NO VA REACCIONAR A TEMPS EL CNI? ES VA BENEFICIAR ES SATTY DEL FET QUE EL CNI DESTINÉS AGENTS DE SEGUIMENT DEL GIHADISME A BUSCAR URNES PER L'1-O? SE LI VA NAR DE LES MANS AL CNI I ES VA VOLER TAPAR QUE EL SERVEI SECRET ESPANYOL AJUDAVA I FINANÇAVA L'IMAM DE RIPOLL? O ÉS QUE ALGÚ PENSAVA QUE UN ATEMPTAT AMB DOTZENES DE TURISTES MORTS DESACTIVARIA L'1-O? (Actualitzat dimarts 16 al vespre) Algunes reflexions i dubtes després que Público difongui que l'imam de Ripoll va ser fins els atemptats confident del CNI i que el CNI estava al corrent dels moviments de la cèl·lula de Ripoll

 

No sóc amic de les teories conspiratives relatives a poders ocults que mouen els atemptats terroristes. Però la difusió per part del diari Público, aquesta nit passada, de documents que provarien que l'imam de Ripoll, Abdelbaki es Satty, era confident del Centre Nacional d' Intel·ligència (CNI) fins el dia de la seva mort -eliminant el CNI la seva fitxa com informador l'endemà de l'atemptat de la Rambla-, amb qui tenia una bústia de correu per comunicar-se amb esborranys no detectables -bústia morta-, i que el CNI tenia informes dels viatges que feien els membres del grup, fa pensar que va haver-hi negligència o potser mala fe. Negligència seria deixar-se enganyar per l'imam, i l'habitual dificultat dels serveis d'intel·ligència i investigació, també els policials, per compartir i contrastar alertes i informacions que, avaluades en conjunt evitarien atemptats. Mala fe seria haver pensat que un hipotètic atemptat que causés la mort a dotzenes de turistes podria haver aturat i desactivat el referèndum de l'1-O.

Tant el Cos Nacional de Policia com els Serveis d'Informació de la Guàrdia Civil, com el Centre Nacional d'Intel·ligència tenen els seus serveis d'informació competint entre ells amb els seus propis confidents, enllaços, col·laboradors i agents o confidents infiltrats. Sovint alguns agents del CNI operen amb credencials del Cos Nacional de Policia o de la Guàrdia Civil. I casualment alguns dels agents del CNI que feien des de feia anys seguiment de les mesquites, grups islàmics i col·lectius magribins, senegambians o pakistanesos a Catalunya, reunint-se periódicament amb amb els seus líders i portaveus i amb els responsables municipals de mediació i ciutadania, i també de seguretat d'alguns municipis catalans van desaparèixer l'estiu de 2017 poc abans de l'1-O i dels atemptats d'agost. Va beneficiar-se l'imam d'aquest fet per enganyar al CNI? Hi ha qui creu que els agents de seguiment del gihadisme van desaparéixer en ser destinats a investigar polítics catalans, cercar urnes i paperetes, i infiltrar-se a l'ANC. El fet és que els responsables de molts municipis catalans sensibles al gihadisme es van quedar l'agost o setembre de 2017 sense l'interlocutor del CNI al que ja no han vist més. 

Precisament per evitar la descoordinació i dificultat de prendre decisions es va crear el 2014 el Centro de Inteligencia contra el Terrorismo y el Crimen Organizado (CITCO) on hi ha el CNI, el Cos Nacional de Policia, la Guàrdia Civil, Vigilància Aduanera, Serveis Penitenciaris, l'Ertzaina i  els Mossos d'Esquadra. Però els Mossos d'Esquadra no hi van ser admesos fins fa onze mesos. Els dies dels atemptats no n'eren membres.

Donat que no crec que Público s'hagi inventat aquesta informació,  que  Carlos Enrique Bayo ha dit que ampliarà els propers dies, sí que crec que pot ser certa la interpretació segons la qual o bé el CNI va actual negligentment i va ser enganyat per Abdelbaki es Satty, o bé algú del CNI va actuar amb mala fe. Podria ser que els agents del CNI no van traspassar la informació a temps al seu cap, el general Félix Sanz Roldán, que va deixar el càrrec fa dues setmanes. 
Però també hi hauria la resposta que fa més por: O bé un sector del CNI i les clavegueres de l'Estat van bloquejar el traspàs de la informació de manera aïllada, o algú de la cúpula del CNI conscient del que feia, i sabent-ho o no sabent-ho els responsables polítics del CNI,  es va deixar que els terroristes continuessin el seu pla -que s'havia de fer amb furgonetes bomba a zones turístiques com la Sagrada Família- amb la creença que podria desactivar o aturar el referèndum de l'1 d'octubre de 2017. Un atemptat que s'havia de fer amb diverses furgonetes bomba que explotarien a la Sagrada Família i algun altre lloc ple de turistes que haurien produït molts més morts del que van haver-hi a La Rambla. Lamentablement el fet que Younes Abouyaaqoub fos abatut pels Mossos quan estava encerclat a Subirats i el fet que l'imam morís a l'explosió del dia anterior, no ajudarà a aclarir plenament els fets.

Caldrà veure quines noves proves o informacions aporta Público els propers dies.   
 -------
Actualitzat dimarts 16 al vespre:  
En la segona entrega de Público, publicada a la web fa uns minuts, s'explica que el CNI escoltava i enregistrava les converses dels mòbils dels joves membres de la cèl·lula els dies previs als atemptats. Així doncs o bé hi va haver una actitud reiteradament negligent del CNI i no es va analitzar i contextualitzar la informació, sigui perquè els agents que ho havien de fer estaven treballant en l'1-O, sigui per negligència, o potser sí que en el CNI algú no va voler aturar els atemptats.

