FRANÇA, ÚLTIMA OPORTUNITAT? El Triangle. Potser Macron va convocar eleccions pensant que guanyaria Bardella-Le Pen i com no podrien aconseguir suports seria uan antídot, i ara si macronistes i part del Nou Front Popular no pacten, potser Le Pen en sortirà beneficiada

                                                            

Xavier Rius Sant, El Triangle, dilluns 8 de juliol de 2024

Ahir al vespre quan es va saber que el Nou Front Popular havia estat la candidatura més votada, seguida dels macronistes d’Ensemble del president Emmanuel Macron, quedant en tercer lloc el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen i Jordan Bardella, Twitter es va omplir del vídeo del fragment de la pel·lícula Casablanca, en el cafè Rick quan, mentre oficials alemanys canten un himne de victòria alemany, l’actor Paul Henreid que encarna el personatge del resistent txec Victor Laszlo, demana a l’orquestra que restava en silenci que toqui La Marsellesa, cosa que fan després de rebre el consentiment de Rick, Humphrey Bogart. Llavors tots els francesos es posen drets cantant l’himne de França superant als militars alemanys que callen derrotats. L’escena acaba amb tots el francesos cridant “Vive La France!”.

Aquesta escena molt més èpica i realista que el “No passaran!” que també molta gent va tuitejar ahir en conèixer els resultats, és segons va reconèixer l’ex dirigent del PP i fundador de Vox, Alejo Vidal-Quadras, la seva escena de cinema favorita. El polític català ho va explicar fa trenta anys en el programa de TV3, Tres Senyores i un Senyor, en el que les llavors joves Gemma Nierga, Susanna Griso i Fina Brunet entrevistaven cada setmana a un personatge masculí al que després li feien fer alguna prova. I en el programa confessà que cada cop que veia l’escena del cant de La Marsellesa al Cafè del Rick, se li escapaven les llàgrimes perquè representava el triomf del bé front el mal. Sabent que Vidal-Quadras havia dit en alguna entrevista que aquella era la seva pel·lícula favorita li van demanar que representés l’escena final del comiat al peu de l’avió amb la Susanna Griso fent d’Ilsa, el personatge d’Ingrid Bergman, i ell de Rick, Humphrey Bogart. Representació que va quedar magnífica.

No sé ahir que deuria pensar Vidal Quadras en veure que Twitter s’omplia de la seva escena favorita per celebrar que el Reagrupament Nacional de Le Pen havia estat derrotat quedant en tercer lloc, gràcies al sacrifici que van fer milions de votants conservadors que, perquè el bé derrotés el mal en segona volta van votar el Front Popular en les circumscripcions que el partit de Macron s’havia retirat. I gràcies també a que en aquelles que qui es va retirar va ser el Nou Front Popular, els seus votants no van dubtar en votar el centre dreta conservador. Vidal Quadras ha mantingut aquests últims anys unes bones relacions i una equidistància entre Vox i el PP, però no tinc cap dubte que ell ahir a França hagués optat per Le Pen i Bardella, si l’alternativa hagués estat votar a l’esquerra. I si hagués hagut de triar entre un candidat macronista i un lepenista, crec que hagués optat pel de Reagrupament Nacional de la mateixa manera que el PP no té cap problema per pactar arreu amb Vox.

Aquesta consideració que el Front Nacional i també els seus amics com Vox, Meloni o Orbán és el mal, es va demostrar ahir que la tenen milions i milions de francesos que tenen clar que Le Pen, encara que sigui més moderna que Meloni o Vox en qüestions com l’avortament o el matrimoni homosexual, és el mal. Tenen clar que el Reagrupament Nacional és un cavall de Troia que vol destruir els valors de la República Francesa i del projecte europeu.

Molts pensàvem que com deien les enquestes, Bardella potser seria la força més votada, si bé no tindria majoria per governar, cosa que provocaria una dificultat per governar o fins i tot per que Macron dubtés de nomenar-lo Primer Ministre si quedava molt lluny dels 289 escons i això causaria una situació d’inestabilitat institucional.

L’escenari ara és diferent, Bardella i Le Pen només han aconseguit 143 escons, però cal un acord entre el Nou Front Popular de Mélenchon i els macronistes de Gabriel Attal. I aquí hi ha el principal escull, que Mélenchon té un model i unes maneres poc propícies al pacte i, a més, la seva estratègia no es compartida pel socialistes, comunistes i ecologistes que formaven part juntament amb la França Insubmisa del Nou Front Popular. L’única opció viable seria que el nou primer ministre tingués el suport del centre i la dreta i dels socialistes, ecologistes i potser comunistes, sense el rebuig frontal de Mélenchon. Però si Mélenchon s’hi oposa, es genera una situació ingovernable i s’han de repetir eleccions d’aquí un any. Si això passa, el que sembla evident és que molts francesos conservadors que van votar l’esquerra per evitar el triomf de Bardella, el mal, potser es quedaran a casa i s’abstindran.

