XERRADA DEBAT A MANRESA AMB JORDI BORRÀS SOBRE ULTRADRETA "La ultradreta sociològica continua al PP", "El perill existeix com es va veure a Stroika"

            
  Vídeo íntegre de la xerrada i debat posterior a youtube (clica la imatge)

Aquest vespre he participat amb el fotoperiodista Jordi Borràs, a la xerrada debat sobre la ultradreta a Catalunya i la seva actuació el context del procés independentista organitzada pel Col·legi de Periodistes de Catalunya i Nació Digital, Manresa Info, al que han assistit una cinquantena de persones.

Després que el Vicedegà del Col·legi, Gonçal Mazcuñan, i Pere Fontanals, de Manresa Info, presentessin l'acte, ha intervingut en Jordi Borràs que ha fet una detallada descripció dels grups ultres que actuen a Catalunya i el seu paper front el procés independentista, els seus gots comunicants. Des de sectors del PP i Societat Civil Catalana, amb Somateps, les diverses Falanges, MSR, Plataforma X Catalunya, el Casal Tramuntana, Alianza Nacional, Democracia Nacional o les Brigadas Blanquiazules. 
Així ha explicat com des de Somatemps, fundat fa poc més d'un any a Sampedor,  que defensa un revisionisme històric que identifica els catalans "amb seny" com els defensors d'Espanya, on convergien militants de molts d'aquests grups, es va impulsar una plataforma més amplia, com és Societat Civil Catalana, per tal que s'hi poguessin integrar persones de Ciutadans, PP o inclús el PSC, que no sentien còmodes amb Somatemps per la seva vinculació a la ultradreta. Borràs ha explicat que actualment el no a la immigració no és és l'eix cohesionador d'aquests grups: "El que uneix el populisme de dretes és la ferma defensa de la unitat indivisible de l'estat".

Per Borràs, a diferència de França, no hi ha un partit clar que identifiqui la ultradreta, "però el perill  és que l'extrema dreta que hi és no es veu, i està present al govern, als tribunals, a la Guàrdia Civil.... Vuit de cada deu votants que es consideren d'extrema dreta diuen que han votat al PP". Borràs publicarà properament el llibre "Plus Ultra, crònica gràfica del espanyolisme a Catalunya"

 

 Tot seguit he intervingut jo, que he detallat el mapa de la ultradreta a Catalunya, explicant com fa cinc anys va haver-hi una coincidència de missatges -tot i els diferents matisos- entre Josep Anglada (PxC) i Xavier García Albiol (PP de Badalona), en un moment que certs mitjans donaven gran rellevància, i sovint d'una manera poc acurada a la immigració o a accions delictives fetes per persones d'origen estranger. I he analitzat com el discurs d'Albiol i Anglada i certes accions fetes des d'Unió Democràtica de Catalunya -declaracions de Duran i Lleida i mesures equivocades de Vila d'Abadal a Vic-, només van servir per legitimar el discurs de PxC, Anglada i García Albiol.

Després m'he referit a la situació de PxC, amb l'expulsió de Josep Anglada, la creació per part d'aquest de Plataforma Democràtica X Catalunya, la creació per part d'alguns dirigents  i militants de PxC de la independentista SOM Catalans (clica) . Una divisió que, sumada al fet que la immigració ha sorgit de l'agenda política, aventura que aquests grups quedaran molt lluny dels 67 regidors que van obtenir el 2011. 

M'he referint també al cas de l'atac neonazi d'Stroika a Manresa, i com entre els jutjats i condemnats, hi havia persones havien militat a Alianza Nacional, PxC, MSR, etc, cosa que mostra com, més enllà de les rivalitat entre els dirigents d'aquest grups, hi ha una bona relació i traspàs de militants i simpatitzants de tots aquest grups, molt d'ells amb lligams a les Brigadas Blanquizules de l'Espanyol. L'exemple més clar d'això és que l'atac d'Stroika del 23 de març de 2012 va ser la venjança per l'atac antifeixista a un concert de Democracia Nacional el 12 d'octubre de 2011 a Barcelona, on va resultar ferit un ex dirigent del MSR que en el moment dels fets d'Stoika ja militava a PxC. 

