la va recórrer al Constitucional que finalment li donaria parcialment la raó argumentant que negar l’Holocaust era legítim ja prevalia la llibertat d’expressió i el dret a interpretar la història. Sobre aquella patacada del Constitucional que contradeia el que s’estava regulant a la resta d’estats de la Unió, també vaig escriure diversos articles en els que abordava la qüestió des d’un punt de vista jurídic. Un d’aquests articles, el titulat “Odio racial con impunidad" el vaig publicar a El País el 8 de març de 2008, era molt crític amb la sentència. I va motivar que poc després ho parlés personalment amb el vicepresident del Tribunal Constitucional que havia estat ponent de la sentència, que m’argumentà de nou la llibertat d’expressió.

El maig de 2009 vaig assistir als actes de commemoració de l’alliberament del camp de Mauthausen en un viatge de quatre dies en el que també hi eren persones destacades de la comunitat jueva catalana, com Jaime Vándor, un dels de 5.200 jueus hongaresos salvats de Holocaust de la Creu Fletxada i les SS a Hongria l’any 1944, gràcies a l’actuació del diplomàtic espanyol, Ángel Sanz Briz, i de l’italià Giorgio Perlasca. Vándor m’explicà el seu periple i sobre ell vaig publicar un emotiu article amb motiu de la seva mort el 21 de març de 2014 al Periódico, republicat a diverses webs de comunitats jueves. També venia amb el grup o delegació catalana a Mauthausen el publicista jueu Lluís Bassat amb qui vaig conversar llargament i m’explicà la història de la seva família sefardita, part de la qual va ser víctima de la Shoà o Holocaust.

Pel seguiment que vaig fer sobre la qüestió, l’any 2013 vaig rebre de diversos diputats i de la mateixa Fiscalia els esborranys de nou articulat que estudiava el Ministeri de Justícia en els que, recollint una directiva europea, instava a penalitzar la negació de l’Holocaust dels sis milions de jueus, i evitar que prosperessin els recursos de futurs condemnats que al·legarien de nou el dret a la llibertat d’expressió. I un dels esborranys que va estar a punt d’aprovar el Consell de Ministres per remetre a les Corts, tipificava com a delicte la negació d’actes perpetrats des de la Segona Guerra Mundial i que tribunals internacionals com el de Nuremberg i altres posteriors com els específics per les guerres de l’antiga Iugoslàvia, Rwanda i la nova Cort Penal Internacional qualifiquessin els fets com a genocidi. Si aquell redactat hagués prosperat seria delicte avui a Espanya negar l’Holocaust jueu i el genocidi perpetrat per les milícies sèrbies a Srebrenica el 1995, però no el dels armenis de començaments del Segle XX. Finalment però, el redactat aprovat va ometre aquest tall històric i castiga genèricament “aquells que públicament neguin, trivialitzin o enalteixin delictes de genocidi i lesa humanitat o contra les persones i bens protegits en cas de conflicte armat, o enalteixin els seus autors quan s’haguessin comès contra un grup o un part del mateix”.

Aquesta passada setmana l’Associació Internacional d’Experts en Genocidi (IAGS) va anunciar que la conducta d’Israel a Gaza compleix la definició legal establerta a la convenció de l’ONU sobre el genocidi, detallant una sèrie d’accions empreses per Israel durant la guerra de 22 mesos que l’associació reconeix com a constitutives de genocidi, crims de guerra i crims de lesa humanitat. La IAGS és l’associació professional d’experts en genocidi més gran del món i inclou nombrosos especialistes en l’Holocaust perpetrat pels nazis contra jueus, gitanos i homosexuals.

He defensat reiteradament que l’Holocaust sí que va existir i que negar-ho o minimitzar-lo ha de tenir persecució penal, i em dol que per posicionar-me primer contra la negativa d’Israel a desenvolupar els Acords d’Oslo i permetre la creació d’un estat palestí viable, per rebutjar l’expansió del assentaments, i qualificar ara de genocidi el que fa Israel a Gaza, com he escrit diverses vegades a EL TRIANGLE, des d’entitats de l’anomenada Comunitat Jueva de Catalunya i associacions catalanes d’amics d’Israel, se m’acusi d’antisemita, ignorant i filonazi.

