Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sergi Fabri. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sergi Fabri. Mostrar tots els missatges

dilluns, 3 de juny del 2019

PATACADA DE VOX A CATALUNYA. Analitzo al Periódico els mals resultats de Vox a les municipals


 Xavier Rius Sant, El Periódico, 2/3 de juny de 2019
Hi havia preocupació en els municipis en què fa vuit anys Plataforma per Catalunya va obtenir representació que Vox superés aquells resultats i tornés a convertir els plens municipals en fòrum de discussió sobre si les assistentes socials discriminaven les famílies autòctones o debatent sobre el vel. Ara s’hi sumava que Vox obriria el front educatiu, perquè la llengua vehicular fos el castellà.
A les eleccions d’abril, en què Vox va obtenir un diputat per Barcelona, en municipis com Castelldefels, Sant Adrià del Besòs, Reus o Badia va superar el 5% que, traslladant els resultats, n’assegurava l’entrada als consistoris. A Salou va aconseguir l’abril el 9%, mentre que a Mataró, l’Hospitalet o Santa Coloma va obtenir un 4%, o sigui que si els candidats es treballaven la campanya, fàcilment arribarien al 5%.

 Però en ciutats com Mataró o l’Hospitalet, marginant els coordinadors locals, la direcció va posar al capdavant de les llistes dirigents de Plataforma per Catalunya que acaben d’entrar a Vox, generant un profund rebuig dels qui feia temps que erene a Vox. A més no es va permetre a les candidatures crear el seu Facebook o web amb el seu programa específic, i en la majoria de municipis el programa era idèntic. I en els actes que es van realitzar a Catalunya, barrejant la campanya europea amb les municipals, el candidat europeu Jorge Buxadé apel·lava a les Navas de Tolosa i a aturar Puigdemont, mentre que el diputat Ignacio Garriga, candidat a l’alcaldia de Barcelona, defensava la família cristiana, prometia fer fora els marxistes i separatistes dels ajuntaments i finalitzava sempre amb un “¡Que Déu us beneeixi!”.

 I el resultat és que Vox va baixar en tots els municipis excepte a Salt, on ha obtingut els únics tres regidors de Catalunya. A Salt, precisament, al no haver-hi militants de Vox, el grup municipal de PxC va canviar de nom i, oblidant les directrius de l’executiva, va defensar el programa que tenia, va ignorar les Navas de Tolosa, i es va centrar en temes locals.
 Llegir al Periódico en català 



 
 
Xavier Rius Sant, El Periódico, 2/3 de junio de 2019


Había preocupación en los municipios en los que hace ocho años Plataforma per Catalunya obtuvo representación de que Vox superara aquellos resultados y volviera a convertir los plenos municipales en foro de discusión sobre si las asistentas sociales discriminaban a las familias autóctonas o debatiendo sobre el velo. Ahora se sumaba que Vox abriría el frente educativo, para que la lengua vehicular fuera el castellano.

En las elecciones de abril, en las que Vox obtuvo un diputado por Barcelona, en municipios como Castelldefels, Sant Adrià del Besós, Reus o Badia superó el 5% que, trasladando los resultados, aseguraba su entrada en los consistorios. En Salou alcanzó en abril el 9%, mientras que en Mataró, L’Hospitalet o Santa Coloma obtuvo un 4%, con lo que si los candidatos se trabajaban la campaña, fácilmente llegarían al 5%.

Profundo rechazo


Pero en ciudades como Mataró o L’Hospitalet, marginando a los coordinadores locales, la dirección puso en la cabeza de las listas a dirigentes de Plataforma por Catalunya que acaban de entrar en Vox, generando un profundo rechazo de quienes llevaban tiempo en Vox. Además no se permitió a las candidaturas crear su Facebook o web con su programa específico, con lo que en la mayoría de municipios el programa era idéntico. Y en los actos que se realizaron en Catalunya, mezclando la campaña europea con las municipales, el candidato europeo Jorge Buxadé apelaba a la Navas de Tolosa y a detener a Puigdemont, mientras el diputado Ignacio Garriga, candidato a la alcaldía de Barcelona, defendía la familia cristiana, prometía echar a los marxistas y separatistas de los ayuntamientos, finalizando siempre con un “¡Que Dios os bendiga!”.
Y el resultado es que Vox bajó en todos los municipios excepto en Salt, donde ha obtenido los únicos tres concejales de Catalunya. En  Salt, precisamente, al no haber militantes de Vox, el grupo municipal de PxC cambió de nombre y, olvidando las directrices de la Ejecutiva, defendió el programa que tenía, ignoró las Navas de Tolosa, y se centró en temas locales.
 Leer en el Periódico





