Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Juan Garriga. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Juan Garriga. Mostrar tots els missatges

dimecres, 13 de gener del 2021

Ignacio Garriga, l'ex regidor del PP al Prat i ex diputat, Antonio Gallego Burgos, l'ex dirigent de PxC, Juan Garriga, la doctora María E García Fuster, i l'ex Secretaria General de PxC, Mónica Lora, encapçalen la candidatura de Vox per Barcelona en la que no hi són la majoria de dirigents locals i militants històrics anteriors a l'entrada dels PxC. L'identitari amb tocs xenòfobs, FNC, de l'àmbit 33, també es presenta a les quatre demarcacions. Ara cal esperar proclamació per part de les JE de les llistes definitives. En principi el FNC ha aconseguit els avals

(Actualitzat, dimecres 20 de gener a les 20h: El DOGC publica un annex aquesta tarda amb les candidatures proclamandes per les Juntes Electorals de Barcelona i Girona, que inclou les de VOX i el FNC en haver aconseguit els avals. Així el FNC sí es presenta a les eleccions del 14-F si finalment es fan en aquesta data. Aquest vespres o demà es publicaran les candidatures de Lleida i Tarragona) 

Tal com recull avui el DOGC, el diputat al Congrés, Ignacio Garriga, encapçalarà la candidatura de Vox per Barcelona a les eleccions convocades pel 14 de febrer. Garriga va ser militant del PP fins 2009, membre de la candidatura de l'efímer de Montserrat Nebrera, Alternativa de Govern a les eleccions catalanes de 2010 en que va anar en el lloc 18,  ja va obtenir l'escó de diputat al Congrés a les eleccions del 28 d'abril de 2019. Es cosí de l'exdirigent de PxC, Joan Garriga.


En segon lloc va l'ex diputat del PP i ex regidor del Prat del Llobregat pel Partit Popular, Antonio Gallego Burgos. Burgos va ser Diputat al Congrés entre 2008 i 2015, regidor del Prat des de 1999 a maig de 2015 en els que va estar a l'oposició.   Va ser escollit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre de 2015, i una setmana després de prendre possessió de l'acta, va renunciar. 

Sobre els motius d'aquest renúncia hi ha diverses versions, més enllà de les discrepàncies ideològiques. Antonio Gallego es va distingir els útims anys de regidor al Prat, on governava Iniciativa per Catalunya, per fer sovint un discurs xenòfob basat en mentides. Podeu llegir dos articles o columnes seves de quan era regidor on diu barbaritats com que els immigrants sense papers aconsegueixen pisos de protecció oficial. Ara torna a entrar en política de la mà de Vox, i si es compleix el que anuncien les enquestes de que Vox superarà a Barcelona el 3% de vots, amb aquest percentatge, habitualment entren dos o tres regidors, pel que és molt probable que sigui escollit diputat. Al 1995 Antonio Gallego va anar a la candidatura de CiU del Prat de Llobregat.



 

En tercer lloc va Juan Garriga Domenech, cosí i mentor polític d'Ignacio Garriga. Joan Garriga -com es presentava abans-, exmilitant del PP, va ser molts anys membre de l'Excutiva de Plataforma per Catalunya (PXC) i un dels artífex de la dissolució de PxC per entrar bona part dels seus dirigents a Vox. Ara és president de Vox a la província de Barcelona

 


En quart lloc va la doctora María Elisa García Fuster, que ja va anar de númeo 8 a les eleccions de novembre de 2019.  

 


 

I en cinqué lloc va l'ex-Secretaria General de Plataforma per Catalunya i exregidora de Mataró, ara Secretària Provincial de Vox Barcelona, Mónica Lora. 

 


Mónica Lora, entre Alberto Tarradas, candidat per Girona, i Juan Garriga

 A la llista ja no hi són la majoria de militants i dirigents històrics de Vox de Barcelona, que van ser apartats de la direcció i provincial i local després de l'entrada dels exdigents de Plataforma per Catalunya. Amb la convocatòria de primaries de stembre, on només la candidatura de Joan Garriga va aconseguir l'aval del 10% de la militància, els ex PxC amb Buxadé i Ignacio Garriga controlen Vox a Catalunya. 

