Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris resultados. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris resultados. Mostrar tots els missatges

dilluns, 11 de novembre del 2019

PER QUÈ UN 15% D'ESPANYOLS HAN VOTAT VOX? Després de demonitzar el sobiranisme català, creuen que no n'hi ha prou amb un nou 155 i cal anar més enllà, com veiem que deia Franco a "Mientras dure la guerra"



Aquesta ni passada, a la seu electoral de Vox, quan es començaven a conèixer els bons resultats del partit, sonava per megafonia l'himne de la Legión, Soy el novio de la muerte. I en acabar la compateixença de Santiago Abascal i altres líders del partit, el seguidors que eren al carrer, han cantat l'himne d'aquest cos creat el 1920 per Millán Astray.
Millán Astray i la Legión tenen un paper determinant a la pel·lícula "Mientras dure la guerra" d'Alejandro Amenábar que narra les contradiccions de Miguel d'Unamuno a l'inici de la guerra civil a Salamanca, el paper cabdal de Millán Astrall per nomenar cap de l'estat i Caudillo al general Franco, i com Franco, davant l'opció de guanyar la guerra en pocs mesos, decideix fer una guerra llarga per tenir temps de fer neteja a fons i evitar que a Espanya torni en poc temps "la gresca". En el discurs que fa Unamuno a la Universistat de Salamanca proclamant allò de "vencereís, pero no convencereís" retreu l'obsessió dels qui són allà amb Catalunya i Bascònia.
Han passat vuitanta anys des de llavors, i un partit que reivindica els idearis i el llegat e Millán Astray, de Primo de Rivera o de Francisco Franco, s'ha convertit en tercera força política menjant-se a Ciudadanos. Un Vox al qui el partit conservador espanyol -PP- i el dit lliberal -Ciudadanos- li han posat l'alfombra vermella des de la seva irrupció fa un any a Andalusia a ajuntaments, parlaments i comunitats autòmomes governades per la dreta. Mentre a la majoria de països europeus d'evitar pactar amb els ultres, aquí el PP i Ciudadanos no han tingut problemes per fer-ho arreu sense ni tan sols guardar les formes d'esperar a segones votacions o justificar-ho com un mal menor per evitar anar a repeticions d'eleccions.
La clau de l'éxit de Vox és que després de tretze anys que el PP fes la recollida de signatures contra l'Estatut i sorgís Ciudadanos, i aquest dos partits no han parat de repetir que la majoria de catalans som insolidaris, discriminem, volem privilegis i perseguim a qui no parla català, un 15% dels votants, enlloc d'optar per PP i Ciudadanos que es limiten a demanar un nou 155, han triat pels qui com Franco el 1939, creuen que cal anar fins el fons per evitar que al cap de poc torni la gresca. I creuen que només s'aconseguirà suprimint les autonomies i il·legalitzant els partits sobiranistes bascos i catalans.

Més enllà que certament en campanya Vox ha intentat imitar el llenguatge i l'estil de Matteo Salvini i que els hi ha funcionat el tàndem Abascal, més campetxano a programes com l'Hormiguero, i Ortega Smith més brutal dient que les noies de les Trece Rosas afussellades el 1939, eren violadores i torturadores, la seva claredat de missatge de que no serveix de res un nou 155 com volen PP i C'S, i que cal arrencar la mala herba més a fons, així com el descontent dels que creuen que Franco va fer coses bones, ha estat la clau del seu èxit electoral i del fet inaudit, de passar en un any de cero a cinquanta-dos diputats en mig any. Vox també ha tingut un missatge més social-falangista, amagant les idees de liberalisme econòmic de Rocio Monasterio i Iván Espinosa. I com a mostra d'això, en el debat de candidats de dilluns Abascal digué aquell frase de Ramiro Ledesma, fundador de les JONS que s'unificarien amb la Falange, de que "només els rics poden permetre's no tenir pàtria". 
Ara Pedro Sánchez haurà de decidir de si opta per intentar un govern amb Podemos i Más País, amb el suport de PNB i ERC, i aprofita quatre anys per destensionar el problema català, desfent-se de la influència de persones com Irene Lozano i Josep Borrell, molt properes a les propostes de Ciudadanos pel que fa a Catalunya, o es fa cas als que no volen cap acord amb ERC i PNB, i sent molt improbable un acord PSOE-PP, anar a unes terceres eleccions on sense cap mena de dubte encara perdria més vots.

dilluns, 29 d’abril del 2019

ANALITZO L'ENTRADA DE VOX AL CONGRÉS AMB MENYS DIPUTATS DEL QUE PENSAVEN I LA GESTIÓ DELS RESULTATS A CATALUNYA, AMB NOMÉS UN DIPUTAT. Esperaven obtenir a Barcelona dos o tres diputats i només n'han obtingut un, i a la majoria de municipis catalans on es presenten a les municipals, en els que pensaven que podien tenir el mes vinent d'un a tres regidors, amb els vots d'ahir es quedarien fora



