ELS ULTRES DEL BAGES. La comarca és uns dels epicentres de la ultradreta espanyolista, amb una sèrie de líders o militants que, gràcies al Procés independentista han trobat el seu moment. Han canviat a corre cuita la bandera franquista per la constitucional, postulant-se com a màxims defensors de la legalitat. Alguns que eren senzillament el fatxa o el raro del poble, gràcies a les accions dels GDR de retirada de llaços grocs, banderes o rètols, han trobat un espai per actuar i en alguns casos han agredit a veïns.

A Artés, Balsareny, Sant Joan de Vilatorrada i el Pont de Vilomara al Bages o al municipis propers del Moianès com Santa Maria d'Oló, s'han produït aquest últims mesos agressions a veïns que col·locaven llaços grocs o participaven en actes per la llibertat del presos o que havien recriminat als membres dels grups coneguts com a GDR (Grupos de Defensa y Resistencia) que no treiessin llaços grocs. I amb motiu del trasllat dels presos polítics catalans a la presó de Lledoners a Sant Joan de Vilatorrada la nit del dimarts 3 de juliol, un veí fou agredit i els  Mossos van identificar a qui surt als vídeos com a principal agressor, Antonio o Tony N. Es tracta d'un conegut ultra de Sant Joan de Vilatorrada que, com a membre del GDR i amb l'acreditació de servei d'ordre de Democracia Nacional, havia participat a Sant Joan Despí la manifestació del passat 10 de juny pel tancament de TV3.

 

També van citar a declarar el Mossos, donat que surt en els vídeos, si bé sembla que no participa a l'agressió, Jaime Vizern, líder o creador del grup Democracia y Unidad Española (DUE) que va organitzar la manifestació del 4 de febrer a Manresa. Aquella manifestació pretenia aparentar que no era d'ultradreta i hi va participar l'ex diputat de Ciudadanos, Antonio Robles. Però tota la logística i servei d'ordre era de Democracia Nacional. A la manifestació de la DUE també hi participaren altres grups clarament ultres del Bages com Resistencia Pont de Vilomara, que a la seva pancarta hi té la creu carlista.  
Vizern és el que es va presentar davant de la casa de Carles Puigdemont a Bèlgica vestit de guàrdia civil.

Al Pont de Vilomara hi tenia la segona residència i la colla d'amics, Javier Cirera, líder dels CUSOS, condemnat a 19 anys per l'atac d'Stroika a Manresa del 23 de març de 2012. Precisament el fet que els condemnats anessin a sopar al restaurant Cal Curro del Pont de Violamara després de cometre la brutal agressió i que foren gravats per les càmeres de l'establiment, va ser una de les proves per identificar-los. Vull deixar clar, però, que entre els deu condemnats a presó no hi havia cap veí del Pont de Vilomara.
Javier Cirera també es movia per Sant Vicenç de Castellet on un grup de joves ultres foren condemnats per intentar cremar l'any 2012 la casa d'una família magribina.  

Al Bages també hi ha altres grups o colles ultres com la de Raúl Macià a Balsareny, que fa mig any va perdre unes setmanes la llibertat condicional que tenia després de sortir de presó per condemnes alienes a la política, quan va trencar els rètols d'entrada al municipi o va enfilar-se a balcons a treure estelades o, sembla, increpar a gent que es manifestava. A Balsareny hi ha també, Jordi C, "El Farru" i la seva parella Cristina A, que van denunciar que els hi havien calt foc a casa seva per tenir la bandera espanyola al balcó, cosa que sembla que va ser un muntatge. Ella fins i tot va rebre una trucada de suport de Mariano Rajoy i, tot que a les entrevistes televisives va negar ser d'ultradreta, tots dos has participat en diversos actes juntament amb Jaime Vizern i Raúl Macià com es veu a les xarxes socials d'ells mateixos, de Vizern i dels col·lectius ultres.

 R Macià amb el dirigent de VOX,  Javier Ortega Smith

També hi ha la colla dels Rebels o moters de Joan Escalé d'Artés. A alguns membres dels Rebels se'ls hi atribueix agressions a veïns d'Artés. I amb aquestes accions contra qui posa esteledes o llaços grocs Escalé i altres ultres del Bages han passat de ser vistos com els "raros" o "fatxes", del poble que d'alguna manera se'ls acceptava com a part del paisatge humà local, a un perill per la convivència. 