La llista de Girona està encapçalada per Alberto Tarradas Paneque, un dels pocs dirigents de Vox a Catalunya dels anys de travessia del desert que, juntament amb Jorge Buxadé i Ignacio Garriga  que no ha estat desterrats del partit després de la irrupció dels dirigents de PxC. I en segón lloc hi va l'ex dirigent de Democracia Nacional i ex regidor d'Olot per PxC, Nacho Mulleras. Tanca la llista de Girona, el regidor de Salt, Sergi Fabri.  Vox només té 3 regidors a tot Catalunya, que són precisament els que abans estaven a PxC de Salt.

          


Ignasi Mulleras


La candidatura de Vox per Tarragona té de cap de llista a Isabel Lázaro Pina. I l'exdirigent de Democracia Nacional i candidata a al'alcaldia de Barcelona per Democracia Nacional-La España En Marcha, fa sis anys,  Montserrat Montanuy, va de número set.  Per últim la de Lleida, està encapaçalada per  Antonio Ramón López Gómez. A Lleida Vox té pocs militants, no només perque no tenia gaire implantació PxC. La detenció i posterior condemna del seu dirigent històric, José Antonio Ortiz Cambray, a 14 anys de presó per abusos sexuals a persones amb discapacitat ha fet molt mal al partit.

   

Montanuy ara va de 7 a la llista de Vox per Tarragona

Aquestes llistes poden tenir alguna modifició, donat que són les presentada davant la Junta Electoral que ara té tres dies per demanar alguna correcció. 

L'altra candidatura de l'àmbit nacionalista xenòfob, en aquest cas  independentista 33, que ha presentat candidatures a les 4 demarcacions catalanes, és el Front Nacional de Catalunya. Albert Pont, president del Cercle Català de Negocis és el cap de llista per Barcelona. Ara cal esperar el dia 19 de gener a la proclamació de les llistes definitives per part de les Juntes Electorals. Si un cop comprovats els avals presentats, el FNC no tingués els nombre necessari en alguna demarcació, aquella llista cauria. Aliança Catalana, de la regidora de Ripoll, que es va presentar pel Front Nacional de Catalunya, no s'hi ha presentat, probablement per la dificultat d'aconseguir avals.   




 

 