La ultradreta amb Vox ha entrat al Congrés dels Diputats amb 24 diputats, 2.677.173 vots, un 10'26%. Més enllà de consideracions que part de la ultradreta sempre ha estat dins del PP, l'extrema dreta no obtenia representació al Congrés des de 1979 quan la Unión Nacional del líder de Fuerza Nueva, Blas Piñar, va obtenir l'escó per Madrid amb 110.000 vots. La vegada que un partit ultra va estar més a prop d'entrar al Congrés va ser a les eleccions espanyoles de novembre de 2011, quan Josep Anglada de Plataforma per Catalunya va aconseguir a la demarcació de Barcelona 53.142 vots, un 2'03%.  Un any abans Plataforma va estar a prop d'entrar al Parlament de Catalunya. 
A les europees de 2014 VOX, amb Alejo Vidal Quadras, es va quedar a dos mil vots d'obtenir l'escó. I llavors el partit va viure un llarg letarg i un travessa del desert pilotada per Santiago Abascal de la que va despertar fa un any i mig, gràcies al protagonisme mediàtic que va obtenir Javier Orgea Smith amb la interposició de querelles pel procés català, ocupant l'espai acusatori que tenia el desarticulat pseudosindicat Manos Limpias. 
Vox ha obtingut uns resultats propers als que deien les enquestes amb 5 diputats a Madrid amb un 13'86 %,  6 diputats a Andalusia amb un 13'4%, i 3 al País Valencià amb un 12%. Però a altres llocs de l'estat han esta molt per sota del que anunciaven certes enquestes. Si es tractava de començar la Reconquesta com deia Abascal, que vol imitar Don Pelayo i el Cid, aquesta reconquesta no s'ha començat des del nord, sinó des del centre i el sud.  Jo no vaig voler fer cap pronòstic o porra, a diferència del que vaig fer dies abans de les andaluses que ja vaig pronosticar que obtindrien millors resultats, com així va ser, donat que la que poca assistència de gent als seus actes a Barcelona, com el del 30 de març a Plaça Espanya i Avinguda Maria Cristina, el del passat dimarts a un centre cívic  de Les Corts amb menys de cent persones o el de divendres a la plaça Artós a Sarrià em feia dubtar d'enquestes que els hi donaven dos o tres diputats a Barcelona. A Catalunya només han obtingut un diputat, l'hispà-guineà de l'Opus Dei, Ignacio Garriga que ha obtingut un just 3'6% a la demarcació de Barcelona.
Mónica Lora i José Casado, que són primer i segon a les municipals a Mataró, no tenen assegurat aconseguir l'acta de regidor



Jorge Buxadé, cap de llista a les europees

El fet de vetar les banderes catalanes a la majoria d'actes, castellanitzar els noms dels municipis i barris, agafar de hashtag  #yosoytamborilero, traduint al castellà el nom del Timbaler del Bruc, que fins i tot durant el franquisme s'anomenava "Timbaler" en català,  o suprimir la llengua catalana de tots els seus actes i intervencions, crec que els hi passat factura, més enllà que fer del "Puigdemont a prisión" i el tancar TV3 els lemes principals de campanya, potser no ha agradat als possibles votants. I més enllà que el cap de llista per Barcelona fos hispà-guineà, cosa que podia ser fins i tot positiva electoralment per poder dir que Vox no és racista, el fet que aquest acabés totes les seves intervencions amb un "Que Dios os bendiga!" reforçava la idea que Vox és un partit carca i ultarcatòlic que vol abolir lleis de gènere, igualtat i avortament. 

Hi ha qui es sorprèn que el primer (o segon o tercer) diputat negre o mulato del Congrés del Diputats sigui precisament d'un partit ultra. Jo no crec que Garriga, que és ultracatòlic, sigui racista, però sí que defensa les propostes vers la immigració que té la ultradreta. I el seu cas no és nou. El primer senador negre de la història de Itàlia, Toni Ywobi, pertany a la Lliga del xenòfob Mateo Salvini. I a França hi ha el cas del polèmic humorista negre, Dieudonné M'bala M'bala, simpatitzant del Front Nacional, i tan lligat a Jean-Marie Le Pen, que el líder ultra va ser padrí de la filla del còmic. Dic que Garriga potser és el segon diputat negre, perque també ha obtingut escó per Las Palmas, Luc André Diouf. D'origen senegalés, va estar un temps sense papers, i ara ès un dels responsables de política migratòria del PSOE. La legislatura passada va obtenir l'acta de diputada per Alacant, Rita Bosaho, de Compromís


