El Jutjat Penal de Reus arxiva definitivament la causa contra 11 ex dirigents de PxC que havien de ser jutjats per la propaganda electoral de 2011, amb els mateixos arguments que el TSJ ja va arxivar el cas pels ex dirigents de Plataforma, Mónica Lora i Joan Garriga, actualment aforats en ser diputats de Vox. Josep Anglada, que ca ser inhabilitat per un altre cas fa quatre anys, espera ara tornar a entrar a l'ajuntament de Vic

 

Josep Anglada sortint del jutjat de Reus, que va centralitzar el cas, el desembre de 2013 acompanyat de l'advocat Fernando Oriente i el cap de llista de PxC a Reus, Albert Tafalla

 

Tal com ja es preveia, la jutge titular del Jutjat Penal número 1 de Reus, María del Prado Escoda, ha decidit arxivar definitivament el cas per la campanya electoral de Plataforma per Catalunya de les municpals de 2011, en la que PxC va adjuntar la còpia d'un suposat xec de euros que suposadament la Generalitat donava a cada immigrant 4000 euros. La vista oral prèvia a l'arxivament definitiu, va tenir lloc el passat dijous 12 de gener, en la que els advocats del 11 acusats van demanar que s'arxivés el cas en coherència amb el que havia decidit el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en relació als dos imputats aforats que actualment son diputats al Paralement de Catalunya per Vox, Joan Garriga i Mónica Lora.

La jutge justifica la seva decisió en el que ja va dir el TSJ en relació en que l'acusació s'havia fet de manera solidaria cap les 13 persones que el juny de 2011 eren membres del Comité Executiu de PxC, sense atribuir la responsabilitat del contingut i redactat de la campanaya electoral i de la idea d'ajuntar una còpia dels suposat xec de 4.000 euros. Una propaganda electoral que va ser denuncaida per diversos partits i institucions, centralitzant-se el cas als jutjats de Reus en ser l'associació Watani la primera que ho denuncià. Quan Josep Anglada va ser destutuit i expulsat de Plataforma ja va declarar al jutjat de Reus que ell no havia estat autor del contingut de la camapanya donat que aixó ho delegava en altres persones. I aquesta inconcreció per atribuir la reponsabilitat de certes afirmacions del tríptic electoral i de l'autoria del fals xec ha estat l'argument per arxivar definitivament la causa. En la resolució d'arxivament la jutge desestima la petició d'alguns dels imputats de condemnar a costes a l'advocat quede l'acusació particular Hilal Tarkou de l'associació Watani.

 Alguns dels 13 acusats com August Armengol o Daniel Ordóñez van deixar la política fa temps. Ordóñez és ara Cap de Vigilància Aduanera a Madrid i Armengol està centrat amb la seva professió com a pediatre. Altres com Josep Anglada i Marta Riera, que va ser expulsats de PxC, pensen presnetar-se a les properes eleccuins municipals per Som Identitaris. I altres Nacho Mulleras, Miguel Ángel Chiquillo, David Parada, Mónica Lora i Joan Garriga són a Vox, si bé només aquest dos útims són diputats. 

Josep Anglada que va ser inhabilitat fa quatre anys, per les amenaces per twitter al fill del periodista Josep Coamajoan, pensa tornar a presentar-se a les municipals a la ciutat de Vic.

Mònica Lora i Joan Garria, són aforats en ser diputats de Vox

 

Citats avui al Jutjat Penal 1 de Reus 11 ex dirigents de PxC, pendents de judici per la propaganada electoral de 2011 en una vista que es decidirà si el cas s'arxiva definitivament o va a judici. El TSJ va decidir arxivar el cas dels altres dos imputats, els ara diputats de Vox, Joan Garriga i Mónica Lora

 

             

 El procés judicial per la propaganda electoral que va fer Plataforma per Catalunya (PxC) a la campanya de les municipals de 2011, en la que ajuntava la còpia d'un suposat xec de 4.000 euros que la Generalitat estaria donant a cada immigrant, i que s'ha arxivat, canviat de jutjat i reobert diverses vegades des de llavors, viurà avui un nou episodi en haver estat citats deu dels dotze membres que el 2011 formaven part de l'Executiva del partit, per tal que compareguin amb els seus advocats en el Jutjat Penal 1 de Reus.  Com dos dels tretze imputats, Joan Garriga Domenec i Mónica Lora Císquer, són ara diputats de Vox al Parlament de Catalunya, el cas va anar a Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va decidir arxivar el cas pel que fa als dos diputats, però va deixar oberta la possibilitat que el Jutjat Penal 1 de Reus, portes a judici als altres deu.  Avui es farà una vista preliminar per tal que les parts argumentin si el cas ha d'anar a judici com s'havia senyalat, o arxivar-se definitivament.

