Trobat mort a la seva cel·la de Quatre Camins el condemnat a 18 anys de presó pel cas Stroika, Genís Vila Pujol, que va reingressar a presó al novembre en desarticular-se una nova fornada dels Casuals Boixos Nois.

 

El passat divendres  17 de juny funcionaris de la presó de Quatre Camins van trobar mort a la seva cel·la al militant ultra Genís Vila Pujol,  de 33 anys d'edat, que havia reingressat a presó al novembre, quan va ser desarticulada una xarxa d'extorsió acusada de delictes contra la salut pública, explotació de dones amb finalitat d'explotació sexual, tenència d'armes i blanqueig de capitals, vinculada als Casuals dels Boixos Nois, formada per coneguts militants ultres de Sabadell i altres municipis del Vallès Occidental. 

Genís Vila, de Castellar del Vallès, quan va ser detingut al novembre, estava en règim de llibertat condicional de 4t grau per bona conducta, en haver complert la meitat dels 18 anys de presó als que va ser condemnat per dues temptatives d'assassinat i altres delictes per l'atac d'Stroika de 2012. I a diferència dels altres detinguts per aquesta xarxa d'extorsió i altres delictes vinculada als Boixos Nois, que només van passar uns dies o setmanes setmanes a la presó, ell va veure revocat el quart grau penitenciari i la llibertat condicional. Grau que havia aconseguit mostrant una exemplar bona conducta a la presó. Però un cop en llibertat va tornar a activitats il·lícites molts semblants a les del grup al que pertanyia el 2012 quan va ser detingut per l'atac d'Stroika. Crida l'atenció que ell que fa deu anys era membre dels CUSOS, hooligans dels Ultras Sur i les Brigadas Blanquiazules que reclutaven "cadells" per les seves activitats alienes al futbol, fos detingut el passat novembre com a membre dels Casuals dels Boixos Nois del Barça juntament amb coneguts ultres del Vallès com Dídac González, Iván Chicano o Sergi Verdaguer.

En cercles ultres del Vallès es posa en dubte que se suicidés, més enllà que sembla que és cert que el reingrés a presó per complir íntegrament la pena de 18 anys, inicialment en règim d'aïllament al Modul 5è, i estar pendent d'un nou judici, ara pels Casuals, li havia generat una forta depressió per haver de complir els anys que li quedaven per Stroika, als que potser hi sumaria els que fos condemnat pel cas dels Casuals. El conegut ultra Santiago Royuela, condemnat l'any 2013 per pertanyer a una anterior fornada dels Casuals, explica en un vídeo del seu canal de Youtube que Genís Vila, que estava en regiment d'aïllament es va suïcidar penjant-se amb un tros de manta, i va deixar una nota escrita.

Sense cap relació amb aquesta mort, fa un mes i mig es va trobar a la Riera de les Arenes de Terrassa el cos sense vida d'un militant ultra del Vallès Oriental, sembla del cercle d'antics skins de Matadepera, del que va informar Món Terrassa.  

Els Boixos Nois, actius quan el Barça juga partits de lliga fora i a competicions europees, van intentar el passat 10 de març organitzar un enfrontament amb ultres del Galatasaray als Jardins de Barcadí, al costat del camp Nou, enfrontament que finament no es va produir.  

 

                

Imatges del judici pel cas Stroika en que Genís Vila va ser condemnat a 18 anys de presó.