Es diu que Macron va dissoldre l’Assemblea Nacional pensant que guanyaria sense una majoria suficient Bardella, el Reagrupament Nacional seria incapaç de governar, i això motivaria que en les presidencials de 2027 i en unes hipotètiques parlamentàries avançades Le Pen s’enfonsés. Però ara els qui han de passar la prova són les esquerres i els seus. De fet, només si ara amb un clima de pau institucional els socialistes, ecologistes i el centre dreta es recuperen i ocupen els espais que van deixar buits, es podrà evitar que en les presidencials de 2027 o en unes noves eleccions parlamentàries, Le Pen i Bardella obtinguin els vots que les enquestes els hi donaven i es facin amb el poder a França.

Per cert, si a la Catalunya Nord tots els escons han anat pel Reagrupament Nacional que des d’ajuntaments com el de Perpinyà està eliminant tot el que queda de cultura catalana i havia anunciat que si ells governaven expulsarien a Puigdemont, al País Basc francès els tres escons han anat pel Front Popular que allà feia campanya també en eusquera i utilitzant la sigla bilingüe “Front Popular-Fronte Herritar”.

Xavier Rius Sant, ves al Triangle

Francia, ¿última oportunidad?

Xavier Rius Sant, El Triangle 8 de julio de 2024

Anoche cuando se supo que el Nuevo Frente Popular había sido la candidatura más votada, seguida de los macronistas de Ensemble del presidente Emmanuel Macron, quedando en tercer lugar el Reagrupamiento Nacional de Marine Le Pen y Jordan Bardella, Twitter se llenó del vídeo del fragmento de la película Casablanca, en el café Rick cuando, mientras oficiales alemanes cantan un himno de victoria alemán, el actor Paul Henreid que encarna al personaje del resistente checo Victor Laszlo, pide a la orquesta que permanecía en silencio que toque La Marsellesa, algo que hacen después de recibir el consentimiento de Rick, Humphrey Bogart. Entonces todos los franceses se ponen de pie cantando el himno de Francia superando a los militares alemanes que callan derrotados. La escena termina con todos los franceses gritando “Vive La France!”.

Esta escena mucho más épica y realista que el “¡No pasarán!” que también mucha gente tuiteó ayer al conocer los resultados, es según reconoció el ex dirigente del PP y fundador de Vox, Alejo Vidal-Quadras, su escena de cine favorita. El político catalán lo explicó hace treinta años en el programa de TV3, Tres Senyores i un Senyor, en el que las entonces jóvenes Gemma Nierga, Susanna Griso y Fina Brunet entrevistaban cada semana a un personaje masculino al que después le hacían hacer alguna prueba . Y en el programa confesó que cada vez que veía la escena del canto de La Marsellesa en el Café de Rick, se le escapaban las lágrimas porque representaba el triunfo del bien frente al mal. Sabiendo que Vidal-Quadras había dicho en alguna entrevista que esa era su película favorita le pidieron que representara la escena final de la despedida al pie del avión con Susanna Griso haciendo de Ilsa, el personaje de Ingrid Bergman, y él de Rick, Humphrey Bogart. Representación que quedó magnífica.

No sé ayer que pensaría Vidal Quadras al ver que Twitter se llenaba de su escena favorita para celebrar que el Reagrupamiento Nacional de Le Pen había sido derrotado quedando en tercer lugar, gracias al sacrificio que hicieron millones de votantes conservadores que, para que el bien derrotara el mal en segunda vuelta votaron al Frente Popular en las circunscripciones en que el partido de Macron se había retirado. Y gracias también a que en aquellas que quien se retiró fue el Nuevo Frente Popular, sus votantes no dudaron en votar al centro derecha conservador. Vidal Quadras ha mantenido en estos últimos años unas buenas relaciones y una equidistancia entre Vox y PP, pero no me cabe duda de que él ayer en Francia hubiera optado por Le Pen y Bardella, si la alternativa hubiera sido votar a la izquierda. Y si hubiera tenido que elegir entre un candidato macronista y uno lepenista, creo que hubiera optado por el de Reagrupament Nacional al igual que el PP no tiene ningún problema para pactar por todas partes con Vox.

Esa consideración de que el Frente Nacional y también sus amigos como Vox, Meloni u Orbán es el mal, se demostró ayer que la tienen millones y millones de franceses que tienen claro que Le Pen, aunque sea más moderna que Meloni o Vox en cuestiones como el aborto o el matrimonio homosexual, es el mal. Tienen claro que el Reagrupament Nacional es un caballo de Troya que quiere destruir los valores de la República Francesa y del proyecto europeo.