Aquest anys per posicionar-me contra els grups ultres neonazis he rebut tota mena d’amenaces, pintades i piulades dient-me diverses vegades “jueu i maricón”. Fins i tot un cop em vaig trobar una bala entre el capó i el parabrises del meu cotxe, que evidentment no hi va arribar volant com les fulles dels arbres que s’hi posen. Res d’això m’espanta. Però em dol aquesta manca d’autocrítica de les entitats jueves i pro Israel de Catalunya.

A Israel hi ha veus minoritàries però importants, com la de l’ex president del Parlament, Avraham Burg, entrevistat fa uns dies per TV3, que diu que s’ha de portar a un Tribunal Internacional els actuals líders del país pels crims de guerra que estan cometent. I també a Catalunya hi ha ovelles negres jueves que es manifesten contra la política criminal d’Israel. Però les entitats jueves que s’atribueixen la representació dels jueus catalans i les associacions catalanes amigues d’Israel no només continuen negant que el que es fa avui a Gaza és molt semblant al que feien les SS al gueto de Varsòvia o la Creu Fletxada a Hongria. No qüestionen que “Obrir les portes de l’Infern a Gaza” com anunciava fa uns dies un dirigent israelià que deixava clar que no hi quedaria en peu cap casa, és un delicte de genocidi. I més enllà del mal que fan als palestins amb la fam i les bombes, no s’adonen que amb això només aconseguiran més odi i motius per noves venjances. I els que executen o aplaudeixen els crims que Ben Gvir i Netanyahu dissenyen son corresponsables del genocidi i d’un odi cap a Israel que creixerà i perdurarà durant generacions.

                                 
En Mauthausen en mayo de 2009

divendres, 7 d’abril del 2017

CONDEMNAT A 6 MESOS DE PRESÓ PEDRO VARELA PER EDITAR I VENDRE EL MEIN KAMPF SENSE TENIR-NE ELS DRETS D'AUTOR. PROPERAMENT SERÀ JUTJAT EN BASE AL NOU REDACTAT DE L'ARTICLE 510 DE CODI PENAL PER DIFUSIÓ D'IDEES GENOCIDES I PROVOCACIÓ A L'ODI.



La jutgessa de Barcelona Sonia Gutiérrez, titular del Jutjat Penal número 16 de Barcelona, ha condemnat a sis mesos de presó el llibreter i editor neonazi, Pedro Varela, fundador i propietari de la llibreria Europa situada al carrer de Sèneca de Barcelona, per editar i distribuir 4.375 exemplars de ‘Mein Kampf’ d’Adolf Hitler, sent conscient que els drets d’autor de l’obra pertanyien a l’estat alemany de Baviera, al qual haurà d’indemnitzar amb 67.637 euros. El judici es va celebrar el 2 de febrer, i el fiscal coordinador de Delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar, va demanar una pena d'un any i mig de presó, considerant l'atenuant de la demora indeguda fins la celebració del judici. 
 La jutgessa ha condemnat a Varela per un delicte contra la propietat intel·lectual, i per això li imposa, a més de la pena de 6 mesos de presó, 1.080 euros de multa i un any d’inhabilitació per editar, publicar i vendre llibres. I ha considerat l’atenuant de dilacions indegudes, per la demora injustificada en la causa, que es va iniciar el gener del 2009, més del que plantejava el Fiscal.
 La magistrada sosté en la resolució que Varela va estar editant i distribuint el ‘Mein Kampf’ de Hitler entre el 1997 i el 2010, conscient que no tenia autorització i llicència per fer-ho, ja que els drets, que fins llavors corresponien a l’estat alemany de Baviera, drets d'autor que no van quedar lliures fins a l’abril del 2015. Segons la jutge, els exemplars es van distribuir a través de la mateixa llibreria Europa i d’editorials espanyoles i estrangeres, fins a arribar als 4.375 exemplars, fet que va reportar al neonazi 67.637 euros en beneficis.
 La sentència destaca que l’acusat va reconèixer ser autor de les edicions i la venda del llibre, si bé va al·legar que no sabia qui n’era el titular i que quan va tenir coneixement d’això en va continuar amb la distribució perquè, al seu entendre, Baviera ja no tenia drets sobre l’obra i era de «lliure ús». La sentència considera provat que l’estat de Baviera tenia aquest dret des de 1948.   
Així en rebutjar la versió de Varela que desconeixia que Baviera tenia aquests drets, recorda que,  com va manifestar el Fiscal en les conclusions definitives,  l’acusat és com va admetre en la vista, llicenciat en Història i Filologia Germànica i, per tant, «un gran coneixedor» de la història alemanya pel que havia de saber que Baviera en tenia el drets. La jutja també rebutja l’argument que els drets van quedar lliures l’abril del 2015, fet que va motivar que Baviera deixés de tenir interès per la causa, perquè, segons el seu parer, això no impedeix continuar endavant amb el procés, al no tractar-se d’una «despenalització» efectuada en la legislació espanyola. I recorda que, fins i tot aplicant la normativa alemanya, els drets d’autor estaven en vigor quan el neonazi va publicar l’obra sense autorització. 