 També m'he referit a la resta de grups com MSR, la seva escissió Soberanía y Libertad, els de La España en Marcha -autors de l'atac de Blanquerna-, a Democracia Nacional, España 2000 y, també, a Partido x La Libertad, aliat espanyol de PxC.    
Tant Borràs com jo, hem coincidit en que la ultradreta sociològica continua al PP, i que aquesta ultradreta que se centra en el no a l'avortament i la unitat d'Espanya, és molt diferent a la de grups com el Front Nacional de Marine Le Pen. I hem coincidit en considerar que alguns d'aquest grups o part dels sus militants, com es veure a Stroika, poden ser perillosos. 

Tot seguit s'ha fet un interessant col·loqui on s'ha comentat sobre si part del vot populista ultra podria anar a Podemos pel seu discurs anti-casta, o sobre si PxC està enfonsada o el vot xenòfob tindrà o no força les properes municipals.

 El Vicedegà del Col·legi de Periodistes im president del Consell Editorial de Regió7, Gonçal Mazcuñan, a la dreta de la foto, i Pere Fontalans de Manresainfo, a l'esquerra, presentant l'acte.

 
Crònica a la web del Col·legi de Periodistes

Crònica a ManresaInfo

Altres vídeos meus a Youtube d'entrevistes, debats o presentacions de llibres, clica

TEXT COMPLERT DEL XAT AMB LECTORS DE REGIÓ7 I DIARI DE GIRONA

Ja pots llegir tot el xat de Regió7, Diari de Girona i el setmanari Empordà , amb motiu de llibres de Sant Jordi. 18 preguntes i més de dues hores. Unes preguntes eren d"Amor a la carta" i les relacions de parella,  i altres de "Xenofòbia a Catalunya", com afrontar el racisme,  també sobre les amenaces querelles i twits hostils de PxC. M'han dit que des de Diari de Girona hi ha hagut moltes més visites del que esperaven. Demà tindré les dades. Podeu entrar i llegir preguntes i respostes clicant aquí.  Disculpeu els errors mecanogràfics o ortogràfics.
Uf! Ara veig que la pregunta 7 que semblava  que s'havia esborrat i he tornat a escriure ha matxacat part de la 6....
Actualitzat, dimarts: Ahir dilluns, fins les 12 de la nit el xat entre Diari de Girona, Regió7 i Empordà va tenir  2.532 visualitzacions.

DILLUNS A LES 18 h. XAT-TERTÚLIA SOBRE "AMOR A LA CARTA" I "XENOFÒBIA A CATALUNYA" A REGIÓ7 I DIARI DE GIRONA, tèrtúlies llibres Sant Jordi

El proper dilluns 15, a les 18 hores, seré a la tertúlia conversa per xat que Regió 7 i Diari de Girona organitzen amb motiu dels llibres de Sant Jordi.  Podeu enviar ja les preguntes ara aquí, o fer-ho en directe de 6 a 7 de la tarda el mateix dilluns.

Anar al xat i pàgina Regió 7, i enviar preguntes, clica
Anar a la pàgina del xat de Diari de Girona, clica

Clica aquí per enviar pregunta anticipadament o participar en directe.

ENTREVISTA A REGIÓ 7, Diumenge: "La situació històrica. en alguns aspectes, recorda quan van néixer els totalitarismes"

Regió 7 publica avui una entrevista que em fa Xavier Domenech a la secció "Viure Diumenge". Vam xerrar molta estona i de moltes coses i m'ha agrada força com ha quedat. Parlo de conflictes internacionals, dels Balcans, d'immigració, de PxC, de la crisi econòmica i també anuncio que d'aquí un mes trec la novel·la "Amor a la Carta"  Clica les imatges i s'obriran. Potser es llegeix millor des de la galeria de fotos del Facebook (clica)

