Opinions, anàlisis, informacions i notícies sobre immigració, ultradreta, drets humans, seguretat, gihadisme i política internacional, en aquests temps d’incerteses. També escric sobre el Moianès i política catalana (contacte:xrius1@gmail.com)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Col·legi de Periodistes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Col·legi de Periodistes. Mostrar tots els missatges
Vuitanta anys després de laderrota del nazisme, l’extrema dretaressorgeix amb forçaaEuropa. Desafia ladeclaració universal dels drets humansi fa trontollar elspilars de la democràcia. I en aquest marc,el periodisme afronta el repte de la seva cobertura informativa.
Com informar de l’extrema dreta sense fer-los d’altaveu? Viuen de la polèmica? Utilitzen els mitjans periodístics o fan servir els seus propis canals? Què en sabem dels exemples de França i Itàlia?
Hi participaran Nico Tomás, periodista polític de l’ACN, autor del llibre “El gall ferit”, Alba Sidera, corresponsal a Roma d’El Punt Avui, autora d'”El feixisme persistent” i Xavier Rius Sant, periodista free-lance, autor d'”Aliança Catalana: els nostres ultres”.
La moderació anirà a càrrec de la periodista Anna Balcells, membre de la Junta de l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya.
Dia: 8 maig 2025
Hora: 18h
Lloc: Col·legi de Periodistes / Rambla de Catalunya, 10 Barcelona
Divendres dia 4 participo al debat al Col·legi de Periodistes amb Joan Palomés i Maria Dantas sobre com ha de tractar la premsa l'auge de l'extrema dreta, l'equidistància i la regulació de continguts.
El Grup de Treball de Periodisme Solidari del Col·legi de Periodistes de Catalunya organitza un tercer debat sobre els actuals reptes de la comunicació per abordar l’auge de la ultradreta a Europa. L'acte tindrà lloc el dijous 4 de juliol, a les 18.30 hores, a la sala d’actes de la seu de Barcelona del Col·legi de Periodistes (Rambla de Catalunya, 10). Acte obert al públic general amb inscripció prèvia.
Com
haurien de tractar els mitjans de comunicació locals els partits que
fomenten valors antidemocràtics sense convertir-se en altaveu del
discurs de l’odi, la xenofòbia i el racisme? Aquesta és una
pregunta recurrent a moltes redaccions des de fa temps, però a hores
d’ara, i amb unes eleccions municipals d’aquí uns mesos, la reflexió es
fa més necessària que mai. I sobretot en els mitjans de comunicació,
públics i privats, a nivell local.
Des del Col·legi de Periodistes de Catalunya s’han fet diferents sessions
per donar pautes i aconseguir el repte de cobrir les forces polítiques
que posen en dubte o ataquen obertament els valors democràtics, sense
blanquejar els seus discursos.
Per aquest motiu, el Col·legi de Periodistes i la Federació de Mitjans de Comunicació Local de Catalunya (FMCLCat) organitzen aquesta jornada sobre el tractament de l'extrema dreta el pròxim dimarts 25 d'octubre, de 10.00 h a 13.00 h, a la seu del Col·legi de Periodistes (Rambla de Catalunya, 10). La sessió també es podrà seguir online.
Programa
9:45 Benvinguda del Degà del Col·legi de Periodistes, Joan Maria Morros
10 h - Taula d’experts:
Helena Castellà, politòloga
Xavier Rius Sant, periodista especialitzat en l’extrema dreta
11 h - L’extrema dreta al món - Debat entre corresponsals
Anna Buj, corresponsal de La Vanguardia a Itàlia
Xesco Reverter, excorresponsal de TV3 a Washington
Oriol Serra, corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio a Alemanya
12 h - L’extrema dreta als mitjans locals
Rosa Giralt, directora de Nova Ràdio Lloret
Albert Sabater, director de Ràdio Tordera
Julià Guerrero, director de Ràdio Castellar i secretari de la FMCLCat
El Col·legi de Periodistes de Catalunya va fer dijous passat un debat sobre com
els mitjans de comunicació han de cobrir el fenomen de l'extrema
dreta. Primer va intervenir la politòloga, Helena Castellà, i després una taula rodona amb Joan Rusiñol, cap de
política de Catalunya Ràdio, Maribel Izcue, redactora en cap de la
revista 5W's, Milagros Pérez Oliva de El País, i jo mateix, Xavier Rius Sant, moderat per Carles Prats del Telenotícies de TV3,
membre de la Junta de Govern del Col·legi de Periodistes. Poso el vídeo de la meva intervenció i debat posterior, el de les preguntes fetes abans per la Núria Segura i el vídeo complert de l'acte.