Joan Garriga i Mónica Lora, ex dirigents de PxC, ara diputats de Vox. 

 

Hilal Tarkou, l'advocat de l'entitat Watani que ha fet que el cas continuï obert

Els membres de l'Executiva de PxC, quan va expulsar a Josep Anglada i Marta Riera.

Entre aquests deu citats estan Josep Anglada i Marta Riera, que van ser expulsats de PxC el 2013. Altres con el qui era vicepresident de PxC, August Armengol, centrat en la seva tasca professional com a pediatre, o l'ex regidor de L'Hospitalet, Daniel Ordóñez, ara cap de vigilància duanera a Madrid, estan desvinculats de la política. Sí que continuen a Vox sense ser càrrecs públics altres dels citats avui com Ignasi (Nacho) Mulleras, ex regidor d'Olot i número dos de Vox a Girona, o Miguel Ángel Chiquillo, que ocupa un càrrec de Vox a la Diputació de Guadalajara.  Tot i que la citació d'avui a les 13'30 era per tal que comepareguessin personalment acompanyats del seus advocats, com en principi només han de parlar els advocats, alguns del citats han manifestat que per motius personals o professionals no aniran als jutjats i seran representats pels seus advocats.

El cas es va obrir per una serie de denúncies per un presumpte delicte d'incitació a l'odi i a  la discriminació (article 510 del Codi Penal) als immigrants en general i cap els ciutadans musulmans, fet en la propaganda electoral de maig de 2011.

 Un dels elements més significatius d'aquella campanya va ser la còpia del fals xec a nom de Mohamed Alcabir Samir de 4.000 euros, expedit per la Generalitat i el Pacte Nacional de la Immigració, que PxC va distribuir com propaganda electoral, acompanyat d'un escrit on es deia que tots els immigrants havien rebut recentment de la Generalitat una subvenció de 4.000 euros que havia costat 600 euros a cada català autòcton. Així mateix es deia que la majoria d'immigrants tenien gratis el lloguer i rebuts de la llum, gas i aigua, que eren sufragats per les administracions, i que no pagaven impostos en els seus comerços donat que se'ls hi perdonava per la seva condició d'estrangers. PxC demanava que no es donés cap ajut als immigrants, no es permetés l'obertura de mesquites i es vinculava als immigrants de manera generalitzada amb màfies i  delinqüents.

Abascal mou fitxa per afermar el seu cabdillatge a Vox. Nomena Ignacio Garriga nou secretari general i aparta a Ortega Smith. Ho explico a Nació Digital

 

Xavier Rius Sant, Nacio Digital, dissabte 8 d'octubre de 2022

La destitució, presentada com a renúncia voluntària, de Javier Ortega Smith com a secretari general de Vox, és només un intent d'aturar el descontentament generalitzat de bona part de la militància i càrrecs públics amb la manera de funcionar manu militari de la direcció de Vox, liderada per Santiago Abascal, i el malestar per la manera en què s’estaven confeccionant des de Madrid les llistes electorals.

La decisió de prescindir d'Ortega, que serà candidat a Madrid i que ha estat substituït pel català Ignacio Garriga, pel timó organitzatiu del partit es va fer pública dos dies abans de la festa Viva 22 que celebra el partit aquest cap de setmana a Madrid on es presentaran alguns dels caps de llista de les municipals i autonòmiques de maig.

Les maneres de fer que incomoden alguns dels quadres i dirigents han transcendit amb la marxa de Macarena Olona després del seu fracàs a Andalusia, però venen de lluny i han provocat que gairebé la meitat dels 530 regidors que va obtenir Vox a les passades municipals hagin trencat amb el partit i s’hagin legalitzat ja fins a cinc partits polítics formats per exmilitants de la formació ultra.

Coherentment amb la ideologia franquista i falangista que comparteixen aquells que van prendre el control de Vox després de la marxa del seu primer líder, el català i exidirgent del PP Alejo Vidal-Quadras, Vox ha esdevingut un partit sense democràcia interna i on ningú pot qüestionar ni censurar l'autoritat d'Abascal, que actua com un cabdill. S'han suprimit les primàries tant per triar les executives provincials i locals com per la confecció de llistes electorals, que són decidides pel comitè executiu nacional (CEN). Al seu torn, un complex sistema d'avals telemàtics fa pràcticament impossible presentar una candidatura alternativa per presidir Vox.

I atès que Vox per la supressió de les autonomies no té executives regionals, evitant així Abascal que puguin sorgir-li barons, i ni els regidors ni els diputats autonòmics tenen cap òrgan on decidir les seves polítiques. Són uns coordinadors o comissaris polítics designats pel CEN els qui informen els diputats i regidors de què han de votar i quines iniciatives o propostes han de presentar. Fins i tot els diputats i regidors quan tenen un acte públic han de presentar al coordinador el text del discurs o intervenció perquè els donin el seu vistiplau.