"Yo soy el Tambolirero del Bruch "
Abascal i Ignacio Garriga

Ara Vox a Catalunya veu amb preocupació les municipals, donat que amb els resultats d'ahir no entrarien a municipis on creien que obtindrien dos o tres regidors i en els que es van anar col·locant al davant de les llistes molts dirigents del partit, fins i tot a municipis en els que ni viuen ni hi treballen, per poder ser regidors d'aquí un mes.
Paradoxalment, un dels llocs on Vox ha tret millors resultat és a Salt on hi ha els dos regidors de PxC, Sergi Fabri i Sergio Concepción, que encapçalen ara la llista de Vox a les municipals. Dic paradoxal perquè Vox ha obtingut a Salt un 4'79% dels vots, tot i que votar a Vox ahir a Girona, Lleida o Tarragona era llençar el vot donat que cap enquesta els hi donava diputats. I en canvi a la província de Barcelona on el vot al Congrés no es llençaria, a municipis on esperaven treure dos o tres regidors el mes vinent, com  L'Hospitalet de Llobregat, Mataró, Santa Coloma o Sabadell, s'han quedat amb el 3'9%,  4'43, 3'86% i 3'72%. I per obtenir un primer regidor cal arribar al 5%.  I diumenge en aquestes ciutats Vox esperava arribar al 10%.  A Manresa, un dels poc municipis de la Catalunya interior on es presenta, amb una llista formada per familiars i amics dels ultres coneguts del Bages i exmembres o simpatitzants de PxC, ha obtingut 1.210 vots, un 3'05%.
Així persones importants del nucli de Vox a Catalunya com Pablo Barranco, Mónica Lora, Antonio Amador, o Patricia Muñoz, que donaven per segur, no només ser regidores, sinó ser caps de grups municipals de dos o tres membres, no tenen assegurat que obtinguin l'acta i si l'obtenen tenir diversos regidors, més quan les eleccions municipals Vox ja no apareixerà com un partit ascendent que s'ho ha de menjar tot. Els pocs municipis on Vox ha superat el 5% són Castelldefels, Sant Adrià del Besós, Badia del Vallès i Pineda de Mar a la demarcació de Barcelona, i a les ciutats de Reus, Tarragona i Figueres. Als pobles de Sant Climent Sescebes i Talarn on hi ha les casernes de l'exèrcit espanyol Vox ha obtingut un 14'58 i 12'71. A Sant Andreu de la Barca on hi ha la caserna de la Guàrdia Civil i es va investigar als professors per suposats delictes d'odi a les aules per comentaris que van fer l'endemà de l'1-O  ha tret un 5'82%.
A Barcelona-ciutat han tret un 3'4%, i el cap de llista és l'ara diputat Ignacio Garriga. El número dos al Congrés per Barcelona, que no ha entrat, és l'advocat i exdirectiu d'Intereconomía, Juan José Aizcorbe. Però Aizcorbe encapçala la llista a les municipals en el municipi madrileny de Pozuelo de Alarcón on Vox va obtenir ahir el 20% dels vots, amb el que té assegurat ser regidor i cap d'un grup municipal potent.
Les eleccions d'ahir en deixen també ara una nova imatge referent al conflicte polític català i el judici del Procés. Els dos advocats de l'acusació, Pedro Fernández i Javier Ortega Smith han obtingut escó al Congrés, i quatre dels qui són jutjats, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, també; i Raül Romeva serà senador. Per cert Romeva és el senador català més votat, havent rebut 252.000 vots més que els altres candidats al Senat d'ERC i dels que ha rebut ERC per Barcelona al Congrés, cosa vol dir  que ha rebut vots de gent que no ha votat ERC.







 NacióDigital, Nació Digital, La, NaciónDigital, Nación Digital, Nació Manresa, xavier Rius, artículo, article, Vox, periodista,


dissabte, 25 de juny del 2016

LA ULTRADERECHA AUSENTE EL 26-J EN LA MAYORÍA DE CIRCUNSCRIPCIONES. FE-JONS SE PRESENTA EN 16, Y PxC SÓLO EN GIRONA. La España en Marcha está ya amortizada, con La Falange-FE concurriendo sólo en Toledo. Por su parte la federación RESPETO, formada por PxC, E2000 y PxL, de la mano de P Barranco que se convierte en el hombre fuerte de PxC años después de su expulsión, asiste al acto de la "Primavera europea" de Le Pen y Strache. Y Anglada expande su partido, que cambiará de nombre este julio

En las elecciones de mañana, 26 de junio, la ultraderecha idenditaria, xenófoba y/o neofranquista estará ausente en las mesas electorales de la mayoría de provincias, no teniendo allá donde se presenta, ninguna posibilidad de obtener escaño.  
La debilidad de estos grupos, tras los malos resultados que obtuvieron en las elecciones municipales del año pasado,  y en las europeas de mayo de 2014, los enfrentamientos internos, los problemas de liderazgo, así como la incapacidad de elaborar un discurso coherente y alejado de las reminiscencias del franquismo, ha dejado en un lugar más que marginal a estos partidos, siendo en este momento el Hogar Social Madrid, nutrido de exmilitantes de diversos partidos ultras y de jóvenes sin afilación anterior, el único espacio donde la ultraderecha crece.    
Ciertamente algunos partidos que deseaban presentarse no han podido hacerlo al no conseguir el 0,1% de firmas del censo en las provincias que deseaban hacerlo, tal como exige la ley a las candidaturas que no obtuivieron ningún escaño en las pasadas elecciones. Pero esta exigencia está vigente desde hace ocho años y en anteriores elecciones generales y autonómicas sí consiguieron las firmas Democracia Nacional, La Falange FE, Alternativa Española AES y el Movimiento Social Republicano (MSR), entre otros. 
El único grupo que tuvo en su día posibilidades de obtener representación parlamentaria fue Plataforma X Catalunya, que obtuvo 67 concejales en 2011, pero hace un año, tras la destitución y expulsión de su líder, Josep Anglada, consiguió sólo 8 concejales en toda Catalunya, obteniendo Anglada acta de regidor con la sigla local de Plataforma Vigatana. En las pasadas municipales perdió 46 de sus 47 concejales de la provincia de Barcelona, de la que practicamente ha desaparecido. 
PxC, junto con Partido X La Libertad y España 2000 -que perdió la mayoría de sus concejales en Valencia, pero obtuvo 6 en la comunidad de Madrid, iniciaron un proceso de confluencia en la federación Respeto, siendo el concejal de E2000 de Alcalá de de Henares, Rafa Ripoll, su nuevo presidente, ocupando el cargo que hasta entonces había desempeñado el ultra histórico, José Luis Roberto. Y si bien habían anunciado que ninguno de los tres grupos concurriría a las elecciones generales, PxC decidió presentarse en Girona, encabezando la lista el concejal de Salt, Sergi Fabri.
 