dissabte, 25 de juny del 2016

LA ULTRADERECHA AUSENTE EL 26-J EN LA MAYORÍA DE CIRCUNSCRIPCIONES. FE-JONS SE PRESENTA EN 16, Y PxC SÓLO EN GIRONA. La España en Marcha está ya amortizada, con La Falange-FE concurriendo sólo en Toledo. Por su parte la federación RESPETO, formada por PxC, E2000 y PxL, de la mano de P Barranco que se convierte en el hombre fuerte de PxC años después de su expulsión, asiste al acto de la "Primavera europea" de Le Pen y Strache. Y Anglada expande su partido, que cambiará de nombre este julio

En las elecciones de mañana, 26 de junio, la ultraderecha idenditaria, xenófoba y/o neofranquista estará ausente en las mesas electorales de la mayoría de provincias, no teniendo allá donde se presenta, ninguna posibilidad de obtener escaño.  
La debilidad de estos grupos, tras los malos resultados que obtuvieron en las elecciones municipales del año pasado,  y en las europeas de mayo de 2014, los enfrentamientos internos, los problemas de liderazgo, así como la incapacidad de elaborar un discurso coherente y alejado de las reminiscencias del franquismo, ha dejado en un lugar más que marginal a estos partidos, siendo en este momento el Hogar Social Madrid, nutrido de exmilitantes de diversos partidos ultras y de jóvenes sin afilación anterior, el único espacio donde la ultraderecha crece.    
Ciertamente algunos partidos que deseaban presentarse no han podido hacerlo al no conseguir el 0,1% de firmas del censo en las provincias que deseaban hacerlo, tal como exige la ley a las candidaturas que no obtuivieron ningún escaño en las pasadas elecciones. Pero esta exigencia está vigente desde hace ocho años y en anteriores elecciones generales y autonómicas sí consiguieron las firmas Democracia Nacional, La Falange FE, Alternativa Española AES y el Movimiento Social Republicano (MSR), entre otros. 
El único grupo que tuvo en su día posibilidades de obtener representación parlamentaria fue Plataforma X Catalunya, que obtuvo 67 concejales en 2011, pero hace un año, tras la destitución y expulsión de su líder, Josep Anglada, consiguió sólo 8 concejales en toda Catalunya, obteniendo Anglada acta de regidor con la sigla local de Plataforma Vigatana. En las pasadas municipales perdió 46 de sus 47 concejales de la provincia de Barcelona, de la que practicamente ha desaparecido. 
PxC, junto con Partido X La Libertad y España 2000 -que perdió la mayoría de sus concejales en Valencia, pero obtuvo 6 en la comunidad de Madrid, iniciaron un proceso de confluencia en la federación Respeto, siendo el concejal de E2000 de Alcalá de de Henares, Rafa Ripoll, su nuevo presidente, ocupando el cargo que hasta entonces había desempeñado el ultra histórico, José Luis Roberto. Y si bien habían anunciado que ninguno de los tres grupos concurriría a las elecciones generales, PxC decidió presentarse en Girona, encabezando la lista el concejal de Salt, Sergi Fabri.
 

La Falange FE -la que formaba parte de La España en Marcha e irrumpió violentamente hace tres años en Blanquerna, sede de la Generalitat en Madrid- si bien inicialmente presentó candidaturas en Álava, Alacant, Àvila, Ciudad Real, Cantabria, Madrid, Segovia y Toledo, sólo fue admitida esta última al carecer de las firmas o vales el resto. 
Por su parte Falange Española de las JONS concurre el 16 provincias: Albacete, Ávila, Almería, Cádiz, Castellón, Córdoba, Guadalajara, Madrid, Palencia, Segovia, Sevilla, Soria, Teruel, Toledo, Valencia y Valladolid, persentando a su cabeza de lista por Madrid, Norberto Pico, como candidato a la presidencia del gobierno.  Su programa propugna la supresión o modificación del estado autonómico en favor de un estado más centralizado, el no al aborto y en favor de la "familia natural"  y la salida de la Unión Europea.  
Teniendo como  punto principal la defensa de la familia tradicional y el no al aborto se preseta, finalmente sólo en Baleares, Familia y Vida. Y en la mayoría de provincias concurre VOX, que también podría considerarse de ultraderecha, si bien su punto principal es la unidad de España y la supresión o modificación del estado autonómico.