Això és així des que Vox va entrar al parlament andalús el desembre de 2018, quan la direcció va amonestar al candidat a la Junta, el jutge Francisco Serrano per haver-se trobat per fer cafè amb el líder del PP andalús, Juan Manuel Moreno Bonilla, que havia quedat segon per darrere de la socialista Susana Díaz i que va voler tenir un primer contacte amb l’efímer líder de Vox a Andalusia. Sondejava així el pacte, al que també se sumaria Ciutadans, que li donaria la presidència de la Junta.

Negocien els homes d'Abascal

 
Fa vuit mesos, després de les eleccions de Castella i Lleó, en que Vox va presentar un desconegut, l'ara vicepresident de la Junta, Juan García Gallardo, no va ser ell qui va negociar amb el líder regional del PP, Alfonso Fernández Mañueco, les condicions per formar govern de coalició. Ho va fer el periodista Kiko Méndez Monasterio, mà dreta d’Abascal.

Una altra de les queixes dels regidors i diputats és que el CEN obligava a obrir un compte corrent del que era apoderat Ortega Smith on s'ingressaven tots els diners que donaven ajuntaments i parlaments autonòmics pel funcionament dels grups i per contractar assessors. I era el CEN qui triava i contractava els assessors i assistents. Precisament Vox es va trencar a Múrcia quan tres dels quatre diputats autonòmics va retirar els poders a Ortega Smith per gestionar aquests diners.

S'aparta Ortega Smith, que deixa pas a Garriga, president de Vox al Parlament, però de fet qui aplicava la manu militari contra els dirigents locals i càrrecs electes era el vicesecretari d’organització, Tomás Fernández Ríos, un excompany de les boines verdes que van fer el servei militar amb Ortega i que l'han acompanyat des de la creació de Vox. Era l'encarregat d'enviar els mails pels quals es destituïen executives locals o provincials i dir qui presidia les noves gestores.


L'accent català de l'extrema dreta

 
El relleu d'Ortega s'ha justificat dient que ara podrà centrar-se en la candidatura de Madrid, on ja és regidor, i se l'ha nomenat vicepresident econòmic, per darrere del vicepresident primer, el barceloní Jorge Buxadé. Abascal ha nomenat a Garriga nou secretari general. El cap de files a Catalunya va fer d’escolà durant la seva infància i joventut i és totalment lleial a Abascal. Des que Vox va fer el salt el 2018, el líder ha tingut sempre al seu costat al seu cosí i mentor, el també diputat Joan Garriga.

Però caldrà veure si podrà compatibilitzar la secretaria general amb l’escó al Parlament o si hi renunciarà per traslladar-se a Madrid, amb l'horitzó de tornar a ser diputat al Congrés d'aquí poc més d'un any. Abascal va indicar que no cal viure a la capital espanyola per ocupar el càrrec. El que ja es dona com segur és que no podrà tornar a ser, tal com s'havia previst, candidat a l'alcaldia de Barcelona. Amb ell centrat en la secretari general, Abascal haurà de nomenar un nou líder per Vox a Catalunya. 

 

Llegir a Nació Digital

QUAN MONTSERRAT NEBRERA VA CONVIDAR A SOPAR A ANGLADA PER SER ELLA LA LE PEN CATALANA

(ACTUALITZAT! llegir declaracions de Nebrera a VilaWeb, confirmant el sopar i una altra reunió)
 
L'ara cap de llista de CiU a Sant Just Desvern, ex diputada del PP i derrotada en la seva pugna amb Sánchez Camacho per liderar el PP català, i després candidata de la llista ego-populista Alternativa de Govern, a les eleccions catalanes de 2010, Montserrat Nebrera, va tantejar després de deixar el PP, entrar a Plataforma X Catalunya amb l'ànim de ser la Marine Le Pen catalana a les eleccions autonòmiques de 2010 amb qui, encara tenyida de rossa, hi tenia una certa semblança.

Nebrera insinuant si deixa caure la tovallola al vídeo de la seva candidatura populista

Nebrera va obtenir l'escó com a diputada del PP l'any 2006, quan  va anar de número 2 a la llista, i el juliol de 2008 va ser derrotada en la cursa per liderar el PP català. Després d'aquesta derrota va mantenir diverses desencontres amb el partit i deixaria l'escó el  2009.