La sentència rebutja la tesis de l'advocat de Varela, Fernando Oriente, que argumentava que el decret atorgant els drets d'autor a Baviera i impedint la seva edició  no era aplicable a Espanya, i que el que s'havia d'aplicar no era la llei de  propietat intel·lectual de 1987, sinó la de 1879.  En el judici Oriente, amb vinculacions personals i ideològiques amb la División Azul (tropes espanyoles que van lluitar a Rússia al costat de les forces alemanyes) va fer en el judici un extens al·legat contra la llei desnazificació alemanya i apropiació dels drets d'autor del llibre per part de l'estat Alemany i Baviera, que va qualifica d'il·legal i contraria als drets humans. Oriente va justificat també el dret a editar "Mi Lucha", amb l'argument que "és dels llibres més editats, més significatius i més coneguts, com el Quijote, la Bíblia, l'Alcorà o El capital de Marx". 
 La llibreria Europa fou tancada i precintada el passat juliol, estan el cas pendent de judici

VARELA JA HAVIA ESTAT CONDEMNAT I ESPERA ARA UN NOU JUDICI EN BASE EL NOU REDACTAT DE L'ARTICLE 510
Aquesta condemna és totalment independent del procés judicial iniciat l'estiu passat contra ell i la Llibreria Europa que es troba precintada en espera del judici. Anteriorment l'any 2010, Varela va ser condemnat a un any i tres mesos de presó per difusió d'idees genocides a través de la llibreria Europa. Va ingressar a la presó per reincident, donat que dos anys abans ja havia estat condemnat per motius similars. I el març de 2013 el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar a l'Estat espanyol a indemnitzar a Varela amb 13.000 euros per la demora excesiva del seu primer procés judicial que va començar el 1996. 
Per aquell primer judici Varela va ser condemnat a cinc años de presó per negar i fer apologia de l'Holocaust (article 607-2 del Codi Penal) i per provocar odi i discriminació (article 510 del CP). Però ho va recórrer i es va plantejar una qüestió d'inconstitucionalitat sobre si l'article 607.2 del Codi Penal entrava o no en contradicció amb la llibertat d'expressió. Anys més tard el Constitucional va declarar parcialment inconstitucional el 607-2 -llegir article meu al El País-, i l'Audiència va rebaixar la condemna a Varela a 7 mesos de presó. I posteriorment el Tribunal Europeu va condemnar a Espanya per la demora del procés.  

dijous, 12 de maig del 2016

EL JUTGE ENVIA LA PROVIDÈNCIA ADVERTINT A JOSEP ANGLADA I MARTA RIERA QUE SERAN DETINGUTS SI NO COMPAREIXEN ALS JUTJATS DE REUS. Anglada va argumentar dificultats logístiques i econòmiques i la coincidència amb la Festa de la Gent Gran a Vic i va demanar declarar per videoconferència.