Muchos pensábamos que como decían las encuestas, Bardella quizás sería la fuerza más votada, si bien no tendría mayoría para gobernar, lo que provocaría una dificultad para gobernar o incluso para que Macron dudara de nombrarle Primer Ministro si quedaba muy lejos de los 289 escaños, lo que causaría una situación de inestabilidad institucional. El escenario ahora es diferente, Bardella y Le Pen sólo han conseguido 143 escaños, pero es necesario un acuerdo entre el Nuevo Frente Popular de Mélenchon y los macronistas de Gabriel Attal. Y ahí está el principal escollo, que Mélenchon tiene un modelo y unas maneras poco propicias al pacto y, además, su estrategia no es compartida por los socialistas, comunistas y ecologistas que formaban parte junto con la Francia Insumisa del Nuevo Frente Popular. Por lo que la única opción viable sería que el nuevo primer ministro tuviera el apoyo del centro y la derecha y de los socialistas, ecologistas y quizás comunistas, sin el rechazo frontal de Mélenchon. Pero si Mélenchon se opone, se genera una situación ingobernable y hay que repetir elecciones en un año y parece evidente que muchos franceses conservadores que votaron a la izquierda para evitar el triunfo de Bardella, el mal, quizá se quedarían en casa y se abstendrían.

Se dice que Macron disolvió la Asamblea Nacional pensando que ganaría sin una mayoría suficiente Bardella, el Reagrupamiento Nacional sería incapaz de gobernar, lo que motivaría que en las presidenciales de 2027 y en unas hipotéticas parlamentarias avanzadas Le Pen se hundiría. Pero ahora quienes deben pasar la prueba son las izquierdas y los suyos. De hecho, sólo si ahora con un clima de paz institucional los socialistas, ecologistas y el centro derecha se recuperan y ocupan los espacios que dejaron vacíos, se podrá evitar que en las presidenciales de 2027 o en unas nuevas elecciones parlamentarias, Le Pen y Bardella obtengan los votos que las encuestas les daban y se hagan con el poder en Francia.

Por cierto, si en la Catalunya Nord todos los escaños han ido al Reagrupament Nacional que desde ayuntamientos como el de Perpiñán está eliminando todo lo que queda de cultura catalana y había anunciado que si ellos gobernaban expulsarían a Puigdemont, en el País Vasco francés los tres escaños han ido al Frente Popular que allí hacía campaña también en euskera y utilizando la sigla bilingüe “Frente Popular-Fronte Herritar”.

 

Leer en El Triangle

Entrevista al Suplement de Catalunya Ràdio sobre les eleccions d'avui a França amb Marine Le Pen que passarà a la segona volta, i la candidatura del també ultra Éric Zemmour

 

 Clica aquí per escoltar entrevista al Suplement de Catalunya Ràdio

EL FRACÀS DE LA PRIMAVERA ULTRA. Només si els votants antiglobalització de Melenchon s'abstenen massivament i part dels de Fillon la voten, Le Pen podria guanyar

 "Ahir una nova Amèrica, demà una nova Europa", va proclamar Geert Wilders, líder de l'holandès Partit per la Llibertat el 22 de gener a la localitat alemanya de Coblença, on els líders dels partits ultres europeus encapçalats per ell mateix, per Marine Le Pen i per Frauke Petry d'Alternativa per Alemanya, van anunciar una primavera patriòtica que canviaria el continent. Aquells dies les enquestes donaven per vencedor en les eleccions holandeses de març a Wilders, mentre Le Pen acariciava la possibilitat de guanyar la primera volta de les presidencials. I Petry liderava un partit euroescèptic que a la calor de la crisi dels refugiats, després d'adoptar consignes contràries a l'islam, havia obtingut el 24% dels vots a Saxònia-Anhalt i el 20,8% a Mecklenburg-Pomerània Occidental, superant a la CDU de Merkel. Amb els socialdemòcrates sense candidat per oposar-se a Merkel, les enquestes donaven a Petry el 15% dels vots de cara les legislatives de setembre, el que convertiria Alternativa per Alemanya en la tercera força.

Però aquesta primavera no s'està fent realitat. Wilders no va vèncer al març i, amb un 13% de vots va quedar molt per darrere del liberal Mark Rutte. Le Pen ha passat a la segona volta però com a segona, i llevat que els votants indignats de Melenchon es quedin a casa, i que part importande dels de Fillon es passin a Le Pen, la victòria de Macron sembla segura. I el tercer pilar d'aquest renéixer ultra, Alternativa per Alemanya, va viure el fa deu dies un congrés autodestructiu en què van aflorar les lluites i projectes contradictoris, girant cap a la radicalitat, el que va motivar la retirada de Petry. Finalment, amb els reiterats fracassos de Donald Trump i el seu enfrontament amb Rússia arran de Síria, s'ha trencat el miratge d'un nou lideratge mundial que somiava la ultradreta, encarnat pels agermanats Trump i Putin.