Mesos després, el 29 de juliol de 2009, amb el seu número 2 de la llista per liderar el PP, l'advocat ultracatòlic, Joan Garriga, i el notari també membre de l'Opus Dei, Santiago Gotor, que havia pugnat de la mà de Nebrera a liderar el PP barceloní, van mantenir diferents converses amb el dirigent de PxC, Miguel Ángel Chiquillo, per estudiar la seva entrada a Plataforma X Catalunya. Ingrés que en el cas que formalitzés, Nebrera hauria de tenir un lloc destacat de cara les eleccions catalanes de 2010, de número 1, davant d'Anglada, o de 2 darrera Anglada. En aquell moment PxC estava mancada d'una segona cara pública o  número dos.

Un  cop sondejat el terreny pels ex populars Gotor i Garriga, la proposta es tractà en un sopar en el domicili de Nebrera a Sant Just Desvern al que van assistir més a més d'Anglada, la regidora de Vic i Secretària de Presidència, Marta Riera, el vicepresident de PxC, August Armengol, Chiquillo, el notari Gotor i l'advocat Joan Garriga. Hi ha diferents versions si el que poc després seria nomenat Secretari General de PxC, l'empresari Pablo Barranco -ara regidor de Sant Just per l'escissió de PxC Via Democràtica- va participar o no en aquestes gestions. Abans d'aquest sopar van haver-hi al menys dos dinars d'Anglada amb Jorge Buxadé, Miguel Ángel Chiquillo, el notari Gotor i Joan Garriga.

Josep Anglada amb Joan Garriga, que va ser número 2 de la llista de Nebrera que va competir amb Sánchez Camacho per dirigir el PP català, a una banda, i M A Chiquillo -amb ulleres- a l'altra.

Si l'entrada de Nebrera a PxC no va cuatllar, no va ser per les discrepàncies de Nebrera al discurs xenòfob, populista, i islamòfob al que es creia que es podia arribar a un acord si Anglada moderava una mica els seus arguments. Va ser, sobretot, per la negativa d'Anglada de cedir-li el número 1, i per desconfiança d'uns cap els altres. 

Nebrera no va veure clar sumar-se al projecte de PxC de número 2 per la complexitat de la persona d'Anglada i el seu entorn, mentre Anglada i els seus rebutjaven que Nebrera anés en primer lloc, però tampoc tenien clar posar de 2 a una persona com Nebrera que, si entrava de diputada, ben aviat faria ombra al líder que podria quedar eclipsat.   

Qui sí va entrar a PxC va ser Joan Garriga que va passar a formar part dels òrgans de direcció, durant un temps el Consell de Presidència, en altres el Consell de Campanya i en altres el Consell Executiu. Poc després es nomenaria l'empresari de Sant Just, Pablo Barranco, nou Secretari General de PxC, sí bé Barranco deixaria el partit poc abans de les eleccions de novembre de 2010 donat que per por que intentés treure el lloc a Anglada o que desplacés a altres dirigents, l'entorn d'Anglada va impedir que se'l col·loqués entre els 5 primers membres de la llista, cosa incongruent en ser ell el Secretari General.

A aquelles eleccions catalanes Nebrera va fer la candidatura socialpopulista personalista  i anti casta, que de les poques coses que es recorda ara, és aquell vídeo sexual que acabava amb si Nebrera deixava caure o no la tovallola i es mostrava nua. Alternativa de Govern,  va obtenir 2.208 vots. PxC en va obtenir 75.134; n'hi van mancar 7.000 per entrar al Parlament amb 3 diputats. I de fet la sortida de Barranco setmanes abans de les eleccions denunciant als mitjans que PxC no pagava els deutes ni el lloguer de la seu de Barcelona, i que hi havia a la llista gent condemnada per terrorisme i per una xarxa de venda de contractes falsos a immigrants, en difondre's als mitjans, va restar vots a PxC.

Hagués entrat al Parlament PxC amb Nebrera de número 1 o 2, davant o darrera Anglada i Barranco de 3? I si Anglada i Nebrera haguessin obtingut llavors l'acta de diputats, on serien ara l'un i l'altra? Seria actualment Nebrera  la Marine Le Pen catalana i espanyola?

Ara Nebrera torna a provar sort com a cap de llista de CiU a Sant Just Desvern, municipi que en el que el 2011 va guanyar el PSC amb 2.080 vots i CiU en va obtenir 1.685. Aconseguirà Nebrera al seu poble per ser alcaldessa els poc més de dos mil vots que va obtenir a tot Catalunya el 2010?