RESPETO, DE LA MANO DE P. BARRANCO, QUE HA VUELTO REFORZADO A PxC, 6 AÑOS DESPUÉS DE SU EXPULSIÓN, REACTIVA SUS CONTACTOS INTERNACIONALES Y ASISTE A LOS ACTOS DE LA PRIMAVERA EUROPEA DE LE PEN. POR SU PARTE ANGLADA CONSIGUE APOYOS EN DIVERSOS MUNICIPIOS BARCELONESES Y CAMBIARÁ EL NOMBRE DE SU PARTIDO

Al margen de las elecciones de mañana, hay dos cuestiones a destacar de la evolución de estos grupos. Por una lado Pablo Barranco, que seis años después de su expulsión regresó a PxC como vicepresidente y ha asumido las relacions internacionales de PxC y la federación Respeto, continua rehaciendo los puentes que en su día PxC tuvo con los grupos ultras euturopeos y asistió en condición de invitado o observador, el viernes de la semana pasada en Viena, a la reunión de la llamada "Primavera Europea" de grupos ultras impulsada por Heinz Christian Strache, del FPÖ, y Marine Le Pen, del Frente Nacional. El apoyo de estos grupos, que piensan crecerse en el contexto del Brexit, será determinante para sacar a PxC y España 2000 de la situación actual de marginalidad política y mediática. 
Por otro lado El Front Nacional Identitari de Josep Anglada -que obtuvo acta de concejal en Vic por Plataforma Vigatana-  que ya tiene grupos en 9 comarcas y 20 municipios de la provincia de Barcelona, cambiará de nombre este mes de julio, al entender que el actual no era suficientemente atractivo para las municipales de 2019. 

 Pablo Barranco con Heinz Christian Strache, del FPÖ, la pasada semana en Viena en la presentaciónde la llamada Primavera Europea.

diumenge, 29 de maig del 2016

EL DIRIGENT DEL MSR, JORDI DE LA FUENTE, ENTRA A PLATAFORMA PER CATALUNYA I A LA FEDERACIÓ "RESPETO". El MSR, partit nacional-revolucionari o neofeixista social-patriota, estava gairebé inactiu des de fa dos anys quan els lídres històrics, enfrontats amb De la Fuente van deixar el partit. És probable que més militants o exmilitants del MSR entrin a RESPETO

Plataforma per Catalunya (PxC) va confirmar ahir amb un twitt de la manifestació celebrada a Barcelona per la Germandat d'Antics Cavallers Legionaris contra la decisió de l'ajuntament de no renovar el permís perquè puguin continuar trobant-se i desfilant als terrenys de Sant Andreu, que el dirigent del Movimiento Social Republicano (MSR), Jordi de la Fuente, ha ingressat a PxC i a la federació RESPETO. Respeto es la federació de PxC, Partido X La Libertad y España 2000.
El twitt en el que apareix De La Fuente com a militant de PxC, és una foto amb Pablo Barranco -Secretari General de PxC explulsat el 2010,  ara nou Vicepresident que sembla ser el nou home fort del partit i no està implicat en cap dels procesos judicials que pateix el partit-, i amb Sergi Fabri, regidor de Salt i cap de llista per Girona de PxC a les elecciones del 26 de juny.  PxC només es presenta a Girona.
Fabri (cap de llista per Girona el 26-J), Pablo Barranco i Jordi de La Fuente.

La ruptura del MSR, paral·lela a les crisis i enfonsament electoral de PxC i de la mateixa España en Marcha, va motivar que els que van marxar, encapçalats per Juan Antonio Llopart, fessin un nou partit, Soberanía y Libertad, que no va acabar de funcionar, i que alguns militants del MSR de Madrid s'apartessin del partit i s'impliquessin en el projecte del Hogar Social Madrid
I el que quedava del MSR va celebrar a Madrid el seu congrés que no va ser capaç de nomenar ni nou president ni nou secretari general, sortint només tres Secretaris Nacionals, un dels quals, segons el registre de partits del Ministeri de l'Interior és encara De la Fuente. 

AMB BONS CONTACTES AMB ULTRES EUROPEUS I EL PSN SIRIÀ

De La Fuente amb domini d'idiomes i un nivell intel·lectual que no tenien molts dels que fins no fa gaire han liderat PxC, va ser considerat fa uns anys com un "nacional-boltxevic" -corrent de la ultradreta propera a l'autoritarisme rus, que considera que hi ha vincles entre el moviment boltxevic i els ideals del partit nazi alemany-,  i va ser durant un temps el representant espanyol a l'Aliança Europea de Moviments Nacionals, presidida pel dirigent històric del Front Nacional, Bruno Gollnisch, del sector més negacionista del FN, aliança a la que pertanyia, també el Jobbik hongarès, la Fiamma Tricolore italiana o el British National Party.
De La Fuente també ha participat a diversos actes a Europa i El Líban en suport al règim de Baixar Al Assad amb el Partit Nacional Socialista Sirià, partit legal a Síria i el Líban i que dóna suport a Al Assad. Com a simpatitzant o seguidor de les idees del rus Alexander Duguin (o Alexandr Dugin) ha prologat i presentat la traducció al castellà de diversos llibres de Duguin. 
 