Una de les causes del fracàs d'aquest assalt al poder és que part dels seus suports no es devien a l'adhesió a les seves propostes, sinó al rebuig a determinats efectes de la globalització o a la manca de nous lideratges en els partits tradicionals. Va aparèixer Macron a França o la candidatura del socialdemòcrata Schultz a Alemanya, i els suports dels ultres disminueixen. I a França la candidatura esquerrana de Mélenchon ha capitalitzat el desencant.

Però més enllà del vot prestat que puguin recollir, el seu fracàs es deu a la incoherència de les seves propostes que, com va passar al congrés del Alternativa per Alemanya, poden fer esclatar el partit. Uns són liberals anti-establishment, però el seu projecte econòmic no es diferencia en res a la dreta pura i dura. Altres provenen de l'antisemitisme i passen de negar l'Holocaust a proclamar que Israel és l'aliat i baluard enfront de l'islam. Uns són conservadors ultracatòlics contraris al matrimoni gai, i altres com el número dos del FN, Florian Philippot, és homosexual i favorable al matrimoni gai. I aquestes diferències són insostenibles tret que hi hagi un lideratge fort i inqüestionable, com ha aconseguit Marine Le Pen. Però si tot i això Le Pen és derrotada per un ampli marge, amb la seva derrota haurà fracasat definitivament l'anunciada primavera ultra o patriòtica.  Esperem que alguns dels milions de votants indignats de Mélenchon no es quedin a casa o canviïn de bàndol el 7 de maig, i que els votants més conservadors de Fillon no donin el seu vot a Le Pen.

EL FRACASO DE LA PRIMAVERA ULTRA

“Ayer una nueva América, mañana una nueva Europa”, proclamó Geert Wilders, líder del holandés Partido por la Libertad el 22 de enero en la localidad alemana de Coblenza, donde los líderes de los partidos ultras europeos encabezados por él mismo, por Marine Le Pen y  por Frauke Petry de Alternativa por Alemania, anunciaron una primavera patriótica que cambiaría el continente. Aquellos días las encuestas daban por vencedor en las elecciones holandesas de marzo a Wilders, mientras Le Pen acariciaba la posibilidad de ganar la primera vuelta de las presidenciales. Y Petry lideraba un partido euroéscéptico que al calor de la crisis de los refugiados, tras adoptar consignas contrarias al islam, había obtenido el 24% de los votos en Sajonia-Anhalt y el 20,8% en Mecklemburgo-Antepomerania, superando a la CDU de Merkel. Con los socialdemócratas sin candidato para oponerse a Merkel, las encuestas daban a Petry el 15% de los votos de cara las legislativas de septiembre, lo que convertiría Alternativa por Alemania en la tercera fuerza.

Pero esta primavera no se está haciendo realidad. Wilders no venció en marzo y, con un 13% de votos quedó muy por detrás del liberal Mark Rutte. Le Pen ha pasado a la segunda vuelta pero como segunda, y a no ser que los votantes indignados de Melenchon se queden en casa, y que parte importande de los de Fillon se pasen a Le Pen, la victoria de Macron parece segura. Y el tercer pilar de este renacer ultra, Alternativa por Alemania, vivió el hace diez días un congreso autodestructivo en el que afloraron las luchas y proyectos contradictorios, girando hacia la radicalidad, lo que motivó la retirada de Petry. Por último, con los reiterados fracasos de Donald Trump y su enfrentamiento con Rusia a raíz de Siria, se ha roto el espejismo de un nuevo liderazgo mundial que soñaba la ultraderecha, encarnado por los hermanados Trump y Putin.

Una de las causas del fracaso de este asalto al poder es que parte de sus apoyos no se debían a la adhesión a sus propuestas, sino al rechazoa determinados efectos de la globalización o a la falta de nuevos liderazgos en los partidos tradicionales. Apareció Macron en Francia o la candidatura del socialdemócrata Schultz en Alemania, y los apoyos de los ultras disminuyen. Y en Francia la candidatura izquierdista de Mélenchon ha capitalizado el desencanto.

Pero más allá del voto prestado que puedan recoger, su fracaso se debe a lo incoherente de sus propuestas que, como ocurrió en el congreso del Alternativa por Alemania, pueden hacer estallar el partido. Unos son liberales anti-establishment, pero su proyecto económico no se diferencia en nada a la derecha pura y dura. Otros provienen del antisemitismo y pasan de negar el Holocausto a proclamar que Israel es el aliado y baluarte frente al islam. Unos son conservadores ultracatólicos contrarios al matrimonio gay, y otros como el número dos del FN, Florian Philippot, es homosexual y favorable al matrimonio gay. Y estas diferencias son insostenibles a no ser que haya un liderazgo fuerte e incuestionable, como ha conseguido Marine Le Pen. Però si pese a ello Le Pen es derrotada por un amplio margen, con su derrota habrá fracasado definitivamente la anunciada primavera ultra o patriòtica. Esperemos que algunos de los millones de votantes indignados de Mélenchon no se queden en casa o cambien de bando el 7 de mayo, y que los votantes mas conservadores de Fillon no den su voto a le Pen.

