LA ESPAÑA EN MARCHA, DN, IMPULSO SOCIAL (AES...), MSR Y FE-JONS PRESENTAN CANDIDATURA EUROPEA. SOLUCIONA ADUCE ACCIDENTE DE TRÁFICO DE QUIEN LLEVABA LOS AVALES. PEDRO P PEÑA Y ANDRINO DECLARAN POR SUS AFIRMACIONES DEL 12-O JUSTIFICANDO LA VIOLENCIA.

(Atualizado, miércoles 23 de abril:  Publicadas en el BOE las cinco candidaturas de la ultraderecha. Podría ser que si alguna no hubiera presentado toda la documentación, sea anulada si no la presenta tras un requerimiento. Ver listas)


Ayer día 21 se cerró el plazo para la presentación de las candidaturas a las elecciones europeas y son cinco las candidaturas ultras, de extrema drecha o socialpatriotas que afirman haber presentado la lista con el aval de 50 cargos públicos que exige la ley. En todo caso mañana se publicarán en el BOE y puede que alguna lista que mañana aparezca en el Boletín Oficial, si no ha cumpildo los requisitos, sea anulada y no sea proclamada. Éstas son: 

1.Impulso Social, coalición de Alternativa Española (AES), Comunión Tradicionalista Carlista y Familia y Vida. Se la considera ultracatólica y socialpatriota, cuestiona el sistema autonómico, rechaza la despenalización de cualquier suspuesto de aborto, discrepa del modelo de pertenencia a la Unión Europea reivindicando la recuperación de la soberanía política y económica cedida a Bruselas, pero no cuestiona la democracia parlamentaria.  La encabeza Rafael López Diéguez, yerno del fallecido Blas Piñar.

2.Falange Española de las JONS,  grupo distinto a La Falange (FE) que está integrada en La España en Marcha. La encabeza  Norberto Pico, Jefe Nacional de FE de las JONS.

3. La España en Marcha, formada por Alianza Nacional, Nudo Patrita Español, La Falange (FE) y Movimiento Católico Español. Democracia Nacional fue apartada de La España en Marcha tras proponer que ésta se presentara conjuntamente con Soluciona. Estará encabezada por Jesús Muñóz, jefe de información y prensa de Sindicato de Trabajadores Nacional Sindicalista. Ocuparan los últimos puestos de la lista, Pedro Peña, presidente de Alianza Nacional y Manuel Andrino, jefe nacional de La Falange.

 Manuel Andrino de La Falange y Pedro Pablo Peña, entregando las firmas en la Junta Electoral Central

4. Democracia Nacional (DN). Pese a que este grupo formaba parte de La España en Marcha, y deseaba unificar las candidaturas de La España en Marcha y Soluciona, finalmente Soluciona lo rechazó excluyó a DN de la misma. La encabeza el profesor y jurista  Luis Zapater, que hasta hace unas semanas hacía campaña con Solucionaseguido del escritor Manuel Galiana  (sobre masoneria, sionismo...) y del presidente de DN, Manuel Canduela.

Luis Zapater en el acto de Soluciona en Barcelona

 

5. Movimiento Social Republicano (MSR)  Encabeza la lista su secretario general, Juan Antonio Llopart, seguido de Jacinto García Llorente, concejal del MSR en Heras de Ayuso, Guadalajara.

J.A. Llopart, con la bandera del MSR, el pasado 11 de septiembre en Barcelona

SOLUCIONA, aduciendo un accidente tráfico ayer por la tarde de uno de los responsables de llevar las firmas, no ha presentado candidatura. Debo decir que sorprendió que Soluciona anunciara que, en lugar de buscar el aval de 50 concejales, optara por las 15.000 firmas validadas.

Para obtener un eurodiputado se precisan entre 250.000 y 300.000 votos, y a las pasadas elecciones se presentaron por separado las siguientes candidaturas: Alternativa Española (AES) que obtuvo 19.583 votos; Familia y Vida, que obtuvo 10.456; FE-JONS, 10.031; Democracia Nacional, 9.950; Frente Nacional, 7.970; Movimiento Social Republicano, 6.009; y Falange Auténtica, 5.165 votos. 

ANDRINO Y P P PEÑA DECLARAN ANTE LA FISCAL DE DELITOS DE ODIO DE MADRID POR SUS OPINIONES FAVORABLES A LA VIOLENCIA CONTRA EL EL NACIONALISMO CATALÁN. PEÑA DENUNCIADO POR INJURIAS GRAVES AL FISCAL M. ANGEL AGUILAR

Por otro lado esta mañana Manuel Andrino, Jefe Nacional de La Falange, y Pedro Pablo Peña, presidente de Alianza Nacional, han comparecido a declarar ante la Fiscal Coordinadora de Delitos de Odio y Discriminación de Madrid, por las declaraciones que realizaron el 12 de octubre en Barcelona en el acto de La España en Marcha, defendiendo o legitimando la lucha armada contra el separatismo y el nacionalismo catalán. 

La declaración se ha realizado en Madrid después que ambos no comparecieran el 6 de marzo en Barcelona, cuando fueron citados por el Fiscal coordinador de delitos de odio y discriminación de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar.

Están denunciados -imputados todavía no- por un delito de incitacion  al odio y la violencia por motivos de ideología, tipificado en el artículo 510 del Código Penal.

Peña está denunciado también por unos delitos de injurias graves, tipificadas en los artículos 208 y 209, a raiz del escrito posterior publicado con motivo de su citación en Barcelona, diciendo que se "pasaba por el arco de triunfo" las diligencias que hicieran "los esbirrios del régimen". El presidente de AN se ha ratificado en lo que dijo el 12 de octubre, pero a continuación se ha negado a responder las preguntas de la fiscal "hasta que Artur Mas no sea procesado e imputado por sedición" 

Texto del escrito de P Pablo Peña, motivo de la segunda denuncia conta él:

Pues bien, ante esta citación y las Diligencias que la motivan, expongo:
1) La única incitación al odio es la que promueven Artur Mas y sus socios de gobierno, CiU, ERC y toda la caterva de asociaciones separatistas, amparados en las Instituciones de la Generalidad y valiéndose de la debilidad del Gobierno de la Nación.
2) Que me reafirmo en cada palabra y en cada coma del discurso que tuve el honor de pronunciar en el acto de Montjuich, y reitero el contenido de mis declaraciones ante los Medios de Comunicación que me entrevistaron.
Probablemente me quedé corto.
3) Que, por decirlo de una manera

correcta, me importan una higa la Fiscalía y los fiscales, que han permanecido mudos ante los actos de traición a España, de sedición y de vulneración del orden constitucional, cometidos por Artur Mas y su secuaces, y arremeten contra quienes defendemos la sagrada unidad de la Nación, cumpliendo nuestro deber de españoles.
4) Que las diligencias que abran o puedan abrir los esbirros del Régimen nos las pasamos por el arco del triunfo.
5) Que, como dijo José Antonio Primo de Rivera, Mártir de la Causa Española, “el separatismo es un crimen que no perdonaremos.” A buen entendedor, con pocas palabras bastan.