 

 

 

(Hallado muerto en su celda de la prisión de Quatre Camins, Genís Vila Pujol, condenado a 18 años de prisión por el caso Stroika, que meses después de obtener la libertad condicional por buena conducta, fue detenidio por la la Policía Nacional en la desarticulación de la nueva dirección dels Casuals dels Boixos Nois. Estaba en régimen de aislamiento en el módulo cinco, y funcionarios lo encontraron sin vida el pasado viernes 17 de junio de 2022. Según afiorma el ultra Santiago Royuela se ahorcó con un trozo de manta. La familia y amigos ponen en duda la versión de suicidio sobre su muerte)  

 

La familia Royuela, jerarcas históricos de la ultraderecha catalana, convoca mañana una manifestación en Madrid en defensa del llamado Expediente Royuela que denuncia una supuesta trama de corrupción y asesinatos en España con más de mil muertos. La mayor parte de la ultraderecha catalana y española no da crédito a los hechos denunciados, a excepción de España 2000 que acudirá

 

Para mañana 7 de mayo se ha convocado en Madrid una manifestación para denunciar y difundir la supuesta trama de corrupción, asesinatos y manipulación de autopsias que lleva cuatro años denunciando desde un canal de Youtube Santiago Royuela Samit y su padre Alberto Royuela Fernández.

Denuncia una supuesta red de corrupción política, policial y judicial para esconder un millar de asesinatos perpetrados en el Estado español por motivos económicos o políticos, que con la complicidad de forenses se han hecho pasar por accidentes, muertes por enfermedad o sobredosis. Precisamente la muerte de Javier Royuela Samit, hijo de Alberto y hermano de Santiago, hallado sin vida el 29 de mayo de 1993 en el parque de la iglesia de Sant Pau del Camp en Barcelona, ​​sería uno de esos asesinatos que los Royuela dicen que se taparon. Evidentemente es legítimo y comprensible que un padre desee remover cielo y terra para aclarar la muerte de un hijo. Pero la trama que denuncian resulta a mi parecer nada creible.

En los vídeos que tienen una media de diez mil visualizaciones, después apuntar a los ex fiscales y José María Mena y Carlos Jiménez Villarejo y a la ahora ministra de Defensa Margarita Robles, tienen también como objetivo al concejal de Vic Josep Arimany Manso, que fue director del Instituto de Medicina Legal de Cataluña, a la que atribuyen haber manipulado cientos de informes de autopsias, a cambio de dinero o favores. 

Pese a la poca credibilidad de los hecho que se denuncian  en los vídeos y en los documentos que cuelgan en la el blog, el Centro Criptológico Nacional (CCN), que depende del Centro Nacional de Inteligencia (CNI), ha puesto bajo su radar las teorías conspiranoicas de los Royuela. Teorías que algunos han comparado con el grupo QAnon de Estados Unidos, que hace un año lideraron el asalto al Capitolio, convencidos no sólo de un supuesto pucherazo electoral sino que éste había sido dirigido por un grupo selecto en el que estaban los Obama, los Clinton, determinados financieros de Wall Street y el magnate judío George Soros, a los que acusaban de beber sangre de niños blancos en sus orgías.

Las denuncias vertidas desde el llamado Expediente Royuela están siendo ignoradas por la mayoría de medios informativos e instituciones judiciales ganándose tan sólo el apoyo del juez  Fernado Presencia, juez que ha sido condenado por corrupción y ha sido denunciado por la Audiencia Nacional por usar documentos supuestamente falsos difundidos por el Expediente Royuela para acusar a la fiscal general del Estado, Dolores Delgado, y al expresidente José Luis Rodríguez Zapatero de formar parte de la tram criminal denunciada por los Royuela. 

 Pero ¿quiénes son los Royuela? Alberto Royuela, el padre, fue miembro del grupo Guardia de Franco y se le vinculó con algunos de los hechos más oscuros de los años de la transición ocurridos en Barcelona en los que participaron miembros de los servicios secretos del SECED que querían detener el cambio que vivía España. Desde el atentado contra la revista El Papus hasta el jamás aclarado asalto al Banco Central, que no sabemos si lo hicieron guardias civiles o un grupo de “chorizos, macarras y anarquistas” como se afirmó después. A finales de los setenta y primeros de los ochenta se atribuye a Alberto Royuela haber ayudado a refugiarse en España a miembros de dicha Internacional Negra, sobre todo fascistas italianos y latinoamericanos. Pero Alberto Royuela no fue condenado por ninguno de dichos casos.