 LLISTA PROVISONAL COMPLERTA VOX BARCELONA 

1. Ignacio Garriga Vaz de Concicao

2. Antonio Gallego Burgos

3. Juan de la Cruz Garriga Dómenech

4. María Elisa García Fuster

5. Mónica Lora Cisquer

6. Andrés Félix Bello Sanz

7. Manuel Jesús Acosta Elías

8. María del Mar Cambronero Soriano

9. María De Temple Salinas

10. Gonzalo De Oro-Pulido Plaza

11. Alejandra Chirívas Brazo

12. José Manuel Arias Flores

13. Nerea Andrés Antón

14. Yago Ruiz Tintoré

15. Amanda Puiggros Martí

16. Isabel Melendez Valdés Romero

17. Manuel Chacón García

18. Sergio López González

19. Nuria Alejandra Acacio Montesinos

20. José Casado Ortega

21. Rafael Pérez Adamuz

22. Iván Cánovas Casanova

23. Marina Ferrer Sánchez

24. Daniel Lafuente Arbos

25. Inmaculada Cervilla Galera

26. José María Casanova Prenafeta

27. Argyris Hortas Gozalvo

28. Carlos Javier Ubieto Cristóbal

29. Marta Patricia Retuerta García

30. Marian Asensio Villalba

31. Pedro Ardanuy García

32. Juan José De la Rosa Gutiérrez

33. Jordi Rangel Villatoro

34. María del Mar Ingelmo Torres

35. Emma De la Torre Carrenca

36. José María Torrente Florines

37. Felicidad Morera González

38. Carlos Cortizo Casanova

39. Teresa Corrales Hurtado

40. Francisco Manuel Fernández Beltrán

41. David Pasarell Serred

42. Irma Larroy Ovide

43. Félix Urbano Priego

44. M. Carmen Couso Rodríguez

45. Alfonso Paniagua Jiménez

46. Rocío Chaparro Rodríguez

47. Manuel Rielo Vilanova

48. María Trinidad Ferrando Fenoll

49. David Rojas Maqueda

50. Andrea Tejada León

51. Daniel Gutiérrez Morgado

52. Antonia Jiménez Blasco

53. Liberto Mariano Senderos Oliva

54. Eulalia Serrano Rodríguez

55. Francisco José Callejas Estévez

56. María Dolores Andreu Catalá

57. Francisco Javier Corbacho Jiménez

58. María José Perallón Gallego

59. José De Azevedo Torra

60. María Pilar Martínez Lozano

61. Antonio García Fernández

62. María Ángeles Barbarrusa Maldonado

63. Francisco Javier Millán Vidal

64. Joaquín Barba Gómez

65. Maite Pilar Juan

66. Jorge Mena Gálvez

67. Rafael Roldán Laserna

68. Adoración Rodríguez Rodríguez

69. Juan José Román Periche

70. Carla Sabaté Roca

71. Victoriano Cabrera Estrella

72. Vicente Durá Bono

73. Evangelina Ríos Pérez

74. Marcos Rodríguez Font

75. Josefa Millán Hita

76. Antonio Nogales Borrego

77. Rubén Sodupe López

78. Dosinda Pérez García

79. Cesar José Gil Abaurrea

80. Josefa Esperanza González Morcillo

81. Carlos Edmundo Riesco Granadino

82. Erika Prieto Torregrosa

83. Andrés Molina Arnal

84. Raquel Casviner Canellas

85. Antonio Juliá Morell

 

Suplents

1. Eulogio Ruiz Tintoré

2. Sergio Millán Sánchez

3. María Luisa Casado Juárez

4. Antonio Fernández Sánchez

5. Juliana Gallego Martínez

dissabte, 27 de juny del 2020

Un centenar d'ultres convocats per VOX i el Frente Nacional Identitario-Partido Nacional Socialista Obrero Español es concentren al monument de Colón en defensa de la hispanitat i contra les propostes d'enderrocar-lo. Vox no aconsegueix en nombre manifestants que esperava per encerclar l'estàtua




Un centenar de militants i simpatitzants ultres, convocats per Vox i pel Frente Nacional Identitario-Partido Nacional Socialista Obrero Español -principal impulsor de les contramanifestacions de la Meridana- que s'ha sumat a la convocatòria, s'han concentrat aquest migdia al monument de Colón en defensa de la Hispanitat i contra les propostes d'enderrocar-lo o reinterpretar-lo. Simultàniament mig centenar d'antifeixistes s'han manifestat intentant arribar a Colón, si bé el Mossos els han aturant a la part baixa de la Rambla.
El fet que hagi assistit menys gent de la que Vox esperava no ha permés fer l'encerclament de tota la base o rotonda al voltant del monument.
El primer en intervenir ha estat Javier Barraycoa, impulsor principal impulsor o cara coneguda del Club Empel i de Somatemps, que ha parlat de les estàtues del peu del monument com la de Pere Margarit, Ferrer de Blanes i Lluís de Sant Àngel, i ha lloat els valors i el llegat de la Hispanitat. Tot seguit el dirigent de Vox, Juan Carlos Segura, ha defensat l'obra de la conquesta d'Amèrica que va portar la modernitat i va abolir la poligàmia de les tribus. Per la seva banda el president de Vox a la província de Barcelona, Juan Garriga, ha afirmat que els allà presents "som patrotes i defensem l'amor a la nostra terra, a diferència dels separatistes que només tenen odi". I ha qualificat la Hispanitat com "un projecte d'amor"del que se sentia orgullòs, que va portar les drets i la modernitat als pobles indígenes.  
En acabar s'ha escoltat l'himne d'Espanya i alguns manifestants ho han fet "brazo en alto"

Entre el participants hi havia a part de la cúpula orgànica de Vox a Barcelona i Girona -sense la presència dels diputats Ignacio Garriga i Juan José Aizcorbe, i d'una quinzena de membre del neonazi FNI-PNSOE, coneguts ultres com Raúl Macià, de Balsareny, -que va estar empresonat fa dos anys per motius aliens a la política, i alguns ex militants històrics de la ultradreta nacionalrevolucionària i del Casal Tramunatna. L'ex dirigent del MSR, Jordi de la Fuente, com sempre, anava amb el megàfon.


