L'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, planteja tornar-se a presentar però demana que s'hi sumi gent nova. "Fins ara hem fet de gestors del del deute, ara podem plantejar projectes". Ho explico a Nació Digital

Xavier Rius, NacióDigital, NacióManresa, dissabte 23 de febrer de 2019

 "Fins ara hem fet de gestors pagant el deute. Ara, si ens acompanya més gent, podem plantejar projectes i noves propostes". Aquest és el missatge que ha exposat l'alcalde de Moià, Dionís Guitera,s a l'acte que, sota el lema "S'acaba un cicle", ha portat a terme AraMoià a Les Faixes, davant d'un centenar llarg de veïns.
Guiteras, que va arribar a l' alcaldia el 2011 amb la llista Ara Moià, vinculada a ERC, ha exposat la situació de fallida econòmica en que es van trobar el municipi,  amb un deute que ningú no sabia realment quin era en aparèixer factures i deutes als calaixos, i que es va estimar en 25 milions i mig d'euros. I ha fet una explicació detallada de les mesures "gens agradables" que van haver de prendre, com acomiadar el 40% de la plantilla municipal i baixar el sou dels treballadors que van continuar, les difícils negociacions amb les entitats financeres per evitar que els interessos del deute continuessin augmentant, i evitar que l'Ajuntament fos posat a una llista negra que el podia deixar sense liquiditat i amb el rebuig de les empreses a prestar serveis.

 "Ara que el deute és només de vuit milions d'euros, hem complert el nostre objectiu i tanquem un cicle. Tenim projectes i propostes per fer, però volem que a AraMoià s'hi afegeixi més gent -ha dit l'alcalde- i també volem debatre amb el veïns sobre què cal fer i quines polítiques públiques necessita Moià". En la seva intervenció no ha aclarit quins dels actuals regidors estan disposat a continuar ni tampoc què pensava fer ell. Guiteras encara no ha confirmat la seva presència a les llistes, tot i que ha apuntat que "probablement sí" que ho faria.
A les passades eleccions a la capital del Moianès només s'hi van presentar dues llistes. AraMoià, que va obtenir deu regidors, i CiU, tres. Aquest mes de maig això canviarà, ja que la CUP ja ha anunciat que farà candidatura. Hi ha la incògnita de si Ciutadans, ara per ara inexistent, que va quedar tercer a les passades eleccions catalanes, intentarà fer llista, donat que amb el 13% de vots que va obtenir llavors, hauria entrat a l'Ajuntament amb dos regidors.

 

 Guiteras explicà com s'ha anat gestionant i pagant el deute

Llegir-ho a Nació Digital, NacióManresa

ANALITZO A NACIÓ DIGITAL LA MOCIÓ DE CENSURA DE CDC i ERC A L'ALCALDE DE LA CUP DE MONISTROL DE CALDERS, MOIANÈS

«El clima social i polític s'ha enrarit a Monistrol de Calders arran de la moció de censura dels dos regidors de CDC i els dos de MDI-ERC, per fer plegar l'alcalde de la CUP, Ramon Vancells»

 

 El clima social i polític s'ha enrarit a Monistrol de Calders arran de la moció de censura dels dos regidors de CDC i els dos de MDI-ERC, per fer plegar l'alcalde de la CUP, Ramon Vancells, que governa en minoria, amb tres regidors que va ser la llista més votada i va arribar a l'alcaldia en no posar-se d'acord fa un any els que ara han plantejat la moció.

La llei electoral i la de règim local és com és. De vegades beneficia a uns, i de vegades a altres, i com tot sistema electoral té pros i contres. Però és el que és, i fins que es canviï s'ha de complir. La llei diu que serà nomenat alcalde aquell que en el ple d'investidura obtingui el suport de la majoria absoluta dels regidors, i si cap candidat l'obté, el secretari municipal nomena com alcalde a aquell que ha obtingut més vots ciutadans. Ada Colau és alcaldessa com a llista més votada, tot i està lluny de la majoria. I Albiol, que va ser el més votat a Badalona, va perdre l'alcaldia en recolzar ICV-EUiA, ERC, PSC i CDC a Dolors Sabater de Podem-CUP, que va obtenir la meitat de vots que el PP d'Albiol.