Pero lo que llevaba entonces de cabeza a las autoridades judiciales en Catalunya era su ocupación como subastero que combinaba con la de técnico de la compañia de electicidad, FECSA. Los subasteros eran unos grupos que tenían el control de las subastas en los juzgados, sobre todo de coches, pisos, naves industriales y terrenos, que para pagar las deudas de sus propietarios habían sido embargados y se ponían a subasta. Subastas que eran públicas y a las que podía concurrir cualquier ciudadano. Pero estos grupos de subasteros impedían con métodos poco ortodoxos que alguien ajeno a ellos pudiera hacerse con la propiedad de lo que se ofrecía en la subasta en sede judicial, cuando a ellos les interesaba. 

Previamente al inicio de la subasta decidían quién de ellos se lo quedaba y a qué precio. Y si alguien ajeno a estos clanes intentaba legítimamente pujar para hacer suya la propiedad del determinado vehículo o piso, los subasteros lo impedían ofreciendo un importe mucho mayor. Y como explican las crónicas de sucesos de aquellos años, muchas veces cuando alguien conseguía en subasta algo sin el visto bueno de dichos subasteros, al poco tiempo posiblemente se arrepentía. Y mientras muchas de las implicaciones en hechos oscuros de la Transición en las que atribuyen la participación de Alberto Royuela, sobre quien hay muchas detenciones confirmadas, pero ninguna condena sentenciada, no ocurre lo mismo con sus hijos. 

Así Santiago, el autor de los vídeos del Expediente Royuela, ha sido condenado varias veces. Fue condenado a seis años de cárcel junto con quien después sería dirigente de Plataforma por Cataluña, Carlos Francisoud, por colocar con otros miembros del Moviment Patriòtic Català-El Timbaler de Bruc, un artefacto el 3 de marzo de 2001 en las Cotxeres de Sants, donde se hacía un concierto del cantante vasco Fermín Muguruza. En 2013 Santiago fue condenado junto a su hermano Mauricio a dos años y medio de cárcel por las agresiones o palizas que perpetraban miembros de los Casuals de los Boixos Nois, sentencia que sería ratificada por el Tribunal Supremo. Los Casuals hacían extorsiones a empresarios y clubs de ocio. Sorprende de este grupo, los Casuals, que se movieran en el entorno de los Boixos Nois del Barça, inicialmente independentista, cuando la mayoría de sus miembros se les conocía como miembros de las Brigadas Blanquiazules. Y Santiago también fue condenado a prisión por golpear con su teléfono móvil a otra persona en una subasta.

Tanto el padre, Alberto, como Santiago y otros de los hijos ayudaron a Josep Anglada a crear Plataforma per Catalunya y uno de los hijos Royuela creó la web de Plataforma per Catalunya. Y fue Mauricio Royuela Samit uno de los que creó hace cuatro años y medio la sociedad Roycoa, con sede en la calle del Camp, número 17, de Barcelona, ​​sobre General Mitre, donde se ubicó el centro ultra Club Empel, ubicado enfrente de la sede barcelonesa de Vox, donde acuden sus militantes y dirigentes y se realizan actos del ámbito españolista social patriota. 

Mañana se verá si más allá de los miles de seguidores que siguen su canal de Youtube,  si tendrá seguidores reales, sea de los grupos de la ultraderecha como España 2000 y el canal Estado de Alarma de Javier Negre que le darán su apoyo, sea de los círculos conspiranoicos, y acudirán a la manifestación.  