    

Aquí poso un post de Facebook de Joan Escalé d'homenatge a la persona Blas Piñar, quan va morir fa 4 anys. Com s'hi veu un dels que fa un comentari és Josep Ramon Bosch, l'últra de Santpedor, també al Bages i que ha sabut reinventar-se aquest últims anys.  

Bosch, nascut el 1963 té un historial molt ric. Va militar o col·laborar amb Fuerza Nueva -que liderava Blas Piñar- al costat del seu pare. Va afiliar-se uns anys al PP, però anava als actes ultres i no només per acompanyar al seu pare. El 18 de juliol de 2013 assistí a l'Ebre a l'acte de commemoració de l'aixecament franquista, però quan es van fer la foto de grup sota la bandera amb l'àliga s'amagà una una mica, tot i que se'l distingeix perfectament. 

Aquell mateix any, 2013, funda amb altres militants ultres del Movimiento Social Republicano (MSR), Falange, carlistes i Plataforma per Catalunya l'entitat SOMATEMPS per fer font al Procés independentista. Però mesos després la delegada del govern central a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna, en una reunió que manté amb ells els comenta que si volen fer mobilitzacions més àmplies contra el Procés aniria bé que ampliessin l'espectre més enllà de la ultradreta. I llavors Bosch amb la majoria de fundadors de Somatemps crea Societat Civil Catalana.   

Reunió de Bosch i altres membres de Somatemps amb la Delegada, Llanos de Luna que recomanarà que facin una entitat més àmplia.

Un any més tard, quan es farà públic que Bosch administra una pàgina de Facebook -amb el seu telèfon mòbil en les dades ocultes del perfil- on penja continguts i vídeos als que ell mateix posa veu, d'exaltació del franquisme i el règim nazi, l'apartaran de la direcció de Societat Civil Catalana, si bé poc després li serà perdonat aquest pecat insignificant i ara Bosch intenta que Manel Valls, l'exprimer ministre francès faci una llista unionista a l'Ajuntament de Barcelona. Aquest dissabte passat Valls i Bosch es reuniren en un bar de Santpedor. 

A Manresa el mandat 2011-2015 Plataforma per Catalunya va tenir dos regidors. El seu líder era Albert Pericas, conegut com l'Animal. Pericas a finals del setanta i inicis del vuitanta  participava en la batusses amb militants independentistes de la comarca i se'l va vincular a diverses agressions. Pericas, sent regidor, va fer un polèmic tuït "Una estelada, una pedrada".

Fa cinc o deu anys els ultres de Manresa, liderats per Pericas, es diferenciaven dels ultres del Vallès, per ser els del Bages catalanoparlants i del Barça front els altres que eren castellanoparlants i de l'Espanyol, i els del Bages  consideraven "quillos" als del Vallès.

(Falta ampliar!!!!)

ULTRADRETA, EL FRACÀS D'EUROPA. Reflexió després de les eleccions a França

 
Grups ultres de tot el continent es preparen per commemorar el proper 20 d'abril el 125 aniversari del naixement de Hitler. Commemoracions que en la majoria de casos només s'anuncien en fòrums privats de la xarxes socials.
El llegat de Hitler a Europa va ser un continent destruït de nou per la guerra. I precisament, per evitar noves guerres en què guanyés qui guanyés perdíem tots, el 1951 es va crear la Comunitat Econòmica del Carbó i de l'Acer que donaria pas al Mercat Comú, i anys més tard a la Unió Europea en què els estats cedirien part de la seva sobirania econòmica, monetària i de fronteres a la Unió, en el marc d'un espai comú en el qual els ciutadans estarien emparats per l'anomenada Carta de Drets Fonamentals de la UE .

Cinc setmanes després de l'aniversari de Hitler se celebraran les eleccions europees. Unes eleccions que segons tots els sondejos, i com hem vist aquest diumenge a França a les eleccions municipals, la ultradreta xenòfoba i eurófoba ha obtingut excel·lents resultats. Hi ha qui diu que és exagerat qualificar el Front Nacional de Marine Le Pen de racista o nostàlgic del nazisme. Però el seu pare Jean Marie Le Pen va ser condemnat el 2008 per minimitzar la barbàrie nazi, el 1998 per negar la igualtat de les diferents races, i el 1989 per negar l'existència de les cambres de gas .