El motiu pel que la llei fa alcalde o alcaldessa al que ha obtingut més vots ciutadans en el cas que ningú no obtingui el suport de la majoria al Ple, és per evitar que passi el que ha passat a l'Estat espanyol, obligant a repetir les eleccions. Si ningú té el suport de la majoria de regidors, el que ha tingut el vot de més ciutadans és alcalde, i s'haurà d'espavilar per aconseguir complicitats i acords de geometria variable. En Xavier Trias de CiU –que era alcalde en minoria- de vegades pactava amb ERC i PSC, de vegades amb el PP, i alguns cops tirava endavant amb al suport d'uns i l'abstenció d'altres. I els pressupostos municipals queden aprovats en cas de ser tombats al Ple, si l'oposició no presenta immediatament una moció de censura i aquesta prospera. Trias sabia que difícilment PSC i Iniciativa, es posarien d'acord amb el PP per fer-lo fora.

Hi ha altres sistemes electorals que tenen el sistema de segona volta que obliga als més perdedors a fer campanya, a canvi d'algun acord programàtic, per un dels finalistes, i llavors el diputat o regidor no es deu al partit sinó als que li han donat suport a la seva circumscripció. I hi ha sistemes que, per evitar ingovernabilitats com la que es viu a Espanya donen el govern o regalen regidors o diputats a la llista guanyadora.

Amb tot el respecte i simpatia que tinc per la CUP hi ha un eslògan que utilitzen del que discrepo: "Només el poble salva el poble!" Aquí la CUP, des del meu punt de vista, s'equivoca. El poble és tothom, també el veí o la tieta que vota el PP, CDC o Ciutadans. Creure's que el vot "dels nostres" té més legitimitat que els "dels altres" és un tic amb connotacions totalitàries. I lligat a aquesta concepció de qui és el poble, tinc una segona discrepància amb la CUP. Les assemblees veïnals, a les que assisteixen un 13% o un 28% dels ciutadans no poden estar per sobre de les regles de joc que ara per ara crec que tots acceptem, que és la democràcia representativa amb eleccions, que s'exerceix amb el vot. Dir que els que no van a una assemblea a la plaça o no s'involucren en un procés participatiu, com s'ha fet aquest a Monistrol de Calders i altres municipis governats per la CUP, han d'acceptar el que s'acorda a l'assemblea, és una equivocació, donat que ara per ara no hi ha cap llei que doni a l'assemblea un valor superior al que s'ha acordat o decidit en el Ple amb democràcia representativa.

El fet és que a Monistrol de Calders l'equip de la CUP encapçalat per Ramon Vancells, que té només tres dels set regidors, ha governat en minoria i no ha aconseguit la complicitat dels regidors de la majoria que són a l'oposició. No crec que la CUP estigui governant malament, però CDC i ERC se senten ningunejats i lamenten que l'equip de govern ignora acords aprovats per majoria al Ple, quatre, contra tres. Acords que tenen tota la legitimitat i són d'obligat compliment.

En veure's qüestionat dia rere dia per l'oposició, que denuncia que Vancells incompleix el que acorda el Ple i que el municipi pateix una situació d'ingovernabilitat, l'equip de la CUP va anunciar que al setembre faria una consulta o procés participatiu per decidir la seva continuïtat a l'ajuntament. Però CDC i MDI-ERC s'han avançat i han plantejat una moció de censura que farà alcaldessa a la convergent Sílvia Sànchez i el republicà Enric Vilatersana tinent d'alcalde.

És evident que aquesta moció de censura ha tensionat el poble. Al Moianès tenim exemples recents de mocions de censura, com la de Castellterçol el passat mandat, que va tensionar el municipi i és va acusar de jugar brut a qui va ser alcaldessa, Carme Tantiñà. Tantiña de PIC-PSC va formar part de l'equip de govern de juny 2011 amb ERC. Però va trencar l'acord i va pactar amb CiU una moció de censura contra l'alcalde d'ERC, i gràcies a la moció de censura ella havia de fer d'alcaldessa durant un any. Però un cop a l'alcaldia el PIC de Tantiñà "va descobrir" que el cap de llista de CDC era un presumpte corrupte, trencant el pacte i acabant el mandat ella d'alcaldessa. La tensió va ser tal que en un poble que tothom es coneix, dos encaputxats la van esperar un vespre al carrer i la van amenaçar a ella i la seva família.

