Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Benjamin Netanyahu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Benjamin Netanyahu. Mostrar tots els missatges

dimarts, 17 de setembre del 2019

NETANYAHU VOL IMMUNITAT I DIBUIXAR NOVES FRONTERES D'ISRAEL. Analitzo al Punt Avui les eleccions d'avui

Israel celebra avui eleccions legislatives, cinc mesos després de les últimes, en què van empatar l’actual primer ministre, Benjamin Netanyahu, i l’exgeneral Benny Gantz, i que van permetre una nova legislatura amb Netanyahu al capdavant, que es convertia en el polític que més anys ha governat Israel i superava, així, Ben-Gurion.
La voluntat de l’exministre de Defensa Avigdor Lieberman de suprimir l’exempció de servir l’exèrcit que tenen els jueus ultraortodoxos va deixar en minoria Netanyahu, que governava amb el suport dels partits partidaris d’aquesta exempció.

 
La proposta de Lieberman d'obligar als ultraortodoxes (esquerra) a anar a l'exèrcit va trencar el govern. Netanyahu vol guantar-se el vots dels colons (dreta)

Benny Gantz, que era el cap de l’estat major de l’exèrcit durant l’última guerra a Gaza, té uns punts de vista pel que fa als palestins força semblants als del falcó Netanyahu i també és favorable a la recent proposta seva d’annexionar-se la vall del Jordà, on viuen 65.000 palestins i 11.000 colons.
Un nombre reduït de colons en comparació dels 600.000 que hi ha a tot Cisjordània i Jerusalem est. Però aquesta annexió significaria dinamitar el que queda dels Acords d’Oslo, que van establir que la ciutat de Jericó, al centre de la vall, sigui una “zona A”, de control exclusiu de l’Autoritat Nacional Palestina. I més enllà que els Acords d’Oslo passessin a ser paper mullat amb la construcció del mur que va esquarterar les zones palestines, fins ara l’Autoritat Palestina no ha perdut mai de cop un territori tan extens. I no se sap quin seria el futur dels palestins que viuen allà. Si serien traslladats o si podrien quedar-s’hi i passar a ser ciutadans israelians de segona com els anomenats “àrabs israelians”.
Darrere d’aquesta proposta d’annexionar-se la vall del Jordà, que fa inviable un estat palestí, hi ha el suposat pla de pau del gendre del president nord-americà, Donald Trump, el jueu Jared Kushner. Un pla que no té el suport dels jueus nord-americans, que són majoritàriament demòcrates i prefereixen una solució que doni estabilitat a la zona. El pla de Kushner sí que té el suport dels milions de cristians evangèlics dels Estats Units, votants de Trump, que creuen en la profecia que diu que, quan la majoria dels jueus tornin a viure a Terra Santa, tindrà lloc l’anhelada segona arribada del Messies.
A Netanyahu, els seus adversaris li retreuen que vulgui continuar dirigint el país per aconseguir la immunitat en els diversos processos oberts que té per corrupció i que el podrien portar a la presó. I, evidentment, la garantia que votin per la seva immunitat serà una de les condicions que posarà als partits a l’hora de formar i encapçalar una coalició de govern.
Però si Gantz, que mostra una imatge de renovació i d’absència d’interessos personals, supera avui i no per la mínima Netanyahu, caldrà veure si pot aconseguir una majoria estable entre els 120 escons de la Knesset. No tindrà el suport de la llista dels àrabs israelians –la majoria dels quals s’abstenen–, que ara tenen quatre escons, ni dels esquerrans del Meretz, un partit pacifista partidari d’un acord amb els palestins, ara també amb quatre escons.
Per això, només podrà governar qui tingui el suport dels minoritaris partits religiosos i dels colons. Però la voluntat de Lieberman d’estendre als ultrareligiosos l’obligatorietat d’anar a l’exèrcit dificulta la creació de possibles majories.
Netanyahu confia que amb la proposta que ha llançat d’annexionar-se la vall del Jordà podrà guanyar uns quants escons més gràcies al vot dels colons. I en l’actual escenari de màxima tensió entre l’Iran i l’Aràbia Saudita, amb l’atac mitjançant drons a instal·lacions petrolieres saudites com a penúltim incident, i amb Donald Trump a la Casa Blanca, Netanyahu sap que ara pot no només batre Ben-Gurion, fundador d’Israel, en el nombre d’anys en el càrrec, sinó superar també la seva obra dibuixant les noves fronteres d’Israel.

                       

dijous, 9 de maig del 2019

QUÈ PENSA FER TRUMP? Analitzo al Punt Avui les conseqüències del trencament de l'acord nuclear amb l'Iran. Si els Estats Units ataquen l’Iran, podrien obrir la porta a un nou terrorisme de caire xiïta

Xavier Rius Sant, periodista. El Punt Avui, 1 de maig de 2019

Atès que la política exterior de Donald Trump es caracteritza per la manca d’avaluació de les conseqüències negatives que poden provocar les decisions, no crec que sigui agosarat dir que el president, el seu gendre Jared Kushner i el per cinquena vegada primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, desitgen que l’Iran caigui en el parany, torni a posar en marxa el programa nuclear, i així justificar una ofensiva a gran escala per fer retornar l’Iran a l’edat de pedra. Atacs que no portarien la democràcia a la potència persa, però Israel es trauria de sobre el veritable enemic que té al Pròxim Orient. En un moment en què la capacitat d’influència de l’Aràbia Saudita està en hores baixes pels fracassos del príncep Bin Salman al Iemen, l’assassinat de Khashoggi, i els pocs resultats del setge comercial a Qatar, sembla que Trump, que no sap si serà reelegit l’any vinent, prem l’accelerador per veure si l’Iran es mou i justificar l’atac.