Després que l'expresident de Plataforma per Catalunya, Josep Anglada, i l'exsecretària de Presidència de PxC, Marta Riera, no van comparèixer ahir a declarar al Jutjat d'Instrucció número 3 de Reus on havien estat citats a declarar, juntament amb el Secretari d'Organització de PxC, David Parada, que sí hi va anar, el jutge Diego Álvarez de Castro, titular de l'esmentat jutjat, ha comunicat avui a les parts la providència amb l'advertiment que si no compareixen el dia 11 de juliol a les 10,30 hores, es dictarà una ordre de detenció contra ells.

Anglada i Riera van ser citats per ahir  com a imputats per un presumpte delicte d'incitació a l'odi i la discriminació (art 510 CP) comés amb la propaganda electoral de les municipals de 2011. Però van demanar al jutge de Reus poder fer-ho per videoconferència des dels jutjats de Vic, petició que no va ser admesa.  Anglada va justificar la seva impossiblitat de personar-se als jutjats de Reus per problemes logístics i econòmics per fer el desplaçament, i pel fet que ahir havia d'assistir com a regidor de Vic a la Festa de la Primavera de la Gent Gran. Anglada i Riera van ser destituits i expulsats de PxC el febrer de 2014,  iniciant-se un culebrot de denúncies i querelles creuades amb l'actual Direcció, amb una presumpta conspiració per matar Anglada per la que imputats ara diferents membres de l'Executiva de PxC.
Per les propers setmanes han estat citats la resta dels qui eren membres de l'Executiva de PxC el maig de 2011. I David Parada, que ja ho va fer ahir, va explicar al jutge que l'any 2011 Anglada era el president del partit i com a tal ho controlava i ho decidia tot de manera personalista, fos el programa electoral, fos la propaganda de la campanya. Va matisar, però, que uns advocats dels que no va dir el nom, havien validat el contingut del programa i la propaganda electoral per tal que no hi hagués res que es pogués considerar delictiu.
 


Providència del Jutge
 Marta Riera, sortint dels jutjats de Vic fa un any, darrera de Josep Anglada


dijous, 4 de juny del 2015

CONVOCADA CONCENTRACIÓ A LLEIDA CONTRA L'AGRESSIÓ FETA PER UNS NAZIS



El jutge de guàrdia de Lleida va decretat dimecres de la setmana passada l'ingrés a presó sota fiança de 3.000 euros per dos dels tres joves neonazis de Lleida detinguts com a presumptes autors d'haver apallissat un altre noi, d'ideologia independentista el passat 5 de maig al Parc de l'Aigua de Lleida.  Els acusats són Damian P E i Andrés P E (germans) i Pel tercer detingut s'ha imposat llibertat amb ordre d'allunyament de la víctima. Durant l'atac, els agressors van cridar "catalufo de mierda" a la víctima, al que li van trencar la mandíbula..

També hi ha un menor d'edat implicat, que està imputat, com els altres tres, de temptativa de robatori amb violència i un delicte de lesions amb l'agreujant de motivació ideològica.  S'ha de dir que un dels agressors va ser detingut el 2013 per un delicte d'incitació a l'odi i discriminació. Els detinguts van reconèixer ser al llocs dels fets i veure l'agressió, però neguen haver-hi participat.

 

dijous, 29 de maig del 2014

RACISME I ODI ALS TEUS CARRERS, XERRADA I CAMPANYA A SANT JOAN DESPÍ

Racisme ni a Sant Joan, ni enlloc!