Fdo.: Pedro Pablo Peña (Presidente Alianza Nacional)

Leer a la web de Alianza Nacional

Peña y Andrino entrando a declarar esta mañana (foto twitter AN) 

P. PABLO PEÑA D'ALIANZA NACIONAL I M. ANDRINO DE FALANGE DECLAREN DEMÀ A LA FISCALIA DE MADRID PER LES AFIRMACIONS DEL 12-0 A BCN, JUSTIFICANT LA VIOLÈNCIA CONTRA EL PROCÉS SOBIRANISTA

El president d'Alianza Nacional, Pedro Pablo Peña, i el Jefe Nacional de Falange, Manuel Andrino, declararan demà a la Fiscalia de l'Audiència Provincial de Madrid en relació als discursos que van fer en favor de la lluita armada o la violència política contra el separatisme i el nacionalisme català el 12 d'octubre passat a Montjuïc, en la celebració del Dia de la Hispanidad organitzat per La España en Marcha. 

 Pedro Pablo Peña i Manuel Andrino  van ser citats a declarar a Barcelona el 6 de març passat, però Peña no s'hi va presentar al·legant que tenia una vista al Tribunal Superior de Justícia de Madrid, mentre Andrino, sense tenir cap impediment legal per venir a Barcelona, va demanar poder fer-ho des de Madrid. 

 Pedro Pablo Peña, fent el seu discurs.

Andrino, el 12 d'octubre a Barcelona, al centre de la foto

 Davant de la citació del 6 de març a Barcelona Pedro Pablo Peña, va fer aquest comunicat:

Pues bien, ante esta citación y las Diligencias que la motivan, expongo:

1) La única incitación al odio es la que promueven Artur Mas y sus socios de gobierno, CiU, ERC y toda la caterva de asociaciones separatistas, amparados en las Instituciones de la Generalidad y valiéndose de la debilidad del Gobierno de la Nación.

2) Que me reafirmo en cada palabra y en cada coma del discurso que tuve el honor de pronunciar en el acto de Montjuich, y reitero el contenido de mis declaraciones ante los Medios de Comunicación que me entrevistaron.

Probablemente me quedé corto.

3) Que, por decirlo de una manera correcta, me importan una higa la Fiscalía y los fiscales, que han permanecido mudos ante los actos de traición a España, de sedición y de vulneración del orden constitucional, cometidos por Artur Mas y su secuaces, y arremeten contra quienes defendemos la sagrada unidad de la Nación, cumpliendo nuestro deber de españoles.

4) Que las diligencias que abran o puedan abrir los esbirros del Régimen nos las pasamos por el arco del triunfo.

5) Que, como dijo José Antonio Primo de Rivera, Mártir de la Causa Española, “el separatismo es un crimen que no perdonaremos.” A buen entendedor, con pocas palabras bastan.

Fdo.: Pedro Pablo Peña (Presidente Alianza Nacional)

Anar a la web d'Alianza Nacional

La España en Marcha, incialment formada per Alianza Nacional, La Falange (FE), Nudo Patriota Español, Movimiento Católico Español y Democracia Nacional van ser els autors de l'atac o irrupció a l'acte de la Generalitat a Madrid l'11 de setembre passat. Actualment Democracia Nacional ja no forma part d'aquesta coordinadora o plataforma. 
És probable que demà  Peña i Andrino aprofitin el ressò mediàtic de la compareixença als jutjats per fer pública la candidatura a les eleccions europees de La España en Marcha, en el cas que hagin aconseguit els avals de 50 càrrecs públics (regidors). El termini per presentar candidatures amb els avals acaba avui.

Citació per declarar el 6 de març a Barcelona que en no comparèixer aquell dia, tindrà lloc demà a Madrid

IMPUTACIÓ PER L'ATAC A LA SEU D ELA GENERALITAT L'11 DE SETEMBRE

D'altra banda el jutge, Juan Javier Pérez, titular del Jutjat d'Instrucció número 11 de Madrid va fer públic fa dues setmanes la resolució per la que imputa a 15 membres de La España en Marcha, que van participar a l'atac a la seu de la Generalitat a Madrid el passat 11 de setembre per uns delictes de desordre públic, atemptat a l'autoritat, amenaces i danys, a més de tres faltes per lesions a un càmera de TV3, al delegat de la Generalitat a Madrid i al diputat Sánchez Llibre.

20 D'ABRIL, LA ULTRADRETA NEONAZI , COMMEMORA EN PRIVAT EL 125 ANIVERSARI DE HITLER. Per alguns avui és el dia 1er de l'any 125 de la seva era

Avui 20 d'abril de 2014, grups neonazis d'arreu del món commemoren en privat el 125 aniversari del naixement d'Adolf Hitler. Alguns d'aquest grups tenen un calendari pel que avui és el dia 1 de l'any 125 de la nova era. Aquest era el cas del Círculo d'Estudios Indoeuropeos (CEI) que va ser jutjat a Barcelona fa 5 anys.  

Tot i que els actes de commemoració, a causa de les conseqüències legals que poden tenir, es fan en privat difoses a foros o grups de Facebook tancats, alguns grups espanyols com Devenir Europeu o Alianza Nacional fan esment de l'efemèride a les seves xarxes social en obert i algun grup farà algun acte la setmana propera. 

De tota manera la majoria de dirigents ultres que admiren Hitler i tenen esvàstiques o bustos de Hitler al menjador de casa seva se n'amaguen. Molts neonazis es limiten avui a fet twitts amb el 88 (Heil Hitler), 18 (Adolf Hitler) o el número 14. El 14 són "Les catorze paraules" pronunciades per  David Lane: "Hem d'assegurar l'existència del nostre poble i  un futur pels nens blancs","We must secure the existence of our people and a future for White children" Però alguns diuen que el veritable significat de les 14 paraules a Europa és: "Wir müssen die Existenz unserer Rasse und eine Zukunft für die weissen Kinder schützen" (Hem d'assegurar l'existència de la nostra raça i un futurs pels nens aris).

Potser és més honest declarar el que es pensa, que no amagar-ho i després, com va tuitejar fa dos mesos Josep Anglada sobre algú amb molt pes al partit (clica), que aquest dirigent que continua al partit "identitari", tingui -ho hagi tingut-  certa bandera o cert bust al menjador o l'estudi de casa.  

.

La foto de Mestalla és de fa 3 anys.