La Falange FE -la que formaba parte de La España en Marcha e irrumpió violentamente hace tres años en Blanquerna, sede de la Generalitat en Madrid- si bien inicialmente presentó candidaturas en Álava, Alacant, Àvila, Ciudad Real, Cantabria, Madrid, Segovia y Toledo, sólo fue admitida esta última al carecer de las firmas o vales el resto. 
Por su parte Falange Española de las JONS concurre el 16 provincias: Albacete, Ávila, Almería, Cádiz, Castellón, Córdoba, Guadalajara, Madrid, Palencia, Segovia, Sevilla, Soria, Teruel, Toledo, Valencia y Valladolid, persentando a su cabeza de lista por Madrid, Norberto Pico, como candidato a la presidencia del gobierno.  Su programa propugna la supresión o modificación del estado autonómico en favor de un estado más centralizado, el no al aborto y en favor de la "familia natural"  y la salida de la Unión Europea.  
Teniendo como  punto principal la defensa de la familia tradicional y el no al aborto se preseta, finalmente sólo en Baleares, Familia y Vida. Y en la mayoría de provincias concurre VOX, que también podría considerarse de ultraderecha, si bien su punto principal es la unidad de España y la supresión o modificación del estado autonómico.




RESPETO, DE LA MANO DE P. BARRANCO, QUE HA VUELTO REFORZADO A PxC, 6 AÑOS DESPUÉS DE SU EXPULSIÓN, REACTIVA SUS CONTACTOS INTERNACIONALES Y ASISTE A LOS ACTOS DE LA PRIMAVERA EUROPEA DE LE PEN. POR SU PARTE ANGLADA CONSIGUE APOYOS EN DIVERSOS MUNICIPIOS BARCELONESES Y CAMBIARÁ EL NOMBRE DE SU PARTIDO

Al margen de las elecciones de mañana, hay dos cuestiones a destacar de la evolución de estos grupos. Por una lado Pablo Barranco, que seis años después de su expulsión regresó a PxC como vicepresidente y ha asumido las relacions internacionales de PxC y la federación Respeto, continua rehaciendo los puentes que en su día PxC tuvo con los grupos ultras euturopeos y asistió en condición de invitado o observador, el viernes de la semana pasada en Viena, a la reunión de la llamada "Primavera Europea" de grupos ultras impulsada por Heinz Christian Strache, del FPÖ, y Marine Le Pen, del Frente Nacional. El apoyo de estos grupos, que piensan crecerse en el contexto del Brexit, será determinante para sacar a PxC y España 2000 de la situación actual de marginalidad política y mediática. 
Por otro lado El Front Nacional Identitari de Josep Anglada -que obtuvo acta de concejal en Vic por Plataforma Vigatana-  que ya tiene grupos en 9 comarcas y 20 municipios de la provincia de Barcelona, cambiará de nombre este mes de julio, al entender que el actual no era suficientemente atractivo para las municipales de 2019. 

 Pablo Barranco con Heinz Christian Strache, del FPÖ, la pasada semana en Viena en la presentaciónde la llamada Primavera Europea.

dimecres, 1 de juliol del 2015

EL PARTIDO X LA LIBERTAD, TRAS SU FRACASO ELECTORAL, NOMBRA UNA COMISIÓN NEGOCIADORA PARA CONFLUIR EN UNA NUEVA SIGLA O PROYECTO CON ESPAÑA 2000. También participan en este proceso PxC y AME del Escorial. Pugna en PxC por los cargos de Presidente y Sec Gnl que se nombrarán el sábado en Mataró

