Buxadé i Garriga, dos catalans liderant Vox. El Punt Avui

 

Xavier Rius Sant, El Punt Avui dijous 10 d'agost de 2023

L’anunci del fins ara portaveu de Vox al Congrés i fundador del partit, Iván Espinosa de los Monteros, que no recolliria l’acta de diputat, confirma el poder absolut aconseguit per Jorge Buxadé, vicepresident primer, i Ignacio Garriga, secretari general. Decisió d’Espinosa que no ha sorprès, després que fos apartat fa dos mesos del comitè d’acció política, òrgan que pren totes les decisions. I diputats situats en l’anomenada ala liberal del partit que ell liderava, com Víctor Sánchez del Real o Rubén Manso, responsable de la política econòmica, van ser exclosos de les llistes per al 23-J. Canvis que no signifiquen exactament que Abascal aposti pel sector falangista liderat per Buxadé enfront de l’ultraliberal d’Espinosa, perquè uns mesos abans qui va ser apartat del comitè d’acció política i fet cessar com a secretari general va ser l’exfalangista i també fundador del partit, Javier Ortega Smith.

Els canvis constaten com Vox, que segons el seu manifest fundacional naixia com un partit ultranacionalista espanyol que volia renovar la política i donar veu als militants, ha esdevingut un ens totalment piramidal que absorbeix bona part de les subvencions dels parlaments autonòmics i ajuntaments, en el quals els afiliats, regidors i diputats no hi pinten res. I coherentment amb el model polític autoritari al qual aspira, ha concentrat tot el poder en un búnquer nomenat per Abascal, qui per cert l’última elecció seva com a president del partit els militants ja no van poder votar-lo. Perquè de la mateixa manera que els estatus actuals de Vox han suprimit les primàries per escollir els candidats a les eleccions i també s’han suprimit les primàries per nomenar presidents provincials, que ara són triats des de Madrid, ningú no va revalidar Abascal fa tres anys com a màxim líder, ja que els estatuts ara diuen que si només una candidatura obté els avals per presentar-se, aquesta queda automàticament proclamada. I el mètode i terminis per recollir-los fa impossible que n’hi hagi cap més a part de l’oficialista. Abascal ho té tot ben lligat. Vox té la fundació Disenso, a la qual ha traspassat 5 milions d’euros els últims dos anys, i els estatuts d’aquesta diuen que el president vitalici de Disenso és Abascal.

Vox és un partit que va sortir de la irrellevància mediàtica gràcies al picar pedra de l’ara també defenestrat Ortega Smith al jutjat 13 de Barcelona, el TSJC, l’Audiencia Nacional i el Tribunal Suprem contra l’independentisme català. I ara, amb un Abascal blindat per sempre que vol semblar que es manté al marge de les disputes i errors, dos catalans, Jorge Buxadé i Ignacio Garriga, tots dos de l’Opus Dei i que no amaguen enyorança a l’Espanya de fa cinquanta anys, gestionen el dia a dia del partit. Un partit que, a diferència del de Meloni o Le Pen, que diuen que tenen uns enemics principals que són de fora –la immigració i Brussel·les–, considera que els seus principals enemics són de casa i hi són a dins. El separatisme que cal il·legalitzar i empresonar i l’estat autonòmic que cal derogar.

Llegir al Punt Avui

           

Els Royuela, deliris d'uns ultres. Analitzo a El 9 Nou l'anomenat Expediente Royuela que denuncia la suposada trama per amagar mil assassinats que ara assenyala al regidor de Vic Josep Arimany, que fou director de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya per manipular suposadament centenars d'autòpsies. Explico la trajectòria ultra de la família Royuela, molt influent a tota la ultradreta de Catalunya

          