La conversa.
Xavier Rius Sant
Escriptor. Nascut a Barcelona el 1959, la vida el va portar a dormir més nits de l'any a Moià que a cap altre lloc. Articulista prolífic en premsa, ha il.lustrat lectors de tot l'estat sobre conflictes internacionals i també sobre la problemàtica de la immigració. I treballant tot això darrer es va interessar per la xenofòbia a Catalunya, a la qual ha dedicat un llibre que li està portant algun mal de cap amb els que hi surten retratats.
"LA SITUACIÓ HISTÒRICA , EN ALGUNS ASPECTES, RECORDA QUAN VAN NÉIXER ELS TOTALITARISMES"
Xavier Domenech, Manresa.
Com arriba a Moià?
Per amistats. De jovenet jo estava al moviment d'objectors i teníem amistat amb una parella que hi vivia, vam començar a anar-hi sovint i vam acabar llogant-hi alguna cosa. I ara tota la meva vida social la faig allà.
Per tant, de jove era contestari?
Era un dels portaves del moviment d'objectors de consciència a Catalunya, però vaig plegar-ne als 28 anys perquè era massa fàcil dir des de la meva comoditat, a un noi de 18 anys que es fe fes insubmís i anés a presó, i jo et portaré entrepans. Llavors vaig escriure una guia pràctica sobre l'objecció i, sense adonar-me'n vaig continuar escrivint, especialment sobre conflictes internacionals.

AMPLIA INFORMACIÓ A REGIÓ 7 SOBRE STROIKA AMB UN ARTICLE MEU

Obrir i llegir pdf, clica aquí
,,

Per obrir pdf i llegir, clica

Els Mossos atribueixen un funcionament
militar al grup dels setze nazis detinguts
Els cinc principals acusats de l’atac davant la Stroika, entre els quals el jove del Pont, decidien les accions i la resta les obeïa
JOSEP SALLENT | MANRESA

Combregaven cegament amb el feixisme i el nazisme, planificaven accions violentes per difondre les seves idees totalitàries i reclutaven militants d’ultradreta de tot el país per tal d’executar-les. Aquest és el perfil que fan els Mossos d’Esquadra dels cinc principals acusats de l’agressió contra tres joves que el 23 de març passat tenien la intenció d’assistir a un concert  antifeixista a la sala Stroika de Manresa, un dels quals va resultar ferit molt greu. Amb les detencions, dilluns, dels últims quatre acusats de participar en els fets (vegeu Regió7 d’ahir), la policia catalana dóna per desarticulada la banda, després d’haver capturat els setze participants en l’agressió.

Es dóna la circumstància que alguns d’ells han treballat com a porters de discoteca.

Els quatre darrers detinguts declaren avui al jutjat. Els Mossos els atribueixen la majoria de càrrecs de què ja estan acusats els dotze joves arrestats fa un mes, nou dels quals continuen en presó preventiva. El principal delicte és el d’assassinat en grau de temptativa, ja que la policia considera que van voler matar l’adolescent de 16 anys que va acabar ferit molt greu i que va salvar miraculosament la vida. Els altres delictes són d’incendi, pel foc que van intentar calar en un cotxe amb ocupants a dins; lesions, per les ferides que van causar en tres joves assistents més; danys i desordres públics.

Els cinc principals components integren el grup de detinguts del 13 de juny, a qui s’imputa també els delictes de pertinença a banda organitzada i de tinença il·lícita d’armes. Com ja ha informat aquest diari, un és un veí de Terrassa amb segona residència al Pont de Vilomara, que va ser presumptament l’encarregat d’idear l’atac a la Stroika i de buscar militants d’ultradreta de tot Catalunya   per formar l’excèrcitque perpetrés l’atac. Es tracta de Javier C. M., de 29 anys. Fa deu anys, quan vivia al Pont de Vilomara, ja va ser detingut per l’agressió racista contra una família immigrant de Sant Vicenç de Castellet. Tot i això, en el judici, va quedar absolt, després que el fiscal retirés els càrrecs contra ell perquè va considerar que no hi havia proves que l’incriminessin.     