 Abdelbaki es Satty.

ULTRES DE LEGIÓN URBANA, GRDs I UNIÓN MONÁRQUICA MUNTEN UN SERVEI D'ORDRE A CANALETES DURANT L'ACTE INSTITUCIONAL, FAN CRITS VIVA EL REI A PÇ CATALUNYA I ESCRIDASSEN A GEMMA NIERGA QUAN PARLAVA EN CATALÀ

Una quarantena de militants ultres, liderats per Jesús Cañadas de Legión Urbana i de "Por España me atrevo"  (proper a Democracia Nacional), així com per alguns militants dels  Grupos de Defensa y Resistencia (GDR) s'han concentrat avui a les 9.30h a Canaletes amb armilles reflectants, barrets amb la cinta de la bandera espanyola, transmissors i una credencial de "Servicio de Orden 17-A Unión Monárquica", i han provocat diversos incidents en arrencar cartells a persones independentistes que pujaven per la Rambla. 
Tot i que els Mossos d'Esquadra han estat advertits d'aquest suposat servei d'ordre que controlava el tram final de la Rambla de Canaletes, han estat allà gairebé una hora fins que uns han marxat cap a l'edifici de la part alta de Plaça Catalunya, on hi havia una pancarta contra el rei d'Espanya, per demanar que es retirés. Altres, amb barrets blancs i banderes espanyoles, han accedit al centre la plaça amb la resta del públic, fent reiterats crits en favor del rei, la Guàrdia Civil i escridassant Gemma Nierga quan ha fet el seu parlament en català.
Si mirem la web d'aquesta nova entitat, Unión Monarquica, que ha convocat la concentració de suport a Felip VI, hi podem veure fotos d'actes recents en què hi participen membres dels GDR, Legión Urbana i també exmembres rellevants del Movimiento Social Republicano (MSR). 

Llegir a Nació Digital

Fent un servei d'ordre...

Servicio de orden 17A Unión Monárquica

 Alguns han anat a increpar la Guàrdia Urbana i Mossos perquè no han tret la pancarta contra el rei de l'edifici (calia ordre judicial)

  José Manuel Opazo, amb el barret i la cinta, també era amb aquest grup si bé no portava la credencial de Servicio de Orden

Els membres d'aquest grup d'han col·locat a prop de les autoritats i han fet reiterats crits en favor del rei i han escridassat Gemma Nierga quan ha parlat en català

El centre de la plaça no era ple. com a molt 4.000 persones

El president Quim Torra ha anat acompanyat de Laura Masvidal, l'esposa del conseller que va gestionar els atemptats, Joaquim Forn

Crits al rei quan abandona l'acte i va cap a la cantó amb Portal de l'Àngel on hi ha els cotxes. Una dona amb una estalada i un noi amb la bandera de la República criden contra el Borbó mentre una dona del grup de Canaletes (el barret la identifica) intenta tapar-los de la vista de monarca

Fotos: Xavier Rius Sant

EL VIATGE DE YOUNES-JONÀS. Fins que en les societats islàmiques no s'imposin les veus que facin contextualitzar l'Alcorà, sempre hi haurà il·luminats que convencin xavals per matar i morir. L'autor de l'atemptat de la Rambla es deia Yunes. La Bíblia, la Torà i l'Alcorà recullen la història de Younes o Jonàs que després de viatjar tres dies a la panxa de la balena arriba a Nínive (Mossul) on anunciarà la destrucció de la ciutat pels seus pecats, un càstig que Déu finalment perdona. Publico a Nació Digital

 Xavier Rius, Nació Digital, dimecres 23 d'agost de 2017.
La història de Jonàs de la Bíblia es recull a l'Alcorà sota el nom del profeta Younes, que és la traducció en àrab del Jonàs de la tradició cristiana i bíblica i del Yona hebreu. A la Torà, la Bíblia i l’Alcorà se'ns explica que rebrà el mandat de Déu d'anar a Nínive, l'actual Mossul de l'Iraq, per advertir als seus ciutadans que seran castigats pels seus pecats. Però Jonàs fuig en un vaixell, és llançat al mar i és engolit per una balena dins de la qual es penedirà dels seus actes. I després de viatjar tres dies dins la panxa de l'animal, retorna a Nínive on anunciarà la destrucció de la ciutat en quaranta dies, un càstig que Déu finalment perdona .
No sabrem mai què passava pel cap de Younes Abouyaaqoub, autor de l'atemptat de la Rambla, que, convençut, va decidir castigar els transeünts, en fallar per l'explosió d'Alcanar el pla de fer explotar unes furgonetes carregades d'explosius, que haguessin provocat una devastació molt més gran.