Esperem doncs que si la moció de censura a Monistrol de Calders canvia l'equip de tres regidors de la CUP pels de quatre de CDC i ERC, els amics de la CUP ho acceptin i no qüestionin la legitimitat de la majoria electoral i de regidors que agafarà el relleu. Tothom és el poble, tant els 193 veïns que van votar la CUP, com els que ho van fer per CDC o ERC que sumen 227 i la llei electoral els hi va donar un total de quatre regidors, front els tres de la CUP. És cert que si dos dels veïns que van votar MDI-ERC a Monistrol haguessin votat a la CUP, el segon regidor d'ERC hagués sigut per la CUP, però això no justifica treure legitimitat als resultats com han insinuat en algun moment.

Recorda la CUP què va passar a Girona el maig de 2011? Després de considerar-se nul·les dues paperetes d'ERC, una estripada i l'altra acompanyada al sobre d'una estampeta de Santa Teresa, la CUP va guanyar un regidor que inicialment era per ERC. I ningú va aprofitar aquest fet per qüestionar la legitimitat de les majories i minories del consistori que en va sortir.

 Llegir a Nació Manresa, Nació Digital

TORNA LA TENSIÒ A MOIÀ? SI SÓN CERTS ELS FETS DENUNCIATS AHIR PER CDC AL PLE SOBRE LA MANIPULACIÓ DEL REGISTRE D'ENTRADA I LA DESTRUCCIÓ D'UN EXPEDIENT, EL FET PODRIA TENIR CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES I JUDICIALS, I SI SÓN FALSES S'HAURIA CALUMNIAT A L'EQUIP DE GOVERN

Imatge de l'alcalde Dionís Guiteras i dels regidors Clusella i Capdevila escoltant a Montse Girbau quan pregunta per la instància de constitució d'ARA Moià i la de petició d'un ajut desapareguda uns dies després.

Montse Girbau (a la dreta) preguntant a l'alcalde

(ACTUALITZAT! : Vull aclarir que vaig anar al ple a fer alguna foto i em va sorprendre el que es va dir per part de CDC. Després ho vaig posar a Face i twitter -com vaig fer dels diferents actes de campanya electoral o de la consulta del Moianès- i algun mitjà m'ha preguntat què havia passat, jo els hi he dit que parlessin amb ARA Moià i CDC, i m'han dit que agafarien alguna foto meva del blog, Facebook o twitter. Regió7 en l'edició digital i Manresa Info, n'han informat aquesta tarda. Regió7 demà n'informarà amb més extensió demà a l'edició en paper)
----------------------------------------------------------- 

Tot i que semblava que la constitució de la nova comarca del Moianès seria plàcida, i que l'actual mandat de l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, també ho seria, si fossin certs els fets denunciats per CDC al ple municipal d'ahir, el nou mandat i la constitució de la nova comarca pot veure's enterbolit per una sèrie de processos judicials i polítics de tristes consequències.

Així en el ple d'ahir, en el segon punt de l'ordre del dia, quan es donava compte de la constitució dels dos grups municipals (10 regidors ARA-Moià ERC i 3 CiU) la regidora de CDC, Montse Girbau va preguntar a l'alcalde si s'havia modificat o manipulat el registre d'entrada de l'ajuntament per poder incloure l'escrit de constitució del grup municipal d'ARA Moià, dins del termini de cinc dies hàbils després de la constitució del consistori, tal com prescriu l'article 24 del ROM (Reglament Municipal).

Tots els regidors poden consultar informàticament cada dia els escrits que han entrat al registre, i segons Girbau el dia 19 de juny, data en que acabava el termini, ARA Moià-ERC no havia passat encara pel registre de l'ajuntament l'escrit de formació del grup municipal. Però el dia 23, una instància de sol·licitud d'un ajut d'un ciutadà, l'expedient del qual es va tancar el dia 22, desestimant la petició, va "desaparéixer", passant el número de registre que se li havia adjudicat el dia 19, a un escrit de l'alcalde Dionís Guiteras, comunicant la creació del grup municipal. 

Davant d'aquesta possible irregularitat o falsificació de document públic els regidors de CDC van demanar l'expedient i van comprovar com aquell número de registre corresponia certament a la petició que es va desestimar i tancar (sembla que ja ho havia demanat anteriorment) el dia 22. I van demanar una auditoria o informe al programa informàtic que tramita els documents "Gestiona" sobre l'escrit d'aquest ciutadà i de l'expedient  pel que se li va desestimar, documents que van rebre. 

