VOX COMENÇA EL CURS POLÍTIC A BARCELONA AMB LA MANIFESTACIÓ UNIONISTA AMB FORTA PRESÈNCIA ULTRA, CONFIANT AGAFAR EL LIDERATGE AL CARRER I ENTRAR A LES INSTITUCIONS A LES ELECCIONS DE MAIG. Crec que VOX juntarà el discurs espanyolista radical amb les crítiques a la Unió Europea pel que fa a fronteres i refugiats, i als tribunals belgues, escocesos i alemanys per rebutjar les extradicions. La manifestació d'avui no estava convocada per Vox, sinó per l'empresari José Manuel Opazo.

J M Opazo, Santiago Abascal i Javier Ortega de VOX a la manifestació (foto obtinguda de Twitter)

Si ara fa un any l'unionisme més combatiu, vinculat a la ultradreta i liderat per Democracia Nacional va fer la seva primera mobilització important el 22 de setembre, davant de la seu de l'ANC i la caserna de la Guàrdia Civil de Travessera de Gràcia, avui ha sigut VOX qui ha marcat la pauta i donat el tret de sortida a la mobilitzacions espanyolistes amb vinculacions a ultres, amb la manifestació d'entre dos i sis mil persones a Plaça Espanya i Montjuïc.  Una manifestació convocad de fet per l'empresari José Manuel Opazo, resident a Catalunya i Suïssa  a la que no han donat suport ni Ciudadanos ni el PP, més enllà que algun dels seus dirigents hi ha anat, perquè ha estat l'inici d'unes mobilitacions que es barrejaran amb la campanya preelectoral de VOX per obtenir representació a les properes eleccions europees, municipals i en algunes comunitats, també autonòmiques. A la capçalera de la manifestació també hi era el dirigent de PxC, Jordi de la Fuente, i el de la Comunión Tradicionalista Carlista i Somatemps, Javier Barraycoa. I tot i que sigui improbable que VOX entri a gaires ajuntaments catalans, la repercussió mediàtica del lideratge de les mobilitzacions a Catalunya els hi serà rentable elctoralment a la resta de l'Estat.  

Jordi de La Fuente de PxC, Barraycoa de Somatemps, Abascal i Ortega Smith de Vox i al mig d'ells en segon pla Opazo

A la manifestació hi havia membres del GDR o "brigadas" que arrenquen llaços grocs,  ultres del Bages amb samarretes demanant la llibertat de l'ultra de Balsareny, Raúl Macià -condemnat per atracament i tràfic de drogues-, dirigents de la ultradreta com el Jefe Nacional de La Falange-FE, Manuel Andrino, i militants habituals de Democracia Nacional, partit que canvia de lideratges tant a Catalunya com a nivell espanyol, i que va destituir fa uns dies al seu delegat o cap a Catalunya, Albert Bruguera, que era fins fa poc la cara pública de l'unionisme ultra.   Han estat membres de Democracia Nacional els que han participat en els incidents que hi ha hagut al carrer Blai del Poble Sec. Els de l'incident i agressió del metro del Clot crec que eren ultres del Vallès.      

També hi eren els militants de Legión Urbana Barcelona que lidera Jesús Cañadas i que el passat 17 d'agost van formar part del Servicio de Orden de la Unión Monárquic a la convocatòria que van fer per donar suport al rei Felipe a Plaça Catalunya en l'acte de l'aniversari dels atemptats de Barcelona i Cambrils a la que va participar també Opazo. I des de la tribuna ha intervingut el dirigent de Somatemps, Javier Barraycoa. Però les estrelles de l'acte d'avui han estat el president de VOX, Javier Ortega, el seu Secretari General, Santiago Abascal, i l'empresari José Manuel Opazo -que va participar en la mobilització dels legionaris i la Unión Monárquica el 17 d'agost a Plaça Catalunya i La Rambla, ara ja plenament decantat a jugar fort al costat de VOX. 

Ara caldrà veure si VOX, que va fer un acte multitudinari a Barcelona al juny, si més a més de defensar la unitat d'Espanya i acusar al PP i Ciudadanos de no haver aplicat l'article 155 fins al final, i acusar als tribunals alemanys, escocesos i belgues de donar oxígen a l'independentisme en rebutjar les extradicions,  acabarà d'agafar, com jo crec, el discurs xenòfob i racista front la immigració, i ho concreta amb propostes contràries a les polítiques de la Unió Europea pel que fa a fronteres i refugiats. 

Juan Manuel Opazo, el 17 d'agost a Barcelona a la Plaça Catalunya amb els de la Unión Monáquica, Legión Urbana, Por españa me atrevo i GDRs, aprofitant la presència del Rei, fent declaracions a la premsa.
 

ELS POPULISMES I LA TEORIA DE LA FERRADURA. Analitzo al Periódico el pacte a Itàlia entre la Lliga Nord i els populistes del Moviment 5 Estrelles

 Xavier Rius, El Periódico, 22 de maig de 2018
 

Frente a la concepción del espectro político que se refleja en los gráficos semicirculares de  resultados, en los que a la izquierda se ubica a los partidos de izquierda, en el centro a los centristas, y en el lado derecho a los conservadores, con la extrema derecha en el límite, existe la "teoría de la herradura", según la cual la extrema derecha y la extrema izquierda no están alejadas una de otra, sino que al ser el gráfico, no un semicírculo sino una herradura, están de hecho muy cerca. Cercanía que ya no se manifiesta con el cuestionamiento del sistema parlamentario, sino en la asunción del populismo.