 Juan Garriga, president provincial de Vox
  Alberto Tarradas, Vox Girona, Mónica Lora, Secretaria provincial de Vox i ex Secretaria General de PxC, i Joan Garriga, president de Vox Barcelona 

  Javier Barraycoa

Juan Carlos Segura



  El Frente Nacional Identitario-Partido Nacional Socialista Obrero Español també ha concocat i ha estat present a l'acte






dijous, 11 de juny del 2020

La fi de les cassolades al barri de Salamanca. Vox Barcelona i l'entorn de Javier Barraycoa dubten si mantenir les convocatòries de Barcelona, després de la poca assistència el passat dimecres. "Los de Artós" s'han mantingut inactius com a grup per les divergències entre els tres sectors: 1-Vox-Buxadé, 2-Josep Bou, PP i Espanya i Catalans, i 3-Ciudadanos

Les cassolades sorgides al barri de Salamanca de Madrid a primers de maig, impulsades  per comunicadors i digitals, canals de Youtube i televisions ultres com Cristina Seguí, Javier Negre, Carlos Cuesta o Alvise Pérez, des de Distrito TV o Estado de Alarma, que es van anar estenent a altres barris de Madrid i a altres ciutats, com lamentava la  periodista de l'àmbit espanyolista ultra, ara propera al PP, Yolanda Couceiro Morín en un tuït el passat 27 de maig, van anar perdent participació, des que a Madrid es van obrir les terrasses dels bars. La gent va deixar sortir al balcó o baixar al carrer amb la cassola, preferint sortir per fer una cervesa amb els amics. I en aquests moments tot i la presència de quatre irreductibles al carrer Núñez de Balboa, les cassolades ja es donen per acabades. De fet en els àmbit ultres es diu que Vox, després de les manifestacions a totes les capitals de província del passat 23 de maig,  va decidir deixar d'impulsar les cassolades de cada tarda o vespre.

A Barcelona  des de fa un mes es feia una cassolada setmanal, els dimecres a Bonanova-Ganduxer, impulsada sobretot per Javier Barraycoa de Somatemps i el Club Empel. Cassolada que aplegava poc més de cinquanta persones i a la que hi anaven també membres de Vox.  Sorprenement el col·lectiu "Los de Artós", no s'hi va sumar donat que aquest grup, sorgit el 2017 i format majoritàriament per joves, com a tal ja no estaria funcionant per la desmobilització de molts dels seus membre i per les divisions internes. Així una part del seus membres o exmembres eren propers al PP i a Espanya i Catalans i al regidor Josep Bou, regidor i empresari ara enfrontat amb la direcció del PP català. Sembla que Bou en el seu moment havia aportat diners o mitjans materials a Los de Artós. L'altra sector que crec que liderava les accions però no aportava tants recursos com Bou, era el de joves que van anar a Vox i l'eurodiputat barceloní, Jorge Buxadé, ara resident a Madrid.  El tercer sector dels d'Artòs serien simpatitzants de Ciudadanos. 
Doncs bé, a la cassolada d'ahir dimecres 10 de juny, en la que hi era el president provincial de Vox, Juan Garriga, tot i que no plovia, només hi van assistir una trentena de persones. I pel que se m'ha dit, s'està imposant l'opinió de no convocar per la setmana vinent i donar per acabada la protesta.  El fet que des de Vox no s'hagin penjat fotos ni fet tuïts de com va anar l'acte, confirma que se m'ha dit que, al menys des de Vox, es donarien les protestes per acabades. caldrà veure si el compte de twitter Movimiento Bonanova, i si Vox hi dóna o no suport.
Dimarts, va haver-hi també una cassolada a Badalona amb el suport de Vox, en la que hi van participar deu persones, entre les que estava Baraycoa


Imatge publicada a les xarxes social, de la concentració cassolada d'ahir a Bonanova. A l'esquerra de tot el president provincial de Vox, Juan Garriga.

 A la drta d ela imatge, amb el megàfon,  Jordi de la Fuente.


Imatge a sota de la cassolada de dimarts a Badalona en la que també hi era Baraycoa



dissabte, 1 de febrer del 2020

VOX OBRE SEU A BARCELONA AL CARRER DEL CAMP 17, TOCANT RONDA GENERAL MITRE, AL COSTAT DEL FRANQUISTA CLUB EMPEL OBERT FA DEU MESOS. Ortega Smith, després d'inaugurar la seu de Vox ha entrat a saludar a Javier Barraycoa dins del Club Empel. A L'acte d'inauguració no hi assisteixen molts dels qui eren membres de l'Executiva Provincial de fa un any que van ser escombrats després que exdirigents de PxC es fessin amb el control de Vox a Catalunya

Imatge de l'acte al carrer del Camp d'inauguració de la seu de Vox al costat del Club Empel. Ortega Smith i els cosins Garriga.