RESPOSTA DE PxC AL COMUNICAT DEL SINDICAT DE PERIODISTES, (m'estalvio, de moment, els comentaris)

COMUNICAT DE PREMSA DE PLATAFORMA PER CATALUNYA (PxC)
Josep Anglada: “La imparcialitat i ànim difamatori per part del blocaire Xavier Rius, podria suposar un nexe de causalitat entre les agressions sofertes per alguns membres de PxC”.
Vic | Redacció.- En relació a la informació publicada a la web del blocaire Xavier Rius on anuncia que el Sindicat de Periodistes denuncia les amenaces d’Anglada, Plataforma per Catalunya (PxC) mostra la seva perplexitat i ho interpreta com una nova temptativa de perjudicar la imatge del partit liderat per Josep Anglada.
En l’esmentat article, el blocaire Xavier Rius fa una valoració totalment personal i subjectiva del comentari de Josep Anglada interpretant-lo com una amenaça física, afirmant en el seu blog que “no li convé que em passi res” en resposta a un comentari de Josep Anglada que donava continuïtat a un altre Twitt on deia que “els serveis jurídics de PxC estaven avaluant la interposició d´una querella per incitar a l´odi i la discriminació contra PxC, tal i com ho empararia l´article 510 del codi penal”. Comentari que ja es va matisar i va confirmar el líder identitari que es referia a un sentit  “stricto sensu” judicial.
En aquest sentit PxC vol matisar les manifestacions del blocaire Xavier Rius, on en relació a la denúncia que va interposar davant dels Mossos d´Esquadra ara diu que “Jo poso denuncia el dia 5 a la comissaria dels mossos de Vic pel fet que algú hagi fet un compte amb el meu nom i la meva foto” quan en realitat va culpar de l´autoria i dels comentaris del presumpte Twitter fals a Josep Anglada, tal i com demostra la captura de pantalla (que ja es va encarregar de modificar la verbalització –canviant fer per difondre- un cop s´interposa la denuncia per part Josep Anglada.
En aquest aspecte queda clar la forma subjectiva i parcial del Sr. Xavier Rius alhora de interpretar la realitat. De fet ell mateix reconeix al seu llibre que no és parcial: “...Em vaig sentir traït i enganyat, si bé no podia imaginar el que vindria. No sóc neutral. Ho sento!” . Xavier Rius Sant – Xenofòbia a Catalunya, pàgina 245.
Queda clara doncs l´estratègia d´aquest blocaire de perjudicar la imatge del líder identitari i del partit del qual és president a través del seu blog i del seu llibre entre d´altres mitjans ometent el deure constitucional de facilitar informació veraç i rigorosa, ometent voluntàriament en alguns casos la diligència inherent i exigible a la seva professió, definint al líder identitari d´improperis difamatoris, com a títol d´exemple: “intenta donar una imatge de persona assenyada que trenqui la de franquista eixelebrat”. Xavier Rius Sant – Xenofòbia a Catalunya, pàgina 87.
El president de Plataforma per Catalunya (PxC), Josep Anglada, ha manifestat que “queda clara la imparcialitat i ànim difamatori per part del blocaire Xavier Rius, i per tant, considero que pot existir nexe de causalitat entre les agressions d´alguns membres de PxC com el cas per exemple de Alberto Sánchez, regidor a l´ Hospitalet de Llobregat i notícies difamatòries que poden incitar a l´odi i la discriminació contra grups o associacions per motius ideològics”. “Amb això no vull dir que PxC culpabilitzi ara per ara a ningú de res (per evitar interpretacions subjectives), senzillament que s´està avaluant l´interposició d´accions legals contra diferents mitjans”.
En aquest sentit, el líder identitari ha senyalat que “quan vaig manifestar que PxC estava estudiant la interposició de querelles contra atacs difamatoris a la dignitat i fama del partit, no és tractava d´una amenaça; més que res perquè la definició d´amenaça és l´anunci de causar un mal i anunciar fer complir la llei és un fi molt legítim i totalment allunyat del mal”. Per continuar afirmant que “es faran tantes querelles i accions civils com siguin necessàries per respectar els drets de PxC, que també els té per si algú se li ha oblidat”.
Anglada també ha volgut deixar clar que “examinarem totes les notícies que apareguin als mitjans amb què hi tingui relació directa o indirecta PxC i estudiarem si s´acoten als requisits legals  i en cas que no s´ajustin a la llei anunciem que interposarem accions civils invocant al dret a la rectificació, segons estableix la Llei Orgànica 2/1984 de 26 de març reguladora del Dret de Rectificació”.
Per últim, Anglada ha convidat al Sindicat de Periodistes i altres associacions que es considerin agraviades per tal que “contemplin la possibilitat de presentar en conjunt aquest tipus de querelles, sota la direcció lletrada conjunta, per fer respectar la diligència i imperatius legals que regeixen el dret d´informació”.
PxC
Vic, 1 d’agost de 2012
 

CONTRA LA XENOFÒBIA A St. COLOMA I L’HOSPITALET I PACTES A SALT I BADALONA

Aquest dilluns i dimarts a la tarda han tingut lloc els Plens Municipals de Santa Coloma de Gramenet i L’Hospitalet de Llobregat on el debat sobre la cohesió social, la immigració i el discurs xenòfob han centrat bona part de la sessió. Hi ha hagut Ple a Salt on, un cop més, els dos regidors trànsfugues de PxC han donat la majoria a l’alcalde d’UDC,  Jaume Torramadé. I a Badalona, on Xavier García Albiol va aconseguir sense majoria l’alcaldia amb el seu discurs sobre la immigració, la seguretat i el rebuig a les mesquites, va arribar l’hora de la veritat del pressupostos, que es van poder aprovar gràcies al suport de CiU. 