Ara, els Mossos qualifiquen Javier C. M. de principal ideòleg de l’agressió davant la Stroika, comesa
com a represàlia del boicot que un centenar d’antifeixistes havien fet a un concert neonazi el dia de la Hispanitat. L’elecció de la sala Stroika de Manresa va ser fàcil: acollia un dels primers concerts de la gira antifeixista dels grups musicals Kop i Non Servium, és en un polígon de fàcil accés i, a més, l’acusat coneixia bé la zona. Javier C. M. es v a envoltar presumptament dels quatre feixistes amb qui solia preparar accions violentes i junts van planificar l’atac. A tots cinc, els Mossos els van requisar a casa objectes feixistes i armes prohibides.
Un és el neonazi Óscar R. R., de 33 anys, un dels més violents del grup, que vivia a Polinyà a casa dels
seus pares, d’edat avançada. Un altre és el jove de Capellades que va quedar en llibertat amb càrrecs,
Cristian T. S., de 26 anys. Els altres dos són Cristian C. M., de 28 anys i de Terrassa, i Daniel R. O., de 25
anys i de Castellar del Vallès.
El dia dels fets, a primera hora de la tarda, tots cinc van citar presumptament davant de l’hotel Don Cándido,de Terrassa, la resta d’acusats, procedents d’arreu del país. Alguns són de la Catalunya Central, com Daniel M. M., de 25 anys i de Sant Vicenç; José Manuel P. D., de 35 anys i d’Esparreguera, i Víctor E. G., de 25 anys i d’Igualada. La resta, de Tordera, Viladecavalls, Polinyà, Castellar del Vallès, Blanes i
Tarragona. Molts es coneixien per la seva vinculació a grups d’aficionats radicals i violents de l’Espanyol
i del Reial Madrid.

Víctimes aleatòries
Segons els Mossos, aquella tarda, els líders del grup van donar indicacions sobre l’atac a la resta, que
obeïen.Van preparar una acció ràpida, contundent, amb barres de ferro, punys americans i llançament de bengales per augmentar la confusió i facilitar l’atac i la fugida.
Es van disposar en formació militar i es van dividir en dos grups d’entre set i vuit persones, per assegurar l’èxit de l’operació. Es van dividir en dues furgonetes i van arribar a la Stroika una estona abans del concert. Les víctimes van ser del tot aleatòries: els primers joves que van trobar al carrer. L’adolescent de 16 anys ferit molt greu va ser colpejat de manera reiterada al cap amb barres de ferro i punys americans, i a les mans i braços, amb els quals intentava defensarse.
El noi va estar al llindar de la mort i va resultar amb un traumatisme cranioencefàlic molt greu.
JOSEP SALLENT | MANRESA

El presumpte líder del grup,
del Pont, va resultar absolt
d’una agressió racista a Sant
Vicenç ocorreguda el 2002

Els acusats reten culte a Franco, Hitler, el feixisme i el nazisme

Banderes amb l’esvàstica nazi;ensenyes espanyoles amb l’àliga preconstitucional; llibres de culte a Adolf Hitler i a Francisco Franco, un mocador d’homenatge a la División Azul (que va servir l’exèrcit alemany a la Segona Guerra Mundial);samarretes amb lemes feixistes,   antiindependentistes i antisionistes, punyals amb símbols nazis, un cinturó amb l’esvàstica... els Mossos d’Esquadra van requisar als domicilis dels cinc principals acusats una col·lecció d’autèntic tribut a les ideologies totalitàries del nazisme i del feixisme.
Amb els decomissos d’aquestes objectes, els Mossos volen demostrar que la banda cometia les seves accions violentes per difondre la seva ideologia. Segons la policia, els seus principals objectius eren persones, col·lec-tius o esdeveniments contraris a les seves idees feixistes.
És a dir, qualsevol col·lectiu de caire  independentista o antifeixista podia sofrir un atac de diversa consideració. Un altre dels col·lectius  que havia sofert l’atac i la violència per part d’alguns dels setze detinguts és el d’immigrants, pel sol fet del seu origen foraster.
De fet, una part dels detinguts militen en organitzacions d’ultradreta com el Moviment Social Republicà o Alianza Nacional. A més, tal com va publicar aquest diari, un d’ells es va presentar l’any passat com a candidat de la xenòfoba Plataforma per Catalunya (PxC) a l’Ajuntament de Palafolls (Maresme), on la formació no va obtenir cap representació. Es tracta d’Antonio F. P., de 21 anys i veí de Tordera.
Molts dels detinguts també estaven vinculats als grups més radicals de l’Espanyol i del Reial Madrid. De fet, la gran majoria hauria protagonitzat aldarulls i episodis violents a l’entorn dels dos equips de futbol.
Al costat de tot aquest material de simbologia feixista, els Mossos van trobar als domicilis dels cinc principals acusats nombroses armes prohibides, des d’una pistola i porres extensibles fins a una defensa elèctrica i diversos punyals, a banda de bengales i de munició de fusells. No hi faltaven tampoc els punys americans que van utilitzar presumptament per cometre l’agressió contra les víctimes de la Stroika, a més a més d’objectes contundents.
La tinença d’aquestes armes prohibides suposarà l’agreujament de la petició fiscal de presó per als principals acusats. La suma de les penes demanades pel fiscal podria arribar a ser de 50 anys. Els experts jurídics creuen que la sentència final  que el jutge pugui imposar als principals imputats podria ser d’entre 20 i 25 anys de presó.
J.C.