 Aquest pla mortífer guiat, sembla, per l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, es va dissenyar fa més de mig anys seguint les ordres de l'Estat Islàmic des de Mossul i Raqa d’atemptar a Europa. A Mossul, Abu Baker al-Bagdadi va proclamar fa tres anys el nou califat que faria renéixer l'Islam, portant a la pràctica sense matisos la visió wahhabita de la religió, que durant tants anys s'ha exportat des d'Aràbia Saudita. Una visió de l'Islam que, interpretant literalment determinats fragments de l'Alcorà, nega els drets humans i proposa tornar a la societat del segle VIII, i que a mida que s’ha anat estenent, ha ocupat a molts llocs l’espai perdut del panarabisme laic i de societats àrabs, on fa unes dècades amplis sectors de la població, sobretot la urbana, havien ubicat la religió en l’àmbit personal.
I és que, a diferència del Cristianisme i el Judaisme, que han sabut ubicar a l’àmbit metafòric els passatges de la Bíblia i la Torà en què Déu anuncia mort i turment per infidels i pecadors, l'Islam majoritari, llevat d'excepcions, no ho ha fet. I l'Estat Islàmic, sorgit en part gràcies a diners i idees exportades des d'organitzacions i organismes de les monarquies del Golf, considera apòstates a bona part dels musulmans d’arreu que necessiten ser tornats al camí recte, i considera infidels que cal destruir les societats en què impera el laïcisme i la llibertat religiosa.
Podem preguntar-nos què es va fer malament a Ripoll perquè aquests joves es radicalitzessin, i com Younes no va tenir remordiments per anar atropellant a més de cent persones per La Rambla com si jugués amb una consola. Mai sabrem si en els gairebé quatre dies que va estar fugit va sentir els remordiments que sí que va tenir el profeta en el ventre de la balena, o si senzillament va seguir creient que Barcelona con la Nínive de Jonàs mereixia ser destruïda i els seus habitants exterminats. Però fins que en les societats islàmiques no s'imposin les veus que facin contextualitzar l'Alcorà, desterrant la guerra religiosa i ubicant la religió en l'àmbit personal, posant per sobre de tot la llibertat de consciència, de creure o de no de no creure, com sí van fer les societats en les que ciutadans segueixen majoritàriament o tenen com a referent espiritual els altres dos llibres sagrats en els quals es narra la història de Jonàs, sempre hi haurà il·luminats, com l'imam de Ripoll, que convencin xavals que jugaven a futbol a matar i morir.
Llegir a Nació Digital 

PER QUÈ EL MINISTERI DE L'INTERIOR NO DECRETA NIVEL 5 D'ALERTA? Publico a Nació Digital. Seria la primera vegada que es fa a l'estat i implicaria el probable desplegament d'unitats de l'exèrcit als carrers de Catalunya, no hi precedents, ni s'ha avaluat els protocols d'actuació i, en l'escenari actual previ l'1-O, podria generar reaccions contràries, més quan haurien de treballar colze a colze amb els Mossos, un cos del que Rajoy no descarta agafar-ne el control.

              

Llegir a Nació Digital, 19 d'agost de 2017
Xavier Rius Sant

El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, ha anunciat en acabar la reunió de Taula de Valoració de l'Amenaça Terrorista que es manté el nivell 4 d'alerta antiterrorista en no ser necessari passar a nivell 5, que és el que correspondria en cas d'un probable atemptat imminent. A la reunió hi ha assistit el cap de la Comissaria General d'Informació dels Mossos, Manel Castellví, que s'ha hagut de menjar el gripau de sentir en boca del ministre que la cèl·lula autora dels atemptats de Barcelona i Cambrils ja estava desarticulada. Afirmació més que temerària, donat que encara no s'ha detingut a l'autor material de l'atropellament de La Rambla i falta per detenir diversos possibles col·laborador de la mateixa com, potser, l'imam de Ripoll. El conseller d'Interior, Joaquim Forn, ha desmentit que es pugui donar per desarticulada la cèl·lula, més quan són els Mossos qui ho ha de dir, en portar el gruix de la investigació.

Zoido necessita donar per desarticulada la cèl·lula per poder justificar així que no s'aixequi l'alerta al nivell 5 o màxim com s'ha fet aquests últims dos anys països europeus com França, que han patit atemptats similars i han desplegat unitats especials de l'exèrcit, no només per protegir infraestructures i edificis sensibles, sinó a patrullar als carrers, estacions i aeroports. Altres països europeus, sense arribar al nivell màxim, han desplegat en determinats moments unitats militars als carrers.

A l'Estat espanyol estem en nivell 4 des del 26 de juny de 2015, després d'una sèries d'atemptats a França i a zones turístiques de Tunísia. Com hem vist en la gestió dels atacs de Barcelona i Cambrils són el Mossos d'Esquadra el qui, amb les policies locals, tenen el control real i efectiu dels carrers. La Guàrdia Civil, el Cos Nacional de Policia i el CNI fan, en coordinació o sense amb els Mossos, operacions d'investigació i detenció de grups gihadistes i certament tenen una xarxa confidents i informadors. Però són els Mossos qui investiguen l'explosio d'Alcanar, els qui van fer l'operació Gàbia  i els qui van abatre als gihadistes de Cambrils.

I la cèl·lula no estarà  desarticulada fins que s'hagi capturat o abatut a l'autor de l'atropellament de La Rambla i als possibles còmplices o col·laboradors que pugui haver-hi. Tothom sap, com hem vist quan s'intentava detenir a autors d'alguns dels atemptats gihadistes recents a Europa, o com va passar l'11-M a Madrid, que no acostumen a deixar-se capturar vius i prefereixen morir matant. Així doncs l'alerta ara per ara és màxima i estaria justificat aixecar-la al màxim  nivell. 

Decretar el nivell 5 significaria desplegar uns 5.000 soldats dels 27.000 de l'anomenat Nucli de Força Conjunta que certament poden tenir experiència patrullant per Mali, el Líban o l'Iraq, però no pel Ripollès, les zones turístiques de la costa, els complexos petroquímics o nuclears de Tarragona i les estacions de metro i tren de Barcelona. Una altra cosa seria debatre, com s'ha fet a Bèlgica, França i Alemnya, si veure tanquetes pels carrers, soldats fortament armats i barreres físiques de formigó fent ziga-zaga al mig de les ciutats, al voltant de determinades institucions, mercats o centrals elèctriques, és o no eficaç i si dóna sensació de seguretat o aconsegueix l'efecte contrari.    