"La facilidad con la que 5 Estrellas ha aceptado propuestas xenófobas de la Liga Norte muestran que ambos pueden acabar siendo lo mismo"

Cuando surgió Podemos, en el 2014, se hicieron estudios comparativos del programa de esta nueva formación con las del partido ultraderechista recientemente disuelto, Movimiento Social Republicano. Y ambas formaciones coincidían en numerosos aspectos, no únicamente económicos. Las discrepancias eran absolutas en su visión del fenómeno migratorio y la plurinacionalidad. Pero en materia económica y el rechazo a la clase política, coincidían.

Los periodistas que llevábamos años siguiendo a Plataforma por Catalunya y a su fundador, Josep Anglada, nos sentimos impactados en el 2014 al aparecer Pablo Iglesias con su mantra contra la casta política. Tuvimos este choque porque Anglada desde el 2008 cargaba en todas sus intervenciones contra "esta casta política podrida". Algo que también hacía el joven Iglesias. El  término 'casta política', como manera despectiva de descalificar a los partidos, se popularizó en Italia en el 2007 con el libro 'La casta. Cómo los políticos italianos se han vuelto intocables', escrito por los periodista Gian Antonio Stella y Sergio Rizzo.

Cuando surgió en Italia, enel 2009, el Movimiento 5 Estrellas impulsado por el cómico Beppe Grillo, que se presentó como un movimiento ecologista, favorable a la democracia directa, contrario a la corrupción y euroescéptico, se debatió sobre si era de izquierdas o de derechas. Y pese a repetir sus impulsores que no eran de derechas ni de izquierdas, sus ideas calaron más entre los jóvenes y entre los votantes de izquierdas. Pero fue con su llegada al Parlamento Europeo y su ingreso en el mismo grupo que el UKIP británico y los racistas de Alternativa por Alemania, en el que todavía permanecen, cuando quedó claro que fuera o no su ideología de ultraderecha, sí lo eran sus afinidades y su visión de Europa. Por ello no debe sorprender que en Italia el Movimiento 5 Estrellas haya llegado a un acuerdo con la xenófoba Liga Norte para gobernar. Era de esperar que coincidieran en políticas económicas de desobediencia a Bruselas y el acercamiento a Rusia. Pero la facilidad con la que los antisistema han aceptado propuestas xenófobas como las manos libres para expulsar a medio millón de inmigrantes o la pretensión de obligar a que los imanes hagan sus prédicas en italiano en lugar de árabe, muestran que este socialpopulismo antisistema italiano y la ultraderecha, aunque vengan de polos distintos, pueden acabar siendo lo mismo.

 Leer en castellano en El Periódico

INTERVENGO EN HORA 25, CADENA SER, CON ÀNGELS BARCELÓ, ANALIZANDO SITUACIÓN DE LA ULTRADERECHA EN ESPAÑA

Intervengo en unos momentos desde Ràdio Barcelona en el programa de la Cadena SER, Hora 25, con Àngels Barceló, analizando la situación de los partidos de ultraderecha en España. 
Mañana por la mañana cuelgo el audio.


----------
periodista, journalist, entrevista, Cadena SER, Hora 25, ràdio Barcelona, Radio, Barcelona, ultras, ultraderecha, ultres, foto, reportaje, noticias, información, notícies, de, sobre, en, e, Xavier Rius, Sant, debate, radio,debat,

MAS DE MEDIO MILLAR DE PERSONAS SE MANIFIESTAN EN MADRID EN RECUERDO DE CARLOS PALOMINO, ASESINADO POR UN ULTRA EN EL METRO HACE 8 AÑOS

 

Imágenes de la manifestación de ayer tomadas de Twitter

 

Ayer por la tarde cerca de seis cientas personas participaron en Madrid en la manifestación antifascista en recuerdo del joven Carlos Palomino Muñoz, asesinado hace ocho años, el 11 de noviembre de 2007, por  Josué Estébanez, un soldado profesional de ideología ultra. 

Los manifestantes se dirigieron desde el barrio de Usera hasta la boca de metro de Legazpi, lugar donde fue asesinado. Allí encendieron velas junto al retrato de Carlos y colocaron flores en su memoria. Al acto asistió María Victoria Muñoz, madre del fallecido.

Palomino fue asesinado la mañana del 11 de noviembre de 2007, día que se había convocado una manifestación xenófoba por las juventudes de Democracia Nacional, acto que había sido autorizado. Simultániamente diversos colectivos antifascistas habían convocado una concentración de signo contrario.

En la estación de Legazpi de la línea 3 de metro, coincideron diversos jóvenes antifascitas, entre ellos Carlos Palomino, con el ultra Josué Estébanez, el cual sacó una navaja de 25 centímetros clavándosela a Palomino en el pecho a la altura del corazón, causándole la muerte, apuñalando y causando heridas instantes después a otro joven que intentó detenerle. 

Por estos hechos la Audiencia de Madrid condenó a Josué Estébanez a 26 años de prisión: 19 por el delito de asesinato con el agravante de odio ideológico y 7 por tentativa de homicidio. La sentencia fue íntegramente confirmada por la Sala Segunda del Supremo en  sentencia 360/2010 de 22 de abril (pincha para leer).