Des de l'AJSJ (Assemblea de Joves de Sant Joan) no podem permetre que l'actual crisi capitalista sigui el caldo de cultiu per a tractar d'inculcar l'odi i la mentida. No són els i les treballadores immigrants qui s'estan beneficiant de la crisi capitalista, com no ho són els i les treballadores en el seu conjunt. Qui es beneficia de la mateixa és una patronal que ens fa fora quan els seus beneficis minven.
Estem fartes i farts d'escoltar les següents mentides:
«Prenen treballs»
«S'emporten els ajuts socials»
«No paguen impostos»
«Reben ajuts per obrir comerços i no els inspeccionen»
«Abusen dels serveis sanitaris i col·lapsen les urgències»
«No coneixen les normes, són incívics»
«Viuen en pisos pastera»
«Baixen el nivell de les escoles»
«Sobreocupen i fan mal ús de l’espai públic»
«No es volen integrar»

dimecres, 4 de desembre del 2013

PROBABLE IMPUTACIÓ D'ANGLADA PER LA PROPAGANDA DE LES MUNICIPALS. El cap de llista de Reus carrega la responsabilitat del díptic i del xec fals a la cúpula de PxC. Anglada eufòric i expansiu a la porta dels jutjats

 
L'advocat Fernando Oriente, Anglada fent el símbol de la vctória i proclames vers els magribins, i el cap de llista de Reus, Albert Tafalla, aquesta tarda en sortir dels jutjats
 
Aquesta tarda ha tingut lloc al jutjat número 3 de Reus la declaració com a imputat, per un presumpte delicte d'incitació a l'odi i la discriminació, tipificat a l'article 510 del Codi Penal, del cap de llista de les municipals de 2011, Albert Tafalla. Donat que la mateixa propaganda electoral i el fals xec de 4.000 euros que pagava la Generalitat als immigrants van ser denunciats a altres jutjats de Catalunya, el Tribunal Superior de Justícia va decidir que el cas es veiés a Reus, primer lloc on es va posar la denúncia, en aquest cas per l'Associació de Ciutadans per la Convivència i el Desenvolupament de Reus, Watani, entitat que presideix l'advocat, amb nacionalitat espanyola, Hilal Tarkou.  

Albert Tafalla aquesta vegada no ha estat assistit per l'advocat José Maria Ruiz Puerta, sinó per Fernando Oriente, que es conegut per haver defensat diversos grups d'extrem adreta o socialpatriotes identitaris, com l'acusació d'Alternativa Española (AES) a metges avortistes, la defensa del llibreter Pedro Varela, o fa un menys d'un mes, la del tercer judici per agressions a l'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet del portaveu de PxC a la ciutat, Juan Gómez Montero. 

Tafalla s'ha presentat acompanyat d'un Josep Anglada força expansiu, del vicepresident de PxC i cap del partit al Vendrell, August Armengol, del regidor de Vic, resident a les comarques tarragonines, Juan Carlos Fuentes, i de la futura cap de llista a Tarragona, Anna Romeu.

 A l'escrit presentat per Watani es denunciava PxC  per un presumpte delicte d'incitació a l'odi i a  la discriminació als immigrants en general i cap els ciutadans musulmans, fet en la propaganda electoral de maig de 2011. Un dels elements més significatius d'aquella campanya va ser la còpia del fals xec a nom de Mohamed Alcabir Samir de 4.000 euros expedit per la Generalitat i el Pacte Nacional de la Immigració, que PxC va distribuir com propaganda electoral, acompanyat d'un escrit on es deia que tots els immigrants havien rebut recentment de la Generalitat una subvenció de 4.000 euros que havia costat 600 euros a cada català autòcton. Així mateix es deia que la majoria d'immigrants tenien gratis el lloguer i rebuts de la llum, gas i aigua, que eren sufragats per les administracions, i que no pagaven impostos en els seus comerços donat que se'ls hi perdonava per la seva condició d'estrangers. PxC demanava que no es donés cap ajut als immigrants, no es permetés l'obertura de mesquites i es vinculava als immigrants de manera generalitzada amb màfies i  delinqüents. 

En nom de Watani (no confondre aquesta associació amb la de Lleida que va impugnar la prohibició del burka!), ha estat present a la declaració l'advocat i president, Hilal Tarkou, les preguntes del qual, Tafalla, s'ha negat a respondre.