Però el fet, sense valorar l'eficàcia o ineficàcia i les consequències diguem psicològiques d'aquestes mesures, és que el Ministeri de l'Interior encara que estigui justificat des d'un punt de vista operatiu, no pot arriscar-se a estrenar-se a decretar per primera vegada el nivell 5 ara a Catalunya per diversos motius. Un és que les unitats militars que patrullessin per certs municipis o comarques podrien no ser ben rebudes per sectors de la ciutadania davant la proximitat del referèndum de l'1 d'octubre i la possible intervenció de l'estat per impedir-lo, fins i tot agafant el comandament dels Mossos o tancant físcament els col·legis electorals. El segon motiu és la manca de precedents de com fer-ho. No s'han posat en marxa els protocols d'intervenció i l'escenari català no és el més propici, al marge que, per una simple qüestió operativa, sobretot si es despleguen a ciutats, estacions i zones turístiques, s'haurien de coordinar molt o acabarien de facto sota les ordres del Departament d'Interior.   Un departament del que Mariano Rajoy, segons què passi d'aquí unes setmanes, i ara no parlo de la cèl·lula gihadista, en voldrà prendre el control.
 
 Unitats de l'exèrcit als carrers de Brussel·les

  Llegir a Nació Digital

UN ATAC QUE MOSTRA QUE SOM VULNERABLES. Publico al Punt Avui sobre l'atemptat terrorista de Barcelona

Xavier Rius, El Punt Avui, 18 d'agost de 2017 

Dos dies després dels atemptats gihadistes de París de novembre de 2015 es van desplegar agents i furgonetes de la brigada mòbil dels Mossos d'Esquadra davant d’edificis oficials i turístics de Barcelona amb armilles antibales i armes llargues, operació que es va anar modificant després de nous atemptats, com el del 14 de juliol de 2016 a Niça.

Barcelona, ciutat turística, era un possible objectiu del gihadisme de les cèl·lules i dels llops solitaris de l’Estat Islàmic, i es van accelerar canvis, com que els turistes de la Sagrada Família no fessin la llarga cua per entrar fora al carrer, sinó que la fessin dins. I a molts llocs de Barcelona, habitualment sense cap mena de publicitat, es van anar posant obstacles metàl·lics per evitar l’accés de camions a zones concorregudes de vianants. Però, com vam veure ahir, res no ha pogut impedir que una furgoneta assassina pugés al passeig central de la Rambla amb la mateixa facilitat que ho fan el vehicles de neteja i envestís prop d’un centenar de persones

Tot i que ahir, després de l’atemptat de la Rambla de Barcelona, alguns mitjans informessin que la CIA havia avisat els Mossos d’Esquadra de la possibilitat d’un atac gihadista en aquest passeig barceloní, la policia catalana no considerava gaire probable un atemptat com aquest perpetrat per una cèl·lula organitzada com la que sembla que n’ha estat l’autora. Poc es pot fer per detectar un futur atemptat quan ho fa un llop solitari sense còmplices, però sí quan qui ho vol fer és un grup organitzat que ho prepara amb anticipació.

A Catalunya s’han fet aquests darrers anys un terç de les detencions de tot l’Estat per terrorisme islamista, sempre sota la tutela de l’Audiencia Nacional. Unes, fetes pels Mossos, unes altres, per la Guàrdia Civil o la Policía Nacional, i algunes en operacions conjuntes de Mossos i el CNP o la Guàrdia Civil. Una d’aquestes va ser l’operació Apolo el passat mes d’abril, dirigida pels Mossos, amb participació del CNI, la policia espanyola i les policies belga i marroquina, en la qual es van detenir quatre persones relacionades amb Yassine Atar, germà del cervell dels atemptats de Brussel·les i de París, Oussama Atar. Aquesta operació confirmava que Catalunya era punt de suport de cèl·lules terroristes que actuaven a d’altres llocs d’Europa. Tot i això, la col·laboració entre la Policía Nacional i Guàrdia Civil amb els Mossos no sempre era bona, com es va veure en l’anomenada Operació Caronte, fa dos anys, quan agents del CNP van advertir persones properes a un grup islamista que els Mossos els estaven investigant.

Però més enllà de les tensions polítiques entre la Generalitat i el govern de Madrid pel procés independentista i les polèmiques de què faran o no el Mossos l’1-O, el fet és que la coordinació que hi ha hagut aquest darrers mesos en matèria de terrorisme islamista entre el Mossos, d’una banda, i la Policía Nacional, la Guàrdia Civil i el CNI, de l’altra, és millor del que sembla. L’acord signat el 10 de juliol pel ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, i el conseller d’Interior, Jordi Jané, per integrar els Mossos en el organismes de coordinació policial com el Centre d’Intel·ligència Contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (Citco), confirmava aquesta col·laboració, exigida també pels organismes policials i d’espionatge estrangers, que no entenen com disputes polítiques frenaven l’eficàcia de la lluita antiterrorista. No es cap secret que els principals serveis d’espionatge, de la CIA al Mossad, tenen grups importants a Barcelona per detectar i seguir grups gihadistes. I més enllà que sigui cert o no que la CIA avisés d’un possible atemptat a Barcelona, no es creia imminent la seva realització a mans d’una cèl·lula organitzada i amb components arrelats amb vincles a Catalunya o a Espanya, com sembla que ha estat.

El CNI fa des de fa anys un seguiment i control de totes les mesquites que hi ha a Catalunya amb un enllaç, que habitualment es presenta com a agent de la Policía Nacional, que pregunta pels joves de la localitat susceptibles d’abraçar el terrorisme o discursos contraris a la convivència. També fa un seguiment dels que podrien haver anat a Síria o l’Iraq, si bé els llocs d’on han sortit més joves a fer la gihad a Orient són, i de molt, Ceuta i Melilla. I té agents i confidents infiltrats a les xarxes socials i les presons. Els Mossos també fan un seguiment de les mesquites i acostuma a haver-hi algun agent que té el contacte amb els seus responsables i se’ls demana que informin si hi ha joves en procés de radicalització, no perquè es radicalitzin a la mesquita –el lloc de trobada ara és la xarxa–, sinó perquè els líders de les comunitats islàmiques coneixen bona part de la comunitat. El que potser sí que costa als Mossos és fer un seguiment eficaç dels joves magribins amb historial de petits delictes. I alguns dels autors d’atemptats gihadistes recents a Europa eren joves que passaven de cop del haixix i l’alcohol a la gihad.

