El Punt Avui, 27 de desembre de 2015
Després del fracàs de la passada primavera dels esforços de la
diplomàcia dels Estats Units per desencallar el conflicte d'Israel i
Palestina i de l'escalada entre Israel i Hamas de l'estiu a Gaza, el
contenciós torna a estar més obert que mai per la coincidència d'una
sèrie de moviments dels dos actors principals i de la Unió Europea
El fracàs de les negociacions, l'augment del nombre
d'assentaments i l'anunci del primer ministre, Benjamin Netanyahu, de
redefinir Israel com a “estat nacional jueu”, en relació amb l'actual
d'“estat jueu i democràtic” han portat a l'Autoritat Nacional Palestina a
presentar un text de resolució avalat per Jordània al Consell de
Seguretat de la ONU per tal que sigui debatut i votat. El text s'estava
negociant feia mesos i insta que s'obri un període d'un any de
negociacions perquè al final del 2017 Israel hagi posat fi a l'ocupació i
es retiri a les fronteres prèvies al 1967, amb intercanvis puntuals de
territori. És un redactat al qual França ha fet una sèrie d'esmenes per
tal que no es posi un calendari límit.
Els EUA voldrien que es desencalli el conflicte però no volen enfrontar-se amb Israel i prioritzen la lluita contra l'Estat Islàmic
Tot això passa després que
Suècia ha reconegut formalment l'estat palestí, i que els parlaments de
França, el Regne Unit i l'Estat espanyol han aprovat mocions en el
mateix sentit, com també ha fet, amb una moció, el Parlament Europeu. La
moció ha coincidit amb la resolució del Tribunal de Luxemburg –òrgan de
justícia de la UE– anul·lant l'acord de la UE de considerar Hamas un
grup terrorista, un fet que facilita evidentment les relacions de
Brussel·les amb les institucions palestines actuals o futures.
Netanyahu,
després que alguns partits rebutgessin la redefinició d'Israel només
com a estat jueu, eliminant el terme “democràtic”, ha convocat eleccions
per al 17 de març. I si Netanyahu obtingués una altra majoria per
governar i fer efectiu aquest canvi, no només estaria obrint la porta a
legalitzar un aparheid per al milió d'àrabs que tenen
nacionalitat palestina sinó que es podria interpretar com l'anunci d'un
futur intent de deportació d'aquests ciutadans als territoris palestins.
Netanyahu
es va reunir el 15 de desembre passat a Roma amb el secretari d'Estat
nord-americà, John Kerry, a qui va demanar que, en el cas que la
resolució palestina es voti, hi presenti el veto. Els EUA voldrien que
es desencalli el conflicte però no volen enfrontar-se amb Israel i
prioritzen la lluita contra Estat Islàmic (EI). I un veto americà a la
resolució incomodaria els aliats àrabs, que formen part de la coalició
contra EI, si bé difícilment Jordània i Palestina forçaran la votació si
ha de ser rebutjada. Però si la resolució de l'ONU és retirada o
rebutjada, el president palestí Mahmmud Abbas veurà debilitat el
lideratge en benefici de Hamas. I si s'aprovés abans de les eleccions
israelianes, de ben segur que beneficiaria Netanyahu i els falcons que rebutgen un hipotètic estat palestí. Ara, un cop més, tornen a estar sobre la taula les diferents opcions: continuar l'apartheid
als territoris palestins mentre creix el projecte del gran Israel amb
menys àrabs, o apostar per la pau amb la creació d'un estat palestí
viable. La pressió de Washington i el que votin els israelians al març
influirà en un o altre sentit.
Llegir al Punt Avui