Pese a que en el vídeo de la acción que reproduzco abajo se ve clarament como Josué Estébanez apuñala sin agresión previa a Palomino, la ultraderecha considera que Palomino actuó en autodefensa y lleva años realizando la campaña "Josué Libertad!" 

        lflfl
 Vídeo de la manifestación de ayer

  Ver vídeo del asesinato en el metro

 

Pintadas en favor de la libertad de Josué Estebánez

 Participaciones de loteria de este año de la campaña Josué Libertad con un número que casualmente  contiene el 14 que significa  "Las Catorce Palabras" de David Lane sobre la supremacia de la raza blanca o aria, y el 88, que significa Heil Hitler (HH=88) o los 88 preceptos de Lane

SEGONS OSONA.COM, PLATAFORMA POR LA LIBERTAD JA S'HA LEGALITZAT COM A PARTIT, PERÒ JO HE MIRAT EL REGISTRE DE PARTITS DEL MINISTERI DE L'INTERIOR I SURT COM PARTIDO POR LA LIBERTAD, NO COM PLATAFORMA. Continua Ruiz Puerta amb Anglada?

 Anglada i Ruiz Puerta al centre, a l'acte del 30 de juny, contra la mesquita de Torrejón

Com he explicat aquí diverses vegades els últims deu mesos, Josep Anglada feia actes fora de Catalunya com a líder o president de Plataforma X La Libertad (clica per anar al blog de PxLa Libertad de Madrid),  partit que legalment no existia. 
        Els últims mesos, segons fons identitàries o de l'extremadreta,  es donava un enfrontament entre el Responsable d'expansió a Espanya, i de Relacions Internacionals, Enric Ravello, amb l'advocat José María Ruiz Puerta. Ruiz Puerta  era el defensor de Pedro Varela, ex president de CEDADE i advocat de Manos Limpias contra Garzón per les investigacions de crims del franquisme, i qui aportava o recaptava fons per l'expansió espanyola.  Sembla que Ruiz Puerta va posar la major part dels diners de la campanya d'Anglada les passades eleccions espanyoles de 2011.
       Ruiz Puerta, i altres persones que havien entrat a Plataforma por La Libertad procedents de Democracia Nacional o de l'Asociación cultural de Amigos de Leon Degrelle (cap belga de les SS a qui honoren) no compartien el discurs pancatalanista d'Anglada i Ravello, i que PxC obris seu a Perpinyà. En aquell moment tot feia pensar que Ravello seria el cap de llista de les eleccions europees de 2014, cosa que no agradava a la gent de Px L.Tampoc va agradar que a l'acte de Torrejón de Ardoz del juny passat el faristol o tribuna tingués en català "primer els de casa" i no hi hagués cap bandera espanyola.
 
 Inauguració de la seu de PxC a Perpinyà
L'obertura de seu a Perpinyà com va informa Le Monde va molestar molt a Marine Le Pen que discrepava també per l'ideari d'Anglada i Ravello, i fa uns mesos algunes de les persones que havien entrat a PxL estaven a punt de trencar amb Anglada o havien abandonat el projecte (clica)  i  Anglada ja no tenia el suport de cap del tres digitals d'extremadreta. Alerta Digital anava amb Gerard Bellata (responsable de PxC de Vilanova) que va crear Catalunya Desperta Ya!, Mediterráneo Digital amb Pablo Barranco (ex Secretari General de PxC) que crear Vía Democrática, i Minuto Digital no apostava per ningú



 Ara, tal com informa avui Osona.com (clica),  PxL ja existiria legalment, però no com a Plataforma por la Libertad, sinó com Partido por la Libertad, i segons Ruiz Puerta,  PxL té la seu al pis 1-D de l'escala esquerra del carrer Walia número 4 de Madrid, al barri Niño Jesús, on també hi té la seu l'empresa Prote-limp Servicios Generales SL, segons el servei d'informació empresarial Axesor, i Arquitectura Ecologica del Mediterraneo HNA SL. 
Avui he buscat avui si existeix al registre de partits del Ministeri de l'Interior Plataforma X La Libertad i només he trobat Plataforma Vigatana (amb seu al domicili particular), primer partit que va crear Anglada,  Plataforma per Catalunya  i Partido por la Libertad( mira el registre del Ministeri) 
El dubte és doncs si Ruiz Puerta emprèn el camí sol com Partido por la Libertad, al marge dePlataforma por la Libertad de Madrid,  de Plataforma X La Libertad de Málaga (clica)  y de Plataforma X La Libertad de Asturias, donat que els blogs d'aquests partits no diuen res de canvi de nom.    

ACLARIMENT AVUI DIVENDRES 1 DE MARÇ: AHIR VAIG ENVIAR DOS MAILS A PLATAFORMA X LA LIBERTAD SOBRE SI HAVIEN CANVIAT DE NOM I SI RUIZ PUERTA ESTAVA A PARTIDO X LA LIBERTAD O A PLATAFORTMA POR LA LIBERTAD I SI LES DUES FORMACIONS (PARTIDO X L i PLATAFORMA X LA L) EREN EL MATEIX, I NO M'HAN CONTESTAT.
ACLARACIÓN, 2 DE MARZO:
No he recibido respuesta de PxL de Madrid pero sí de Málaga:
 

Partido por la Libertad comparte proyecto con PxC y la fórmula será la que el Secretario General y de Organización, habrán encontrado para su estrategia e intereses, todos estamos en lo mismo.

Por lo demás no tengo ningún interés en perder el tiempo con alguien que miente sobre mis compañeros e intenta aprovechar su trabajo para conseguir fama y venta de artículos, conferencias o libros.

Si quiere dirigirse a alguien, hágalo a fuentes autorizadas como José María Ruiz Puerta o el Secretario de General o el de Organización de PxC.

Saludos.

