Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Manlleu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Manlleu. Mostrar tots els missatges

dimarts, 14 de març del 2023

L'altra veritat del porta a porta. Mostro els meus dubtes a El 9Nou sobre el sistema de recollida porta a porta i pronostico que molta gent votarà als partits ultres a les municipals en ser els únics que s'atreveixen a qüestionar-lo

 

L'altra Veritat del porta a porta. El 9 Nou, diluns 13 de març de 2023

Xavier Rius Sant, periodista 

La majoria de polítics es neguen a dir les coses pel seu nom perquè és polítciament incorrecte oposar-s’hi. I els únics que de cara a les properes municipals s’hi estan oposant són Vox, Anglada a Vic i Aliança Catalana de la regidora de Ripoll Sílvia Orriols

 

A molts llocs de Catalunya s’ha implementat la recollida d’escombraries porta a porta. Sistema que incrementa la recollida de la fracció orgànica i evita que molt del que és reciclable acabi a les incineradores, però obliga molts veïns a llençar residus pel vàter, i es passa pel forro les ordenances de via pública que es van fer perquè un invident, una persona gran o un cotxet de nadó pugui transitar-hi. I castiga una part de la població que dorm segons el dia a casa seva o a la de la parella, o que no és a casa molts dies a l’hora que toca treure cada residu, a la qual s’obliga a portar-lo a altres municipis, se la insulta dient que fa “turisme d’escombraries” i se l’amenaça de sancionar. I en alguns municipis, encara que es vagi a treballar o a casa de la parella en tren o bus, s’ha d’agafar el cotxe i fer cinc quilòmetres per portar-ho als contenidors de la deixalleria, qualificats insultantment d’“àrea d’emergència”. I és que treballar de tarda nit, anar a dormir a casa la nova parella, anar al gimnàs o a la reunió de l’associació a les 8 del vespre i en acabar fer un entrepà amb la colla, o anar regularment al cinema a la tarda i després a sopar, no és viure en estat d’emergència. Dic que incrementa només a curt termini el percentatge de recollida de fracció orgànica, perquè no hi ha dades de quina quantitat de rebuig va al vàter, a les papereres o cap a altres municipis, ni del rebuig que es barreja amb l’orgànic. I evidentment, en l’increment de restes de tovalloletes, tàmpaxs i compreses que embussen les depuradores o acaben a la platja hi té molt a veure el porta a porta.

Un sistema que varia segons els municipis, que fixen un o dos dies a la setmana per treure el rebuig. Dos o tres per als envasos i paper. I tres o quatre dies per a la fracció orgànica. En alguns es deixa dins d’un cubell i en altres, en una bossa. I en alguns, sobretot a urbanitzacions els diumenges, es permet deixar fora, si no se serà a casa els dies següents, dues o tres galledes, també amb les de les altres fraccions, i en altres se sanciona. En alguns es permet a qui marxa de casa a treballar després de dinar, a les persones que cuiden algú dependent que viu sol i al personal de neteja deixar-ho a les 4 de la tarda, cosa que emprenya els veïns. I en alguns es permet a aquelles cases que hi ha nadons o algú gran que utilitza bolquers deixar-los en una bossa identificada cada dia, tot i que vulneri el dret a la privacitat de la persona adulta, ja que tothom se n’assabenta. Però aquesta excepció no s’aplica per a les cases amb diverses dones que menstruen a les quals es fa sentir clandestines i llencen les compreses i tampons pel vàter o les deixen en una paperera al carrer. Si només es recull el rebuig un dia o dos a la setmana, poden estar preservatius, salvaeslips, compreses, tàmpaxs, tovalloletes o la sorra pixada de gat quatre o set dies al cubell fent pudor?

En alguns municipis hi ha la zona de contenidors, dita “Àrea d’emergència”, a la zona industrial, on agafant el cotxe qui no és a casa molts dies a les 9 del vespre, les porta de manera habitual. Però a l’estiu aquestes àrees es desborden i els ajuntaments fan tuits que acostumen a criminalitzar els estiuejants, quan és una realitat que a la Catalunya interior moltes famílies van comprar un piset a la Costa Brava quan es va fer l’Eix Transversal, i quan marxen també han de deixar-les a aquesta zona d’emergència. Alguns municipis han optat pels contenidors amb una targeta que només permet obrir-los per al rebuig dos cops per setmana. Tot i que és una situació més pràctica en no tenir limitació d’horari, no resol el problema de compreses, condons o la sorra del gat.