Vídeo complert xerrada d'Helena Castella i intervencions al debat de Joan Rusiñol, cap d'informatius de Catalunya Ràdio, Maribel Izcue, redactora en cap de la
revista 5W's; Milagros Pérez Oliva de El País, Xavier Rius Sant, moderat per Carles Prats
Un 10%. Això és el que va incrementar en vots l’extrema dreta en les
passades eleccions europees. Malgrat que els pronòstics no es van
complir, ja que s’esperava que arribessin a ocupar una tercera part del
Parlament Europeu, es van imposar com a primera força al Regne Unit,
França, Itàlia i Polònia. A més, a Hongria, Fidesz, la formació del
primer ministre Víktor Órban, va guanyar amb contundència amb un 52%
dels vots.
D’altra banda, aquests comicis van posar punt final a l’hegemonia del
bipartidisme. Els populars van obtenir prop del 24% dels vots i els
socialistes gairebé un 19,5%, així que entre els dos sumen un 43%, fet
que els impedeix formar una gran coalició i, per tant, els obliga a
pactar amb altres formacions. En aquest context, quin poder real té
l’extrema dreta dins del Parlament? I com han d’informar els mitjans
d’aquests grups? Precisament aquestes qüestions van portar al Col·legi
de Periodistes a organitzar el passat 30 de maig el debat Com hem de cobrir l’extrema dreta.
Xavier Rius, periodista especialitzat en l’extrema dreta i un dels
participants de la taula rodona, va atribuir l’increment de l’extrema
dreta als diversos atemptats de caràcter islamista, a “la sensació que
falta seguretat”, a l’arribada de refugiats, la pèrdua de sobirania dels
Estats enfront de la Unió Europa (UE) i a les mesures d’austeritat
aplicades per Brussel·les durant la crisi econòmica.
Per la seva part, Helena Castellà, politòloga i assessora al
Parlament Europeu, va assenyalar, però, que el marge d’influència
d’aquestes formacions en aquesta cambra és limitat perquè estan molt
dividides. De fet, estan repartides en tres formacions diferents: els
conservadors i reformistes europeus (ECR), Europa per la Llibertat i
Democracia Directa (EFDD) i Europa de les Nacions i de la Llibertat
(ENF). A més, va apuntar que també hi ha hagut un canvi de concepció en
la seva mentalitat, ja que mentre abans volien sortir de la UE, ara
volen utilitzar les seves institucions per reformar-la.
Elements comuns
Tant Castellà com Rius van coincidir que no es pot posar tots els
partits en el mateix sac. Per exemple, mentre que Vox defensa uns valors
monàrquics, catòlics i té un discurs antifeminista i contrari a la
comunitat LGTBI, Marine Le Pen, del Front Nacional francès, es dona i
representa clarament una postura republicana i laica mentre que Alice
Weidel, del Partit d’Alternativa per Alemanya, és lesbiana. També hi ha
divergències en la manera d’entendre la política ja que mentre alguns
defensen mantenir l’estat del benestar només per a la població local, i
no l’estrangera, altres són partidaris d’aplicar les tendències
neoliberals.
Llavors, què tenen tots aquests partits en comú i per què se’ls posa
en el mateix sac? Doncs perquè tots són antieuropeistes i defensen els
que ells consideren “els autèntics valors europeus” enfront de la
migració musulmana, aclareixen aquests experts.
Per què són influents?
Un dels principals èxits dels grups d’extrema dreta és que han
aconseguit identificar-se amb el poble en contra de “l’establishment
polític”. En aquest context, la redactora en cap de la revista 5W’s,
Maribel Izcue, va posar com a exemple el Front Nacional francès i la
relació que manté amb la premsa. Primer es va optar per criticar les
seves propostes, fet que els va servir per defensar que se’ls
menyspreava perquè no formaven part de la “casta” dirigent. Després,
se’ls va fer un cordó sanitari, van deixar d’aparèixer als mitjans de
comunicació i se’ls va silenciar. Davant d’això, els dirigents del
partit van utilitzar el mateix argument, que no se’ls donava veu perquè
ells eren els verdaders representants del poble contra l’establishment.