Carlos Fuster Cerezo

Delegado PxL Málaga

 

COMENTARIS I ENTREVISTES D'AMOR A LA CARTA A LA XARXA RÀDIO (ANTIGA COM) I ENTRE HORES DE RÀDIO QUATRE

Entrevista d'avui dijous al programa Entre Hores de Ràdio 4, sobre la novel·la "Amor a la carta" amb Rosa de Diego i Paola Callieri

Clica aquí i ves al minut 28 i següents, clica

Fragment entrevista que em fa l'Oriol Puig a La Xarxa
Escoltar part de l'entrevista a la Xarxa (emissores locals i antiga COMRàdio), clica

O

ON COMPRAR "AMOR A LA CARTA":

Pots trobar segur la novel·la a Alibri, (antiga Herder, Balmes Universitat) a ABACUS de L'Hospitalet i a Perutxo de L'Hospitalet. També és ja a vàries de les botigues de La Central (Raval i c Mallorca), Proa (Rosselló 212), Llibreria Catalònia, Rnd St Pere, 3, i aviat al FNAC, LLibreria 22 de Girona i altres ABACUS). També a la llibreria Grau de Moià.

 

 Imatges i crònica de la presentació a Barcelona, clica

Fragment comentari de l'Agència Catalana de Notícies, clica

Comentari del llibre a El Periódico, clica 

 Comentari a l'agenda de El Periódico 

Informació a L'Hospi.cat, clica 

L'EXTREMA DRETA I EL 12 D'OCTUBRE, ELS DUBTES DE PxC I EL DESIG D'ALGUNS (PP, CIUTADANS, MSR...) DE NO QUEDAR-SE FORA PER SI ÉS UN ÈXIT, i la por de fer el ridícul si hi participen els líders del PP i C's i és un fracàs

Aquest 12 d'octubre l'extrema dreta afronta dividida els actes contra el clam en favor de la independència o del dret a decidir que van manifestar un milió de persones el passat 11 de setembre a Barcelona i ha motivat la convocatòria d'eleccions anticipades. 
He de dir abans d'explicar aquesta divisió, que jo -que vaig anar  a la manifestació de l'11 de setembre- considero legítim que s'expressi l'opinió contrària a que Catalunya es doti del dret a decidir, sigui per fixar una nova relació de bilateralitat confederal amb Espanya, sigui per independitzar-se plenament, sigui per continuar dins del Regne d'Espanya si la majoria dels catalans així ho expressen a les urnes. I dit aixó, crec que el fet que l'extremadreta vulgui liderar aquesta mobilització no és bo pels qui se senten còmodes amb la Constitució de les autonomies del "café para todos".

També s'ha convocat una manifestació antifeixista i conta la celebració de l'Hispanitat a les 11 a la Pç Universitat, a la que sembla que no dóna suport Unitat Contra el Feixisme

.

DEMOCRACIA NACIONAL (Clica aquí per anar a la seva convocatòria ) No s'ha sumat a la manifestació de divendres a les 12 Pç Catalunya i convoquen com cada any el seu acte a Montjuïc argumentant que és una maniobra del PP.  DN, a diferència del PP, Ciutadans i PxC, voldria suprimir plenament les autonomies.

Imatge de l'acte de 2010 a Montjuïc. El líder de DN Manuel Canduela en el seu parlament. Al seu costat, a la dreta, José Ramón Hernández, ara responsable de Plataforma X La Libertad a Castilla-León, com veiem a la foto d'abaix de tot

MANIFESTACIÓ "CATALUNYA SOM TOTS. D'ESPANYA I CATALANS"
12 D'OCTUBRE, PÇA CATALUNYA  A LES 12 h.
Amb Manel Parra de president o portaveu del "moviment cívic", que va ser regidor del PP a Bellpuig, s'ha convocat aquesta concentració. A les reunions inicials hi van assistir militants i/o dirigents del PP, Ciutadans, Movimiento Social Republicano, Plataforma X Catalunya, Casal Tramuntana (comunicat d'adhesió de Tramuntana), Falange Española y de las JONS i, sembla, alguna persona propera a Unión Progreso y Democracia. Es va acordar no portar banderes de partits i impedir, sobretot, que s'exibeixin banderes amb símbols racistes o feixistes com la creu celta o l'àliga franquista. Així hi hauran banderes espanyoles amb l'escut constitucional o sense escut, banderes catalanes i moltes banderes regionals. 

            CIUTADANS HI SERÀ
      Jordi Cañas, en nom de Ciutadans ha demanat als organitzadors que evitin que l'extremadreta agafi el protagonisme (Clica aquí per anar a la pàgina de Ciutadans i llegir)  
 Una hora i mitja abans, C's ha organitzat un acte al CCCB  per anar després a la concentració de la Plaça Catalunya. Ciutadans, que té poc a perdre i molt a guanyar amb aquesta concentració, ha donat suport a Unión Progreso y Democracia a les eleccions basques, cosa que pot significar que Rosa Díez demani el vot per C'S a les catalanes i evitar així la dispersió del vot. (llegir comunicat de C'S i les eleccions basques)
Avui s'han publicat anuncis de mitja pàgina o pàgina sencera a El País, Periódico, La Vanguardia, El Mundo, cosa que vol dir que algú està posant diners per l'èxit de la convocatòria. Hi ha qui parla de mans negres, hi ha qui diu alguns empresaris. A la roda se premsa d'avui dimecres els organitzadors han plantejat la manifestació com "apolítica" (clica per anar a la notícia d'Europa Press) 