Aquest migdia, en mig d'un desplegament de la Briga Mòbil, Vox ha inaugurat la seva seu de Barcelona al carrer del Camp número 28, sobre General Mitre, al costat de la seu del local ultra Club Empel, que està al número 17 del mateix carrer. 
En l'acte, tant en els parlaments que s'han fet dins del local com fora al carrer han interveningut el Secretari General, Javier Ortega Smith, el diputat Ignacio Garriga i el seu cosí i president de Vox a la província de Barcelona, Juan Garriga. Bona part dels qui eren membres de l'Executiva Provincial de Vox a Barcelona fa un any, no hi han assistit, donat que van ser escombrats de la direcció provincial i d'importants comitès locals quan els exdirigents de Plataforma per Catalunya es van fer amb el control de Vox a Catalunya.
Ortega Smith ha aprofitar l'acte per entrar al Club Empel a saludad a Javier Barraycoa i altres membre de l'entitat d'ideologia franquista que és a pocs metres de la seu de Vox. 


 Ortega Smith saludant a Barraycoa dins del Club Empel
 Juan Garriga
 

dissabte, 16 de març del 2019

El regidor del Vendrell i president de PxC, August Armengol, i altres regidors i militants del partit no es presentaran a les municipals a les llistes de Vox. Continua la tensió a Vox del Maresme pel rebuig del sector liderat pel coordinador comarcal J M Pérez a que Mónica Lora encapçali la llista a Mataró. Aquesta situació podria fer que hi hagi sorpreses amb la presentació de candidatures a algun municipi amb sigles no previstes. Tampoc sembla probable que Ruiz Puerta, president de PxL (partit soci de PxC que també s'ha dissolt) pugui encapçalar la llista de Vox al municipi madrileny de Parla. Ignació Garriga, serà cap de llista per Barcelona el 28-A


(Actualitzat dimarts 19 de març: Joan Carrasco farà públic demà que, amb altres membres de PxC del Vendrell, encapçalarà una llista de SOM Identitaris, nou partit de Josep Anglada)
 
Com anunciava dimecres, la integració dels regidors i militants de PxC a Vox està resultant molt difícil, i hores d'ara sembla que ni el president de PxC, August Armengol, ni el regidor Joan Carrasco, hagin de formar part de la candidatura de Vox a la capital del Baix Penedès. La tercera regidora de PxC al Vendrell, Araceli Bundó, ja va deixar PxC fa dos mesos quan el partit va acordar fer un congrés per dissoldre's i entrar la majoria de regidors i militants a Vox.
Bundó va manifestar la seva disconformitat amb l'anticatalanisme de Vox, element que també incomodava a altres militants i dirigents de PxC. Tot i que August Armengol, com a president de PxC va participar en el mini congrés de dissolució del passat 16 de febrer (hi van assistir menys de vint persones), es dóna per segur que ni Armengol ni Carrasco no aniran a les llistes de Vox i podria ser que es plantegessin presentar-se o recolzar una altra candidatura. Armengol era l´únic fundador de PxC que continuava al partit i després de l'expulsió de Josep Anglada el 2014, va ser nomenat president de Plataforma.  Tampoc sembla que el regidor del municipí tarragoní de Roquetes, Ramon Martí, es presenti per Vox.
A les eleccions de maig de 2015 PxC es va enfonsar passant de 67 a només 8 regidors. I Josep Anglada revalidà l'acta de regidor a Vic fundant un nou partit, ara anomenat SOM Identitaris.

  Carrasco i Armengol no entren a Vox. Faran una altra candidatura? Amb qui?
L'absència de Carrasco i Armengol a les taules de Vox i a la foto "del equipo de Vox" ja feien sospitar que no anaven a formar part de la candidatura de Vox del Vendrell.

Pel que fa a Mataró, la fins ara Secretària General de PxC, i única regidora o regidor de PxC a la província de Barcelona, Mónica Lora, s'ha trobat amb el rebuig del sector de militants de Vox propers al coordinador de Vox al Maresme, José María Pérez, que des de setmanes abans de la dissolució de PxC i entrada de Lora a Vox, van deixar clar que no la volien a ella com a cap de llista a Mataró.  I s'està vivint una forta tensió al grup comarcal que ha precisat la intervenció del Comitè de Garanties de Vox. Coincidint amb aquesta tensió, algú va filtrar a la premsa que Pérez havia estat condemnat i suspès de feina al Consorci Hospitalari de Mataró, cosa que no és certa i motivà la intervenció del Secretari General de Vox, Javier Ortega Smith, fent el partit un comunicat de premsa donant suport a Pérez i tildant de falsa aquesta notícia.
En el cas que a Lora no se li permeti ser cap de llista s'obriria un escenari surrealista que podria motivar el difícil intent de fer ressuscitar la sigla de PxC. Vull deixar clar que en cap cas  els regidors del Vendrell, Armengol i Carrasco, formarien part d'aquesta operació, en haver triat ells ja, si decideixen presentar-se, fer-ho per un altre camí.