            A nou mesos de les eleccions les coses es posen al seu lloc. A uns municipis PxC continua fent propostes que trenquen la convivència, a altres entitats socials i veïnals presenten mocions contra el discurs que fa PxC. A algun municipi, com Salt i Vic,  CiU s’aprofita del vot dels qui foren escollits a la llista de PxC, mentre a Badalona CiU dóna suport als pressupostos de García Albiol malgrat que ha capgirat en seguretat i immigració tot el que feia l’antic antic equip de govern. Un govern del que formava part CiU que, més a més, dirigia llavors la Guàrdia Urbana i immigració. Fa uns dies  ja explicava el suport que està donant PxC de Vic a l'alcalde d'UDC , Josep Maria Vila d'Abadal.

            

Santa Coloma, PxC vol un respecte als animals que nega a certes persones

Santa Coloma de Gramenet és una de les ciutats on PxC va irrompre amb més força el passat mes de maig. El PSC, que presentava de candidata l’alcaldessa Núria Parlon, nomenada pels seus companys de govern a mig mandat, en cessar l’alcalde pel cas Pretòria, va perdre 5 regidors. No obstant el PSC fou la força més votada amb 12 regidors. CiU, que els últims dos anys havia patit una important crisi interna amb enfrontaments entre els regidors de CDC i UDC, es va mantenir en dos regidors; Iniciativa va baixar de 4 a 3, i el PP va passar de 4 a 5. Va entrar al consistori Gent de Gramenet —penso propera a la CUP— sacsejant la manca de credibilitat dels partits, i va entrar, també, PxC amb el 9,07% dels vots i tres regidors. Parlon governa amb el suport de PSC, Iniciativa i CiU.

            Aquesta pujada de PxC, com explico al llibre, em va sorprendre perquè penso que l’equip de govern havia gestionat molt bé la cohesió social amb instruments com un servei de mediadors que podien ser trucats pels veïns les 24 hores de dia, una política de compliment de les normatives dels comerços i de lluita contra els rumors.

            Els regidors de PxC són Sergio Palomo Chillerón,  Juan Gómez Montero i Gerardo Esteban. Palomo, va anar de número dos l'any 1999 a la llista per Barcelona del neonazi Estado Nacional Europeo (clica). També havia militat a Estado Nacional Europeo el número 2 de Plataforma a Santa Coloma, Juan Gómez Montero, que va ser regidor de PxC a Manlleu fa dos mandats, tot i residir al Prat de Llobregat i Vic, i passar llargues temporades a Suècia. Va ser president de les joventuts de PxC, i l’exsecretari general, Pablo Barranco, i altres dirigents de PxC l’identificaren com l’autor de mails amenaçadors cap a ells. Gómez esdevindrà l’home fort de Plataforma a Santa Coloma, mantindrà forts enfrontaments amb l’alcaldessa i tindrà un discurs molt culte que també sorprendrà. I l’entrada de PxC al consistori motivà ja en el Ple de constitució de juny incidents al carrer i a la sala de Plens.

            En el Ple de dilluns,  en el que el cap de llista de PxC no va assistir "per motius de salut" va ser molt molt tens. I en algun moment va semblar que Montero desautoritzés irònicament acords que Palomo havia accepta en la comissió de portaveus prèvia al ple.  Amb motiu de la moció sobre el col·lapse de les urgències de l’Hospital de l’Esperit Sant a causa de les retallades i l’epidèmia de grip, Gómez va culpar-ne als polítics per “regalar targetes sanitàries a immigrants, a delinqüents i a il·legals que no cotitzen”. Això va motivar una forta rèplica de l’alcaldessa que el va titllar de demagog i va fer constar que la majoria de persones que estaven a urgències eren autòctones.

            Més tard, en el marc de les mocions sobre la reforma laboral i les retallades, PxC va proposar expulsar als immigrants sense papers i als aturats i tornà a acusar la classe política i al capital d’haver portat immigració per perjudicar a la mà d’obra autòctona. El regidor socialista Esteve Serrano va titllar de populistes les seves paraules, tot dient que “a mi sí m’importa la meva ciutat, que no sé si és també la seva”, en referència al fet que ell residia al Prat de Llobregat, i va qualificar d’oportunistes i demagogues les promeses que PxC farà fora els immigrants. Gómez li va respondre dient que “si deixen de regalar-lis la vida i donar-los tots els ajuts, ja marxaran sols”.