Però, sens dubte, un dels seus grans èxits ha estat marcar l’agenda
política i dels mitjans de comunicació, fins i tot, quan no tenien
representació en espais institucionals, com en el cas de Vox. Un exemple
és quan van posar damunt la taula que si ells guanyaven les eleccions,
legalitzarien l’ús de les armes com una eina de defensa personal.
Malgrat que no tenien representació al Congrés dels Diputats, aquesta
afirmació va omplir planes i minuts en tots els mitjans de comunicació i
els principals líders de la resta de formacions van donar la seva
opinió al respecte, va explicar Castellà.
El sandvitx de la veritat
Internet i les xarxes socials han estat una plataforma clau perquè
aquests partits poguessin fer arribar el seu discurs a la ciutadania.
Ara bé, aquestes plataformes es caracteritzen per la immediatesa i la
simplicitat del discurs. Un fet que, precisament, aprofita l’extrema
dreta, per donar una informació poc precisa, esbiaixada o que apel·la a
les emocions. “Donen solucions simples a problemes complexos”, va
matisar Izcue.
Íntimament lligat a això, està el fenomen de les fake news. A
l’altre costat de l’Atlàntic, tant el president dels Estats Units,
Donald Trump, com el del Brasil, Jair Bolsonaro, van arribar a governar
els seus països gràcies, sobretot, a la fabricació de notícies falses.
Per això, aquest punt va ser un dels temes centrals durant el debat. En
aquest context, tant Castellà com Izcue van ressaltar que per cobrir
aquest tipus d’informació s’ha d’utilitzar la fórmula del sandvitx de la
veritat. “No expliquem primer la mentida -va argumentar Castellà- “sinó
diem primer la veritat, després el que és mentida i després reforcem la
veritat. D’aquesta manera, dins de l’imaginari queda el que és veritat i
no mentida”.
En aquest sentit, Milagros Pérez Oliva, periodista d’El País,
va exposar que la finalitat dels partits d’ultra dreta és “colonitzar
els mitjans de comunicació” a través de discursos agressius i rumors. No
obstant això, va apuntar que el seu rotatiu ha optat per parlar-ne
d’ells només quan facin propostes polítiques o per explicar d’on venen,
quina és la seva militància, qui els vota o com es financen, entre
altres, però en cap cas quan fan córrer rumors o apliquen un to
agressiu.
Un dels temes que també es van posar sobre la taula va ser com evitar
que l’extrema dreta marqui l’agenda política dels partits o dels
mitjans. Per Castellà un clar exemple és quan es parla de la crisi dels
refugiats quan, realment, la crisi és de la UE, que no ha sabut
gestionar l’entrega d’asil a les persones que arriben a Europa
provinents de països en conflicte. En aquest context, aquesta politòloga
assenyala que s’ha d’evitar utilitzar el mateix to agressiu que
aquestes formacions i que no s’ha de “blanquejar” els seus discursos
posant-los en centre del debat polític.
Per la seva part, el cap de política de Catalunya Ràdio, Joan
Rusiñol, va reflexionar sobre si s’ha de fer un cordó sanitari i evitar
de parlar de l’extrema dreta en els mitjans. Una iniciativa que creu que
és contraproduent, ja que afavoreix que puguin fer-ne un discurs
victimista. “En parlem amb la màxima rugositat i màxima atenció, som més
exigents”, va assegurar.
Finalment, segons Rius, la clau és que el periodista estigui molt ben
informat, conegui el discurs dels partits d’ultra dreta i, així, els
pugui rebatre amb dades i xifres. Una cosa amb la qual coincideixen tots
els ponents que van participar al debat del Col·legi de Periodistes és
que, davant d’aquestes postures polítiques, s’ha de rescatar l’essència
del periodisme: corroborar i contrastar detalladament la informació.