EL FEIXISME LATENT
Xavier Rius

"No es pot catalogar tota la gent
que pertany a partits com
Plataforma per Catalunya de ser
feixistes. Però molts dels que els
lideren sí que són d’extrema dreta"


Si alguna conclusió es pot treure de la procedència diversa dels detinguts és que, a Catalunya,hi ha militants d’extrema dreta capaços d’organitzar-se i fer mal amb precisió paramilitar. Uns militants organitzats al voltant de hooligans del futbol, dins d’associacions que es mouen al
marge de la llei i dins, també, de partits legals que fan del no a la immigració la seva consigna, tot focalitzant el seu rebuig cap els musulmans. Algun dels ara empresonats ja s’havia vist implicat en els atacs contra musulmans a Sant Vicenç de Castellet. Grups amb estructures i objectius
diferents, però que en un moment determinat, com va ser davant la crida de venjar l’atac a pedrades que havia patit el concert de Democracia Nacional el 12 d’octubre, alguns dels seus membres més radicals poden aplegar-se amb un objectiu.
La policia ha confirmat que aquest vaser el mòbil, tal com vaig anunciar jo dies després de l’atac. I penso que els col·lectius antifeixistes que proposen l’acció a pedrades contra l’extrema dreta haurien de reflexionar sobre les conseqüències dels seus actes.
Per més que aquests grups d’extrema dreta, legals o no, facin del no a la immigració i la islamofòbia el seu eix, com hem vist en el material intervingut pels Mossos, defensaven el discurs antisemita del nacionalsocialisme. Es disfressen d’identitaris, però enyoren les idees del Tercer
Reich. Aquesta coincidència es va poder veure també fa deu dies a Torrejón de Ardoz, on Josep Anglada va organitzar una acte de la seva marca espanyola, Plataforma por la Libertad, per rebutjar la construcció d’una mesquita, quan entre els que eren el seu costat hi havia dirigents de l’Asociación de Amigos de León Degrelle, un cap de les SS que Franco va acollir, i els seus seguidors es reuneixen periòdicament per honorar-lo. Així, la islamofòbia és només una nova etiqueta amb la qual canalitzar la necessitat de culpabilitzar un col·lectiu diferent.
Poc es pot dir, més que constatar la seva perillositat, dels CUSOS, vinculats a les Brigadas Blanquiazules. Altres dels detinguts pertanyen a Alianza Nacional, amb poca implantació a Catalunya. Però d’altres militen o havien militat i en van ser candidats del Movimiento Social Republicano (MSR) i Plataforma per Catalunya (PxC). I és un fet que, fa poc més d’un any, molts militants de l’MSR van apropar-se a PxC en veure-hi en aquesta el futur. Però també és cert que molts d’aquests joves naveguen entre diferents sigles. Evidentment, no es pot catalogar tota la gent que pertany a aquests partits de ser feixistes. Hi ha gent que ha entrat a PxC de bona fe en rebutjar el canvi sociològic que de la seva ciutat. Però sí que molts dels que els lideren són d’extrema dreta. I amb proclames que els immigrants són xusma o que la CUP són rates de claveguera donen munició d’odi als que s’hi acosten.