El pasado sábado 27 de junio el Partido por la Libertad-con la Manos Limpias (PxL) acordó en su congreso extraordinario, convocado tras los malos resultados de las pasadas elecciones muncipales del 24 de junio,  nombrar una comisión negociadora con otras fuerzas similares, de cara converger en un nuevo proyecto político y/o estructura organizativa. Los tres miembros de PxL que formarán parte de esta comisión serán su presidente, José María Ruiz Puerta, la exconcejal de Iniciativa Habitable de Galapagar, ItziarRiesgo, y Eduardo Arroyo. 
En principio se negociará con España 2000, que pese haberse hundido en la Comunidad Valenciana, obtuvo seis concejales en el Corredor de Henares de Madrid; con Alternativa Municipal Española del Escorial, que obtuvo un concejal en dicho municipio y defiende el mantenimiento del Valle de Caídos con su simbología franquista; y con Plataforma X Catalunya, que ha pasado de los 67 concejales de 2011 a sólo 9, si bien uno, el de Amposta, ya ha abandonado el partido. 
Pese a que PxL y PxC tienen prisa para iniciar este nuevo proyecto a fin de detener la desbanadada de sus militantes, los tiempos los marca España 2000, que no realizará su congreso hasta el 10 de octubre. En dicho congreso asumirá el liderazgo de España 2000 el concejal de Alcalá de Henares, Rafa Ripoll, y se retirará su líder histórico José Luis Roberto, mal visto en sectores de la ultraderecha por los negocios que mantenía hasta hace poco en el ámbito de la prostitución. 
Al margen de estar ahora en una posición favorable de cara a la creación de una nueva sigla o marco organizativo, en España 2000 ya se veía necesario desde hace tiempo adaptar o cambiar la sigla ya que en las próximas municipales de 2019, muchos de los jóvenes que voten por primera vez habrán nacido con posterioridad al año 2000.  
 En el congreso de PxL, realizado este sábado, también se hizo autocrítica de los malos resultados electorales que atribuyeron al crecimiento de Podemos o Ciudadanos y a factores de carácter interno como fallos organizativos y estratégicos a la hora de transmitir el mensaje. 
 PxL, que añadió a su nombre la frase "Con las manos limpias", se presentó en Portugalete (Vizcaya), Castellar de la Frontera (Cádiz), Algarrobo (Málaga), San Juan de Aznalfarache (Sevilla), Los Barrios de Bureba, Terrazos, Las Vesgas,  Briviesca, Belorado, y Villarcayo de Merindad de Castilla la Vieja (Burgos), Almendralejo (Badajoz), Torrejón de Ardoz (Madrid), Valdeavero (Madrid), San Sebastián de los Reyes (Madrid), Parla (Madrid), Alpedrete (Madrid), Collado Villalba (Madrid), Galapagar (Madrid), Nava (Asturias), Alfoz de Lloredo (Cantabria) y Polanco (Cantabria). En las elecciones autonómicas de Castilla y León se presentn por la provincia de Burgos. Y obtuvo los dos concejales en el pequeño municipio madrileño de Valdeavero con 124 votos, y el otro en Alfoz de Lloredo, en Cantàbria.

EL SÁBADO CONGRESO DE PxC EN MATARÓ PARA RATIFICAR CONVERGER CON ESPAÑA 2000 JUNTO A PxL. David Parada y Robert Hernando pugnan por el liderazgo
 Plataforma X Catalunya celebrará su congreso extraordinario este próximo sábado en Mataró, único municipo de la provincia de Barcelona donde ahora tiene representación.
Si bien hay acuerdo en sumarse al proceso de convergencia con España 2000 junto a sus socios de PxL, hay división sobre quién debe liderar el partido catalán. Tras la destitución de Anglada, Xavier Simó asumió de manera símbólica el cargo de presidente, pero el liderazgo quedó en manos del ahora exconcejal de Igualada y ex consejero comarcal, Robert Hernando, cuya gestión ha sido muy cuestionada. 
Si bien algunos militantes han propuesto como nuevo líder al concejal del Vendrell, August Armengol, éste es posible que acepte el cargo de presidente, pero no la tarea de liderar el partido, dado que además de concejal, ejerce de médico tanto en el sector público como el privado. Así el cargo importante a nombrar, será el de secretario general y parece que para el mismo rivalizan el actual, Robert Hernando, y el exconcejal del Sant Boi, David Parada.

 Robert Hernando, puede verse desbancado de la secretaría general de PxC por David Parada
David Parada

dijous, 28 de maig del 2015

CONTINUA EL SILENCI A PxC DESPRÉS DEL FRACÀS ELECTORAL. NI EL SECRETARI GENERAL, ROBERT HERNANDO, NI L'EXECUTIVA NO HAN FET CAP COMUNICAT. Hernando no va assistir ahir al Ple del consitori sortint d'Igualada. La majoria de membres de l'executiva que perden l'escó i el càrrec de portaveu municipal afronten amb incertesa el seu futur laboral i polític. Els líders de PxL i España 2000 sí que han fet declaracions. J L Roberto ha anunciat que no es presentarà a la reelecció.



 
A diferència del president d'España 2000, José Luis Roberto, que després dels mals resultats del partit al País Valencià ha fet públic que no es presentarà a la reelecció, i del Partido por la Libertad, que ha fet un comunicat lamentant els mals resultats, i anunciant l'obertura d'un període de reflexió, ni l'Executiva de Plataforma X Catalunya, ni el seu Secretari General, Robert Hernando, ni els altres membres de la direcció han fet cap comunicat valorant els resultats de diumenge que van baixar dels 67 regidors a només 8. Regidors que es concentren ara al Vendrell, amb tres, dos a Salt, un a Mataró i l´últim un al petit municipi de Sant Miquel de Fluvià. El tres regidors de Girona, són membres de les Joventuts Identitàries
S'ha esvaït la Plataforma per Catalunya que tenia regidors a les principals ciutats del cinturó de Barcelona:  L'Hospitalet, Santa Coloma, Sant Adrià, Sant Boi de Llobregat, etc... i que era una força important a la Catalunya interior. 
Les úniques reaccions públiques han estat les valoracions dels resultats locals del candidat al Vendrell, August Armengol, que manté tres dels cinc regidors que tenia, i de Mònica Lora, a Mataró on, tot i que perden dos regidors, ella continuarà en solitari. Armengol ha aguantat millor donat que ell és molt conegut al Vendrell i té perfil propi front Anglada, i més a més s'ha mantingut al marge dels culebrots derivats de l'expulsió d'Anglada i la imputació de diversos dirigents de PxC pel suposat intent de provocar un accident de trànsit a Anglada.
Pel que fa a Salt, on van obtenir tres regidors el 2011, i ara n'han aconseguit dos, aquest és un municipi on la immigració continua a la primera plana de l'agenda política. Més a més, fets com la presentació d'una candidatura formada majoritàriament per persones d'origen magribí, impulsada i encapçalada per Mohammed Ouassar, va beneficar sense cap mena de dubte a PxC que va explotar l'efecte de la por a una llista ètnica musulmana. S'ha de dir que Ouassar, que fa vuit anys va anar a la llista del PP, va aconseguir l'aval del Partit Socialista del Treball-Internacionalista per fer la llista, i que algunes de les persones que formaven part de la candidatura, van queixar-se d'haver estat enganyats, donat que quan els va demanar la còpia del DNI no els va dir que era per posar-los a la candidatura.   
Després de l'expulsió d'Angalda molts dirigents deien que Anglada amb les seves males maneres era un llast pel partit, i asseguraven que a les municipals de 2011 els havien votat, malgrat l'Anglada. Però amb els resultats de diumenge i amb l'evidència que Anglada presentant-se per Plataforma Vigatana sí que ha entrat de nou a l'Ajuntament de Vic mentre PxC s'ha enfonsat, aquesta tesis no sembla correcta. 