LA EXTREMA DERECHA ANTE LOS ATENTADOS DE PARÍS: MIENTRAS Pedro P PEÑA DEFIENDE LA "EJECUCIÓN" DE LOS 12 PERIODISTAS, POLICÍAS Y JUDÍOS" POR SU INFAMIA", OTROS COMO PxL Y PxC CONDENAN LOS ATENTADOS. Tanto unos como otros preparan mobilizaciones contra mezquitas o islamófobas

La respuesta de la ultraderecha y/o área identitaria socialpatriota española a los atentados terroristas islamistas de París del 7 de enero, no sólo no ha sido unánime, sinó que los diferentes grupos y partidos han respondido de manera distinta e incluso opuesta, pese a que reconocen que el escenario que se  ha generado en Europa y en España, les favorece de cara a las elecciones municipales de mayo, al convertirse el debate sobre la inmigración y el encaje o no del islam el tema de más actualidad en los medios y la calle. Mientras unos han asumido el lema "JeSuisCharlie", pese a criticar su irreverencia, y la mayoría han mostrado su solidaridad con el pueblo francés, otros, como Pedro Pablo Peña, de Alianza Nacional, han calificado de "ejecución justificada" la muerte de las 12 personas.

MANIFESTACIÓN EN SOLITARIO DE PxL ANTE LA EMBAJADA FRANCESA 

El Partido X La Libertad participó en la concetración unitaria o espontánea de la noche del 7 de diciembre ante la embajada de Francia y convocó junto a su rama juvenil, las Juventudes Identitarias, una concentración propia ante la misma para el viernes 9, con consignas como "JeSuisCharlie",  en la que el embajador Jérôme Bonnafont salió a saludarlos y conversó con su presidente, José M. Ruiz Puerta.

No obstante el PxL, pese a haber mostrado inicialmente la consigna "JeSuisCharlie", posteriormente en diversos escritos dejaron claro su disconformidad con la linea del semanario y el hecho que se deba ser tolerante con los ataques quedicho medio hacía a la religión católica y, en cambio, se modifique el artículo 510 y 607 del Código Penal (incitación al odio a minorías y negacion o aplogía de holocaustos y genocidios) para encarcelar a quienes cuestionen ciertos hechos históricos o se haga ciertas opiniones hacia la inmigración.

   

José María Ruiz Puerta manifestanto su solidaridad al embajador en España, Jérome Bonnafont

PLATAFORMA PER CATALUNYA PARTICIPA EN DRESDEN EN LA MANIFESTACIÓN ISLAMÓFOBA DE PEGIDA E INTENTA IMPORTAR DICHO MOVIMIENTO EN CATALUNYA

Plataforma X Catalunya, que afrontaba con pesimismo las municipales de mayo, por los interminables culebrones sucedidos tars la expulsión de Josep Anglada  y la aparición de otras siglas como la independentista SOM Catalans, impulsada por Enric Ravello, desea aprovechar el nuevo contexto, en el que el islam y los inmigración musulmana han vuelto a entar en la escena social y mediática. Así, su srecretario general, Robert Hernando, y el concejal de L'Hospitalet, Daniel Ordóñez, se despalzaron el martes a Dresden para participar en la manifestación islamófoba de PEGIDA (Patriotas europeos contra la islamización de Occidente), contactanado con sus responsables. De momento se ha convocado para el día 28 de enero una manifestación en L'Hospitalet bajo la sigla de PECIDO, Patriotas europeos contra la islamización de Occidente sin que oficialmente PxC esté detrás de la misma. 

Robert Hernado y Daniel Ordóñez el pasado martes en Dresde

DEMOCRACIA NACIONAL LLAMA A EXPULSAR A LOS MUSULMANES DE ESPAÑA A LA VEZ QUE PLANTEA QUE EL ATENTADO ES UN MONTAJE

Democracia Nacional, a través de su persidente Manuel Canduela, emitió un comunicado  llamando a la expusión o deportación masiva de los inmigrantes musulmanes, a la vez que planteaba -en una linia similar a la del actor Willy Toledo- que el atentado tal vez se trataba de una conspiración o montaje. 

"En pocas palabras, no podemos declarar la guerra a países musulmanes, bombardear sus casas, ciudades y luego, sin ningún tipo de control invitarles a venir aquí a instalarse, construirles mezquitas y dejarles parasitar en nuestro sistema social. El resultado de esta política demente es obvio, traemos esas guerras a nuestro hogar.

La política que propone DN es la diametralmente opuesta ya que nos oponemos radicalmente a apoyar las campañas bélicas de Estados Unidos e Israel en estos países y a su vez reclamamos un cierre de fronteras que garantice nuestra seguridad (...) 