Així en el seguiment documental i informàtic quedaria clar, segons CDC de Moià, que després de "suprimir" aquests documents, es va atribuir el dia 23 de juny el seu número de registre amb data de 19 de juny a l'escrit de constitució d'ARA Moià-ERC signat per Dionís Guiteras i els altres nou regidors. I tot i que els regidors de CDC van poder fotocopiar aquesta instància del dia 19 demanant un ajut, el seu pdf es va esborrar o eliminar el dia 22 del sistema informàtic municipal.

Si es tractés d'un creuament d'expedients la manera de solventar-ho és fent una diligència d'esmena en la que es diu que a aquell número de registre hi correspon aquest o aquell escrit i no al que se li havia atribuït. El mateix passaria si fos una tramatitació duplicada d'una mateixa sol·licitud, que quan els funcionaris municipals se n'adonessis farien constar que s'anul·la l'escrit de tal registre d'entrada, però en cap cas s'atribuieix aquell número i data a un altre escrit presentat dies després. 

Davant la pregunta de la regidora Girbau ahir al ple, Guiteras va negar que ell hagués donat cap ordre de modificar el registre d'entrada i va negar haver fet destruir o esborrar cap instància lliurada al registre per un ciutadà i va dir que desconeixia què havia passat.

 En els punts posteriors del ple en que es votava els regidors de cada grup municipal que formarien part de comissions o organismes, CDC hi va votar en contra en considerar que el grup municipal d'ARA Moià no existia en no haver-se fet la instància en el termini establert, per la qual cosa els deu regidors de l'equip de govern són hores d'ara regidors no adscrits. 

 Darrera del que pot haver estat una manera barroera de solventar un despiste sobre els terminis, la cosa prodria complicar-se, donat que manipular un expedient, canviar número i data de registre i destruir un expedient, o registrar un document amb una data anterior i un número atorgat a l'escrit d'un ciutadà, podria ser un delicte de falsificació de document públic castigat amb tres anys de presó i inhabilitació que implicaria, de ser cert, aquell que va donar l'ordre, potser als funcionaris que ho van fer i en darrer terme a l'alcalde que és qui consta com a persona que lliure l'escrit en la modificació que es va fer al registre d'entrada.    

S'ha de dir que dos dels tres regidors de CDC havien format part el mandat passat del grup municipal d'Entesa, Joan M Navarro com a regidor, i Montse Girbau com a militant. A aquestes eleccions ni Entesa, ni el PSC, ni el PP ni la CUP van voler presentar-se.

 Els tres regidors de CDC van votar en contra d'aquells punts en que es nomenava els representants d'ARA Moià a les comissions i òrgans, donat que creuen que el grup no s'ha constituit legalment i són deu regidosr no adscrits

TERTÚLIA A "EL 9TV" SOBRE COMARCA DEL MOIANÈS

Clica aquí per veure al vídeo a El 9TV

Vídeo de la tertúlia del programa De bat a bat, que presenta i modera Jordi Vilarrodà al 9TV, on es tracta de la creació de la nova comarca del Moianès, després de la consulta de diumenge (minut 15), amb la participació de Pep Palau, Vicenç Pasqual, David Oliva i jo mateix. També parlem de l'accident aeri de dimarts, del nou logo de la ciutat de Vic i de les llistes de Plataforma X Catalunya i les altres dues candidatures anti-immigració que es presentaran a la capital d'Osona

Clica aquí i ves al minut 15 per veure debat sobre el Moianès

"NOSALTRES HEM FET ELS DEURES, ARA LI TOCA AL GOVERN ENVIAR LA LLEI AL PARLAMENT", DIU DIONÍS GUITERAS, ALCALDE DE MOIÀ. Els 10 alcaldes mostren la seva satisfacció per la victòria del sí als deu municipis

L'alcalde de Santa Maria d'Oló, Ramon Vilà, l'últim en arribar amb el resultats, es rebut amb aplaudiments a la seu del Consorci