REPRODUEIXO DE NOU L'ARTICLE QUE VAIG PUBLICAR FA TRES SETMANES AL PERIÓDICO

Grups ultres de tot el continent es preparen per commemorar el proper 20 d'abril el 125 aniversari del naixement de Hitler. Commemoracions que en la majoria de casos només s'anuncien en fòrums privats de la xarxes socials.
El llegat de Hitler a Europa va ser

ON TROBAR "AMOR A LA CARTA"

 On trobar AMOR A LA CARTA ?

 Pots compar-lo per Amazón
A Barcelona la tenen segur a La Casa del Llibre de Passeig de Gràcia, entre València i Aragó, a les prestatgeries de novel·les d'autors catalans amb els de la lletra R. També tenen a Sociologia "Xenofòbia a Catalunya". 
 A Moià a la llibreria Grau. No és als prestatges de novel·la, sinó al de Col·lecció Local.
 A Girona a la Llibreria 22, carrer Hortes, 22

A L'Hospitalet a la llibreria Perutxo.
 També hi és a algunes ABACUS

Comentari al Punt Avui (clica)   
 Jordi Capdevila, 25/1/2013

Intriga en la correspondència amorosa

 Els correus electrònics encara no han pogut posar fi a l'amor manuscrit tramés per correu ordinari ni tampoc s'ha fos el desfici dels carters de tota la vida per aconseguir lliurar les cartes a la persona amb destinació equivocada. Almenys és el que passa a Joan, un carter divorciat, que en un canvi de ruta, rep molt sovint una carta per Andreu Roca amb l'adreça d'un edifici enderrocat i tramesa per una persona de nom Olga. El protocol de correus diu que en aquests casos la carta s'ha de destruir. Però la tafaneria del carter fa que a contrallum percebi que són textos manuscrits. Llegirà una carta i aquest fet canviarà la seva vida. Perquè després, les obrirà totes. I cada carta és una reiteració desesperada de l'Olga a l'Andreu per dir-li que enyora el passat conviscut amb ell i insisteix amb fermesa a retrobar la felicitat conjunta perduda. Són cartes intenses, escrites amb el cor i amb una força sentimental que remou les entranyes del carter, capaç d'enamorar-se d'una persona amb l'habilitat d'escriure unes missives amb tant de sentiment.
Uns dies de recerca minuciosa i nits sense dormir portaran en Joan a tot de peripècies fins que coneix l'Olga i li obre el cor. Un joc de malentesos i confessions permetrà que el protagonista s'adoni que a la vida hi ha molts camins a seguir, i de molt difícil elecció. Especialment per persones amb infantesa difícil, viscuda en entorns amb maltractaments i menyspreu masclista.
Amb un argument tan simple, Xavier Rius va teixint històries d'amors i desamors que van passar a l'Hospitalet de Llobregat fa una quinzena d'anys. Són uns relats que retraten la transformació de la ciutat. I estirant fils de totes bandes, també aconsegueix endinsar-se en la corrupció urbanística de la ciutat.
Ben tramada i amb un estil directe, la lectura de la novel·la es reforça amb la petjada que han deixat al seu autor els anys de lluita en moviments pacifistes i la seva tasca periodística com a corresponsal en conflictes bèl·lics als Balcans i al Magrib. Són actius que arrodoneixen una narració delicada que es va reforçant a cada plana.

Amor a la carta

Xavi Rius

Editorial:
Raima Edicions
(Moià, 2012)
Pàgines: 176
Preu: 17 euros

Vaig començar a escriure aquest llibre a L'Aula de Lletres de Barcelona que deprés passaria a ser Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, on vaig fers estudis de narrativa, on els seus professors em van donar bons consells per culminar l'obra.

ARGUMENT: 
En Joan, un carter divorciat que l'any 1996 treballa a L'Hospitalet, canvia de ruta de repartiment i li arriben de tant en tant cartes per un tal Andreu Roca a una casa que s'ha enderrocat i en el remitent només s'hi llegeix "Olga". Intrigat per la reiteració d'aquestes cartes que, en no haver-hi adreça del remitent, es retornen a unes saques que al cap d'un temps són destruïdes, un dia n'obrirà una, llegirà com l'Olga enyora l'Andreu i els moments meravellosos que va viure amb ell i lamenta no haver-lo pogut ajudar, no haver pogut salvar aquella relació. N'obrirà més, s'dentificarà plenament amb les cartes de l'Olga i iniciarà una cerca d'aquesta Olga de la que ja no es podrà fer enrere. 
Una història que enganxa, amb tombs inesperats o no tot és el que sembla, però finalment tot encaixa i amb final esperançat.

 Fragment del capítol segon:

...Cada matí, només arribar a correus, classificava encuriosit les cartes cercant-ne una de nova, mentre em retreia no haver obert les anteriors. Més tard, quan en fer el repartiment passava pel descampat ple de bassals del carrer Cartago, on abans hi havia aquelles torres, em preguntava per quins set sous les continuava enviant allà, em preguntava per què escrivia a l’Andreu, em preguntava què se n’havia fet. Uns dubtes que no s’acalaririen uns dies més tard quan va arribar a les meves mans una segona carta.  

                                                        Dimarts, 5  de novembre de 1996

Hola, Andreu,

Avui he anat a sopar al restaurant xinès  que tant ens agradava. Aquell on havíem anat tantes vegades, aquell on després de repetir-me que allò no tornaria a passar, que mai més no em tornaries a fer mal, em vas demanar perdó i jo et vaig prometre que estaria sempre al teu costat per ajudar-te. Moltes vegades m'hi havia aturat al davant, però fins avui no he estat capaç d’entrar-hi. Una força superior m'ho impedia; la por de trencar els nostres records, el ressò encara present de les teves paraules, esdevenien un mur més fort que la meva voluntat.