Difícilment es pot preveure l’acció terrorista d’un llop solitari, amb antecedents o no per delinqüència, que es converteixi en soldat del Califat. Però si es confirma que l’atemptat ha estat un acte planificat per una cèl·lula organitzada de joves que residien aquí, vinculats a l’Estat Islàmic, que n’ha reivindicat l’autoria, el que ha passat és un derrota col·lectiva dels cossos de seguretat i intel·ligència catalans i espanyols, i ens demostra que som vulnerables.

  Llegir al Punt Avui

 REIVINDICACIÓ DE L'ESTAT ISLÀMIC:
"Agència Amaq: Els autors de l'atac de Barcelona són soldats de l'Estat Islàmic que ha dirigit l'operació de resposta contra contra països de la coalició"

30 ANYS D'HIPERCOR. MIRALL TRENCAT O NO, DE MOLTS COMPANYS ANTI-OTAN I ECOLOGISTES QUE DONAVEN SUPORT A H.B, COMPRENIEN L'EXECUCIÓ DE YOYES I UNS DIES ABANS NEGAVEN L'AUTORIA D'ETA A L'ATEMPTAT A LA PETROQUÍMICA DE TARRAGONA. Vaig publicar un dur article a El País qüestionant el pacifisme i l'ecologisme de molts "companys" meus que donaven suport a una Herri Batasuna que no va condemnar la massacre ni va trencar amb ETA

Avui es compleixen 30 anys de l'atemptat d'ETA a Hipercor a Barcelona. Aquell atemptat es va produir 9 dies després de les eleccions europees en les que Herri Batasuna va obtenir a Catalunya  39.693 vots.

La campanya electoral de HB a Catalunya la van fer alguns grups independentistes i, sobretot, partits com el Moviment Comunista i la Lliga Comunista Revolucionaria. Aquest grups s'havien implicat a fons els quatre anys abans en els moviments paficistes, ecologistes, anti-OTAN i d'objectors de consciència, i durant la campanya van esquivar retrets de com podien demanar el vot per un partit polític que tenia a membres d'ETA a les llistes, no condemnava els atemptats terroristes i justificava l'assassinat de la seva exdirigent Yoyes per haver deixat l'armes. Es van dir coses tan gruixudes com que l`assassinat de Yoyes estava justificat "com l'execució d'un general que deserta i abandona".

Jo que en aquell època militava activament al Casal de la Pau de Barcelona i el Moviment d'Objectors de Consciència vaig veure com durant la campanya electoral de les europees el Casal es buidava de militants en estar molts ecologistes, antiOTAN, pacifistes i antimilitaristes fent campanya per Herri Batasuna.

Dos dies després de les eleccions, ETA va fer l'atemptat a la petroquímica de Tarragona-Reus, Enpetrol i des d'aquest sectors ecologistes-pacifistes i el MCC i la LCR que havien fet campanya per HB és va negar la veracitat que fos ETA l'autora de l'atemptat. Vaig sentir gent que em deia que l'atemptat era un muntatge de l'estat per criminalitzar als 40.000 catalans que havien votat HB.

Però una setmana més tard ETA va posar el cotxe bomba a Hipercor causant 21 morts. I molts d'aquests companys pacifistes i ecologistes, tot i lamentar o condemnar l'atemptat donat que havia mort civils innocents, no van trencar amb Herri Batasuna ni va qualificar el fet del que era, un crim.

Llavors jo vaig publicar aquest article a El País que va ser força polèmic:

 
  XAVIER RIUS I SANT
La gravedad de los recientes atentados de ETA en Cataluña tampoco ha logrado sacar de su persistente actitud de silencio al movimiento pacifista. Según el autor, la pasividad ante las muertes, los secuestros y las extorsiones de los terroristas pone en cuestión los objetivos de las organizaciones que se reclaman del pacifismo. 
 El País, 16 de julio de 1987, Xavier Rius

 Muchas cosas han ocurrido recientemente en Cataluña a las que el movimiento pacifista no ha dado respuesta. Así, ese movimiento, que tras las matanazas israelíes en los campos palestinos, el ataque norteamericano a Libia o la visita de Reagan a Madrid, se movilizaba, no ha salido a la calle o ha realizado lamentaciones ambiguas ante el atentado de ETA en Tarragona o la mantanza alevosa de Hipercor.Ello es debido en parte a que el Movimiento Comunista (MC) y la Liga Comunista Revolucionaria (LCR), fuerzas políticas con más implantación en la Coordinadora Estatal de Organizaciones Pacifistas (CEOP), pidieron el voto e hicieron campaña en favor de Herri Batasuna (HB). Tras la derrota del referéndum, la Plataforma Cívica por la Salida de la OTAN, controlada por el Partido Comunista de España (PCE), se disolvió, mientras que los sectores de la CEOP no adscritos a partidos, como los grupos ecologistas, no violentos, objetores, colectivos de la revista En Pie de Paz, etcétera, se fueron automarginando de la Coordinadora Pacifista por imposibilidad de llevar a la práctica una estrategia distinta a la que decidían el MC y la LCR.

