VOX OBRE SEU A BARCELONA AL CARRER DEL CAMP 17, TOCANT RONDA GENERAL MITRE, AL COSTAT DEL FRANQUISTA CLUB EMPEL OBERT FA DEU MESOS. Ortega Smith, després d'inaugurar la seu de Vox ha entrat a saludar a Javier Barraycoa dins del Club Empel. A L'acte d'inauguració no hi assisteixen molts dels qui eren membres de l'Executiva Provincial de fa un any que van ser escombrats després que exdirigents de PxC es fessin amb el control de Vox a Catalunya

Imatge de l'acte al carrer del Camp d'inauguració de la seu de Vox al costat del Club Empel. Ortega Smith i els cosins Garriga.

Aquest migdia, en mig d'un desplegament de la Briga Mòbil, Vox ha inaugurat la seva seu de Barcelona al carrer del Camp número 28, sobre General Mitre, al costat de la seu del local ultra Club Empel, que està al número 17 del mateix carrer. 

En l'acte, tant en els parlaments que s'han fet dins del local com fora al carrer han interveningut el Secretari General, Javier Ortega Smith, el diputat Ignacio Garriga i el seu cosí i president de Vox a la província de Barcelona, Juan Garriga. Bona part dels qui eren membres de l'Executiva Provincial de Vox a Barcelona fa un any, no hi han assistit, donat que van ser escombrats de la direcció provincial i d'importants comitès locals quan els exdirigents de Plataforma per Catalunya es van fer amb el control de Vox a Catalunya.
Ortega Smith ha aprofitar l'acte per entrar al Club Empel a saludad a Javier Barraycoa i altres membre de l'entitat d'ideologia franquista que és a pocs metres de la seu de Vox. 

 Ortega Smith saludant a Barraycoa dins del Club Empel

 Juan Garriga

 

ISRAEL, CANVI O CONTINUÏTAT?, publico al Punt Avui sobre les eleccions de dimarts. Netanyahu, tot i quedar segon podria obtenir suports per formar govern

 Llegir al Punt Avui, 15 de març de 2015

 Tot i no guanyar les eleccions, Netanyahu podria obtenir la majoria per encapçalar el govern

 Si dimarts els resultats de les eleccions a Israel confirmen el que diuen les enquestes fetes públiques aquesta setmana –que donen la victòria a la coalició del laborista Yitzhak Herzog i la centrista Tzipi Livni, amb 24 o 26 escons, que es presenten sota la sigla d'Unió Sionista, enfront dels 21 o 22 del Likud, del primer ministre Benjamin Netanyahu–, al líder del Likud li haurà sortit malament la jugada d'avançar les eleccions.
Unes eleccions que Netanyahu va convocar després que, el desembre passat, alguns partits del govern rebutgessin redefinir Israel només com a “Estat jueu”, eliminant el terme “democràtic”. Proposta que es produïa en un context en què alguns països europeus o bé reconeixien diplomàticament l'Estat palestí, o bé, com va ser el cas de l'Estat espanyol, aprovaven en el seu Parlament mocions a favor del reconeixement de Palestina.
Aquesta voluntat de Netanyahu de canviar la definició d'Israel després d'ampliar els assentaments i de l'última guerra amb Gaza va ser el que va motivar que bona part de la comunitat internacional s'hi posicionés encara més en contra. Un canvi que és més que una modificació de la denominació de l'estat, atès que obriria la porta a legalitzar un apartheid per al milió d'àrabs que tenen nacionalitat israeliana i que es podria interpretar com l'anunci d'un intent de deportació d'aquests ciutadans als territoris palestins en les negociacions per un hipotètic Estat palestí.
I tot i això, Netanyahu i el seu ministre d'Afers Estrangers, l'ultra Avigdor Liberman, van aconseguir el suport del secretari d'Estat nord-americà, John Kerry, per bloquejar, al desembre, una resolució del Consell de Seguretat de l'ONU que exhortava a culminar en un període fixat les negociacions entre Israel i l'Autoritat Nacional Palestina, per tal de fer efectiva la creació de l'Estat palestí amb unes fronteres que no serien les del 1967 i per, a canvi de mantenir part dels assentaments jueus, donar terres ara israelianes als palestins.
Fa deu dies, tirant més llenya al foc, pensant que electoralment li seria rendible, un Netanyahu embravit convidat per un grup de senadors republicans es va presentar a Washington per fer una conferència al Congrés. I en absència del president Barack Obama i de Kerry, va desautoritzar les negociacions en què participava aquell mateix dia el secretari d'Estat nord-americà a Suïssa amb el seu homòleg iranià, Javad Zarif, que en el marc del grup dels 5+1 –format pels Estats Units, França, Alemanya, la Gran Bretanya, la Xina i Rússia– està ultimant l'acord sobre el programa nuclear iranià.
Un acord que Europa, els Estats Units, la Xina i Rússia veuen probable i positiu per a tothom, amb la renúncia de l'Iran a enriquir urani durant deu anys. Però que Netanyahu va qualificar a Washington de trampa que facilitarà a l'Iran un atac nuclear contra Israel.
Si fem cas de les enquestes, sembla que la jugada no ha sortit bé a Netanyahu. I en lloc de millorar la perspectiva de vots, mostren que ha baixat, tot i que és possible que encara que quedi en segona posició pugui formar govern amb el vot dels diputats dels colons i els ultraortodoxos. Hi ha qui atribueix la baixada de vots de Netanyahu no tant a la seva política enfront dels palestins i l'Iran, al desafiament a l'administració Obama i al cansament d'un discurs bel·ligerant que no ha portat la pau, sinó a la situació econòmica, la corrupció, la pujada de preus de l'habitatge i el menjar. Però sembla evident que la política de confrontació amb l'última guerra a Gaza, en què van morir setanta israelians, i l'increment de les campanyes internacionals de boicot als productes israelians no ajuda que l'economia millori.
En les eleccions de dimarts, els quatre partits àrabs s'han presentat en una única llista, que ja ha dit que donarà suport a l'elecció com a primer minis-tre d'Herzog, quan habitual-ment no el donaven a ningú. El fet que aquests partits àrabs vagin junts els dóna a les enquestes tretze diputats.
Aquest 20% de població palestina amb nacionalitat israeliana, molta de la qual fins ara s'abstenia, sap que en aquestes eleccions es juga molt si Netanyahu és reelegit. La llista àrab està encapçalada per Ayman Odeh i la setena de la candidatura és Haneen Zoabi, a qui Israel ha intentat treure la nacionalitat, inhabilitar-la com a parlamentaria i, fa unes setmanes, impedir que figurés a la llista. L'esquerrà i pacifista Meretz, encapçalat per la diputada Zahava Gal-On, també ha anunciat que, tot i no voler entrar al govern, donarà suport al nomenament d'Herzog com a primer ministre.
La qüestió serà, però, que, encara que la llista d'Herzog guanyi, si els partits centristes se sumen amb la dels colons i els ultraortodoxos i donen suport a Netanyahu, aquest pugui obtenir la majoria per encapçalar el govern. I Israel continuarà amb el cercle d'humiliar els palestins, menystenir l'administració Obama i sabotejar l'acord amb l'Iran. I difícilment es derrotarà Estat Islàmic i es pacificarà l'Iraq sense la complicitat de Teheran.

Xavier Rius, periodista

 Llegir declaracions de la diputada àrab, Hannen Zoabi, el passat mes de maig a Barcelona