Debo reconocer que viendo la pericia militar del comando asesino, el momento político que vive Europa y teniendo en cuenta los antecedentes del 11M, 11S y 7J es la primera posibilidad que se me ha pasado por la mente, no obstante eso no invalidaría nuestro análisis (...) Solo hay una solución: (los inmigrantes) deben regresar a sus hogares. EUROPA PARA LOS EUROPEOS".

Por otro lado Canduela hizo algún twit calificando el atentado como "Conspiración judeomasónica en contubernio con el terrorismo... Islamista " Esta semana Facebook cerró la página oficial de Democracia Nacional.

LA FALANGE (FE) SE MANIFIESTA EN SOLITARIO CONTRA EL ISLAM Y LAS POLÍTICAS DE INMIGRACIÓN I CONVOCA CON LA ESPAÑA EN MARCHA  PARA EL DÍA 23

Una treintena de militantes de La Falange (FE) -que pertenece a La España en Marcha- se manifestaron en Madrid por su cuenta el día 10 contra el islam y difundieron lemas por internet como  "En #París se manifiesta la hipocresía y traición a la verdadera esencia europea, artífices de nefastas políticas de inmigración #StopIslam". La Falange también convoca a la manifestación de La España en Marcha que se pretende realizar el próximo día 23 enero ante la mezquita de la M-30 en Madrid.

PEDRO PABLO PEÑA JUSTIFICA LA EJECUCIÓN DE LOS 12 PERDIODISTAS, DIBUJANES, POLICÍAS Y CIUDADANOS JUDÍOS.

 La posición más radical dentro de la ultraderecha es la de Pedro Pablo Peña, presidente de Alianza Nacional. Pese a que AN convoca la manifestació de La España en Marcha contra la islamización, prevista para el próximo día 23 ante la mezquita de Madrid, ha publicado el Patriotas.org un escrito  justificando la "ejecución" de las 12 personas fallecidas en los dos atentados de París. 

Recojo aquí textualmente algún fragmento del que, por su dureza y crudeza ha sorperendido a los otros grupos ultras, identitarios que, pese a distanciarse de la linea de la revista y del sentido de la manifestación multitudinaria del día 11 en París, condenaron los ataques y mostraron su solidaridad al pueblo francés. Estos son algunos fragmentos del escrito de Peña: 

" Ningún patriota o Nacionalista europeo debe sentir piedad alguna por los doce ejecutados en París. No la merecen. Y digo ejecutados porque esa acción es la ejecución de una pena de muerte dictada por las autoridades religiosas musulmanas en 2006, cuando se publicaron las primeras viñetas en un diario danés. Si alguien se toma la molestia de ver tales viñetas, observará la grosería de las mismas, la ofensa gratuita, la mofa y hasta el escarnio. En Europa, y en general en todo Occidente, esta corte de malnacidos, que ultrajan la Religión, la Patria, la Raza, el Honor, la Tradición y a nuestros Héroes y Mártires, están acostumbrados a la impunidad, porque los ataques se producen con preferencia contra el Catolicismo y hace más de cincuenta años que los Occidentales hemos caído en la tibieza religiosa y moral, en el hedonismo, la codicia y el relativismo. Pero, gracias a Dios, los musulmanes no han seguido nuestros pasos. Son refractarios a la perniciosa influencia de los males de Occidente y tienen la fe, la determinación y el arrojo para castigar cualquier ultraje, pase el tiempo que pase"

 (...) Defendemos el derecho y el deber de castigar tal infamia. Exactamente eso es lo que han hecho los activistas yihadistas en París: castigar una infamia, cometida contra su Religión so pretexto de una pretendida libertad de expresión, que por cierto se cercena cuando lo que se pretende expresar es un pensamiento identitario, patriota o nacionalsocialista. (...)

 "Dejemos que el Yihadismo ataque los centros de poder mundialista, porque, hoy por hoy, son los únicos con la capacidad, el apoyo de una gran Comunidad -la Musulmana- y la determinación para hacerlo. Entretanto, perfilemos nuestra postura, acrecentemos nuestras filas, denunciemos ante los Europeos a los verdaderos culpables de este caos multirracial y multicultural en Occidente, y aprestémosnos para combatir, cuando llegue su momento, contra un Sistema debilitado. Tras eso, arrojaremos al Islam y a todos los extranjeros del Suelo de Europa."

Personalmente creo que Peña puede ser imputado en una nueva causa por enaltecimiento del terrorismo.  

Pedro Pablo Peña, el pasado 11 de septiembre en Barcelona

 CONVOCADA UNA CONCENTRACIÓN EN VALENCIA CON EL APOYO DE ESPAÑA 2000 

En Valencia  "un patriota europeo" ha convocado para el viernes 23 de enero una concentración ante la mezquita de Xúquer, la más importante de Valencia, bajo el lema "Valentía contra el Islam" y pretende de ser una respuesta a los actos terroristas acontecidos en Francia la semana pasada. El partido de extrema derecha España 2000, que no forma parte de los convocantes,  ha anunciado que acudirá a la concentración.