Para conseguir los votos que necesitaba HB fuera de Euskadi para acceder a un escaño, se crearon los comités de apoyo a HB, formados por el MC y la LCR, juntamente con unos grupos independentistas catalanes y gallegos. Es cierto que HB y ETA no son una misma cosa, pero el incluir dicha coalición a presos etarras como candidatos a lehendakari o a la presidencia de Navarra demuestra que existe dicha relación.
Ahora bien, si fueron estos partidos extraparlamentarios quienes pegaron los carteles e hicieron de interventores en las mesas electorales, los argumentos para votar HB los dieron Barrionuevo y Roldán con las actuaciones de la Guardia Civil en Reinosa; policías y magistrados barceloneses, al detener los unos y condenar los otros a un grupo de jóvenes del distrito de Nou Barris, de Barcelona; Solchaga, con su política social, y los jueces andaluces, con su persistencia de encarcelar a jornaleros.
Antes de las elecciones, ETA mataba a policías, y ni HB, ni el MC, ni la LCR, ni el Moviment de Defensa de la Terra (MDT) lo condenaba. Antes de las elecciones, ETA mató a Yoyes, y los partidos con más fuerza en la CEOP callaron. ¿Con qué autoridad moral se puede criticar al ministro Serra por reimplantar la pena de muerte en el Código de Justicia Militar, si se pide el voto para HB y no se condenan las ejecuciones de ETA?
¿Cómo se puede luchar contra la ley antiterrorista y no criticar secuestros en los que tampoco se goza del derecho de un abogado, con la salvedad de que en alguna ocasión han acabado con un tiro en la nuca? ¿Cómo pueden encabezar abogados madrileños asociaciones contra la tortura si piden el voto para HB? ¿En base a qué se puede criticar el aumento de los presupuestos militares y la venta de armas al Tercer Mundo, si se apoya a una fuerza política que incluye en sus listas a miembros de una organización militarista que se rearma y mata cada vez más?
¿Qué credibilidad pacifista tiene aquel que apareció durante la campaña anti-OTAN en los televisores y periódicos como máximo representante de la coordinadora pacifista pidiendo el no a la OTAN en nombre de la paz, si luego aparecen colaboraciones suyas pidiendo el voto para una coalición que incluye entre sus candidatos a presuntos autores de los atentados? ¿Con qué autoridad moral se puede criticar la proliferación de centrales nucleares, mientras se pide el voto para la coalición que defiende, comprende o justifica a quienes estuvieron a punto de causar una catástrofe en Tarragona? ¿Es volando un complejo petroquímico como se lucha por "un mundo en paz y ecológico"?
Lamentaciones hipócritas
Tras los atentados de Tarragona y Barcelona, ETA lementó haber cometido un error en Hipercor, HB criticó el atentado sin condenarlo y el MC de Cataluña, juntamente con la LCR, el MDT y los otros grupos que formaban el comité de apoyo a HB en Cataluña, los condenaron, pero se reafirmaban en su apoyo político a HB. Ahora bien, mientras la coalición abertzale no deje de incluir a etarras en sus candidaturas, sus palabras de condolencia sólo serán lamentaciones hipócritas. Estas lamentaciones, críticas y condenas, sólo se han producido al haber causado el atentado víctimas inocentes, lo que significa que no condenan los atentados contra víctimas culpables, lo cual es la aceptación mayor de la pena de muerte, tanto por parte de HB como por dichos dirigentes pacifistas.
España, con todas sus imperfecciones, a pesar de las reaccionarias declaraciones del ministro del Interior, es un régimen democrático. En una democracia, los derechos humanos no son algo adjetivo, sino sustantivo. No tienen color ni ideología, son para todos. No se puede seguir permitiendo que los partidos con más implantación en el movimiento pacifista defiendan los derechos humanos de unos y no de otros. Las acciones violentas de los milis no son justificables por la existencia real de casos de tortura en España.
El derecho legítimo a la autodeterminación de los pueblos puede defenderse con medios pacíficos. No se puede justificar eternamente a ETA en base a que su violencia es la respuesta a otra anterior.
Llamo al movimiento pacifista a que, conjuntamente con las asociaciones pro derechos humanos y contra la tortura, sin abandonar las campañas contra las bases norteamericanas, la objeción fiscal o la lucha contra la ley antiterrorista, inicien una campaña contra la pena de muerte, en un momento en que muchos sectores del pueblo español reclaman su reinstauración. Pero una campaña que se oponga a toda aplicación de la pena de muerte: ni a los etarras ni a los empresarios que defraudan a ETA, los policías o los porteros de noche de empresas con capital francés.

Xavier Rius i Sant es objetor de conciencia y fundador del Movimiento de Objetores de Conciencia en Cataluña.

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 16 de julio de 1987

--------------------------------------------------------------
ETA, País Vasco, Euskadi, Bilbao, televisión, terrorismo, opinión, ETA, independencia, terrorismo  

EL CALIFAT RECULA, EL MISSATGE NO. Analitzo al Punt Avui el retrocés del Daesh a Síria i L'Iraq, l'atemptat gihadista de Niça i l'extensió del missatge del Daesh

 Xavier Rius, El Punt Avui, dissabte 16 de juliol de 2016

Tot i que sembla que l'atemptat de Niça no va ser ordenat per la direcció d'Estat Islàmic (EI), ja que l'autor va ser un musulmà amb problemes sense vincles amb el gihadisme però que com d'altres hauria fet seva la crida d'atacar Occident, aquesta acció sembla que tindrà un efecte immediat pel que fa a la necessària coordinació entre els Estats Units i Rússia en el combat a l'organització gihadista i, de passada, en la rehabilitació internacional del president de Síria, Baixar al-Assad. Però no sembla que una derrota d'Estat Islàmic allà tingui com a conseqüència la fi dels atemptats aquí.