            El Ple va viure un moment molt tens quan el regidor de PxC, Gerardo Serrano, va demanar que s’identifiqués per poder-la denunciar una dona que li estava fent senyals que li tallaria el coll. L’alcaldessa va atendre la seva demanada i va fer identificar i expulsar la veïna. Més tard el Ple va tenir el seu debat divertit i surrealista quan Juan Gómez va defensar la seva moció per la creació d’un registre de maltractadors d’animals, tot citant Milan Kundera i santo Tomás de Aquino. Gómez va demanar un tracte igualitari i homogeni pels animals i que garantís els seus drets, proposta que   fou replicada pel regidor d’Iniciativa, Siscu Sánchez, ironitzant que demanés un tractament igualitari i homogeni pels animals i una garantia als seus drets que negava a moltes persones que no les valorava de manera homogènea. Després l’alcaldessa rebutjà la moció, tot deixant clar que estava oberta a estudiar el tema, però que ho hagués pogut plantejar en un prec. no en una moció. Parlon recalcà que estava a favor del respecte a la animals i recordà que ella era vegetaria. Llavors Gómez va dir que ell també ho era. (Properament escriuré en el blog sobre el corrent ecologista i naturista del nazisme. Hitler era vegetarià)

   El regidor Juan Gómez en uns incidents a l'Ajuntament acompanyat  per policies i altres regidors l'11 de jnuy de 2011, el dia de la constitució del consitori. A la foto és apartat després d'haver agredit a uns veïns que l'increpaven, tal com recull la sentència feta pública divendres, que l'ha condemnat a una multa
                                (Foto, Gramenet 2.0) 

 Sergio Palomo, regidor cap de llista de PxC a St Coloma de Gramenet

Tenderol del nazi Estado Nacional Europeo, l'any 1999, en el que hi veiem a Sergio Palomo

Salt aprova el pressupost amb el vot incondicional dels dos trànsfugues de PxC

Dilluns a la mateixa hora que se celebrava el Ple a Santa Coloma de Gramenet se celebrava el Ple a Salt. Un Ple que havia d’aprovar el pressupostos.

            I com era d’esperar, com ha passat gairebé sempre des que a l’agost es passessin al grup de no adscrits, dos dels tres regidors de PxC, l’alcalde d’UDC, Jaume Torramadé  (que a mi, mentint un cop més, no em va deixar presentar el llibre en cap equipament públic de Salt, en no respondre la instància, després de fer-me saber que no li venia de gust que el presentés) va aconseguir la majoria necessària amb el vot dels dos ex PxC i del de Felip Gil del PP. En necessitava 11 i en va obtenir, com és habitual, 12.

            L’exalcaldessa socialista, Iolanda Pineda, va manifestar que no podien votar a favor donat que no hi havia hagut cap voluntat, ni temps material, per part de l’alcalde per debatre’ls i arribar un acord. Pineda digué: “Sí vostè em retreia a mi que ho aprovàvem amb el rodillo de la majoria absoluta legítima de l’equip de Govern de PSC i ERC que sumàvem 11, tot i que he de dir que nosaltres buscàvem l’acord, vostè el que té ara és el chollo dels dos trànsfugues de PxC que sumats als 9 seus, li donen, no sé a canvi de què, la majoria absoluta”: Torramadé li va cridar a l’ordre adduint que no eren trànsfugues, sinó “no adscrits”.

Ple a L’Hospitalet amb l’assistència de dirigents de PxC i del MSR

                                           (Fotos de Bertran Cazorla)

 

El Ple d’ahir dimarts a L’Hospitalet va ser tumultuós en presentar-se tres mocions ciutadanes. Una contra el tancament del CAP de Bellvitge, una altra contra les retallades, i la tercera contra la campanya de PxC a La Florida. Aplegà centenars de veïns, molts drets i als passadissos (si allò fos una mesquita potser s’hagués clausurat per accés d’aforament però la Guàrdia Urbana no va aixecar acta....!), una contra la reforma laboral, i una altre de veïns de la Florida contra la campanya d’intoxicació que feia PxC al barri. El fet que en el Ple hi hagi una regidora de CiU i una altra del PP que són diputades de els forces que han aprovat les retallades, animava aquesta presència de veïns indignats.

            A L’Hospitalet PxC va obtenir dos regidors i el 7,31% dels vots. És alcaldessa Núria Marín del PSC amb el suport d’Iniciativa. El PP té 6 regidors i CiU, 4.