                     

Santiago Royuela Samit y su padre Alberto Royuela Fernández, promotores del denominado Expediente Royuela

Vídeo de la convocatoria de mañana

Els Royuela, deliris d'uns ultres. Analitzo a El 9 Nou l'anomenat Expediente Royuela que denuncia la suposada trama per amagar mil assassinats que ara assenyala al regidor de Vic Josep Arimany, que fou director de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya per manipular suposadament centenars d'autòpsies. Explico la trajectòria ultra de la família Royuela, molt influent a tota la ultradreta de Catalunya

          

Xavier Rius Sant, periodista. El 9 Nou, divendres 12 de novembre de 2021

Llegir l'article a El 9 Nou

Fa gairebé tres anys que els ultres Santiago Royuela Samit i el seu pare, el subhaster Alberto Royuela Fernández, difonen per Youtube i un blog l’anomenat “Expedient Royuela”, que denuncia una suposada xarxa de corrupció política, policial i judicial per amagar un miler d’assassinats perpetrats a l’Estat espanyol per motius econòmics o polítics, que amb la complicitat de forenses els feien passar per accidents, morts per malaltia o sobredosis. Precisament la mort de Javier Royuela Samit, fill d’Alberto i germà de Santiago, trobat sense vida el 29 de maig de 1993 al parc de l’església de Sant Pau del Camp a Barcelona, seria un d’aquests assassinats que els Royuela diuen que es van amagar. Vídeos que tenen una mitjana de deu mil visualitzacions i que aquests últims mesos, després d’apuntar als exfiscals José María Mena i Carlos Jiménez Villarejo, tenen com a objectiu recurrent el regidor de Vic Josep Arimany Manso, que va ser director de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, a qui atribueixen haver manipulat centenars d’informes d’autòpsies, a canvi de diners o favors.

Tot i la magnitud dels disbarats que es diuen en els vídeos i en els documents que pengen a la xarxa, el Centre Criptològic Nacional (CCN), que depèn del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), ha posat sota el seu radar les teories conspiranoiques dels Royuela. Teories que alguns han comparat amb el grup QAnon dels Estats Units, que fa un any van liderar l’assalt al Capitoli, convençuts no només d’una suposada tupinada electoral sinó que aquesta havia estat dirigida per un grup selecte en què hi havia els Obama, els Clinton, determinats financers de Wall Street i el magnat jueu George Soros, als quals acusaven de beure sang de nens blancs en les seves orgies.

Però qui són els Royuela? Alberto Royuela, el pare, va ser membre del grup Guardia de Franco i se’l va vincular amb alguns dels fets més foscos dels anys de la transició ocorreguts a Barcelona en els quals van participar membres dels serveis secrets del SECED que volien aturar el canvi que vivia Espanya. Des de l’atemptat contra la revista El Papus fins al mai aclarit assalt al Banc Central, que no sabem si el van fer guàrdies civils o una colla de “xoriços, macarres i anarquistes” com s’afirmà després.

A finals dels setanta i primers dels vuitanta s’atribueix a Alberto Royuela haver ajudat a refugiar-se a Espanya membres de la dita Internacional Negra, sobretot feixistes italians i llatinoamericans. Però el que portava llavors de cap les autoritats judicials a Catalunya era la seva ocupació com a subhaster. Els subhasters eren uns grups que tenien el control de les subhastes als jutjats, sobretot de cotxes, pisos, naus industrials i terrenys, que per pagar els deutes dels seus propietaris havien estat embargats i es posaven a subhasta. Subhastes que eren públiques i a les quals podia concórrer qualsevol ciutadà. Però aquests grups de subhasters impedien amb mètodes poc ortodoxos que algú aliè a ells pogués apoderar-se de la propietat del que s’oferia a la subhasta en seu judicial, quan a ells els interessava. Prèviament a l’inici de la subhasta decidien qui d’ells s’ho quedava i a quin preu. I si algú aliè a aquests clans intentava legítimament fer seva la propietat del determinat vehicle o pis, els subhasters ho impedien oferint un import molt més alt. I com expliquen les cròniques d’aquells anys, moltes vegades quan algú aconseguia en subhasta quelcom sense el vistiplau dels dits subhasters, al cap de poc segur que se’n penedia.