(Actualitzat!: El 2019 entrarà a Vox i el setembre de 2020 serà nomenat Vicesecretari provincial d'Organització de Vox, Barcelona)
 
 
Així De La Fuente va publicar al seu Facebook un comunicat signat per Comité Central del MSR (tot i que orgànicament no estava clar qui formava aquest comité central i aqui representava) en el que deia que:"el MSR está dispuesto a entablar dichas conversaciones (con España 2000, PxC y PxL) con tal de conseguir una alternativa social, identitaria y nacional en España con un impacto público y político superior al que hasta ahora hemos tenido por separado.Confiamos en que dicha iniciativa, en la que actualmente ya participan España 2000, Plataforma per Catalunya y Partido por la Libertad, sea realizada desde la voluntad de servir, desde la humildad y desde el trabajo serio con vistas a la conquista de las instituciones, pero también de la opinión pública" .  El comunicat afegia que "el MSR se dispone a participar en esa nueva esperanza para España y para su pueblo, sin renunciar a nuestras ideas, ni a nuestros principios y valores, esperando encontrar muchos puntos en común con el resto de fuerzas por la Justicia Social y la Identidad"
Poc després de publicar-se, la delegació del MSR de València va manifestar la seva oposició rotunda a sumar-se a la confluència de PxC i España 2000 i va exigir la celebració d'un nou congrés per depurar responsabilitats. I l'ex secretari General del MSR, Juan Antonio Llopart, va respondre qualificant De La Fuente de  ser "un mierda que ha destrozado todo el trabajo realizado por el MSR durante años" y ha añadido "que espera poder escupirle a la cara".
Ara caldrà veure que fan la resta de militants del que queda del MSR, si bé sembla probable, pel que se m'ha dit que alguns seguiran a De La Fuente i entraran a RESPETO. El problema, però, és que estatutàriament no ho poden fer com a membres d'un altre partit i haurien d'ingressar a PxC si viuen a Catalunya o a España 2000 o Partido X La Libertad si són d'altres llocs de l'Estat.  L'entrada de De La Fuente a Respeto, signifiqui o no la desaparició de facto del MSR, clarifica l'espai polític ultradretà o identitari espanyol.

 Jordi de la Fuente a Beirut, l'estiu de 2013 en un acte del Partit Social Nacionalista Sirià
 De la Fuente en un acte posterior també amb el Partit Socialista Nacional Sirià o Partit Social Nacionalista Sirià (الحزب السوري القومي الاجتماعي, al-Ḥizb as-Sūrī al-Qawmī al-Ijtimāʿī; també conegut per les sigles en  anglès SSNP) Es considera una formació propera a la ultradreta nacionalista  defensor de la Gran Síria.

 Jordi de la Fuente, de negre, a un acte a Barcelona, quan era el número 2 del MSR. Darrera seu el llavors Secretari General, Juan Antonio Llopart
 
Jordi de la Fuente amb l'editor Pedro Varela les "Jornadas de la Disidencia" de novembre de 2009
 
 
 

dissabte, 4 de juliol del 2015

EL NOMENAMENT D'ARMENGOL COM A PRESIDENT, NO ACLAREIX QUI SERÀ EL NOU LÍDER DEL PLATAFORMA. PxC ASSUMEIX EL PROCÉS DE CONFLUÈNCIA AMB ESPAÑA2000. Absència d'Ordóñez, Francisoud, Fuentes, Montero i Martí a la nova executiva i hi ha hagut insults i escridassades

Tot i que fins fa uns dies, el regidor del Vendrell, August Armengol, havia repetit que no tenia cap interès en assumir la presidència de PxC, en el congrés que Plataforma per Catalunya ha celebrat avui a Mataró, Armengol ha estat proclamat com el nou president del partit. 
PxC tenia fins fa un any i mig, quan Anglada va ser destituït, un funcionament presidencialista. És a dir Anglada, com a president, era el màxim líder del partit, deixant molt poc espai pel Secretari General, Robert Hernando. En destituir a Anglada, el càrrec de president va ser ocupat per Xavier Simó, però el lideratge i la representació pública del partit va ser assumida totalment pel Secretari General, R Hernando que, tot i qüestionar-se per part de la militància la seva gestió, continuarà ara en el càrrec. Donat que Armengol argumentava que la seva dedicació professional a la medicina, tant en l'àmbit privat com públic, i el fet de presidir el grup municipal de PxC a l'ajuntament del Vendrell, li impedia assumir el màxim lideratge del partit, caldrà veure si la figura del president serà ara la principal cara visible i mediàtica del partit, com feia Anglada, o si es quedarà en un segon pla, deixant aquest paper al Secretari General, Robert Hernando.  
 