L'atac s'ha produït mentre el secretari d'Estat nord-americà, John Kerry, era a Moscou, amb una proposta perquè Rússia i els Estats Units coordinessin els seus bombardejos contra Estat Islàmic a Síria, tot i que això signifiqués una acceptació per part dels Estats Units de l'evidència que Baixar al-Assad pugui continuar en el poder a Damasc.

Dos anys després que Abu Bakr al-Baghdadi proclamés a Mossul la creació del califat que posava fi a les fronteres traçades per britànics i francesos, i que es decidia a atacar infidels i apòstates arreu del món, gràcies als bombardejos liderats per Rússia i els Estats Units el califat ja ha perdut prop d'un 45% del terreny que tenia a l'Iraq i del 20% a Síria. Si la reconquesta a càrrec de les tropes russes i sirianes a finals de març de la simbòlica ciutat de Palmira va ratificar el canvi de rumb en la guerra a Síria, la recuperació fa un mes per l'exèrcit iraquià i les milícies xiïtes i sunnites de la ciutat de Fal·luja va representar una gran derrota per al califat a l'Iraq.

Però, si el Daesh o Estat Islàmic continua controlant bona part del territori conquerit no és tant pels seus èxits, sinó per les divisions dels seus adversaris. A l'Iraq els bombardejos de l'aviació nord-americana, de França, el Regne Unit, Holanda, Bèlgica, Dinamarca, Austràlia, Jordània i el Marroc, juntament amb l'avanç terrestre de l'exèrcit iraquià, les tropes kurdes, algunes tribus sunnites i les milícies xiïtes amb l'ajut de forces iranianes, han aconseguit avenços importants. Però el govern del primer ministre iraquià, Haider al-Abadi, és inoperant i continua esquitxat per una corrupció de proporcions descomunals. I, sense un govern que funcioni i pugui garantir la seguretat de les poblacions sunnites, serà impossible derrotar Estat Islàmic.

Si a l'Iraq les dificultats per derrotar l'organització gihadista es troben en les forces locals, a Síria la discrepància es dóna per les diferències entre els Estats Units i Rússia; entre Turquia i les monarquies sunnites, d'una banda, i l'Iran de l'altra. Mentre els avions dels EUA bombardejaven les posicions d'Estat Islàmic i del Front al-Nusra amb l'ajut de l'aviació dels Emirats Àrabs, Qatar i l'Aràbia Saudita, coordinant-se amb les milícies de les Forces Democràtiques Sirianes àrabs, kurdes o turcòfones sunnites, enfrontades igual a EI i al règim d'Al-Assad, l'aviació russa actuava amb contundència contra aquestes forces sunnites aliades dels EUA. La certesa que al voltant d'Alep o Damasc algunes d'aquestes milícies tinguessin pactes d'ajuda o no-agressió amb el Front al-Nusra d'Al-Qaida, era l'excusa per a l'aviació russa per atacar grups aliats o armats pels EUA.

Tot i que a mesura que avançava la guerra en què el règim d'Al-Assad cometia més crims contra la població, la seva renúncia era una exigència de la comunitat internacional només qüestionada per Rússia i l'Iran, amb el tomb que han fet les coses, tant Turquia, que ha patit reiterats atacs gihadistes, com els Estats Units s'han resignat a acceptar la continuïtat d'Al-Assad. Fa uns quants dies, després d'atacs que han arruïnat la temporada turística de Turquia, el primer ministre turc, Binali Yildirim, va proposar normalitzar les relacions amb Damasc. I, pel que fa als Estats Units, John Kerry era dijous a Moscou per negociar amb Putin i el ministre d'Afers Estrangers, Serguei Lavrov, una proposta d'unificar els bombardejos russos i americans contra Estat Islàmic i el Front al-Nusra a Síria. Aquesta proposta anava lligada a la fi dels bombardejos russos als altres grups opositors i a una acceptació per part dels EUA que, de moment, en les negociacions sobre Síria es deixi de demanar la retirada d'Al-Assad.

Evidentment mantenir una Síria dividida, en què Al-Assad ostenti la representació internacional, controlant les ciutats i la costa, amb una zona kurda i alguns enclavaments en mans dels opositors no gihadistes, amb Estat Islàmic derrotat, seria la menys dolenta de les opcions possibles. I sense derrotar EI a Síria no podrà ser derrotat plenament de l'Iraq.

Ara bé, aquest escenari, en el cas que el califat perdi el territori que controla i administra a Síria i l'Iraq, no farà desaparèixer el Daesh ni posarà fi a les seves accions. No només perquè hi ha altres llocs com ara Nigèria, Líbia, el Iemen i la Banya d'Àfrica on té seguidors i controla territoris, sinó perquè passés el que passés amb els milers de joves europeus, marroquins o tunisians que lluiten a Síria o l'Iraq, el seu missatge, amb els seus vídeos o el que transmet a la xarxa amb revistes com ara Dabiq, atrau joves radicalitzats o amb problemes d'identitat d'arreu del món. I sigui amb un fusell, sigui amb explosius, sigui amb un camió, continuaran disposats a matar apòstates i infidels, sense por de morir.

Llegir al Punt Avui 

L'ASSOCIACIÓ DE TUNISIANS DE CATALUNYA CONVOCA UNA CONCENTRACIÓ, DIMARTS A LES 19 HORES A PLAÇA SANT JAUME

(Actualitzat dimarts amb fotos de l'acte)

Des de l’Associació dels Tunisians de Catalunya, volem expressar la nostra tristesa més profunda i la nostra indignació per l’atac covard que va tenir lloc ahir a la platja del Kantaoui (Sussa).