Facebook de la convocatòria, clica aquí
Web dels organitzadors www.donalilavolta.org, clica
MANIFEST DELS CONVOCANTS
Un seguit de col·lectius i entitats cíviques i culturals, grups i xarxes socials i ciutadans a títol personal ens hem aplegat per conjuntar esforços, compartir voluntats i manifestar tot allò que creiem.
Convoquem tots els catalans a expressar, de la manera i amb les expressions que lliurement cadascú esculli, que som d’Espanya i catalans. Manifestem amb total normalitat els valors en què es fonamenta la nostra democràcia a Catalunya i al conjunt d’Espanya: llibertat i lleialtat, autogovern i coresponsabilitat, respecte i germandat. En poques paraules, la convivència, la solidaritat i el benefici comú entre totes les nostres comunitats.
Volem expressar en positiu com ens sentim i allò que som, el que volem seguir sent i sentint, per continuar aportant al progrés i benestar de Catalunya i del conjunt d’Espanya tot allò que ens uneix.
Manifestem el nostre compromís amb tots aquest punt apel·lem a les forces polítiques, organitzacions sindicals i empresarials, als mitjans de comunicació i al conjunt de la ciutadania que actuïn amb franquesa i sempre preservant el bé comú, el diàleg i la convivència.
Creiem que la societat catalana en el seu conjunt mereix de la nostra part tot allò que sigui al nostre abast per superar qualsevol inconvenient o situació difícil.
De España y catalanes. Somos catalanes y nos sentimos espanyoles. Una apuesta firme y decidida a favor de la unidad, el entendimiento y el compromiso. Som-hi!
 Moviment Cívic d’Espanya i Catalans
 Qui Som?
Som un moviment civic sorgit de la societat civil catalana que defensa que som part d’Espanya i no volem haver d’escollir. El nostre cor es espanyol i català i no volem que ens el parteixin.
Volem expressar en positiu com ens sentim i el que som, el que volen seguir sent i sentint, per continuar aportant al progrés i benestar de Catalunya i de la resta d’Espanya tot allò que ens uneix.
Manel Parra
Moviment Cívic d’Espanya i Catalans

Davant de les informacions que La Falange, que habitualment participava als actes de Montjuïc ara aniria a l'acte de Pç Catalunya,  el Moviment Cívic d'Espanya i Catalans va fer públic aquest comunicat:
 “No acceptarem l’adhesió de partits pre-democràtics”
Barcelona, 08 octubre.- Donades les darreres informacions aparegudes als mitjans de comunicació sobre la intenció de la Falange Española de las JONS i d’altres d’assistir a la concentració convocada el 12 d’octubre a la plaça Catalunya de Barcelona, el Moviment Cívic d’Espanya i catalans –entitat convocant- manifesta que “no acceptarem l’adhesió de partits pre-democràtics perquè no s’ajusta a l’esperit de la convocatòria”.
El president de l’entitat, Manel Parra, ha desvinculat tota voluntat i participació del citat partit de l’essència de la convocatòria, que ha de ser “una manifestació cívica, familiar i festiva de tots aquells que se senten catalans i també espanyols”. Per aquest motiu ha afirmat que “l’esperit de la concentració és totalment democràtic per això no volem partits que no siguin partícips de la nostra democràcia i estat de dret”.
El Moviment Cívic d’Espanya i Catalans es desmarca rotundament, per tant, de les declaracions de membres de la Falange i de la seva intenció d’assistir a la concentració. “No ha de venir qui no comparteixi els objectius d’una manifestació pacífica i democràtica”, ha reafirmat el seu president insistint en que “si es volen manifestar, tenen altres llocs a Barcelona, no a la plaça Catalunya”.

ELS DUBTES DEL PP
El PP encara no ha decidit si hi participaran els seus dirigents. Tenen por de quedar en ridícul si només hi ha dues o tres mil persones i de sortir retratats al costat dels líders de PxC, MSR, etc. però també hi ha qui creu que seria un error no ser-hi si hi ha més de deu o quinze mil persones i s'omple la Plaça Catalunya. Potser Sánchez Camacho serà en un coche o local a prop i si és un èxit s'hi presentarà, però si hi ha poca gent no.  Ciutadans no té aquesta por, i com deia més amunt, hi seran els seus diputats i militants, i si hi ha poca gent culparan a TV3 i La Vanguardia de no haver-s'hi volcat com sí haurien fet amb la de l'11 de setembre.

 Al web del PP en unes declaracions d'Alicia Sánchez Camacho( Clica aquí per llegir les declaracions senceres)  es diu:
"Respecto a la concentración que se está organizando para el 12 de Octubre, ha afirmado que “el PPC apoyará todas las iniciativas que deseen manifestar de manera libre y pacífica el sentimiento de ser catalán y español”. Según la presidenta del PPC, “en esta ocasión es una concentración convocada de manera espontánea por personas anónimas, al margen de los partidos políticos y por eso tiene más valor esta iniciativa”. “Sé que muchos afiliados asistirán a esta concentración y tienen todo el derecho a expresar sus sentimientos”, ha concluido."
 

 PLATAFORMA X CATALUNYA HI PARTICIPA, PERO....