            En traspassar la porta, han sonat les campanetes. Te'n recordes? Que en són de boniques! No estava ple, només hi havia vuit o deu persones. Taula només per un, senyora? m'ha preguntat la cambrera, com si es recordés de tu, com si notés la teva absència. M'ha acompanyat fins a la taula del racó, sota el quadre del riu, els cedres i les barques, la nostra taula, la de sempre. He rellegit el meú de nit dues vegades. Amanida  xinesa, arròs amb gambes i verdures, pollastre al curry i vi rosat, he triat. M'havia assegut de cara a la porta, però, cada vegada que s'obria, quelcom se'm movia per dins, com si esperés la teva arribada. Encara no m'havia pres la meitat de l'amanida, quan

VOT IMMIGRANT: QUAN I COM?, article al Periódico després de la polèmica pel vots d'estrangers a les primàries del PSC

 XAVIER RIUS, dimecres 16 d'abril de 2014

Per a la majoria, votar a les municipals només és possible si abans s'obté la nacionalitat espanyola

En les consultes per la independència celebrades entre el 2009 i el 2011, amb les quals es va iniciar el procés que viu Catalu-nya, es va animar a votar els immigrants, fins i tot els que no tenien papers. A Vic aquella consulta es va realitzar el desembre de l'any 2009, i el mateix alcalde que havia animat els irregulars a votar va decidir una setmana després que havien de ser eliminats del padró municipal els que no tinguessin permís de residència, els quals pretenia denunciar per expulsar-los d'Espanya. Aquella proposta sobre el padró no va prosperar, per l'obligatorietat que tenen els municipis d'empadronar, però va posar sobre la taula la poca coherència d'alguns polítics, que passen de proclamar que tothom que viu i treballa a Catalu-nya és català -i per tant ha de votar sobre la independència- a proposar la setmana següent l'expulsió d'una part d'aquest col·lectiu.

AMB MOTIU de la consulta del 9-N, l'Assemblea Nacional Catalana i alguns dels partits que la impulsen defensen que els immigrants amb papers han de poder votar. El fet que el PSC decidís obrir les seves eleccions primàries de Barcelona als immigrants amb permís de residència (hi van participar 150 dels 22.000 pakistanesos que hi ha a la ciutat) va generar una controvèrsia interessada, en què alguns van posar en dubte la transparència d'aquelles primàries. Però el problema de fons és la consideració o no dels estrangers, sobretot els de certs orígens, com a ciutadans de ple dret, més enllà de si tenen el permís de dos o de cinc anys o de si ja estan tramitant la nacionalitat espanyola. Hi ha immigrants sense papers que parlen bé el castellà o el català. I n'hi ha altres que tenen papers però que només saben quatre frases per poder anar a comprar.

Un dels acords del Pacte Nacional d'Immigració del 2008 va ser l'aprovació de la llei d'acollida catalana, que vinculava les renovacions de permisos i les acreditacions per a l'obtenció de la nacionalitat a la realització de cursos i l'adquisició de competències lingüístiques. Però amb les retallades, els fons amb què se sufragaven aquells cursos van quedar reduïts gairebé a zero. El Pacte Nacional d'Immigració va acordar promoure els canvis per atorgar el dret de vot a les municipals als estrangers extracomunitaris amb permís de llarga durada. Un any abans, el Congrés havia aprovat per unanimitat una moció per concedir el dret de vot a les municipals als immigrants amb uns anys de residència, i havia instat que es firmessin acords de reciprocitat amb els països de procedència. La regulació del dret de vot dels immigrants en eleccions locals havia de ser una manera de corregir la desconnexió entre els que gestionen el municipi i aquesta gran part de ciutadans que viuen i paguen impostos però que no poden decidir sobre la seva ciutat. A Ciutat Vella, on es va generar la controvèrsia per la presència de pakistanesos a les primàries del PSC, el 44% de la població és estrangera. ¿A qui representa el regidor del districte si gairebé la meitat de la població no pot votar?

Tot i que el PP va recolzar inicialment fer efectiu el dret de vot dels immigrants a les municipals, finalment no es va poder generalitzar a l'oposar-se el mateix PP que es firmessin acords amb el Marroc i altres països. Avui només poden votar els ciutadans comunitaris i els de Bolívia, Xile, Colòmbia, l'Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, el Paraguai i el Perú.

L'única manera d'accedir al dret de vot per a la majoria d'immigrants és obtenint la nacionalitat espanyola. Però la llei és molt diferent per als uns i per als altres. Mentre els llatinoamericans poden sol·licitar la nacionalitat amb dos anys de residència (i els tràmits s'allarguen fins a tres anys més), els originaris del Marroc, el Senegal, el Pakistan o la Xina no poden demanar-la fins que acrediten 10 anys continuats amb papers. Així, es donen casos de nacionals llatinoamericans que seran espanyols de ple dret, i podran votar en tots els comicis, abans d'aconseguir el dret al vot a les municipals com a estrangers. En canvi, els procedents del Pakistan, el Marroc, Gàmbia o la Xina tenen vetada la possibilitat de votar a les municipals i han d'acreditar 10 anys continuats al país amb papers per iniciar els llargs tràmits per a la nacionalitat.

Unes diferències a l'hora d'accedir als diferents graus de ciutadania que lamentablement no valoren els estrangers de manera igual d'acord amb el seu arrelament, les seves capacitats lingüístiques i els seus anys de residència, sinó per criteris selectius segons l'origen, i això no ajuda a cohesionar el teixit social i pot motivar que qui governa actuï de manera diferent segons si poden votar o no aquells a qui administra.

Leer en castellano en El Periódico
Llegir en català a El Periódico

Miércoles, 16 de abril del 2014

En las consultas por la independencia celebradas entre el 2009 y el 2011, con las que se inició el proceso que vive Catalunya, se

LA TENSIÓ A "LA CURVA" DE L'ESPANYOL. EL RETORN DE LES BRIGADES?

Imatge obtinguda de youtube dels incidents del 29 de març

Quan fa cinc anys l'Espanyol va marxar de l'estadi de Montjuïc per ubicar-se definitivament a Cornellà, la directiva va aprofitar-ho per desactivar les Brigadas Blanquiazules, en deixar-les sense un espai on ubicar-se i acabant amb el repartiment d'entrades gratuïtes per la penya ultra.  Un penya que havia arribar a tenir 1.500 socis o seguidors i de la que han sortit bona part dels dirigents de grups ultres i skins, passats i presents, inclòs alguns del Casal Tramuntana o Plataforma X Catalunya. 

Militants de PxC i simpatitzants de l'Espanyol, amb la bandera de Brigadas amb la calavera de les SS i la bandera amb el símbol racista de la creu celta, l'1 de juliol de 2012 a Salt, celebrant la victòria d'Espanya a l'Eurocopa

Les Brigades es van crear el 1985 en un moment que els seguidors de L'Espanyol i la Penya Juvenil de l'Espanyol ja havien patit diversos atacs i agressions físiques per part dels Boixos Nois.  Van arribar  tenir moltes seccions, com  Skins Sarriá, Vándalos, Brigadas Aragón, Brigadas Tarraco, Seccion. Gerona, Peña Iñaki, Sección Don Simón, Brigada Vieja Guardia, Guardia Joven, Comando Vallés, Skins Gracia, Sección L'Hospitalet, Comando Navas, Nueva Centuria, Incalificables, etc. Algunes purament territorials i seguidores del club, però d'altres en algun moment van ser manifestament violentes amb objectius, àmbits d'actuació i accions que no tenien res a veure amb el futbol. Destaquen els Cusos, seguidors de l'Espanyol i lligats a Brigadas, però també vinculats als Ultras Sur del Madrid, alguns dels quals són ara a la presó per l'atac d'Stroika a Manresa de fa dos anys. 