Xavier Rius Sant, periodista. El 9 Nou, divendres 12 de novembre de 2021

Llegir l'article a El 9 Nou

Fa gairebé tres anys que els ultres Santiago Royuela Samit i el seu pare, el subhaster Alberto Royuela Fernández, difonen per Youtube i un blog l’anomenat “Expedient Royuela”, que denuncia una suposada xarxa de corrupció política, policial i judicial per amagar un miler d’assassinats perpetrats a l’Estat espanyol per motius econòmics o polítics, que amb la complicitat de forenses els feien passar per accidents, morts per malaltia o sobredosis. Precisament la mort de Javier Royuela Samit, fill d’Alberto i germà de Santiago, trobat sense vida el 29 de maig de 1993 al parc de l’església de Sant Pau del Camp a Barcelona, seria un d’aquests assassinats que els Royuela diuen que es van amagar. Vídeos que tenen una mitjana de deu mil visualitzacions i que aquests últims mesos, després d’apuntar als exfiscals José María Mena i Carlos Jiménez Villarejo, tenen com a objectiu recurrent el regidor de Vic Josep Arimany Manso, que va ser director de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, a qui atribueixen haver manipulat centenars d’informes d’autòpsies, a canvi de diners o favors.

Tot i la magnitud dels disbarats que es diuen en els vídeos i en els documents que pengen a la xarxa, el Centre Criptològic Nacional (CCN), que depèn del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), ha posat sota el seu radar les teories conspiranoiques dels Royuela. Teories que alguns han comparat amb el grup QAnon dels Estats Units, que fa un any van liderar l’assalt al Capitoli, convençuts no només d’una suposada tupinada electoral sinó que aquesta havia estat dirigida per un grup selecte en què hi havia els Obama, els Clinton, determinats financers de Wall Street i el magnat jueu George Soros, als quals acusaven de beure sang de nens blancs en les seves orgies.

Però qui són els Royuela? Alberto Royuela, el pare, va ser membre del grup Guardia de Franco i se’l va vincular amb alguns dels fets més foscos dels anys de la transició ocorreguts a Barcelona en els quals van participar membres dels serveis secrets del SECED que volien aturar el canvi que vivia Espanya. Des de l’atemptat contra la revista El Papus fins al mai aclarit assalt al Banc Central, que no sabem si el van fer guàrdies civils o una colla de “xoriços, macarres i anarquistes” com s’afirmà després.

A finals dels setanta i primers dels vuitanta s’atribueix a Alberto Royuela haver ajudat a refugiar-se a Espanya membres de la dita Internacional Negra, sobretot feixistes italians i llatinoamericans. Però el que portava llavors de cap les autoritats judicials a Catalunya era la seva ocupació com a subhaster. Els subhasters eren uns grups que tenien el control de les subhastes als jutjats, sobretot de cotxes, pisos, naus industrials i terrenys, que per pagar els deutes dels seus propietaris havien estat embargats i es posaven a subhasta. Subhastes que eren públiques i a les quals podia concórrer qualsevol ciutadà. Però aquests grups de subhasters impedien amb mètodes poc ortodoxos que algú aliè a ells pogués apoderar-se de la propietat del que s’oferia a la subhasta en seu judicial, quan a ells els interessava. Prèviament a l’inici de la subhasta decidien qui d’ells s’ho quedava i a quin preu. I si algú aliè a aquests clans intentava legítimament fer seva la propietat del determinat vehicle o pis, els subhasters ho impedien oferint un import molt més alt. I com expliquen les cròniques d’aquells anys, moltes vegades quan algú aconseguia en subhasta quelcom sense el vistiplau dels dits subhasters, al cap de poc segur que se’n penedia.