I mentre moltes de les implicacions en fets foscos de la Transició en què atribueixen la participació d’Alberto Royuela, sobre qui hi ha moltes detencions confirmades, però cap condemna sentenciada, no passa el mateix amb els seus fills. Així Santiago, l’autor dels vídeos de l’Expedient Royuela, ha estat condemnat diverses vegades per la seva militància violenta. Així va ser condemnat a sis anys de presó juntament amb qui després seria dirigent de Plataforma per Catalunya, Carlos Francisoud, per col·locar una bomba el 3 de març de 2001 a les Cotxeres de Sants, on es feia un concert del cantant basc Fermín Muguruza. El 2013 Santiago va ser condemnat juntament amb el seu germà Mauricio a dos anys i mig de presó per les agressions o pallisses que perpetraven membres dels Casuals dels Boixos Nois. Els Casuals feien extorsions a empresaris i clubs d’oci. Sorprèn d’aquest grup, els Casuals, que es mogués en l’entorn dels Boixos Nois del Barça quan la majoria dels seus membres se’ls coneixia com a membres de les Brigadas Blanquiazules. I Santiago Royuela també va ser motiu de la portada a La Vanguardia quan va ser detingut l’octubre de 1999, juntament amb Daniel Ordóñez, qui anys més tard seria regidor de Plataforma per Catalunya a l’Hospitalet. Com recollia llavors La Vanguardia, el ministre de l’Interior, Jaime Mayor Oreja, es felicitava de la desarticulació d’un grup de caps rapats que qualificava de molt perillós, si bé no em consta que finalment Royuela fos condemnat per accions d’aquest grup. Tant el pare, Alberto, com Santiago i altres dels fills van ajudar Josep Anglada a crear Plataforma per Catalunya i un dels fills Royuela va fer la web de PxC. I va ser Mauricio Royuela un dels que va crear ara fa quatre anys la societat Roycoa, amb seu al carrer del Camp, número 17, de Barcelona, sobre General Mitre, on ara hi ha el centre ultra Club Empel. Mauricio va crear l’empresa Roycoa amb el carlista i fundador de Somatemps, Javier Barraycoa, qui aquests últims anys ha convocat diverses manifestacions conjuntament amb Vox. El nom de l’empresa Roycoa es va formar amb mig cognom d’un i mig de l’altre, si bé els Royuela i Barraycoa van discrepar de com gestionar el local, i ara Empel pertany exclusivament a Barraycoa, cosa que no excloïa que Alberto Royuela i alguns dels seus fills anessin a actes d’aquest local ultra, al costat del qual poc després, i no per casualitat, obrí la seu Vox. Tot i això aquests últims dos anys, a mesura que Santiago Royuela ha fet la bola més grossa, tota la ultradreta catalana ha anat apartant-se d’ell i també del pare.

Mentre les denúncies dels Royuela no han arribat enlloc, la denúncia d’Arimany per les calúmnies vers la seva persona s’està instruint al Jutjat d’Instrucció 33 de Barcelona, la titular del qual, la jutge Elisabet Castelló, segons els Royuela també estaria involucrada en aquesta trama dels mil assassinats. Tot i això, fa una setmana Santiago Royuela, potser perquè ho comença a donar tot per perdut, en un dels seus vídeos va anunciar que ben aviat marxaria a viure una temporada al Líban, a una de les localitats que controla la milícia xiïta Hizbulà. Potser aquest anunci és una fantasmada o potser és que desitja desaparèixer una temporada, per evitar un judici en què probablement serà condemnat per la gravetat de les seves calúmnies.