Lo que si ha  hecho dicho partido ha sido publicar un artículo de Ernesto Milá, "Contra la islamización de Europa". España 2000 también ha publicado en su web un artículo responsabilizando a Occidente de lo ocurrido por su política contra Bashar al Assad en Siria y apuntando, también la llamada teoría de la conspiración y la participación de los servicios de seguridad o inteligencia.

LA CRUÏLLA DE L'ISLAM A EUROPA, article que publico al Punt Avui sobre l'atemptat a Charlie Hebdo

Xavier Rius, periodista

Divendres, 9 de gener de 2015 

 Llegir al Punt Avui

 El brutal atemptat a la revista Charlie Hebdo a París significa un punt d'inflexió que, si les comunitats islàmiques que viuen a Europa no afronten amb valentia, pot abocar els seguidors d'aquesta religió a un carreró sense sortida de confrontació que només beneficiarà els sectors musulmans que amb la prèdica o les armes reneguen dels valors de llibertat de consciència i expressió d'Europa i, també, els líders populistes que creixen sacsejant la xenofòbia, en un context de ruptura de la cohesió social. Escenari nefast per a la majoria de musulmans o originaris de països musulmans i també per als qui creiem en els valors de l'humanisme i la llibertat de creences.

Tan cert com que fa sis o dotze segles eren més tolerants i oberts als descobriments científics, als debats filosòfics i a la diversitat de creences certs països islàmics que bona part de l'Europa cristiana, l'islam oficial viu avui al marge de certs descobriments científics, i nega la prevalença de la substantivitat dels drets humans. Substantivitat dels drets humans que es basa en la consideració igualitària de totes les persones siguin d'on siguin i tinguin les creences que tinguin i, també, en la llibertat de poder canviar de creences i no amagar-se'n.

L'islam, que està mancat de màxima autoritat o califa des del 1924, no ha anat en aquesta direcció i considera l'Alcorà l'última i definitiva revelació de Déu que no pot ser reinterpretada, i no només pretén donar resposta als reptes espirituals dels creients, sinó que també és el marc al qual s'han de sotmetre la política i les relacions humanes. I com que està per sobre de la política i els drets humans, no es permet, per exemple, que un musulmà deixi de ser-ho, tot i que milions al nord d'Àfrica deixen de ser-ho sense fer-ho públic.

Certament, en molts països islàmics i entre les comunitats magribines europees hi ha molts pensadors que qüestionen certes interpretacions de l'Alcorà o fins i tot qüestionen l'autenticitat o la literalitat de certs fragments de l'Alcorà i dels hadits o frases atribuïdes a Mahoma. Però, lamentablement, tret de Tunísia, que gràcies a la pressió del carrer la seva nova constitució prohibeix la persecució de l'apostasia –és a dir, deixar de ser musulmà o qüestionar la literalitat de l'Alcorà–, el text que els musulmans d'una o altra tendència consideren com a sagrat té fragments, sobretot en la seva segona part, que inciten a l'odi contra els ateus, els jueus i els cristians. Tot i que a l'Antic Testament i la Torà hi ha fragments que criden a la violència, avui des de les esglésies cristianes i les sinagogues quan es comenten aquests fragments es contextualitzen i no s'interpreten en aquest sentit.

L'islam, però, tal com s'interpreta majoritàriament, xoca amb els principis de llibertat ideològica, de consciència i d'expressió. Evidentment els musulmans europeus no poden canviar el que es diu des de les mesquites i els palaus reials a Riad, Qatar o Rabat. Però, pel seu propi bé, haurien de reconèixer sense embuts que la llibertat de consciència –creure o no creure– i la d'opinar amb paraules o dibuixos de bon o mal gust formen part dels pilars d'Europa.

 

ULTRADRETA, EL FRACÀS D'EUROPA. Reflexió després de les eleccions a França

 
Grups ultres de tot el continent es preparen per commemorar el proper 20 d'abril el 125 aniversari del naixement de Hitler. Commemoracions que en la majoria de casos només s'anuncien en fòrums privats de la xarxes socials.
El llegat de Hitler a Europa va ser un continent destruït de nou per la guerra. I precisament, per evitar noves guerres en què guanyés qui guanyés perdíem tots, el 1951 es va crear la Comunitat Econòmica del Carbó i de l'Acer que donaria pas al Mercat Comú, i anys més tard a la Unió Europea en què els estats cedirien part de la seva sobirania econòmica, monetària i de fronteres a la Unió, en el marc d'un espai comú en el qual els ciutadans estarien emparats per l'anomenada Carta de Drets Fonamentals de la UE .