També alguns membres de Brigadas van ser jutjats i condemnats pel cas Hammerskin, on també hi estaven implicat dirigents dels Ultras Sur del Madrid  L'acusació judicial dels empresonats pel cas Stroika, a l'hora d'enumerar els antecedents dels imputats, deixa clara la vinculació d'alguns membres de Brigadas Blanquizules amb els Hammerskins i la condemna judicial a aquests. El símbol de les Brigadas és la gens innocent calavera Totenkopf de les SS sobre els colors del club.

           INCIDENTS A "LA CURVA" EL 29 DE MARÇ

Per omplir la manca d'una grada jove d'animació la directiva de l'Espanyol va potenciar  La Curva, espai on a més d'aquesta penya, també hi anaven antics dirigents de les Brigadas com David Riera i alguns coneguts militants o ex militants ultres, però sense que la seva presència fos preocupant. Però tot es va capgirar el passat 29 de març de 2014, en el partit entre l'Espanyol i el Barça, que va acabar amb uns enfrontaments mai vistos des que el club era a Cornellà.

  

Els fets més greus van passar al vestíbul del Gol de Cornellà, contigu a La Curva, quan uns seguidors exaltats de l'Espanyol van identificar a uns seguidors de Barça que eren allà amb entrades facilitades per una empresa. En escalfar-se els insults s'hi van interposar el mossos d'esquadra que van ser rebuts pels seguidors de l'Espanyol amb el llançament d'objectes i crits com "fills de puta, que torni la Guardia Civil!". Després al carrer es van tornar a produir incidents, amb contenidors bolcats  i corredisses.   

 

Vídeos dels incidents del 29 de març dins i fora del camp 

ELS REGISTRES I IDENTIFICACIONS DE DIUMENGE A CORNELLÀ, CONTRAPRODUENTS?

La resposta del Departament d'Interior al brot violent de 29 de març, van ser els escorcolls de part dels membres de La Curva el passat diumenge 13 d'abril, poc abans de començar a Cornellà-El Prat el partit entre l'Espanyol i el Rayo. No se sap si els mossos pretenien identificar als autors dels aldarulls, comprovar que no portessin objectes susceptibles de ser llançats al camp o contra ells o seguidors de l'equip contrari o, també, fer un avís als qui havien participat en els fets del 29 de març. Així els mossos van conduir a alguns aficionats als lavabos on eren registrats, se'ls va demanar que es traguessin la jaqueta i alguns van ser parcialment despullats.

Aquests escorcolls van indignar als membres de La Curva que van abandonar el camp poc després de començar el partit, generant-se una polèmica sobre l'actitud de la policia i el paper del cap de seguretat de l'Espanyol, el mosso d'esquadra en excedència, Àlvar Mallafré, de qui denuncien que es seguidor del Barça.  

El president de l'Espanyol, Joan Collet, també ha rebutjat la contundència dels mossos, si bé hi ha qui creu que el seu rebuig a l'actitud de la policia és només una declaració de cara a la galeria per no tensionar encara més la situació dins de l'estadi.  El conseller Espadaler ha negat que hi hagi hagut una contundència excessiva en els escorcolls, i és evident que el que preocupa als mossos és una reaparició de les Brigadas tant a dins com a fora del camp. I es fa difícil saber si aquesta actuació policial haurà servit per que els violents es facin enrere o si, contrariament,  els que van liderar les Brigadas trobin que ara és el seu moments per agafar el lideratge de la grada i tornar-se a fer sentir dins i fora del camp, i no només amb crits en favor de l'equip. 

Xavier Rius
-----------------------------------------------

ACTUALITZAT DIMARTS 15 D'ABRIL:
LES IDENTIFICACIONS ES VAN FER PER ORDRE DEL JUTGE QUE INSTRUEIX DILIGÈNCIES DELS FETS DEL DIA 29
Les identificacions dels mossos de diumenge a La Curva de Cornellà es van fer en compliment d'unes diligències judicials pels incidents del dia 29 de març. 
Així els mossos tenien ordre d'identificar algunes de els persones que apareixen en els diferents vídeos públics o fets pels mossos. Per aquest motiu 23 van ser obligats a entrar als lavabos on se'ls hi va demanar la filiació i van ser fotografiats.  
Ahir al matí la comissària Cristina Manresa, de la Regió policial Metropolitana Sud es va reunir amb el president de l'Espanyol, Joan Collet, i el cap de seguretat, Àlvar Mallafré, per informar-los de les actuacions que no van ser indiscriminades, sinó amb l'únic objectiu d'identificar els responsables dels insults, agressions i fets vandàlics dins i fora de l'estadi. 

COMUNICAT DE "LA CURVA":

El grup demana explicacions al cap de seguretat blanc-i-blau, Àlvar Mallafré, de qui diuen "no ha estat a l'altura"

Ante los lamentables hechos acontecidos ayer en el estadio del Real club deportivo Espanyol en el partido entre el RCDE y el Rayo Vallecano queremos comunicar lo siguiente.

UNO: Instamos a todos nuestros socios así como resto de aficionados de

FRENTE POR ESPAÑA SUSPÉN LA MANIFESTACIÓ D'AVUI DESPRÉS DE L'AGRESSIÓ AL SEU PORTAVEU

El poc conegut Frente X España, que ja es va manifestar la tarda del 12 d'octubre per Barcelona, ha suspès la manifestació que havia convocat per aquesta tarda, després de l'agressió que ha patit avui mateix el seu portaveu, David C, prop del seu domicili, sembla, a mans d'uns antifeixistes. 

La manifestació "per la unitat d'Espanya" estava autoritzada i havia d'anar des de Via Laietana-Jaume I, fins el carrer Còrsega, on té la seu CiU.

A les 5 de la tarda s'han concentrat una vintena de simpatitzants d'aquest grup amb banderes a la boca de metro de Jaume I, i se'ls hi ha anunciat que a causa d'aquesta agressió, i de les identificacions que estaven els mossos d'esquadra se suspenia.

Personalment considero totalment condemnable, equívoc i contraproduent les agressions físiques, sigui a militants d'ultradreta fetes per atifeixistes, com també condemno, evidentment, les agressions d'ultres vers antifeixistes. 