FUTUR INCERT PELS DIRIGENTS DE PxC
 Quatre dies després de les eleccions la majoria de dirigents del PxC que eren regidors continuen sense reaccionar ni parlar en públic del fracàs patit pel partit, a l'espera d'una primera reunió que se  celebrarà aquest cap de setmana. I molts dels dirigents de PxC han d'afrontar ara la seva reubicació laboral i econòmica, donat que per alguns regidors el sou o dieta que rebien era la seva font principal d'ingressos. I la fi de les subvencions municipals dels ajuntaments als grups municipals de PxC representa un gran cop a les finances del partit.
El fet que Josep Anglada, hagi entrat de nou a l'ajuntament de Vic amb una nova sigla, sent l'únic regidor identitari, ultra o xenòfob de la Catalunya interior, encara fa més amarga la derrota i genera més dubtes als militants. De moment diversos dirigents i militants  de PxC s'han dirigit a  Josep Anglada per conèixer els seus plans de cara a sumar-se al projecte a nivell de Catalunya.  Van ser molts que a un any de les municipals van decidir donar suport a la direcció que va expulsar a Anglada, però l'escenari que ara s'obre és totalment nou.
De moment la web de PxC continua en silenci aturada al dia 23 de maig, mentre el twitter de PxC es limita piular contra la casta, l'Ada Colau i el perill islàmic. I el Secretari General, Robert Hernando, sembla desaparegut. Ahir Hernando, ni tan sols va anar al ple municipal ordinari d'Igualada del consistori sortint, on els regidors que no continuaran es va acomiadar i l'alcalde els va agrair la feina feta (llegir nota de premsa de l'Ajuntament)
Imatge del Ple d'ahir a Igualada, al que Robert Hernando no va assistir.
Robert Hernado fa tres mesos

diumenge, 24 de maig del 2015

PxC S'ENFONSA I PASSA DE 67 A NOMÉS 8 REGIDORS. Els principals dirigents de PxC deixen de ser regidors. Anglada amb P Vigatana entra a l'ajuntament de Vic. España 2000 s'enfonsa a València amb només un regidor, però n'obté 6 a la Comunitat de Madrid. AES 5, PxL 2, DN 1

Tal com ja preveia i havia publicat diverses vegades aquí al blog, Plataforma X Catalunya s'ha enfonsat, passant de 67 a només 8 regidors arreu de Catalunya i els principals dirigents de PxC deixen de ser regidors. Si el 2011 va obtenir 65.967 vots, ara n'ha obtingut 27.348.
Així PxC que tenia 3 regidors a Santa Coloma de Gramenet, queda fora. El Secretari General de PxC, Robert Hernando, perd el lloc a l'ajuntament d'Igualada; David Parada, Secretari d'Organització, deixa de ser regidor de Sant Boi de Llobregat on en teia tres. Daniel Ordóñez, perd L'Hospitalet on en tenien dos. Nacho Mulleras regidor d'Olot, on en tenien dos, també queda fora.
Manté l'acta de regidora, Mònica Lora a Mataró, on queda només ella dels tres que tenia, a Salt on en van obtenir 3, n'han aconseguit 2. Qui perd menys és August Armengol al Vendrell, on tenia 5 regidors i ara en manté 3. A Amposta en treuen un i un altre (amb 51 vots) al petit municipi gironí de Sant Miquel de Fluvià. Tant els dos regidors de Salt, Sergio Conce(pción) i Sergi Fabri, com el de St Miquel de Fluvià, Marcos Sánchez, són militants actius de les Joventuts Identitàries.
PxC s'enfonsa, no només perquè la immigració ha sortit de l'agenda política i el vot socialpopulista va a Ciutadans (i Podemos), sinó, sobretot, per la manca de lideratge després de l'expulsió de Josep Anglada, el qual entra de nou a l'ajuntament de Vic com a Plataforma Vigatana. I fets com la imputació de la cúpula de PxC per la temptativa d'atemptat i homici de Josep Anglada no ha ajudat gens als actual dirigents. 