 El deu alcaldes s'abracen

El sí ha guanyat als 10 municipis del Moianès. La majoria dels ciutadans, doncs, han votat a favor que aquest territori es constitueixi com a comarca. Ara el Lluçanés farà un procés similar.
5.146 persones han votat dels 10.861 electors cridats a les urnes. On la participació ha estat més alta és Collsuspina amb un 68,48%. A Sant Quirze Safaja és on menys ciutadans han votat, amb un 31, 31%. La participació global ha estat del 47,37%, amb 4.147 sí, i 841 no .
La participació per municipis és la següent: A Calders, 41,26% (335); a Castellcir, 46,54% (262); a Castellterçol, 43,40% (871); a Granera, 59,46% (44); a L'Estany, 63,74% (225); a Moià, 45,74% (2.180); a Monistrol de Calders,45,21% (274); a Santa Maria d'Oló, 67,22% (611), a Sant Quirze Safaja, 31,31% (155) i a Collsupina 68,48% (189).
Aquests són els resultats finals:
- Calders: 281 sí / 51 no / 1 blanc / 2 altres
- Castellcir: 237 sí / 23 no/ 1 blanc
- Collsuspina: 95 sí / 84 no / 7 blanc
- Castellterçol: 629 sí / 227 no / 16 blanc / 8 altres
- Monistrol de Calders: 178 sí / 84 no / 4 blanc / 7 altres
- L’Estany: 195 sí / 18 no / 9 blanc / 3 altres
- Granera: 42 sí / 2 no
- Sant Quirze Safaja: sí 136 / 16 no / 3 blanc
- Santa Maria d’Oló: 326 sí / 266 no / 11 blanc / 8 altres
- Moià: 2.028 sí / 70 no / 42 blanc / 40 altres

Un cop ha arribat l'alcalde de Santa Maria d'Oló, s'ha fet una roda de premsa en la que han intervingut els deu alcaldes que han mostrat la importància d'haver anat pelgats, han recordat les persones, alcaldes, regidors i entitats que durant 20 anys han lluitat per aconseguir que el Moianès esdevingués comarca.  
Ha tancat les intervencions l'alcalde de Moià i president del Consorci del Moianès, Dionís Guiteras, que ha dit que "nosaltres hem fet els deures, ara cal que ho faci el Govern i envii la llei al Parlament per tal que pugui aprovar-se ja!".  

La propera setmana tots els ajuntament faran plens municipals per ratificar o nova loluntat d'integra-se a la nova comarca, i en haver guanya el sí a tots, no hi ha dubte que tots els plenaris hi donaran suport.

Els deu alcaldes i alcaldesses i el personal del Consorci brinden després de la roda de premsa

Dionís Guiteras, alcalde de Moià ha demanat al Govern que faci els deures i enviï la llei al Parlament ja.

l'alcalde de Calders, Lluís Cerarols

Maties Ponsa, alcalde de Monistrol de Calders

Oriol Batlló, alcalde de Collsuspina, municipi on la participació ha estat més alta i el resultat més ajustat

Carles Ibáñez, alcalde de Castellcir

Carme Tantiñà, alcaldessa de Castellterçol

Ramon Banús, alcalde de Sant Quirze Safaja

Pere Genesca, alcalde de Granera

Salvador Tresserra, alcalde de l'Estany que animat al Lluçanès a constituir-se en comarca

Ramon Vilà, alcalde de Santa Maria d'Oló, on fa uns anys es va votar majoritàriament en contra d'integrar-se al Moianès i avui el sí s'ha imposat.

MOLTA PARTICIPACIÓ A LA CONSULTA SOBRE LA COMARCA DEL MOIANÈS. RESULTATS: EL SÍ GUANYA A TOTS ELS POBLES AMB 4.147 SÍ, 841 NO, I EL 47,37% DE PARTICIPACIÓ

RESULTATS: EL SÍ GUANYA A TOTS ELS POBLES AMB 4.147 SÍ, 841 NO, I EL 47,37% DE PARTICIPACIÓ (Clica aquí per anar als resultats)

Imatge de les votacions d'aquesta tarda a Moià

(Clica aquí per anar als resultats)

Imatge d'un dels actes informatius a Moià

Avui està havent-hi molta participació la consulta popular sobre si el Moianès ha de ser o no comarca. Els ciutadans de Castellterçol, Castellcir, Sant Quirze Safaja, Calders, Monistrol de Calders, Santa Maria d'Oló, l'Estany, Granera i Collsuspina estan convocats demà a les urnes per decidir si es volen constituir-se com a comarca . El procés no és vinculant, però hi ha el compromís del Govern que si guanya el sí, es tirarà endavant. l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras confia que el resultat serà "irrefutable". Actualment, els municipis estan distribuïts en tres comarques: Bages, Osona i Vallès Oriental. I un cop celebrada la consulta els plens muncipals de cada ajuntament haurà d'aprovar si vol o no formar part de la nova comarca que haurà de tenir continuïtat territorial i podria passar que Granera digui que sí, però Castellterçol que no, trencant la continuïtat física de la comarca.