 En nom de de tota la Junta i de la comunitat tunisiana resident a Catalunya, volem transmetre el nostre més sincer condol a les famílies dels difunts i manifestar la nostra solidaritat amb el poble tunisià.
El terrorisme és una amenaça global i volem deixar clar que rebutgem categòricament tota forma de violència i d’incitació a l’odi. Diem “No al terrorisme”.
Dit això, volem fer una crida a tothom, siguin d’on siguin, perquè vinguin a solidaritzar-se amb nosaltres a la plaça Sant Jaume de Barcelona el dimarts 30 de juny de 2015 a les 19h.
Organitzarem un gran cercle humà per dibuixar la unitat en aquesta lluita contra el terrorisme.
US HI ESPEREM!

 Anar al Facebook de l'ATC

   

EL JUTGE CONVOCA ALS ADVOCATS D'ANGLADA I D'HERNANDO, FUENTES I MULLERAS, AIXÍ COM AL FISCAL PEL PROPER DIJOUS PER RESOLDRE SI ORDENA L'INGRÉS A PRESÓ O ELS IMPOSA FIANÇA PEL SUPOSAT PLA PER PROVOCAR UN ACCIDENT A ANGLADA AMB UN CAMIONER ROMANÈS. El fet que ja no siguin regidors i hagin perdut els ingresos, podria justificar la mesura

 El Secretari General de PxC i ex regidor d'Igualada i ex conseller comarcal de l'Anoia, Robert Hernando, sortint com a imputat del jutjat de Vic el passat gener  

Els ex  regidors de Vic i Olot, Joan Carles Fuentes i Nacho Mulleres, sortint del jutjat de Vic el passat gener

ACTUALITZAT, DIJOUS 25 DE JUNY: El jutge ha desestimat imposar presó preventiva o fiança al tres imputats donat que han aportat documentació sobre la situació laboral, familiar i personal que no fa pensar que vagin a fugir.
----------------------------------------------------------------------------------------------------

El Jutge d'Instrucció número 2 de Vic, José Luis Gómez Arbona, ha citat als advocats del regidor vigatà Josep Angalada, i als del Secretari General, ex regidor d'Igualada, Robert Hernando, de l'ex regidor de Vic, Joan Carles Fuentes, i de l'ex regidor d'Olot, Nacho Mulleras, pel proper dijous 25 de juny a les 9,15 hores per celebrar, acompanyats del Ministeri Fiscal, l'audiència pública en la es valorarà la petició feta per l'advocat d'Anglada de que es dicti presó preventiva cap aquest tres, com a imputats pel suposat pla per provocar un accident de trànsit a Anglada amb el camió d'un romanès que l'havia d'envestir en un revolt venint d'un sopar a Tavèrnoles on prèviament s'anava a emborratxar a Anglada. 

Per Anglada, un cop els tres han deixat de ser regidors i havent perdut les seves principals fonts d'ingresos en "no tenir constànciade que tinguin cap feina remunerada i tenint en compte la gravetat dels delictes que se'ls imputa, hi ha un elevat risc de fuga per part dels tres imputats”. Segons Anglada aquest risc és molt clar en el cas de Fuentes "donada la seva situació econòmica i el fet que la seva parella sigui sèrbia per la qual cosa podria ser possible que decidissin abandonar Espanya". 

Anglada, també demana al Jutge que “en cas que es desestimi la presó provisional dels tres imputats, s'acordi de forma subsidiària la llibertat provisional amb fiança, en proporció a les circumstàncies relatades i els fets querellats” i que es torni a dictar ordre d'allunyament cap a ell i l'advocat Francesc Bueno.
L'evolució d'aquest afer és molt important per la cúpula de PxC que assistirà el dissabte 27 de juny al congrés extraordinàri del Partido X La Libertad   -força espanyola sòcia de PxC- que ha de decidir quin futur seguir després dels mals resultats de les eleccions municipals. Problement el dissabte següent, 4 de juliol,  PxC farà el seu congrés o Consell Executiu ampliat a Mataró per decidir l'estratègia a seguir i com afrontar la pèrdua de pes institucional, d'ingresos i de militants. Es pensa en el regidor del Vendrell, August Armengol com a possible nou Secretari General o President del partit, pel que serà determinat l'evolució judicial de la imputació d'Hernando, actual Secretari General.

Aquest és només un dels molts front judicials oberts entre Anglada i l'actual direcció del partit. Està pendent de judici la denúncia per robatori als despatxos municipals cap Anglada i Marta Riera, la d'Anglada contra Fuentes i Hernando per l'apropiació dels comptes de mail, facebook i twitter d'Anglada i Riera i la difusió de correus personals íntims entre aquest dos; la d'Anglada contra la cúpula del partit per la seva destitució irregular de la presidència; o la de cúpula del partit per l´ús dels fons del partit per compra-se un cotxe, que Anglada i Riera justifiquen dient que no va ser apropiació sinó el retorn dels diners personals d'Anglada amb els que va pagar el deute amb el FPO austríac del préstec de la campanya electoral de 2010.

ANGLADA I PLATAFORMA VIGATANA GUANYA LA PROPIETAT I MONOPOLI DE L'ESLOGAN "PRIMER ELS DE CASA" QUE ESTAN UTILITZANT TAMBÉ PxC I PP

  

Una de les disputes que ja s'ha resolt és la propietat de l'ús del eslògan electoral "Primer els de casa" que Anglada va registrar a l'Oficina Española de Patentes y Marcas del Ministeri d'Indústria  i aquesta campanya han utilitzat també PxC i el PP català. Així el passat 8 de junt, es va comunicar s'ha resolt a favor seu la concessió de l'expedient de marca nacional número 3538143 (4) anomenada "Primer a els de casa", inscrita en favor de Josep Anglada