Després que el Vicedegà del Col·legi, Gonçal Mazcuñan, i Pere Fontanals, de Manresa Info, presentessin l'acte, ha intervingut en Jordi Borràs que ha fet una detallada descripció dels grups ultres que actuen a Catalunya i el seu paper front el procés independentista, els seus gots comunicants. Des de sectors del PP i Societat Civil Catalana, amb Somateps, les diverses Falanges, MSR, Plataforma X Catalunya, el Casal Tramuntana, Alianza Nacional, Democracia Nacional o les Brigadas Blanquiazules. Així ha explicat com des de Somatemps, fundat fa poc més d'un any a Sampedor, que defensa un revisionisme històric que identifica els
catalans "amb seny" com els defensors d'Espanya, on convergien militants de molts d'aquests grups, es va impulsar una plataforma més amplia, com és Societat Civil Catalana, per tal que s'hi poguessin integrar persones de Ciutadans, PP o inclús el PSC, que no sentien còmodes amb Somatemps per la seva vinculació a la ultradreta. Borràs ha explicat que actualment el no a la immigració no és és l'eix cohesionador d'aquests grups: "El que uneix
el populisme de dretes és la ferma defensa de la unitat indivisible de
l'estat".
Per Borràs, a diferència de França, no hi ha un partit clar que identifiqui la ultradreta, "però el perill és que l'extrema dreta que hi és no
es veu, i està present al govern, als tribunals, a la Guàrdia Civil....
Vuit de cada deu votants que es consideren d'extrema dreta diuen que
han votat al PP". Borràs publicarà properament el llibre "Plus Ultra, crònica gràfica del espanyolisme a Catalunya"
Tot seguit he intervingut jo, que he detallat el mapa de la ultradreta a Catalunya, explicant com fa cinc anys va haver-hi una coincidència de missatges -tot i els diferents matisos- entre Josep Anglada (PxC) i Xavier García Albiol (PP de Badalona), en un moment que certs mitjans donaven gran rellevància, i sovint d'una manera poc acurada a la immigració o a accions delictives fetes per persones d'origen estranger. I he analitzat com el discurs d'Albiol i Anglada i certes accions fetes des d'Unió Democràtica de Catalunya -declaracions de Duran i Lleida i mesures equivocades de Vila d'Abadal a Vic-, només van servir per legitimar el discurs de PxC, Anglada i García Albiol.
Després m'he referit a la situació de PxC, amb l'expulsió de Josep Anglada, la creació per part d'aquest de Plataforma Democràtica X Catalunya, la creació per part d'alguns dirigents i militants de PxC de la independentista SOM Catalans (clica) . Una divisió que, sumada al fet que la immigració ha sorgit de l'agenda política, aventura que aquests grups quedaran molt lluny dels 67 regidors que van obtenir el 2011.
M'he referint també al cas de l'atac neonazi d'Stroika a Manresa, i com entre els jutjats i condemnats, hi havia persones havien militat a Alianza Nacional, PxC, MSR, etc, cosa que mostra com, més enllà de les rivalitat entre els dirigents d'aquest grups, hi ha una bona relació i traspàs de militants i simpatitzants de tots aquest grups, molt d'ells amb lligams a les Brigadas Blanquizules de l'Espanyol. L'exemple més clar d'això és que l'atac d'Stroika del 23 de març de 2012 va ser la venjança per l'atac antifeixista a un concert de Democracia Nacional el 12 d'octubre de 2011 a Barcelona, on va resultar ferit un ex dirigent del MSR que en el moment dels fets d'Stoika ja militava a PxC.
També m'he referit a la resta de grups com MSR, la seva escissió Soberanía y Libertad, els de La España en Marcha -autors de l'atac de Blanquerna-, a Democracia Nacional, España 2000 y, també, a Partido x La Libertad, aliat espanyol de PxC.
Tant Borràs com jo, hem coincidit en que la ultradreta sociològica continua al PP, i que aquesta ultradreta que se centra en el no a l'avortament i la unitat d'Espanya, és molt diferent a la de grups com el Front Nacional de Marine Le Pen. I hem coincidit en considerar que alguns d'aquest grups o part dels sus militants, com es veure a Stroika, poden ser perillosos.
Tot seguit s'ha fet un interessant col·loqui on s'ha comentat sobre si part del vot populista ultra podria anar a Podemos pel seu discurs anti-casta, o sobre si PxC està enfonsada o el vot xenòfob tindrà o no força les properes municipals.
El Vicedegà del Col·legi de Periodistes im president del Consell Editorial de Regió7, Gonçal Mazcuñan, a la dreta de la foto, i Pere Fontalans de Manresainfo, a l'esquerra, presentant l'acte.