 El Secretari General de PxC, Robert Hernado queda fora de l'ajuntament d'Igualada

Ni Fuentes ni Mulleres entren al seu ajuntament

David Parada deixa de ser regidor de Sant Boi
August Armengol, que manté 3 dels 5 regidors que tenia al Vendrell, serà l'home fort del partit

Mònica Lora, serà l'única regidora de PxC a Mataró on en tenia tres.
Sergi Fabri i Sergi Concepción, els dos nous regidors de PxC a Salt

Marcos Sánchez, nou regidor del municipi empordanès de Sant Miquel de Fluvià, amb el president de Partido X La Libertad, Jose M Ruiz Puerta. A Sant Miquel de Fluvià només s'han presentat dues llistes. La de l'equipi de govern, Independents de Sant Miquel de Fluvià, que ha obtingut 350 vots i 6 regidors, i la de PxC que n'ha tret 51 amb un regidor.

A la Catalunya interior, on va sorgir el partit, s'enfonsa, si bé Josep Anglada entra com a regidor de Plataforma Vigatana amb 836 vots. A modus d'exemple PxC a Vic passa de 2.993 vots a només 106. I SOM catalans n'obté només 56. A Vic s'han presenta 4 llistes ultres o identitàries, una de les quals PDxC es va retirar a última hora.


Josep Anglada (Plataforma Vigatana), serà l'únic regidor ultra o identitari d'Osona.


ESPAÑA 2000 OBTÉ 6 REGIDORS A LA COMUNITAT DE MADRID I PxL FRACASSA AMB NOMÉS 2 REGIDORS. AES N'OBTÉ 5. J.L ROBERTO DEIXARÀ LA DIRECCIÓ DEL PARTIT

Mentre el Partido X la Libertad-Con las Manos Limpias fracassa a Madrid, i només obté un regidor al petit municipi de Valdeavero amb 124 vots, i un altre al d'Alfoz de Lloredo a Cantàbria. España 2000 que ara només tenia un regidor a Alcalà d'Henares, Rafa Ripoll, n'obté 6 a tota la província. En canvi a València, España 2000 baixa i només n'obté un a Silla, Així sembla que front el discurs franquista i ultra blavero de José Luis Roberto, creix el més modern de Rafa Ripoll.  
Els regidors madrilenys els ha obtingut tres a Los Santos de la Humosa (310 vots), 1 a Velilla (339 vots), 1 a San Fernado de Henares (1.276 vots) i 1 a Alcalá de Henares (5.214 vots).
 
D'altra banda Alternativa Española (AES) obté en total 5 regidors als municipis de Barcena de Pie (Cantabria), Las Labores (Ciudad Real) i Villanueva de la Condesa (Valladolid). 
Democracia Nacional n'obté 1 a Cuenca de Campos (Valladolid)
SOLUCIONA d'Armado Robles (Alerta Digital) a Málaga ha obtingut 1,151 vots, el 0,50% i no ha entrat. 

COMUNICAT DE JOSÉ LUIS ROBERTO D'ESPAÑA 2000: 
Acabado los escrutinios, nuestras felicitaciones a los candidatos de la Comunidad de Madrid que han sacado unos resultados excelentes y nuestro pesar en la Comunidad Valenciana donde hemos quedado muy por debajo de nuestras previsiones. Aunque el número de concejales ha subido respecto a las elecciones anteriores tenemos que aceptar que al menos en esta comunidad donde se originó el partido no hemos estado a la altura de las circunstancias.
Siendo responsabilidad de todos, y especialmente de la dirección del partido en Valencia, por lo que entiendo que es de recibo mantener mi cargo de presidente hasta el próximo congreso donde no me presentaré y apoyaré a Rafael Ripoll que ha demostrado ser más capaz para obtener resultados.
Ello no tiene nada que ver para que me mantenga a disposición de España 2000, en el servicio o cargo que se me quiera destinar, con la misma dedicación y compromiso que en la actualidad.
Necesitamos seguir trabajando en los tiempos difíciles que vienen, dirigiendo el timón por aquel que en estos momentos ha demostrado más capacidad.

José Luis Roberto


Rafa Ripoll, a la dreta, regidor d'Alcalá de Henares

ALBIOL  POT  PERDRE BADALONA

El discurs xenòfob que ha fet ell PP aquesta campanya no ha donat resultats electorals (per exemple a Salt perden el regidor que tenien) i García Albiol que ha perdut un regidor, podria perdre l'alcadía sí PSC, ICV-EUiA i ERC donen suport a Dolors Sabater de Guanyem Badalona (CUP- Podem) que tindrien majoria absoluta sense necessitar els regidors de CiU

ARTICLE DE FA DUES SETMANES ON JA ANUNCIAVA QUE PxC S'ENFONSARIA.. Alguns dirigents de PxC em van dir després que això no passaria!

Fa dues setmanes vaig anunciar aquí que PxC s'enfonsaria a la Catalunya interior i a ciutats com L'Hospitalet i Santa Coloma de Gramenet. Diversos dirigents de PxC em van respondre, no només que  m'ho inventava, sinó que ho deia mogut per les meves idees antifeixstes. Els resultats mostren que en vaig quedar curt.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
resultados, ultraderecha, elecciones, municipales, 24 de, mayo, 2015, Partido por la Libertad, con, Las manos Limpias, España, 2000, PxL, DN, PxC, Anglada, Parla, Ruiz, José maría, Puerta, ultras,

dilluns, 26 de maig del 2014

EL FRACASO DE LA ULTRADERECHA EN ESPAÑA. La supresión de las autonomías, la añoranza del franquismo y el no al aborto no les da réditos electorales

Si dos conclusiones se pueden sacar de los pobres resultados de la ultraderecha española en las elecciones de ayer son, en primer lugar, que la suma de diversos partidos con una nueva sigla, como es el caso de Impulso Social y, tal vez, de La España en Marcha, no sólo no ha significado que hayan incrementado su resultado, sino que juntas, han quedado por debajo de lo habían consegido en anteriores elecciones por separado. 
Y en segundo lugar, que un discurso que ha priorizado la supresión de las autonomías, contra el proceso catalán, la añoranza del franquismo y el aborto cero, dejando en un tercer plano la salida del euro y la inmigración, no ha cuajado en absoluto. Los dos partidos con mayor representación en los ayuntamientos, Plataforma X Catalunya y España 2000, vista la división de candidaturas, decidieron no presentarse para no perder fondos ni energías que precisarán para las próximas municiaples.