            Els regidors de PxC de L’Hospitalet provenen de l’extrema dreta franquista. Un és Daniel Ordóñez, abans membre de l’Alianza por la Unidad Nacional i pertenyent a un grup de caps rapats que va ser qualificat de perillós per Mayor Oreja,  i, l’altre, Alberto Sánchez López, excandidat d’Españoles Bajo el Separatismo. Sánchez sortia  la foto del local del Centre Militia que amb la benedicció de la neofeixista italiana Casa Pound, es va obrir fa un mes a l’àrea de Barcelona.

                   Joan Garriga a la foto de dalt i Alejandro Fernández a la de sota, segona fila, al costat de   simptitzants i militants de PxC  (Foto B. Cazorla)

            

                                                                       

            Entre el públic hi estaven una trentena de dirigents i militants de PxC, entre els que destacava el Secretari Jurídic del partit, l’advocat Joan Garriga (número dos de la candidatura de Montserrat Nebrera al PP, a la foto dret amb corbata) i el Secretari d’Organització i número quatre del partit, David Parada. També hi era, assegut entre altres militants de PxC, Alejandro Fernández, Secretari (o potser ex secretari??) de la Federación del Este –Catalunya, P.Valencià, Múrcia...— del Movimiento Social Republicano (MSR). Fernández va resultar ferit el passat 12 d’octubre a causa de les perdrades –jo ho condemno rotundament!- que grups antifeixites llençaren al local on feia un concert Democracia Nacional, i llavors es van filtrar les fotos d’ell  a l'homenatge a Rudolf Hess. No és cap secret que Fernández, que té una gran sintonia amb els regidors de PxC. Entre el públic també hi ha havia nombrosos militants d’Unitat Contra el Feixisme. (Mireu blog de Bertrand Cazorla)

             Montse Santolino, de l'associació de veïns de La Florida, va intervenir al Ple llegint  un manifest que denunciava (clica per llegir sencer) la propaganda que PxC ha repartit l´últim mes pel barri “utilitza com a reclam els falsos tòpics que existeixen sobre les persones migrades”. Concretament, “se'ls culpa de la inseguretat i de l'incivisme, dóna per fet que les escoles del nostre barri són guetos, que hi ha bandes que no ens deixen utilitzar les nostres places o que hi ha persones que no paguen impostos”. Santolino va assegurar que aquesta campanya “està estigmatitzant els nouvinguts i incita a l'odi”.

El regidor de PxC, Daniel Ordóñez, va replicar que el partit ha estat la tercera força en nombre de vots en les últimes eleccions municipals a la Florida. “A molts veïns els agradem”, va dir. Això va provocar la indignació majoritària del públic, que el va escridassar. Ordóñez va respondre als que desplegaven pancartes on es podia llegir “No volem feixistes”, mentre altres, menys, aplaudien Ordóñez. L’advocat Joan Garriga de PxC, dret entre el públic, tot i que en la moció contra les retallades va aplaudir les intervencions dels representants d’Iniciativa, va ser un dels que va participar a la cridòria interrompint a la representant veinal tot dient "Que s'integrin gratis!". L'alcaldessa va imposar el silenci, i la resta de grups municipals van advocar per treballar a la Florida amb el diàleg. “Deixem de mirar malament els que tenim al costat”, va demanar el socialista Francesc Belver. 
                        Veure vídeo de la lectura del manifest amb bronca inclosa

   

      CiU vota els pressupostos d’Albiol a Badalona

I mentre es feia el Ple a L’Hospitalet, a Badalona CiU donava el seu sí als pressupostos que presentava el govern en minoria del popular Xavier García Albiol.

Amb 400 persones manifestant-se al carrer, el regidor de CiU, Ferran Falcó, va justificar el seu sí en haver admès Albiol algunes modificacions relatives al manteniment de la gratuïtat dels llibres de text, les subvencions al Consorci de Normalització Lingüística i al futur dels mitjans de comunicació públics. Els propers dies parlaré a fons de Badalona, però sorprèn que el regidors de CDC Ferran Falcó i Josep Pera votin a favor del full de ruta d’Albiol, quan ells a l’anterior govern portaven immigració i Guàrdia Urbana. (Al Ple de desembre el regidor d'UDC va abandonar  la sala per no votar amb el seus companys de CDC contra la moratòria que proposava Albiol a l'obertura d'un oratori islàmic).  I Albiol ha fet un gir de 180 graus en aquestes qüestions, motivant, fins i tot, després de forts enfrontament interns, el cessament, dimissió o canvi de destí del cap d ela Guàrdia Urbana, Conrado Fernández. Albiol ha desmantellat la Unitat de Convivència i ha creat l’Unitat Omega que comandada pel polèmic regidor Miguel Jurado practica batudes de dubtosa eficàcia. Penso que el sí de CiU a Albiol a Badalona és una de les tornes al suport del PP als pressupostos de la Generalitat.

      Miguel Jurado -amb barret- a una operació policial amb l'alcalde (El Periódico)
                                              link El Periódico