Dic això perquè lamentablement la majoria de polítics, també molts als quals resulta impossible complir amb el porta a porta, en ser políticament incorrecte oposar-s’hi, es neguen a dir les coses pel seu nom. I els únics que de cara a les properes municipals s’hi estan oposant són Vox, Anglada a Vic i Aliança Catalana de la regidora de Ripoll Sílvia Orriols. I mentre sobre les altres reivindicacions d’aquests partits, com les referents a immigració o ocupacions, no tenen les eines els ajuntaments, amb les escombraries sí. Es diu que la ultradreta ocupa els espais buits que deixen els altres partits, i ara hipòcritament la totalitat de partits en deixen un que fa molta pudor i multiplicarà el 28 de maig els resultats dels ultres. Aviso!

               





 

diumenge, 24 de novembre del 2019

PRECARIETAT A BARRIS ANTICS. El barri antic de Manresa és segons l'INE un dels més pobres de Catalunya. S'acostuma a vincular la situació d'aquests barris a l'alt índex de població immigrant, però si aquests barris s'han degradat és perquè els qui hi vivien fa uns anys que van marxar o els propietaris els van posar a lloguer sense reahabilitar-los, entrant el barri en un cercle del que només se surt amb fortes inversions i plans de les administracions per esponjar i rehabilitar cases i pisos.


Segons un informe publicat fa uns dies de l'Institut Nacional d'Estadística, els barris del Centre Històric de Manresa són dels que té la població més empobrida de Catalunya. I això no passa només a Manresa. A moltes viles i ciutats del país, els barris històrics, amb edificis antics dels que va marxar fa vint-i-cinc o quaranta anys la població que hi vivia, sovint des de feia més d'una generació, que va anar a barris recent construïts, es van anar degradant. No pas perquè els nous llogaters o compradors ho pretenguessin, sinó perquè en marxar els antics residents, els propietaris que els van llogar, o els qui els van comprar no van restaurar aquells edificis amb humitats, canonades antigues, sense calefacció i mancances de manteniment.
Sovint es vincula aquesta degradació de certs barris amb l'arribada de la immigració estrangera que s'ha concentrat en aquests carrers d'edificis no rehabilitats. Però la immigració no n'ha sigut la responsable sinó més aviat la víctima d'una nul·la gestió. M'explicava fa uns anys el llavors alcalde de Guissona, Xavier Casoliva, municipi amb més percentatge d'immigració de Catalunya, que a Guissona no hi havia carrers ni blocs de pisos on només hi vivien immigrants, perquè ni la població autòctona ni els comerços no van abandonar el centre històric. En canvi a Cervera, municipi veí de Guissona i capital de La Segarra, sí que va passar. I aquelles cases amb poques finestres, sense calefacció i sense rehabilitar, van ser llogades a immigrants. Fet que generava un sentiment de desarrelament als autòctons que hi quedaven. Es tancaven també les botigues de tota la vida, agafant aquells carrers l'estigma de ser considerats per a molts com a gueto. I amb els anys els immigrants que podien, quan milloraven la situació econòmica, canviaven de casa i de carrer, amb el que aquella casa o pis no rehabilitada tornava a ser llogada a uns nous inquilins també en situació de precarietat.

Molt es va fer a Catalunya fa deu o quinze anys amb la Llei de Barris i altres projectes fets des de les administracions que donaven fons per rehabilitar carrers, façanes, posar ascensors a blocs on no n'hi havia, i es creaven places, zones verdes i equipaments. I també en algunes ciutats es van fer complexos plans d'esponjament urbà, com a Ciutat Vella de Barcelona, enderrocant blocs de cases, eixamplant carrers i places, i recol·locant als llogaters en nous habitatges i indemnitzant als propietaris. I aquest esponjaments o enderrocaments no s'han fet només a barris antics, sinó també de blocs construïts els anys seixanta per acollir la immigració que arribava d'Andalusia i altres llocs d'Espanya. A Manlleu ara es completarà l'enderroc de l'últim bloc de Can Garcia. Blocs en molt mal estat dels que en marxar la població inicial, originaria de la immigració andalusa sense restaurar-los, van acabar sent llogats, comprats o ocupats per població més precària que arribava, majoritàriament estrangera. Al municipi gironí de de Salt, amb un alt índex d'immigració marroquina i gambiana, l'Ajuntament governat llavors pel PSC i ERC va plantejar fa deu anys un esponjament o enderroc d'alguns blocs de pisos dels anys seixanta de l'anomenat barri Centre. I malgrat el suport de la Generalitat i el Ministeri d'Habitatge per recol·locar tothom, CiU, llavors a l'oposició, va incentivar que els veïns rebutgessin la reforma que va quedar aturada. I alguns d'aquells blocs estan ara més degradats, i els qui volen vendre i marxar, no troben compradors.