                      

--------------------

últimos vídeos, últim vídeo, xavier Rius, Royuela, Sant

EL CLUB EMPEL, EL NOU LOCAL DE LA ULTRADRETA A BARCELONA. Agafa el nom del suposat miracle d'Empel del 8 de desembre de 1585, pel que els Terços de Flandes gràcies a l'ajut de la Immaculada Concepció van obtenir la victòria. Per aquest miracle la Immaculada és la patrona de la Infanteria i es dia festiu a Espanya. Tot i no estar lligat a Vox, ha convocat a celebrar diumenge al local la "Gran noche electoral"

Des de final març la ultradreta espanyolista té un local a Barcelona, el Clu Empel, al carrer Camp, 17, sobre General Mitre, prop del carrer Muntaner. Es va inugurar el Aquest Sant Jordi els dirigents de Somatemps, Josep Alsina, i Javier Baraycoa van signar diferents llibres seus. 

Aquest local,  ocuparà l'espai que va deixar el Casal Tramuntana que va tancar ara fa quatre anys, si bé sembla que mentre Tramuntana (inicialment dit Militia) amb un públic més jove volia imitar l'experiència de la casa Pound italiana, força antisistema, serà d'un perfil més acadèmic intel·lectual més vinculat a Somatemps, Vox i el sector fundacional de Societat Civil Catalana. Crec que darrera d'aquest local, més a més Barraycoa, hi hauria Mauricio Royuela Samit, fill del subhaster Alberto Royuela. Recordem que Alberto Royuela va donar suport a Josep Anglada en la creació de Plataforma per Catalunya, i dos fills d'Alberto Royuela van ser jutjats i condemnats pel cas d'agressions i extorsions dels Casuals dels Boixos Nois

El local agafa el nom del miracle que es diu que va succeir a la Batalla d'Empel els dies 7 i 8 de desembre de 1585 durant la Guerra dels Vuitanta Anys, en la qual un terç de l'exèrcit espanyol, comandat pel mestre de camp, Francisco Arias de Bobadilla, es va enfrontar i va derrotar en condicions molt adverses a una flota de cents vaixells dels rebels dels Estats Generals dels Països Baixos, sota comandament de l'almirall Hohenlohe-Neuenstein. A Espanya es considera que la victòria va ser gràcies la intercessió de la Immaculada Concepció i per això va ser proclamada patrona dels terços espanyols, actual infanteria espanyola i és festa d'àmbit estatal a Espanya el dia 8 de desembre com a patrona del país.

D'acord amb les cròniques, el 7 de desembre de 1585, el Terç del Maestre de Camp Francisco Arias de Bobadilla, format per uns cinc mil homes, ja sense provisions, combatia a l'illa de Bommel, situada entre els rius Mosa i Waal, bloquejada per complet per l'esquadra de l'almirall Filips van Hohenlohe-Neuenstein. La situació era desesperada per als Terços espanyols ja que, a més de l'estrenyiment del cercle, calia sumar-hi l'escassedat de queviures i robes seques.

Ilustració del Milagro de Empel

El cap enemic va proposar llavors una rendició honrosa però la resposta espanyola va ser clara: «Els infants espanyols prefereixen la mort a la deshonra. Ja parlarem de capitulació després de morts». Davant d'eixa resposta, Hohenlohe-Neuenstein va robrir els dics dels dos rius per a inundar el campament enemic, no va quedant més terra ferma que elturó d'Empel, on es van refugiar els soldats del espanyols. I un soldat del terç va ensopegar amb un objecte de fusta mentre cavava una trinxera. Era una taula flamenca amb la imatge de la Immaculada Concepció. Van col·locar la imatge d'amunt un improvisat altar i el mestre Bobadilla, considerant el fet com a senyal de protecció divina, va instar els seus soldats a lluitar encomanant-se a la Verge Immacula.

Aquella nit va passar un fet inususla. ës van gelar les aigües del riu Mosa i els espanyols, marxant sobre el gel, van atacar per sorpresa l'esquadra enemiga a l'alba del dia 8 de desembre i van obtenir una victòria tan completa que l'almirall Hohenlohe-Neuenstein va arribar a dir: «Tal sembla que Déu és espanyol en obrar, per a mi, tan gran milacre». Aquell mateix dia, entre víctors i aclamacions, la Immaculada Concepció va ser proclamada patrona dels Terços de Flandes.