Es diu que el Front Nacional de Marine Le Pen no és d'ultradreta sinó senzillament identitari. Però fins fa un any el número tres del partit, l'eurodiputat Bruno Gollnisch, era president de l'Aliança Europea de Moviments Nacionals de la qual forma part l'antisemita i antigitano, Jobbik hongarès que reivindica el règim feixista de la Creu Flechada que va exterminar als jueus d'Hongria.
Certament Marine Le Pen ha volgut donar una nova imatge de moderació i ha aconseguit amb èxit que al FN convisquin negacionistes de l'Holocaust antisemites amb islamòfobs que consideren a Israel el baluard d'Occident davant l'islam. I en aquesta línia Marine s'ha aliat amb l'holandès Geert Wilders del Partit per la Llibertat, marcant distància amb els que no amaguen la comprensió o enyorança dels diferents feixismes i totalitarismes. Així Marine Le Pen i Geert Wilders centren el seu discurs en un rebuig a la immigració, sobretot la islàmica i proposen sortir de l'euro i recuperar el control de les fronteres nacionals .

Però no ens enganyem. Per més que l'espai econòmic i ciutadà europeu no sigui com vam somiar, les propostes del FN són inviables sense un gran consens de tota la classe política i implicarien grans costos econòmics i comercials a curt i mig termini. És cert que la Unió Europea va pecar d'ingenuïtat en pactar les condicions d'ingrés de Romania i Bulgària en no plantejar prèviament unes polítiques d'integració de les seves comunitats gitanes que, després de caure el comunisme, es van convertir en el boc expiatori de les seves febles democràcies, retornant aquests ciutadans a unes maneres de vida endogàmiques i a un nomadisme que, gràcies a la llibertat de circulació europea, va multiplicar per deu la distància geogràfica per la que es movien els seus besavis. Però una cosa és reconèixer la problemàtica derivada de l'assentament d'uns milers de gitanos romanesos a França i una altra sobredimensionar el problema i fer-ne bandera mediàtica i electoral.

De la mateixa manera, una cosa és discrepar d'interpretacions de l'islam contràries a la interculturalitat i la laïcitat, de les que en són víctimes principals les noves generacions descendents de magribins a Europa, i una altra és la islamofòbia ètnica i cultural que criminalitza milions de persones i els empeny a tancar-se al gueto ètnic com a defensa d'una societat que els assenyala .

La qüestió que ha de preocupar no és únicament que a França el Front Nacional hagi guanyat en 11 ciutats, sinó que la dreta o la mateixa esquerra assumeixin part de les seves tesis. Manuel Valls ara nomenat Primer Ministre, va destacar com a Ministre de l'Interior per les expulsions de gitanos romanesos o kosovars, generant tempestes mediàtiques que van legitimar el discurs de duresa, per més que aquestes mesures siguin políticament poc o gens eficaços sinó van acompanyades d'un pacte europeu per afrontar la situació de marginalitat i precarietat d'aquests col·lectius .

A les pròximes eleccions europees la ultradreta concorrerà amb tres cartells de campanya . El de Le Pen i Geert Wilders, amb un discurs islamòfob, antiimmigració, partidari de recuperar fronteres nacionals i contrari a Brussel·les; el dels clarament neonazis liderats per hongaresos i grecs que diuen sense embuts el que Marine Le Pen demana al seu pare que es calli. I en tercer lloc els identitaris euroescèptics que, sense fer bandera de la xenofòbia, demanaran restriccions a la immigració, la sortida de la Unió Europea i l'euro. Però la principal conseqüència d'aquest ascens de la ultradreta no serà que aquesta tripliqui els seus escons a Estrasburg, sinó que, per la pressió que genera i per la desafecció dels votants de centre i esquerra, aquests partits assumeixin part del seu discurs.

El cavall de Troia de l'Europa que es va unir per evitar noves guerres i nous totalitarismes i ha generat una economia que certament els ciutadans i parlaments no sempre controlen, no seran únicament 45 eurodiputats diputats ultres. El cavall de Troia és aquest centre i aquesta esquerra desorientada que, davant la desafecció dels seus votants, i dubtosa de les eines i brúixoles necessàries per donar un gir a les polítiques econòmiques, assumeix part de discurs dels que d'una manera explícita o maquillada enyoren o valoren idees, gestos o valors dels que van portar a Europa als totalitarisme i la guerra. I, com ja va passar llavors, fan de certs col · lectius el boc expiatori de problemàtiques complexes .

Llegir en català a El Periódico
Leer en castellano en El Periódico