No obstant, segons fons properes als convocants La Falange sí que hi assistirà a l'igual que PxC, que ha fet un comunicat en el que, per no incomodar al seu electorat catalanista de la Catalunya interior, no es mulla com a organització tot i que de fet hi dóna suport. Així Anglada diu que: "aquest 12 d'octubre, espero que milers de catalans puguin també expressar lliurement la seva”, emplaçant “a les persones que vulguin acudir a la concentració del proper dia 12 d'octubre a participar democràticament en l'acte de plaça Catalunya”. 
  Però pel que he pogut saber sí que hi participaran molts dels militants i simpatitzants de PxC dels municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona i el Vallès, que és precisament d'on hauria de treure els 80.000 vots per entrar al Parlament, donat que sembla clar que la majoria dels votants d'Osona que van votar PxC a les municipals, tal com va passar ara fa dos anys a les catalanes, coherentment amb "Primer els de casa", tornaran a votar CiU.  I donar una imatge molt espanyolista li podria fer perdre més vots a la Catalunya interior, de la mateixa manera que mantenir-se al marge és considerat un error, sobretot si la manifestació és un èxit, donat que en aquestes eleccions la immigració no formarà part del debat (al PP no l'interessa a diferència del que va fer Albiol fa dos anys) i se centrarà en el debat identitari català-espanyol, sí o no al dret a decidir, sí o no a la independència, cosa que preocupa als regidors de l'àrea metropolitana que tenen por que els seus vots vagin al PP o Ciutadans. També hi seran presents, sembla, militants de PxC les comarques gironines i tarragonines. 
Ahir Josep Anglada va fer un nou comunicat, va repetir que a Catalunya i caben totes les sensibilitats, va dir que els únics que sobren són els immigrants extracomunitaris, i va insistir que es desmarcava de "l'anticatalanisme de PP i C'S" (clica)

 COMUNICAT DE PREMSA DE PLATAFORMA PER CATALUNYA (PxC) 
Josep Anglada ha emplaçat “a les persones que vulguin acudir a la concentració del proper dia 12 d'octubre a participar democràticament en l'acte de plaça Catalunya”, perquè per sobre de les opinions, Catalunya som tots”.

Vic | Redacció.- El president de Plataforma per Catalunya (PxC), Josep Anglada ha posat una nota de seny, de prudència i de concòrdia en declarar a través del seu facebook que “para mi no hi ha catalans bons i catalans dolents. Uns creuen que seria millor la ruptura amb Espanya, i uns altres creiem que es pot defensar Catalunya sense ruptures amb Espanya”, assenyalat que “els únics que realment sobren en aquest país són els immigrants”.

Josep Anglada s'ha declarat ser “un enamorat de la seva ciutat de Vic, i que vol com el que més a la seva volguda Catalunya. Una Catalunya rica i plena dins d'una Espanya plural en la qual capiguem tots”.

El líder identitari ha defensat el dret de tots els catalans a manifestar-se en suport de l'opció que considerin millor per al futur del país, recordant que “el passat 11 de setembre milers de catalans van tenir l'oportunitat d'expressar lliurement la seva opinió. Aquest 12 d'octubre, espero que milers de catalans puguin també expressar lliurement la seva”, emplaçant “a les persones que vulguin acudir a la concentració del proper dia 12 d'octubre a participar democràticament en l'acte de plaça Catalunya”.
Anglada ha volgut deixar ben clar que “per sobre de les opinions, Catalunya som tots”. 
PxC
Vic, 8 d'octubre de 2012

Anglada a Torrejón el 30 de juny, amb Robert Hernado, Juan Gómez Montero, José Ramón Hernández (ex DN), Marta Riera i Eduardo Núñez. L'ambigüetat de PxC sembla que no ha agradat a Plataforma X La Libertad.
             

COMUNICAT DEL CASAL TRAMUNTANA:

 D'Espanya i catalans

Comunicado de adhesión del Casal Tramuntana a la concentración cívica del 12 de Octubre.

Desde el Casal Tramuntana queremos comunicar nuestra adhesión oficial a la convocatoria promovida por la plataforma “D’Espanya i Catalans/De España y Catalanes”, en base a las siguientes razones:

1)      Creemos necesaria una respuesta unitaria del pueblo catalán ante la actual deriva separatista del gobierno de CIU.  Una respuesta con una muestra lo más amplia posible del ciudadano que no cede a los chantajes de los separatistas, independientemente de ideologías, siglas o partidos. Disentimos de la gran mayoría de corrientes políticas que secundan y apoyan el acto, pero no es momento para el desacuerdo y sí para la acción conjunta.

2)      Asimismo, consideramos la concentración cívica como una buena ocasión para protestar enérgicamente también contra toda clase de mensaje separador. Queremos que se oiga la voz del que es Catalán como forma de ser Español, y responde por igual a una afrenta a la Hispanidad tanto desde Cataluña como desde el resto de España.

3)      Apoyamos completamente la concentración en Plaza Cataluña ya que entendemos que una jornada de fiesta nacional debe celebrarse por y para el pueblo. Por eso creemos idóneo, dadas las circunstancias, tanto el modelo de concentración cívica como el lugar elegido para ella.

Nos vemos todos en Plaça Catalunya. Catalanitat és Hispanitat!

Comunicat de Tramuntana, clica

COMUNICAT DEL MSR
El Movimiento Social Republicano ante la manifestación convocada para el próximo día 12 de octubre en Barcelona contra la independencia de Cataluña, por parte de la recién creada Plataforma d”Espanya i Catalans, queremos manifestar lo siguiente:

1.- El MSR ante la situación creada en Catalunya, donde los partidos nacionalistas antiespañoles junto a la deslealtad, chantaje y desvergüenza de los políticos de CiU, considera que es necesaria una respuesta popular y cívica del pueblo catalán ante sus aspiraciones independentistas.