Tot i no estar vinculat a Vox, convoca a celebrar la "Gran noche electoral" en la que s'espera que Vox tingui bons resultats.

A la porta del local hi ha la Creu de Borgonya o San Andrés, habitual dels grups carlistes i utilitzat com emblema del Regne Castella als Treços de Flandes.

ELS BOIXOS NOIS APROFITEN LA POLÈMICA DE GUARDIOLA, PER RECORDAR A ROSELL EL PACTE QUE VAN FER PER TORNAR AMB PRIVILEGIS A LA GRADA. És el primer comunicat del grup ultra després de la lleu condemna dels Casuals.

Els Boixos Nois han aprofitat les declaracions de Guardiola sobre l'actitud del president del Barça Sandro Rosell, per fer un comunicat en el que més a més de criticar Guardiola i Laporta (clica),  recorden a Sandro Rosell la seva voluntat de reaparèixer al camp com a grup a la Grada Jove, tal com havien pacta amb Rosell. Així el comunicat diu "Seguim amb la nostra idea de crear aquesta grada, la nostra posició oberta de col·laboració i enteniment, segueix sent la mateixa i sobretot, volem recordar en el referent al president més indigne que ha passat pel nostre club (Laporta), que cap soci del Barça mereix tornar a passar vergonya per algú com ell"

Aquest és el primer comunicat que fan el Boixos després del que van fer amb motiu dels incidents del 26 de febrer quan membres dels Boixos Nois -segons Mossos d'Esquadra- van llançar tres bengales al camp i els seus accessos contra contra els Ultra Sur i altres simpatitzants del Madrid i agredissin a un membre del servei de seguretat. 

En aquell moment els Boixos i el seu grup més violent -segons la policia- els Casuals, estaven obtenit unes 80 entrades per partit a només 10 euros, gràcies al pacte que havia fet Rosell amb Lluís Sureda el maig de 2010 durant la campanya per la presidència,  per normalitzar la seva entrada organitzats al camp i la creació de la nova Grada Jove. L'anterior president Joan Laporta havia acabat amb tots els privilegis enconómics, logístics, de transport i d'entrades vers els Boixos i el seu domini de Gol Nord, cosa que va motivar fins i tot que Laporta patís tota mena d'amenaces.

Rosell que inicialment havia negat aquest pacte amb els Boixos, va reconèixer més tard que "perdonar és un valor".  La creació d'aquesta Grada Jove amb els Boixos havia estat fortament criticada pels mossos que consideraven Lluís Sureda com una persona perillosa. Però el llançament d'aquestes bengales va motivar que Rosell es fes enrere en el projecte de crear la Grada Jove amb els Boixos.

 Foto, El País. Bengales dels Boixos Nois contra seguidors del Madrid

              PRIMER COMUNICAT DESPRÉS DE LA SENTÈNCIA SUAU ALS CASUALS 

El comunicat signat ahir és també el primer que fan els Boixos després de la sentència condemnatoria de 13 anys de presó a Ricardo Mateo dels Casuals, que segons la policia dirigia els Boixos des del bar Virginia (clica), des d'on comandava  una xarxa d'extorsió discoteques, robo amb violència, tràfic de drogues i agressions que sovint perpetraven els "minicasuals", nois molt joves dels Boixos. 

El judici va ser tot un espectacle del què no hauria de ser un judici provocant una baralla entre els encausats i els mossos a la sala (clica), i testimonis que es desdeien o no compareixien.  La fiscalia demanava per Mateo 130 anys de presó i altes penes per més membres dels Casuals, però finalment les condemnes foren molt benignes i la majoria absolts. Entre el jutjats estaven els dos fills del subhaster ultradretà Alberto Royuela, Santiago i Mauricio. Santiago Royuela, havia estat condemnat l'any 2005 a 6 anys de presó per un atemptat terrorista d'extremadreta. I prèviament tant el pare Royuela, com el fill Santiago, havien format part de Plataforma X Catalunya, portant Santiago la pàgina web de PxC i de Josep Anglada.
També resulta condemnat un tal Javier Gómez Montero, que sembla ser el germà de Juan Gómez Montero, portaveu de PxC a Santa Coloma i antic militant d'Estado Nacional Europeo 