«Per més que aquests grups, legals
o no, facin del no a la immigració el
seu eix, el material requisat defensa
el discurs antisemita del nazisme»
Llegir el meu article a regió 7, clica 
Llegir la informació complerta de J S. a Regió7, clica

Els twitts racistes del regidor de Guardiola (article al Regió 7, 15-2-2012)

                 L'alcaldessa i membre de la Comissió d'Igualtat de les Persones del Parlament

TRIBUNA

XAVIER RIUS
La xenofòbia s'alimenta de la legitimitat que li donen partits democràtics". Amb aquesta frase meva, titulava Regió7 l'entrevista que em feia, fa un parell de mesos, amb motiu de la publicació del meu llibre, Xenofòbia a Catalunya. Jo em referia a discursos, gestos polítics deliberats o no, i decisions que havien pres el popular Xavier García Albiol i els alcaldes de Salt i Vic, Jaume Torramadé i Josep Maria Vila d'Abadal, d'UDC que, lluny d'aturar les mentides, les pors i els problemes dels quals sorgeix la xenofòbia, generaven més crispació i legitimaven les mentides que escampen els grups xenòfobs. El discurs dur de García Albiol sobre la suposada discriminació positiva que tenien els estrangers a l'hora d'accedir a ajuts i prestacions, no s'assembla gens al que fan la majoria de responsables polítics del seu partit que tots aquests anys han gestionat els serveis socials, sanitaris i educatius a bona part de l'Estat espanyol, però va anar bé al PP per aconseguir l'alcaldia de la tercera ciutat de Catalunya. Pel que fa als gestos i declaracions dels alcaldes de Vic i Salt, d'Unió, en el cas del primer, lluny d'aturar Anglada, el va envalentir i donar protagonisme mediàtic, mentre que en el cas de Salt, les mentides sobre macromesquites i l'increment de la crispació al carrer abans dels plens municipals, que alguns persones preparaven acuradament, li va anar bé per recuperar l'alcaldia.
Jo pensava, pel que fa a Catalunya, que ara que CiU governa la majoria d'institucions, s'evitaria repetir aquest discurs, atès que, legitimant mentides, a més de ser un perill per a la cohesió social, es dóna la raó a grups com Plataforma per Catalunya. I sembla evident que les forces xenòfobes a les properes comeses electorals a qui trauran vots no serà principalment als socialistes, com ha passat ara, sinó a CiU. Per això no s'entén que no s'hagi destituït el regidor d'Ensenyament i Governació de Guardiola de Berguedà, Jordi Carreras, d'UDC, que va piular la nit de Reis que els demanava quedar-se a l'atur i que li portessin un burca per rebre millors prestacions i abans que la resta d'aturats. Després va repetir diversos twittsd'Anglada contra la política social del govern de la Generalitat i, en aparèixer les primeres crítiques als seus missatges, va piular: "O són jueus, o no entiendo!". I és que cada vegada que un responsable d'un partit democràtic legitima mentides, dóna la raó als xenòfobs; cada vegada que ironitza sobre un col·lectiu ètnic o religiós, justifica el racisme.
Em consta que els twittsdel regidor de Guardiola han molestat i molt aquells que des del Govern de la Generalitat gestionen les polítiques de cohesió social i tants regidors i alcaldes de CiU que afronten els reptes que la diversitat cultural i de l'encaix del milió llarg de ciutadans arribats els últims quinze anys en l'actual context de crisi econòmica. Per això no s'entén que no hagi estat destituït per l'alcaldessa i diputada Montserrat Ribera. Ribera pertany a la Comissió d'Igualtat de les Persones del Parlament, comissió que treballa per vetllar per la igualtat de drets, deures i oportunitats dels ciutadans, més enllà del seu origen, gènere o creences, i és evident que els twitts dels seus regidors anaven en contra del que pretén la comissió del Parlament de la qual ella és membre. Si no se'l destitueix es treu importància al que va dir el seu regidor d'Ensenyament, com si hagués estat només una broma. Si no se'l destitueix es legitimen certs discursos que van en contra del Pacte Nacional d'Immigració al qual CiU va donar suport al Parlament i que posava un full de ruta del que s'havia i no s'havia de fer. Potser aviat algú des del Parlament preguntarà a la diputada què hi fa, en aquella comissió, o es preguntarà si els acords del pacte eren només una broma. 

Link article al Regió 7, clica aquí