La candidatura más votada ha sido FE JONS que ha más que doblado los votos de 2009. En segundo lugar Impulso Social, coalición de tres partidos liderada por Rafael López Diéguez de Alternativa Española AES, que, pese a la intensa campaña realizada y la coherencia de su discurso euroesceptico y antiabortista, ha obtenido con la nueva sigla formada por tres partidos, menos votos de los que obtuvo AES en solitario en 2009.
La España en Marcha, formada por Alianza Nacional, La Falange (FE), Nudo Patriota Español y Movimiento Católico Español, que también han hecho un intensa campaña y que tuvieron en determinados momentos una importante presencia mediática tras su acción del 11 de septiembre, con  los 16.879 votos de ayer no han conseguido aglutinar el voto ultra como pretendían.
Se hace dificil comparar su resultado con anteriores comicios, dado que FE no se presentó en 2009, cuando sí lo hicieron FE JONS y Falange Auténtica, y MCE y AN, que han concurrido en otras elecciones, no se prensetaron a las pasadas europeas. 
En cambio Democracia Nacional y Movimiento Social Republicano, que se han presentado por su cuenta y por separado, han incrementado los votos que obtuvieron en 2009.

VOTOS OBTENIDOS AYER (Escrtado el 99,77%)

FE JONS                                                                                      21.577  votos 
(10.031 votos en 2009)
Impulso Social (AES+Familia y Vida + Com Trad Carlista)    17.774 votos
(Alternativa Española AES 19.583 en 2009. Familia yVida 10.456 en 2009)
           
LEM     (AN+MCE+NPE+FE)                                              16.879 votos
Democracia Nacional (DN)                                                    12.904 votos. (9.950 en 2009)
Movimiento Social Republicano (MSR)                                 8.875 votos.  (6.009 en 2009)


En 2009 concurieron Alternativa Española (AES) que obtuvo 19.583 votos; Familia y Vida, que obtuvo 10.456; FE-JONS, 10.031; Democracia Nacional, 9.950; Frente Nacional, 7.970; Movimiento Social Republicano, 6.009; y Falange Auténtica, 5.165 votos.




Así, como ya había aventurado yo en pasados artículos, la suma de fuerzas con una nueva sigla ha acabado restando más que sumando, al margen que parte de los votos de la ultrderecha son de descontentos que eligen la papeleta en el mismo colegio electoral. Por ello, cuando tres fuerzas se presentan en coalición reducen a la terecra parte los votos, digamos aleatorios, que consiguen por la mera presencia de su papeleta en la mesa electoral.  Además, parte de los votantes de ideología ultra o que no siendo ultras votan a una candidatura ultra, no tienen porque conocer las coaliciones existentes y, como se ve, eligen aquella papeleta que pone Falange como puedieron elegir hace cinco años, Alternativa Española o Familia y Vida.

DN ha quedado en cuarto lugar, mejorando sus resultados con 12.904 votos, y parece dudoso que si hubiera permanecido en La España en Marcha estos votos se hubiesen sumado a los de LEM. En relación al MSR, sigo pensando que más de la mitad de votos provienen de izquierdistas despistados que creen que han elegido una papeleta republicana de izquierdas. Y destaca que en el municipio de Heras de Ayuso (Guadalajara), donde tienen su único concejal y obtuvieron el 2011 71 votos, ayer sólo consigueiron 1 voto.

En relación a VOX, que pese a no presentarse como ultra, tenía diferentes militantes o exdirigentes ultras en sus listas, centrado también en la supresión del estado autonómico, le han faltado menos de 4000 votos para entrar. Faltando un 0,33% de votos por excrutar, ha obtenido 244.929 votos y el escaño, con la participación y el voto nulo actual, lo hubiera conseguido con algo más de 248.000. Ocupado el espacio populista españolista por UpD y Ciudadanos, lo más probable que el partido no llegue a las municipales.


Vidal Quadras con Pablo Barranco (ex secretario general de PxC en el acto de VOX en Barcelona)

Por último, en relación al PP, que ha ganado en España, pero bajado en Catalunya, hay que fijarse en Badalona, donde Xavier García Albiol es alcalde y ganó las elecciones municipales de 2011 con un discurso xenófobo desacomplejado, muy diferente al que realizó en PP en las comunidades autónomas y ciudades que gobernaba. Ayer el PP en Badalona quedó en cuarto lugar, siendo superado por socialistas, ERC y CiU. Por ello parece probable que el PP dé carta blanca a Albiol para incrementar su discurso xenófobo los próximos meses de cara a las municipales.  Unas municipales en las que, como decía hace unos días,  la ultraderecha se jugará su existencia