I mentre moltes de les implicacions en fets foscos de la Transició en què atribueixen la participació d’Alberto Royuela, sobre qui hi ha moltes detencions confirmades, però cap condemna sentenciada, no passa el mateix amb els seus fills. Així Santiago, l’autor dels vídeos de l’Expedient Royuela, ha estat condemnat diverses vegades per la seva militància violenta. Així va ser condemnat a sis anys de presó juntament amb qui després seria dirigent de Plataforma per Catalunya, Carlos Francisoud, per col·locar una bomba el 3 de març de 2001 a les Cotxeres de Sants, on es feia un concert del cantant basc Fermín Muguruza. El 2013 Santiago va ser condemnat juntament amb el seu germà Mauricio a dos anys i mig de presó per les agressions o pallisses que perpetraven membres dels Casuals dels Boixos Nois. Els Casuals feien extorsions a empresaris i clubs d’oci. Sorprèn d’aquest grup, els Casuals, que es mogués en l’entorn dels Boixos Nois del Barça quan la majoria dels seus membres se’ls coneixia com a membres de les Brigadas Blanquiazules. I Santiago Royuela també va ser motiu de la portada a La Vanguardia quan va ser detingut l’octubre de 1999, juntament amb Daniel Ordóñez, qui anys més tard seria regidor de Plataforma per Catalunya a l’Hospitalet. Com recollia llavors La Vanguardia, el ministre de l’Interior, Jaime Mayor Oreja, es felicitava de la desarticulació d’un grup de caps rapats que qualificava de molt perillós, si bé no em consta que finalment Royuela fos condemnat per accions d’aquest grup. Tant el pare, Alberto, com Santiago i altres dels fills van ajudar Josep Anglada a crear Plataforma per Catalunya i un dels fills Royuela va fer la web de PxC. I va ser Mauricio Royuela un dels que va crear ara fa quatre anys la societat Roycoa, amb seu al carrer del Camp, número 17, de Barcelona, sobre General Mitre, on ara hi ha el centre ultra Club Empel. Mauricio va crear l’empresa Roycoa amb el carlista i fundador de Somatemps, Javier Barraycoa, qui aquests últims anys ha convocat diverses manifestacions conjuntament amb Vox. El nom de l’empresa Roycoa es va formar amb mig cognom d’un i mig de l’altre, si bé els Royuela i Barraycoa van discrepar de com gestionar el local, i ara Empel pertany exclusivament a Barraycoa, cosa que no excloïa que Alberto Royuela i alguns dels seus fills anessin a actes d’aquest local ultra, al costat del qual poc després, i no per casualitat, obrí la seu Vox. Tot i això aquests últims dos anys, a mesura que Santiago Royuela ha fet la bola més grossa, tota la ultradreta catalana ha anat apartant-se d’ell i també del pare.

Mentre les denúncies dels Royuela no han arribat enlloc, la denúncia d’Arimany per les calúmnies vers la seva persona s’està instruint al Jutjat d’Instrucció 33 de Barcelona, la titular del qual, la jutge Elisabet Castelló, segons els Royuela també estaria involucrada en aquesta trama dels mil assassinats. Tot i això, fa una setmana Santiago Royuela, potser perquè ho comença a donar tot per perdut, en un dels seus vídeos va anunciar que ben aviat marxaria a viure una temporada al Líban, a una de les localitats que controla la milícia xiïta Hizbulà. Potser aquest anunci és una fantasmada o potser és que desitja desaparèixer una temporada, per evitar un judici en què probablement serà condemnat per la gravetat de les seves calúmnies.

                      

--------------------

últimos vídeos, últim vídeo, xavier Rius, Royuela, Sant

La petjada de Vox en aquesta campanya: La acceptació de les seves propostes per il·legalitzar els partits bascos i catalans, i la normalització del discurs xenòfob que els altres partits no volen o no saben com rebatre

Fa un mes i mig em preguntaven al programa Planta Baixa de TV3 si el 10-N sumarien les tres dretes (C'S, Vox i PP) per formar govern, i jo responia que depenia de si el vot conservador es concentrava en una candidatura a les circunscripcions de poca població. També deia que depenia com anessin les coses amb la sentència del Procés que estava a punt de sortir.

Ara sembla clar que no sumaran per poder governar, però segons la majoria d'enquestes i sondejos, el PP incrementarà el nombre de diputats, Ciudadanos s'enfonsarà i Vox pujarà duplicant el nombre de diputats. Només el sondeig del CIS, fet abans de les importants protestes violentes a Catalunya contra la sentència del Suprem, nega aquesta pujada de Vox i dóna un resultat molt més bo al PSOE. A les eleccions d'abril les enquestes també donaven a Vox molt més diputats dels que va obtenir. Però sigui com sigui, Pedro Sánchez ho tindrà molt difícil per aconseguir els vots per ser investit president, més després d'haver trencat el ponts amb Junts per Catalunya i Esquerra.

El dos problemes que provoca Vox, més enllà que l'11 de novembre sigui igual o més difícil que al juliol i setembre formar una majoria de govern, i de que Vox pugi tal com anuncien la majoria d'enquestes, són d'una banda que ha contaminat tot l'espai polític amb el seu discurs contra Catalunya, amb inestimable ajuda de Ciudadanos. I en segon lloc, que els discurs ultra i  de Vox s'ha normalitzat. 