2.- El MSR considera que es momento de dejar de lado banderas y partidos y acudir todos, los que nos sentimos tan catalanes como españoles, juntos, con un único grito de rechazo al independentismo.

3.- El MSR, que siempre ha defendido el derecho de Catalunya a defender su identidad, considera que esta convocatoria no surge de la anti Cataluña de esa España jacobina, centralista y anuladora de tradiciones y lenguas, sino que surge del reconocimiento de la identidad catalana dentro de la España solidaria e integradora, por eso es nuestro deber estar ahí.

4.- El MSR, entendiendo el espíritu de la convocatoria acudirá a la misma sin símbolos políticos, sin voluntad de protagonismo ni intención manipuladora; no es hora de banderas partidistas, es hora de defender la españolidad de Cataluña.

5.- El MSR hace un llamamiento a todos sus militantes, simpatizantes y amigos para que acudan a la concentración del día 12 de Octubre a las 12:00 en Plaza Catalunya. La Cataluña española debe de alzar su voz y nosotros tenemos el deber de estar presentes para que se oiga aun más fuerte.

Comité Ejecutivo del Movimiento Social Republicano

Comunicat del MSR, clica

ESPAÑA Y LIBERTAD Y VÍA DEMOCRÁTICA
També s'ha sumat a la convocatoria España y Libertad (clica aquí) grup liderat per Yolanda Couceiro Morín, ex directora de Minuto Digital, ex militant del PP d'Euskadi i de La Falange. Yolanda C Morín va recolçar Anglada fins l'octubre de 2010 i posteriorment va donar suporta a Vía Democrática força creada per l'ex Secretari General de PxC, Pablo Barranco. Pablo Barranco que ha anunciat que es presenta a les eleccions catalanes del 25 de novembre, també serà a la manifestació.

ULTRA SUR
Segons un comunicat els Ultra Sur vindran des de Madrid en autocar i després volen "anar de cacera" per Barcelona. Els Ultra Sur han segat ser autors d'aquest comunicat. (clica aqui per obrir pdf) 

 ---------------------


 

 Hi ha l'acord entre els organitzadors que no hi hagi símbols feixistes, racistes ni franquistes habituals a altres convocatòries del 12 d'octubre.

COMUNICAT D'UNITAT CONTRA EL FEIXISME:

“Perill de presència de feixistes a Plaça Catalunya el 12 d’octubre
S’ha obert un important debat al voltant de les relacions de Catalunya amb l’Estat espanyol, i s’estan convocant diverses concentracions i manifestacions al respecte.

Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) treballa principalment contra les amenaces de l’extrema dreta, vinguin d’on vinguin.

En aquest sentit, ens preocupa el fet que molts partits declaradament feixistes, xenòfobs i racistes,  així com col·lectius neo-nazis,  hagin anunciat que s’adhereixen i que participaran a la concentració convocada per al proper divendres 12 d’octubre, a les 12h, a Plaça Catalunya.

Per tant, des d’UCFR demanem a les entitats i partits que convoquen aquesta concentració que es pronunciïn sobre aquestes adhesions i que declarin públicament que no hi haurà espai a la protesta per a organitzacions, símbols o lemes feixistes. En cas contrari, cridem a les persones i entitats que d’altra manera hi haurien participat, a rebutjar participar en una acció que dóna via lliure a l’extrema dreta.”

Ha quedat clar que aquesta preocupació estava justificada.

Malgrat la declaració dels convocants, el mateix dia 8 d’octubre, desmarcant-se de la Falange, es veu que aquesta finalment sí serà benvinguda a la concentració.

Mentre, altres organitzacions feixistes han anunciat públicament la seva participació, sense que els convocants hagin dit res en contra. Aquestes inclouen:

·     Plataforma per Catalunya, que compta entre els seus responsables persones condemnades per robatoris, agressions racistes, i fins i tot atemptats terroristes. Ha declarat, recentment, la seva simpatia vers el partit nazi grec, Alba Daurada.

·     MSR, un grup que defensa les mateixes idees que les Tropes d’Assalt de Hitler.

·     El centre social nazi del Clot, “Tramuntana”, inspirat en el sector més extrem del feixisme italià —Casa Pound— implicat en assassinats racistes.

Per aquest motiu, fem aquesta crida. UCFR no entra en la qüestió nacional: les persones i entitats adherides tenen opinions molt diverses al respecte. Però sí tenim clara la nostra oposició als feixistes. Potser prometen portar-se bé i amagar els seus símbols durant un parell d’hores: Hitler també es posava corbata quan li convenia, però això no va ajudar gens als milions de persones que van morir a l’Holocaust.

No deixis espai als feixistes d’avui. No participis amb ells a la concentració del 12 d’octubre.

Unitat Contra el Feixisme i el Racisme
Barcelona, 11 d’octubre de 2012

ASSAD ENCARA TÉ ALIATS (article al Punt Avui, 12-2-2012)

Article al Punt Avui

12/02/12 02:00 - Periodista - Xavier Riusemail protegit

Seguidors d'Assad durant l'arribada del cap diplomàtic rus, Sergei Lavrov, a Damasc Foto: AFP.