No es tracta ara de preguntar-se qui és més responsable de la precarietat que es dóna a barris com el centre històric de Manresa, si els que van marxar i els van llogar en mal estat, si els qui van comprar habitatges sense assumir que calia una reforma o si la responsabilitat recau en les administracions. El que cal és voluntat política per revertir-ho, cosa que només serà possible amb governs sòlids a nivell municipal, català i estatal, que puguin aprovar pressupostos que fixin inversions i ajuts a fons perdut a un termini mínim de deu o quinze anys. El que cal és afrontar plans de reforma integral que exigeixen, a part d'una important injecció econòmica, la unitat de totes les administracions, i que cap partit polític ho vulgui rendibilitzar per oposar-se, incentivant el rebuig veïnal. 

dimarts, 17 de desembre del 2013

ELS 3 REGIDORS DE PxC MANLLEU DEIXEN PLATAFORMA PER DISCREPÀNCIES AMB ANGLADA. Anglada respon qualificant Sánchez de fatxenda, covard i trepa


Els tres regidors de PxC, ara no adscrits, Fc Polo, A. Sánchez i Humilde Domínguez al Ple d'avui

Tal com es venia rumorejant feia dies, els tres regidors de PxC de Manlleu han oficialitzat avui la seva marxa de PxC i la dissolució del grup municipal, passant a ser regidors no adscrits. Probablement no es va incloure aquest punt a l'ordre del dia que es va penjar la setmana passada a la web municipal per evitar pressions les hores abans de fer efectiva la baixa, i s'ha inclòs en l'ordre del dia definitiu entregat als regidors, veïns assistents i la premsa en el moment de començar al ple, constant que es feia per procediment d'urgència, que és el que s'utilitza quan s'ha d'incloure algun assumpte d'última hora.

Els tres regidors són, el cap de llista, Antoni Sánchez, Francesc Polo i Humilde Cordero. Sánchez és regidor des de 2007, i aquests últims mesos hauria mantingut contactes amb dirigents i militants del PP, Ciutadans, PSC i ICV cercant una propera llista en la que presentar-se d'aquí 17 mesos,  qüestió en la que no hauria tingut de moment èxit, si bé sembla que els que estarien més disposats a obrir-li les portes serien PP i Ciutadans.

En el ple d'avui, amb més expectació mediàtica donat que s'esperava que es produís la renúncia, tot i no ser inicialment a l'orde del dia, hi eren també el manlleuenc Miquel Vilalta, fins no fa gaire president del PP d'Osona, el regidor vigatà de Solidaritat, Iban Lapeira, i l'ex regidor de PxC de Roda de Ter, Sebastià Povedano, que va passar fa quatre mesos a ser regidor no adscrit.

Un cop aprovats els pressupostos de 2014, i després que tots els regidors acceptessin incloure el punt per urgència, el cap de llista de PxC, Antoni Sánchez, ha llegit un escrit informant de la decisió acordada pels tres regidors. Segons Sánchez, que ha dit donarà més explicacions properament en una roda de premsa, deixen PxC per fidelitat als votants de Manlleu que els hi van fer confiança. Així creu que PxC centrada exclusivament en qüestions com la immigració, "no està a l'alçada de les circumstàncies del debat sobiranista i el camí, potser equivocat, que agafa ara Catalunya", afirmació que ha tingut interpretacions diferents a la sala. El que no ha dit en l'escrit que ha llegit és el que ha comentat reiteradament aquest últims mesos sobre les seves discrepàncies amb el discurs i les maneres de fer de Josep Anglada.  

Manlleu, on PxC hi té representació des de 2003 (el polèmic Juan Gómez Montero, ara regidor de Santa Coloma de Gramenet, va ser-ne regidor els anys 2005 i 2006),  PxC va obtenir a les passades municipals  1.112 vots, els 15,2% i 3 regidors. Els ja regidors no adscrits queden en la mateixa situació que els tres regidors del PSC que van deixar el partit fa un any en passar a formar part de Nova Esquerra Catalana, grup impulsat per Ernest Maragall.