Les mostres més recents de la primera qüestió són les desafortunades afirmacions de Pedro Sánchez que amb ell els fiscals farien portar a Espanya a Puigdemont per ser jutjat i empresonat, rectificades després per ell mateix, i la moció aprovada avui a l'Assemblea de Madrid en que Ciudadanos i PP s'han sumat a la proposta de Vox d'il·legalitzar els partits independentistes. 

Pel que fa a la segona qüestió, Vox ha combinat el discurs incendiari d'Ortega Smith dient barbaritats, en el context de l'exhumació de Franco, com que  les noies de Trece Rosas afusellades el 1939 eren assassines, torturadores i violadores, amb un Santiago Abascal presentant-se proper i senzill a l'Hormiguero de Pablo Motos, maquillant les propostes de Vox en temes com els drets del homosexuals, el rebuig a la immigració, les polítiques de gènere i a la Memòria Històrica.

La Fiscalia està investigant vídeos de Vox criminalitzant els menors no acompanyats i afirmant falsedats com que cada menor costa 4000 euros al mes a l'Ajuntament o la Comunitat de Madrid. I caldrà veure si com li passava a Anglada i Albiol, després de cada procés judicial, sortien reforçats.

  
El passat mes de maig vaig participar en un debat al Col·legi de Periodistes sobre com informar i fer front als discursos de la ultradreta, i no va haver-hi acord de què s'havia de fer. Tots estàvem d'acord en que no s'havia de deixar que portés l'agenda o iniciativa informativa, però hi havia qui deia que se l'havia d'ignorar i els que dèiem que se'ls havia de combatre amb dades i arguments. Però rebatre i desmentir les seves falsedats dites en un trenta segons en un debat era difícil de fer en un torn de rèplica de trenta segons segons.
Aquests últims dies s'ha criticat que en el debat de candidats del passat dilluns, els altres candidats no desmentissin les falsedats que deia Santiago Abascal en relació a la immigració, que la majoria de delinqüents sexuals són estrangers, o que estaven arribant molts més irregulars a causa de l'efecte crida de la política de fronteres del govern socialista. Però reconec que quan se'ls rebat s'ha de fer amb temps i capacitat de replicar-ho. I sempre poden sortir dient que els dades dels altres són falses. La realitat migratòria és que fins el 30 d'octubre de 2019 han arribat a Espanya per mar o Ceuta i Melilla 27.208 persones, un 49% menys que durant el mateix període de l'any anterior, que la xifra va ser de 53.382. 
Recordo l'any 2011 a Badalona i Vic quan els llavors cap de l'oposició municipal Xavier García Albiol i Josep Anglada retreien que els immigrants acaparaven la majoria d'ajudes en el municipi i els regidors de Benestar Social d'aquests dues ciutats els hi rebatien i negaven amb dades a la mà, finalment Albiol i Anglada sortien amb que "les dades que vostès dóna són falses", i és quedaven tan amples.
I això és el que ha fet Abascal i altres líders de Vox. De manera tranquil·la i col·loquial, com si parlessin amb uns coneguts en un bar, han deixat anar falsedats i mitges veritats que sovint molta gent vol sentir, desqualificant sobretot al PP i Ciudadanos als que ha qualificat de coresponsables per la seva debilitat amb polítiques migratòries, del problema del MENAS o de la "profanació"de la tomba de Franco.
Tot i que algunes falsedats en altres qüestions, com que a Catalunya hi ha gairebé un enfrontament civil o es castiga als nens per parlar en castellà al pati de  l'escola, fa temps que també les diuen el PP i Ciudadanos. Però Abascal sempre anirà més enllà. Retornarà a l'Espanya eterna i profunda victoriosa de la guerra civil i per això al debat de dilluns va deixar anar una de les frases mítiques de Ramiro Ledesma, fundador de les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista, les JONS, que es fusionarien amb La Falange: "Sólo los ricos pueden permitirse el lujo de no tener patria". I el fet és que si es compleixen les enquestes un partit d'exfalangistes com Ortega Smith i Jorge Buxadé, de franquistes desacomplexats reaccionaris sortits del PP com Abascal, i ultracatòlics desacomplexats com Ignacio Garriga, serà potser la tercera força política espanyola.  I, a diferència del que passa a la majoria de països europeus, aquí el PP de Casado -que havia girat cap el centre- i Ciudadanos de Rivera, que està en caiguda lliure, no tindran cap problema si els números sumes, d'arribar a un acord per governar. 