 Agents de la BRIMO identificant a alguns dels militants de FxE a Via Laietana-Jaume I

 

 

Aquest grup format per una trentena de joves, es va  donar a conèixer el 12 d'octubre en acabar l'acte de Montjuïc de La España en Marcha, que va anunciar des de la tribuna que aquella mateixa tarda es manifestaria des d'Urquinaona fins Pça Espanya.  També es van manifestar fent el mateix itinerari el 16 de novembre i el 22 de desembre. A l'octubre van fer també una concentració davant la Delegació del Govern central del carrer Mallorca, contra l'alliberament de presos d'ETA amb motiu de la sentència sobre la retroactivitat de la doctrina Parot, i en van fer una altra el 6 de novembre davant del consolat grec de Barcelona, en solidaritat amb els dos militants d'Alba Daurada assassinats.

CONVOCATÒRIA D'AVUI
"Convocamos a todo aquel que no este dispuesto a ver como se rompe nuestra gran y corrompida nación por los oscuros intereses de aquellos que venden una mentira tras otra con el único fin de conducir al mundo a la mas pobre decadencia social y económica para enriquecerse aun mas ellos mientras nos esclavizan anulando nos como personas, acabando con todo recurso presente y futuro.

Basta de manipulaciones, basta de caer en su juego de confrontación, el problema no reside en un territorio si no en un terreno, el que hemos de adentrar para acabar con la tiranía que somete día tras día a aquellos que luchamos y tratamos de vivir. La unidad es el principio de todo, la unidad es la fuerza, la unidad es la llave de todo.

Que no os engañen, desde el sur hasta el norte desde el este hasta oeste todos somos hijos del mismo pueblo, todos somos miembros de la misma nación. !ESPAÑA!"

 Fotos de la manifestació de F X E del 12 d'octubre de 2013

MINUTO DIGITAL APUESTA POR VOX TRAS EL RETORNO DE YOLANDA COUCEIRO MORÍN. En 2010 apostó por Anglada y en 2011 fue candidata de Vía Democrática

(Actualizado enero 2016: Minuto Digital cierra definitivamente, pasando a dirigir Santiago Fontenla el nuevo proyecto de La Gaceta europea) 
(Actualizado, agosto 2014. Yolanda Couceiro de Minuto Digital, será candidata a las municipales por PxL)
 
La elecciones europeas han vuelto a posicionar a los digitales identarios o ultras en favor de una u otra sigla.

Es público y notorio que Alerta Digital, dirigida por Armando Robles, impulsa SOLUCIONA. Candidatura que tras haber excluido a Democracia Nacional, la retirada de Luis Zapater y el desmentido de la participación de Miguel Bernad, de Manos Limpias, parece que será encabezada por el mismo Armando Robles, si consigue esta Semana Santa, superar el milagro de la multiplicación de las firmas y los avales. Mediterráneo Digital, de Edgar Sánchez Agulló, que hace dos años apoyó o colaboró con Via Democrática, partido impulsado por el ex Secretario General de PxC, Pablo Barranco, es la la excepción, y no se ha posicionado por ninguna y apenas informa las posibles candidaturas españolas a la europeas. Patriotas.org, por su parte, continua siendo el órgano de difusión de La España en Marcha, estando más cercano a Nudo patrota Español, que a La Falange o a Alianza Nacional

En cambio Minuto Digital, coincidiendo con el retorno a dicha cabecera de su fundadora, Yolanda Couceiro Morín, que estuvo apartada de la misma estos últimos años, da una gran cobertura a VOX, donde parece que milita Couceiro. No obstante Minuto Digital está informando también de la candidatura Impulso Social, que lidera Rafael López Diéguez (yerno de Blas Piñar) de Alternativa Española, de los cambios habidos en PxC (que no se presenta a las europeas) y ha publicado una serie de artículos del ultra histórico, Ernesto Milá, sobre la situación de la extrema derecha. Minuto Digital suele combinar españolismo centralista, críticas al PP, defensa de la familia, fotos de mujeres ligeras de ropa, islamofobia y críticas a  la inmigración.

Yolanda Couceiro Morín, que firma en ocasiones como Yolanda Morín, tras haber militado en el PP basco (leer en Interviu su currículum), apoyó en 2010 a Josep Anglada y Plataforma X Catalunya, acudiendo y difundiendo sus actos. Dicha colaboración con PxC era simultanea a la creación de la sigla España y Libertad que ella lideraba y que se  creía que podía ser una de las marcas o siglas de la extensión del proyecto de Angalda en España. Tras la salida de Pablo Barranco de PxC, no sólo apoyó a  Pablo Barranco, sinó que Couceiro Morín fue candidata por Vía Democrática en la lista del Vendrell (Tarragona) en las elecciones municipales de mayo de 2011 en la que ocupó el honorífico último puesto. 

Ahora, tras estar apartada de Minuto Digital, reaparece como Presidenta Editora mientras apoya y milita en VOX

Yolanda Couceiro Morín (segunda por la izquierda) en el acto de PxC en 2010, en Badalona, en contra del la cesión -pagando- de un antiguo cuartel de bomberos en desuso como espacio para orar durante el ramadán.

Y. Couceiro Morín junto a Anglada en dicho acto islamófobo

Vídeo de Couceiro en 2010 realizando una acción en Bilbao de la asociación España y Libertad

ANGLADA CONTINUA COM A PORTAVEU DE PxC A VIC, MALGRAT LES PROTESTES DE J. C. FUENTES. El públic fora de la Sala. La intenció de Vila d'Abadal d'impulsar una candidatura independentista sense CDC ni ERC pot beneficar a Anglada.

Aquesta tarda vespre s'ha celebrat a Vic el segon Ple municipal des de la destitució d'Anglada com a president i de la posterior expulsió del partit d'Anglada i Marta Riera. Un ple que ha començat a les 18 hores i ha acabat a les 22,40. (Un horari que hauria de motivar sanció als regidors que viuen sols si s'apliqués el sistema de recollida d'escombraries porta a porta, sense contenidors amb dos dies a la setmana per cada tipus de deixalla, i haguessin tret les deixalles a les 17 hores. Penso que aquest sistema  sí pot ser possible a petits municipis amb cases unifamiliars o de pocs veïns on hi ha "tolerància" amb qui ho treu abans d'hora o amb un punt "habitual" pels qui ens és impossible ser a casa i treure-les de 20 a 22 h la majories de dies, però no a ciutats com Vic amb comunitats de veïns de 60 pisos. Una proposta que si no retiren CiU, PSC, ERC, ICV, SI i CUP, por fer d'Anglada la llista més votada d'aquí un any)

Tot i els intents de Joan Carles Fuentes de ser nomenat nou portaveu de PxC, amb Anglada iRiera fora del grup, l'alcalde i la secretaria municipal, amb un nou informe jurídic extern, van decidir que Anglada continuarà com a portaveu fins que els tribunals determinin cautelarment sobre la demanada civil d'Anglada i Riera contra la legalitat de l'Executiva que el va destituir, o sobre els recursos d'Anglada i Riera a la seva expulsió.

