En les eleccions del 28 d’abril al Congrés, a Catalunya, Vox va
aconseguir 148.481 vots, el 3,6%, cosa que els va donar un escó per
Barcelona. Després que les enquestes els auguressin un suport més ampli
-fins i tot hi havia pronòstics que parlaven de tres escons-, ara
s’haurà de veure quin suport recullen finalment les 45 candidatures que
ha presentat la formació de Santi Abascal a Catalunya pel comicis del 26
de maig. En declaracions a l’ACN, el periodista i expert en ultradreta
Xavier Rius ha explicat que molts dels candidats que presenta Vox eren
militants de l’extinta Plataforma per Catalunya, un partit que ara només
tenia vuit regidora a tot Catalunya, però que va estar a punt d’entrar
al Parlament a les eleccions del 2010. De la seva banda, l’exlíder de
PxC, Josep Anglada, es presenta amb un nou partit a Vic, Som
Identitaris, i ha aconseguit configurar quatre llistes més arreu del
territori.
La dissolució de Plataforma per Catalunya de fa uns mesos i el
posterior traspàs de molts dels seus militants a Vox ha nodrit les files
del partit de Santiago Abascal de gent del territori. Candidats com
Pablo Barranco (Hospitalet de Llobregat) o Mónica Lora (Mataró) són alguns dels pesos pesats que després de sortir de
PxC han decidit abraçar les idees de Vox.
El periodista i expert en moviments d’ultradreta i extrema dreta,
Xavier Rius, en declaracions a l’ACN, ha explicat que amb la dissolució
de PxC es van produir dues sorpreses. D’una banda, líders que van
decidir no integrar-se a Vox perquè creien que un discurs “tan
espanyolista” els podia perjudicar, com els militants del Vendrell. I,
de l’altra, persones que esperaven entrar a les llistes de Vox, però el
partit d’extrema dreta va decidir vetar-los perquè va estratègicament va
triar no incloure a les seves llistes perfils amb vinculacions a grups
neonazis. “Això es deu a l’aposta que fa Vox per Israel, i les persones
amb aquest perfil s’escombren, les quals després se senten enganyades”,
explica Rius.
Segons l’expert, d’entrada, Vox aspira a captar el vot de l’elector
castellanoparlant, que s’ha sentit menystingut pel procés català, que
potser abans havia votat el PP o Ciutadans, i ara opta per Vox perquè
creu que tant Rajoy com Ciutadans haurien d’haver aplicat “més mà de
ferro”. Per Rius, Vox fa propostes “molt més radicals”, com suprimir les
autonomies, voler canviar les euroordres per capturar Puigdemont o
pretendre tancar TV3. “El meu dubte és si la gent això s’ho acaba de
creure, o votaran Vox als ajuntaments simplement perquè és un partit
nou, ‘el partit follonero’, com ho va ser en el seu moment Podemos”, ha
reflexionat Rius. També quina incidència poden tenir els discursos
contra l’avortament, per exemple, en gent jove. Amb tot, i després del
precedent dels darrers comicis, caldrà veure com actua ara el votant a
les municipals. I més tenint en perspectiva que el sentiment patriòtic
espanyol no es va recollir en la magnitud amb què s’esperava en les
eleccions generals i on el partit constitucionalista que va recollir més
vots va ser el PSC.
Anglada i el seu nou partit Som Identitaris
Rius ha explicat que qui va sortir més beneficiat de l’estratègia de
Vox per instal·lar-se a Catalunya va ser Josep Anglada, l’antic líder de
Plataforma per Catalunya a qui el partit va fer fora el 2014 després
d’anys de lluites internes. Anglada, regidor del projecte Plataforma
Vigatana que li va permetre presentar-se a l’Ajuntament de Vic-, va
decidir crear un partit nou d’abast territorial amb el nom de Som
Identitaris. Inicialment només hi havia una llista a Vic i una segona a
Manlleu.
El periodista ha explicat que Plataforma per Catalunya té dos pares, un
és Anglada i l’altre és August Armengol, molts anys cap de llista del
Vendrell. “Quan Plataforma desapareix, Armengol diu que no vol entrar a
Vox i es retira”, ha explicat Rius. Però un altre dels regidors, Juan
Carrasco, “decideix tornar amb Anglada”. Gràcies a això, el fundador de
PxC ha aconseguit estendre la seva nova marca i presentar-se a les
eleccions a cinc municipis: Vic, Manlleu, el Vendrell, Roses i Badalona.
Josep Anglada es presenta com “l’única referència identitària seriosa
capaç de fer front a la islamització de Catalunya”. L’expert posa en
dubte que Anglada pugui continuar essent “l’etern regidor de Vic”
perquè, “afortunadament”, la immigració ha deixat de ser present a
l’agenda política com anys enrere. “Per sort, el sentiment racista aquí
no aconsegueix el suport que té en altres llocs d’Europa. A l’Estat Vox
ha crescut i ha entrar a les institucions no pel tema de la immigració,
sinó per la qüestió de la unitat d’Espanya”, ha recordat.