Sí que ha contestat Tafalla a les preguntes del jutge, a qui ha dit que ell no va participar en la redacció del fulletó electoral, tret dels sis punts específics referents a la ciutat de l'apartat "El nostre compromís amb Reus". Tafalla ha manifestat que no estava d'acord amb algunes coses que deia la propaganda electoral del seu partit com que les ajudes socials hagin de ser només només pels espanyols de casa i pel seus fills, i no pels ciutadans estrangers ni pels seus fills. També ha dit al jutge que estava disconforme amb altres punts del full electoral, com el número 7.

A la pregunta del jutge pel fals xec d'una quantia de 4.000 euros, que segons la propaganda rebrien tots els estrangers, ha contestat que sabia que PxC publicitària aquesta qüestió, però no va saber que s'havia repartit a Reus, fins que va ser ja a les bústies dels ciutadans. Així ha responsabilitzat del contingut i del seu enviament a la cúpula del partit, a qui, segons ha declarat al jutge, va manifestar el seu malestar per no comunicar-se-li prèviament a ell com a cap de llista. Davant la pregunta del jutge de si havia fet alguna declaració pública manifestant el seu descord amb coses que deia la propaganda electoral de la llista que encapçalava, Tafalla ha dit que no, que només ho va dir a la cúpula del partit. Per últim ha afegit que no tenia intenció d'incitar a l'odi, la discriminació i el racisme.

A preguntes del seu advocat, Fernando Oriente, sobre si creia que les xifres d'ajuts que reben el immigrants a Catalunya corresponien a la quantia del xec electoral, ha dit que sí, que les xifres eren certes. Preguntat si creia que aquesta propaganda amb les xifres del que reben els immigrants encaixen en el context actual de crítica política democràtica, on es diuen coses com que "Espanya ens roba" ha respost que efectivament és una comparació semblant. I per últim, front la pregunta si creia que la propaganda electoral vulnerava el articles 16 (llibertat ideològica i religiosa) i 20 (dret a la igualtat de la Constitució) ha dit que no, que en cap cas vulnerava aquests drets.

En sortit dels jutjats l'advocat de Watani, Hilal Tarkou ha manifestat satisfet el seu convenciment que Josep Anglada serà imputat i cridat a declarar. Per la seva banda, Albert Tafalla, acompanyat d'un Anglada totalment expansiu o teatral, no ha dit res de la seva disconformitat amb el contingut que acabava d'explicar-li al jutge. Josep Anglada ha agafat el protagonisme davant la premsa, i fent gestos de victòria ha manifestat que:  "Tinc clar que això no arribarà enlloc, això és una caça de bruixes contra PxC. Cap associació islamista i menys un advocat moro prohibirà a PxC defensar que primer són els de casa". En relació a Watani, Anglada ha exclamat que "no ens ha de venir a donar lliçons de democràcia a casa nostra" i ha conclòs amb un 'agraïment' a l'acusació "per la gran campanya publicitària que ens estan fent".
  
Mentre declaraven, he preguntat a Anglada que era fora, com he dit força expressiu i comunicador, pels tuits que ha fets aquest últims dies cap a certes persones plens d'insults que piula, esborra i després canviats torna a posar. Ell m'ha dit que algú li tocava el seu compte, que ell no era, i que si estava tan expansiu era a causa que fa tres setmanes que ha deixat de fumar


 Josep Anglada, expansiu, en sortir Tafalla de declarar

  L'advocat Hilal Tarkou, en nom de l'acusació, satisfet en sortir de la declaració
August Armengol, Josep Anglada, l'imputat Albert Tafalla, i l'advocat Fernando Oriente


 Escrit de la denúncia que ha motivat la imputació de Tafalla.
 
 A sobre els fals xec.
  Tuit d'una de les periodistes reusenques, sorpresa per les paraules i maneres de Josep Anglada
A sota, la cap futura cap de llista de Tarragona pel 2015, Anna Romeu, que aquest migdia ha prensentat.