Com no ha estat present per malaltia la regidora de PxC Cristina Gayoso, Anglada i Riera, s'han desplaçat un lloc, cosa que ha permès  que Fuentes i Catalán d'una banda i Anglada i Riera per l'altra,  hagin estat tot el ple separats per una butaca buida. I tant Fuentes com Catalán, que acusen Vila d'Abadal de complicitat amb Anglada, han vestit una samarreta taronja amb la inscripció: "Grup municipal PxC no vol corruptes ni prevaricació ni Visa d'Abadal". El tema de la Visa es refereix a la denúncia de la CUP a l'ús per finalitats personals alienes a la funció d'alcalde de la Visa municipal per part de Vila d'Abadal.

Al llarg del ple Fuentes i Catalán han votar diferent d'Anglada i Riera per poder així intervenir, donat que és el president del grup (Anglada) qui decideix quin regidor parla, a excepció de quan un regidor vota diferent al que ha dit el portaveu que llavors és l'alcalde qui els deixa parlat per tal que motivin el vot. Tot i això Anglada i Riera, com Fuentes i Catalán han coincidit votant en contra del Pla Director de Cooperació 2013-2016 donat que aquests fons haurien ser, segons ells, no per gent de  fora, sinó per la de casa.

S'ha viscut una certa tensió, quan aprofitant el punt sobre l´ús de dependències municipals per l'Associació de Municipis per a la Independència (AMI), Juan Carles Fuentes a retret a l'alcalde que els despatxos municipals pels regidors només "abans i ara els pugui utilitzar Anglada i Riera", i lamentant que l'alcalde no els hi hagi donat despatxos on reunir-se. En aquest punt Fuentes i Vila d'Abadal s'han interromput amb desqualificacions,  i l'alacalde ha cridat a l'ordre a Joan Carles Fuentes.

Aquest ple, com a l'anterior, alcaldia ha exigit que la premsa s'acredités amb anterioritat per poder ser a la Sala de Plens i ha fet seure al públic fora, en un lloc on difícilment es podia veure a la majoria de regidors

Anglada i Riera, s'han mogut un lloc aprofitant l'absència de Cristina Gayoso, quedant un espai lliure entre aquests i Fuentes i Catalán

El públic ha estat la major part del Ple fora per voluntat de l'alcalde. A última hora ha deixat entra a alguns.

 

ANGLADA CONTRA LA PEATONALITZACIÓ DEL PASSEIG. ESTRATÈGIA DE VILA D'ABADAL DE CREMAR A LA FUTURA CAP DE LLISTA DE CiU?

 Si Anglada ja va dir que faria del no a la supressió dels contenidors d'escombraries i a la implantació de la recollida porta a porta amb dos dies a la setmana (de 8 a 10 del vespre) per cada tipus de residu (un horari que a un ciutadà com jo que ho recicla tot li resultaria impossible de complir) conscient de la revolta ciutadana que ha generat aquesta mesura quan es va fer a alguns ajuntaments bascos, ara també s'oposa a la peatonalització que vol implementar Vila d'Abadal, sense consens, i que podria cremar a la possible cap de llista de CDC, Anna Erra.

Així en el ple d'avui, amb motiu de l'aprovació del sistema de control d'accés de vehicles de veïns als carrers ja peatonalitzats, Anglada ha aprofitat per carregar contra la futura peatonalitació del Passeig i altres carrers que proposa Vila d'Abadal, i que ha hagut de defensar front les crítiques de les associacions de comerciants la regidora Anna Erra, que es postula com a cap de llista que vol CDC. 

De fet a un any de la data de tancament de llistes per les properes municipals, les úniques dues llistes que tenen clar quin regidor actual serà el cap de llista són ERC, amb Joan Ballana, i Anglada que si no recupera la llista de PxC, ho farà com a Plataforma Vigatana. Iniciativa ja té cap de llista, Arnau Martí, que no és regidor.

La qüestió és que pels acors entre CDC i UDC, Vic i Salt eren les dues ciutats que encapçalava UDC. Però Vila d'Abadal fa més d'un any va abandonar UDC i va crear el Moviment Democràtic Català (MDC), al que s'hi va sumar el regidor d'UDC, Xavier Farrés. 

Vila d'Abadal en principi no es tornarà a presentar, però sí que impulsa una candidatura "independentista unitària" de la que en formaria el seu MDC i Reagrupament. Per la seva banda UDC, força debilitada, que sembla que perd també el cap de llista de Salt, reivindica encapçalar la llista de CiU a VIC i proposaria l'únic regidor que conserva a Vic, el doctor Josep Arimany. Però CDC creu que la davallada de vots a Vic dels últims anys es deu en part als problemes d'UDC per tenir cap de llista, que fa 7 anys va haver de portar de Barcelona a Vila d'Abadal. Per això CDC creu que és hora de recuperar l'alcaldia i proposen a la mestra i regidora Anna Erra. I precisament hi ha qui veu en el fet que Erra hagi hagut de defensar unes peatonalitzacions que les associacions de comerciants rebutgen, com una estratègia de Vila d'Abadal de cremar-la.

Pel que fa a les altres candidatures, cap dels dos regidors del PSC encapçalaran la llista, i també hi haurà cares noves a ICV i la CUP. L´única cara coneguda que repetirà serà Anglada, sempre i quan no hi hagi alguna sentència judicial que ho impedeixi, sigui pel fet de la possible  conducció de vehicle sense carnet, sigui per la denúncia d'apropiació indeguda de diners del partit que li ha fet l'actual direcció, sigui per l'agressió del 22 d'abril de 2012. 

I si Anglada sacseja el tema de la recollida d'escombraries i la peatonalització, i Vila d'Abadal impulsa la candidatura independentista al marge de CDC, podria ser que Anglada en sortís beneficiat. És una evidència que CiU va perdre molts vots que van anar a PxC quan fa 7 anys UDC, mancada de cap de llista, porta a Vila d'Abadal de Barcelona. I fa tres anys, quan Vila d'Abadal va dir en plena campanya que si Anglada no baixava dels 4 regidors que tenia, seria que ell havia fracassat i conseqüentment no assumiria l'alcaldia, sembla va haver-hi votants de CiU que van votar a PxC, que va pujar de 4 a 5 regidors, per tal que marxés. Vila d'Abadal no va complir el que havia anunciat, i va assumir l'alcaldia.      

Llegir resum del Ple a la web de l'Ajuntament 

CDC creu que és hora de recuperar el lloc de cap de llista i proposa Anna Erra (esquerra),  però sembla que l'alcalde Vila d'Abadal (foto) que impulsa una candidatura unitària independentista sense CDC, la vol cremar. Una jugada, com tantes de Vila d'Abadal, que han beneficiat a Anaglada.