A la Catalunya Central Vox es presenta a Manresa i a Solsona, però no a Vic
A Vic, el lloc on va néixer i créixer Plataforma per Catalunya de la mà
de Josep Anglada, Vox no ha presentat cap candidatura. La nul·la
implantació de la formació d’Abascal en un territori on Anglada té la
seva parròquia des de l’any 2001 – on encara fa gala del seu eslògan més
famós ‘Primer els de casa’- podria haver contribuït a la decisió del
partit d’Abascal.
A Manresa, en canvi, Vox concorre a les eleccions amb una excandidata
de PxC al capdavant, Immaculada Cervilla, qui havia encapçalat les
llistes de plataforma a les municipals del 2015 per Sant Joan de
Vilatorrada, però que finalment no va aconseguir prou suport per entrar
al consistori. A la capital del Bages, les diferents entitats que
organitzen debats per ajudar els electors a decidir el vot a les
eleccions municipals – com el Col·legi de Periodistes, la Plataforma
dels pensionistes o la revista el Pou de la Gallina – han descartat
convidar Vox als seus actes.
A Solsona el partit ultradretà també ha presentat candidatura per
sorpresa de molts veïns i ho han fet amb el candidat Jorge Peña. A la
capital del Solsonès, VOX rivalitza per entrar al consistori amb
Esquerra Republicana – formació que ostenta l’alcaldia-, Junts per
Solsona, Alternativa per Solsona-CUP, el PSC i Ciutadans.
Vox al Vendrell
Al Vendrell, els vots de Plataforma per Catalunya previsiblement es
repartiran entre Vox i Som Identitaris (SOMI), formació liderada per qui
va ser fundador de PxC, Josep Anglada. La capital del Baix Penedès va
ser un dels primers grans municipis on Plataforma per Catalunya va
obtenir representació el 2003, i ha estat la tercera força més votada
des del 2011. La formació va viure el seu punt més àlgid fa vuit anys,
amb cinc representants, mentre el 2015 es van quedar amb tres regidors.
PxC va anunciar que bona part de membres del partit se sumarien a Vox.
Amb tot, en el cas del Vendrell la llista de la formació ultradretana no
inclou ningú del partit dissolt i la llista l’encapçala Jordi
Fernández, veí de Torredembarra. En paral·lel, diversos vendrellencs
vinculats a Plataforma han impulsat la candidatura de SOMI, “defensant
exactament els mateixos principis, valors i programa de l’antiga PxC”.
Qui no formarà part de cap llista municipal serà el fins ara líder de
Plataforma per Catalunya al Vendrell des del 2003, August Armengol, que
ha plegat de la política.
La concurrència de dos partits de perfil tant específic obre diversos
interrogants al Vendrell. El principal, és veure si predomina la
presència i popularitat que ja tenen els regidors de SOMI –fins ara,
membres de PxC- o bé si guanya la partida la marca que té Vox al conjunt
de l’estat espanyol, impulsada per la presència als grans mitjans de
comunicació amb motiu de les eleccions generals i europees. En aquest
frec a frec, els dos partits s’arrisquen a què la divisió els jugui en
contra a l’hora d’aconseguir el percentatge mínim de vots per obtenir
representació.
Mataró, el bastió metropolità de PxC
Mataró és l'única ciutat de l'àrea metropolitana de Barcelona on PxC va
aconseguir mantenir representació institucional en les eleccions de
2015, en un moment de desplom del partit en relació als grans resultats
obtinguts el 2011 en diversos municipis. Tot i això, dels tres
representants que aconseguiria vuit anys enrere a la capital del
Maresme, actualment PxC només compta com a regidora amb la seva líder,
Mònica Lora, i el partit és vuitena força política a la ciutat.
Ara, d'ençà de la desintegració de PxC com a partit, Lora s'ha posat a
disposició del nou projecte de Vox i encapçala la llista de la formació
d'Abascal a la ciutat, juntament amb un dels líders del moviment
unionista de Mataró, José Casado, que és el seu número dos. Casado és
l'impulsor del grup 'Mataró es queda a Espanya', que en els darrers anys
ha organitzat grans manifestacions espanyolistes a la ciutat, i ha
liderat els 'Segadors del Maresme' per a la retirada de llaços grocs de
la via pública.
En el seu intent d'influir en la política local més enllà del debat
ideològic, Lora i Casado també han estat el protagonistes de la
manifestació en contra de les polítiques de seguretat de l'Ajuntament en
alguns dels barris amb uns índex d'immigració més alts, com Cerdanyola o
Rocafonda. Tot i l'intent de polititzar el debat sobre la seguretat,
aquestes accions han tingut molt més seguiment mediàtic i policial, que
no pas ciutadà. El número tres de Vox a Mataró és també un nom conegut a
la ciutat, l'exregidor de Cs Víctor Paramés.
+de+Targeta+2+943.jpg)