Els únics als que els hi anat bé la seva entrada a Vox, són els dos regidors de Salt, Sergi Fabri i Sergio Concepción i a l'exregidor d'Olot Nacho Mulleras. Però tant a Olot com a Salt els pot passar factura un element que ha estat cabdal perquè alguns es repensessin la seva entrada a Vox. L'anticatalanisme de Vox i les seves propostes de dissoldre la Generalitat, tancar TV3,  deixar la llengua catalana en un lloc totalment secundari i la castellanització de tots el topònims dels municipis, és un element que més que donar vots els hi pot prendre. No era cap secret que una part important dels ciutadans que votaven a PxC a les municipals pel seu rebuig a la immigració estrangera, després votaven a CiU o ERC a les eleccions catalanes o espanyoles. I la proposta de suprimir les autonomies i tancar TV3 desagrada a molts votants de PxC.  
Els qui de moment estan al marge d'aquestes tensions són l'ex-coordinador de PxC a L'Hospitalet de Llobregat, Daniel Clemente, que va entra a Vox fa un any, i l'ex dirigent de PxC Joan Garriga. Garriga, número dos de Montserrat Nebrera al PP, va ser qui va intentar l'entrada de Nebrera a PxC l'any 2009 que no va fructificar en no cedir-li Anglada el lloc que ella exigia de la llista a les eleccions catalanes, si bé ell i altres de l'entorn de Nebrera sí que va afiliar-se a PxC. Ara Garriga és el coordinador de la gestora de Vox a Barcelona ciutat.
Totes aquestes tensions, intervenció del Comitè de Garanties del partit pels problemes a Mataró, la intervenció de la cúpula del partit a Madrid donat suport al coordinador del Maresme José Maria Pérez i donant el vistiplau a fer un comunicat desmentint la informació que havia estat condemnat i suspès de la feina, així com l'escàndol de la detenció per abusos sexuals a discapacitats del coordinador de Vox a la província de Lleida, José Antonio Ortiz Cambray, que anteriorment havia militat i estat candidat de PxC, està donant la raó a aquells que creuen que a les municipals s'han de fer poques llistes i només amb militants de confiança. En aquest sentit Vox ha contractat a un grup de consultors i advocats que han d'examinar els perfils i historials dels candidats per evitar que esclatin un cop siguin diputats o regidors, escàndols de diversa índole. Aquests consultors que podrien formar part o treballar pel Comitè de Garanties , estan estudiant aquests dies els possibles candidats a ocupar les llistes al Congrés i el Senat. Llistes que s'ha de presentar abans de nou dies.
 Ignacio Garriga, hispano-guineà, cap de llista al Congrés per Barcelona

La candidatura al Congrés per Barcelona estarà encapçalada per l'odontòleg hispanoguineà, Ignacio Garriga. Garriga va ser candidat del PP a l'alcaldia de Sant Cugat del Vallès el 2015, però abandonar el partit de Rajoy per la seva acceptació del matrimoni homosexual, l'incompliment de la promesa de derogar la llei de l'avortament de Zapatero o la negativa d'aplicar una política més dura en immigració.

Mónica Lora amb Javier Ortega Smith a Girona el passat desembre. Al centre José Casado de Segadors del Maresme que dóna suport a Lora (Foto Quico Sallès)


 Per la seva banda, José María Ruiz Puerta (a la dreta de la imatge), expresident del Partido por la Libertad (PxL) soci de PxC a la federació Respeto, sembla que no té el suport del grup local de la seva ciutat, Parla (Madrid), per encapçalar la llista de Vox. A les passades eleccions municipals Ruiz Puerta encapçalant la llista de PxL va obtenir 2.243 vots si bé no va entrar a l'ajuntament en no arribar al 5%. Vox només en va obtenir 723.
------------
 -------------------

(Comité de Garantías de Vox)  quiénes son? ) auditoría, sanción, sanciones)