La lleugeresa de les penes imposades en comparació al que demanava la fiscalia ha donat aire als Casuals que, segons fonts policials, dominen la penya dels Boixos i ara han aprofitat el comunicat amb motiu de les declaracions de Guardiola contra Sandro Rosell per recordar que volen recuperar l'espai que tenien al Gol Nord abans de Laporta, quan eren capaços d'aconseguir sota amenaça el que fos. Així van aconseguir que tot el camp guardés silenci  el 1997 en homenatge al seu líder Sergi Soto, mort en estranyes circumstàncies (clica) i qua havia estat jutjat per justificar a Informe Semanal matar a immigrants, homosexuals i travestits. De fet a la web dels Boixos té una pàgina d'homenatge als líders mort, on té en un lloc destacat a Soto.

Clica per llegir el comunicat al web dels Boixos Nois
COMUNICAT DELS BOIXOS NOIS:
La tornada a escena dels qui no accepten que ja son història, sempre és notícia… alguns no van pensar que la fama i els diners se’ls hi acabarien tan de pressa després de ser president i d’ altres que pregonen el seu barcelonisme i catalanisme ara fan declaracions que conviden a la controvèrsia i busquen trencar la massa social barcelonista. Per sort és una etapa tancada i ja queda lluny la vergonya d’haver tingut un president que només va buscar una plataforma per fer carrera política, lucrar-se a nivell personal i aconseguir notorietat als mitjans de comunicació a base de mentides i un entrenador que ara des d’un equip rival no respecta el que per ell sempre ha sigut el més important a la seva vida.

Laporta, Cruyff i Guardiola, per sort ja formeu part del passat.

La excel·lència esportiva va fer que molts miressin cap a un altre costat davant la gran fractura social que s’estava produint. Aquest problema encara avui dia, no s’ha solucionat. El club no obra portes a l’enteniment, els mitjans de comunicació difamen buscant la notícia fàcil i els Mossos d’Esquadra són els amos dels accessos del club que paguem els socis, tot requisant material i multant per coses absurdes.

La nostra Penya Barcelonista s’ha caracteritzat per cercar la manera de recolzar, animar i col·laborar amb el club des de fa més de trenta anys, independentment a qui el dirigís. Malgrat que l'actual directiva tampoc es mostra amb ganes d’activar l’animació a l’estadi, devem reconèixer l’intent.

Mitjançant aquest comunicat volem reiterar quina és la nostra posició, des de fa ja molt de temps.

La penya Barcelonista Boixos Nois es va comprometre a un pacte de col·laboració per tal de crear un gran focus d’animació evidentment imprescindible al Camp Nou, basant-se al respecte i la No Violència.

Actes puntuals que per interessos creats es van relacionar amb el nostre grup van fer que aquesta iniciativa no arribés a bon port. La sana intenció de crear una Grada Jove sense exclusions, segueix sent la nostra prioritat i només cal recordar que la gran majoria dels nostres membres entren habitualment al Camp Nou amb l'única salvetat de que no existeix l'opció d’agrupar-se per animar.

La quantitat de socis joves amb ganes de donar suport a l’equip partit a partit és cada cop més gran i cada temporada sense aconseguir unificar aquesta força és un altre any d’un estadi mort, només camuflat per alguns mosaics i l’animació puntual a partits vitals.

Per tot això, seguim amb la nostra idea de crear aquesta grada, la nostra posició oberta de col·laboració i enteniment, segueix sent la mateixa i sobretot, volem recordar en el referent al president més indigne que ha passat pel nostre club, que cap soci del Barça mereix tornar a passar vergonya per algú com ell.