Fa un any els Estats Units es van retirar de l’acord nuclear amb l’Iran. Un acord pel qual s’aixecaven progressivament les sancions a canvi de comprometre’s a no produir urani altament enriquit, exportar part del que enriqueix i eliminar dos terços de les centrifugadores d’urani. L’acord, signat també per Rússia, la Xina, França, Alemanya, el Regne Unit i la Unió Europea, seguia vigent. Però Trump va imposar sancions i restriccions bancàries i comercials a l’Iran i va amenaçar de castigar els països que li continuessin comprant cru, si bé va acceptar una moratòria per tal que alguns com la Xina, Turquia i l’Índia poguessin continuar fent-ho. Però fa uns dies Trump va anunciar que posava fi a la moratòria.

El que va anunciar ahir el president iranià, Hassan Rouhani, va ser només que deixava de vendre l’urani sobrant i aigua pesant, confiant que en seixanta dies els signants de l’acord poguessin retornar-lo a la situació anterior. Però l’acord és paper mullat si els EUA hi estan en contra. I si l’Iran el dona per trencat i recupera el programa nuclear, i Netanyahu i Trump es decidissin per fer l’ofensiva aèria a gran escala, podrien estar obrint la porta a un nou terrorisme, ara de caire xiïta. Perquè no hem d’oblidar que, tot i que el terrorisme islamista actual d’Al-Qaida o Estat Islàmic és sunnita, els escamots assassins suïcides van començar en el món islàmic amb els xiïtes de la secta dels “assassins” del castell d’Alamut. D’ells es diu que ve la paraula assassí, ja que sembla que abans de llançar-se a cometre els seus atacs sense retorn, prenien haixix –d’on vindria haixixins– per anar a matar i morir en un estat de viatge espiritual sense por de la mort.

Aquesta anàlisi pot semblar apocalíptica. Però igual que Bush fill, destruint el règim de l’Iraq, va motivar l’aparició d’Estat Islàmic, si Trump i Netanyahu es conjuren per fer un atac contra l’Iran, amb l’excusa que pot fabricar la bomba nuclear, podria generar un nou terrorisme tant o més perillós que el de Daesh.





dijous, 11 d’abril del 2019

UNS PLANS FORÇA UTÒPICS. Anàlitzo al Punt Avui les eleccions d'Israel que donaran a Netanyahu un cinquè mandat i, amb el suport de Trump, vol fer inviable cap solució al problema palestí




Tot i que l’empat a 35 escons entre el Likud del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i la llista opositora, Blanc Blau, que lidera l’excap de l’estat major Benny Gantz, en les eleccions d’abans-d’ahir podria trencar-se quan es facin públics els resultats definitius, l’únic que té suports parlamentaris per formar govern és l’actual primer ministre, que superarà en anys els que va dirigir el país el laborista Ben-Gurion, fundador d’Israel. El general Gantz no té possibilitats d’obtenir la confiança de la cambra, donat que li caldria, a més a més del suport dels diputats àrabs, el d’algun dels partits religiosos. Els laboristes li donarien suport, però s’han enfonsat i només han aconseguit sis diputats. I és improbable que els diputats de la minoria àrab israeliana, sense concessions importants, donin suport a un general que en campanya, per mostrar la seva lleialtat, es va enorgullir d’haver comandat ofensives recents a Gaza que, segons ell, l’han fet tornar a l’edat de pedra. Gantz hauria de negociar a fons amb els àrabs, els pacifistes i el que queda de l’esquerra, i a la vegada amb centristes i algun religiós. I si alguna idea ha aconseguit Netanyahu que cali en la societat israeliana és que les esquerres, els àrabs i els pacifistes són un cavall de Troia que vol destruir Israel. I tot i que només va obtenir el suport de seixanta-dos dels cent vint diputats, Netanyahu va aconseguir aprovar fa nou mesos la llei que defineix Israel com l’estat nacional dels jueus, cosa que converteix en ciutadans de segona els àrabs i altres minories.

Netanyahu amb els ultrareligiosos, l’extrema dreta i els ultraconservadors disposarà d’una majoria de seixanta-cinc escons. I farà que Israel entri ja sense eufemismes en una nova era que enterra la utopia dels sionistes, laics i laboristes que van fundar Israel. Netanyahu vol consolidar el seu projecte, no sé si de fer gran Israel –en sintonia amb el que diu el seu aliat Donald Trump– o si consolidar el Gran Israel des del Golan i el riu Jordà fins al mar. Netanyahu en deu anys ha convertit en inviable qualsevol intent de ressuscitar el pla de pau que va portar als Acords d’Oslo i la solució dels dos estats que avalava l’ONU. La decisió de Trump de reconèixer la sobirania israeliana al Golan i de traslladar l’ambaixada a Jerusalem ha estat el millor suport que podia obtenir Netanyahu, que en campanya va dir que el proper pas serà annexionar-se per llei bona part de Cisjordània, ignorant els Acords d’Oslo, que només li donaven la tutela compartida o no de certes zones i de les colònies jueves, en espera que conclogués el full de ruta que havia de portar a la creació d’un estat palestí.

Netanyahu ha aconseguit, amb la seva política, tapar els casos de corrupció pels quals està investigat. Però l’optimisme de fer gran Israel, aprofitant la complicitat de Trump, de Bolsonaro i dels milions d’evangèlics dels Estats Units i el Brasil que els donen suport, xoca amb la realitat que a part del 1.300.000 àrabs israelians, que signifiquen el 20% de la població amb ciutadania de l’estat, hi ha 4.800.000 palestins a Gaza i Cisjordània, i aviat seran majoria. I si Israel no els ofereix cap alternativa, el futur no podrà ser pacífic.