Després que Sánchez expliqués la seva sortida de PxC ha intervingut el regidor de CiU, Josep Suriñach, felicitant-se que a Manllleu ja no hi hagi regidors de la ideologia de PxC i ha comentat irònicament que ara que els tres passin a ser no adscrits, com els tres de Nova Esquerra Catalana, fa que els no adscrits gairebé siguin el grup més nombrós del municipi, cosa que ha molestat a l'ex PSC, Josep Colomer, que ha respost que ells no tenien res en comú amb els ex PxC. Finalment ha intervingut l'alcalde, el republicà Pere Prat, que també ha celebrat que els tres regidors hagin abandonat la ideologia del Plataforma X Catalunya.


ACTUALITZAT DIMECRES:
Josep Anglada per mitjà d'un comunicat publicat a la web de PxC (clica), ha qualificat de "fatxenda, covard i trepa" al fins ahir portaveu de PxC a Manlleu, Antoni Sánchez, tot replicant que PxC no és independentista, però "que mai toleraré que ningú menysprei Catalunya com pretenen Sánchez i els altres dos regidors". Per Anglada "no té principis ni ideologia, sinó que només busca el seu interès personal" 


Antoni Sánchez llegint l'escrit en el que explicava la seva sortida de PxC
Imatge del Ple d'avui
L'alcalde Pere Prat (ERC) escolta la intervenció de Sánchez
Hi havia més públic i més premsa del que és habitual
El regidor de Roda de Ter que fa tres mesos va deixar PxC, Sebastià Povedano ha estat present al Ple
Orde del dia modificat amb el punt 5 inclós per "urgència"

REGIDORS DE PxC ARA "NO ADSCRITS"


DEMARCACIÓ DE BARCELONA
-Sebastià Povedano (Roda de Ter)
-Abel Puyol (Sant Vicenç de Castellet)
-Pep Palau (Sant Joan de Vilatorrada)
-Sergi Hidalgo (Esparraguera).
-Antonio Sánchez (Manlleu)
-Francesc Polo (Manlleu)
-Humilde Domínguez (Manlleu)
-Hi ha una plaça vacant a Santa Coloma de Gramenet des de fa 10 mesos en no voler-la cap membre de la   llista

LLEIDA
-Marc Isaac Martínez (Sidamon)
-Josep Mª Estadella (Tàrrega)
-Maite Niubó (Mollerussa)

GIRONA
-Carles Bonet (Salt)
-Juana Martínez (Salt)
-Xavi Fernández (Ripoll)




dimarts, 9 d’abril del 2013

L'ACAMPADA AL BANESTO DE VIC JA PORTA 34 DIES, ATURAT UN DESNONANMENT A FLAÇÀ, i aquesta tarda concentracions a les seus del PP

L'acampada davant del Banesto de Vic, que es va iniciar després de la subhasta notarial irregular, d'un pis de Manlleu del passat 7 de març, i que va motivar una ocupació d'aquesta seu bancària, compleix ja 34 dies sense Banesto doni, ara per ara cap resposta positiva. Els acampats continuen amb una carpa davant, amb els vidres de l'entitat pintats i plens d'enganxines i l'oficina continua funcionant com si res. Ahir al Ple de Vic, a l'hora del precs i preguntes es va tractar el tema, a proposta el PSC, i l'Ajuntament no té intenció de moment de fer-los fora de la via pública. El Ple de Vic va aprovar fa mesos una moció contra els desnonaments.
D'altra banda avui la PAH de les comarques gironines ha aturat un desnonament a Flaçà. 
Avui a les 7, concentracions a les seus del PP arreu de l'Estat.   


..
Imatges del 7 i 8 de març quan després de la subhasta s'ocupa el Banesto de Vic

I a Flaçà la PAH gironina ha aturat aquest matí un desnonament.
Fotos del Twitter de Laura Iglesias (clica)



dissabte, 16 de març del 2013

CONTINUA L'ACAMPADA AL BANESTO DE VIC MENTRE LA SENTÈNCIA EUROPEA NO VA ATURAR UNA SUBHASTA AHIR A GIRONA, PERÒ SÍ UNA A LLEIDA

Nou dies després de la subhasta notarial d'un pis de Manlleu amb una hipoteca al Banesto, continua a Vic l'acampada que es va iniciar després de l'ocupació de la seu bancaria al carrer Verdaguer, sense que Banesto faci, ara per ara, cap pas per revertir la situació. Els propietaris del pis han interposat recurs per diverses irregularitats en els procediment de subhasta, al marge del que pugui significar a posterior-hi la sentencia del Tribunal d'Estarsburg. A una vintena més d'oficines del Banesto arreu de Catalunya han continuat aquesta setmana les accions d'ocupació, concentració o acampada.Avui la PAH d'Osona farà una assemblea.
  








Fotos d'ahir divendres a l'acampada al carrer Verdaguer de Vic