Manifest de dos mil científics i pensadors contra Vox i les seves falsedats 

Petició de SOS Racisme, CEAR, Red Acoge i altres entitats a la Fiscalia i al Defensor del Pueblo perquè estudiïn si son delictius els vídeo electorals de Vox 

EL CLUB EMPEL, EL NOU LOCAL DE LA ULTRADRETA A BARCELONA. Agafa el nom del suposat miracle d'Empel del 8 de desembre de 1585, pel que els Terços de Flandes gràcies a l'ajut de la Immaculada Concepció van obtenir la victòria. Per aquest miracle la Immaculada és la patrona de la Infanteria i es dia festiu a Espanya. Tot i no estar lligat a Vox, ha convocat a celebrar diumenge al local la "Gran noche electoral"

Des de final març la ultradreta espanyolista té un local a Barcelona, el Clu Empel, al carrer Camp, 17, sobre General Mitre, prop del carrer Muntaner. Es va inugurar el Aquest Sant Jordi els dirigents de Somatemps, Josep Alsina, i Javier Baraycoa van signar diferents llibres seus. 

Aquest local,  ocuparà l'espai que va deixar el Casal Tramuntana que va tancar ara fa quatre anys, si bé sembla que mentre Tramuntana (inicialment dit Militia) amb un públic més jove volia imitar l'experiència de la casa Pound italiana, força antisistema, serà d'un perfil més acadèmic intel·lectual més vinculat a Somatemps, Vox i el sector fundacional de Societat Civil Catalana. Crec que darrera d'aquest local, més a més Barraycoa, hi hauria Mauricio Royuela Samit, fill del subhaster Alberto Royuela. Recordem que Alberto Royuela va donar suport a Josep Anglada en la creació de Plataforma per Catalunya, i dos fills d'Alberto Royuela van ser jutjats i condemnats pel cas d'agressions i extorsions dels Casuals dels Boixos Nois

El local agafa el nom del miracle que es diu que va succeir a la Batalla d'Empel els dies 7 i 8 de desembre de 1585 durant la Guerra dels Vuitanta Anys, en la qual un terç de l'exèrcit espanyol, comandat pel mestre de camp, Francisco Arias de Bobadilla, es va enfrontar i va derrotar en condicions molt adverses a una flota de cents vaixells dels rebels dels Estats Generals dels Països Baixos, sota comandament de l'almirall Hohenlohe-Neuenstein. A Espanya es considera que la victòria va ser gràcies la intercessió de la Immaculada Concepció i per això va ser proclamada patrona dels terços espanyols, actual infanteria espanyola i és festa d'àmbit estatal a Espanya el dia 8 de desembre com a patrona del país.

D'acord amb les cròniques, el 7 de desembre de 1585, el Terç del Maestre de Camp Francisco Arias de Bobadilla, format per uns cinc mil homes, ja sense provisions, combatia a l'illa de Bommel, situada entre els rius Mosa i Waal, bloquejada per complet per l'esquadra de l'almirall Filips van Hohenlohe-Neuenstein. La situació era desesperada per als Terços espanyols ja que, a més de l'estrenyiment del cercle, calia sumar-hi l'escassedat de queviures i robes seques.

Ilustració del Milagro de Empel

El cap enemic va proposar llavors una rendició honrosa però la resposta espanyola va ser clara: «Els infants espanyols prefereixen la mort a la deshonra. Ja parlarem de capitulació després de morts». Davant d'eixa resposta, Hohenlohe-Neuenstein va robrir els dics dels dos rius per a inundar el campament enemic, no va quedant més terra ferma que elturó d'Empel, on es van refugiar els soldats del espanyols. I un soldat del terç va ensopegar amb un objecte de fusta mentre cavava una trinxera. Era una taula flamenca amb la imatge de la Immaculada Concepció. Van col·locar la imatge d'amunt un improvisat altar i el mestre Bobadilla, considerant el fet com a senyal de protecció divina, va instar els seus soldats a lluitar encomanant-se a la Verge Immacula.