Cinc setmanes després de l'aniversari de Hitler se celebraran les eleccions europees. Unes eleccions que segons tots els sondejos, i com hem vist aquest diumenge a França a les eleccions municipals, la ultradreta xenòfoba i eurófoba ha obtingut excel·lents resultats. Hi ha qui diu que és exagerat qualificar el Front Nacional de Marine Le Pen de racista o nostàlgic del nazisme. Però el seu pare Jean Marie Le Pen va ser condemnat el 2008 per minimitzar la barbàrie nazi, el 1998 per negar la igualtat de les diferents races, i el 1989 per negar l'existència de les cambres de gas .

Es diu que el Front Nacional de Marine Le Pen no és d'ultradreta sinó senzillament identitari. Però fins fa un any el número tres del partit, l'eurodiputat Bruno Gollnisch, era president de l'Aliança Europea de Moviments Nacionals de la qual forma part l'antisemita i antigitano, Jobbik hongarès que reivindica el règim feixista de la Creu Flechada que va exterminar als jueus d'Hongria.
Certament Marine Le Pen ha volgut donar una nova imatge de moderació i ha aconseguit amb èxit que al FN convisquin negacionistes de l'Holocaust antisemites amb islamòfobs que consideren a Israel el baluard d'Occident davant l'islam. I en aquesta línia Marine s'ha aliat amb l'holandès Geert Wilders del Partit per la Llibertat, marcant distància amb els que no amaguen la comprensió o enyorança dels diferents feixismes i totalitarismes. Així Marine Le Pen i Geert Wilders centren el seu discurs en un rebuig a la immigració, sobretot la islàmica i proposen sortir de l'euro i recuperar el control de les fronteres nacionals .

Però no ens enganyem. Per més que l'espai econòmic i ciutadà europeu no sigui com vam somiar, les propostes del FN són inviables sense un gran consens de tota la classe política i implicarien grans costos econòmics i comercials a curt i mig termini. És cert que la Unió Europea va pecar d'ingenuïtat en pactar les condicions d'ingrés de Romania i Bulgària en no plantejar prèviament unes polítiques d'integració de les seves comunitats gitanes que, després de caure el comunisme, es van convertir en el boc expiatori de les seves febles democràcies, retornant aquests ciutadans a unes maneres de vida endogàmiques i a un nomadisme que, gràcies a la llibertat de circulació europea, va multiplicar per deu la distància geogràfica per la que es movien els seus besavis. Però una cosa és reconèixer la problemàtica derivada de l'assentament d'uns milers de gitanos romanesos a França i una altra sobredimensionar el problema i fer-ne bandera mediàtica i electoral.

De la mateixa manera, una cosa és discrepar d'interpretacions de l'islam contràries a la interculturalitat i la laïcitat, de les que en són víctimes principals les noves generacions descendents de magribins a Europa, i una altra és la islamofòbia ètnica i cultural que criminalitza milions de persones i els empeny a tancar-se al gueto ètnic com a defensa d'una societat que els assenyala .

La qüestió que ha de preocupar no és únicament que a França el Front Nacional hagi guanyat en 11 ciutats, sinó que la dreta o la mateixa esquerra assumeixin part de les seves tesis. Manuel Valls ara nomenat Primer Ministre, va destacar com a Ministre de l'Interior per les expulsions de gitanos romanesos o kosovars, generant tempestes mediàtiques que van legitimar el discurs de duresa, per més que aquestes mesures siguin políticament poc o gens eficaços sinó van acompanyades d'un pacte europeu per afrontar la situació de marginalitat i precarietat d'aquests col·lectius .

A les pròximes eleccions europees la ultradreta concorrerà amb tres cartells de campanya . El de Le Pen i Geert Wilders, amb un discurs islamòfob, antiimmigració, partidari de recuperar fronteres nacionals i contrari a Brussel·les; el dels clarament neonazis liderats per hongaresos i grecs que diuen sense embuts el que Marine Le Pen demana al seu pare que es calli. I en tercer lloc els identitaris euroescèptics que, sense fer bandera de la xenofòbia, demanaran restriccions a la immigració, la sortida de la Unió Europea i l'euro. Però la principal conseqüència d'aquest ascens de la ultradreta no serà que aquesta tripliqui els seus escons a Estrasburg, sinó que, per la pressió que genera i per la desafecció dels votants de centre i esquerra, aquests partits assumeixin part del seu discurs.

El cavall de Troia de l'Europa que es va unir per evitar noves guerres i nous totalitarismes i ha generat una economia que certament els ciutadans i parlaments no sempre controlen, no seran únicament 45 eurodiputats diputats ultres. El cavall de Troia és aquest centre i aquesta esquerra desorientada que, davant la desafecció dels seus votants, i dubtosa de les eines i brúixoles necessàries per donar un gir a les polítiques econòmiques, assumeix part de discurs dels que d'una manera explícita o maquillada enyoren o valoren idees, gestos o valors dels que van portar a Europa als totalitarisme i la guerra. I, com ja va passar llavors, fan de certs col · lectius el boc expiatori de problemàtiques complexes .

Llegir en català a El Periódico
Leer en castellano en El Periódico