Intentarà Armengol assumir com a nou president, un protagonisme similar al que tenia Anglada, o deixarà que Hernando (foto de sota) continuï sent la imatge pública?
 


El congrés, en el que s'han donat moments de forta tensió amb escridassades i insults, hi han  assistit una cinquantena de militants, i s'ha celebrat després d'unes setmanes que el partit ha viscut una sensació de desconcert i desbandada, a causa de l'enfonsament electoral del 24 de maig, tant de PxC, com dels seus socis espanyol de Partido X La Libertad. En el congrés del Partido X la Libertad, celebrat a Madrid dissabte passat, es va acordar iniciar un procés de confluència amb España 2000, partit que ha tret molt bons resultats a la comunitat de Madrid i a partir d'octubre serà liderada pel regidor d'Alcalá, Rafa Ripoll. 
PxC també ha acordat sumar-se aquest procés de confluència dels partits ultres, identitaris-populistes o social-patriotes, en el que hi participarà PxL, PxC, Alternativa Municipal Española del Escorial (defensa el manteniment del caire franquista del Valle de los Caídos) i España 2000. Aquestes negociacions de cara a fer una nova sigla o federació no començaran de fet, fins després  que España 2000 faci el seu congrés a l'octubre. 
El nou Consell Executiu de PxC aprovat avui, no hi són dirigents de pes que sembla que haurien abandonat el partit o que han demanat quedar només com a militants de base. Així no en formen part els ex regidors i fins fa un mes portaveus del grups municipals de L'Hospitalet de Llobregat, Daniel Ordóñez -que abans de les municipals sonava com a possible nou Secretari General-, ni de Santa Coloma de Gramenet -Juan Gómez Montero-, ni de Sant Adrià del Besos, Menchu Martí. Tampoc hi són els ex regidors de Manresa, Albert Pericas i Sebastià Llort, ni l'ex Secretari General i home fort a Osona després de la destitució d'Anglada, Joan Carles Fuentes, ni el militant ultra històric, Carlos Francisoud. 

 El nou consell executiu de PxC aprovat avui és aquest: 
August Armengol (regidor del Vendrell), President.
 Xavier Simó, conseller assessor i tresoreria, 
Mònica Lora (regidora de Mataró) vicepresidenta i secretària d'afiliacions, 
Joan Garriga vicepresident i secretari jurídic, 
Robert Hernando (ex regidor d'Igualda) - Secretari General,
Sergi Fabri (regidor de Salt) Secretari d'Organització,
David Parada (exregidor de St Boi de Llobregat) - Secretari d'Acció Política, 
Jaime Padilla Secretari de Gestió Municipal, 
Josep Maria Enguix - Secretari de Comunicació
Vocals: Sergi Balcells, Albert Tafalla, Eduard Pallerola, Ignasi Mulleras, Joan Carrasco  (regidor del Vendrell), Francisco Pastor, Rafael Herrera, Siquem Cobacho, Carlos Oliva, Joaquín Díez, Judith Da Silva, Soledad Díaz, Pep Sort i Javier Hernández. Al setembre es nomenaran els delegats territorials.
PxC se suma al procès de negociacions amb España2000 que liderarà el regidor d'Alcalá de Henares, Rafa Ripoll. A la imatge parlant a la televisió irianiana-venezolana en castellà, HispanTV, com a expert en el Pròxim Orient

ANGLADA DENÚNCIA AL CONSELL EXECUTIU DE PxC PER CONTINUAR UTILITZANT L'ESLÒGAN "PRIMER ELS DE CASA" QUE ELL TÉ REGISTRAT
 Si ja resultava difícil fer un seguiment de totes  les denúncies creuades entre el regidor de Vic, Josep Anglada, i el seus excompanys de PxC, ara se n'ha afegit una més, donat que Anglada després de registrat com a pròpia la marca "Primer els de casa" i comunicar-ho a la direcció de PxC, els ha denunciat per continuar utilitzant una marca o eslògan del que ell és propietari.