Aquella nit va passar un fet inususla. ës van gelar les aigües del riu Mosa i els espanyols, marxant sobre el gel, van atacar per sorpresa l'esquadra enemiga a l'alba del dia 8 de desembre i van obtenir una victòria tan completa que l'almirall Hohenlohe-Neuenstein va arribar a dir: «Tal sembla que Déu és espanyol en obrar, per a mi, tan gran milacre». Aquell mateix dia, entre víctors i aclamacions, la Immaculada Concepció va ser proclamada patrona dels Terços de Flandes.

Tot i no estar vinculat a Vox, convoca a celebrar la "Gran noche electoral" en la que s'espera que Vox tingui bons resultats.

A la porta del local hi ha la Creu de Borgonya o San Andrés, habitual dels grups carlistes i utilitzat com emblema del Regne Castella als Treços de Flandes.

ELS BOIXOS NOIS APROFITEN LA POLÈMICA DE GUARDIOLA, PER RECORDAR A ROSELL EL PACTE QUE VAN FER PER TORNAR AMB PRIVILEGIS A LA GRADA. És el primer comunicat del grup ultra després de la lleu condemna dels Casuals.

Els Boixos Nois han aprofitat les declaracions de Guardiola sobre l'actitud del president del Barça Sandro Rosell, per fer un comunicat en el que més a més de criticar Guardiola i Laporta (clica),  recorden a Sandro Rosell la seva voluntat de reaparèixer al camp com a grup a la Grada Jove, tal com havien pacta amb Rosell. Així el comunicat diu "Seguim amb la nostra idea de crear aquesta grada, la nostra posició oberta de col·laboració i enteniment, segueix sent la mateixa i sobretot, volem recordar en el referent al president més indigne que ha passat pel nostre club (Laporta), que cap soci del Barça mereix tornar a passar vergonya per algú com ell"

Aquest és el primer comunicat que fan el Boixos després del que van fer amb motiu dels incidents del 26 de febrer quan membres dels Boixos Nois -segons Mossos d'Esquadra- van llançar tres bengales al camp i els seus accessos contra contra els Ultra Sur i altres simpatitzants del Madrid i agredissin a un membre del servei de seguretat. 

En aquell moment els Boixos i el seu grup més violent -segons la policia- els Casuals, estaven obtenit unes 80 entrades per partit a només 10 euros, gràcies al pacte que havia fet Rosell amb Lluís Sureda el maig de 2010 durant la campanya per la presidència,  per normalitzar la seva entrada organitzats al camp i la creació de la nova Grada Jove. L'anterior president Joan Laporta havia acabat amb tots els privilegis enconómics, logístics, de transport i d'entrades vers els Boixos i el seu domini de Gol Nord, cosa que va motivar fins i tot que Laporta patís tota mena d'amenaces.

Rosell que inicialment havia negat aquest pacte amb els Boixos, va reconèixer més tard que "perdonar és un valor".  La creació d'aquesta Grada Jove amb els Boixos havia estat fortament criticada pels mossos que consideraven Lluís Sureda com una persona perillosa. Però el llançament d'aquestes bengales va motivar que Rosell es fes enrere en el projecte de crear la Grada Jove amb els Boixos.

 Foto, El País. Bengales dels Boixos Nois contra seguidors del Madrid

              PRIMER COMUNICAT DESPRÉS DE LA SENTÈNCIA SUAU ALS CASUALS 

El comunicat signat ahir és també el primer que fan els Boixos després de la sentència condemnatoria de 13 anys de presó a Ricardo Mateo dels Casuals, que segons la policia dirigia els Boixos des del bar Virginia (clica), des d'on comandava  una xarxa d'extorsió discoteques, robo amb violència, tràfic de drogues i agressions que sovint perpetraven els "minicasuals", nois molt joves dels Boixos. 