Si dues conclusions es poden treure dels últims esdeveniments viscuts a Síria i de la posició russa al Consell de Seguretat és que encara haurà de morir molta gent abans que Baixar al-Assad caigui, i que encara té suports dins i fora de Síria, per més que la majoria de països de la Unió Europea i del Consell de Cooperació del Golf hagin retirat els ambaixadors, i que la Lliga Àrab li demani que deixi el poder en mans del vicepresident.
Assad té el suport de Rússia que, juntament amb la Xina, va vetar la resolució del Consell de Seguretat de fa una setmana, no només perquè Rússia té al port sirià de Tartus la seva única base naval a la Mediterrània, i importants acords de venda d'armes amb Damasc, sinó perquè no vol que una caiguda violenta d'Assad generi un contagi a les repúbliques caucàsiques. Un contagi que podria desestabilitzar Rússia, ara que Putin es disposa a guanyar amb mètodes de dubtosa transparència les eleccions. Rússia, a més a més, fa pagar a la comunitat internacional l'engany que va patir quan no va vetar la Resolució 1973 sobre Líbia, que es va dir que autoritzava només accions armades per aturar els atacs a la població i imposar un alto el foc a les parts, també als opositors. I com es va veure, es va utilitzar per bombardejar només un bàndol, fins a fer caure Gaddafi. Hi ha qui ha comparat les massacres de civils a Homs i les imatges de milicians amb fusells enfrontant-se a tancs i artilleria amb les del Sarajevo de fa vint anys. Als Balcans històricament havien topat durant segles els interessos de tres blocs: l'occidental catòlic, l'oriental eslau ortodox i l'otomà musulmà. A Síria s'enfronten ara també els interessos de tres blocs que, històricament, han lluitat per liderar el món islàmic: l'àrab, el persa i turc.
Els àrabs estan dividits en dos blocs. Per una banda hi ha els interessos de la teocràtica i feudal Aràbia Saudita i la majoria de monarquies petrolieres que, si bé no desitgen que continuïn les revoltes, volen fer caure Assad, xiïta alauita, l'home al món àrab de l'Iran. I de l'altra, Qatar, veritable poder emergent, nou centre financer i polític, amic d'Occident i pare de la televisió Al-jazeera que ha il·luminat les revoltes.
En segon lloc hi ha l'Iran, que té en Assad la seva porta d'entrada al món àrab i la clau per sostenir Hezbol·là, partit i milícia que, no només pot fer esclatar l'equilibri al Líban, sinó que posa sota les cordes sempre que vol Israel. I l'Iran pugna ara amb Occident, Israel, i també amb Aràbia Saudita, per la possessió o la capacitat de tenir l'arma atòmica.
I en tercer lloc Turquia, que és el model democràtic dels islamistes de Recep Tayyip Erdogan, veí de Síria, que pateix una allau de refugiats i dóna suport material als desertors de l'Exèrcit Sirià Lliure. I si el règim de Damasc cau gràcies a l'ajuda turca, serà una derrota estratègica dels àrabs.
Però al marge dels amics i enemics que Assad té al món islàmic, tal com es va veure en la rebuda que es va fer a Damasc i Alep al ministre rus d'Exteriors, Serguei Lavrov, Assad té el suport de la minoria alauita, de part de la burgesia sunnita i dels cristians d'aquestes dues ciutats, que coneixen bé les persecucions que pateixen ara els cristians a Egipte.
El que ningú sap és fins quan Assad i els caps de l'exèrcit i els cossos policials, majoritàriament alauites, podran continuar massacrant el seu poble. Evidentment ja no hi ha marxa enrere i un cop caigués el líder, no hi hauria cap vicepresident ni general alauita que pogués controlar les masses com es va fer a Tunísia i Egipte. De moment Assad ha reprimit els rebels amb artilleria i tancs, però ha evitat utilitzar els centenars de milers de soldats, majoritàriament sunnites, per por que es neguin a disparar contra els seus germans i es passin a l'enemic. Serà potser llavors quan les hores d'Assad s'acabin. Mentrestant, atrinxerat a Damasc, les seves tropes continuaran matant i sempre a la desesperada, podrà intentar fer sortir les masses al Líban com una cortina de fum per guanyar temps.

                          

TERTÚLIA COM RÀDIO, UN ANY REVOLTES ÀRABS.

TERTÚLIA COM RADIO,UN ANY REVOLTES ÀRABS, CLICA AQUÍ


El 17 de desembre de l’any passat, Mohamed Bouazizi, un jove que venia fruïta a la població tunisiana de Sidi Bouzid va calar-se foc frustrat pel tracte que li va donar una inspectora municipal, que el va bufetejar. Aquella dona es diu Faima Hamdi i poc pensava que amb aquella bufetada donaria el tret de sortida d’un seguit de revoltes àrabs que sembla que no té final. Bouazizi va morir poques hores després de ser visitat a l’hospital pel dictador de Tunis, Zine el Abidine Ben Ali. El 14 de gener, Ben Ali fugia del país, per la pressió popular i d’un exèrcit que es va negar a reprimir les protestes dels ciutadans. El 3 de febrer, qui queia era el dictador àrab, Hosni Mubarack. Tot seguit esclatava la guerra civil a Líbia. El dictador libi, Muammar al Gaddafi, moria, el 20 d’octubre, després de ser detingut per milícies rebels, el 20 d’octubre. Tres dies després renunciava el dictador de Iemen, Alí Abdulah Saleh. Síria viu un greu i violent conflicte civil mentre d’altres països àrabs han optat per una més gran democratització, com és el cas del Marroc o Algèria. Un bon moment, clar, per passar balanç d’aquest any de revoltes àrabs. Ho farem amb els següents contertulians:  Xavier Rius Sant, analista de conflictes, Víctor Pallejà, arabista, Francesc Freixa, expert en temes de cooperació a la Mediterrània i Josep Cabayol, president de Solidaritat i Comunicació-SICOM.