UDC que ha perdut dos dels tres regidors que tenia a Vic, Vila d'Abadal i Farres, vol que la llista de CiU l'encapçali el regidor que els queda, el doctor Josep Arimany.

MARTA AFUERA EXPULSADA DE LES PAHs CATALANES, 5 MESOS DESPRÉS QUE LES PAHs DE CATALUNYA FESSIN UN COMUNICAT DEMANANT QUE DEIXÉS DE SER PORTAVEU DE GIRONA. (Un lamentable exemple de lideratges mesiànics) Afuera, resident al Maresme va ser una aposta estratègica d'Ada Colau i era la cara pública de la PAH en absència d'aquesta

Aquest matí, per fi, les PAHs catalanes han fet un breu comunicat confirmant que dissabte a l'assemblea que van fer a Canovelles, es va acordar expulsar de les PAH de Catalunya a la portaveu de la PAH de les comarques gironines, Marta Afuera. 

Des de feia nou mesos la resta de PAHs catalanes demanaven sense èxit que deixés de fer de portaveu de la PAH de Girona i el bloc de Salt. Degut el ressò mediàtic de l'ocupació del bloc de Salt Afuera era, malgrat l'oposició de la majoria de PAHs catalanes, la cara pública de la PAH a Catalunya quan no ho feia l'Ada Colau.

Afuera era per la premsa la portaveu oficial de la PAH en absència d'Ada Colau, que va apostar per ella.

 Aquest és el comunicat:

"La Asamblea de PAHs catalanas , incluídas las PAHs de comarques gironines (Arbucies, Blanes, Caldes de Malavella, La Bisbal de ‘ Empordà , Sant Feliu de Guixols, Sta Coloma de Farners)  reunida en Canovelles, el 5 Abril de 2014 ha tomado la siguiente decisión: desvincular totalmente del movimiento de la PAH a Marta Afuera por desatender reiteradamente y actuar en contra de los acuerdos y decisiones tomadas en la Asamblea de Pahs catalanas, (desde octubre del 2013), y emprender acciones que perjudican al movimiento, así como a las personas afectadas. Tras múltiples intentos fallidos de mediación y meses de proceso, así lo hacemos público.
A la vez que manifestamos nuestro apoyo a todos los afectados de PAH Girona, PAH Girona continua formando parte de la red de Plataformas de Afectados por la Hipoteca y se le acompañará en un proceso de reestructuración de su asamblea con el fin de poder pasar página y seguir adelante en la lucha contra los privilegios de la banca y por el derecho a la vivienda."

Les discrepàncies de la majoria de les PAHs catalanes amb Afuera es devien a les seves maneres de fer, el seu dicurs, el seu mesianisme, la seva negativa a acceptar els acords, i per rebutjar les propostes de l'administració quan aquestes eren favorables a les famílies. Afuera, resident al Maresme, sembla que va ser una aposta estratègica per les comarques gironines d'Ada Colau, de qui fins fa poc encara tenia el suport.

Molta de la gent que van (o vam) participar a l'ocupació del bloc de Salt el 22 de marc de 2013 ens van/vam apartar aviat per discrepàncies fonamentals amb Afuera i un nucli dur que li donava suport, que veien enemics, covards i espies arreu, i rebutjaven els acords per trobar sortides a les famílies que havien ocupat el bloc. 

El que volia Afuera era quedar-se al bloc amb alguns dels que li donaven suport i fer en bloc "una nova societat". Així el 26 de novembre de 2013, les PAHs catalanes, després d'intentar reiteradament convèncer als qui encara li donaven a Salt i Girona, i sobretot d'algú de fora de Girona per que la PAH de Salt Girona canviés de portaveu, van redactar un comunicat demanant que Afuera deixes de ser portaveu de les PAH gironines.   

Afuera, però, va continuar sent portaveu de la PAH de les comarques gironines, i va rebutjar les reiterades propostes de reallotjament als que vivien al bloc de Salt, produint-se situacions molt tenses amb les famílies i persones que van acceptar les ofertes de la Generalitat i l'Ajuntament de Salt. 

Justificava Afuera el seu rebuig així."Des del Bloc de Salt s'ha construït una nova societat; aquestes quinze famílies estan demostrant que amb la solidaritat, pot aconseguir-se un nou model de gestió. És més que el dret a l'habitatge. El Bloc de Salt és l'exemple i la resposta. Ho aconseguirem"

En no ser substituïda Afuera, que tenia algun suport important més enllà de l'assemblea de les PAH catalanes, les PAHs catalanes van fer un nou comunicat lamentant i discrepant de l'estratègia de la PAH gironina.

Així deien, front la negativa a acceptar els reallotjament que oferia la Generalitat: "Por ello, no aceptar la posibilidad de estos realojos nos pone en una situación de debilidad ante la administración y la opinión pública. (...) La PAH de Girona empezó a actuar de forma unilateral, saltándose todos los acuerdos colectivos, sin responder a las peticiones de información del resto del movimiento, en una actitud que muchas pah’s han considerado una instrumentalización clara del movimiento y del trabajo hecho por la comisión."

Quan el 13 de desembre, després de rebutjar totes les ofertes i propostes de l'administració es va desallotjar el bloc, els mossos van detenir a Afuera i portar-la al jutjat per una denúncia cap a ella per lesions, amenaces i coaccions a una de les persones que havien marxat del bloc setmanes abans.

Aprofito per explicar que jo em vaig haver de desvincular del bloc de Salt, que hi havia donat suport des del dia de l'ocupació, acompanyant-los i fent fotos dels seus actes que després ells utilitzaven a les xarxes socials, i els havia recolzat també amb  articles a diferents  diaris.  Però m'hi vaig apartar després de l'intent d'agressió i amenaces que vaig patir per un multireincident (de fets delictius) que vivia al blog, quan vaig anar a fer unes fotos de l'hort del bloc el  22 d'abril, dia que feia un mes de l'ocupació. I el que més em va doldre no va ser l'intent d'agressió, sinó que algunes de les persones a qui havia acompanyat a diverses accions del blog, als jutjats (anant alguna d'elles amb mi en el meu cotxe), o a l'ajuntament de Salt, fent les fotos per ells, m'acusessin de ser un espia o no em defensessin i després no rebre cap disculpa de la lideressa Marta Afuera. 

Imatge de l'assemblea de les PAH catalanes de dissabte

ACTUALITZAT! SEGONS LA PAH DE SALT-GIRONA, EL QUE DIU L'ASSEMBLEA DE PAHS, ÉS MENTIDA!!!!!!
Em callo la meva opinó i linko l'enllaç. 
Comunicat de la PAH de Salt-Girona desmentint les PAH de Catalunya.  

----------