El judici va ser tot un espectacle del què no hauria de ser un judici provocant una baralla entre els encausats i els mossos a la sala (clica), i testimonis que es desdeien o no compareixien.  La fiscalia demanava per Mateo 130 anys de presó i altes penes per més membres dels Casuals, però finalment les condemnes foren molt benignes i la majoria absolts. Entre el jutjats estaven els dos fills del subhaster ultradretà Alberto Royuela, Santiago i Mauricio. Santiago Royuela, havia estat condemnat l'any 2005 a 6 anys de presó per un atemptat terrorista d'extremadreta. I prèviament tant el pare Royuela, com el fill Santiago, havien format part de Plataforma X Catalunya, portant Santiago la pàgina web de PxC i de Josep Anglada.
També resulta condemnat un tal Javier Gómez Montero, que sembla ser el germà de Juan Gómez Montero, portaveu de PxC a Santa Coloma i antic militant d'Estado Nacional Europeo 

La lleugeresa de les penes imposades en comparació al que demanava la fiscalia ha donat aire als Casuals que, segons fonts policials, dominen la penya dels Boixos i ara han aprofitat el comunicat amb motiu de les declaracions de Guardiola contra Sandro Rosell per recordar que volen recuperar l'espai que tenien al Gol Nord abans de Laporta, quan eren capaços d'aconseguir sota amenaça el que fos. Així van aconseguir que tot el camp guardés silenci  el 1997 en homenatge al seu líder Sergi Soto, mort en estranyes circumstàncies (clica) i qua havia estat jutjat per justificar a Informe Semanal matar a immigrants, homosexuals i travestits. De fet a la web dels Boixos té una pàgina d'homenatge als líders mort, on té en un lloc destacat a Soto.

Clica per llegir el comunicat al web dels Boixos Nois
COMUNICAT DELS BOIXOS NOIS:
La tornada a escena dels qui no accepten que ja son història, sempre és notícia… alguns no van pensar que la fama i els diners se’ls hi acabarien tan de pressa després de ser president i d’ altres que pregonen el seu barcelonisme i catalanisme ara fan declaracions que conviden a la controvèrsia i busquen trencar la massa social barcelonista. Per sort és una etapa tancada i ja queda lluny la vergonya d’haver tingut un president que només va buscar una plataforma per fer carrera política, lucrar-se a nivell personal i aconseguir notorietat als mitjans de comunicació a base de mentides i un entrenador que ara des d’un equip rival no respecta el que per ell sempre ha sigut el més important a la seva vida.

Laporta, Cruyff i Guardiola, per sort ja formeu part del passat.

La excel·lència esportiva va fer que molts miressin cap a un altre costat davant la gran fractura social que s’estava produint. Aquest problema encara avui dia, no s’ha solucionat. El club no obra portes a l’enteniment, els mitjans de comunicació difamen buscant la notícia fàcil i els Mossos d’Esquadra són els amos dels accessos del club que paguem els socis, tot requisant material i multant per coses absurdes.

La nostra Penya Barcelonista s’ha caracteritzat per cercar la manera de recolzar, animar i col·laborar amb el club des de fa més de trenta anys, independentment a qui el dirigís. Malgrat que l'actual directiva tampoc es mostra amb ganes d’activar l’animació a l’estadi, devem reconèixer l’intent.

Mitjançant aquest comunicat volem reiterar quina és la nostra posició, des de fa ja molt de temps.

La penya Barcelonista Boixos Nois es va comprometre a un pacte de col·laboració per tal de crear un gran focus d’animació evidentment imprescindible al Camp Nou, basant-se al respecte i la No Violència.

Actes puntuals que per interessos creats es van relacionar amb el nostre grup van fer que aquesta iniciativa no arribés a bon port. La sana intenció de crear una Grada Jove sense exclusions, segueix sent la nostra prioritat i només cal recordar que la gran majoria dels nostres membres entren habitualment al Camp Nou amb l'única salvetat de que no existeix l'opció d’agrupar-se per animar.

La quantitat de socis joves amb ganes de donar suport a l’equip partit a partit és cada cop més gran i cada temporada sense aconseguir unificar aquesta força és un altre any d’un estadi mort, només camuflat per alguns mosaics i l’animació puntual a partits vitals.

Per tot això, seguim amb la nostra idea de crear aquesta grada, la nostra posició oberta de col·laboració i enteniment, segueix sent la mateixa i sobretot, volem recordar en el referent al president més indigne que ha passat pel nostre club, que cap soci del Barça mereix tornar a passar vergonya per algú com ell.